Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Ja podem saludar el president de la Diputació de Tarragona,
el senyor Josep Poblet.
Senyor Poblet, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Quan vostè va accedir al càrrec, ara tot just fa sis mesos,
es va marcar diferents objectius.
Un d'ells era, per exemple,
estranya les relacions amb la Universitat Rovira i Virgili,
millorar la comunicació amb tots els pobles del territori.
Sis mesos després del seu adveniment al càrrec,
creu que s'han complert aquests objectius?
Jo crec que s'han complert i s'han complert amb abastament
i a satisfacció de les parts.
Pel que fa a la Universitat Rovira i Virgili,
és un àmbit dels que jo vaig qualificar de estratègics.
Tant la Diputació com la Universitat
tenim una mateixa àrea geogràfica de responsabilitat,
que és les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona,
i tenim presència a tot arreu del territori.
Aleshores és extraordinàriament fàcil,
si les voluntats així ho mouen,
i, de fet, així ho hem volgut,
estranya i buscar punts de col·laboració nous
en tot allò que és la producció del coneixement
i la transferència d'aquest coneixement
a la societat i a l'empresa.
La Diputació, aquesta és un vector nou,
que no l'havia treballat,
i en el que hi podem fer molt,
introduint mesures de foment en el món local
per tal de produir que nous parts científics i tecnològics
s'incorporin a la realitat de la nostra transformació econòmica,
que hi hagi antenes del coneixement
de la universitat estesa per tot arreu,
que la banda ampla i la capacitat d'internet
per a transmetre dades
arribi als més allunyats racons del territori
per inversemblants que sigui,
i, per tant, que entre universitat i ajuntament
aconseguim, perdó, entre universitat i Diputació,
aconseguim que tot allò que és l'ús de les noves tecnologies
i la implicació d'aquestes en la vida quotidiana
sigui ben aviat una realitat.
De quina de les seves actuacions
durant aquests sis primers mesos
n'està personalment particularment més orgullós?
Doncs, miri, d'haver fet un tomb pel territori
que m'ha permès, en un espai de dos mesos,
saludar i parlar amb tots els alcaldes,
amb tots els presidents dels consells comarcals
i amb totes les autoritats que l'Estat,
la Generalitat i altres institucions tenen al territori.
Aquest tomb me va permetre dues coses.
Primer, oferir col·laboració i diàleg
i explicar el que són totes les orientacions
que la Diputació vol donar en aquest mandat corporatiu.
La gent que estem elegits per càrrecs públics
tenim l'obligació de fer saber a tota l'altra gent
què és el que volem fer perquè ho coneguin
i, eventualment, perquè ho escoltin, perquè hi col·laborin
o perquè hi critiquin i formulin sugerències.
En un altre sentit, vaig poder escoltar molt,
escoltar molt tot el que les corporacions locals,
que en aquells dies de juliol i agost
havien sigut també recentment elegides,
em van fer arribar com a inquietuds
i com a plantejaments de futur per a aquests quatre anys,
tant a nivell de corporacions locals com comarcals.
I, per tant, aquest oferir i rebre informació
ha permès que, en el mes de setembre, octubre i novembre,
quan vam entrar en la dinàmica pressupostària
des de la presidència de la Diputació
i des dels meus companys i companyes diputats i diputades
que em van acompanyant en aquest tomb al territori,
poguéssim tenir una percepció molt actualitzada,
molt afinada i molt amatent a tot el que són les necessitats del món local.
I, per altra banda, haver rebut la conformitat amplíssima,
que és el fet que em produeix més satisfacció,
que aquestes noves orientacions que la Diputació vol donar a la seva trajectòria,
a la seva acció han estat molt ben vistes i són compartides
per als agents institucionals del territori.
Referent a la ciutat de Tarragona, la Diputació hi té, òbviament,
molts projectes en marxa, però segurament hi ha dos temes
que preocupen, entre cometes, especialment els ciutadans,
són la plaça de Toros i el tema de la finca de la Sabinosa.
Si li sembla, en podem parlar, senyor Poblet,
i comencem parlant de la plaça de Toros,
perquè l'última vegada que vam conversar amb vostè
vam parlar que les obres continuaven avançant,
però amb un cert retard a causa de l'aparició
de les restes arqueològiques i d'una modificació en el projecte.
Com passen en aquests moments aquests treballs, aquestes obres?
Pel que fa al primer dels temes, a la plaça de Toros,
que em pregunta, no ha de constituir cap preocupació
pels ciutadans de Tarragona,
més enllà de les petites o les molèsties que pugui produir
els que hi viuen més a prop de l'entorn de l'obra,
que naturalment, en un lloc on hi ha una important intervenció,
sempre hi ha algunes molèsties.
Per tant, ja ho vaig dir que allí ho torno a dir ara,
en la mesura en què aquestes molèsties puguin seguir encara
afectant la vida d'alguns ciutadans i ciutadanes de Tarragona,
doncs no només els ofereixo les disculpes
com en nom de la institució,
sinó que els hi puc assegurar que,
doncs ben aviat, així que tombem l'any,
en pocs mesos aquestes obres de la primera fase
estaran enllestides i deixaran de tenir cap molèstia.
Es confirma, per tant, disculpi senyor Poblet,
que el primer semestre de 2008,
en qualsevol cas, abans del concurs de Casseig,
que era aquesta data límit,
la nova plaça de Toros ja estarà plenament operativa?
Com ho diu vostè, el primer semestre estarà enllestida.
Per tant, molt abans que se celebri el concurs castellí,
per descomptat, tal com ho vaig comprometre,
i vostè recordava fa uns mesos
amb motiu que em van entrevistar
en aquestes mateixes instal·lacions.
També, referit en aquella darrera entrevista,
vam parlar, per exemple, del futur de la finca de la Sabinosa,
i vostè havia comentat que li agradava el fet
que s'hi volgués fer un projecte vinculat
amb la Universitat i la Mediterrània.
S'ha avançat en aquest camp, en aquests sis mesos?
S'ha pogut concretar alguna cosa
referent al futur de la finca de la Sabinosa?
En aquest tema jo no puc, sinó, informar
de la disposició que la Diputació té
a fer fàcil el camí
a aquells que tenen la capacitat de decidir
el protagonisme i l'autoritat total
sobre aquest projecte, que és la ciutat de Tarragona.
Així com en el cas de la plaça de Toros
és un bé patrimonial
i s'ha decidit fer una intervenció
per part de la Diputació
per convertir-la no només
en un lloc d'espectacle teorí,
sinó en un lloc d'esdeveniments culturals,
tradicionals, musicals, esportius,
i per tant donar-li una capacitat
que ara no tenia
i que és un projecte de la pròpia Diputació,
en el cas de la Sabinosa
la Diputació no és el motor d'aquell projecte.
El motor d'aquell projecte és l'Ajuntament,
la ciutat de Tarragona
i la Diputació l'única cosa que ha dit
i fa i continuo dient
i mantinc que farem
és posar a disposició
l'utilització d'aquell espai tan emblemàtic
del nostre litoral
i del litoral de la ciutat de Tarragona
perquè l'Ajuntament,
amb l'acompanyament de la Universitat,
amb l'acompanyament de la Generalitat,
amb el propi acompanyament de la Diputació,
pugui fer-hi aquell projecte
que la ciutat vol
per a projectar el seu futur,
per a implicar-se en el món universitari,
i en el món de la Mediterrània,
en la cultura mediterrània
i per tant un projecte
que l'Ajuntament té en el seu cap
i que lògicament coneixen
les autoritats municipals
de la total disposició de la Diputació
a fer possible
que aquell patrimoni
que la Diputació té en aquell indret
es posi al servei d'aquest projecte.
Per tant,
tot i les diferents converses
que hem tingut vostè
amb l'alcalde de la ciutat,
el senyor Josep Fèlix Vallèseros,
encara no hi ha hagut temps
per concretar definitivament
el projecte que s'hi vol dur a terme.
Sí, però això en qualsevol cas
a mi no em correspon
ni de valorar-ho
ni d'esbrinar-ho.
És un temps,
un rellotge,
un calendari
que el marca la ciutat
i la seva primera institució,
que és l'Ajuntament
i la seva corporació.
Per tant,
aquesta és una qüestió
que en els primers dies
del meu recorregut institucional,
lògicament,
la ciutat de Tarragona
i el seu alcalde
van ser dels primers
de rebre'm oficialment
i va ser per,
entre d'altres coses,
confirmar aquesta disposició
que mantingui
i mantingui al llarg
de tota la meva responsabilitat
en aquest mandat.
Per tant,
la ciutat de Tarragona
sap que té la Diputació
per aliada
per aconseguir
l'objectiu
que la ciutat s'ha plantejat.
La Diputació
ha estat una de les entitats
que ha participat activament
en aquest acord
que ha propiciat
que la companyia
de Baixcosta
Rallaner
instal·li una base operativa
a l'aeroport d'Arreus
una base
que començarà
a ser efectiva
en els propers mesos
i que comportarà
de manera directa
d'allò que els ciutadans
notaran
en primera persona
un augment important
considerable
de les línies aèries
cap a d'altres ciutats
europees.
Com valora vostè,
senyor Poblet,
aquest acord
que es va arribar
ara fa unes setmanes?
Primer que tot,
és un acord
del qual jo n'he de felicitar,
com ja ho he fet,
els nostres responsables
del Patronat de Turisme
a Costa d'Aurada
i Terres de l'Ebre
de la Diputació
de Tarragona.
Molt especialment
el seu president,
el senyor Joan Eregio,
i el seu gerent,
el senyor Octavi Bono.
Però també i molt especialment
algunes persones
que de l'àmbit privat
han fet costat
amb aquestes negociacions
i han estat arropant
tot l'impuls necessari
per a poder arribar
a aquest bon resultat,
en el que també,
naturalment,
s'hi ha implicat
la Generalitat de Catalunya.
Per tant,
aquesta és una gran notícia
i qui ho ha fet possible
té el mèrit
d'haver aconseguit
un èxit important
en aquesta negociació
i en aquest resultat final.
La mobilitat aèria
ens convé molt
i en el futur
cada vegada més
i la diversificació,
l'increment de nombre
de vols
en aquestes línies
de baix cost
ens interessa
no només per qüestions
turístiques,
sinó per moltes altres raons
econòmiques
i estratègiques
del territori social,
universitàries,
juvenils,
familiars.
És a dir,
hi ha molts àmbits
de la nostra societat
que poden tenir
uns grans beneficis,
que es poden veure molt beneficiats
a conseqüència
d'aquestes possibilitats
de mobilitat.
A banda d'això,
evidentment,
l'àmbit del turisme
i del servei
és un dels grans
destinataris
d'aquesta intervenció,
d'aquí bé que
qui més sigui implicat
sigui el nostre patronat
de turisme
pel l'alt factor
de rendibilitat
que té
en la nostra destinació
turística
aquest creixement.
Per tant,
és molt bo,
és molt important,
demostra que estem
en la bona direcció,
que creixem
i cada vegada més
som capaços
de treure
nous projectes
de mobilitat aèria
des del nostre aeroport
i vol dir,
per tant,
que la suma
de tots els valors
i els actius turístics
que tenim
acompanyat
d'aquesta capacitació
que ens dona
els vols de baix cost,
doncs,
no fa sinó
incrementar
els creixements
i les possibilitats
de futur
de la nostra,
diguem,
economia
basada en el turisme
i els serveis.
Acabem,
si li sembla,
senyor Poblet,
aquesta entrevista
parla precisament
de mobilitat
perquè ara,
precisament,
aquesta setmana
es compleix
el primer aniversari
de l'arribada
de l'alta velocitat
al camp de Tarragona,
de la posada
en funcionament
de la línia
entre Tarragona
i Madrid.
Són dies
en què diferents
administracions
i institucions
estan fent balanç
i en línies generals
coincideixen
en desecar
d'una banda
l'èxit comercial
d'aquest servei,
el gran nombre
de persones
que fan servir
l'alta velocitat,
però també diuen
que segurament
no ha servit
per ser
un gran revulsiu
des del punt
de vista turístic,
que segurament
falta fer
una miqueta
de promoció
en les ciutats
d'origen,
especialment
Saragossa
i, òbviament,
Madrid.
Vostè,
des de la Diputació
de Tarragona,
quin balanç
en fa personalment
d'aquest primer
aniversari
de l'AVE?
Per l'experiència
que en la nostra zona
tenim,
ens acostuma a passar
una cosa
que carinyosament
la recordo
i no és culpa nostra,
és una mica
les circumstàncies
que envolten
la nostra pròpia
evolució
com a comunitat
i com a àmbit social
i amb relació
a les institucions
que hi tenen responsabilitats.
Acostumem
a rebre tard
les infraestructures
que ens fan falta.
Quan les tenim,
ens acostumem
a posar
una mica neguitosos
de seguida.
Per tant,
aquestes dues característiques
que no són
defectes,
són característiques
que ens acompanyen,
ens ocorreixen sovint.
És a dir,
possiblement
l'alta velocitat
ens va arribar tard.
de fet,
jo ho crec
que va arribar tard,
és a dir,
que hauríem d'haver tingut
molt més aviat
i seguim fent tard
amb algunes altres
infraestructures
que les hauríem de disposar
de fa molt més de temps,
com a societat
i com a comunitat econòmica.
Ara que la tenim,
el que ens hem de donar
és que això
no canvia les coses
en una setmana,
en un mes
o en un any,
les canvia
en el curs
de molts anys.
És a dir,
aquesta nova possibilitat
que tenim,
que fa que avui
un empresari
del camp de Tarragona
pugui estar tenint temes
a Sevilla
al migdia,
havent sortit de matí
amb l'AVE d'aquí
fins a Madrid
i de Madrid
anar a Sevilla
i estar aprofitant la tarda
per fer negocis
o a l'inrevés,
això és una possibilitat
que no la teníem
de cap manera
i avui la tenim.
Per tant,
vol dir que si aquesta possibilitat
existeix
i és utilitzada
perquè és així
aquest exemple
que jo poso
és perquè el conec.
Com aquest n'hi ha
molts altres més
que obren un feix
amplíssim
de possibilitats
socials,
econòmiques,
de negocis,
turístiques,
de tot ordre,
d'administratives
que en unes altres circumstàncies
s'havien de produir
d'una altra manera
molt més alentida,
molt més difícil
i de vegades potser
fins i tot
la feia impossible
o inexistent.
A hores d'ara
aquest nou canal
de comunicació
és importantíssim
pel nostre futur
i per tant
és evident
que hem de fer accions
per aprofitar-lo
més i millor
i per tant
amb el temps
creixerà en el nombre,
creixerà la freqüència,
creixerà més l'utilització
i rigarà més el territori
amb moltes més capacitats,
no oblidem que els trens
tan porten gent
com en prenen,
per tant podrem anar a més llocs
i podrem ser visitats
per més gent,
el que passa que
ara tenim la infraestructura
i ara hi hem de desenvolupar
totes aquelles possibilitats,
capacitats
i potencialitats
a cada un
les que li pertoqui
per fer que aquesta infraestructura
sigui del més alt rendiment
pel nostre territori
i per la nostra gent,
tant amb el sentit de rebre
com amb el sentit d'anar
en altres llocs.
Per tant,
aquesta és una possibilitat
que ara la tenim,
que la disposem
i que per molt que abans
haguéssim fet accions de promoció
no teníem la infraestructura.
Ara que la tenim
l'hem d'aprofitar
més i millor
i per tant no tinc dubte
que aquesta és una gran oportunitat
que avui tenim
i que la tenim per sempre
i que ens ajudarà moltíssim
a desenvolupar
les nostres comarques
i el territori
més proper
a la seva zona d'influència
d'aquesta infraestructura.
En aquest sentit
i després d'aquest primer any
d'experiència
la Diputació
des del seu patronat de turisme
emprendrà més accions
de promoció
en aquests llocs d'origen
en les ciutats
que poden nodrir
de visitants de turistes
la demarcació de Tarragona?
Ja ho fa, ja ho fa.
La Diputació
és un, diguem
que fa un esforç cada any
de constant adaptació
a través del seu patronat
d'aquelles derivades
promocionals
que més ens interessen
en funció dels fluxos
de les tendències
i dels nous moviments
que s'observen
en les zones
d'origen
dels nostres visitants turístics.
I ho fem
en la curta distància
en la mitja distància
i en la llarga distància.
És a dir
la malla de possibilitats
que des del patronat
es cobreixen
no deixa un àmbit
que li sigui fàcil
de venir
que no vinguin
per manca d'informació
per manca de promoció
o per manca de coneixença
de la nostra zona.
I per tant
la Diputació ho ha fet
ho fa
i ho seguirà fent
a través del seu patronat
d'una manera
a més a més
no en solitari
sinó acompanyant-nos
de tots aquells altres
agents promocionals
de les nostres comarques
tant del Camp
com de l'Ebre
que a través dels seus patronats
doncs
enfortim més encara
aquesta capacitat
de promoció
i de projecció
dels nostres valors turístics
arreu del món.
Senyor Josep Poblet
president de la Diputació
de Tarragona
moltes gràcies
per atendre avui
la trucada del matí
de Tarragona Ràdio
i si li sembla
ens emplacem mútuament
a buscar per més endavant
una nova data
per poder repassar
més ampliament
aquestes i d'altres qüestions.
Els hi agraeixo
vostès saben perfectament
les raons
que m'impedeixen avui
d'haver pogut estar
amb vostès aquí
en els micròfons
en els estudis
i no només
em poso
a la seva disposició
sinó que els demano
excuses per haver-ho hagut
de fer d'aquesta manera
i els agraeixo molt
la deferència que hem tingut
de fer-me possible
que a les 10
pugui atendre
altres circumstàncies
que m'exigien la meva presència.
Només faltaria.
Gràcies senyor Poblet
i bon dia.
Molt bon dia a tots.
Senyor Poblet
moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
A reveure.
Bona nit i bones festes.
Adéu-siau.