Les 10 del matí, pràcticament 39 minuts, aquí seguim en directe des de la tercera hora del matí de Tarragona Ràdio, en aquest dimecres.
Ara parlen d'un llibre, d'una obra d'una historiadora tarragonina, però que en fi que és gairebé podríem dir un llibre de regal,
en una setmana d'aquestes en què tothom està pensant en regals i en obsequis perquè arriben als reis mags de l'Orient.
Doncs avui us volem parlar durant els propers 100 minuts d'un llibre d'història, d'arquitectura, d'urbanisme de Tarragona.
És un llibre d'interès especialment local que té com a autora la historiadora Helena D'Hortueta,
que ens acompanya aquest matí en directe als estudis de la ràdio.
Helena D'Hortueta, bon dia. Bon dia. Bon dia, bon any.
Una manera complerta de començar l'any estrenant aquest llibre que presentàvem fa pocs dies
i que es titula Tarragona, el camí cap a la modernitat, urbanisme i arquitectura.
Perquè què és bàsicament? Un llibre d'històries, un llibre d'urbanisme, un llibre d'arquitectura?
És un llibre que compagina primer els estudis urbans, però sempre tenint en compte l'arquitectura
que se desenvolupa en aquest urbanisme, en els carrers.
Com neix la idea del llibre? Perquè aquí hi havia una feina prèvia, evidentment, feta per tu durant molts anys.
La idea del llibre va ser arran d'una beca d'investigació que va ser obtendre de la Generalitat de Catalunya
i va ser sobre l'urbanisme a Tarragona i la seva arquitectura.
Llavors, el títol, el camí de la modernitat, és perquè realment quasi tots els plantejaments novedosos
d'expansió urbana, de creixement, de ciutat estancada, de plaça forta, es deixen
i es pensa ja en una ciutat oberta, una ciutat pròspera, una ciutat comercial.
Per això el títol, el camí cap a la modernitat, compaginant sempre la importància
de l'arquitectura i l'urbanisme, tenint en compte també la gent que viu als carrers.
Per això les fotografies també tenen fotos amb gent, fotos d'època,
quasi totes de l'arxiu fotogràfic de l'Ajuntament,
que es veu també l'escala humana que tenia llavors la ciutat de Tarragona.
Perquè quin període analitza, Helena?
Sobretot el segle XIX, començament dels ajuntaments lliberals, 1834,
fins més o menys 1919, quan ja es comença a aprovar el segon pla d'eixample,
és a dir, la prolongació de la Rambla Nova, etcètera, etcètera.
És a dir, que podríem dir, perquè també la gent ens entengui d'una manera planera,
que comença abans de la primera meitat del segle XIX,
però que ja de seguida recordem que a meitat del segle XIX
és quan comença l'obra, la gran obra de la Rambla,
que ha estat tan recordada últimament,
i en fi, a partir d'aquí, doncs, molts altres projectes.
Exacte. Bueno, comença sobretot amb el primer pla d'expansió de la ciutat,
va ser finançat per el port, i és la Marina,
és el que era, entre cometes, el primer eixample,
però realment és la nova població del port,
perquè van néixer amb el concepte de nova població,
i després, arran d'això, clar, quedava la nova població del port,
una cosa aïllada de la ciutat vella, de la ciutat alta,
i llavors la ciutat de Tarragona ja, el 1815,
després ja el 1850,
volen unificar aquestes dues poblacions.
Llavors, neix el pla d'unió, que és realment l'eixample,
amb la Rambla Nova.
Per situar-nos també, això que l'Helena d'Hortueta parla de la Marina,
del barri del Port, seria, doncs, això, el que és el barri del Port,
el que seria la zona actual del carrer Reial,
i el carrer dels voltants, no?
Sí.
Quedava separada de la part alta,
i la unió d'aquests dos nuclis és el que crea, d'alguna manera,
els mecanismes d'expansió de la ciutat.
Exacte, perquè, clar, llavors és quan es pensa,
bueno, necessitem una ciutat burguesa,
necessitem una ciutat on la nova societat,
amb els nous formes de viure,
s'ha de mostrar,
llavors creix en una ciutat més burguesa,
que seria l'eixample.
Mentre que la ciutat del Port,
o la nova població del Port, la Marina,
era una ciutat més industrial,
però hi havia bones cases burgueses,
però, clar, després la convivència amb el ferrocarril
fa que la població es traslladi a la part del centre,
perquè era, justament, la part més burguesa,
la part més senyorial, entre cometes.
I quins són els grans projectes urbanístics
que viu Tarragona en aquella època situant-nos,
doncs això a partir del 1830, aproximadament?
Doncs, realment, els projectes urbanístics a Tarragona
hem de tenir en compte uns factors,
sobretot la Guerra del Francès,
va ser el que va destrossar bona part
de les restes romanes
i de les torres d'època romana
a la part alta,
i bona part de la seva arquitectura,
sobretot arquitectura familiar,
i això fa que es tingui que renovar la part alta.
També va malmetre el que ja s'havia fet
a la part de la Marina,
llavors se té que replantejar
la part de la Marina,
però, sobretot, el que la gent més coneix
és l'eix de la Rambla,
que destaca per la seva amplada,
amplada que es va lograr,
sobretot perquè era on anava
l'antiga muralla de Sant Joan,
el front de Sant Joan,
i per això,
quan va haver-hi una lluita
amb el Ministeri Militar,
perquè realment la ciutat volia això,
aquests terrenys lliures,
i aconsegueix aquesta gran avinguda.
La Rambla, vista amb la perspectiva
del segle i mig que ha passat,
és realment una obra
que ha de ser valorada
completament de forma molt positiva,
que és una gran obra per l'època
de la qual estem parlant?
Home, era un...
A veure, el principal problema
que té Tarragona,
arran d'altres,
si comparem amb altres poblacions,
és que Tarragona
ha de fer uns enllivellaments topogràfics
molt important.
A Tarragona,
a diferència d'altres ciutats,
hi ha molta pedra,
la pedra va facilitar
l'ampliació del port,
però també va fer que la ciutat,
el seu creixement,
fóu molt, molt lent,
perquè la ciutat no podia finançar
tots aquests canvis
de nivell topogràfic.
Llavors, realment,
la Rambla Nova
té com un eix comercial,
però si ho comparem
amb altres projectes,
per als que, per exemple,
es feien a Barcelona
o a altres ciutats,
com a Màlaga,
i que jo ja comento en el llibre,
veureu que la seva arquitectura
també és dispar,
per què?
Perquè era molt costós
a nivellar els terrenys,
llavors,
mentre s'anava urbanitzant,
l'arquitectura també és reflex
de la seva moda,
per això és una de les riqueses
de la Rambla Nova.
I a banda de la Rambla,
quines altres coses
podem destacar de l'època,
o projectes que es miren de fer,
s'intenten fer,
i que potser per raons,
en fi,
les raons que siguin,
no s'arriben a dur a terme?
Hi ha diversos projectes
que es plantegen,
però no s'arriben a fer,
més que res,
perquè ja he dit
que va ser un projecte molt costós,
va ser l'Eixample de Tarragones,
és a dir,
el projecte d'Unió
va ser un dels més costosos
de l'Estat.
Llavors,
què és el que es passa?
La ciutat volia fer projectes,
per exemple,
un gran teatre,
però clar,
no hi havia diners
per fer un gran teatre,
per això Tarragona
tampoc té un gran teatre.
També hi va haver-hi
diverses propostes
de fer una estació central,
amb una arquitectura digna,
però mai se va lograr
canviar el trajecte del ferroguerril
i per això
sempre vam quedar
en una estació provisional.
Altres projectes,
per exemple,
la gran escalinata monumental,
que uneix la part
del balcó del Mediterrani
amb la zona de la platja.
Per exemple,
ja tenim tres projectes
bastant singulars
que no se van arribar a fer,
més que res,
perquè realment
la ciutat no tenia diners.
Tens que pensar
que és un projecte
o el Pla d'Eixample
és un dels que més costosos
va ser
i per això
la seva llarga daurada.
Això és el que
realment va
bloquejar bastant
el projecte.
El llibre,
com deia Elena D'Ortoeta,
analitza sobretot
fins als anys 20
del segle XX,
aproximadament,
seria,
que es pot donar
per tancar
d'aquesta època
de creixement urbanístic,
per dir-ho d'alguna manera.
A veure,
posar com a terme
és el projecte
de prolongació
de l'Eixample
que va plantejar
Josep Maria Pujol de Barberà
el 1919
i després el 1923.
Llavors,
amb això ja
tanco
el projecte
perquè,
si no,
també
la daurada del llibre
seria massa extensa.
O sigui,
no és...
I a més,
té una raó
perquè ja és
el segon pla d'Eixample
i llavors
té una lògica.
És quan es projecta
l'Avinguda de Catalunya
o bé es projecta
la plaça Imperial Tarraco.
En fi,
el llibre,
com dèiem al principi,
és un llibre d'aquells
de regal,
d'edició de luxe.
Com ha anat justament això?
Hi ha el suport econòmic
de diverses institucions,
s'ha fet a més
una edició en català
i una edició en castellà?
Sí.
A veure,
aquest llibre,
si no hagués sigut
per al suport,
doncs,
els editors,
que són Lundberg,
tenen sempre
que comptar
amb una aposta
també forta
de part d'alguna institució.
Llavors,
en primer lloc,
tinc que agrair
tant al Col·legi d'Arquitectes
com a la Junta d'Obres,
o sigui,
al Port de Tarragona
i també a l'Ajuntament
i a la Diputació.
Això ja,
a la introducció,
ja ho explico,
que gràcies a aquest ús
del finançament
s'ha pogut fer,
sobretot,
és un text de qualitat,
però amb
una bona part
d'il·lustracions,
de projectes,
de plans,
amb molt bona resolució,
perquè el problema
és que molts cops
tu pots editar un llibre,
però els planos
no es veuen
suficientment
correctament,
i amb aquesta edició
amb bon paper
i amb bona qualitat
d'imatge,
el lector
pot fullejar
i pot veure realment
la qualitat.
Sí,
la veritat és que és una
de les aportacions
més interessants del llibre,
la gran quantitat
de plànols
històrics
que es veuen
de la ciutat
o de diferents espais
de la ciutat
i també
moltes fotografies
de diferents èpoques,
però d'aquella del segle XIX
i del segle XX
que comentàvem,
que il·lustren
el llibre.
Sí,
a veure,
jo he buscat
els planos
quasi tots són inèdits,
però sobretot també
hi havia molts cops
que un projecte
es podia plantejar
diversos cops,
o bé
que era un...
o es volvi,
es tornava
a plantejar
i llavors
sobretot
també he mirat
la qualitat
del plano
de l'original
perquè es vegi bé
el projecte en si.
Tu creus que
pot sorprendre
a molts tarragonins,
a molta gent
veure o llegir
alguna de les coses
que expliques
en el llibre?
I si n'hi ha
alguna d'aquelles
que puguin sorprendre,
quina sèrie
creus la que pot
sorprendre més
a la gent d'aquí?
Home,
jo crec que sobretot
és molt important
que per fi
jo ja ho vaig presentar
quan vaig fer
la tesis doctoral,
però ara ja té
una major difusió
que són els arquitectes
municipals
i arquitectes provincials
que van participar
en l'execució
i en la modernització
de la ciutat.
Per exemple,
realment,
el projecte
de conclusió
i part del seu disseny
es diu
un arquitecte
que es diu
Magí Tomás Sacay
que quasi
ha passat
desapercebut
o bé
altres arquitectes
s'han posat
en el seu lloc
i es veu realment
el que van fer
i el que no van fer
com Ramon Salas
o Josep Maria Pujol
de Barberà
o bé
Pablo Monguio
que també
va fer
una aportació
amb un moment clau
de la història
de l'Eixample
però jo crec que això
també és molt important.
Molt bé,
doncs tot això
queda reflectit
en aquest llibre,
en aquesta publicació
gairebé podríem dir
de luxe,
de regal,
un llibre que per cert
en fi,
el podem trobar a les llibreries,
no?
Sí, sí, sí.
Home, clar.
està a la venda.
No és un llibre
només per especialistes
sinó que imagino
que també en el text
s'intenta
fer-ho
a l'abast
de molta gent.
El text
és
de qualitat,
o sigui,
és un text
tècnic,
malgrat això
s'ha pensat
en el públic
en general
i jo crec que
tothom
ho pot
elegir
perquè està
bastant
sintetitzat
les idees
i crec que
no és complicat
elegir-ho.
Doncs aquí
hi ha una proposta
fins i tot
per aquests dies
insistim en que
tant pensem
en regals
i en obsequis
de cara a la festa
de reis.
Aquí tenim un llibre
que s'acaba de publicar
que és
tot un luxe
per a la ciutat
de Tarragona
amb una edició
en castellà
una edició
en català
Tarragona
urbanisme
i arquitectura
el camí
cap a la modernitat
l'autora
és la historiadora
Helena Dortueta
i la veritat
és que pel text
per a les imatges
i per a les il·lustracions
és una publicació
realment
d'altíssima qualitat.
L'autora
ens ha acompanyat
aquest matí
en directe
als estudis
de Tarragona Ràdio
moltes felicitats
Helena
i gràcies
per haver vingut
aquest matí
a la ràdio
a explicar-nos
de forma molt sintètica
el contingut
d'aquesta publicació
gràcies i bon dia
bon dia