Hola, bon dia, Jolanda.
Ha acabat la visita.
Hem fet una visita als periodistes
acompanyats de diferents autoritats
i dels arquitectes, els responsables del projecte,
tots amb el casc protocolari, com ha de ser,
complint fil, parlant de les mesures
de seguretat obligatòries.
Hem donat un cop d'ull a com han estat
les obres, ho hem pogut veure
a in situ, comprovar com van aquests serveis
i hi ha algunes novetats. Si us sembla,
parlem de tot plegat amb els dos convidats
que ens acompanyen. El primer,
a qui saludem, és el senyor Jaume Molló,
és l'arquitecte de la Diputació, senyor Molló,
molt bon dia. Molt bon dia. I també saludem
l'Albert Vilaseca, de l'empresa
Cota64. Alberto, molt bon dia.
Bon dia. L'arquitecte de la Diputació,
ja es poden imaginar perquè ens acompanya,
l'Albert Vilaseca, ara explicarem
per què ens acompanya, perquè
s'han trobat algunes restes
arqueològiques en la zona del carrer Eivissa
i del carrer Mallorca, però ara hi entrarem.
Primer que tot, senyor Molló, com estan
anant aquests treballs, aquestes obres?
Les obres estan
anant segons el ritme que preveien,
l'únic que han sortit
unes restes arqueològiques
de certa importància que
fan que nosaltres preveiem
que hi hagi un dels edificis
al qual estava destinat una estació transformadora
i part de la maquinària
de climatització, doncs que el tinguem que
traslladar a una altra ubicació
en la zona
del que es diu el Pati de Cavalls.
Juntament amb això, també
hem previst que
es restitueixin totes les grades
de l'edifici, que això era un tema que en principi
es previa amb la segona fase, i això també ens provocarà un petit retras sobre els plànims originals.
De totes maneres, nosaltres pensem que les obres d'aquesta primera fase poden estar acabades a finals d'enguany, de 2007.
Les obres d'aquesta primera fase, les obres van començar a finals de l'any passat,
havien de tenir una durada inicial d'uns nou mesos, però són aquestes dues modificacions,
l'aparició d'aquestes restes i la decisió
també de construir ja
d'entrada aquestes noves grades,
les que obliguen a produir aquest retard, no?
Certament.
Llavors, la nova plaça de toros,
aquesta primera fase podria ser enllestida a finals de 2007,
el primer espectacle
o el primer esdeveniment, el que sigui,
ja es podria celebrar a inicis a l'any següent,
del 2008.
Sí, això és les previsions que nosaltres en aquest moment
tenim.
Recordi'ns què preveu aquesta primera fase,
ha parlat, doncs, això de la remodelació de les grades,
però segurament el més espectacular
és el cobriment d'aquesta plaça de toros,
d'aquesta plaça de braus.
Quines són les actuacions que es fan,
que es preveuen en aquesta primera fase?
En la primera fase, com tu has comentat,
la part més espectacular i que d'alguna manera
enriqueirà més a l'espai de la plaça de braus
és el cobriment amb una cúpula d'uns 90 metres de diàmetre,
amb una part central de 40 metres de diàmetre mòbil
que tindrà una part de vidre de 10 metres.
Això, des del punt de vista espaial,
realment donarà un impacte per la gent que entri en el recinte
que realment ningú jo crec que s'ho pot acabar d'imaginar
en aquest moment.
Això és la part, podríem dir, més espectacular i visible,
però tot el projecte comporta una sèrie d'aspectes molt importants
com són, sobretot, el compliment de les normatives d'espectacles,
d'evacuació, d'incendis i d'accessibilitat,
juntament amb les normatives mediambientals.
Tanmateix, des del primer moment,
l'aspecte d'insonorització acústic ha sigut molt important
per tota la corporació en el sentit d'evitar al màxim
les molèsties amb els veïns.
I aquest aspecte hi ha d'origen, quan es va decidir
quins serien els equips redactors per al projecte,
es va decidir que hauríem de contractar amb una espera acústica
com va ser en el seu moment el senyor Iginerau.
El projecte, la direcció d'obres, l'estan supervisant
per part aspectes de la rehabilitació de l'edifici,
la cúpula, la enginyeria FECOR,
per part dels aspectes més arquitectònics
a l'arquitecte Javier Romaní,
i la part acústica, el senyor Iginerau.
I després tenim com a expert en arqueologia
l'arqueòleg Albert Vilaseca.
Ara parlarem amb el senyor Vilaseca
de la troballa d'aquestes restes.
Per acabar de situar els oients,
són algunes dades que ja es coneixien,
però val la pena insistir-hi, perquè en aquests macroprojectes
moltes vegades la gent es perd.
La façana exterior de la plaça quedarà tal com la coneixem avui en dia,
si fa alguna actuació?
L'actuació que fa és d'una rehabilitació del que és la plaça.
O sigui, el que es fa és una neteja amb molta cura
per evitar agressions amb la fàbrica actual
i d'alguna manera se restaura tots aquells aspectes
que a lo llarg del temps s'ha anat degradant.
De totes maneres, pensant que és una fàbrica feta fa 100 anys,
el seu estat és bastant bo,
exceptuant la part del basament
i la part de la cornisa,
motivat precisament per temes d'humitat
i per tema de les pluges
i les filtracions d'aigües amb la part superior.
Aquesta part, d'alguna manera,
nosaltres el que fem és restaurar-la,
deixar-la neta i amb bon estat de condicions
perquè pugui mantindre's bé durant molts anys.
Hem parlat en diferents ocasions
al llarg d'aquesta conversa de l'aparició de restes.
Senyor Vilaseca,
què és exactament el que s'ha trobat i on s'ha trobat?
Bé, exactament, exactament, encara no ho sabem, no?
Però, a veure, pel tipus de parets que hem localitzat,
pensem que ens trobem davant d'una domus,
o sigui, una casa d'un cert luxe,
ja que presenta una utilització de carreus,
de parets estocades en negre
i per l'entorn,
que aquest entorn s'hi troben moltes notícies
de troballes arqueològiques,
com mosaics,
columnes i capitells i així,
que s'ha documentat al llarg des del segle XIX,
des d'Hernández de Sant Neuja,
passant per Sánchez Real,
que va trobar el mosaï de les Esbàstiques,
just a tocar l'atorratge,
llavors forma part de l'eixample de la ciutat,
que aquest eixample estaria fora de les muralles.
Hem de pensar que en el segle I vivia més gent,
Tarragona era més gran fora de les muralles que dintre.
Per ubicar els oients,
aquestes arreses s'han trobat,
aquestes arreses més importants,
s'han trobat al punt just on ens trobem nosaltres ara,
al carrer Mallorca,
per entendre'n,
just davant de la porta d'accés,
la porta d'accés principal a la plaça de Toros.
Aquestes són les principals troballes.
Crec que a l'altre costat,
a la zona del carrer Ibiza,
també s'han trobat altres arreses.
Bé, per la banda del carrer Mallorca,
les arreses són d'època romana, no?
Llavors, en canvi, per la banda del carrer Ibiza,
el que hem trobat són els reforçaments dels baluars
construïts a partir de 1820, no?
Entre 1820 i 1845, no?
Hem motivat per la Guerra del Francesc, no?
Perquè a Tarragona, una vegada passada la Guerra del Francesc,
es va veure que el sistema de fortificació era bastant...
deixava molt de desitjar
i es va començar a fortificar la ciutat una altra vegada, no?
I aquestes parets que hem trobat
corresponen al baluar dels caronges.
En dos casos estem, per tant,
de troballes interessants?
El que és més interessant, per mi,
són les troballes que tenim aquí,
just a l'entrada de la plaça de Toros,
just al pati,
que són d'època romana,
són de gran riquesa,
i possiblement el subsol s'hauria de comptar
amb la possibilitat de trobar-hi algun mosaic.
Què s'hauria de fer o què es farà amb aquestes actuacions?
Es continuarà excavant, es taparà,
ha de venir els responsables de les administracions
per decidir-ho encara?
Quines actuacions es faran properament?
A veure, fins ara,
a veure, nosaltres anirem seguint la normativa
ja que ens marca la Generalitat, no?
A veure, si ara, de moment,
el primer que s'ha de fer és tornar-les a tapar, no?
Amb una tela geotèxtil
i posar-hi unes graves de peta de mani,
i després, més endavant,
ja veurem si continua intervenint, no?
De totes maneres,
amb tots els moviments de terra
que s'estan fent excavacions,
que s'han de fer per les petites edificacions
i noves instal·lacions,
a veure, sempre hi estem,
prèviament a les obres,
sempre estem nosaltres
fent prospeccions
per tal que si apareixen restes,
a veure,
que no es puguin destruir.
Aquestes restes d'aquí del carrer Mallorca
els obliguen a vostès,
com comentava anteriorment,
a fer una petita modificació del projecte.
Aquí hi anaven conductes de ventilació,
una zona de transformadors,
i ara això, òbviament,
s'ha de traslladar en una altra zona.
Nosaltres prevèiem en aquest moment
desplaçar-ho cap a l'espai actualment
ocupat pel Pati de Cavalls,
on prèviament hem fet unes cates
i no hem trobat cap resta arqueològica.
Llavors, en principi,
l'ubicació seria aquell indret.
Hem parlat fins ara
de les actuacions d'aquesta primera fase,
una primera fase,
però s'ha apostat en uns 11 milions d'euros,
i que, segons el nou calendari,
podria ser enllestida a finals del 2007.
Però aquestes no són totes les actuacions previstes
en la remodelació de la plaça de Toros.
Què queda per fer?
Nosaltres prevèiem com a segona fase
el que és la climatització complerta
de tot el recinte de la plaça de Braus.
Per entendre'ns,
l'aire condicionat i calefacció.
Exacte.
I, juntament amb això,
llavors es preveuen dos edificis anexes
on se situaran, per una part,
magatzem i el que seria l'escorxador
vinculat a l'activitat taurina,
i després un altre edifici
que estarà on se situaran
per un quiròfano,
el que serien vestuaris
per als possibles espectacles
que es realitzessin dintre el recinte,
una sala de premsa
i una zona administrativa.
Les obres per aquesta segona fase
encara, però, no s'han licitat,
per tant, especular en un possible calendari
serien això, especulacions?
Evidentment.
Nosaltres prevèiem que aquesta segona fase
també tingués una durada
propera als 9-10 mesos,
però un cop, evidentment,
es licitin i s'adjudiquin les obres.
No sé, Jolanda,
si des dels estudis centrals
teniu algun dubte especial,
alguna pregunta pels nostres convidats?
No, en principi,
havíem el sorprenent,
entre cometes,
i fins a cert punt
ha estat la descoberta d'aquestes restes.
Sorprenent, entre cometes, com deia.
Clar, és que és entre cometes
perquè ja sabem que sempre
ens podem trobar amb aquesta circumstància.
En principi, clar,
bona part de la curiositat dels oients
és visualitzar i imaginar-se
com quedarà tot el recinte, no?
Home, si es passen ara aquells vianants
que passin ara per les proximitats de la plaça,
podran veure que la plaça,
de fet hi ha una vestida que la cobreix,
hi ha uns enormes murals distribuïts geogràfica
de forma estratègica arreu de la plaça
i en què tothom es pot fer una lleugera idea,
sobretot, senyor Montlló,
del que és aquesta coberta,
que és una mica la geolla de la corona.
Hem parlat abans d'una coberta
d'uns 90 metres de diàmetre.
Abans ens parlaven els enginyers,
els responsables de la coberta,
que és una de les cobertes
de dimensions més grans de tot Espanya.
Sí, a veure,
és una de les cobertes més grans de tot Espanya
amb la relació amb el que s'està fent últimament
pràcticament a tot Espanya,
que és tancar els recintes de les places de Braus,
precisament perquè aquest edifici de plaça de Braus
és un dels millors d'Espanya,
o sigui, en quant a dimensions
i també jo considero que en quant a qualitat arquitectònica
de la façana,
és una façana que,
tenint elements arquitectònics
molt ben definits,
no peca d'altres places de Braus
on sabeu, per exemple,
que hi ha un excés d'ornamentació o de decoració.
Aquí cada element arquitectònic
té un sentit profund
i jo crec que hem d'agrair
a l'arquitecte tarragoni Ramon Sales
que a finals del segle XIX
va fer un edifici amb aquesta qualitat arquitectònica.
Senyor Jaume Montlló,
arquitecte de la Diputació,
moltes gràcies per atendre'ns.
Avui en directe al matí de Tarragona Ràdio.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies també per l'Albert Vilaseca
de l'empresa Cotes 64,
l'empresa que ha realitzat aquestes cotes.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
I vaja, hem donat un cop d'ull,
hem fet una visita a aquestes obres
a la plaça de Toros,
unes obres importants,
perquè les actuacions són de gran envergadura.
Ens han reafirmat que això,
que la plaça de Toros del futur,
doncs serà certament espectacular.
Ara, això sí,
haurem d'esperar uns mesos més
del que en un principi estava previst.
si en uns primers moments els càlculs
deien que per l'estiu,
inicis a la tardor,
ara sembla que la cosa anirà
per començaments d'hivern,
finals d'any,
començaments del 2008.
És a dir,
el 2008 en definitiva,
que ens haurem d'esperar.
D'aquí al 2008,
de ben segur que fan una altra sessió,
com ara la d'avui,
i podem treure el nas per aquest recinte.
De ben segur que...
Quan es comença a instal·lar aquesta cúpula,
que és certament espectacular,
doncs també segur que podrem
tornar a seguir els treballs in situ,
perquè ens han comentat,
i vaja, així ho creiem,
que serà una actuació ben espectacular.
I és el que ara comentaven
els convidats que teníem,
realment és una plaça
que respecte d'altres
es caracteritza per la sobrietat,
malgrat que aquests equipaments
en el seu origen estan concebuts
per la festa dels toros,
tots tenen tendència
a tenir molta ornamentació
i aquesta plaça de Tarragona
s'integra en el paisatge,
o potser perquè estem molt acostumats
a veure-la.
Ara ja veurem
com ens acostumem a veure
la nova fasonomia
que mostrarà que ara el 2008.
Vols una curiositat per acabar allò?
Oh, i tant, m'encanten.
Doncs mira, ens han comentat
l'enginyer responsable
del cobriment,
de la instal·lació de la cúpula,
que clar, potser molts es pensen
que la plaça de Tarragona
és un cercle perfecte,
una circunferència perfecta,
i no.
Es veu que té una forma
més aviat elíptica,
és irregular,
i això els ha obligat
a instal·lar...
Vaja, ens en instal·len
24 pilars,
que seran la base
a partir de la qual
s'instal·larà una anella,
la base de la futura cúpula,
i es veu que això
els han obligat
a jugar una miqueta,
podríem dir-ho.
Això el que sabem
si va ser perquè en el seu moment
qui va fer la plaça
no va prendre bé les mides,
no tenia el compàs a punt,
o és que intencionadament
és així?
No ho sabem,
no ho sabem en qualsevol cas...
Investigarem perquè
en això de l'arquitectura
ignorem moltes coses,
haurem d'investigar-ho, Jordi.
Hem desfet un mite,
la plaça
no és una circunferència perfecta.
Doncs, escolta,
gran titular ja
per acabar
aquesta connexió.
Moltíssimes gràcies,
Jordi Sorinyac,
fins després.
Fins després.
I gràcies a Joan Maria Bertran,
que ha tingut cura
de la part tècnica.
Nosaltres hem de
donar-los uns quants consells
i començarem
ja a acomiadar-nos.
Gràcies.