Són les dotze del migdia, gairebé deu minuts i mig, és el temps del fet.
Com cada setmana saludem el director del festival, Jordi Giramé, bon dia.
Bon dia a tots.
Benvingut, avui tenim aquesta taula plena i tenim, diguem-ne que moltes cosetes per anar picant.
El Joan, el saludarem, Joan, hola.
Hola, bon dia.
Immediatament perquè ha d'agafar la unitat mòbil amb el Joan Maria i marxar corrents cap a la punta del Miracle.
Hem de saber què passarà aquest vespre, la previsió com a mínim,
perquè la bola de vidre encara no l'han trobat, però com a mínim la previsió del que podem veure aquesta nit amb els focs.
Ens acompanya Jordi Freixa. Jordi, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Com els torrons bé a la ràdio, no per Nadal, sinó pel QS.
Cada any ens trobem per aquestes dates.
També el Jordi arriba en l'època del Festival de Focs, amb la qual cosa ara parlarem,
si hi ha el primer concert del QS, a quina hora el fem i tot plegat.
Seran 100 diaris.
Doncs en parlarem.
I estem encantats de donar la benvinguda a la Georgina López.
Bon dia, Georgina.
Bon dia.
Hem de parlar del cicle de cultura al carrer, que també comença.
I comença aquesta setmana al Festival Internacional de Música.
Més endavant al programa s'incorporarà a aquesta tertúlia la Marta Bou,
com cada any ens ha de donar pistes d'aquesta proposta musical,
però que també aplega altres tipus d'expressions plàstiques i teatrals.
Comencem una miqueta parlant del passat més recent,
de l'inici del fet que va venir protagonitzat, d'una banda,
per la representació del conte d'hivern.
va ser magnífic que el passat dimarts tinguéssim aquí
alguns dels grans protagonistes, com era el Ferran Madico, l'Oriol Grau.
Vam tenir amb l'Omar a Portuondo a través del telèfon
i una miqueta podríem fer una breu valoració de com va anar la cosa, Jordi.
Bé, que ja hem arrencat.
Ja hem arrencat, ja està.
Això ja està en dansa.
Això és el més positiu de tot.
No, comencem a tocar es per divendres,
que com vi deies, la setmana passada ens acompanyaven els protagonistes artístics
d'aquesta proposta, d'aquesta coproducció del CAER amb el Festival Grec,
amb la col·laboració molt decisiva, important del Festival d'Estiu de Tarragona,
i per tant amb una estrena, espectacle inaugural amb estrena,
amb la qual això sempre hi ha un valor afegit, no?,
en aquest espectacle, pel risc, que dèiem,
i per aquella emoció de dir, bueno, com sempre es diu,
els melons fins que no estan oberts no acabes de saber el gust, no?,
el meló pinta molt bé i fins que no acaba.
Llavors, bé, jo crec que va ser una bona nit d'estrena.
Vam tenir un problema inicial amb el sistema informàtic de venda d'entrades
que va fer que comencessim un quart d'hora més tard del que teníem previst,
en tot cas, bé, demanar disculpes als espectadors,
ho vam explicar per culpa de la companyia.
No ho feu com les companyies aèries.
Vosaltres doneu explicacions, no?, de per què el retard.
Sí, jo crec que és molt important informar i ja està, no passa res,
ho pot entendre tothom, i això a vegades cada any ho hem comentat, no?,
que a vegades ens oblidem que el teatre, vull dir, que és en viu,
que és un espectacle en viu, i per tant estem acostumats
que amb els sistemes audiovisuals i tal tot funciona.
Amb el botonet.
Això és absolutament artesanal, per tant, sempre hi poden haver
algun imprevist que, bé, com aquest tema informàtic,
tots sabem què succeeixi quan la cosa no va.
no va, llavors la gent està esperant perquè se li treguin les seves entrades,
la gent es posa neguitós, és un moment d'això,
però jo crec que més o menys ho van resoldre bé,
això sí, dient que no era ni per culpa de la companyia,
ni per tot l'equip del teatre,
tot estava absolutament a punt en el seu moment.
Però bé, només hi va haver aquest petit problema,
es va solucionar,
i l'espectacle, jo crec,
bé, aquí suposo que ara ho comentarem.
I el Joan va parlar amb algun dels espectadors i espectadores,
i Joan, em penso que va escopsar opinions per tots els gustos.
Ara ho veurem, Iolanda,
hi ha de tot, hi ha gent que va sortir encantadíssima,
i hi ha gent que, bueno,
veurem algun espectador que va fer realment un anàlisi,
perquè realment era una entesa en obres de Shakespeare,
i va posar en dubte fins i tot la validesa
del que era l'escenografia i la decoració de l'escenari.
Però reivindiquem aquest dret
de que ens agradi o no ens agradi un espectacle,
de que ens agradi o no ens agradi un llibre
o un concert de música,
no necessàriament ens ha d'agradar tot.
Naturalment, naturalment,
i amb el teatre, evidentment, hi ha un compromís.
És una aposta, sempre és una aposta,
i sempre s'ha arriscat.
Home, i els creadors jo crec que tenen l'obligació
de revisitar aquests clàssics,
de donar una nova lectura,
i en aquestes lectures, en aquest cas,
del senyor Ferran Madico,
amb el seu equip artístic al voltant.
I bé, jo diria que, en tot cas,
que Conte d'hivern,
i això ho comentàvem la sàmina passada,
és una obra d'aquestes una mica atípica de Shakespeare,
que no es pot emmarcar,
no és ni tragèdia, no és ni trama,
no és ni comèdia,
gènere, que em diuen romans,
però que hi ha una part més narrativa,
que s'assegueix més al fil,
que és la primera part,
la segona part de l'obra passen 16 anys,
és una cosa com a fantasió,
és una mica com la tempestat,
però bé, jo també, com deia el Joan,
jo vaig sentir una mica de tot,
en general,
sentir més opinions positives que negatives,
i jo, des del punt de vista del programa del festival,
jo diria que bé,
satisfets d'aquesta inauguració,
perquè, a més a més,
es va ajuntar moltíssima gent
del sector cultural de la ciutat,
llavors vam fer la copa a dalt al bar,
jo crec que aquesta aposta
de la relació entre Reus i Tarragona,
jo crec que la valoració és positiva,
i que segurament aquí és un primer pas
per tirar més endavant.
Quant s'estrena el grec?
Demà 4.
Demà 4.
Del 4 al 7.
A veure què diu el públic.
A veure què diuen, sí, sí.
Aviam, lògicament,
quan poses el micròfon davant d'un auditori,
això no és una enquesta de cap empresa,
això són opinions agafades a l'atzar,
i això és el que ha fet el Joan.
I gent de totes les edats, a més a més,
diríem que no vam anar a buscar
un prototipus de persona determinat
amb una maduresa X
que susceptible d'haver vist moltes vegades a Shakespeare, no?
Vam anar a buscar des de gent jove,
des de gent més gran,
fins a gent que fins i tot reconeixia
que no sabia què és el que anava a veure,
bé perquè li havien regalat les entrades,
bé perquè estava convidada, no?
Per tant, el que anem a sentir ara
és un conjunt d'opinions recollides
just després que la segona part de l'obra s'acabés.
És el final de l'obra, no la mitja part.
Just després del final.
Doncs vinga, som-hi.
El tarannac agafat se l'esperava o què?
Sí, una mica sí, però bé, en general.
Diferència entre la primera part i la segona?
Home, la primera part ha sigut molt dramàtica i tràgica, no?
I la segona ha sigut més aviat còmica i...
I se us ha fet llarg?
Home, una mica, perquè és molt...
Sí, sí, una mica sí.
Se us ha fet llarg o què?
Home, no.
I l'adaptació era el que us esperava o us ha sorprès?
No, ja m'ho esperava.
Bueno, ja havia llegit els actors i els actors em són molt bons
i ja m'ho esperava, que quedaria bé.
La diferència entre el tarannà de la primera part i la segona, què tal?
Diferent, però ja era d'esperar, ja els veia vindre el canvi aquest, bé.
El que m'ha sorprès a mi, bastant ha sigut això, la segona part.
La segona part no esperava que fos exactament tan diferent de la primera.
Potser es pensava que seguiria més el text com la primera, no?
Exactament, sí.
Doncs no m'ha agradat excessivament, eh?
Vull dir, per exemple, el tema de les espais guels en el mig de l'obra,
trobo que en una obra exexperiana s'obre bastant,
per molt que es vulgui fer una adaptació moderna,
considero que s'han de respectar uns elements
i que si Shakespeare hagués vist això, sincerament, se n'hauria tornat a la tomba.
I creus que hauria hagut de ser tota la part,
o sigui, tot el conjunt de l'obra com la primera part?
És que la segona part trobo que ha estat desconnectada de la primera
i tot i que la primera ja hi havia elements que no es comprenien,
és a dir, per exemple, la decoració semblava d'un hotel, d'un hall d'un hotel,
trobo que tenia almenys una coherència que en el segon s'ha perdut completament
i que ja li dic que ha sigut en el sumum, que les bromes, que jo considerava fora sentit.
A veure, no, jo considero que una persona es pot arriscar en una adaptació sexperiana,
però que ha de seguir uns paràmetres lògics i racionals
i que en aquest cas no s'han seguit segons el meu criteri, clar.
Una mica feixú, però bé, hi ha hagut elements, bueno, el treball actoral molt bé,
però clar, una cosa, un actor remeta al que dirigeixen, no?, també, o sigui...
I també, doncs, hi havia tècniques interessants, com això del ventilador,
però potser ho he trobat una mica fora de lloc per al que fa el Shakespeare.
M'agrada l'adaptació i m'agrada com ho han fet.
Jo, pensant que ho feia, no m'ha sorprès massa,
perquè m'imaginava que farien alguna adaptació així.
I a la gent que ens pot haver dit que la primera part s'ha fet molt feixuga,
que era molt de text i tal, què els diria?
Que el Shakespeare...
Que el Shakespeare...
És que era això, jo, és que el Shakespeare em fa por perquè és molt de text.
L'adaptació, què li ha semblat?
L'adaptació, estupenda, és clar, és que coger el Shakespeare
i posar-lo en el segle XX o XXI és un poc difícil, eh?
No, el Ferran Madico, jo crec que és un gran director.
Molt, m'ha agradat molt com ho han fet.
Sobretot, més encara els donis.
T'esperaves una cosa així o t'esperaves una altra cosa?
Bueno, he trobat alguns moments en aquest Taquits,
no m'esperava sincerament que fos així, però ha estat bé.
O sigui, el rotllo vestuari, així com molt contemporani,
però no, m'ha agradat, m'ha agradat l'adaptació, sí.
Ara ho estàvem comentant i...
La segona part està bastant millor.
Però sí, es pot dir-hi bé, es pot dir-hi bé, l'obra.
M'ha agradat, en el fons.
Bé, com bé deies, Joan, moltes opinions per a tots els gustos.
Per a tots els gustos, per a tots els colors i gent de totes les edats.
I, a més, de tota condició.
Doncs moltes gràcies i ara et deixem que marxis per cert.
M'han dit que aquesta nit seguiràs el concurs de focs des d'un vaixell.
Avui al final no.
N'hi ha enxufats, eh?
Demà, demà, demà, demà.
Avui al final no ha pogut ser i ens n'anem demà a veure els focs
des d'un altre punt de vista que crec que pot ser força interessant
per explicar-lo als veïns.
Doncs en parlem després de la una, d'acord?
Gràcies, Joan, per la teva feina, pel teu treball.
Bé, ho hem sentit ara, no?
Podeu intervenir, eh, Georgina, Jordi, quan vulgueu,
perquè jo no sé si vau veure aquest jespir,
però si us ve de gust només faltaria.
A mi el que m'agrada molt és sentir les opinions de la gent
i sobretot quan són opinions en positiu i en negatiu,
perquè no ens ha d'agradar tot o no ens ha de deixar d'agradar tot.
Vull dir que està molt bé que generi, doncs, opinions diverses una obra.
Malament anirem si no genera cap opinió diferent, no?
Que tot fos uniforme.
Això és que no ens en entenem de res, segurament.
No, normalment hi ha dues històries,
i és que encara que ens semblem que estem en un país molt obert,
o en general en una societat oberta,
en realitat acostumem a opinar molt poc,
a queixar-nos molt poc de moltes coses.
A crítica sí, però a queixar-nos no, que és diferent, no?
Sí, exacte, i a opinar, entre altres coses,
perquè som molt valents de queixar-nos amb la intimitat,
com feia l'Aznar, amb el català.
Però resulta que dir la veritat vol criteri,
i el criteri no es forma anant a veure una obra de teatre l'any,
per dir-ho d'alguna manera,
i hi ha vegades que ens trobem amb opinions relativament poc fonamentades,
i per tant tot el que sigui el foment de la crítica,
del que un pensa en realitat,
i que tothom té dret a opinar amb el seu nivell de coneixement de cada matèria,
hi ha de ser, però jo crec que hi ha poc costum.
I al mateix temps, com que hi ha poc costum,
també hi ha vegades poc costum a acceptar la crítica.
O sigui, és com si ens ho agaféssim a nivell personal.
Tu inclús et poden deixar un concert totalment per terra,
i el programador no hauria de tenir cap mena de problema.
O sigui, el que són els espectacles normalment són apòsters de creació,
i les apòsters de creació tenen una qualitat de per si,
i després tenen la projecció en el dia que es fa,
en el lloc en concret, en l'espai i en les dates en concret.
I sembla estrany, però igual que la primavera condiciona
un munt de coses en tot l'entorn,
també quan, com es fa i on, també ho condiciona.
I per tant, no ens hauria d'espantar tant
que pugui agradar molt o poc.
Quan veus una obra que ha agradat molt per un costat
o molt poc per l'altre, segurament que hi ha un terme intermig.
Clar, però no es tracta d'anar a contracorrent,
però a vegades vas amb amics o a veure un espectacle o un concert,
i resulta que a ningú li ha agradat, i a tu sí.
I dius, és que a mi m'ha agradat, i què voleu que us digui?
O al contrari, no?
Dius, és que no ho he suportat.
I no, però si era magnífic, però si era d'una bellesa extraordinària.
No, no, doncs no m'ha agradat.
No passa res.
No, segurament això té a veure una mica amb això
que tenim els criteris objectius,
però tenir uns criteris objectius, com ve deia el Jordi,
això no es fa de la nit al dia, no?
Va de ser un espectador i hi ha una mica basat.
Criteris objectius, llavors, evidentment,
si el resultat final, si t'ha agradat o no t'ha agradat,
i o ho pots compartir o no pots compartir.
Jo diria criteris subjectius, més aviat.
Són els que van d'aprimar en el món de l'espectacle
des del punt de vista de l'espectador.
Sí, però hi ha una...
El programador és diferent.
El programador ha de fer un exercici important d'objectivitat, com dius.
Però l'espectador...
A veure, l'espectador són subjectius,
però a l'hora que sigui una mica fonamentat,
ha de partir de la base d'un cert coneixement sobre la matèria,
per entendre'ns.
Això no vol dir que t'hagi d'agradar necessàriament,
però vull dir, aquest coneixement de la matèria
fa que et sigui més fàcil emetre una opinió més fonamentada,
sigui en positiu o sigui en negatiu, no?
Clar, a l'hora d'argumentar-ho,
òbviament ho argumentaràs molt millor,
si tens criteri i formació.
Jo crec que...
A l'hora de dir m'agrada o no m'agrada ja és diferent, no?
Exacte.
No, no, i això és saníssim.
I per tant, a veure, jo aquí ja t'haig de dir
que em sembla esplèndid que hagi incorporat aquesta...
Oh, i el Joan em penso que s'ho anirà a veure tot.
És esplèndid perquè és que, a més a més,
vull dir, això és el que tots els programadors fem sempre,
d'intentar copsar quan surt l'espectacle a la gent,
i sempre és molt parcial.
Llavors, mira, ho complementem amb aquesta visió,
i això és saníssim.
A més, la gent que emeti, sigui fonamentat o no,
que la gent parli i s'expressi,
perquè això es treu en moltes conclusions.
Però et deia això de la crítica una mica fonamentada,
per exemple, perquè amb alguna de les coses que s'ha dit,
d'això, aquí sí que jo faria algun esment, no?
I ara, no sé, l'espectador que ho ha dit m'agradaria,
si ens estàs escoltant...
El mateix dret té l'espectador de dir el que pensa
com tu també de dir el que penses, no?
No, no, no, no, no,
però potser que no és...
Al contrari, que ho agraeixo moltíssim,
l'expressió així és lliure, no?
Però, per exemple, i això n'hem parlat algunes vegades, no?
Quan es revisiten els clàssics,
si es fa d'una manera més convencional,
per tant, una mica...
Sí, d'una manera més conservadora,
o s'aposta més.
Això sempre és motiu de controvèrsia, ja ho saps.
Això sempre és motiu de controvèrsia, fins i tot amb tu n'hem parlat diverses vegades,
i aquí hi entra una mica el gust personal i l'estètica personal.
Però, per exemple, opinions,
com hi ha hagut un noi allà de dir
és que em sembla fortíssim
d'incorporar...
Les espais girls?
Les espais girls en el d'allò,
perquè això sembla que s'estigui atemptant contra...
Jo aquesta opinió no la comparteixo.
Una altra cosa és si, en aquest cas,
estava ben incorporat o mal incorporat.
O li ha agradat o no.
No, estava ben incorporat, estava justificat,
no estava justificat,
o el director es passava de voltes tres pobles, no?
Per entendre'ns...
Aquesta és una d'això.
Ara, per norma, de dir,
no, és que amb un Shakespeare incorporar...
Jo, sincerament, crec que no.
Hi ha hagut posades en escena absolutament acusarades,
arriscades,
traslladant-les d'època, el que sigui,
i que han connectat molt millor
amb una mena de comprensió contemporània.
I això crec que aquest exercici és...
Insisteixo, eh?
Vull dir que l'opinió de l'espectador
és absolutament respectable,
i a més a més, en fi, no opinaré
si ell opina que aquí el Ferran Medicó
ha patinat,
doncs és absolutament lliure, no?
Home, jo afegint només...
Tinguem en compte que el món de l'art
és molt semblant,
més semblant a un viatge
que a una altra cosa.
Vull dir, és un món
però poc quadrat,
ha de ser poc quadrat,
vull dir, pot ser molt rigorós,
però poc quadrat i poc matemàtic.
Què vol dir?
Quan tu vas veure una obra de teatre,
inclús la pots veure diverses vegades,
com diversos concerts,
i és una experiència
que toca l'emoció i el sentiment.
Llavors, depèn de com estàs tu
i de com està l'altre,
cada espectacle és absolutament diferent.
I aquí el que ens trobem sovint
és que voldríem anar a un lloc
que perquè estem acostumats a pagar
ens donin a algú
que a més a més ens satisfaci totalment,
a l'ànima, al cos
i tot el que faci falta.
I resulta que és com una experiència
que tu saps que aniràs a no sé quantos,
però mira,
i sense voler fer broma de cap mena,
hi ha uns senyors
que anaven molt feliços
per l'aliment
i van tenir un susto molt gran.
Un susto, una catomba.
Quan tu vas veure una obra de teatre,
depèn de com tu t'arribi
en aquell dia l'obra de teatre
i això depèn d'un munt de coses
i com que la fa
com una experiència única i repetible
és el bo que té
i poden sortir bones, males experiències,
però fixeu-vos,
a mi em passen molts concerts
que depèn inclús de l'emoció
personal del dia,
de les ganes,
hi ha gent que ho troba meravellós
i hi ha gent que ho troba fatal.
Vol dir que potser
haurem de buscar un ponent per mi.
Això no treu que tu puguis exercir
la teva crítica.
Sí, sí, sí, totalment.
També et diré una cosa,
els qui fan,
diguem-ne,
el muntatge teatral
o el muntatge musical,
els artistes, els músics,
s'han de posar-hi
una part de passió,
una part de cor,
però també hem de posar
una part de racionalitat.
Jo personalment,
com a espectadora,
o em toquen el cor i la passió,
o no,
perquè la feina racional
la tenen ells.
Sí, sí, sí.
I el teatre és difícil,
el teatre no el pots canviar.
És molt difícil.
Jo fan concerts amb músics
que tenen cinc repertoris diferents
i que poden canviar
inclús cada un dels repertoris
en funció de com està el públic.
I llavors és una opció
que la poden encertar o no,
o que pot ajudar.
Però una obra de teatre
normalment comença
i ha d'anar fent un...
S'hauran de fer teatres fòrums
i músiques fòrums
després de cada espectacle.
Mira, doncs això seria
molt interessant.
Ja ho plantejarem.
Em penso que la Núria...
De fet, en fem de tant en tant.
Sí, no?
No, però ho fem.
La Núria ens té preparat
la música
del segon,
la segona formació
trílog que actuarà
a la QS Músiques del món.
Jo no sé, Jordi,
si és un tema antic
més contemporani
perquè no ho actuarà en sols.
Aquesta formació,
tinc entès,
que ha actuat
amb moltíssima gent
importantíssima del món
de la música.
N'hem triat un tema a l'atzar?
Sí, mira,
la Trílog Gurtú
és molt lògic
que moltíssima gent
no la conegui.
No el conegui
perquè ha tocat
amb molts músics,
té molta obra pròpia,
l'obra pròpia
està molt relacionada
al món de la ball music
i del jazz
i a més
ha col·laborat
amb moltíssima gent
i com sempre
els percussionistes
els bateries
queden amagats
darrere d'un munt
de trastos,
diguéssim.
Però només
per donar
una recepció
per fer l'espot
perquè us feu
la idea
del nivell
de música
que ve aquí
i el respecte
que té
per altres músics,
ja només
dir que
va fumar part
del grup
Oregon
que hi havia
John McLaughlin
i Jan Garberet
que després
van
va girar
amb música
de Jan Garberet
dir que
ha sigut
una influència
per grups
diguéssim
moderns després
com
Telkin Sine
o Asiant Up Foundation
que són grups
molt destacats
o que va formar
part de la
Mahavishu Orquestra
amb John McLaughlin
o que
ha tingut
i ha estat
col·laborant
ha tingut
col·laboracions
de Joe Azimut
o Pat Metheny
és que són noms
o que han estat
tocant
compartint cartell
amb Bob Dylan
o l'Eric Clapton
o amb
Jo soc adur
amb Tessària Évora
Jordi amb el rabi Shankar
i tot
sí, sí
és que
ha sigut un artista
reclamat
que tant ell
reclamant músics
o músics
reclamant-lo amb ell
ha fet coses
impressionants
i només dir
que
ha rebut
col·laboracions
per exemple
des d'Angeli
Quisdo
o Salif Keita
o el mateix
John Malulali
no el Gilberto Gil
o l'Anny Lennox
no?
i o
vull dir
o el mateix
Estinc
ha fet col·laboracions
amb l'Estinc
i amb el seu guitarrista
Dominic Miller
no?
vull dir que
és un artista
que
ho podem escoltar
ara mateix
el que no vindrà aquí
és a deixar contents
aquells que volen veure
una lliçó
de virtuosisme
estètic
ell és un virtuós
a part d'un gran músic
però aquí
ens ve a fer un concert
com escoltem
que no és exactament
això que estem sentint
perquè
sí
però la base
la base
és la mateixa
si sentim
el background
tot el que hi ha per sota
que tota la base
és percusiva seva
l'altre
és que a nivell
efectista
tu vulguis veure
un senyor
que fa mil coses
com que en veu un guitarrista
i que li corrin molt els dits
hi ha gent que no
se li veu
com corren tant els dits
i en canvi
expressa molta qualitat
i Trilog Gurtú
que és indie
i que
i que ens arriba
expressament a Tarragona
en vol
amb primer de dos concerts
que només farà aquí
a Cruïlla de Cultures
a Notaró
i que veritablement
sens dubte
davant
el Pla de la Seu
és l'artista
de més talla
o més reconeixement
internacional
que haurà passat
i de forma gratuïta
i això és un luxàs
penseu que
hi ha força gent
que ens ve a visitar
de tota Catalunya
per veure aquest concert
a Tarragona
Déu-n'hi-do
això serà aquest dimecres
a les 11
pel tema dels focs
exactament
i això està bé
que ho anem recordant
perquè potser la gent
l'agafa una mica contrapeu
perquè és el primer
què sé
després de la Mara Portuondo
però cert que no n'hem parlat
que disserterà
a veure si ens queda un minutet
i hi podem parlar
va ser una continuació
d'aquesta setmana d'estrena
del festival
de luxe
també
i abans quan ara comentaves
que el Triocortú
hi ha gent que espera
molt virtuosisme
el mateix podríem dir
de la Mara Portuondo
que la gent espera
grans
grans gesticulacions
i el cas de la Mara Portuondo
seria allò de dir
que el mínim és més
que amb quatre gestos
es connecta
la veu
amb la música
i arriba
l'emoció
d'una manera
espectacular
això només passa
als grans
justament
els que ens aporten
aquest tipus
de concerts
com són els
de Músiques del Món
o sigui
concerts una mica
atípics
és que el públic
ja no espera
anar a veure
l'efectista
del músic famós
que li fa
a més a més
una sèrie
de demostracions
sinó
que t'has de deixar
anar allà
i deixar-te
escoltar
i anar fent
i veritablement
estem portant
reals figures
a Tarragona
que a la millor
no són coneguts
del gran públic
però que tenen
són respectats
absolutament
en tot el món
i Tríloc Gurtú
que ha participat
des de
en orquestres
de clàssica
en músics de jazz
en músics de rock
o sigui
està reclamat
per tothom
el següent
sí que has conegut
i conegut
perquè a més a més
porta molts anys
treballant
és el Roger Mas
un dels músics
que ha experimentat
més en els últims anys
aquí a Catalunya
que se l'ha jugat més
Roger Mas
a més
l'han portat
és perquè
l'últim
que li han donat
és tots els premis
possibles de cançó
té el Premi Altaveu
el Premi Puig Borreta
en la selecció de cançó
té el Premi Arc
amb cançó d'autor
tot això
per l'últim disc
no obstant
ell en paral·lel
a l'últim disc
que va fer
una aproximació
al pop
en realitat
tot el que vesteix
la seva obra
dels 105 discos
és una forma
molt particular
de treballar
i paral·lel amb això
estava muntant
cançons telúriques
que és el que ens vindrà
a fer aquí
que és
ajuntar tots els seus
temes tranquils
d'alguna manera
ajuntar els temes
que va fer
per l'any Verdaguer
per tant
tres temes
a l'entorn de l'obra
de Verdaguer
i ha ajuntat també
versions
des de la
Mare de Déu
dels Gotjos
o la Mare de Déu
d'Olot
del claustre
o la mateixa versió
que amb la que acaba
el concert
que és brutal
de la mateixa
Petum de Berga
aleshores
ell que ha fet
una formació
en què hi ha
totalment atípica
per ell
perquè les formacions
actuals són una mica
de banda
diguéssim
guitarra
baix
sinó que porta
flauta
travessera
acordeó
contrabaix
piano acústic
fiscorn
tuba
percussió
i guitarra
i ofereix
un espectacle
que és
molt precís
i realment
molt encantador
es va estrenar
a la fira
tradicional
de Manresa
no és un nou vingut
el món de la música
Roger Mas
s'ha entenut
la quantitat d'anys
però ell va fent
la seva feina
Roger Mas
només té 35 anys
ay 31 anys
i tot plegat
té 5 discos
i dos llibres
i el mira
fa poc
Mingus B. Fomentó
a la Vanguardia
va dir
estem de
sens dubte
l'altre és que t'agradin
més els estils
però la millor
veu que ha donat
la cançó d'autor
a Catalunya mai
i a partir d'aquí
que t'agrada
ja més l'estil
a més un tio
que no es ven gens
ell va fent la seva obra
t'agradi o no t'agradi
i després de l'últim disco
li vam dir
potser podríem plantejar
Tarragona
i va
fem-lo abans
perquè el proper disco
serà un faracat
si ens hagués sentit
abans
quan parlaven del teatre
jo crec que la resposta
de Roger Mas
que alguna vegada
hem tingut ocasió
de parlar amb ell
i deia
bé
si no us agrada
què voleu que faci
i ell fa fent
la seva carrera
i va fent la seva
música italiana
per la següent sessió
la del 19 de juliol
una formació
femenina
del sud d'Itàlia
només amb aquestes
poquetes dades
això ja pinta molt bé
no?
Mira
nosaltres
justament
estem
particularment
treballo
amb la direcció artística
del QS
i d'altres festivals
o d'altres programacions
llavors per complir això
i per veure el que es cou
en el món
normalment
com diem
fem dues sortides
de batall produccions
diferents
normalment una a Sud-amèrica
i una a Europa
i allà veiem
diferents propostes
aquest any vam anar
al Bebel Music
de Marsella
i vam estar 3 dies
veient 40 concerts
de música
perquè tot es concentra
és com un mercat propi
com seria l'automòbil
el que sigui
però amb música
i vam descobrir
els a Surt
que són 4 noies
si ens fixem
l'any passat
amb el quartet
de l'eslava
i de veus búlgares
però aquestes serien
4 noies
amb molt de desenvoltura
que toquen
cançons
que són molt agradables
perquè són
d'Itàlia
del sud d'Itàlia
danses com
la Temoriata
o la Tarantela
la Pizika
bé
tota una sèrie
d'històries
però al més
ho porten
un dinamisme
sobre l'escenari
un domini
de la veu
i després
ajudades
d'instruments
de percussió
molt senzills
però és molt efectiu
i el concert
normalment va tirant amunt
amb molta canya
i al final
queda esperat
a diferència
de l'any passat
que era una cosa
amb un cert punt
d'intimisme
aquest any
acaba sent
tenint una marxa
molt forta
i en canvi
veus que el control
és en 4 veus
impecables
i esperem
que tinguin
un gran dia
com dèiem abans
que hi pot haver
dies de tot
però bueno
que són molt professionals
i molt molt
pinta molt bé
i després el divendres
27 de juliol
malgrat
com van avillats
i avillades
no és Bollywood
és música
que arriba
no perquè
jo aquest comentari
ets una observadora
diu
ai mira
música indú
com a Bollywood
no això no és Bollywood
això és música
de la Índia
concretament
d'un dels estats
de la Índia
amb les seves particularitats
explica'ns què és això
Jordi
perquè ningú vagi allò
pensant que ballarà
com les xiquetes
i els xiquets
de les pel·lis hindús
sí
que poden ballar
com vulguin
ah no no no
però a veure
igual tampoc
està tan allunyat
vull dir que
no no no
de Bollywood
en concret no
però Bollywood
en el fons
el que fa
la inspiració
és popular
el reflex
és popular
aleshores
bé
vam tenir
l'oportunitat
ja que estaven
en gira
i vam poder
negociar bé
de portar
els 10 gypsies
from Rajestan
que és
una formació
del nord
de la Índia
del desert
de Rajestan
i que
la seva base
és de metall
per dir-ho
d'alguna manera
com ens trobaríem
Nov-Orleans
els grups
de Nov-Orleans
i a Bulgària
trobem tots uns altres grups
de carrer
també
de metall
doncs
bàsicament
amb
aquests grups
que ens venen
ens porten
cants
i sons
però totalment
adaptats
i propis
de la zona
del Rajestan
i a més
amanit
amb una sèrie
de danses
tal
en aquest sentit
t'entraria
formar part
dels concerts
que a més a més
són
vistosos
recordem
Maracatudé
Pernambuco
o sigui
uns altres
que a part
del factor
del concepte
de la música
i el concepte
d'espectacle
hi ha un factor estètic
que ens transporten
immediatament
al lloc on venen
hi ha una certa posada
en escena
hi ha un acròbata
un fakir
exacte
però
no està posat
a veure
no ho fem
com allò del que
et porta el mono
i tal qual
o sigui
aquesta és una formació
que està girant
aquest tipus de formacions
estan des del festival
de Montreal
però és que ja
tradicionalment
aquest tipus de posta
en escena
forma part
de l'espectacle
al seu país
diguéssim
això d'incorporar coses
per acabar de vestir el mono
ho fem aquí
normalment
diguéssim
ho porten de sèrie
com els cotxes l'ABS
exacte
pràcticament
escolteu una cosa
el que se necessita
poca propaganda
perquè
Déu-n'hi-do
la quantitat de persones
que hi van
el dissabte 4 d'agost
hi ha una altra formació
immigracions
i després
Xuxo Valdés
i el Quintet Bebo Valdés
mirarem de parlar-ne
però em permeteu
que parlem també
i que saludem
a la Marta Bou
Marta bon dia
hola bon dia
benvinguda
també el dia 6
aquesta setmana
comença el Festival Internacional
de Música
que té la presència
al carrer
que té la presència musical
lògicament
però també
plàstica
i teatral
i va una mica lligat
també amb aquest
cicle de cultura
al carrer
del que ens vol parlar
també la Jordina
no sé si us sembla
mirem de fer un combinat
de totes les coses
perquè tenim 20 minuts
de programa
i volem tocar-ho tot
és que se'ns fa curta
una hora
Jordi
te'n recordes
una hora
una hora
parlant del fet
sí
sobretot setmanes
que venen
tant de tapallides
com aquesta
a veure
heu pres el carrer
literalment
entre el que ser
el cicle de cultura
al carrer
i el Festival de Música
Jordina
què ens heu preparat
en aquesta experiència?
bé doncs
enguany
encetem la segona edició
de cultura de carrer
que vam engegar
l'any passat
amb la vintena edició
de l'estiu jove
i doncs
enguany
fem la continuació
que és una mica
doncs
la varietat
en espectacles
de carrer
s'agafa el carrer
com a espai d'intercanvi
i de creació
amb entitats
també d'aquí de Tarragona
o sigui
anem molt a la localitat
en el tema
de la cogestió
que ells mateixos
preparin
les seves formacions
els seus espectacles
i que
siguin ells
els que facin
la seva difusió
i la seva
manera de fer
o sigui
sense cap intervenció
nostra ni res
l'únic que també
anem amb la part professional
com a enguany
que demà
encetem
un espectacle
de titelles
per adults
a càrrec de Tella
Moner
serà un espectacle
que començarà
a les 11 també
com a
com demà
també comencem
amb els focs
tot això
s'ha de tenir en compte
són espectacles
gratuïts
a la plaça
dels Sedassos
agafem aquest espai
perquè és un espai
emblemàtic
trobem que és un espai
va funcionar molt bé
l'any passat
també aquest espai
teníem allò
doncs clar
provàvem
és com a acollidor
és molt acollidor
està molt bé allà
per fer espectacles
així de petit format
exacte
i a més
l'adequació
que fem a l'espai
com si igualment
fos un teatre
o sigui
té tots els elements tècnics
que pugui necessitar
l'espectacle
doncs els té
a la plaça
dels Sedassos
i a més a més
doncs bueno
és un lloc
que a la gent
doncs li agrada
és un lloc acollidor
és un lloc
que doncs queda molt
hi ha només la forma escènica
que té
doncs la plaça
com si darrere les escales
l'agradaria
bueno
doncs la veritat
que va funcionar molt bé
i tenim quatre varietats
d'espectacles
ben diferents
com he dit
començant demà
amb espectacle
de titelles per adults
a càrrec de Teia Moner
la setmana vinent
només ho fem
amb dimecres
i la setmana vinent
és un espectacle
de cirqui Malabars
hi haurà una jam session
també
que qui s'hi vulgui afegir
a fer Malabars
doncs a partir de les 10
de 10 a 10 i mitja
hi haurà la sessió
de Malabars
i a les 10 i mitja
començarà l'espectacle
a càrrec de companyies
d'aquí de Tarragona
coordinada per la companyia
Lunàtics
que també doncs
porta carrera
amb temes de joventut
amb la mostra de teatre jove
i mostra espectacles
al carrer
i bueno
després el dia 18 de juliol
continuem amb una mostra
d'art visual
a càrrec d'Arnolfini
i Butoh Colors
que són els vics
coneguts
aquí a Tarragona
i bueno
és com a continuació
d'un taller
que vam ensatar
al Cata
amb joves
d'aquella Tarragona
i bueno
doncs
aquesta continuïtat
forma part
que han donat
una sessió
faran un espectacle visual
sobre les festes
de Sant Antoni Abad
i a més a més
doncs
amb les seves mescles
de música
Jordi
i ara penso
amb el Cata
amb el Festival de Cultura
al carrer
de la mostra
d'espectacles
que vau fer
fa un parell de setmanes
sí
el 9 de juny
un èxit absolut
de participació
del públic
de gent
clar
esteu creant
com una base
com una estructura
de gent jove
que aposta
per agafar el carrer
com a escenari
però
és a dir
amb treball
no és allà
mira surto
allò que dèiem
de qualsevol manera
no no
dia hora
i l'espai
i ells fan la feina
exacte
i bé van agafant
una experiència
que Déu n'hi do
en paral·lel
durant l'hivern
diferents tallers
propostes
que llanceu
perquè puguin
fer l'aprenentatge
exacte
sí sí
és així
o sigui
el que es vol
des de joventut
és fomentar
aquestes entitats
que potser
les seves programacions
no tenen cabuda
en altres programacions
de la ciutat
doncs
crear aquests espais
de programació
de difusió
de tot el que es fan
perquè després
a ells també
els serveixin
com a punt de sortida
o sigui
que també
tinguin ja
una trajectòria
que ja els hi coneguin
com a
mirem participant
en aquestes mostres
i en aquests espectacles
el teatre jove
doncs
la veritat
és que tenen ja
una trajectòria
en el que és
ja els espectacles
de carrer
i hi ha joves
molt actius
a la ciutat
que estan a 20 entitats
tot el que deia
molt inquiets
que estan tot el dia
amunt i avall
fent coses
acabeu amb uns clàssics
a la ciutat de Tarragona
jo crec que els donarem
els títols
el títol de
fills predilectes
perquè sempre que venen
doncs agraden
i omplen
allà on van
sí
fem un taller a la tarda
amb el Quico
el Célio
el Noi
i el Mut
de Ferreries
sí
ho he dit bé
ho he dit bé
que són tants noms
que no sé si ho havia dit bé
fem un taller a la tarda
només
el Mut
el Mut
el Mut
el Mut
ai t'havies deixat el Mut
com la Blancaneus
no?
el Mut
doncs sí
aquest espectacle
és la continuació
d'un taller
que fem a la tarda
a l'antiga audiència
que és un taller
de cançó improvisada
de Jotas i Garrotins
i llavors
quan s'acabi el taller
ens anem cap a la plaça
dels Sadasos
a continuar cantant
amb tothom
que hi vulgui al carrer
que això pot ser
com l'ho del hip hop
que vagin improvisant lletres
i poca broma
exacte
els Garrotins ja ho tenen
això
ho tenen això
que vas anar responent
i contestant
sí
bé
jo crec que us heu de repartir
la ciutat Marta
jo crec que sí
us heu de repartir
la ciutat
el territori
aquesta part de la ciutat
per vosaltres
aquesta per nosaltres
el pla de la seu
pel que ser
perquè déu-n'hi-do
també en el seu moment
el Festival Internacional
és que la part alta
s'hi concentra
en moltes activitats
o és que són escenaris naturals
privilegiats
s'han d'aprofitar
i s'hauria de potenciar
en el futur
i és una de les línies
de treball
que creiem
que s'ha de treballar
encara més
el Joan Negri
ja explicava ahir
que la part
diguem-ne
teatral
i audiovisual
el canviava una miqueta
sí
hi ha novetats
canviem novetats
la part musical
clar
nosaltres gaudirem
sobretot
d'aquesta projecció
diguem-ne
cap a la ciutat
que fa el Festival de Música
però vosaltres internament
us venen
autèntics mestres
alguns que ja són
de cada any
que venen
i gent que ve a participar
dels cursos internacionals
de tot Europa
sí
sí
té aquesta particularitat
que hi ha aquesta part
podríem dir
més pedagògica
que són cursos
a nivell internacional
no són adreçats
a estudiants
que estan començant
sinó
doncs
són estudiants
de nivell
de grau superior
bàsicament
i postgrau
llavors
els músics
reconeguts
que imparteixen
aquests cursos
són els que
actuen
els que formen part
del cicle de concerts
que durant aquests 10 dies
formen el festival
tots ells són molt
molt reconeguts
com deies
jo és que veig
alguns noms
que són d'altres anys
que hem parlat
sí
per exemple
a barri d'Agles
el pianista irlandès
un gran pianista
que està
habitualment
en els
en els més grans festivals
i en els
a la temporada
per exemple
d'Ibercàmera
a Barcelona
al Palau
i és un plaer
tenir-lo una altra vegada
va actuar aquí
fa un parell d'anys
aquí a Tarragona
ens va entusiasmar
la força expressiva
que té
tocant el piano
i com
va deixar
tota l'audiència
que estàvem allà
i vam pensar
doncs
que podíem tornar
a convidar
novament aquest any
deies Marta
que hi ha novetats
però manteniu formats
com ara
la taula rodona
amb algun que altre nom
mediàtic
que ja sabem
que això sempre
crida l'atenció
i és d'agrair
a algun que altre
concert important
obert a tothom
i també
al concert dels participants
en el curs internacional
això
és inamorible
això sí
hi ha una estructura
que sempre anem seguint
cada any
que està funcionant molt bé
i que cada any
doncs és aquesta
però dintre d'aquesta estructura
el que intentem
és aportar novetats
per anar coneixent
nous intèrprets
que vinguin a Tarragona
inclús fins i tot
l'espectacle aquest
d'inauguració
l'ànim d'aquest espectacle
més que res
de fugir
d'un acte institucional
en la inauguració
i també
que el públic
no hagi d'anar
a la sala de concerts
per trobar-se la música
sinó que és la música
la que surt al carrer
o sigui
aquesta estructura
seguim igual
però dintre d'això
ja ho explicaré una miqueta
no gaire
crec que poc
és el que t'anava a dir
que hem quedat amb el Joan Agria
per divendres
em penso
i molt molt no explicarà
perquè ja sabem
que no es pot explicar
molta cosa
perquè sempre es juga molt
com que és de carrer
amb el factor sorpresa
i més carrera
que dius que heu convidat
divendres al Joan
però el que jo voldria
que quedés clar
és que és un espectacle conjunt
no és que hi hagi teatre
per una banda
no forma part del mateix
sinó que és
exacte
que els carrers
de la part alta
són un escenari
únic
on passa
un espectacle
que està format
per música
per teatre
i també per esplàstiques
amb la convocatòria
dels Premis Repsol
com cada any
d'art efímera
al carrer
són instal·lacions
que es presenten
aquell dia
que poden durar
algunes d'elles
cinc minuts
com el seu propi nom indica
i d'altres han estat un any
sí, exacte
és veritat
heu vist
que hi ha un concert
de Chicuelo
sí
Déu-n'hi-do
sí
aquest any
vinga va
sí, sí, sí
molt bé
això està dintre de la taula rodona
és una taula rodona concert
això també és un espai
la taula rodona
ja és un clàssic
que fem des del primer any
però ens agrada molt
tenir aquest espai
per parlar també
no només escoltar música
sinó parlar
reflexionar
que també fa molta falta
un any parlem de la professió
d'artista
i aquest any
sí, exactament
i quan estàvem plantejant-nos el tema
pensàvem
podríem parlar
de les dificultats
que té el músic
a l'hora de sortir
al món laboral
quines són les pressions
que es reben
per part de la família
per part de la societat
en general
llavors vam pensar
amb l'ànima aquest
de
que hi hagi sempre
multidisciplina
en aquest festival
vam dir
no cal fer-ho només
dels músics
podem fer doncs
l'artista
en general
i per això
hem convidat
a part de músics
l'escriptor
l'escriptor
Matthew Tree
i l'actor
tarragoní
Fermi Fernández
aquella màxima
de quina és de dura
la vida de l'artista
no sé si és tan dura
Jordi
tu que parles tant
amb artistes
és tan dura
com sembla
home
ho és
el que passa
és que l'artista
això ho supera
amb dosis
de
li compensa
com si diguéssim
normalment
un músic
pot ser que
un artista
en general
pot ser que no s'arribi
a dedicar
professionalment
o no pugui dedicar-se
a temps complert
el que sí que acostuma
a ser habitual
i no amb altres professions
és que
un que viu de la música
normalment
és que s'hi ha esforçat
per viure
o sigui que
sap d'entrada
el que s'enfronta
no és
vaig a buscar un treball
i si no me'l donen
agafo un altre
i almenys
em porta uns diners
al final de mes
sinó que
per damunt de tot
vagi malament
si et dediques a la música
al teatre
el que sigui
és que tens voluntat
de dedicar
no es fa per dir
mira busco un ofici
doncs em dedico
a la millor
aniràs primer
fer-te guardi urbano
que actor
o fer-te instrumentista
que a més són professions
que normalment
porten tota la vida
d'aprenentatge
no és allò
de dir-me'n
mai de canvi d'ofici
sinó que molta gent
està des dels 5 anys
i resulta que
sí, sí
tots estem així
i han d'esmerçar
moltíssimes hores
des de ben petitets
i han de renunciar
a moltes coses
però la gratificació
també emocional
el sacrifici
és proporcional
a la felicitat
que et dona
o si més no és el que diuen
diferents programes
i organitzar
que et dona
molts mals de cap
no?
Sí, bueno
tots aquí
no Marta
què et diu que no arriba
que no hi ha un vol
que...
Jo et puc parlar
de les dues coses
com a música
tu pots parlar
de la duresa
de ser artista
també
no?
Sí
Déu-n'hi-do
per sempre
teniu la resposta
del públic
en aquest tipus
de manifestacions
ara amb el que parlàvem
de la plaça dels Sedassos
l'any passat
a les activitats puntuals
que es van fent allà
no sé
de l'escola de lletres
o altres activitats
doncs fins i tot
l'organització
estava sorpresa
no?
No t'esperes
perquè hi havia altres propostes
a la ciutat
en paral·lel
es donen altres propostes
i bé
hi ha un públic
per tot
no?
Bueno
això és el que dèiem
que ha anat creixent
el festival
i que
això ho sap la Marta
com es va iniciar
i cultura de carrer
també
que tenim moltes dificultats
perquè el calendari
sigui el més coherent possible
per tant
evitar el màxim
de repeticions
tot i així
hi ha algunes coses
que se'ns colen
per exemple
a demà
i profitem per recordar
vull dir que demà
a les 11
hi ha
aquest
inicial pla de la seu
del quessem
tríode curtú
per tant
just després dels focs
a tancar-se
en el màquing
cooperat
per la pla de la seu
perquè ho diuen
un gran concert
però també
qui tingui ganes
de veure
titelles
amb la teia moner
doncs a la plaça Sedassos
això va ser inevitable
i va ser aquestes coses
que passen de les gires
i són dinàmiques de gires
perquè només podien ser
o el divendres
que el divendres a les 11
hi ha tota la inauguració
i venint dels focs
i venint dels focs
i a vegades
és absolutament inevitable
jo crec que aquí
s'ha de treure conclusions positives
que cada vegada
hi ha més activitat
que és dura la vida
de l'espectador també
perquè has d'anar avui avall
si ho vols veure
però que la gent
es va incorporant
en el festival
el festival
fent aquest paraigües
de totes aquestes
iniciatives
que neixen
en aquest
en aquest període
de temps
jo posaria que per exemple
el Festival Internacional de Música
i Cultura de Carre
tenen un punt
també en comú
això d'utilitzar
molts aquests espais patrimonials
de la ciutat
i és el que dèiem
que ens sembla que això
el festival
ho ha de potenciar
i l'espectador
és un gaudi
això
disfrutar
de la ciutat
i de cultura
però al carrer
i l'altre
en el cas de Cultura de Carre
que és aquesta línia
que nosaltres intentem
al nostre festival
parlo del fet
en aquest sentit
d'anar incorporant
els agents artístics
de la zona i locals
perquè com bé deia la Georgina
també és una plataforma
de difusió
de l'activitat
que s'està realitzant aquí
es crea un treball
més transversal
més de congestió
més de proximitat
i per això
a Cultura de Carre
jo crec
que li auguro
un bon futur
dins el nostre festival
igual que el Festival Internacional de Música
no cal dir
aquesta la setena edició
jo en tot cas
voldria sugerir
que amb aquest programa
tan dents
a vegades em fa patir
que l'espectador
com tu deies
que li traslladem
una responsabilitat alta
perquè hi ha moltíssimes activitats
ja de triar
potser estaria bé
que recordéssim
les pàgines web
fins i tot
perquè no sé si tothom
ja té el programa
i el calendari
de tot l'any
perdona
de tot el festival
i per exemple
en el cas del festival
en general
pot consultar
la seva programació
a les tres dobles
és tarragona.cat
i llavors
anar a buscar
el festival d'estiu
i en tot cas
Marta
potser
el conservatori
també
sí
la del conservatori
és
cmusica
tgna
punt
altanet
punt
org
és una mica difícil
de recordar
aquesta
i sempre
poden escoltar
Tarragona Ràdio
que els fem
la gent de les 7 del matí
la gent de les 8
la gent de les 11
vull dir
que els anem informant
al llarg de tot el dia
de les cites puntuals
del dia
per tant
que triïn
escolta
nosaltres fem la nostra feina
el públic que faci la seva
que és triar
mira quin és de bonic
el pla de la seu
pel que sé
us heu quedat
aquest espai
em penso que
no el deixareu mai
home
quan ens vam plantejar
fa una sèrie d'anys
ara no es podria fer
en cap altre lloc
em penso jo
perquè som tan acostumats
de veure
quan no podem allà
se fa la plaça del rei
o inclús la plaça de l'ajuntament
però penseu que
quan ens vam plantejar
si no
que per cert
que en el programa
aprofito per dir-ho
que l'últim dia
el d'immigressons
hi ha un error en el programa
que poso que és
el pla de la seu
i precisament serà
la plaça del rei
sóc com ho has dit
perquè si no
igual que és una proposta
d'Argentina-Catalunya
en lloc d'Índia-Itàlia
són aquestes fedes errades
que de tant en tant
està bé corregir
però serà la plaça del rei
per problemes
en el pla de la seu
no sempre pot ser
perquè és un espai magnífic
però estem lligats
també a l'activitat
de la catedral
però escolta
aprofitem el que tenim
escolta'm
el pla de la seu
quan ens vam començar
a plantejar
a treballar a l'edat
hi havia una idea
en general
que l'estiu a dalt
no hi anava ningú
i en realitat
no és que ens l'hàgim apropiat
sinó que potser
s'hi ha començat
a fer una activitat
continuada
continuada
institucionalitzada
i que a més
es va veure
me'n recordo
que era em sembla
Marta Campos
la cubana
i venint
del primer dia
dels focs
i es va omplir
aquella
allò va ser
el tro de sortida
per dir
això continuarà
i veritablement
sempre ha anat
continuant bé
de totes formes
els programadors
d'alguna manera
que estem aquí
allò que dèiem
com la voluntat
del músic
o el que sigui
tinguem en compte
que juguem
amb els llocs emblemàtics
que això sempre
és un factor
afegit
i amb un públic
que he anat
observant
en tots els cicles
creixent
i que
et té molt
de satisfacció
perquè a vegades
simplement
et mires
quatre persones
que veus
com van disfrutant
aquell espectacle
a vegades
pot ser un espectacle
no massa nodrit
de gent
però sí
que demana
allò que dèiem
l'esforç
d'entrar dintre
que a vegades
el que ens costa
en aquests moments
socials
és fer esforços
per escoltar música
per llegir
per fer
per
tota part
del que entra
pels ulls
directament
no sé si teniu
aquesta sensació
que hi ha hagut
molts concerts
del QS
que després
han vingut
altres sensacions
però en molts casos
han sorprès
i han sorprès
gratament
és a dir
que heu tingut
la capacitat
des de l'organització
de dir
no ho havia sentit mai
no ho havia vist mai
és aquesta cosa
de novetat
és ajuntar qualitat
amb el que puguis
portar d'arreu
però és la mateixa
programació
que jo no l'havia vist
i ara dius
un el coneix
jo el conec
en aquest cas
però
qui no el conegui
Chicuelo
és igual
qui vagi
sap que aquesta programació
es trobarà música
de qualitat
i el que dèiem
en principi
quan començava
el programa
que ens deien
qui ve
no el conec
jo un dia
no sé si era
per ràdio
o per televisió
vaig dir
i els que no vinguin
digués que són imbècils
i ho vaig dir així
amb el bon sentit
perquè si et figures
fixes només en el nom
no aniràs mai enlloc
doncs mira la tele
i ves a veure
el que surt per la tele
aleshores
la gent va començar a venir
i ara veritablement
ens trobem
que el personal
ve a veure
què passa
perquè sap
segur
segur que no els coneixerà
però no vol dir
que no siguin artistes
de primera línia
que és una altra història
Chucho Valdés
Quintet
i Bebo Valdés
i que els coneix
ara
ara
ara els coneix
com a Homara Portgondo
també la coneixen ara
però és el que dèiem
l'altre dia
parlàvem amb la Homara
a través del telèfon
i també li comentàvem
fa 20 anys
tot aquest actiu
impressionant
tradicional
històric
de Cuba
aquí no es coneixia
és més recent
totes les manifestacions
artístiques
més avui
al segle XXI
necessiten també
un component
de màrqueting al darrere
sense el qual
a vegades
aquesta qualitat
és poc visible
en general
és el que diu el Jordi
jo crec que tot el festival
i això sí que intentem
d'això
és una invitació
a la gent
a apostar
hi ha un component de risc
ho hem dit abans
però convidem
la gent a apostar
perquè creiem
que això al final
aporta satisfaccions
i crec que una mica
la trajectòria dels darrers anys
conviden a apostar
pel Festival Internacional de Música
organitzat pel Conservatori
o pel QSE
o pel Cultura de Carrer
en menor mesura
que acaben d'afegir-se
o pels espectacles
del Camp de Mar
i només fer aquest incís
de la Mara Portoondo
al concert
jo crec que la gent
que va assistir
va sortir encantadíssima
ella és una intèrpret
excepcional
amb això que dèiem
amb aquesta capacitat
de transmetre emoció
però és que la Barcelona
Vic Latina
em sembla
era impressionant
la formació musical
eren els millors músics
de jazz llatí del país
amb el Borch
europea
i sonava una cosa extraordinària
per tant
bé
això ja ha passat
convidem a que no es deixin passar
les coses
que venen
no es perdin res del que hi ha
entrin a les planes web
llegeixin els programes
escoltin la ràdio
consultin
i organitzin-se
perquè de veritat
que val la pena
estem començant
a viure el festival
després no
i si ho arribo a saber
no no
doncs
s'ha de sabant ara
i gaudir-ne
moltíssimes gràcies
per dedicar-nos
una part del vostre temps
Jordi Freixas
Marta Bou
Georgina López
i naturalment
Jordi Gina
ens retrobem la propera setmana
i a veure on irà
el Joan López
a buscar opinions
i les mostrarem
als oients
la setmana que ve
això està fantàstic
gràcies a vosaltres
moltíssimes gràcies
i bon festival
gràcies
Gràcies