Deixa'm que et feliciti, primer que tot,
per aquesta magnífica web que teniu,
que ens permet seguir les vostres passes.
Per exemple, sé que avui no teniu res més a fer,
per això heu acceptat parlar amb nosaltres.
Sí, no és ben veritat que no tinguem res més a fer,
però tenim un foradet per parlar amb vosaltres.
Home, no sé, perquè dius, a veure,
consulta aquí els pròxims events del Teatre de Garrilla.
I sí que teniu el meset molt planet, eh?
Però avui dius, calla, potser la seva cosa de la televisió,
alguna coseta més, i parar de comptar.
I això no és res, perquè, escolta,
això de sortir a parlar per la tela
o anar pels puestos i als teatres,
això és posar-se i parlar, no té res més, no?
Oh, sí, mira...
Ah, es prepara? Això està preparat?
Es prepara, es prepara.
Ai, mira, jo pensava que no,
que éreu divertits i sortir així.
Sí, sí, sí.
Així és de fàcil, no?
Tant de bo, no, Carles?
Oh, clar, sí, sí.
No, a veure, nosaltres ens van proposar
fer aquesta intervenció
a la Festa dels Mercats,
doncs ens venia de gust,
s'ho teníem bé i cap allà.
I nosaltres hem preparat un guionet
per aquesta festa concretament
i, bueno, sortirem.
I ojalà sigui una bona actuació,
tal com dius tu.
Clar, i us tematitzareu, m'imagino,
perquè, clar, sempre que feu un espectacle,
que ha de ser ja dient,
aquell esdeveniment,
us heu de tematitzar una mica.
Clar, clar.
No sé, en el Departament Mercats,
com esteu?
És a la carta, és a la carta.
Llavors, nosaltres,
més que adaptar,
el que fem és un guió,
expressament per aquest cas concret.
Fa poc també vam venir aquí a Tarragona
i vam actuar pel Grammy d'instal·ladors
i va ser també,
concretament per ells,
una actuació especial, no?
Doncs en aquest cas també serà especial,
en aquest cas,
per la gent del mercat.
Escolta una cosa, Carles,
quin és l'espectacle,
a mida com a més singular
o que us ha sobtat més
que us hagin encarregat mai?
O bé pel tipus d'espectacle
o bé pel col·lectiu que us feia l'encàrrec?
Mira, fa poc,
no sabíem pas com agafar-ho,
era per al gremi de les funeràries,
clar,
i dius, bueno,
i què els expliquem en aquesta gent, no?
Clar,
és que, clar,
dius,
hem de fer acudits de morts,
és que no té més la cosa.
Clar, clar,
i a més a més són un gremi
que també se'ls fa molts acudits, no?
Llavors,
si començem a caure amb tòpics
que se'ls deuen tenir més que sabuts,
doncs,
però, bueno,
va anar bé, va anar bé.
La veritat és que aquí a l'oficina
arriben moltes propostes que dius,
i no totes es fan, no?
Perquè, bueno,
nosaltres, per exemple,
no ens dediquem a anar a fer casaments
i voldria gent que apareixéssim
en el seu casament allà mitjà
i dius,
home,
vols dir que cal que a Teatre de Garrilla
apareixi en un casament teu
o en una festa aniversari?
De tota manera,
quan,
si nosaltres podem o així,
a vegades,
en una festa aniversari
ens han dit,
home,
grava uns cinc minuts un vídeo
i el podem tirar
en la nostra festa.
Bueno,
a vegades també es fa, no?
Sou generosos,
com tota la gent de teatre,
no?
Però, home,
és molt més interessant
quan pots preparar les coses
i dius,
va,
això ve de gust,
a més a més està cotat,
a més a més hi ha una infraestructura
darrere,
vull dir que està ben muntat,
com és el cas d'aquí a Tarragona,
doncs aquí
és molt més xulo,
és molt més divertit
i molt més ben preparat.
I és un teatre,
això que deies dels casaments,
a més hi ha la tendència,
les persones que treballen en teatre
i més i al món
els que són còmics,
allò de si vas a algun casament
d'algun familiar
o alguna cosa
sempre t'has de fer el graciós
i a més a la teva veïa de privada,
escolta,
no tens ganes de gràcies,
no?
A tu sempre rumiem allò,
en el meu casament,
a la meva festa,
voldria que apareixessin uns tius
com vosaltres?
No,
jo no.
Aviam,
si jo no estic casat,
però si mai en cas,
esclar que vindran els altres dos
perquè els hauré convidat,
però no vull pas que es deguin
a fer acudits així
i que surtin allà a dir bestieses,
no?
La meva festa és la meva festa
amb els meus amics i s'ha acabat,
no?
Que tinguis un amic metge
i es posi a operar algú,
només pel fet de...
Exacte,
que no és el cas,
clar que no.
No, no, no.
Home,
els tòpics,
quan es fan espectacles així acutats,
són imprescindibles i necessaris.
El tòpic ben tractat
i allò amb originalitat
té la seva cosa.
Clar.
El mercat serà el leifmotiv
i també es veurà reflectit
sense desvetllar molta cosa,
que entenem que no es pot desvetllar
gaire cosa de l'espectacle de demà,
però, bueno,
alguna pisteta podem donar,
no, Carles?
Sí, aquí sortirà
i nosaltres hem preparat un guió
que fa una mica
com és el tracte amb el client,
com se l'ha de tractar en aquest client
i a partir d'aquí,
doncs,
donarem així com una lliçó
a la gent del mercat de Tarragona,
doncs,
com han de fer
per tenir millors ventes
perquè el client estigui content
i perquè, bueno,
el negoci vagi endavant, no?
Esclar que
una lliçó d'aquest tipus
fet per nosaltres tres,
aquests tres personatges,
veus a saber quines...
Bueno,
us podeu imaginar
més o menys
quins consells es poden donar, no?
Que val més que no els utilitzin
perquè els pot sortir
el tiro per la colata.
Ah, sí.
Però, bueno,
doncs això,
fer una mica d'humor
d'aquest univers particular
que és el tracte amb el client, no?
Ens podem imaginar o no
perquè a vegades sou molt imprevisibles,
tot i que reflectiu
allò que vosaltres anomeneu
el teatre antropològic, no?
És com l'altra cara del mirall
de les persones normals i corrents
que anem per la vida, no?
Sí, de fet,
és molt ric.
Si ens hi prema
pensar una miqueta,
observem una miqueta
com ens movem,
com ens relacionem
els uns amb els altres,
quines actituds hi ha
pels carrers,
què fem i què no fem,
doncs la veritat
és que surten moltes idees.
És un món riquíssim,
el de la vida normal
que dius tu,
el de la gent normal de carrer,
per nosaltres
és una fons d'inspiració constant.
Evidentment passa
pel nostre sedàs
i volem destacar unes coses,
ens semblen més punyents,
però nosaltres
el trobar
ens hem preguntat
molt interessant.
D'aquí aquesta mica
d'antropologia
que no és ciència
sinó que és teatre,
cuidado.
No, no, no,
estem parlant acadèmicament,
però el que sí que és cert
és que val la pena
que hi hagi gent com vosaltres
al món de l'escena
que ens faci riure,
perquè un es queda
com a molt bé,
no?
Et quedes molt a gust
quan has rigut
allò amb ganes.
Sí,
és important riure.
Bé,
fa el fet que la gent
que no riu
té un problema seriós
i l'important és riure,
però també saber
de què rius
i per què rius
i que és allò
que et fa gràcia,
perquè el riure per riure
també a vegades
dius, bueno,
et converteix en un idiota
i tampoc no és això,
no?
És molt important
riure,
però també és molt important
saber per què rius,
no?
Quina raó hi ha
que et faci riure.
Probablement una de les claus
del vostre èxit,
n'hi ha moltes,
sigui justament
que no discrimineu ningú
a l'hora de fer humor
i qualsevol de nosaltres
pot ser objecte
d'aquest retrat,
no?
humorístic?
I tant,
i nosaltres mateixos,
no volem discriminar-nos
en nosaltres mateixos
en el nostre espectacle
el directe,
que és el que volta
per Catalunya,
doncs,
precisament el que
es posa a la palestra
o partim
de nosaltres mateixos.
Ensenyem,
bàsicament,
les nostres pròpies
ridiculases
en el món del teatre
i com ens hi movem
nosaltres dintre aquest món,
no?
Quina és la nostra idea
del teatre,
però això ho fem
a partir d'ensenyar
les nostres pròpies
ridiculases
que també són,
bueno,
poden ser motiu,
motiu de comicitat,
de riure,
d'ensenyar com som.
Darrere hi ha una feina
important,
intensiva,
d'uns quants anys,
per això són,
aquí són al teatre
de Garrilla,
àmpliament coneguts.
Doncs són deu,
deu anys.
Deu anys ja?
Doncs són deu,
sí, sí.
Fixa't-hi, eh?
Déu-n'hi-do.
Fareu alguna cosa...
I encara anem aguantant
els uns als altres,
vull dir que Déu-n'hi-do.
Potser aquí està el mèrit
i ja no és fent l'acudit fàcil,
vull dir,
treballant constantment
a tres persones
sempre pot haver-hi
alguna diferència de criteri,
però la diferència de criteri
no vol dir que hi hagi
desavenència
i poder treballar
una dècada
sense...
continuadament,
doncs la veritat
és un mèrit,
també, no?
Sí,
és que a vegades
nosaltres us ho diguem,
evidentment que tenim
diferències de criteri,
evidentment que aquí hi ha uns,
no et diré baralles,
però sí que hi ha allò,
ho hem de posar sobre la taula
i cadascú té el seu punt de vista,
no?
El important és trobar
el punt de vista comú
on tothom s'hi sentia gust
i això que no faci desmereixer
les opinions dels altres
o que no se sentia allò...
Bueno,
era molt més interessant
el que proposava jo,
però com que hem d'estar
ben avinguts,
doncs...
no, no, no,
es tracta d'arribar
a un punt d'acord,
no?
I, clar,
nosaltres diguem,
vaja,
sí, sí,
està molt bé
el que hem fet fins ara,
està molt bé
el nostre teatre
que hem proposat,
però potser ara
el mèrit que tenim
és que a partir d'aquí
mantenim-se,
no?
I sapiguem renovar-nos
i sapiguem
tornar-nos a reinventar
per estar vius.
I això
no és fàcil,
hi ha una feinada.
Carles,
si pot ser bé
i si no,
doncs també.
Jo ara regalaré,
obsequiaré
els oients del matí
de Tarragona Ràdio
amb unes invitacions
per la gran festa
dels mercats.
Sí.
Ens pots donar un
ni que sigui
un d'aquests consells
que formaran part
de l'espectacle
de demà?
Pot ser o no?
Si no pot ser,
no res.
Sí, pot ser,
pot ser.
A veure,
ara se m'acut
un tòpic
que és,
nosaltres diem,
el client sempre té la raó
i fem aquesta pregunta.
El client sempre té la raó
i la lliçó
que donem nosaltres
és,
no senyor,
bueno,
directament diem,
i una merda.
No sempre té la raó.
El que té la raó
és el venedor
que per això
la pot donar
en el client.
Ah, clar,
és veritat,
és veritat.
El venedor té la raó,
el que passa
és que llavors
la dona al client.
Què hi guanya el venedor?
Que després
li podrà cobrar
aquesta raó
que té el client.
Ah, clar,
va en el preu
del producte.
Dius,
ui,
com ho puja a la vida?
No, no,
és que també
et cobren la raó.
Vostè com a client
té la raó,
sí,
però perquè jo
l'hi he donat.
Ara ja li cobraré
la raó,
però primer
l'hi he donat jo.
Déu-n'hi-do,
filosofia darrere,
és una reflexió.
Carles,
moltíssimes gràcies.
De veritat
que sabem
que bromes a banda
d'aquelles de l'inici,
sabem que teniu molta feina,
t'agraïm molt
que hagis atès
la nostra trucada.
Molt bé.
Gràcies.
Gràcies.