Gairebé 5 minuts passant ja del punt de 2 quarts 11.
Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Hem parlat els últims minuts d'aquesta festa del comerç just.
Avui, aquest vespre, hi haurà un acte previ
a la seu del Servei Territorial de Cultura al carrer Major
durant tot el dissabte diferents activitats que ja hem repassat.
I també aquest cap de setmana hi ha diferents propostes lúdiques.
Aquestes les organitza l'ESBAR d'en Saire.
Ja saben que aquesta entitat viu aquest 2007 d'aniversari.
compleix 25 anys.
Fa uns mesos van venir alguns dels responsables d'aquesta entitat
a fer-nos una primera presentació del calendari d'activitats,
a presentar-nos quines serien les principals línies d'actuació
durant aquest any del 2007.
Però ara ja comencem a trobar-nos amb alguns d'aquests actes principals.
I aquest cap de setmana segurament n'és un d'ells.
Ho comentem ara tot plegat amb els dos convidats que ja ens acompanyen.
D'una banda, el president de l'ESBAR d'en Saire, Carles C. Peró.
Carles, molt bon dia.
Bon dia a tots.
I també ens acompanya un altre dels membres de la Junta,
en Joan Carles Gil.
Joan Carles, bon dia, benvingut.
Cap de setmana, Carles, podríem dir, home, no sé si dels més importants,
però si un cap de setmana força dents,
perquè presenteu exposició, presenteu llibre, teniu festival.
Fes-nos en cinc cèntims, si us plau.
Sí, en el marc del que estem celebrant aquest any 2007, s'estirarà fins a principis del 2008, fins al març concretament,
perquè va ser el mes de març de l'any 1982, quan l'ESBAR d'en Saire de Tarragones va, el que en diem nosaltres, refundar, més que fundar,
perquè ja portava 20 anys o 40 anys abans, quan...
És des de l'any 43.
Des de l'any 43, exacte.
Educación y Descanso.
Educación y Descanso, que era l'obra social del Movimiento Nacional, em sembla que es deia així,
que feia aquestes activitats de tipus tradicional i folclòric i, per tant, gent que havia estat en aquella anterior etapa,
l'any 82, es torna a animar perquè d'una manera molt diferent hi ha i un plantejament també molt diferent,
més d'entitat, doncs hi ha social, independent, completament independent, doncs es refunda i, per tant,
aquests primers 25 anys de refundació de l'ESBAR, al llarg de tot aquest any ho estem celebrant amb tot un seguit d'actes, no?
I, doncs això, a banda dels gusts que ja s'han fet, com un gran sopar trobada amb més de 300 persones, 350, vam arribar a ser al final.
Quasi, quasi.
Quasi, no? Un munt de balladors, ex-balladors, amics de l'ESBAR, doncs a banda d'aquest acte tan multitudinari.
Doncs ara entrem en una fase d'una mica, no diria més formal, però sí,
en el que es pot fer una mica, ja, de recull concret amb imatges, no?, del que han suposat tots aquests anys d'activitat, no?
Ja es va presentar un DVD en el que també aquestes imatges, doncs, i per cert que el Joan Carles Gil és un dels,
dels, jo diria, autors o editors d'aquesta gran obra que és el DVD, que encara en poden trobar, eh, l'ESBAR, el que li interessi,
amics i gent que hagi passat per l'ESBAR d'en Saire pot trobar aquest DVD, doncs com deia, ara això, el dissabte, aquest dissabte dia 9,
a les 8 del vespre, al vestíbul del Teatre Metropol, doncs presentem dues novetats també, visuals, molt visuals,
com seran, doncs, unes imatges amb fotografies, doncs magnífiques fotografies, no?,
que unes 40 fotografies que s'exposaran durant tot un seguit de dies, del 9 al 25 de juny, al Teatre Metropol,
i a la vegada, el mateix dissabte, també presentem un llibret que es titula 25 anys en imatges, precisament, no?,
és un llibre que, jo diria, que recull una mica visualment com ha anat l'ESBAR des que es va fundar, no?,
des que es va refundar. Totes les persones d'en Saires que han participat, jo crec que gairebé tots deuen sortir en alguna de les imatges,
perquè n'hi ha moltes de fotografies, no?, i, evidentment, també, doncs, de totes les seccions i de tots els valls de l'ESBAR,
sense voler més tirar massa, però suposo que coneixereu que l'ESBAR, la seva principal, doncs,
el seu principal objectiu és això que en diem la difusió, el manteniment i la recuperació de les danses tradicionals del país, no?,
però, evidentment, en aquesta recuperació o manteniment, doncs, també hi ha els valls que en diem de festa major,
els valls del seguici popular...
Són quatre, podem repassar, el vall de Pastorets, el vall de Cosis, set pacats capitals, i ens en queda un, el vall de Gitana, l'altre, vinga, va.
Fantàstic, fantàstic, Jordi, molt bé. Estàs al corrent.
Doncs, doncs, aquests valls i altres seccions que tenim a l'ESBAR, també, no?,
doncs, des de la secció cicloturista, la secció de Carnaval, bueno, en totes les...
Hi ha algunes que ja no hi són, com el Grot de Gratlles o la Coral.
Molt bé, Joan Carles, que és més veterà que jo, bastant més veterà que jo a l'ESBAR,
doncs, em recorda aquestes seccions que també han tingut, en el seu moment, doncs, una gran importància
i que han contribuït moltíssim a que l'ESBAR arribi avui, en 25 anys, doncs, en aquesta força i en aquesta qualitat en tots els sentits.
O sigui, donem un cop d'ull, Joan Carles, al llibret, és un recull especialment fotogràfic
i també més aviat notarial, fent un cop d'ull...
Sí, a veure, el que hem volgut, tant amb el DVD com amb aquest llibre, com l'exposició que presentarem el dissabte,
el que hem volgut és que el màxim de gent que ha tingut alguna relació amb l'ESBAR se sentís identificat.
Llavors, per molt que expliquis que hem fet això, hem fet allò, i pots dir, ah, doncs, jo hi era.
Clar, la gent, no ens enganyeu, el que a la gent li agrada és anar a un lloc i veure's allí fotografiant,
per això sempre...
Sí, sempre tenim aquest punt d'agocentrisme.
El DVD, ja diguem, més de 800 imatges, el llibre també...
A veure, explica una miqueta, una mica de trajectòria, però el que, si estàs fent un lladar ara,
el que hi ha molt és molta fotografia perquè tothom pugui dir, ostres, mira, doncs jo estic aquí, no?
De fa 17, 20 anys, o de fa 4 dies, no?
O sigui, que tothom es pugui trobar ubicat dintre d'aquesta publicació que fem, no?
Heu voltat molt, Joan Carles, heu voltat molt a través del cos de dansa, la secció segurament principal, heu vist molt damunt.
A veure, la veritat és que, no, d'això podem presumir una miqueta, no?
Ara, l'altre dia comptava una miqueta, no?
Amb aquests 25 anys hem fet més de 60 intercanvis en grups tant de l'Estat com de l'estranger, no?
I, bueno, no tothom pot dir el mateix, evidentment, no?
I aquest any, per exemple, per anar més lluny d'aquí 15 dies, marxem cap a Legazpi, al País Basc,
fer intercanvi amb el grup d'allà, marxarem aquest estiu també cap a Daimiel, a Ciudad Real,
anirem cap a Palència, que hem anat en diverses ocasions.
O sigui, que cada any dues, tres sortides tenim, no?
I són, bueno, són a intercanvi normalment,
però, bueno, que podem presumir que hem tombat pràcticament tota la península, França, Itàlia, Austria, Turquia,
o sigui, bé, hem tombat, he tombat, com et de dir.
I veient, doncs, algunes de les fotografies, els escenaris on heu actuat,
heu actuat en tot tipus d'escenaris,
llocs oberts, llocs tancats, algun lloc més digne,
algun lloc segurament una mica més indignes,
d'anècdota suposo que en deveu tenir més una, no?
Sí, en totes, totes, però, bueno, és, vas a el que t'agrada, no?
Llavors, no...
Hi ha hagut vegades que, jo què sé, per dir-te alguna cosa,
vas a festivals com el del Mediterrani, a Múrcia,
que és un festival que dura la tira d'hores, 20 i pico grups,
per actuar 10 minutets, no?
O sigui, estàs 5 hores esperant per actuar 10 minuts,
però, bueno, és a lo que vas,
i en festivals, doncs, que hem hagut de fer tota l'actuació sols,
t'has canviat en un stable, al costat del tractor, el no sé què,
però, bueno, és...
és la marxa, la marxa que porta això.
És divertit.
Has de ser preparat a tot, aquests dies són dies de recompte,
si vau fer aquest sopar multitudinari són dies de llistes,
quanta gent, Carles, ha pogut passar al llarg d'aquests 25 anys
per les diferents accions de l'Esbart?
Jo què sé, si ara, jo diria que ara som uns 500 persones
que estem participant en la vida de l'Esbart,
no? Si hi ha 150 famílies, doncs...
i ara actualment hi ha al voltant d'aquestes persones,
balladors, balladors, doncs més de 500.
Durant totes, sí, em van comptar, perquè a més com tenim les llistes de...
bueno, quan es passa llista, tots els assajos, tot això, tenim les parelles,
cada festival es fa una llistat amb les parelles, que balla cadascú,
si podem fer uns 100 dels balladors,
i prop de 500 balladors,
de 500 tarragonins han après a ballar.
De fet, quan vam estar muntant aquest sopar, no?, que es va fer al Palau Firal,
i de Congrés, no?, al Recinte Firal en concret, doncs recordo que els que portàvem temps allà,
doncs anaven repassant el llistat de balladors, i tant que hi sortien 500, no?,
i a més si al voltant d'ells comptaven també amics i gent que havia participat en alguna de les activitats,
també a les VAR, doncs moltíssima gent, moltíssima, moltíssima.
Us recordava ara el Carles, el Carles és relativament novell,
ja porta, bueno, novell, però amb 8-10 anys a les espatlles d'una manera o d'altra,
ja són una bona colla d'anys,
el Joan Carles sí que és una miqueta més veterà.
Ha canviat al llarg dels anys el perfil de la gent que s'ha anat introduint a les VAR?
Alguns sempre hi han anat per la motivació de ballar,
per la motivació d'anar amb una entitat de caire familiar...
No, a veure, no s'enganyem, a veure, o sigui, anar...
O sigui, que vagin a les VAR per la intenció de ballar amb un grup de dansa,
no s'han d'enganyar, no és la principal...
La motivació quan entres, eh?, quan no saps el que és.
Després t'agrada i t'enganxa i vas fent, no?
Però, a veure, el que hem treballat molt i potser és una de les claus, no?
És el sentit d'entitat, no?
Per això fem, a part de la dansa, que és el més important, evidentment,
intentem fer moltes activitats socials perquè el que atregui a les VAR,
sigui, a part que puguis anar a ballar perquè t'agradi,
doncs perquè tens allà una sala de reunions,
perquè fas unes excursions, perquè pots participar en una comparsa carnaval
i surts amb la bicicleta, m'entens?
O sigui, que la idea és que la gent s'integri a l'entitat, que és les VAR, no?
Que la seva activitat principal és la dansa i és la més representativa,
és la que dóna els ingressos, etcètera, no?
Però que la gent vingui per la idea d'entitat, no?
Una entitat acollidora, per això és el que diu ell.
O sigui, 180 famílies que representen uns 500 socis ara mateix.
Aquestes activitats són càrrecs gairebé indispensables, podríem dir,
perquè en un temps en què els ciutadans cada vegada són més acomodaticis
i ens movem de casa al mínim indispensable i quan ens sortim és només per passar-ho bé.
No ens desenganyem, aquí hi ha moltes hores de sacrifici,
hi ha moltes hores de feina al darrere i tots els socis, d'una manera o altra,
d'una vegada, unes vegades s'ho passen bé i d'altres vegades, doncs,
els toca remengar-se, podríem dir, no?
Sí, molt.
És un dels reptes, segurament, de les entitats,
que exigiu un alt nivell de sacrifici en moltes ocasions
i mantenir aquest ritme d'afiliats, aquesta bona salut al llarg de tants anys,
segurament és un mèrit que val la pena reconèixer en la seva justa mesura.
Jo crec que sí, no?
I per part de tothom i també, sobretot, per part de les administracions,
jo diria més properes, no?
Totes, en concret, però jo crec que, per exemple, l'administració local,
doncs, en concret, parlem de l'Ajuntament
i en una ciutat com Tarragona, que és prou important i prou gran,
el compromís que suposa per moltes persones,
d'aquestes que estan participant en les VAR,
perquè, doncs, a banda del que deia el Joan Carles, no?,
de disfrutar, de gaudir de la dansa, d'efectivitats socials, etc.,
suposen un compromís important també per la pròpia ciutat.
I per què? Doncs suposo que tots ho entenem,
perquè, doncs, tota una colla de gent,
gent jove, canalla, gent gran,
doncs, en base en un fil conductor que els uneix,
que és aquesta, jo diria, aquesta estimació, aquest amor, aquest gust,
doncs, pel que suposa també moltes de les coses tradicionals del nostre país,
no?, perquè, clar, si a algú no li digues res, doncs, a la dansa tradicional,
o no li digues res al seguici, o no li digues res, també que és...
Doncs, bueno, potser potser trobaria altres entitats, no?,
que també li poden donar, doncs, no ho sé, el que deia el Joan Carles, no?,
doncs, que si el carnaval, que si el cicloturisme i tal.
No, hi ha una mica aquest compromís també de fer ciutat, de fer Tarragona...
T'ha portat a Tarragona arreu de l'estat espanyol i arreu del món.
Jo aquí he tingut ocasió, no ballant, però això sí,
col·laborant i ajudant i representant amb molt d'orgull a les barres
amb alguna de les sortides que deia el Joan Carles,
doncs, allí encara tens més aquest sentiment.
Jo almenys l'he tingut, jo crec que molts dels balladors també,
perquè a banda de disfrutar i de ballar,
doncs t'he sent representant de la teva ciutat.
I, de fet, els de fora et veuen així,
és a dir, no només veuen un grup de nois i noies que estan ballant,
sinó que allí veuen l'escut de la ciutat, veuen la bandera,
senten parlar de Tarragona, hi ha on està i com sou la gent d'allí.
Jo els vaig poder acompanyar a Òstria i, bueno, doncs fantàstic, no?
I ara, per cert, l'agost, el grup de juvenils infantils de Clagenford
vindrà a Tarragona, no?
I, bueno, en aquest intercanvi, en aquest coneixement de cultures,
jo crec que aquest compromís hauria de suposar un reconeixement potent
per part de les administracions, perquè és el que fa ciutat,
és el que fa també Tarragona, no?
I la gent a l'ESBAR, jo crec que s'hi sent identificada.
I el que deies tu, de grau de compromís, allí no cobre ningú.
Ningú.
En Salvador fa...
Al revés, moltes vegades.
Al qual hem de recordar, perquè en Salvador fa llimiana,
el nostre director tècnic, que va ser dels fundadors de l'ESBAR,
que avui no ens ha pogut acompanyar,
però que està present en cada moment i en cada activitat que fem de l'ESBAR,
doncs, ell sempre ho diu, no?
Aquest sacrifici voluntari, ell mai ha cobrat per estar allà, no?
I a Salvador, una vegada, fa uns mesos, l'última vegada que venim aquí,
va dir, home, a mi m'ho van demanar els meus fills i la família,
i una miqueta així a contracor va acabar impulsant la refundació de l'ESBAR
una mica a contracor.
Però és que pensa que al Salvador, quan vam refundar el 82,
ell portava 30 anys dirigint.
Vam celebrar 50 anys.
I portava en aquell moment, bueno, pocs anys abans estava dirigint 4 o 5 esbars a l'hora.
Clar, dius, home, una mica per fer-ho a contracor,
la veritat és que l'empresa al final ha funcionat molt bé, no?
Ja, però és que, a veure, és la seva vida això, per molt que volgués.
Ara repassarem les activitats que es fan, que encara queden,
perquè el calendari d'actes és molt llarg,
però m'agradaria incidir en la gran presència de joves, de nens,
que hi ha hagut i que hi ha actualment encara en les bars d'en Saire,
i gent que, com és el cas segurament del Joan Carles, que hi entren de jovenets,
passen 20 anys, ara ja són una miqueta més crescudets,
i això els permet que, per exemple, joves de 20-25 anys,
ràpidament, no es puguin integrar-se en la Junta, agafin responsabilitats,
puguin conèixer de primera mà com es viu el moviment associatiu.
Suposo que Joan Carles ha viscut una miqueta aquestes sensacions.
Ara és complicat, ara, bueno, ara, clar,
nosaltres hem viscut dos canvis generacionals, no?,
jo ja estaria al segon, no?, ara arriba el tercer,
però és complicat, és el que deies tu abans,
és que, clar, abans no hi havia tanta oferta de coses que poguessis fer, no?,
ara és molt complicat, perquè entre,
a edats això, 18-20 anys, els estudis, no sé què,
clar, tens moltes ofertes, i clar, el dissabte jo vull sortir,
perquè no sé quan, ara ja des de dijous, a diumenge se surt, no?,
és complicat. Hem aconseguit, ara, tenim un grupet molt maco de això,
entre els 18-22 anys, que estan agafant moltes responsabilitats,
estan a l'escola de dansa, a la Junta Directiva,
han entrat un parell, els altres s'encarreguen, bueno,
i en aquest sentit estem contents, no?
Podem dir que hem tingut sort amb això, no?,
que tenim un grupet molt maco de la gent més jove,
que ara està al cos de dansa, no?,
que comencen a agafar responsabilitat, no?,
i a més els deixem que facin ells el que és el que s'ha de fer,
perquè, a veure, igual que nosaltres, quan jo vaig entrar,
vaig canviar el que em va semblar, no?,
sortiveu malament, però, bueno, has de tenir la teva empenta,
és el que intentem ara amb ells, no?,
entreu i feu, feu el que vulguem,
nosaltres ajudem amb el que vulguem.
No li marquem pautes amb el que volen organitzar ells,
perquè seria absurd, no?,
perquè ells s'han d'agafar responsabilitats,
que es tracta d'això.
Aquest cap de setmana hi ha aquestes presentacions
de l'exposició del llibre,
i aquest diumenge també hi ha festival,
festival de presentació de temporada,
en què, si no vaig errat,
podrem veure com una mena de petita recull
d'alguna de les coreografies més significatives
d'aquests últims anys, no?
Sí, sí, sí.
A veure, jo et puc comentar alguna cosa,
però el Joan Carles, mestre de dansa també,
no?
T'hem poden comentar moltes altres,
perquè ara, com deia,
i ara sí de casa el Joan Carles,
pots explicar una miqueta
de què va quedar una mica, no?,
per demà, el programa que recull
aquest recordatori dels 25 anys,
però només volia dir que la Junta Directiva,
ja que l'ha anomenat,
i és veritat que hi ha gent jove,
el que fa bàsicament és coordinar una mica
tot aquest treball, no?,
i cadascú en el seu apartat,
doncs, col·labore,
però jo, almenys des que estic a les bars,
des d'aquests 7, 8 anys i els 5 a la Junta,
a ningú se li tallin iniciatives,
vull dir que és això l'atracció,
l'atractiu de l'entitat, no?,
que, bueno, hi ha una disciplina també
i una rigorositat a l'hora dels assajos
i de complir els horaris, etcètera,
perquè fa falta que hi sigui,
però a la vegada,
qui vulgui tindre una iniciativa
o qui la tingui per muntar alguna activitat
que suposi implicació de la gent, etcètera,
doncs sempre tira endavant.
I, si vols, Joan Carles comenta això
que em deia el Jordi de...
Home, el títol és un tomb pel temps.
Un tomb pel temps, sí.
O sigui, que ja deixa ben clar d'aquí a la història.
Sí, m'he intentat una miqueta, potser...
A veure, és...
Bueno, el primer ball és important,
és importantíssim, la quadrilla Granollers.
No perquè sigui...
A veure, és un ball elegant,
és un ball de plaça, està bé,
però el bon significat que té
és que l'any...
O sigui, el desembre de l'any 82,
el festival de presentació de les VAR,
la primera obertura d'escenari,
aquell primer festival,
va ser la imatge de la gent col·locada
ballant la quadrilla de Granollers.
Per això hem volgut obrir aquest festival
també amb aquest ball, no?
Els altres balls,
doncs una miqueta és això,
no són els balls que...
que hem anat marcant cada una de les èpoques.
i això ja anirem explicant
durant el transcurs de festival, no?
És a dir, hòstia,
doncs els anys, per dir alguna cosa,
85 a 87,
doncs el festival sempre el acabàvem
o el començàvem amb aquest ball, no?
I és aquest procés que hem anat, no?
Aquest que recordes,
que dius, hòstia,
és que aquest ball
el van ballar tantes vegades aquells anys
i després va passar un altre, un altre.
Marquen una miqueta les èpoques, no?
que hem tingut els repertoris del cos de dansa, no?
Però amb aquesta idea s'ha anat fent.
I després, sí, molt ràpidament,
perquè ja ens queda poc temps,
el calendari, com hem dit, continua.
Hi ha altres cites que han d'assegurament
aquesta reunió de trobada infantils,
com comentaves,
l'arribada d'aquesta gent de Clark-enfort
al mes d'agost
i moltes altres activitats, Carles.
Sí, una mica, a banda d'aquesta...
Hi ha coses que són novedoses,
són només per aquest 25 aniversari,
ni d'altres, doncs, que es reprodueixen
gairebé cada any, no?
Com, jo que sé, la participació,
evidentment, la primera serà el dia 30 de juny, no?
El 30 de juny hi haurà un festival
per, bàsicament, per la canalla, no?
Per la gent més jove a la plaça de Meixelluna,
però pot venir tothom que vulgui, no?
El dia 30 de juny per la tarda.
Després hi haurà, doncs,
per Sant Magí,
doncs, el tema dels concursos de dominó,
el tema del tecleclecleca, etcètera, etcètera, no?
Una cosa també interessant i novedosa
serà, doncs, la mostra de folclore,
de folclore viu, aquest any, no?
Sí, celebren el 5è aniversari
del ball dels 7 Pecats Capitals.
Venen diversos grups, no?
Venen diversos, em sembla que en tot els 7 grups
de l'Estat,
que estarà centrat en el tema de les màscares,
els balls tradicionals amb màscares,
i es conviden 7 grups.
Estan molt bé, els grups que venen,
bueno, m'està parlant l'altre dia amb el Salvador
fa fill, que és el que coordinarà tot,
i serà una mostra que jo crec que agradarà molt.
Serà impactant fins i tot, no?
Sí.
Perquè m'ajuda aquests balls que hi hagués amb les màscares
ha cridat molt l'atenció.
Bé, després, una mica, doncs, a banda dels veterans,
doncs, també faran el seu festival, no?
Al voltant del mes de novembre.
Al desembre, un festival molt important.
Aquest sí que serà el festival dels 25 anys,
o del 25è aniversari, perdó.
Si aquest que parlàvem d'aquest diumenge
serà aquest recordatori,
aquest, un tomb pel temps que en diem,
al desembre hi haurà un festival novedós,
que n'hem parlat en algun altre moment també,
en què danses, doncs, de nova creació
en coreografies novedoses,
doncs, per avançar-nos,
doncs, faran una mica de recorregut
pel que significa el patrimoni de la ciutat de Tarragona,
eh, Montromà i patrimonial,
amb el que és la dansa.
I, per tant, aquesta sintonia
la veurem el 15è de desembre, no?
Una aposta ben interessant.
Senyors, moltíssimes gràcies per la seva companyia.
Recordin que aquest cap de setmana
moltes cites amb les barres d'en Saire.
Aquest llibret, l'exposició al Teatre Metropol,
diumenge, a partir de dos quarts de vuit,
entrada gratuïta a aquest espectacle
on tomba el temps al Teatre Metropol
i moltes altres activitats
cada ben segur que continuarem comentant
el matí de Tarragona Ràdio.
Carles C. Peró, Joan Carles Gil,
moltes gràcies per haver-nos acompanyat
i fins la propera.
A vosaltres.
A veure, bon dia.
Gràcies, Déu.
Gràcies.