Passant sis minuts del punt de dos quarts de doze,
continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Ara els volem parlar d'un llibre,
un llibre que es presenta aquest vespre a Tarragona.
En concret, la llibreria La Capona, al carrer Gasòmetre,
serà l'escenari a partir de dos quarts de nou del vespre
de la presentació del llibre Nació.cat.
El seu autor és en Saúl Gordillo
i el llibre, ara en parlarem, tracta diferents qüestions.
En primer lloc, aborda tot el procés de consecució
del domini.cat a internet
i l'altra banda, doncs, una mena de radiografia
de la seta actual de la xarxa Catalunya, de la cateosfera.
Tenim a l'altra banda del fil telefònic l'autor, en Saúl Gordillo.
Saúl, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Com estem? Com va tot?
Molt bé.
El llibre s'ha funcionat molt bé.
Sí, perquè es veu que en només tres mesos
ja s'ha esgotat la primera edició
i ja anem per la segona,
una cosa que jo mai de la vida m'hauria imaginat.
En Saúl Gordillo diu que el fet que Catalunya
disposi d'un domini.cat
és un fet molt important
i que segurament no s'ha valorat prou.
Sí, perquè en un moment en què tu pel teu país
no pots conduir a un cotxe
en què la matrícula porti el distintiu de la teva comunitat,
en aquest cas el CAT,
i si et poses un adhesiu, et posen una multa,
doncs, en canvi, pots navegar per tot el món,
en aquest món global,
amb el CAT del domini.cat.
per posar-te un exemple.
No et demanem que resumeixis les 68 primeres pàgines del llibre
en dos minuts, perquè òbviament seria molt complicat,
però aquest procés de consecució ha estat molt difícil?
Va haver-hi pressions polítiques per impedir-ho?
Sí, això va enganxar just en el moment en què el govern de Zonar
perd les eleccions i està en un govern provisional,
i entra el govern de Zapatero,
i per tant el ministre d'Indústria
que havia d'informar davant del Lens Internacional
que aprova els dominis, doncs, era José Montilla.
Llavors, aquí el llibre explica, bàsicament,
els intríngulis i totes les pressions a favor i en contra
i com es van moure, doncs, això,
els poders polítics i econòmics
i tota la implicació de la societat catalana
i de les persones que van fer possible
que prospés la candidatura.
El govern de l'estat espanyol va ajudar,
va impedir, va col·laborar, es va inhibir en aquesta qüestió?
Quin ha estat el seu paper en tot aquest procés?
Bé, era ministre d'Indústria de José Montilla
i era Zapatero en l'època del Talante,
i en aquella època va ajudar,
tot i que hi havia departaments i òrgans de l'Estat
que van posar entre bancs
i que no acabaven de veure de bons ulls
que Catalunya i que la cultura catalana
i la llengua catalana tinguessin un domini propi a internet.
Però el paper i l'oficialitat
és que el Ministeri d'Indústria i que la Moncloa
van firmar un paper en el que no s'hi oposaven al domini.
Una altra cosa diferent hauria estat
un paper firmant una adhesió entusiasta
o una aprovació i una defensa.
Simplement els van demanar l'opinió
de si tenien alguna oposició o algun rebuig.
sobre el domini i van dir que no.
Llavors el govern d'Andorra va fer el mateix
i llavors es va poder evitar demanar l'opinió
al govern francès i al govern italià
perquè en aquests països, en aquests estats,
el català no és l'oficial.
Una altra de les coses que es destaca en aquest llibre
és el fet que el buscador Google,
el principal buscador del món,
doncs reconegui la llengua catalana
i que puguem fer cerques en el Google en català.
En Salú Gordillo explica que això suposa
que la llengua catalana sigui la primera divisió d'internet.
Per què?
Sí, perquè Google té 40 llengües
que són les 40 llengües amb les que treballa
en aquest gran cercador que és a la xarxa,
en aquesta gran biblioteca i en aquesta gran base de dades
i per tant Google és un motor molt potent
i en aquestes 40 llengües una d'elles és el català.
Curiosament és l'única llengua
que correspon a una nació sense estat.
Per tant, l'única llengua que no correspon a un estat
és el català.
I això es deu perquè la llengua catalana,
tot i que en número de parlants a nivell mundial
ocupa el lloc número 88,
a internet el català està en el lloc número 23
del rànquing mundial.
I això vol dir que hi ha una xarxa molt potent en català
i que hi ha molts catalans que fan moltes coses a internet.
Per què creus que es produeix aquest fet per activisme?
Simplement perquè a la gent a Catalunya
ens agrada més navegar per internet?
Per què creus que hi ha aquesta
sobre representació positiva de la llengua catalana a la xarxa?
Suposo que per molts motius.
Primer perquè els catalans hem estat pioners
i que quan l'any 94 i l'any 95
es va començar a treballar a internet
doncs hi havia catalans que estaven al capdavant.
De fet, dels primers internautes a nivell de l'Estat
la majoria són catalans.
Les primeres pàgines web,
de les 100 primeres pàgines web del món
hi ha una de la universitat,
Jaume I,
hi ha professors universitaris.
La universitat va acollir el català
i va fer coses a internet en una època
en què internet era només una cosa
per transmetre informació i documents
entre centres universitaris.
Hi ha hagut mitjans,
iniciatives, activistes
i tot tipus d'activitats a la xarxa
que han apropat els catalans a la xarxa.
I perquè segurament a internet
els catalans ens expresem amb naturalitat
en la llengua pròpia,
cosa que sempre no podem dir
de la resta dels mitjans
o de la vida real.
i una prova d'això és que, per exemple,
hi ha blocs,
gent que tingui bloc,
i n'hi ha molts blocs en català,
amb tot allò que és innovador,
amb tot allò que és novetat
i amb tot allò que és participació,
genialitat,
imaginació, etcètera,
els catalans anem al davant.
De fet, la persona que presentarà el llibre
aquest vespre és en Manel Sant Romà,
entre moltes altres coses,
professor de la URB,
va ser el primer president
de l'associació Puncat
i suposo que, segur que a través
d'iniciatives com Tinet,
també va ajudar en el seu determinat moment
a potenciar el fenomen d'internet
en llengua catalana.
És un bon exemple
de com es pot fer informació
i com es pot generar una comunitat virtual
i com es pot fer informació de proximitat
i com es poden tractar continguts propers
a través de les noves tecnologies
i Tinet és un dels referents
de la història de l'internet catalana.
Tinet té un paper destacadíssim.
I després, en el llibre,
també recull la participació
del Manel Sant Romà
que, estant a la cúpula
de la Internet Society
i sent amic personal del Vinton Cerf,
que era president de l'ICAN,
que és l'organisme que va aprovar el domini,
i havent estat anomenat
doctor honoris causa
a la Universitat de Rovira i Virgili,
i havent inaugurat el carrer internet
a Tarragona.
És a dir,
hi havia una implicació aquí,
hi havia unes connexions,
hi havia uns coneixements,
hi havia sobretot la fortuna
de tenir en Amel Sant Romà
a la cúpula de la Internet Society,
i l'Amadeu Abril,
que va ser potser
qui va tenir la primera idea
del domini,
doncs que estava també
a la cúpula de l'ICAN.
Llavors, tenir dos catalans
en aquests llocs
de màxima representació
del món d'internet
a nivell mundial
va ajudar
i a més a més
coincidia
amb un context
històric
i va haver
com una oportunitat
històrica
que la candidatura
va ser d'aprofitar,
sobretot perquè es va treballar
amb molta diligència,
molta seriositat
i molta discreció,
cosa que no podem dir
d'altres projectes
que han tingut molt de soroll
i que no han acabat
sortint bé,
com per exemple
de les seleccions esportives
catalanes.
Parlaves abans
de la importància
dels blocs,
precisament,
en bona part,
la presentació
d'aquest vespre
és fruit de la gent
d'un grup de periodistes,
un bloc,
el Saló d'Espanjats,
un bloc d'un grup
de periodistes tarragonins.
El fenomen
dels blocs,
com l'expliques?
Com creus que,
no només a Catalunya,
sinó a tot el món,
ha tingut tanta rellevància,
ha agafat tanta,
doncs això,
tanta rellevància
a aquest fenomen?
Doncs segurament
perquè gràcies a aquesta eina
i gràcies a les noves tecnologies,
que cada vegada
són més habituals
i cada vegada
tothom té internet
i ha deixat el a casa seva
i que cada vegada
a les eines
la gent es connecta,
doncs la gent
ha tingut l'oportunitat
de dir-li la seva,
no?,
de tenir un paper actiu,
de deixar de ser
ciutadans passius
i agafar el rol
de ciutadà actiu
que participa,
que debat,
que reflexiona,
que explica
les seves experiències,
que comparteix continguts,
que posa
i penja fotos,
que posa i penja vídeos,
que mira vídeos,
que escolta cançons,
és a dir,
es poden fer tantes i tantes coses
amb aquestes noves eines
que una societat
que cada vegada
doncs està més formal
i cada vegada
té més
i millor accés
a les noves tecnologies,
doncs agafa això
i li posa continguts,
no?,
i això doncs,
bueno,
es fa gràcies a programes
i a projectes catalans,
però també
amb pàgines
i amb programes
a nivell mundial,
no?,
vull dir,
hi ha hagut com aquesta explosió
i segurament
això obligarà
a la societat
i als mitjans
de comunicació
i a l'administració
i a molts sectors
de la vida quotidiana
canviar el plantejament,
no?,
vull dir,
cada vegada més,
no sé,
per exemple,
aquests dies que veiem això
que està passant a Birmània,
no?,
aquesta dictadura,
vull dir,
aquesta manifestació
que hi ha hagut
que fa 10 anys
no s'haguessin vist
les imatges,
no haguessin circulat
les fotografies,
no haguessin circulat
la informació,
no s'hagués sabut
tant com ara
i en part,
doncs,
perquè una dictadura
fa 10 anys
no tenint l'amenaça
d'internet
o fa 15 anys
no tenint l'amenaça
d'internet
podia silenciar
i podia tancar
molts canals.
Abans,
tancant un canal
de televisió
tenies prou,
ara,
doncs,
has de tancar
tots els ordinadors
d'un estat,
per exemple.
Ara és molt complicat,
no?,
dominar-ho tot això
en una època
en què la gent
té un telèfon mòbil
que pot ser fotos,
que pot gravar un vídeo,
que això t'ho pots descarregar,
que ho pots enviar
a qualsevol lloc,
que tens el correu electrònic,
que tens les pàgines web,
els blocs,
és a dir,
això democratitza
i dona
un paper més actiu
al ciutadà
i, per tant,
posa en crisi
determinat model
de societat,
com, per exemple,
en aquest cas,
la dictadura
d'aquest país
o a la Xina,
per exemple,
que també és un règim
no democràtic,
per dir-ho suau,
i que es troba
que encara
vol censurar
els blocs
i les pàgines web.
Això cada vegada
serà més insostenible
i serà més difícil
de suportar
i, per tant,
tot això ja no té retorn.
Internet s'ha quedat
i va més,
ja no hi ha actiu
per això
i el punt de data
espero que tampoc.
Ja per acabar,
Saul,
davant dels pròxims canvis
que s'espera
que es produeixin
a internet,
aquest nou pas
d'aquesta revolució
tecnològica
des de Catalunya,
des dels catalans,
les institucions,
del país,
s'ha de continuar
en la mateixa línia,
s'ha de fer alguna cosa
en especial
per poder continuar
amb aquesta bona vitalitat,
amb aquesta bona salut
a la xarxa?
Bé,
el primer que s'hauria de fer
i crec que s'està fent
és apostar
perquè hi hagi
un equilibri territorial
en quant a l'accés
a l'accés
a la infraestructura,
a la connexió.
És a dir,
ara,
perdoneu,
però és que els mòbils
són tan inoportuns,
ara no tothom té accés
a DSL,
ni tothom té
un bandedà ampla
prou digne
a tot el territori català
i per tant
hi ha llocs del territori
on hi ha punts foscos
que s'han de cobrir
i per tant
aquesta és una primera inversió.
Estaria molt bé
que després
hi hagués un operador
de telefonia
i de noves tecnologies
que apostés
per Catalunya
i que estés físicament aquí
i que tingués
com a prioritat
el mercat català.
Això també ajudaria molt
perquè fins ara
els catalans
hem fet via
tot i tenir la telefònica
que no és que hagi ajudat gaire.
I finalment,
doncs,
bé,
fer pedagogia
a tot el món
perquè des d'un Apple
fins a
companyies de telefonia
apostin pel català
perquè els ordinadors,
els mòbils
i tots els aparells
parlin en català
que ara no sempre és així.
Doncs,
estarem atents
a tots aquests passos.
En qualsevol cas,
tota la gent que vulgui
conèixer
aquestes explicacions
i moltes altres
del Saúl Gordillo
té una magnífica oportunitat
aquest vespre,
insistim,
a partir de dos quarts de nou
a la llibreria La Capona
en Saúl Gordillo
i el Manel Sarromà
doncs presentaran
aquest llibre
Nació.cat.
Saúl Gordillo,
moltes gràcies
per acompanyar-nos
avui al matí
de Tarragona Ràdio.
Felicitats per aquest llibre
i si et sembla
en tornem a parlar
més endavant.
A la vostra disposició.
Moltes gràcies a vosaltres.