La veu d'Ovidi Monlló als versos de Vicenç Andrés Estelles.
Qualsevol moment és magnífic per escoltar-los, per recordar-los,
i aviam creiem que han estat i que són molt adients per la qüestió
que tractarem camí de la una aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Demà dijous es farà a Tarragona un dels molts actes commemoratius
dels 30 anys de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Volem conèixer el contingut de l'acte i fer un repàs, podríem dir,
a la història de l'entitat, amb l'escriptor Magí Sunyer,
que el tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Magí, bon dia.
Magí, bon dia.
Bon dia.
Ara et sentim... No sé si t'haurà servit una miqueta allò com de medicina,
no?, aquesta musiqueta, perquè sabem que estàs una miqueta engripat.
Sí, estic engripat i segons com me quedo sense veu.
Espero que no, ara, enmig del programa.
Magí, si et quedes sense veu, pugem la música un altre cop,
veu dins dels versos de Vicenç Andrés Estellers i tirem endavant, eh?
Bé, bé, bé.
Cap problema.
Tres dècades d'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Com ha canviat el panorama en 30 anys, no?, lògicament, d'altra banda.
M'ha canviat molt.
Si es compta que tres dècades enrere, doncs, era l'any 77,
que tot just s'acabava de sortir del franquisme,
que tot just s'acabaven de fer les primeres eleccions,
doncs, esclar, és lògic que hagi canviat moltíssim el panorama.
Aviam, era una pregunta òbvia, però diguem-ne que portava un segon sentit
de la manera que tot canvia, tot ha evolucionat,
però com que la llengua d'una banda i la literatura d'una altra
sembla que portin una evolució i un ritme diferent,
el de la mateixa societat, a vegades.
Sí, sí.
De fet, esclar, això passa de terreu, diríem, no?
Però, esclar, en la cultura catalana es produeix aquest fenomen
que, de fet, fa molt de temps que es produeix,
fa més d'un segle que es produeix,
en què podríem parlar pràcticament d'una literatura normal, diríem,
i d'una situació de la llengua que no és de normal.
Aleshores, esclar, es produeix aquesta falta de sintonia
en què la literatura i els escriptors queden molt afectats, esclar.
Els objectius fonamentals amb els quals va néixer, si no va xerrar,
era, d'entrada, defensar els interessos del col·lectiu
en tots els seus àmbits i organitzar, promocionar la literatura
i la llengua catalana.
Aquest punt de partida és el que es manté a hores d'ara, no?
Es manté.
I, a més a més, amb la nova junta,
de la qual fumo part des de fa quatre mesos,
o des d'abans de l'estiu, vaja,
doncs es vol donar un nou impuls a aquest aspecte, diríem, no?
Per exemple, ara en aquest moment, doncs, s'està parlant
i s'està discutint molt, doncs, qüestions com, per exemple,
les de la còpia digital.
Esclar, són qüestions dels nous temps,
que en aquella època no tenien tanta importància al començament,
però que afecten molt els escriptors, no?
Gestiona temes, diguem-ne, més mercantilistes, també,
lògicament, defensant els interessos del col·lectiu.
Parlem dels IVAs, de les relacions amb les editorials,
les relacions amb les institucions, tot plegat, no?
Esclar, hem de comptar, per exemple,
que ara ens hem adonat, doncs,
que la qüestió dels contractes dels escriptors,
per exemple, doncs, en realitat no es compleix.
Es va arribar en un acord fa molts anys ja,
es va fer un contracte tipus,
però aquests contractes s'han anat modificant,
diluint, s'hi ha anat afegint coses,
i ara, precisament, comença una negociació,
doncs, per fer un altre tipus de contracte tipus,
perquè, si no, doncs, diríem,
sol·ligirem conflictes, no?
Qui pot ser soci de l'Associació d'Escriptors en llengua catalana?
Pot ser soci de l'Associació d'Escriptors en llengua catalana,
tothom que escrigui en literatura en català,
literatura en un sentit ampli, eh?
Vull dir, assaig,
i que tinguin llibre publicat.
Un com a mínim.
Un llibre com a mínim publicat, sí.
Independentment del contingut.
Per exemple, jo escric un llibre de cuina,
podria pertànyer a l'entitat?
Sí.
Poso un exemple, potser una mica extrem, però...
Sí, sí, sí, sí, podria pertànyer.
Sí, podria pertànyer, sí.
De fet, a veure, hi ha una part dels actuals socis,
hem de comptar que hi ha més de mil socis en aquest moment,
doncs hi ha una part dels actuals socis
que no escriu pròpiament literatura, diríem,
i n'hi ha alguns, doncs, que escriuen estudis
o de literatura, d'història, del que sigui,
vull dir que sí, si pot pertànyer.
Fins i tot guionistes.
També, hi ha una secció de guionistes.
Perquè ara estan molt d'actualitat, a més a més,
amb tota aquesta mobilització que hi ha als Estats Units
i que els guionistes catalans hi han dit que s'afegeixen, no?
Sí, sí, hi ha una secció concreta de guionistes,
o sigui, sí, molt especialment també guionistes.
Digue'm una cosa, Magí, com a activitats que promoveu,
nosaltres, aviam, a través dels mitjans de comunicació,
estem al dia perquè sabem que feu moltes activitats,
ara aquí a la tardor literària,
cada any hem tingut una mostra,
però en conjunt desenvolupeu activitats com a col·lectiu,
independentment de les que pugui fer cadascun dels escriptors
en nom de l'entitat.
Sí, a veure, les activitats que desenvolupa
l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana,
a veure, a Tarragona pròpiament,
pròpiament activitats organitzades,
jo diria que aquesta no és la primera,
però és la segona.
Vull dir, fa anys, fa tants anys ja,
s'hi va fer un galeusca,
que és aquesta trobada d'escriptors gallecs,
bascos i catalans,
i ara s'hi fa aquesta commemoració dels 30 anys.
Jo em penso que pròpiament no se n'ha fet cap altra.
El que sí que s'ha fet és,
de vegades, doncs,
contribuir a altres actes,
pagant conferenciants,
escriptors,
això sí,
però pròpiament activitats organitzades,
no,
ens agradaria que se'n poguessin fer més.
Feu premis també,
convoqueu premis literaris, no?
Sí, sí, sí,
es convoqueu premis literaris,
que es vol que siguin premis
una mica de trajectòria,
diríem,
o del millor d'un any,
o d'aquest tipus, diríem.
El tema dels traductors,
també, diguem-ne,
que teniu una sensibilitat particular
cap a algun sector,
que a vegades no ha estat prou valorat,
i parlo des del punt de vista dels lectors.
Sí, és veritat.
I hem de comptar que el sector dels traductors,
doncs,
és un sector bastant ampli,
on hi ha una part important,
de vegades a diferència del que passa
amb els escriptors d'obra original, diríem, no?
Hi ha una part important
que estan professionalitzats,
o sigui, que viuen d'això,
i que tenen una problemàtica
molt concreta
i molt dura, diríem, no?
Vull dir, imaginem-nos, per exemple,
doncs, que
els traductors,
doncs, cobren un tant per pàgina,
habitualment.
però, esclar, aquest tant per pàgina
és el mateix si has de traduir,
doncs,
en tots els aspectes,
un best-seller que no té cap problema de traducció,
per entendre'ns,
o que en té molt poc,
com si has de traduir una obra dificilíssima
on en cada pàgina,
segons com,
no t'hi pots passar,
doncs,
un parell d'hores.
Clar,
i et diré una cosa,
i que em perdonin els oients,
perquè és una opinió exclusivament personal.
Afortunadament,
com a lectors,
cada cop més
mirem la signatura del traductor
quan llegim una novel·la,
una obra,
que està escrita originalment
en una altra llengua,
perquè a vegades
és un autèntic desastre,
i a vegades
és una autèntica meravella,
i si està signat
per un traductor
o traductora
que ja
et mereix confiança,
agafes aquest llibre
amb una altra intenció.
és que s'ha de fer,
perquè és que hi ha
unes diferències enormes.
Per això que els lectors
també tenim el nostre paper
i diguem-ne la nostra funció,
dins de la millora
pel bé de la literatura,
en aquest cas.
Sí, sí, sí.
Jo no era especialment sensible
en aquesta qüestió,
només ho era
a través del que em deia
el Quim Mallafré.
Home,
que aquest ha traduït
a l'Ulisses,
per tant,
és una autoritat, no?
Sí, sí,
i sempre he traduït
obres especialment difícils,
no?
A l'Ulisses,
al Tristam Xandi,
els dublinesos,
i aleshores,
doncs,
ell ho deia,
diu,
esclar,
jo em passo molt de temps
traduint,
diu,
i d'això,
i em paguen poquíssim.
Però ara potser
encara ho sóc més
de conscient,
perquè des que sóc
a la Junta
també he entrat
al mateix temps
que jo a la Junta
de l'Anna Casasas,
que es dedica
professionalment
a això.
Esclar,
el Quim
és professor universitari,
pot traduir
una mica
per afició,
diríem,
no?
Però l'Anna,
no,
l'Anna,
doncs,
que crec que és
una molt bona
traductora,
doncs,
es dedica a això
i viu d'això
i m'explica
els seus problemes,
és terrible.
Per posar un exemple,
un escriptor
d'èxit
com és
Paul Auster,
que els llibres
en català es venen
molt bé,
el traductor
de Paul Auster
és un escriptor
més que conegut
aquí a casa nostra,
per tant,
estem parlant
d'escriptors
i de professionals
de la traducció.
En fi,
hem anat cap a un altre
territori,
però que està dins
d'aquest món
i justament
has esmentat
Joaquim Mallafré,
que serà una de les persones
que participaran
en l'acte de demà,
tinc entès.
Sí,
a veure,
aquest acte de demà
se'ns ha desdibuixat
una mica,
per dir la veritat.
A veure,
explica-ho.
Tots amb grip o què?
Ho dic perquè,
segons el que hagi rebut,
la invitació que hagi rebut
cadascú,
es trobarà amb sorpreses,
diríem.
A veure,
nosaltres
teníem pensat
de donar-li
una representació
territorial,
diríem,
més àmplia
i d'aquesta manera
havíem agafat
un escriptor
de les Terres de l'Ebre,
un de Valls,
un de Tarragona
i un de Reus.
Diguem-ho així,
no?
Diguem-ho així.
Per allò
de l'equilibri territorial.
amb aquesta voluntat ja.
El que passa
és que la cosa
es va començar
a implicar
quan l'Andreu Carrança,
que ara ha tret
un llibre
que és un bestseller,
resulta que
em va dir,
i fa molt poc temps,
que
se n'havia d'anar
a promocionar
la seva novel·la
a Itàlia.
Bé,
aleshores,
els programes
ja estaven impresos.
I,
a última hora,
la Magallera Ritzeta,
que en aquests moments
treballa
a la Generalitat,
també va dir
que,
de manera inexcusable,
havia d'anar
amb un viatge
de feina
i que tampoc
no hi podia ser.
Ho dic això
perquè,
en comptes
d'ells dos,
hi trobarem
el Jordi Tinyena
i trobarem
el Joan Cavallé.
Joan Cavallé
i Jordi Tinyena
en un acte
que el fareu
demà a les 8 del vespre.
Demà a les 8 del vespre.
I, al final,
per tant,
la composició
de la taula rodona
seran
la Montse Palau,
el Quim Mallafré
i el Jordi Tinyena
moderats
pel Joan Cavallé.
I, al final,
quan s'hagi acabat
la taula rodona,
hi haurà
l'aspecte més
de celebració,
que serà
un brindis literari
que farà
l'Olga Sirinax
i hi haurà
cava
i canapés
i totes aquestes coses.
I, després,
mentre el cava
i el canapé,
a parlar de literatura
o del que convingui.
Exacte.
Perquè, després,
parleu de literatura,
normalment,
o parleu d'altres coses?
No,
es parla força
de literatura.
Sí, no?
Sí, de vegades
d'altres coses, també.
Lògicament.
Una altra cosa,
Magí,
que ja no tant
tindrem més,
tant tret de la classe
i a sobre, així,
engripat,
el contingut
de la taula rodona
és fer un repàs
d'estes tres dècades
de l'associació?
Sí, de l'associació
i de la literatura catalana.
Es vol fer una mica
de balanç,
evidentment,
no hi haurà
molt de temps.
Després,
es vol fer una miqueta
de balanç
i tenir visions diverses
sobre què han estat
aquests 30 anys
en literatura catalana,
en aspectes diferents
i quin paper
hi ha jugat
l'associació
d'escriptors.
Se li ha volgut donar,
també,
aquest aire,
doncs,
d'això,
de celebració,
de festa,
de trobada
d'escriptors.
Ens agradaria
que hi hagués
molts escriptors
d'aquí,
demà,
molt especialment,
i de persones
i de lectors
i de públic general,
doncs,
que pensem
que s'hi pot trobar bé
i pot estar a gust.
vindran també
el president
de l'associació,
Guillem Jordi Graells
i alguns altres membres
de la Junta.
Val a dir que aquest tipus
d'actes
s'estan fent
per tot el territori,
que hi ha un calendari
molt ampli,
en tot cas,
entrant-hi a la web
de l'associació
i en totes les dades.
Magí Sonia,
moltíssimes gràcies,
de veritat,
per atendre la nostra trucada.
Millora't i que l'acte de demà
vagi molt bé.
Gràcies,
Iolanda.
Adéu-siau,
bon dia.
Adéu.