Àngel Odena, molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut a poques hores, com aquell qui diu,
que marxis una bona temporadeta de Tarragona, no?
Bé, home, entre anar i venir, sí.
Ara, com has dit tu, me'n vaig a Oviedo,
que estic allà més o menys un mes,
i bé, i després, més endavant, he d'anar a Austràlia,
i a Itàlia he d'anar un parell de cops, a Les Palmes...
Bé, diem-ne que...
Tens una tardor, hivern mogudeta, eh?
Sí, sí, la veritat és que sí, que forma part de la meva feina,
sempre més o menys ha sigut així,
i cada vegada, doncs,
diem-ne que cada vegada més compromisos més...
com a més important, si es pot dir així,
i més feina, la veritat.
Clar, i millor, perquè aquest és l'objectiu, no?
Sí, en principi sí.
Clar que sí.
Escolta una cosa, en els darrers mesos,
tot i que hi ha hagut temes personals positius,
en temes de paternitats i coses d'aquestes,
importantíssimes, sens dubte, i prioritàries,
què ha estat de la teva vida?
Has hagut de fer algun que altre parèntesi,
justament per aquesta situació personal,
o has pogut compatibilitzar tot plegat?
Sí, en principi sí,
perquè diem-ne que el que es tracta normalment
quan vas a cantar una òper en un lloc,
és que estàs assajant allà,
i llavors fas les funcions, no?
I això significa estar un mes, un mes i mig,
en algun cas dos mesos,
i llavors si és relativament a prop d'aquí,
normalment, bé, fins ara m'enduc la família,
o sigui que funciona així.
Home, encara tenen unes edats que te la pots emportar,
i bé, escolta, subliminalment,
alguna cosa els hi hauria quedant a la casa,
allà no?
S'hi agrada, s'hi agrada molt tot això,
o sigui que ja es nota, a més.
Ja es nota, ja ho viuen des de casa.
Parlem, doncs, d'aquesta primera cita professional
que tens a Oviedo,
què vas a fer exactament?
Vaig a cantar una òpera que es diu Taís,
i de la qual farem quatre representacions,
és una òpera de Massanet,
el compositor francès,
en francès l'Òpera,
i bé, és bastant entre mitològica,
una mica religiosa mitològica, d'acord?
I bé, la veritat és que és un personatge que...
El personatge principal no es pot dir,
perquè normalment el personatge principal
és el que porta el nom de l'Òpera,
llavors hi ha un personatge que es diu Taís,
però de fet canta més que ella,
i no para de cantar,
i a part que vocalment és un personatge dur,
i molt intens, i molt emocional,
perquè al final ella s'amora,
i en principi la història és que ell el vol redimir,
perquè ella és una cortesana, d'acord?
I la vol redimir,
però en definitiva el que estàs enamorat d'ella,
i al final la porta a un convent i s'amora,
i ell no volia que es morís,
perquè el que volia era estar amb ella, no?
Bé, una mica una història d'aquestes,
però amb una música molt intensa,
i, bueno, difícil,
me l'he tingut que preparar bastant,
però en principi que quedarà bé.
Potser dic una barbaritat,
però jo no, Peres,
que òbviament són brillants i les salva la música,
perquè al fil argumental són autèntics colabrons.
Sí, n'hi ha algunes que sí,
que són sobretot de...
Algunes, no totes.
No, sobretot de l'època,
diguem-ne, que se'n diu de Belcanto,
de Donizetti, de Bellín,
i són bastant, diguem-ne,
entre cometes,
tots tons de...
I moltes vegades difícils d'entendre,
perquè són...
Igual a vegades són històriques,
hi ha uns lius, uns rotllos entre ells,
que és difícil de comprendre,
sobretot perquè agafen un període molt llarg de temps,
i l'òpera està reduïda en dos o tres hores, no?
Llavors hi ha coses que dius,
bueno, ara he de d'on ve tot això, no?
Pel que fa a l'òpera que representaràs a Oviedo,
parlaves de quatre o cinc representacions,
però això suposa moltes setmanes,
o algunes setmanes prèvies de feina.
Sí, evidentment,
després d'aquesta òpera la repetiré a les palmes
al mes de març,
perdó, abril,
però...
He dit març perquè, clar,
he d'anar-hi al març allà,
llavors les funcions són a principis d'abril,
però això sempre funciona així,
tu vas a un lloc i has d'assejar,
i assages durant un temps determinat
que marca el teatre,
diguem-ne que marca la direcció artística d'allà,
i també ho marca una mica el director d'escena
de cada una de les produccions que vas a fer,
i normalment són tres setmanes, quatre,
depèn del lloc,
de les possibilitats que tenen
de poder assajar més o menys,
i és així perquè, clar,
és allà on hi ha el treball de veritat,
i després les representacions,
doncs, bueno, les que pertoquen.
Normalment, depèn de quin tipus,
si és un teatre més gran,
diguem-ne,
o més gran, sí,
en quant al pressupost,
en quant a tot,
i a públic,
si és una ciutat més gran,
llavors hi ha molta més demanda,
llavors hi ha més funcions,
si és una ciutat més petita,
doncs la demanda normalment és més petita,
i fa menys funcions,
tot i que en moltes ciutats aquestes,
com per exemple a Oviedo,
jo l'experiència que tinc he anat poc en allà,
però les vegades que he anat
se podien fer més funcions,
però moltes vegades és un tema econòmic,
perquè els números no surten
i han de reduir les funcions.
Però hi ha un circuit més o menys estable
de representacions.
Sí, a Espanya cada vegada més,
i a Europa,
doncs, hi ha una cosa de fa anys,
tot i que a Europa,
depèn de quins països,
diguem-ne,
que han anat enrere,
però enrere per un motiu,
perquè, per exemple,
a Alemanya,
ciutats, diguem-ne,
relativament petites,
com podria ser la nostra,
hi havia un teatre estable,
amb companyia estable,
tant de dansa com d'òpera,
i després hi havia el teatre de prosa,
que també hi havia companyia estable,
i això,
m'imagino que regenerava un càrrec econòmic,
que hi ha algunes ciutats
que això no han pogut aguantar,
però tot i així estan en llum de nosaltres.
Clar,
però és que posant escena una òpera
és molt car,
no?
Sí,
en principi sí,
però és car...
Com tota la vida,
segons com es miri,
relativament,
no?
Sí,
el que passa és que jo sempre
crec que és veritat,
que és car i que val diners,
val diners la...
També val diners,
depèn dels diners que tu vulguis posar,
no?
No és el mateix
el que es poden gastar,
jo què sé,
els amics de l'òpera de Sabadell,
que saps que tenen,
fan l'òpera de Sabadell
i després fan una torna
per diferents ciutats de Catalunya,
crear el Teatre de Liceu
o el Teatre Real,
no?
De Madrid,
et poso l'exemple d'Espanya,
com pot ser a Berlín o a París,
clar,
els pressupostos són molt més grans,
i llavors les posades en escena
són molt més cares,
però sí que és veritat
que la quantitat de gent
que treballa en una òpera
és molt més gran que no pas...
Si tots són professionals,
és molt més que en qualsevol
altre tipus d'espectacle,
no?
Perquè hi ha un orquestre en directe,
amb músics,
un cor,
si és professional,
també estan allà,
tota la gent de regidors,
de tots els que treballen d'atrets
o tots els que estan treballant
dins el teatre,
i és moltíssima gent que,
clar,
això s'ha de...
Potser no he empregut la paraula
a dient,
no volia dir car,
sinó que costava molts diners,
que és diferent,
potser el matí és...
Val diners,
la cultura és així,
ja ho sabem.
L'aposta privada
és difícil
en una cosa com l'òpera,
però...
Però dins d'això
jo crec que es pot trobar
es pot trobar
un cert punt econòmic,
si es pot dir amb això,
o buscar-li una rendibilitat.
Per exemple,
al cas d'Oviedo
em van explicar
que una de les condicions
que posava l'alcalde
per apujar
el tema de l'òpera
és que la gran majoria
de representacions
es fes en cap de setmana.
Llavors,
quan estàs posat en aquest món,
sí que és veritat
que arrastra públic tot això.
Llavors,
el fet de fer un cap de setmana
significava que venia gent de fora,
a Oviedo,
a Oviedo és una temporada d'òpera
que potser té més de 50 anys,
crec,
i en certa manera
té una certa solera
dins de l'estat espanyol
i ha creat que molta gent
hi viatgin allà.
Clar,
si és entre setmanes
és més complicat.
Els caps de setmana,
llavors,
fa que hotels,
restaurants,
etcètera,
tinguin cert moviment,
no sé quin tant per cent
pot ser el que hi hagi,
però sí que això ha provocat...
Bé,
és una manera més
de buscar-hi,
diguem-ne,
un rendiment econòmic,
avui dia tot això és important,
no?
Estaràs a Oviedo,
4 o 5 representacions,
tornes a casa...
Sí,
sí,
i al cap de pocs dies
bueno,
faig una...
amb l'Arena de Verona...
Déu-li-do.
Sí,
una tornera amb ells
de l'Òpera Carmen
a l'Òpera de Sidney,
a Austràlia.
Això és magnífic.
Bé,
així,
està bé.
En principi,
sobretot perquè a l'Arena de Verona
no he cantat mai
i llavors són ells els que m'han contractat a mi
i és com si,
a veure,
la veritat és com si tu cantessis
a l'Arena de Verona,
diguem-ne,
el teatre que t'ha contractat a tu,
el que passa és que ells fan
aquesta tornera de Sidney
i de retruc cantes en dos llocs
que estan molt bé,
no?
Home,
per l'Arena de Verona
i l'Òpera de Sidney són dos importantíssims.
Sí, sí, sí, és important.
La veritat és que està molt bé
i estic content.
Això és,
jo crec que és el fruit d'un treball
d'anys, no?
I que un intenta
doncs cada cop millorar, no?
És una cosa que
m'agino que totes les...
perquè en definitiva
el cant i la música
és una disciplina, no?
És evident que jo ho faig
perquè m'agrada molt
però en definitiva
és una disciplina.
Però també l'enfoc
que li hagis volgut donar
a la teva carrera,
la teva manera de moure't
en aquests circuits tan complexes.
És que el problema
a la vegada...
o sigui, hi ha una cosa
que és importantíssima
és la teva constància, no?
I el teu treball.
Això, moltes vegades
els companys que ens dediquem
en això ho oblidem, no?
Perquè és molt fàcil
i entrem tots en això
en les comparacions
i pot portar enveges, no?
Perquè aquella persona
està allà i on hi soc...
Això tots els oficis passen, ja.
M'imagino que passen
tots els oficis
però llavors això el que fa...
Passen tots els oficis
però aquí com els contractes
són, com he explicat,
són curts,
són d'un mes i mig
però esclar, hi ha molt de joc
en tot això
i ara estàs aquí,
i ara estàs allà
i hi ha revistes que...
vull dir, per internet
avui dia ho saps tot
i hi ha moltes revistes
que parlen de totes les programacions
i tal
llavors estan enteres de tot, no?
Crea aquest tipus de malestar
però és veritat
que la gran majoria de gent
el que ens oblidem
és que aquí l'important
és la constància i el treball, d'acord?
I això t'aporta...
Sí que és veritat
que de vegades la vida i la carrera
no saps ben bé
per on te portarà
i cadascú va per un lloc
però jo crec que hi ha una part
molt important
del teu desig
i del teu treball
i del teu esforç
per estar on puguis estar, no?
Però Àngel,
en el teu ofici
no és fàcil mantenir-se
al marge d'allò
que anomenen mediàtic, eh?
És que n'hi ha molts de mediàtics, no?
Per això t'ho dic
i no sempre són els millors
no ens enganyem
a vegades sí
a vegades no
Això passa
passa
que passa que jo també crec
que si no ets bo
el fet de ser mediàtic
saps què passa?
Que hi ha diversos circuits
d'acord?
Hi ha persones que són mediàtiques
i no estan en els circuits
dels teatres d'òpera
diguem-ne que per nosaltres
que ens dediquem a això
en principi
diguem-ne la Champions League
és anar als teatres d'òpera
i que et vagin contractant
i entrar en aquest món, d'acord?
Però després
hi ha un altre tipus
de circuit
en el qual potser
potser et pots guanyar bé la vida
i jo
no ho sé
però hi ha gent
que només es dedica
a fer concerts
d'acord?
Llavors aquest tipus de concerts
amb cert glamour
i ja tenim persones
que
bé
que tothom
poden pensar
que
amb tot un glamour darrere
amb tot un tema
de mitjans de comunicació
darrere
però que potser
no fan una gran carrera
en teatres d'òpera
però la venen
com si sigui així
i van anar cantant
en diferents auditoris
de ciutats mitjanes
o petites i tal
i van
diem-ne
cobrant els seus diners
que demanen i tal
i venent una imatge
de com si fossin
grans divos
i grans divas
quan potser
no estan dintre
d'aquest circuit
i llavors hi ha tot
un altre tipus de gent
que sí que hi és
però pel públic així
més
més gran
desconegudes absolutament
disciplina
treball i constància
i el que deim
tenir molt clar
per on vols
que hi vagi
la teva carrera
és a dir
perquè si no
és estar tot el dia
per tant
és una mica
el treball
del corredor de fons
és que bàsicament
aquesta carrera ho és
és una carrera
de corredor de fons
moltes vegades
tu
i m'imagino
que passa
amb totes les feines
i amb moltes disciplines
i moltes coses
de la vida
que prens decisions
que no saps ben bé
si és la més
la més justa
en aquell moment
que passa
que tu l'aprens
i ja està
i l'has de prendre
inclús no prendre una decisió
és prendre una decisió
és així això
llavors
el temps
t'adirà
si ja ho has fet bé
o malament
però de totes maneres
el temps
també te pot dir
i ara
tu pots convèncer
que la vas prendre bé
o la vas prendre malament
depèn de com tu miris
en definitiva
el que es tracta
és de
el que has dit tu
és una carrera de fons
has de deixar
que passi el temps
millorar tu
fer-te conèixer
no defallir mai
perquè tens moments
per defallir
perquè
bueno
funciona així
no això
hi ha moments
en els quals
tu penses
que allò funcionarà
i després no funciona
i no saps per què
saps que allí has agradat molt
i de sobte no
i en canvi en altres llocs
que no t'ho pensaves
doncs te criden
funciona molt
tots tenim un representant
diem-ne
que ens ajuda
a entrar dintre aquest món
però després
bàsicament és el teu treball
i sortir allà
i intentar-ho fer bé
però sobretot disfrutar
si tu disfrutes
la gent
diem-ne que això capta
així com les persones
evolucionem
suposadament
cap a una certa
maduresa
personal
des del punt de vista
professional
en quin punt
en quin moment
creus que es troba
ara la teva veu
això és
no
no és complicat
la veritat
és que crec
que ara
està en el moment
just
com per fer
aquest
diguem-ne
entre cometes
salt
que estic fent
és el moment
apropiat
vocalment
potser dintre de deu anys
t'he diré
que serà aquell el moment
jo crec que és ara
perquè
per l'edat
també és
molt important
la situació personal
i l'estabilitat personal
amb tot això
si t'agafa de massa jove
i el que estàvem parlant abans
de viatjar molt
etc
depèn de com
et pots desestabilitzar molt
perquè és una feina
que et pot desestabilitzar molt
de fet
en cantants de rock
i tot això ho hem vist
que se desestabilitza molt
de rock
o del tipus de música
més lleugera
perquè
perquè és un món
en el qual
has de tenir molt els peus
a terra
i
tocar de peus a terra
i saber que
sobretot
no oblidar mai
que allò ho fas
perquè t'agrada
perquè si totes les coses
que ho envolten
al final
t'aclaparen de tal manera
t'ha deixat d'agradar
aquesta feina
llavors jo l'important
crec que és això
i per això crec que
vocalment
i a part personalment
crec que és un bon moment
obviedó a Verona
a Sydney
i després què?
després he d'anar
a Florència
que he d'anar a cantar
Madame Butterfly
al mes de gener
després he d'anar
a Amsterdam
també a fer
l'Utxa de l'Ammermoor
a les Palmes
una altra vegada
repetit a Is
he d'anar a Bolònia
també a cantar
Sant Soni de Lila
bé
i després a l'estiu
he d'anar
a un festival
també molt important
que fan a França
que es diu
la ciutat d'Oranys
que té com una arena
més una espècie
d'una arena d'aquestes
i allí també
fer en Carmen
la veritat és que
estic molt content
perquè a més aquest lloc
també és molt important
amb cantants
la gran majoria
de tots aquests llocs
els cantants
també són de
són d'un gran nivell
i és molt important
cantar gent bona
perquè a part de que n'aprens
el nivell
de tot l'espectacle
puja moltíssim
i aquí quan cantaràs?
doncs no ho sé
home clar
m'estàs dient que vas
per tot el món
i aquí a Tarragona
quan has de cantar aquí?
la veritat és que
el mes de maig
vaig fer un concert
en un auditori
magnífic
que hi ha aquí al costat
que és a Vilaseca
a Vilaseca i tant
i del qual estic molt content
ja he cantat 3 o 4 cops
diguem-ne que
ho saben portar molt bé
jo crec
tot té les seves crítiques
però jo no els hi veig
i veig que ho fan molt bé
i bé
i estic content
perquè a més
és un auditori petitet
però amb una acústica
fantàstica
meravellosa
bé
a Tarragona
si és veritat
jo sóc d'aquí
jo havia fet
diferents propostes
la veritat
fins ara l'Ajuntament
i els tècnics d'allà
i tal
inclús havia proposat
havíem estat parlant
amb alguna persona
de l'associació
d'amics de l'òpera
a Tarragona
com passa per exemple
a Oviedo
Oviedo
diguem-ne que ja
tenen el suport
de l'Ajuntament
però qui organitza
l'òpera
és l'associació
d'amics de l'òpera
i en certa manera
volia que
a veure si es podia crear
la mateixa situació
a Tarragona
no tenim un teatre
en condicions
de moment
però sí poder-ho fer
a l'estiu
al Camp de Mar
com passa
al Festival de Pere Lada
ara que sí
si ho vaig estar cantant
al Festival de Cap Roig
que és a la Calella
al Palafrugell
jo crec que les condicions
acústiques
inclús de tots aquests dos llocs
ja t'he dit
els del Camp de Mar
són millors
és evident que
la condició acústica
d'un lloc a l'aire lliure
mai serà d'un lloc tancat
però inclús vaig proposar
de per què no
modestament
intentàvem començar
a fer un festival d'òpera
i tal
bé la idea no va qualllar
no li va interessar
qui potser li havia d'interessar
clar
quan tu intentes lluitar
amb certes coses
és que passa que
diguem-ne que la meva funció
és cantar
i anar pel món
bé
per allà on et contracten
llavors
potser si
deixés de fer això
i m'establís aquí
lluitaria més
per intentar fer-ho
però
com veus que és difícil
la cultura a Tarragona
els últims anys
jo crec que ha sigut difícil
sobretot a la part de música
a veure no tenim
des de part de l'Ajuntament
no ha existit
una programació estable musical
no existeix
hi ha moltes bones
voluntats disperses
però
mira
és que no cal
anar gaire lluny
a Vilaseca
ho hem dit
a Vilaseca
que tenen un auditori
i l'exploten com a tal
tenen la temporada
de tardor
d'hivern
aquí es van gastar
que tot i així
no és
el que hauria de ser
el Palau de Congressos
és una llàstima
que amb els diners
que va costar
el Palau de Congressos
no haguessin creat
un auditori
al Palau de Congressos
no sé per què
no es va fer així
és un gran error
però un grandíssim error
del qual crec
que els tarragonins
ho pagarem
amb el temps
bé
ja ho estem pagant
perquè no tenim
una programació estable
es va fer aquest
no vull dir nyap
perquè no és la paraula exacta
però aquest arrenjament
de posar micros
i tal
bé
si tenim això
doncs val
tenim això
busquem un pressupost
i sigui el que sigui
el pressupost que tenim
però fem una programació estable
no existeix
llavors a Tarragona
l'única programació estable
que crec que existeix
és la de joventuts musicals
però és una llàstima
que des del mateix ajuntament
com passa a Lleida
com passa a Vilasega
com passa a molts llocs
no hi hagi una programació estable
jo viatjo molt
i la veritat
el que passa a Tarragona
no hi hagi un lloc
desgraciadament
a veure
espero que ara
el nou consistori
intentin arrenjar-ho
jo sé que l'alcalde
té aquesta sensibilitat
potser l'anterior alcalde
que aquesta sensibilitat
no la tenia
i això
va fer que no existís
això
em sap greu
i no és que sigui crític
és que estic dient la realitat
no, no
i la realitat
és constatable
l'òpera aquí a Tarragona
no, l'òpera
però és que ja no parlo
música en general
jo parlo de música clàssica
o sigui
una temporada estable
en un auditori
com tenen
a moltíssimes ciutats
a Vilaseca
com bé deies
a Vilaseca
no existeix a Tarragona
llavors
em sap greu
perquè jo soc d'aquí
hi ha molta gent
que som d'aquí
que som músics
i tal
i a vegades ho parlem
i sap greu
que això no passi
espero que
a veure
perquè a l'hora de la veritat
estan els
jo crec que
diem-ne que els responsables
són els polítics
i també els tècnics
que hi ha dintre de l'Ajuntament
llavors entre uns i els altres
jo crec que això s'hauria d'intentar
que no sigui una cosa esporàdica
fer algun concert
està bé que de tant en tant
si el Nadal ve el Nadal
i fem tres o quatre concerts
està molt bé això
però el que necessitem
i el públic de Tarragona necessita
és una programació estable
quan ha vingut l'OBC aquí
a Tarragona
doncs han anat moltes persones
no sé si a vegades
allà al Palau del Congresso
600, 700, 800 persones
però això
per un concert de música clàssica
en una ciutat mitjana
està molt bé
bueno
públic n'hi ha
el que falta és que hi hagi consciència
doncs una cosa Ângel
estem acabant el temps
pel que fa a enregistraments
bé
ara fa poc va sortir un enregistrament
que vaig
que vaig fer
amb l'orquestra
sinfònica
de
principal de l'Astúries
és una òpera de
Wolf Ferrari
que es diu
el secret de Susanna
va sortir ara
amb una òpera
que vam fer
això és l'últim
i Pallacci
que vaig fer al Teatre Real
es va gravar en DVD
encara no ha sortit
imagino que sortirà aviat
bé
ja he participat
en diferents DVDs
en diferents gravacions
no és que sigui
diguem-ne el més fort
del que jo faig
però sí que
evidentment
de tant en tant
participes en gravacions
i en CDs
i bé
la veritat és que
molt bé
hem convidat l'Àngel Odena
perquè sabíem
que tenia molts projectes
ara estarà uns quants mesos
amunt i avall
el que et demanaria
amb Àngel
és que en la mesura del possible
quan tinguis una estoneta
entre Oviedo
Sidney
França
allò on sigui
que passis per aquí
i ens expliquis
com et va la vida
com van
tots aquests concerts
i també tenir l'oportunitat
d'escoltar
algun d'aquests
enregistraments
perfecte
ha estat un plaer
com sempre
conversar amb tu
i esperen que
vinguis
de tant en tant
a la ràdio
per donar-nos novetats
i explicar-nos
com està el món
de la música
i de l'òpera
arreu del món
tu que en seràs
coneixedor
gràcies
adeu-siau
adeu-siau