Quatre minuts i exactament arribarem al punt d'un quart d'onze.
Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Ja podem saludar el senyor Francesc Vidal.
Ell és el cap de secció de malalties i infeccioses d'ICIDA
de l'Hospital Joan XXIII.
Senyor Vidal, bon dia.
Bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
Estàvem comentant ara, micròfon tancat,
que especialment els mitjans de comunicació,
sent egoistes, ens van força bé aquestes fórmules,
aquest pretext que ens proporciona, com a mínim, un cop l'any,
l'OMS, l'Organització Mundial de la Salut, amb els dies mundials.
Demà és el dia mundial de la SIDA i vostè deia, sí, està bé,
però no n'hi ha prou.
Amb una malaltia com la SIDA, que se'n parli de forma general
un cop l'any és massa poc.
Estic d'acord amb això.
És a dir, el dia mundial és benvingut,
ho recorden els mitjans, ho recordem a la gent,
però la persona que està infectada, el seu dia mundial és cada dia.
I aleshores, atès que la SIDA és més enllà d'una malaltia,
és gairebé un problema social,
fora bo que se'n parlés més sovint.
Ara parlarem de les dades d'implantació,
de com estan els tractaments,
però el lema d'enguany és evitem la discriminació.
Vostè posava l'accent que és un problema social,
especialment la SIDA a Catalunya.
Es vol posar l'accent que jutgi les persones per la seva capacitat,
però no si estan infectats o no.
S'aconsegueix?
Està millor que anys enrere,
però realment no m'ha assolit encara l'ideal.
L'ideal és que es vegi la SIDA com una altra malaltia,
com una malaltia qualsevol,
i que no es discrimini per cap motiu a la persona que està infectada.
Jo ho dic cada any a les entrevistes que em fan,
prou pena és estar infectat
perquè al damunt s'hagi de tenir la pena de sentir-se rebutjat.
És una malaltia encara massa estigmatitzada?
Prou. Menys que anys enrere, insisteixo.
I per què amb d'altres malalties hem estat capaços d'assumir-les,
entre comentes, tots plegats en la societat amb més naturalitat?
I la SIDA encara no hem pogut traspassar algunes d'aquestes barreres?
Potser perquè al començament de la malaltia o de l'epidèmia
s'associava molt a conductes, diguem-ne, marginals o poc ben vistes,
com són la drogadicció o la promiscuitat sexual.
Això ha canviat.
Ara és una malaltia que el percentatge de drogadictes és molt més baix,
essencialment és de transmissió sexual,
i que, i torno a insistir,
prou difícil és per una persona infectada acceptar-ho,
acceptar-ho que no es curarà i que haurà de prendre tractament tota la vida,
com perquè al damunt se l'estigmatitzi, no?
És a dir, és una malaltia com qualsevol altra, per nosaltres,
i s'ha de tractar a les persones infectades,
igual que a qualsevol altra malaltia,
amb càncer, amb una diabetis o amb una insuficiència renal.
Han avançat en els darrers temps els tractaments per a la sida?
Els malalts, les persones infectades,
han pogut guanyar en qualitat de vida en els últims temps?
Sí.
Aquests darrers anys estan sortint dades
sobre l'impacte que té els tractaments que fem anar ara
sobre la quantitat i la qualitat de vida dels malalts,
que al final és el que t'interessa, no?
És a dir, que les persones, si no les podem curar,
que, insisteixo, la sida avui no es cura, no té cura.
La persona infectada haurà de prendre tractament tota la vida.
Però tenim tractaments tan potents i tan ben tolerats,
pensi que als Estats Units ja està comercialitzat,
i aquí ho tindrem, probablement al llarg del 2008,
un tractament que inclou tres antibiòtics en una sola pastilla,
i que en una sola pastilla una persona infectada
pot ser que es pugui controlar. Pot ser, no, vaja, es pot controlar.
Amb una sola ingesta?
Amb una sola pastilla al dia.
És a dir, com...
Menys pastilles que les que necessita una persona amb diabetis...
S'ha acabat allò que deia fa uns anys del còctel de fàrmacs.
Sí, i tant. És un còctel, però amb una sola pastilla, no?
És a dir, que és extremadament senzill de prendre.
Tenim ara medicaments molt ben tolerats,
que tenen molt pocs efectes secundaris
i que són extremadament potents, no?
I aleshores hi ha estudis epidemiològics fets.
Tot això va començar fa uns 10 anys,
que ja teníem medicaments potents,
però el que han fet és augmentar la potència
i simplificar el tractament.
Hi ha estudis epidemiològics fets
que es calcula que la gent que pren bé el tractament,
que tenen un virus sensible,
és a dir, que els medicaments són actius,
i que tenen molt bones defenses
i aprenen el tractament cada dia,
poden arribar a viure gairebé com les persones no infectades.
I amb una qualitat de vida també...
Absolutament normal.
És a dir, es parla que els tractaments antirretrovirals,
que són els medicaments que fem servir per la sida,
són gairebé un miracle mèdic.
El cos aquest tractament és elevat?
És car.
Però és molt més car que els malalts no el prenguin,
enmalalteixin, es perdin anys de vida,
es perdi qualitat de vida
i els costos sanitaris que tot això porta.
És a dir, si comparem amb un plat de la balança
els costos sanitaris de no prendre el tractament
i amb l'altre plat, els costos de prendre'l,
és molt més barat prendre el medicament.
Si parlem de, com comentàvem abans,
a l'inici d'aquesta entrevista,
de la implantació de la sida a Catalunya,
es continuen detectant any rere any nous casos a Catalunya.
Això és una obvietat.
I crec, si no ho haig errat,
que la principal via de transmissió d'infecció del VIH actualment
és la via sexual.
Falta encara conscienciació en aquest àmbit.
Sí, sí, sí.
Hem assistit, amb els 25 anys i escatx que tenim d'epidèmia,
a un canvi en el risc de transmissió.
Quan va començar l'epidèmia,
els primers anys era essencialment una malaltia de transmissió
per via venosa,
és a dir, associada a l'ús de drogues per via venosa.
Un 60-70% dels infectats agafaven el virus per aquesta via.
avui aquesta via de transmissió m'invad molt.
I gairebé entre el 60 i el 80%,
segons els col·lectius,
són de transmissió sexual,
és a dir, per relacions sexuals no protegides.
Què vol dir això?
Doncs que no hem assolit l'objectiu de disminuir aquesta via.
Per tant, el missatge
que les autoritats sanitàries
i que els professionals hem de donar a la població
és que aquesta via existeix
i que cal anar-hi amb compte.
i si no arribem a minimitzar aquesta via
és o bé que no transmetem prou bé el missatge
o que no arribem a les capes de població que hem d'arribar.
Perquè aquí arriba un moment de replantejament
perquè fa molts anys que des de les administracions
s'han fent campanyes
per divulgar l'existència del preservatiu,
per recomanar a tota hora el seu ús
i encara amb dades a la mà demostra que no n'hi ha prou.
Doncs hem de ser imaginatius
i buscar altres missatges
o altres tipus de maneres
d'arribar a la població.
Si parlem de capes socials,
es continua...
Així d'abans deia que era una malaltia
que es relacionava amb conductes marginals,
també amb un nivell social molt elevat.
Aquesta classificació es manté encara avui en dia?
No.
Avui en dia,
quan era una malaltia essencialment
associada a drogadicció intravenosa,
sí que agafava col·lectius marginals,
avui que el predomini és la transmissió sexual,
podríem dir que no respecta
cap tipus d'estrat ni de capa social.
Una altra de les dades
que ens han cridat més l'atenció aquests dies
quan estem revisant dades
és que gairebé un 40%
dels nous diagnòstics d'infecció pel VIH
s'han diagnosticat tardanament.
Quan diem això,
a què ens referim, senyor Vidal?
Això vol dir que ens arriben malalts
i fem el diagnòstic
que una persona està infectada
quan la malaltia i la infecció
està molt avançada,
és a dir, quan tenen defenses baixes
i quan han fet fins i tot
alguna infecció oportunista,
degut a que tenen defenses baixes.
Això què vol dir?
Doncs vol dir que hi ha gent
que té algun tipus d'exposició de risc,
drogadicció intravenosa
o relacions sexuals no protegides,
el virus i que o no ha buscat ajuda mèdica
per fer-se el test o no se l'ha fet
o senzillament el sistema sanitari
no l'ha detectat prou aviat.
El que vostè diu és molt important,
com abans detectem a les persones infectades,
abans podem començar tractament.
I com que avui tenim tractaments
extremadament potents,
és bo que tothom
qui tingui alguna situació de risc
busqui ajuda al seu metge
perquè li faci un test de sida.
Com més tard es detecti
menys efecte
podríem fer aquests tractaments
que els quals abans fèiem referència.
O més difícil és?
No, no.
Els tractaments són tan potents.
A veure, si ens arriba una persona
molt, molt, molt deteriorada
és probable que
fins i tot amb tractament
no arribem a aconseguir
que el seu sistema de defensa
es torni a ser com abans.
Però
alguna cosa ho aconseguirem.
El que sí és segur
és que com abans comencem el tractament
menys efectes perversos
li farà el virus de la sida
sobre el seu organisme.
S'està parlant de les bondats
d'aquest tractament
dels avenços de la medicina
en aquest camp
però vosaltres ha remarcat
en un primer moment
ara per ara
del novembre de 2007
la sida no té cura.
S'està treballant
és obvi que s'està treballant
en aquest àmbit.
Vostès són optimistes?
Sí, a veure, aquest any
hi ha hagut dos avenços
extremadament contundents.
un ha sortit fa ben poc.
Tots dos s'han publicat
a la revista Science.
Un d'ells és
que s'han identificat
alguns gens
de les persones
que afavoreixen
que les persones infectades
pugui anar més de pressa
a la malaltia o no.
Això ens obre
moltes perspectives
perquè
com més coses
sapiguem
de per què algunes persones
no progresa
a la malaltia
més senzill
llançarà
o més estratègies
podrem dissenyar
per aplicar-ho
a les persones
que progresen ràpidament.
I l'altre és
que uns investigadors
alemanys
van identificar
una mena
de tisores genètiques
que són
unes proteïnes
que entren
a dins del nucli
d'unes cèl·lules
que n'hi diem
reservori
del virus de la sida
que el virus
està allà acantonat
i és el que
quan no tractes
es dedica
a formar
noves partícules
del virus
i l'han aconseguit extreure
en el laboratori.
Això obre
un camp
a una possible
erradicació
del virus de la sida.
Tanmateix
si això
té traducció
a malalts
i és útil
no ho serem
fins d'aquí
8, 10 o més anys.
En termes d'investigació
mèdica
sempre
hem de tenir
un concepte
de temps
molt particular.
Però és la primera vegada
que veiem
una estratègia
que pugui conduir
a treure el virus
d'alguna cèl·lula.
S'has obert
una escletxa
a l'esperança.
Sí.
sense cap mena
de dubte.
Si repassem
més dades
ens indiquen
que les noves infeccions
pel VIH
continuen ocorrent
majoritàriament
en gent jove
i destaca també
l'augment
de les persones
afectades
provenents
d'altres
països.
La immigració
també
no ha quedat
exempta
d'aquesta epidèmia,
senyor Vidal?
No és que no hagi
quedat exempta.
És que tenim
la migració
de països
amb una altíssima
prevalença
de sida
molt més elevada
que la nostra
i aleshores
venen no infectats
i venen infectats
també.
És tan potent
l'impacte
del col·lectiu
d'immigrants
que en els darrers
dos anys
han passat a ser
gairebé
crec que entre el 30%
o gairebé
el 40%
dels nous infectats
que detectem
a casa nostra.
És a dir,
que és un col·lectiu
que realment
ens ha fet
replantejar
les estratègies
a la baixa
que teníem
d'incidència
de noves infeccions.
I que la
sida
afecti,
l'altra pregunta
que em feia,
que és que l'afecti
a la gent jove,
doncs bé,
si és essencialment
avui una malaltia
de transmissió sexual,
doncs,
en el període
de màxima
activitat sexual,
doncs,
que són
entre els 20,
30,
40 anys,
doncs,
és quan hi ha més infectats,
és lògic.
Reflecteix el comportament
sexual de les persones.
Vostè comentava
que
algunes persones
de les que arriben a Catalunya,
a l'estat espanyol,
arriben ja fins i tot
infectades.
A Catalunya,
els problemes de la sida
és un problema important,
és un problema considerable,
però en d'altres zones,
especialment del tercer món,
especialment d'Àfrica,
ho comentàvem també abans
a micrófons tancat,
el problema té unes dimensions
que desborden fins i tot
en molts casos
la nostra imaginació.
Ja l'hi deia abans,
a casa nostra
estar infectat
és un drama,
però
la persona
té accés
a uns tractaments
que
si els pren
adequadament
i té un virus sensible
li poden garantir
molts anys de vida
i amb una qualitat
excel·lent.
A determinats
països africans
el drama
és
incomprensible,
comparablement
més elevat.
Hi ha
llocs
que entre
un 15 i un 20%
de les persones
amb capacitat
de treballar
estan infectades
i hi ha llocs
que s'ha perdut
una generació,
una generació sencera.
I això té
conseqüències
socials i econòmiques
a aquests països
incalculables.
Davant d'aquesta situació
també ho comentàvem abans,
alguns països
directament han tirat
pel dret
i han elaborat
medicaments genèrics
sense fer cas
de les patents
de les grans
indústries farmacèutiques.
Davant
de problemes
externs
podríem dir
s'han d'aplicar
també
solucions
d'aquest tipus.
Sí, sí.
Doncs
la dita diu
grans mals
grans remeis.
Hi ha hagut
països
que han decidit
tirar
pel dret,
fabricar ells
els seus propis
medicaments
obviant les patents.
Això pot estar-hi
o no d'acord
però
és una actitud
comprensible.
La comunitat
internacional
és
prou conscient
del drama
que es viu
a l'Àfrica
referent a la sida?
Conscient segur
que no fem prou
també.
Conscient sí,
tenim xifres
i les coneixem
i ho sabem
de primera mà
i hauríem de fer més.
Què s'hauria de fer
senyor Vidal?
Doncs
facilitar
medicaments,
facilitar
estratègies
de prevenció
adequades
a les característiques
locals,
per exemple
llegia
en una web
d'internet
dies enrere
que a Etiòpia
crec que és
no feien servir
preservatius
o una de les
una de les
coses
que deien
la gent
per no utilitzar
preservatius
és que
els veuen
com un element
estrany.
Els hi han posat
gust d'una fruita
a veure si així
aconsegueixen
que la gent
els utilitzi més.
És a dir,
t'has d'adaptar
al microambient local
i dissenyar
estratègies
de prevenció
allà on vols arribar.
I pot ser que
les estratègies
que dissenyem aquí
no siguin
útils allà.
És a dir,
hem de pensar
en mentalitat africana
i en necessitats africanes.
Senyor Vidal,
ho hem de deixar aquí.
Hem dedicat
una bona zona
a parlar
dels problemes
de la sida
a Catalunya,
a casa nostra,
problemes reals,
problemes ben vius.
aquests dies
se'n parlarà molt.
No n'hi ha prou,
com dèiem al començament
de l'entrevista
i també hem recordat
que aquest és un problema
molt global,
una epidèmia
en el sentit
més estricte
de la paraula
que afecta
principalment
el continent
africà.
Senyor Francesc Vidal,
cap de secció
de malalties
i infecciors
exiccida
de l'Hospital
Joan XXIII,
moltes gràcies
per acompanyar-nos
avui al matí
de Tarragona Ràdio
i fins la propera.
Gràcies a vostè.
A veure,
bon dia.