Les 10 del matí i 10 minuts d'aquí un mes tindrà lloc la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt,
un dels certàmens internacionals en aquest àmbit més importants arreu del món.
La Fira se celebrarà del 9 al 14 d'octubre,
però hi ha un munt d'activitats que ja s'estan organitzant i preparant des de fa setmanes,
tenint en compte que a més la Fira enguany té com a cultura convidada la cultura del nostre país, la cultura catalana.
Avui hem convidat el torrenc Josep Bargalló, director de l'Institut en Ramon Llull,
que és la institució responsable de la presència de la cultura catalana en aquest certàmen.
Recordem, Josep Bargalló, exconsellent cap també del Govern de la Generalitat.
Josep Bargalló, bon dia.
Hola, bon dia.
Una persona molt vinculada amb les tradicions i la cultura popular de les festes també de Tarragona.
De seguida li preguntarem també per la seva presència a Santa Tegla,
però ara m'imagino que molt enfeinat ja preparant últimament els detalls d'aquesta presència de la cultura catalana a la Fira de Frankfurt.
Quanta gent moure durant les properes setmanes?
La presència de Catalunya a Frankfurt.
Sí, és com a molt complicat de saber-les totes,
però, diguem-ne, fins a grans trets,
unes 1.800 persones de la indústria editorial,
és a dir, editors, impressors,
unes 1.800,
uns 130 autors,
uns 800 artistes, teatre, música,
uns 300 castellers,
i un centenar de periodistes,
i un centenar, diguem-ne, d'autoritats,
alcaldes,
consellers,
gent del govern balear,
gent del govern d'Andorra,
doncs aquestes són les xifres, més o menys,
que movem.
I quin impacte, creu que pot tenir,
tindrà a posteriori,
la fira per la cultura
i pel món del llibre en català?
Això sempre és difícil de dir.
La fira del llibre de Frankfurt
és la gran fira del llibre internacional.
De Frankfurt és el gran centre final d'Europa.
Aquests dies s'està fent-se la fira del cotxe,
per exemple,
i també en París la gran fira del cotxe europeu.
Però Frankfurt és la gran fira
de la indústria editorial del món.
Hi ha 180.000 professionals,
12.000 periodistes acreditats,
i, per tant, sempre s'anuncia
el Premi Nobel de Literatura
dies abans de la fira,
perquè hi ha aquest component
comercial i industrial.
Per tant, és un esdeveniment
donant gran magnitud.
Jo crec que el primer èxit
és que hagi estat convidats
com a cultura convidada.
Cada any hi ha un país
que és cultura convidada,
mai ho havia estat un país sense estat.
Per tant, som el primer país sense estat
que som la cultura convidada
oficialment a la fira de Frankfurt.
Això ja és un èxit.
I després d'aquí haurem d'analitzar
quants herets d'autors es venen,
quantes traduccions es venen,
quantes editorials catalanes
arriben a acords
de fer filials a quins països del món.
El que sí que sabem, per exemple,
és que si normalment s'editaven,
se traduïen a l'alemany
uns 10 llibres catalans a l'any,
en guany estem ja pels 80.
Per tant, segur que hi ha un impacte.
Ara que ningú es pensi
que al final, l'endemà de Frankfurt,
la literatura catalana serà tan coneguda
en el món com la literatura anglesa,
perquè evidentment que això
tampoc és la fira de Frankfurt.
Per tant, les expectatives
són molt altes,
però tampoc hem de ser
exigerats en les expectatives.
Una oportunitat única?
Mai fins ara la cultura catalana
havia tingut aquesta oportunitat
a nivell internacional?
Pel que fa a la literatura, no.
Sens dubte, pel que fa a la literatura,
és la màxima oportunitat que hem tingut fins ara.
Perquè la fira dura 5 dies,
i per tant, en 5 dies fem alguna cosa
com uns 150 actes literaris,
que és molt...
Però al voltant de la fira
hem fet i hem fet moltes coses.
Hem estat i estem
a 80 ciutats alemanyes
fent activitats literàries,
musicals, teatrals i d'exposicions.
A Berlín Sol, aquest mes de setembre,
fem dues obs de teatre,
vuit espectacles de dansa,
cinc concerts de música,
un congrés universitari
i portem una vintena d'escriptors.
A Berlín Sol,
que si no passés res més,
seria importantíssim.
Per tant,
per nosaltres ha estat
una magnífica oportunitat
de treure pit com a cultura,
especialment com a literatura,
però no només com a literatura,
treure pit com a cultura,
perquè a Frankfurt,
ara ho dic de memòria,
hi fem 14 exposicions,
dos espectacles de teatre en un teatre,
un espectacle de teatre de carrer,
10 espectacles de teatre infantil
i portem 30 pel·lícules
a un festival de cinema
i fem nits de música electrònica,
concerts de música,
fem castells, danses divises...
Per tant, hi ha d'anar.
aprofitem
que Frankfurt és
una dels grans capitals d'Europa
i aprofitem
aquests 12.000 periodistes
acreditats,
diguem-ne,
per explicar-nos
de manera sintètica
i comprimida,
però explicar-nos
el màxim que hem pogut.
En una fira tan gran,
amb aquestes dimensions
tan espectaculars,
en fi,
la més important a nivell del món
i amb aquest impacte comercial,
quin paper poden tenir,
i estic pensant,
en els autors
menys coneguts
i autors, per exemple,
de les nostres comarques,
del Camp de Tarragona,
o fins i tot
les editorials també
del nostre territori.
Aquestes editorials,
aquests autors,
arriben a participar
en una fira
d'aquestes dimensions
o realment,
per l'abast de la fira,
queden al marge?
No,
de participar
i participen.
El que passa
que és evident
que l'abasta
és molt gran.
Totes les editorials
d'aquestes comarques
que han volgut ser
a Frankfurt
i són,
les que han pogut ser
i amb estamp propi
i han pogut ser,
però si no,
que és la majoria dels casos,
nosaltres hem posat
a la seva disposició
uns estants col·lectius
a 180 metres quadrats
a les quals
les editorials
que habitualment
no tenen estat propi
i poden ser presents
i dels escriptors
bàsicament
els que tindran
més protagonisme
són aquells
que estan traduïts
a l'estranger,
els que estan traduïts
a l'alemany,
a l'anglès
i al francès
fonamentalment,
però també hem previst
activitats específiques.
De fet,
Tarragona,
ciutat,
és la ciutat
que té més protagonisme
a la fira
perquè
aprofitant
la seva candidatura
a la capital
de la cultura europea
hem normalitzat
dos actes
al voltant
de la ciutat de Tarragona,
un conjunt
amb les capitals
culturals catalanes,
però ara
m'emposta
a Lleida
per Pinyà,
que són
la capital
cultural
de l'any passat,
la d'enguany
i de l'any que ve,
i Tarragona,
i fem un acte
que es diu
Catalunya
Capitals de Cultura
que el fem
a la sala
més gran
de la fira,
la sala central,
la sala més important,
i en la qual
hi haurà present
l'alcalde de Tarragona
i podrà presentar
la candidatura
i després fem un dinar
al Literature House
que és a la casa
de la literatura,
un dinar
que aquest és
no més a Tarragona,
que és Tarragona
capital de la cultura
europea,
en la qual hi haurà
l'alcalde,
la regió de patrimoni
i seran presents
dos escriptors
tarragonins,
Josep Anton Baixeres
i l'Alga Txerinax,
l'Alga Txerinax
com a escriptora
actual
tarragonina
més premiada
i el Josep Anton Baixeres
com a persona
que ha traduït
de l'alemanya
al català
i que a més a més
d'escriptor
és un molt bon conèixer
de la cultura alemanya
i el qual
és un dinar
per a premsa internacional,
per a tuoperadors
turístics,
diguem-ne,
de barreja,
de literatura,
cultura,
ciutat
i turisme
que el fem
només dos
de dinars,
un per a l'illa
de Mallorca
i un passada
de Tarragona.
Jo crec que
dintre el mare magnum
d'activitats
que és la fira
doncs
jo,
ja té
aquest protagonisme.
Després hi ha
dues colles
castelleres,
una d'elles
és la vella
de xiquets de valls,
fem unes nits
de música electrònica,
hi ha un
dijòquil
que és de les terres
de l'Ebre,
fem un estudi,
presentem un estudi
molt complet
sobre les relacions
entre Catalunya
i Alemanya,
hi ha textos
del Pep Morgades
de Reus,
de Lluís Figrola
de Tarragona,
hi ha molta més
presència tarragonina,
però jo diria
que aquests dos actes
en els quals
l'Ajuntament de Tarragona
i la ciutat
són protagonistes
són dos actes forts
i perquè no hi ha
cap més ajuntament,
hi ha pocs ajuntaments
que tinguin acte
a la fira,
molt pocs,
i no n'hi ha cap
que en tingui dos.
Ja que ha tret aquest tema
de la presència tarragonina
i de la candidatura,
creu que precisament
aquesta presència
a Frankfurt
i amb dos actes
diferenciats
pot ajudar
d'alguna manera,
encara que sigui simbòlicament
o només per qüestió d'imatge
aquesta candidatura
del 2016?
Jo crec que sí,
que hi ha d'estar reunit
amb gent de l'Ajuntament,
nosaltres el que fem
és organitzar
i portar-ho,
no podem estar atents
a cada un dels actes
perquè d'actes literaris
només d'una manera
de la feina
s'eniscar.
Vostès s'encarrega
per dir alguna manera
de l'organització
de la logística.
Jo els hi vaig dir
a l'Ajuntament
i confio
que tenen
una magnífica oportunitat
i que per tant
tenen 12.000 periodistes
acreditats,
tenen totes les revistes
de viatges
i de turismes
del món,
per tant diguem-ne
no només aquells dos actes
sinó que estaran
uns dies a la fira
on podran anar
revista per revista
de turisme
del món,
d'aquestes grans revistes
començant per
Nacional Geogràfic
que té un estant propi
i podran anar
explicant.
És un magnífic oportunitat
perquè aquests 12.000
periodistes acreditats
coneguin la candidatura
de Tarragona,
coneguin la ciutat,
l'Ajuntament
ha dit un llibre excel·lent
que és de Tarragona
literària,
que és el motiu
una mica del dinar,
de donar-lo a conèixer
i la premsa,
bé, pot ser un lloc
de fer contactes.
De fet,
Frankfurt és una fira
de contactes,
és un lloc on
nosaltres
realitzem la fira
i els actes posteriors.
Després hi ha
la nit a Frankfurt,
la nit
és on s'acaben
de lligar
els contactes
en sopars,
en festes,
a hotels.
Nosaltres realitzem
quatre grans festes
a Frankfurt
que són sopars
per a 400 persones
convidats
especialment cada nit
d'un restaurant
de Michelin català
i després una festa
oberta
a 2.000 persones
que organitza
el Sònar,
l'empresa que fa
el Sònar de Barcelona
i intentem,
doncs,
justament,
entrar de ple
en aquesta nit
de Frankfurt
de contactes,
perquè de fer
la fira de Frankfurt
és una fira editorial,
però és una fira de negoci.
És un negoci
sobre literatura,
no només sobre literatura,
sobre enciclopèdies,
llibres de text,
còmic,
a gestionar
molts drets
d'adaptacions
de novel·les
al cinema,
és tot això
a la fi de Frankfurt.
Per tant,
quan algú em diu
i el resultat,
quin serà?
No ho sé,
cap de dos anys
haurem de preguntar
a les empreses editorials
quin resultat econòmic
els ha comportat
aquest esforç suplementari
que fem en un any.
De la presència d'autors
de la ciutat de Terrona
ja ha citat Olga Xirinax
i Josep Anton Baixeres,
hi haurà altres autors
de les comarques
terronines
presents a la fira
i pel que fa a les editorials,
quines d'aquí
de les nostres comarques
ja aniran?
De fet,
van 280 editorials
catalanes
i en aquest sentit
tantes n'hi ha?
Sí,
280 editorials catalanes.
Totes les editorials
que estan a l'aeromercat
són presents
a Frankfurt,
dic,
en un tant per cent
no
amb un estamp propi,
però totes tindran
les seves publicacions
allí,
les que ells creuen
que es poden vendre,
clar,
perquè
hi ha hagut
de patir
i ho entén perfectament,
per exemple,
molts ajuntaments
absolutament,
diguem-ne,
amb rau des del seu punt de vista
que em trucan
deien
és que tenim un llibre
sobre la història del poble
que podem portar a Frankfurt.
No,
a Frankfurt
vas a vendre llibres
perquè s'atral·leixin
els altres idiomes.
Hi ha llibres
que són excel·lents
però que no pots portar-los
a Frankfurt
perquè no es poden...
perquè és evident
que no es traduiran.
I en canvi,
a vegades hi ha llibres
que són molt menys
coneguts aquí
perquè potser n'hem d'èxit
que a Frankfurt
pels vendre'ls més
perquè és més fàcil
vendre a Frankfurt
un llibre
sobre els peixos
de la Costa Dorada
que la història
de la teva ciutat.
Jo crec que
hi ha un editorial
com Cossetània
que sí que pot...
que té en catàleg
llibres
que pot col·locar
en home a cada internacional.
penso llibres
de gastronomia
penso llibres
de viatge
per Catalunya
de BTT
i que jo sé
que més i més
Cossetània
s'està aprenent
la fila de Frankfurt
d'una manera
molt
molt
seriosa.
D'escriptors
diguem-ne
de les comarques
de l'actual
província
de Tarragona
doncs
n'hi ha diversos
de l'Andreu Carranza
amb el seu llibre
sobre
sobre Gaudí
la Dolors Miquel
que és de Lleida
però
viu a Torra d'Embarra
no està
a Frankfurt
però sí
està a Berlín
que per nosaltres
és el mateix
Berlín
colònia
a Frankfurt
aquests dies
insisteixo
els que tenen
més protagonisme
són els escriptors
que
estan traduïts
en aquests moments
d'altres idiomes
i ara per ara
dels escriptors
Tarragonins
en aquells últims
dos o tres anys
no n'hi ha hagut cap
que hagi tingut
una traducció important
a l'alemanya
a l'anglès
o al francès
per tant
cap serà
protagonista
de la fira
perquè
tot té molt a veure
per exemple
a la Maria Barbal
i la seva novel·la
Pedra de Tartera
que per nosaltres
és una novel·la
molt antiga
doncs
s'ha traduït
a l'Alemanya
en guany
i ha tingut
un èxit
de vendes
molt alt
per tant
nosaltres
a la Pedra de Tartera
de la Maria Barbal
ni que per Catalunya
sigui un llibre antic
a Alemanya
és un llibre actual
doncs
i donem
molt
de suport
i a més
hem aconseguit
per exemple
una cosa
que semblava difícil
que és que
Pedra de Tartera
sigui llibre
recomanat
als instituts
d'Alemanya
en guany
això significa
evidentment
un nivell de vendes
i un nivell de feina
per la Maria
que ja ha anat
a molts instituts
i haurà d'anar-hi
molts més
però que
diguem-ne
és molt important
perquè és molt difícil
entrar
en la lista
de llibres
recomanats
als instituts
a qualsevol lloc
del món
i un lloc
com Alemanya
que és diguem-ne
molt estable
molt oficialista
és encara més
el caràcter comercial
de la fira
i el seu impacte
ja queda clar
pel que ens ha explicat
Josep Pergalló
però és una fira
també en què ja aniran
alemanys
és a dir
està oberta
al públic en general
és una oportunitat
doncs també
més enllà dels contactes
comercials
que en fi
el públic alemany
de carrer
conegui una mica més
la cultura catalana
el que és la fira en si
està tancada
al públic
dímiques
dijous i divendres
i només aquest 180.000
professionales
i 12.000 perdistes
dissabte i diumenge
està oberta al públic
alemany
que és quan per exemple
hi portem els castells
hi portem les dues colles
de castells
Vilafranca
i Vella Valls
o hi portem d'Ànses d'Eivissa
però
pel gran públic alemany
el que hem fet
són totes aquestes activitats
paral·leges
a moltes ciutats
el que fem
a la fira
a Frankfurt mateix
al voltant de la fira
per exemple
hi portem
un tirant l'ú blanc
de Calix de Vieito
que estarem a Berlín
i fem a Frankfurt
en què l'actor principal
el que fa de tirant
és un actor
de Sant Carles de la Ràpita
que estava
el Trono Villegas
que és l'actor
principal
d'aquest tirant l'ú blanc
i l'actura protagonista
és l'Avet
i
amb música de Carles Santos
que tindrà un impacte
molt important
pel públic alemany
el que fem
és
la fira
aquestes 14 exposicions
aquestes dues obres
de teatre
aquestes 5 o 6 obres
de teatre infantil
aquest teatre de carrer
les nits sonar
música clàssica
rock
pop
cantautors
tot aquest muntatge immens
que fem
a la ciutat de Frankfurt
que l'aprenem sencera
és el que
bàsicament dirigit
al públic
de la ciutat
i d'Alemanya
perquè la fira de Frankfurt
no és una fira
on tu puguis anar
a comprar un llibre
el públic no pot anar
a comprar un llibre
tu
has de ser un editor
i has d'anar a comprar
un dret d'autor
ara això sí
dissèpte i domenatge
la fira sobra
el públic en general
i és quan nosaltres
fem activitats
més lúdiques
amb tanta feina
de preparatius
d'última hora
de la fira Frankfurt
José Parco
que és una persona
que coneix bé
les tradicions
i la cultura popular
en general
del país
i especialment
de la nostra ciutat
no sé si tindrà
gaire temps
en guany
per disfrutar
de Santa Tecla
tot i que és
protagonista d'un acte
ara en parlarem
per entendre's
molt poc
demà desapareixo
i no torno
fins al 15 d'octubre
tot i que
algun dia
vindré aquí
entre els alguns
dies que vinc
aquí
n'hi ha dos
que diguem-ne
hauria d'estar
a Frankfurt
però vinc
un és el dia 23
Santa Tecla
jo vaig tenir molt clar
que no em passava
a Santa Tecla
a Frankfurt
he de passar-hi
la Mercè
perquè no tinc més remei
ja em sap
molt de greu
més que em guanyes
festiu a Tarragona
però sí que la Mercè
ha d'estar
a Frankfurt
el 23
estaré aquí
i prèviament
la setmana que ve
també torno
de Frankfurt
momentàniament
per presentar
un llibre
dels que s'ha dit
de Santa Tecla
de Santa Tecla
a les escoles
que
he fet
amb el Gerard
Elias
i la Marta Badia
ells han fet
més que jo
sobre els castells
a l'escola
dues qüestions
a propòsit de la festa
li demano
la seva opinió
com a expert
parlant-me de castells
la diada castellera
de festa major
del proper diumenge
que aixeca alguna polèmica
entre algunes colles castelleres
creu que té futur
i que s'ha de potenciar
a Tarragona
és a dir
aquesta tercera diada
castellera de Tarragona
per convertir-la
en capital
en plaça de nou
cada any
a veure
castells i polèmica
i Tarragona
això és normal
jo em preocuparia
l'any que no n'hi hagués
per tant està bé
en segon lloc
sens dubte
que això és una cosa
que hem intentat
d'altres ciutats
també tradicionals
de buscar
més de
més de
una diada castellera
i està molt bé
que Tarragona
sigui en aquests moments
en Vilafranca
l'única
que mantingui
una actuació
castellera important
per la seva festa
de major
ni que sigui
dia elaborable
a la resta del país
sí que
a l'Avisbal
fan per la seva festa
de major
però que no és trampa
perquè és el 15 de vos
que sempre és festa
tot arreu
però
només Vilafranca
i Tarragona
hi ha castells
de veritat
diguem una actuació
castellera potent
a la seva pròpia ciutat
el dia de la seva festa
major
ni que sigui festa
la resta del país
ara
el fet
que
la resta del país
sigui un dia
elaborable
treu
possibilitats
per tenir treu
biològic
que Tarragona
busqui
una altra
guiada castellera
per veure
altres castells
i passa com a Vilafranca
on hi ha el debat
també
si totes les colles
hi poden participar
o no
per exemple
recordem que els xicots
de Vilafranca
no actuen
per Sant Fèlix
és un debat viu
que el treu
biològic
també s'ha d'entendre
des del punt de vista
del castellet
que vol estar present
sempre
a les actuacions
de la seva ciutat
o des del punt de vista
del públic
que vol veure també
segons quin tipus
de construcció
doncs per tant
jo crec que
que està bé
segurament s'hauran
de modificar coses
perquè tot s'ha de canviar
però
Tarragona ha de ser
una ciutat
que pugui veure
castells de nou
cada any
i una altra pregunta
sobre la festa
per acabar
s'inaugura
la casa de la festa
Tarragona tindrà
això un escenari
propi
un indret
un espai
on hi haurà
els elements
del seguici popular
com ho valora?
bé això
fa anys que es busca
jo crec que també
les grans ciutats
amb grans festes
majors tenen
casa de la festa
és bo
que aquesta casa
de la festa
estigui oberta
tot l'any
perquè especialment
les escoles
el planter de festers
que té la ciutat
que són els nens
i les nenes
puguin reviure
al llarg de l'any
la seva festa major
i puguin apropar-se més
al parc de les coses
i per tant
jo crec que és molt positiu
més també serveix
el lloc
d'unió
i de reunió
de la gent
que participa
a la festa
jo crec que
Tarragona
és una de les grans
capitals de Catalunya
en la cultura popular
i és bo que tingui
un espai
festiu
permanent
és molt positiu
parlant de Santa Tecla
doncs
un tema que li és
molt propi
a Josep
perquè jo
acabem aquesta conversa
amb el director
de l'Institut
en Ramon Llull
el qual hem convidat avui
ara que falta un mes
per la celebració
de la Fira Frankfurt
perquè ens parli
de tot el dispositiu
de tot el que suposa
la presència
de la cultura catalana
en Guany
com a convidada
a aquesta Fira Internacional
del Llibre
Josep
Pergalló
molta sort
en aquesta recta final
dels preparatius de Frankfurt
que vagi molt bé
també
aquestes activitats puntuals
de Santa Tecla
i ens retrobem
passada la Fira Frankfurt
per veure com ha anat
tot plegat
moltes gràcies
gràcies
bon dia