Tres minuts i mig serà un quart de dotze del migdia.
Aquesta tarda a les set s'inaugura
a la Facultat de Ciències Jurídiques
el curs de postgrau especialista universitari
en cooperació internacional.
La persona encarregada d'inaugurar aquest curs
és el Catedràtic d'Economia Aplicada
de la Universitat Autònoma de Barcelona,
president de la Federació Catalana d'ONGs per la Pau,
de la ONG Justícia i Pau
i del Consell Català de Foment de la Pau.
El tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Senyor Arcadi Oliveres, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Moltes gràcies per atendre la nostra trucada.
Vostè aquesta tarda a la conferència
que pronunciarà d'ho per títol
Evolució, organització i desenvolupament
de les relacions econòmiques.
Déu-n'hi-do, si li hem de preguntar
sota l'eixopluc d'aquest títol
és que ja necessitaríem una brúixola
perquè ens perdríem.
Parlar amb vostè, si vol que li digui la veritat,
sempre és bo perquè a banda d'explicar-nos moltes coses
sempre aporta un missatge
no d'optimisme d'aquell casolà,
conformista sinó d'optimisme de pensar que realment
es poden canviar les coses.
Però tenint en compte que vostè aquesta tarda
farà la seva xerrada en el marc acadèmic,
fora interessant parlar del paper que estan jugant
les universitats, perquè abans cooperant
persona que tenia interès per l'altre
i que treballava per aconseguir un món millor,
vull dir, no sorgien de les universitats,
sorgia més aviat de la consciència individual,
també ho farà,
però el fet que entri en el món acadèmic
i que entri al món de la solidaritat
en termes de formació,
això jo diria que és extraordinari, no?
Bé, per mi hi ha moltes gràcies
per les paraules que han dit
i efectivament jo penso que això és una bona cosa.
Comencem a l'hora d'ara
a tenir moltes facultats universitàries,
cursos com aquest que avui s'inaugura aquí a Tarragona,
fins i tot tenim també màsters,
tenim postgraus,
estudis especialitzats en moltes universitats,
catalanes, espanyoles i darrere del món,
que tracten aquest tema
i això és imprescindible
perquè, evidentment,
les situacions de subdesenvolupament,
que són les que més o menys preocupen,
doncs s'han de conèixer,
s'han de veure les arrels,
no n'hi ha prou amb la voluntat
d'arreglar el món,
anar-se'n amunt d'aquests països
a veure el que es pot fer,
s'ha de saber exactament què és el que passa,
quines són les seves grans històriques,
quines són les seves conseqüències,
quins són els seus elements,
quins són els mecanismes
i, per tant, penso que això avui en dia
s'ensenya a les universitats
i és que el còmex de l'aliment positiu
n'hem d'arreglar l'agrà
i, bé, doncs,
a mi general, aquí a Tarragona
també es fa aquesta feina.
Clar, el món és complex,
els problemes són molt complexes,
per tant, es necessiten de més solucions complexes
i probablement la resposta,
a banda del que són els valors individuals
de cadascú i socials,
les poden donar les ciències socials,
en aquest cas?
Sí, sí, sí,
les ciències socials poden analitzar
i poden fer propostes.
Després, evidentment,
la vida política i la vida social
de vegades poden anar per un altre camí,
però almenys una mica
conèixer les raons,
fer-ne allò, com podríem dir,
el diagnòstic
i intentar després aplicar una teràpia
és encomanar per la ciència social,
sens dubte.
S'ha de renovar la política,
s'ha de renovar l'economia,
s'han de renovar tantes coses,
el món de la cooperació,
el món de la solidaritat
també s'ha de renovar,
s'ha de refundar,
aquesta tan de moda,
aquesta paraula?
Bé, potser sí,
potser sí.
Jo diria que la primera qüestió
que haurien d'aprendre
és que aquesta reforma de la solidaritat
ha de començar no tant
en aquells països d'allà,
sinó, almenys si ho veiem
des del nostre punt de vista,
ha de començar aquí.
De vegades ens encaparrem
pensant que si fem un hospital
o fem una carretera
o fem una escola,
estem fent bé
i segurament estem fent bé,
però de vegades és més
la nostra actitud
la que ha de canviar
per no fels-hi mal,
és a dir, potser convé més
pagar-los el cafè
a un preu més raonable
o convé més vigilar
que fan les nostres companyies
quan van a treure patroli
en aquests països
o senzillament cancel·lar-los
i alguna part important
del deute extern
que no pas fels-hi coses allà,
perquè moltes vegades
és la nostra actitud
des d'aquí
la que impedeix
en aquests països
que tinguin un desenvolupament
com cal.
I penso que aquest és
l'enfoc important
que s'hauria donat,
del qual per altra banda
ja es parla des de fa anys.
De totes maneres
sempre va, diguem-ne,
en dues direccions,
d'una banda institucions,
grans corporacions,
polítics
i la societat en general.
Des d'aquest punt de vista
encara tenim pendent
la descolonització
d'una banda econòmica
però també cultural.
Evidentment,
i aquesta descolonització
com a fenomen polític
s'ha acabat,
però és evident
que nosaltres
del punt de vista econòmic
vàrem deixar
en allà un pòsit
difícil de veure,
vàrem fer que aquests països
canviessin
les seves estructures productives,
que es dediquessin
a treballar per nosaltres
i no per ells
i evidentment
tot això s'ha de canviar.
Però d'altra banda,
com vostès molt bé diuen,
també està creixent
el colonisme cultural
i no només
en els països del tercer món,
també jo diria
que l'estat espanyol
o Catalunya
està neixent
un colonisme cultural
que provi majoritàriament
de Nord-Amèrica
que pot arribar a ser perillós
i que pot arribar a xocar
amb les nostres cultures,
de manera que
aquest tema d'ocularisme
cal veure'l
des de molts fons de vista.
De fet,
si som pragmàtics
més enllà
de les ideologies,
des del punt de vista pràctic
el que està claríssim
és que
amb el color
que està agafant tot plegat
o ens entenem
o ens matem,
no hi ha
altra alternativa,
segurament
no hi ha una via
al mig, no?
No,
però sense dubte
tenim la possibilitat
d'entendre'ns.
Efectivament.
Jo diria que
quan està ara
hi ha diferència
potser del que passava
fa 200 anys,
si abans hi havia
una mala collita,
hi havia una sequera,
hi havia una gelada,
hi havia qualsevol cosa,
semblava que l'única
exclusió era anar a casa
al veí i prendre-li
perquè ha tornat
mori així de gana.
Però avui en dia
tenim recursos tècnics,
tenim sistemes de comunicació,
tenim mitjans de transport,
tenim coneixements,
mèdics,
tenim una sèrie de coses
que facilitaria
que la gent pogués viure
en pau,
amb tota tranquil·litat,
si no es volgués
embargar,
per aquest egoisme
que tenim tots al damunt.
Per tant,
objectivament l'entesa
crec jo que és possible.
Quan iniciàvem la conversa
li asseguro
que no era un voluntat
de far-lo en va
quan deia
que parlar amb vostè
sempre donava
aquest esperit
esperançador
i optimista
perquè probablement
aquest món
de la solidaritat,
aquest món
de mirar cap altra,
doncs sovint
s'ha vestit
de molt de victimisme,
d'una posició
molt negativa,
sí, efectivament
de vegades
hi ha problemes
i com que són problemes
molt greus
doncs ens fan caure
amb un cert desànim
i això és evident
que pot ser així
perquè la naturalesa humana
doncs es deixa impactar
i fa que s'impacti.
Ara,
de totes mèdics
hem de veure
que avui en dia
els camins de solució
existeixen
i que per tant
de vegades
és més una qüestió
de voluntat política,
és una qüestió
de bona informació
sobre el tema
per poder tirar endavant
i en aquest sentit
jo crec que aquesta
és la nostra feina
i precisament
abans ho estigui
a les universitats
doncs això,
difondre,
donar conèixer,
la universitat té una biblioteca,
la universitat té una biblioteca,
la universitat té internet a mà
i totes aquestes dades
val la pena
que les universitats
es vagin difonent
per seguir mantenint-nos
en aquesta esperança
del que parlàvem
fa un moment.
La ciutadania té moltes ganes
de participar
però no trobar el camí
segurament, no?
Bé,
jo penso que avui en dia
els moviments socials
ofereixen un amplíssim
ventall de participació
per aquell que vol.
Tenim a Catalunya
al voltant de 300 ONGs
que penso que són més
que suficients
i si algú no li va de cap
moviments socials
tenim entitats de tota mena
i tenim grups
d'acció concreta
que això penso que permeten
en aquell que té
una preocupació global
doncs pel benestar polític
i pel benestar social
de poder-se hores d'ara
incloure
en alguna d'aquestes accions.
Catalunya precisament s'ha dit
i és veritat
que és un dels països
més rics
amb tot el teixit social
amb tota la capacitat
organitzativa
i val la pena aprofitar-ho.
D'això no hi ha dubte
però aviam a vegades
donar la sensació
que som una societat
un pèl mandrosa
i poc activa
malgrat aquest teixit associatiu
impressionant
que tenim en aquest cas a Catalunya.
Sí, sens dubte.
Jo diria que evidentment
vostè té tota la raó
som mandrosos
som poc actius
i potser simplement
encara afegiria una altra cosa
que som massa gelosos
del nostre benestar
i de la nostra riquesa
i no som capaços
de moure'ns
perquè la volem protegir
sense ser conscients
que aquesta riquesa
que tenim nosaltres
probablement és en prejudici
del benestar
de la resta del món.
I en principi
quan una persona
té moltes coses
és també conservador
vol conservar allò que té
aquell que no té res
no de conservar res
i no és mai
de conservador
però el que té
és conservador
i en aquest sentit
doncs esclar
aquest conservar
aquest voler mantenir
el que tenim
doncs aleshores
moltes visions
ens va fer efectivament
mandrosos
o amb poques ganes
de canviar les coses.
Al final acabem parlant
de la por
de la por
a perdre allò
que creiem que necessitem
no?
Sí, sí, sí
però que no ho necessitem
si comencem a mirar
en calma
veurem que no
que no ho necessitem.
Fixi's
aquest és un exercici
molt domèstic
molt planer
però que realment
val la pena
fer-ne de tant en tant
un s'asseu al sofà
de casa seva
observa el seu entorn
i diu
a veure
de què puc prescindir
o què és el que realment
no ens necessito
i ens faríem creus
de la quantitat
de coses
que podíem prescindir
sense renunciar al confort?
És que miri
ara s'acosten
les dates de Nadal
segurament moltes mares
tindran ganes
de buidar els armaris
perquè arribaran
joguines noves
i coses
per les criatures
sisplau
que mirin una mica
de totes aquelles
que van col·locar
allà d'anterior
quantes han fet servir
en aquestes 100 dies
probablement només el 10 o el 20%
dels objectes
que es van comprar
i aquesta és una reflexió
que havien de fer ara
precisament a les portes
d'aquest moment
tan consumista de l'any
com és el moment de Nadal
És que a vegades
aquest missatge
de mirem les etiquetes
mirem què comprem
mirem quin tipus
de productes consumim
qui hi ha darrere
de la fabricació
d'aquell producte
quan diem tot això
sembla que sigui
un gest simbòlic
però de fet
fent aquests petits gestos
pensem que si actuem així
viurem fatal
i no podem viure
perfectament
com deia abans
de manera molt confortable
I tant
ja hem de començar a pensar
i a més li diré
que si no ho fem per bon grat
ho farem per força
perquè d'aquí a quatre dies
amb la contaminació
amb l'escalfament del planeta
amb l'esgotament dels recursos
amb la manca de petrol
i amb una sèrie de coses
hem de començar a preocupar
de quina manera
de buscar alternatives
més bé que ho fem de bon grat
que no obligats
Fixi's a tall d'anècdota
i no sé si llegir en un diari
o sentir a la ràdio
la informació o una altra
dels temes
que un altre dia parlarem
si li va bé
que s'estava plantejant
i llançant el missatge
que els pares i les mares
intentessin utilitzar
cada cop menys bolquers
d'aquests que es llancen a la brossa
i tornessin als bolquers tradicionals
aquells de cotó
que s'havien de rentar
I tant, i tant
Però no ho deien allò
com un ger
sinó realment de dir
escoltin
que la cosa va molt malament
des del punt de vista
mediambiental
Clar, clar, clar
i cada vegada hi ha més moviments
afortunadament
d'aquests de caràcter ecologista
que el que fan
és proposar alternatives
inclús hi ha revistes especialitzades
amb allò com podríem dir
consum responsable
que fa que la gent
pugui mirar
de quina manera
anar buscant aquestes alternatives
i això és molt important
que es faci
Bé, ho ja ho dèiem
si és que vostè
sempre dona raons
per l'optimisme
una xerradeta
de tant en tant
No, no
que estic completament d'acord
Hi ha d'instruments
Ja per acabar
que sabem que està
molt ocupat
senyor Oliveres
No, ben content
d'estar amb vostès
Li agraeixo molt
que estem veient aquestes cimeres
que fan totes les persones
importants
que tenen tant de poder
Entre vostè i jo
realment serveixen?
Estan servint ara per ara?
Jo diria que amb un 90% no
Més aviat no
Ara, també hi ha una cosa
que no es pot despreciar
que és que el fet
que reuneixin d'ans
i amb tota aquesta
brau fernal
i de mitjans de comunicació
i d'instruments
origina que algunes vegades
la cosa entri més
dins de l'opinió pública
És a dir
ara es fa una conferència mundial
sobre canvi climàtic
però dir-me una cosa
probablement els resultats
que s'entreran
siguin molt petits
L'únic resultat positiu
que s'entrevà és que la gent
vendrà consciència
I això ja és un primer pas
perquè jo penso
que les decisions
al final no dependran tant
del que decideixin els polítics
del que la societat demani
als polítics que decideixin
I per tant
si es pot aconseguir
que la societat
prengui consciència
d'aquestes coses
ni que sigui
en una d'aquestes conferències
doncs
potser endregoï
en alguna cosa de positiu
Tot i que jo estic d'acord
amb vostè
que moltes vegades
els diners que s'hi gasten
i els instruments
que s'hi posen a disposició
no mereixen pas
el resultat
que se n'obté finalment
I a mi ja ens agradaria
que fos útil
perquè en principi
el plantejament
és que hagi de ser útil
que la gent
segui en una taula
i pugui parlar
que és el que dèiem abans
però clar
a vegades
no saps
si realment
ha servit o no
Vostè
com a expert en economia
com a catedràtic
d'economia aplicada
avui parlarà
com dèiem
d'aquest desenvolupament
de les relacions econòmiques
en el cas de l'Amèrica llatina
en qüestió
de quatre dies
com aquell que diu
quin canvi
que ha fet tot plegat
Sí
i més aviat
cap a millor
això és una de les petites notes
d'optimisme
que haurien de tenir
a l'Amèrica llatina
va passar d'unes dictadures
feroxes dels anys 70
d'aquelles que coneixien totes
a Xil, Argentina, Brasil, Uruguai
a una situació de governs
lleugerament d'esquerres
diguem-ne
socialdemòcrates
desmoderats
però que intenten
fer un canvi
a dins
i després
d'altra banda
també intenta tenir
una veu comuna
de cara
en aquest germà gran del nord
que sempre ha intentat
fer d'Amèrica llatina
la seva rebotiga
per tant
aquestes dues coses
a mi em donen
una petita dosi
d'optimisme
i si alguna part del món
doncs ha d'anar canviant
és en aquest moment
a Medelletina
encara que després
a la Cua
i a Àfrica
i a Àsia
i a altres llocs
Déu-n'hi-do
Aquesta tarda
serem allà
a les 7 de la tarda
recordem que és un acte
a la universitat
però que òbviament
està obert a tothom
sempre ens agrada
que vingui
Arcadi Oliveres
a Tarragona
i ho fa sovint
afortunadament
Gràcies a vostès
Moltíssimes gràcies
Molt bé
Adéu-siau
Bon dia
Adéu