Sintonia de Tertúlia en aquest matí de Tarragona Ràdio,
matí de dimarts, 25 de setembre, l'endemà de la Mercè,
l'endemà del final de les festes de Santa Tecla.
Avui la Tertúlia havia de ser plenament esportiva.
Avui volíem, a causa de la jornada festiva d'ahir,
volíem fer la Tertúlia de futbol habitual dels dilluns.
L'havíem traslladat el dimarts pensant de parlar,
de comentar el partit que el Nàstic va jugar dissabte contra el Poli Agido.
Però la notícia de la mort sobtada ahir del tinent d'alcalde d'Urbanisme,
Josep Lluís Navarro, a més una persona molt vinculada
durant tota la seva vida al Club Grana.
Ens ha fet canviar els continguts i també els convidats,
així que avui agraïm especialment als tres contertulis
que hagin volgut participar aquesta estona amb nosaltres,
aquesta estona de Tertúlia, perquè coneixia en Josep Lluís Navarro
des de la seva vessant del Nàstic, però també de les altres vessants ciutadanes
que tenia el fins ahir regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Tarragona.
Avui saludem el Francesc Ferrer. Francesc, bon dia.
Hola, bon dia.
També el Jesús Gaupera. Bon dia, Jesús.
Bon dia i per dir alguna cosa.
Per dir alguna cosa i Pere Valls també, bon dia.
Bon dia.
El coneixien, em sembla que els tres el coneixien pel Nàstic,
però també per altres motius, per altres raons,
perquè Josep Lluís Navarro era conegut en l'àmbit de la cultura,
de l'esport, de la Setmana Santa,
participava en multitud d'activitats i d'entitats.
De totes les vessants que segurament podien conèixer de Josep Lluís Navarro,
amb quina es queden l'endemà de conèixer la seva mort?
Francesc.
Mira, jo em diré les mateixes paraules que vaig dir ahir,
que vaig tindre l'oportunitat també.
Jo diria que, aviam, políticament en 100 dies,
doncs no ho sabíem, però considero que,
com a professional, era un gran professional,
com a persona, era una excel·lent persona,
i com a amic, vull dir, era un gran amic.
I l'altre resum diria que era un incansable treballador per Tarragona
i pels altres.
Vull dir, aviam, era una persona que mai l'havia notat ni vist exaltat,
mai li havia notat ni vist una aixecada de to o de veu.
Sempre que parlaves amb ell, doncs, et donava la seguretat
i la sensació que realment t'escoltava
i que s'interessava pel tema que comentàveu.
I és que només se poden dir coses bones del Josep Lluís.
Jesús, tens alguna imatge o algun record especial de Navarro?
Justament el dia abans,
doncs, els tres que estem aquí havíem coincidit amb ell
amb el claustre de la catedral
abans de sortir la professor de Sant de Tecla.
Durant la professor, jo el portava darrere meu justament
perquè jo anava a la pobilla de Tarragona
i ell anava al costat de l'alcalde
i durant la professor, doncs, això que pares, que engegues,
que pares i engegues, doncs, aprofites per comentar alguna cosa.
Feia molts anys que ens coneixíem.
Corroboro tot el que ha dit el francès
i què més puc dir?
Doncs, home, que jo el coneixia des que jo era infantil
que jugàvem a llavors al col·legi La Salle
i ell ja estava amb el que llavors es deia gimnàstic o La Salle.
Vam coincidir moltes vegades amb entrenaments.
Després, ell va passar a la matèria del gimnàstic.
Després, jo també vaig anar a la matèria del gimnàstic.
Després, ell va fitxar pel Valls
i quan ell va plegar, llavors, el relleu
l'hi vaig fer jo amb el Valls.
A banda d'això, doncs, hem coincidit molt
amb tot el tema de la Setmana Santa, evidentment.
Tots els setmanescenters de Tarragona
sabem qui és el Josep Lluís.
I a banda d'això, doncs, també vaig tindre
molta, molta relació
durant els vuit anys que jo vaig estar president
de la Federació de Tenis
perquè, com bé s'ha dit,
doncs, ell també col·laborava
amb tot el que es movia per Tarragona
i jo, com molts hem fet,
doncs, li anava a plorar moltes vegades
per demanar-li coses,
per poder oferir els crios que teníem
al centre de tecnificació.
I, o sigui, que encara que sembla un tòpic,
parlar del Josep Lluís
és parlar sempre
amb agraïment
que has estat
amic d'una gran persona.
Repeteixo, encara que sigui un tòpic,
però és que és així.
És que jo penso que el 99,9,
per no dir el 100%
de les persones que l'hem conegut,
d'ell només podem dir
que coses bones.
I, bueno,
i ahir, quan, precisament,
el Francesc me va trucar
per donar-me la notícia,
doncs, encara avui tinc una cosa
aquí a l'estómac
que no em deix
no em deix
provar
provar absolutament res.
Pere,
sí, com els tòpics,
a vegades,
es fan servir molt
ligerament,
però aquesta vegada
crec que
que no són tòpics
i no són veritat.
El Josep Lluís Navarra,
entre altres coses,
és el meu jefe.
I
tot el que
es movia a Tarragona
i passava pel port,
tot,
passava pel seu departament
i per les seves mans.
des del Museu del Port,
a l'arxiu,
a les exposicions,
a totes les entitats
que en el seu programa
de festes
o d'actes,
doncs,
hi posaven que el port
col·laborava,
tot passava
pel seu departament.
Llavors, clar,
la sensatesa
del Josep Lluís
era que
s'havia trobat
la manera
que la col·laboració
del port
ens fos sempre
la justa
i a més a més
amb una delicadesa,
jo diria que exquisita
i això,
doncs,
ha fet que,
bé,
que tinguem,
ara,
doncs,
això que a Tarragona
diem està de dol,
és veritablement,
és veritat.
No es pot dir,
potser,
gaires vegades
això així,
no?,
però,
tant que ara regidor,
doncs,
després de l'alcalde,
potser és el regidor
més conegut
abans ja,
no?,
perquè,
doncs,
per la seva trajectòria
i estem parlant
de potser fa 20 anys,
és a dir,
tot el que el port,
per exemple,
ha fet culturalment,
tot,
ha passat sempre
per les seves mans,
per les seves mans
i pel seu departament
i pels seus col·laboradors,
però ell ha sigut
el cap visible
i si al moll de costa
s'hi fa el que s'hi fa,
doncs,
ell té molta,
bé,
és molta,
moltes coses,
cosa d'ell,
no?
Ahir dèiem que el destí
havia volgut
que la mort de Josep
Lluís Navarro
arribés en dates simbòliques,
un dia de tanta tradició
a Tarragona
com és el de la Mercè,
mentre baixaven els pilars caminant,
el dia en què
el govern municipal
feia el número 100,
100 dies de govern,
100 dies, per tant,
en què Josep Lluís Navarro
estava en política activa
i el dia en què
el vespre
s'havia d'inaugurar
a dos quarts de nou
el Serraio,
la façana marítima,
un d'aquells projectes
unit amb el tema
de la cultura
i dels tinglados
del moll de costa
en el que més
hi havia treballat
i hi havia apostat
en els últims anys
Josep Lluís Navarro.
La veritat és que
una persona tan polifacètica
amb tantes vessants
és difícil destacar-ne alguna.
Estic pensant també,
per exemple,
que el funeral
es farà aquesta tarda
a la 5 a l'església
de Sant Joan,
que és la seu
de la congregació
que està vinculada
amb el que està vinculada
el Francesc Ferrer.
Bé, sí,
el Navarro,
Josep Lluís,
vull dir,
com que viu
o vivia
al carrer Caputxins,
de tota la vida
ha estat vinculat
amb la parròquia,
amb el mossèn Daniel
i ara amb el mossèn Figueres.
Era membre actiu,
el que nosaltres
en diem la pastoral,
que és com una junta
de govern
de la parròquia
de les diferents seccions
i ell sempre
ha estat present,
no?,
des de fa molts anys.
Ha sigut catequista,
era catequista,
vull dir,
a part del món
de la Setmana Santa
com parlava abans
el Jesús,
doncs,
bueno,
amb la parròquia
de Sant Joan,
vull dir,
era un gran digam.
I ja no
solament
com a catequista
i tal,
sinó com també
deia el Pere,
vull dir,
és que t'escoltava
tots els problemes
i semblava
com si el solucionés.
La veritat
és que n'hi va solucionar
molts,
no?
I llavors,
doncs,
a la parròquia
de Sant Joan,
doncs,
ahir quan,
quan,
bueno,
també vaig trucar
tot seguit
a mossèn Jordi,
el pobre no sabia res,
inclús a tres,
a dos quarts de quatre
tenia un enterro
i el vaig tornar
a trucar
perquè vaig sentir
pels vostres mitjans
que,
inclús a nivell
de l'arcabisbat
estàvem buscant
el rector de Sant Joan,
clar,
estàvem amb un enterro
i no podia d'allòs,
i de seguida
els posaran en contacte.
Vull dir,
sé que se'ls ha ofert
la possibilitat
en lloc de fer-ho Sant Joan,
fer-ho a la catedral
perquè m'imagino
que avui
a la cinc de la tarda,
vull dir,
tant la iglésia
com la plaça
allò estarà ple
de gom a gom
i clar,
vull dir,
l'espai quedarà
suposo que petit.
En fi,
des de l'aspecte religiós,
des de l'aspecte
més de creient,
es podrien destacar
moltes coses,
ja ho hem dit,
des del punt de vista
el Nàstic,
ell ho havia donat també
tot pel club,
no, Jesús?
Fins i tot com a directiu,
ahir, per exemple,
vam veure
una imatge
segurament també
poc habitual,
el president actual
de l'ASAT,
però també
el president del club
i els últims presidents
del gimnàstic
que van anar
durant els primers minuts
de la Capella Ardent,
ell havia estat directiu,
però també futbolista,
no?
Jesús,
de la vessant esportiva,
que avui era el motiu
de la tertúlia
parlar del Nàstic
i del Poligidell,
havia treballat-hi molt
durant tota la seva vida.
Sí,
perquè, bueno,
ja va començar
de jove,
ja he dit abans,
els seus inicis
en el món del futbol
els va fer
al Col·legi de la Salle,
però en aquella època
la Salle
tenia un conveni
amb el gimnàstic,
perquè em sembla recordar
que el gimnàstic
no tenia juvenil,
i llavors
el juvenil del gimnàstic
era el que se n'hi deia
gimnàstic o la Salle,
que era un conveni
establert entre el gimnàstic
i la Salle,
per qual tots els jugadors
de la Salle,
quan passaven
a ser juvenils,
llavors s'enrolaven
amb aquest equip
que es deia gimnàstic
o la Salle,
i després quedaven
vinculats
a la disciplina
del culte gimnàstic.
Aquest va ser
el seu inici,
i després també
va donar la casualitat
que també
va passar
a l'amater del gimnàstic,
i després
el Balls,
i clar,
això ens va donar
més d'un motiu
de conversa,
el que jo sempre
havia anat
darrere seu,
pràcticament
amb quasi tots els equips
en què ell va estar.
Però a banda d'això,
doncs,
bueno,
reiterar
el que he dit abans,
era un home
que et donava
quan parlaves amb ell
una serenor,
i una cosa
que em sembla
que ahir va dir,
perquè ahir,
lògicament,
la majoria
vam estar
tota la tarda
aferrats a la ràdio,
em sembla recordar
una entrevista
que li vau fer
al senyor
José Luis García,
i va dir que ell
el que deia
del Josep Lluís
a banda
del que hem dit tots,
que si era
bona persona,
que amb ell
doncs sempre
trobaves,
que era una persona
que sempre es guiava
pel seu sentit comú,
i aquest era un vincle
que,
que bueno,
que a mi sempre
m'ha agradat,
perquè jo també
miro
de parlar
d'aquesta manera,
sempre basant-se
amb el sentit comú,
i ell
això
era una cosa
que tenia molt,
quan algú no sabia
o tenia que
prendre una decisió,
es basava
amb el que li dictava
el sentit comú,
poques vegades
serra
quan parles
del sentit comú,
i això
era el que el feia
precisament
que el que abans
deia el Sisko,
que era una persona
que mai,
jo tampoc
no recordo
haver-ho vist mai,
amb un to de veu
una mica com
enfadat,
al contrari,
vull dir,
és que sempre
tenies un problema
i és que ell
venia per resoldre-te'l
o per donar-te
alguna explicació
de veure
quina manera
era del que
el podies
solventar,
i si no sabies
que al costat seu
sempre tenies
amb una persona
que et donaria
apoio
quan el necessitessis.
Josep Lluís Navarro
havia participat
en desenes de tertúlies,
no sé si vostès
havien coincidit
alguna vegada amb ell,
parlant del Nàstic,
era un apassionat
del Nàstic,
ho havia fet
quan era directiu
i quan no era directiu,
ho havia fet també
com a aficionat.
Ahir durant la programació
extraordinària
vam recuperar
algunes de les intervencions
de Josep Lluís Navarro
en aquesta emissora
i ara un petit apunt
perquè segurament
són fragments,
frases molt concretes
i que en pocs segons
reflexen el taranà
de Josep Lluís Navarro
sempre dialogant,
sempre a favor
de l'acord,
mai segurament
sense aquest crit
alt
o aquesta veu
crispada,
sempre a favor
de l'acord.
I de tots,
molts testimonis
amb veu que tenim
de Josep Lluís Navarro
a l'Arxiu Sónor
de Tarragona Ràdio,
hem recuperat
una tertúlia,
una d'aquelles tertúlies
del mes de març
quan el Nàstic vivia
una situació complicada,
quan l'anterior president
de l'Assad,
Josep Maria Andreu,
havia dimitit,
hi havia
a les eleccions
la Junta General
d'Accionistes
del Consell d'Administració
i en el moment
de confrontació
de dos grups,
Josep Lluís Navarro
era dels que deia,
dels que es manifestava
públicament
i de manera vehement
per un acord
dels dos grups
pel futur del gimnàstic
de Tarragona.
Recordem aquest testimoni
de veu.
A veure,
jo crec que
fins a l'últim minut
els dos grups
han de buscar
l'acord
i ho han de fer
pel bé de la ciutat
i pel bé del Nàstic.
Sempre diuen
que és millor
un mal acord
que un desacord
i crec que
aquí ho han de fer
així.
Crec que és una llàstima
i en principi
potser tot això
ve de molt lluny
segurament
d'una situació
inicial
que hi ha
deformada
però ara
amb aquest últim
o aquest darrer
posicionament
dels dos grups
potser
ha mancat
una mica
de diferència
en el sentit
de dir
abans de presentar
un projecte
he d'arribar
al consens
i aquest ha potser
estat una mica
la situació
que ha catapultat
tota aquesta
confusió
i desorientació
que sembla
que s'estigui produint
ara.
Amb aquest tot de veu
característic
de Josep Bius Navarro
era el mes de març
demanava l'acord
dels dos grups
d'accionistes
que anaven
a la Junta General
lamentava
en fi
les coses
com estaven anant
aquells dies
reflexen segurament
no per això
que dèiem
sempre la voluntat
de diàleg
i que ara
en política
s'avisen
els últims mesos
parlant
amb veïns
amb col·lectius
en fi
jo m'agradaria
destacar una altra cosa
no només era
un gran tertulià
sinó que era
un gran entès
de futbol
aquí els que venim
parlem del que veiem
i més o menys
tenim unes idees
o una idea
del que hem vist
al dia del futbol
però és que ell
va formar part
també de la comissió esportiva
del gimnàstic
és a dir
ell sabia
qui s'havia de fitxar
i t'argumentava
si era millor aquest
que l'altre
i eren arguments
tècnics
i arguments
de pes
i això
encara reforça més
aquesta personalitat
el Josepius Navarro
ahir on estava
el que feia era treballar
i treballar
tot arreu
totes les entitats
que encara ens en deixem
tot arreu
amb ell
no hi era
per escalfar
la cadira
ni per figurar
sinó que era
un senyor
treballador
i que a més a més
estava en llocs
de responsabilitat
i això
l'ha portat
a anar
amb una llista
i ser regidor
jo em penso
que
així s'ha explicat
una mica
en abstracte
és potser
un pas
natural
que aquell
que està
en moltes entitats
i que està fent
coses per la ciutat
al final
vagi per a l'Ajuntament
això penso
que és una cosa
fins a cert punt
que té una explicació
lògica
la llàstima
és que
hem tingut
molt pocs dies
o poques setmanes
per veure
la valva política
la feina
a fer
d'altres maneres
amb aquests pocs dies
tranquilitzant els veïns
i reconduint situacions
jo em penso
que
que bé
se'l recordarà
no només per això
sinó per tot l'altre
però a més a més per això
Josep Lluís Navarro
recordem que va ser directiu
durant dues etapes
amb els presidents
José Luis García I
i José María Andreu
també recordava
d'aquesta manera
les dues persones
ahir vam tenir en directe
els dos presidents
José Luis García
especialment
conmogut
per l'amor
del seu company
i amic
i Navarro
fa uns mesos
lamentava
quan havia dimitit
Josep Maria Andreu
deia que no hauria d'haver marxat
i parlava també
elogiava la tasca feta
pels dos presidents
per José María Andreu
i per José Luis García
torno a dir
que el que passa
és que no tindria
que haver marxat mai
el Josep Maria Andreu
i ara
d'alguna manera
es fa palès
aquesta situació
aquella capacitat
que abans
ho comentaven
aquí amb el Jordi
aquella capacitat
de lideratge
o de
d'alguna manera
o de buscar
les sinergies
o de buscar
el grup
que el grup
es potencie
i estar tots plegats
ara pel que sigui
no existeix
no ho coneixem
ni el Jordi ni jo
perquè no som dins
i llavors
podem parlar una mica
per apreciacions externes
però evidentment
el que sembla
és que el Josep Maria Andreu
era capaç
d'alguna manera
d'organitzar
o estructurar
la seva junta
el José Luis García
va ser un bon
un molt bon
un gran president
del Nàstic
jo crec que
José Luis García
i el Josep Maria Andreu
han sapigut
cadascú
en una època determinada
fer el que li corresponia
al club
el reconeixement
José Luis García
i el Josep Maria Andreu
i una última
veu un últim testimoni
per reflexar també
la manera de ser
de Josep Lluís Navarro
amb tota la polèmica
de fa uns mesos
de les relacions
entre l'Ajuntament
i el Gimnàstic de Tarragona
ell era un apassionat
del Nàstic
després va entrar
a l'Ajuntament
però deia
en aquell moment
que l'Ajuntament
havia d'estar al marge
de les polèmiques
al Club Gimnàstic de Tarragona
jo sempre he dit
que l'Ajuntament
no hauria d'estar
immers
en aquesta dinàmica
crec que l'Ajuntament
ha d'estar al marge
crec que això
és un club
és un club esportiu
i s'ha de regir
per unes normes
la que vulguin
els seus socis
la que vulguin
la massa social
la que vulguin
els aficionats
en fi
no sé si avui
els contartulis
havien compartit
també fins i tot
seient o xerrades
o tertúlies de futbol
al nou estadi
ell era un apassionat
del futbol
i era un apassionat
del Nàstic
algun record futbolístic
que recordin
especialment
de la seva relació
amb Josep Lluís Navarro
o de la tasca directiva
també
sí
amb el Josep Lluís
vull dir
sobretot
quan ell estava
de directiu
tant amb el
Josep Maria
com amb el
senyor García
i normalment
sempre ens trobàvem
abans de començar
el partit
fèiem el cafè
i parlàvem
del tema
que avui
ens toca aquest
i deia
com deia el Pere
es veia
que era un home
entès en futbol
després sé
que moltes vegades
encara a ell
no li agradava
que és allò
que també deia el Pere
però quan
tenia
diguem-li
l'obligació
d'anar a dinar
amb alguns
directius
dels equips
contraris
quan li tocava
veies que
que bueno
que doncs
parlar sí
però que
l'altre era
ja massa bombo i platillo
vull dir
aquí es demostra
la senzillesa
d'aquesta
persona
jo voldria comentar
una coseta
que
encara que
allò
jo puc
aviam
jo me vaig sentir
molt
molt
molt
desfet
ahir quan me'n vaig enterar
perquè potser
excepte la seva família
i els 4 o 5 amics
del dematí
de les bicicletes
que suposo
que deuen estar
els que conec jo
el Joan Rosset
i el Fernando
i d'Obro
deuen estar
bastant desfets
perquè clar
que se te quedi allí
mateix davant
de un amic
deu ser
bastant fotut
vaig tindre la sort
de potser ser
una de les poques persones
o de les últimes persones
que havia parlat amb ell
el Jesús abans deia
que allà
amb la professor
i tal
però és que a més a més
jo sortint de la catedral
tot acabat
fins a la porta
de l'Ajuntament
vaig baixar amb ell
i vam estar parlant
i tal
i mira
i ara me'n vaig cap a casa
i prepararé la ruta
de demà
o sigui que
ell era l'encarregat
de preparar la ruta
la sortida d'ahir
potser vaig ser
una de les persones
diguem-li a banda
de la família
i dels més coneguts
que vaig tindre la sort
de poder parlar amb ell
i això clar
això et marca
era una persona
de la bicicleta
que segurament
era una d'aquelles coses
una d'aquelles aficions
que no havíem recordat encara
darrere d'aquest
caràcter amable
i d'aquest
saber fer
hi havia conviccions
també
és a dir
el Josep Lluís
defensava
les seves postures
i a mi
amb fermesa
que també això
és un fet important
que s'ha de destacar
és a dir
quan ell deia
que aquí
que l'Ajuntament
no sabia
de barrejar
amb tot això
del gimnàstic
i això ho havia escrit
a més a més
hi ha escrits
mesos enrere
el diari
on ell
diguem-li
denunciava
la intromissió
de les coses
i també
i amb el tema
del pla general
ell va fer
quatre o cinc
escrits
seguits
explicant
la seva visió
de com havia de ser
la façana marítima
per on havia de passar
el tren
abans de ser regidor
abans de ser candidat
a res
em refereixo
a que
no només
era una persona amable
i una persona
que caia bé tothom
sinó que a més
era una persona
compromesa amb moltes coses
ja parlàveu aquí
doncs
del tema
religiós
però ho dic
temes
ciutadans
que no anaven
a dir tothom que sí
sinó que era una persona
que quan s'havia de dir
que no també ho deia
el pas és que ho deia ben dit
i llavors
quan te diuen que no
molt ben dit
doncs ho tens fotut
perquè llavors
et desmunten
i això
doncs jo penso
que és una de les coses
també que ha de quedar
i que el seu substitut
doncs haurà de continuar
perquè vulguis que no
la feina aquesta
doncs és complicada
i no és fàcil
i no és fàcil
i li havia tocat
potser allò
ballar amb la més lletja
d'aquesta història
amb aquests primers temps
a l'Ajuntament
però bé
el que ens ha de quedar
jo em penso que és
el record d'això
d'una persona honesta
d'una persona senzilla
un tarragoni compromès
i que
les circumstàncies
li han portat
un final
no desitjat per ningú
i sobtat
perquè així
ja sé que és molt difícil
per acabar la tortura
però on creuen
que es notarà més
el buit que deixa
Josep Lluís Navarro
a la política municipal
al port
jo crec que a tot arreu
a tot arreu
jo crec que sí
perquè
a la Setmana Santa
jo crec que
perquè a tot arreu
on estava
no hi estava
de més a més
és a dir
el dia
de la cavalcada de Reis
la part portuària
és el responsable
les exposicions
del port
és el responsable
ell
ara parlo d'existir
també ser corrents
temes de Setmana Santa
ella és responsable
també de moltes coses
això ho sabeu més vosaltres
és a dir
a tot arreu
es notarà això
perquè a més a més
era molt absorbent
és a dir
ell feia moltes coses
Jesús
on creus que es notarà més
el buit que deixa
Josep Lluís Navarro
jo
ampliant una mica
el que deia el Pere
crec que
Tarragona sencera
ho notarà
a més a més
del que tu has dit
jo crec que
tot Tarragona
ho notarà
i
els que
el coneixia
ho notarem
i els que
el coneixien
de referències
ho notaran
i jo crec que
en general
Tarragona ho notarà
i si em deixes
fer un breu
no
comentar
només
una cosa
que em va passar
i que sempre
se m'ha quedat
al cap
l'any 94
a mi
l'empresa
en la que estic
doncs
me va
proposar
anar
a ocupar
un alt càrrec
directiu
a Alicant
Alicant
i fer-me càrrec
d'una
el que se n'hi diu
una subcentral
no
clar
professionalment
jo
doncs donava
un salt
de qualitat
econòmica
en fi
una projecció
molt bona
però clar
era anar
a Alicant
tant
els meus fills
com la meva dona
com jo
doncs vam apostar
per anar-hi
però al cap
de poc temps
se'n vam adonar
que allà
no era la nostra casa
i que
el que es diu
en català
menjar
poc
i bé
i vam decidir
tornar
l'empresa
gràcies a Déu
a la que hi estic
molt
reconegut
doncs
me va donar
la possibilitat
de poder tornar
i poder tornar
a casa meva
aquí a Tarragona
i això un dia
parlant-te amb ell
em deia
Jesús et felicito
i dic
cony això
diu sí
perquè has sapigut
anteposar
el que és
les costums
les tradicions
els amics
a una
aquell temps
doncs me va dir
una brillant carrera
professional
que podies tindre
pel davant
i em va arribar
al cor
el que
m'adongués
la felicitació
per aquest cas
perquè ell me va dir
jo
amb el teu posto
hauria fet exactament
el mateix
Francesc
30 segons
molt ràpid
a part de tot
el que s'ha dit
aquí de Tarragona
i les entitats
jo crec
vaig al meu punt de vista
que qui ho notarà més
o qui ha perdut
una gran valor
ha sigut el port
l'autoritat portuària
35 anys
de la seva vida
professional
no es poden borrar
ni en 24
dies
ni hores
no sé quant
crec que
sempre
el record
del Navarro
del Port
com sempre
se l'ha conegut
jo crec que
això costarà molt
en que marxi
amb aquesta frase
el Navarro
del Port
acabem aquesta tertúlia especial
que avui hem compartit
amb 3 persones
que havien conegut
el fins ahir
tinent d'alcalde
d'urbanisme
de l'Ajuntament
de Tarragona
Josep Lluís Navarro
l'havien conegut
en la seva vessant
més ciutadana
segurament
més enllà de la política
la qual només s'havia dedicat
en els últims mesos
hem parlat del Nàstic
de la Setmana Santa
de la Cultura
del Port
tot això
amb Pere Valls
Francesc Ferrer
i Jesús Grau Pere
gràcies per compartir
aquesta tertúlia tan especial
avui al matí
de Tarragona Ràdio
i fins la propera
gràcies
bon dia
bon dia