Dos minuts, un quart de dues, els darrers minuts del matí de Tarragona Ràdio.
Tal com els havíem anunciat, els dedicarem a parlar de teatre.
Prop de 160 persones, molt d'elles amb discapacitat en visual de diferents nivells,
participen en la mostra teatral de l'11 que arrenca aquest cap de setmana.
Quatre de les representacions es fan a Tarragona.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic la cap del Departament de Promoció Artística,
en Reyes Duc. En Reyes, bon dia.
Hola, bon dia.
Aviam, estem parlant de 160 persones, estem parlant de 160 actors i actrius.
Sí, evidentment.
No estem parlant allò de públic, que públic serà molt més, així ho esperem i segur que serà així.
160 persones de grups de teatre que venen de diferents punts de l'estat espanyol.
Sí, tenim aquí 10 grups que han vingut de Galícia, de Madrid, de Càdix, de Palma de Mallorca,
de les Palmes de Gran Canària, de Valladolid, etc.
Van tenir oportunitat fa uns quals mesos de passar un matí sencer.
La delegació de la ONCE a Tarragona ens va donar l'oportunitat de conèixer no només a treballadors,
a professionals i acompanyants, sinó també a persones que tenen discapacitat visual.
I bé, ja ens vam adonar que les limitacions són les de la vista,
però que no creu que puguin tenir altres inquietuds i altres activitats com a qualsevol altra persona
que no tingui aquesta problemàtica, no?
Doncs sí, amb una mica d'esforç i de treball i fent una preparació especial
per poder solucionar les barreres de la vista,
doncs els nostres actors i actrius la veritat és que tenen un nivell interessant
i que han participat a bastants festivals, inclús a fora d'Espanya,
i que sempre han tingut bastant èxit.
La proposta teatral que es fa, a més a més, lògicament va en funció dels gustos,
els interessos de cadascun dels grups de teatre,
però veiem que hi ha una programació teatral absolutament heterogènia,
des de la comèdia més esbojarrada fins als clàssics espanyols,
passant per obres de teatre de Jean Genet.
De Shakespeare, sí.
O García Lorca o Shakespeare, com bé dius, o Tirso de Molina, no?
Sí, sí, sí.
És impressionant, la diversitat.
La veritat és que sí, tenim una mica de tot
i cada grup, doncs, depenent també del moment,
perquè no sempre fan...
Un grup no fa sempre clàssic o no fa sempre modern o contemporani,
sinó que depenent una mica del temps o de les seves inquietuds,
en un moment determinat, doncs, trien una obra o trien una altra
i el que fem és que per les mostres, doncs, hi ha una varietat important
perquè la gent pugui també anar al espectacle que més li interessi.
Una mica per la vostra experiència, com comença a néixer,
en cada cas és diferent, un grup de teatre.
És a dir, totes les ciutats on l'ONCE treballa,
que són moltíssimes a nivell de l'Estat,
van creant els grups de futbol, equips de futbol,
grups de teatre, petites corals.
En el cas del teatre, tenint en compte que
és una comunicació en molts casos visual també,
no només auditiva i de gest,
com sorgeixen i quins mecanismes es creen
per poder seguir l'evolució de cada peça?
Doncs comencem sempre a partir de tallers d'animació sociocultural,
fem grups de persones que volen fer els ensajos,
busquem un directe professional
i treballen dues cops a la setmana normalment
per veure si els interessa, no?
Fem expressió corporal, fem una mica de treball de la veu,
comencen obres una mica més fàcils, no?
I a poc a poc la gent es va animant,
es van comprometent a poc a poc
i al final, quan ja fa un parell o tres d'anys
que aquests grups ja estan una mica cohesionats,
doncs ja tenen una agrupació artística
i tenen un pla de difusió, un pla d'ensajos,
un pla de formació, etcètera, etcètera.
Això parlant en els grups que estan a les delegacions.
I després, a nivell central,
tenim un treball de coordinació amb els directors
fem jornades de formació
on els expliquem i exponem
i fem intercanvi d'experiències
i també de les nostres...
Nosaltres hem fet investigacions
en el camp de com es pot preparar amb un actor sec
i tot això es recolleix
i fem intercanvis amb els directors
perquè el moviment tingui cohesió
i puguem rentabilitzar els recursos.
Des del punt de vista actoral,
més enllà de les tècniques interpretatives
que es puguin fer als tallers,
dissenyar un espectacle protagonitzat
per persones amb discapacitat visual,
doncs ha de tenir alguns mecanismes diferents
als que poden emprear aquelles persones
que no tenen aquesta discapacitat, no?
Clar, sí, sí.
Distàncies, la llum, tot aquest tipus de coses, no?
Sí, exactament.
Sí, sí.
Nosaltres amb els actors treballem l'expressió corporal,
o sigui, la representació és molt per imitació dels gestos
i tot això amb un actor amb discapacitat
se li ha d'explicar,
ha de reconèixer l'espai,
ha de saber on estan els mobles,
els diferents elements escenogràfics,
etcètera, etcètera, no?
I tot això ho treballem amb ells
i amb un entrenament especial,
després a l'escenari es mouen com qualsevol altra persona
que no tingui cap problema.
I els espectadors,
com segueixen l'evolució de l'espectacle?
Els espectadors que tenen problemes visuals, eh?
Ah, els espectadors que tenen problemes visuals
tenim un sistema que es diu
el sistema d'audiodescripció
i això significa que utilitzem un equip de deducció simultània
i hi ha un descriptor amb una cabina
que li està narrant a l'espectador sec
aquells elements que són molt importants
per comprendre l'obra, no?
Quan entren, surten els actors,
com van caracteritzats,
si fan alguns gestos que no hi ha paraula
i llavors la gent no ho pot veure, no?
I així és com l'espectador sec
doncs pot comprendre l'obra
i en igualtat de condicions
que una persona que és vivent.
La mostra de Teatronze
té caràcter via anual.
Enguany heu vingut aquí a Tarragona
i també a la demarcació de Lleida.
Ho feu itinerant per tot l'Estat?
Aneu triant aquells punts
on hi ha un grup de teatre actiu
com en el cas de Tarragona?
Bé, quan cada dos anys,
com molt bé m'has dit,
fem, diguem que les delegacions de l'ONSE
que estan interessades en participar
o en organitzar la mostra
enviant un projecte a Madrid
i triem sempre la delegació
que té més condicions en aquell moment
per poder programar la mostra
perquè realment és un esforç molt important
perquè justament, per exemple,
aquí a Tarragona han vingut 10 grups,
tindrem 20 representacions a Tarragona, a Reus
i justament avui, que és dimarts,
sortim a nou ciutats de la província de Tarragona i de Lleida
i això és un esforç realment important.
I bé...
Déu-n'hi-do, eh?
I està tenint molt de ressò aquí a Tarragona,
a Reus, que el Teatre Fortuny
és un dels teatres, la salle...
És impressionant el Teatre Fortuny
els llups, poder actuar al Teatre Fortuny
doncs és una cosa impressionant, no?
Clar, també hem aprenent del Teatre Auditori Felip Padrell
de Tortosa, en fi, en uns espais realment magnífics esteu...
Ara marxo jo cap a Tortosa.
Ah, molt bé.
Sí, perquè penso que estàs en una estació de tren.
Sí, sí, sí, justament acabo d'agafar el tren ara mateix.
Tocam fusta, el so també ens arribava una miqueta
allò amb algun problema,
però valia la pena fer l'esforç.
Reies, ho deixem aquí,
tenim a l'altre costat de l'altra línia telefònica,
la delegada de l'ONCE a Tarragona,
amb ella parlarem uns minutets.
I felicitats, que ha treballat molt i molt fort.
Això ja ho sabem, eh, de sempre.
Moltíssimes gràcies, Reies, una abraçada.
Fins aviat.
Adéu.
Com dèiem, tenim la delegada de l'ONCE aquí a Tarragona,
Juan Ifuentes, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Has sentit la felicitat de l'ONCE, que has treballat molt,
però ja ho sabem, que ets molt treballadora,
tu i tot el teu equip, que ja ho sabem,
que ens coneixem fa temps, eh?
Sí, sí, que ens coneixem, sí.
Escolta, la gent del grup de teatre d'aquí de l'ONCE
deu estar encantada a la vida, perquè els coneixem molt,
també som molt entusiastes,
i el fet que Tarragona, i també compartien en Lleida,
doncs hi ha una miqueta la capital teatral
de les persones amb discapacitat visual,
per al grup de teatre local,
és tot un orgull.
És tot un orgull.
Estan encantats, i la veritat és que,
a part d'esforçar-se molt a l'obra,
perquè per ells també és un repte, no?,
de representar la seva obra que estan ensajant
amb una mostra de teatre dins de l'ONCE,
i amb un teatre, a més, a la relevància que estem tenint, no?,
tant...
Que van estar el diumenge al Fortuny, no?,
si no m'equivoco.
Sí, sí.
Que tal va anar?
Bé?
Perfecte.
Molta gent?
Sí, molta gent.
La veritat és que si hi havia,
pot ser en torn de les 600 persones.
Déu-n'hi-do.
Escolta una cosa, Juan,
i el tema del teatre fa temps que es treballa aquí a l'ONCE.
Jo, és una activitat dins de l'entitat,
de la institució,
que la conec des de fa molt de temps.
Sí, sí, ja estan treballant fa gairebé 12 anys, eh?
Imagina't.
Sí, sí, sí.
Home, amb els seus alts i baixos, no?,
com totes les agrupacions que en tenen,
o n'hi ha d'actors que venen,
ho proven i després no poden seguir,
però hi ha el nucli una mica de l'agrupació,
que és la que se manté,
sí que porta molts anys.
Home, però aquests alts i baixos
dins del grup de teatre,
jo m'imagino que no té res a veure
amb la discapacitat visual,
perquè ja sabem que als altres grups de teatre
que no hi ha aquesta discapacitat també passa això.
No, no, no.
Això no té res a veure.
Ho hauríem de prendre com una normalitat, no?
Correcte, sí.
Molt bé.
Quants són ara en l'actualitat, Juani?
El de Tarragona?
El de Tarragona, sí.
Són nou.
Nou.
I de diferents edats?
De diferents edats, sí.
Hi ha de 50 fins la més jove,
potser 36, em sembla.
i aposten per peces complicades,
dures, com ara estan fent les criades de Jean Genet.
Les criades de Jean Genet, sí.
Per tant, és una obra de teatre d'aquelles que Déu-n'hi-do.
Sí, sí, sí, la veritat és que sí,
hi ha molt d'esforç perquè té molt de diàleg aquesta obra,
a més a més, no?
I ho han fet molt bé, eh?
I l'escenografia també és complicada
a l'hora de muntar-la, de transportar-la,
i, bueno, hi ha un esforç molt important,
la veritat és que sí.
Moltes vegades hem parlat arrel de diferents iniciatives
que heu tingut aquí a l'Onze a Tarragona.
Ara recordava amb la Reyes aquell magnífic matí
que vam passar amb la vostra delegació
i que realment ens va mostrar una realitat
i un dia a dia que desconeixíem la majoria de nosaltres.
Però, a més del tema teatral,
a nivell intern hi ha moltes més activitats que dueu a terme.
Sí, sí, a més del tema teatral,
hi ha tot l'aspecte esportiu,
que també es treballa molt,
està l'aspecte de rehabilitació,
que és fonamental per tindre l'autonomia,
l'educació, que la treballem molt
perquè és la base i el futur dels joves, no?
La integració laboral,
hi ha molts aspectes.
Pensa que tots els aspectes
que una persona se pot trobar a la seva vida,
doncs, si a més a més l'afegeix una discapacitat,
doncs es complica, no?
I això s'ha de recolzar.
Home, i en quant a Lleure
teníem algun campió d'escacs per aquí també, eh?
Déu-n'hi-do.
Sí, un campió d'Espanya, tenim l'equip,
i l'individual, les d'Emmanuel Palacios,
o el Draguitzi, o el José Luis Ortiz,
o l'Ariste, que formen l'equip.
I sí, sí, tenim un nivell important dins de l'escacs també.
Doncs clar, volíem parlar exactament
del tema de la onzena mostra,
estatal deia Teatre de l'Onze,
per això trucàvem a la Reyes 10,
però no volíem deixar passar l'oportunitat
de saludar-te, de donar l'enhorabona
al treball que feu tots els que esteu a l'Onze,
persones que des de la seva perspectiva professional
o fins i tot de voluntariat hi treballen,
i la veritat és que guardem un record magnífic
del dia que vam passar amb vosaltres,
per això ens ha agradat tenir qualsevol oportunitat
per enviar-vos una abraçada.
Moltíssimes gràcies,
i gràcies a tots vosaltres per el recolzament.
Juan i Fuentes, molt bon dia.
Adéu.
Fins aviat, adéu.
Adéu, gràcies.