Magda Gassó, bon dia.
Hola, bon dia.
Bé, aquestes alçades, parlar de Miravet,
no sé si és reiterar tot allò que s'ha dit,
sobretot, i entre altres coses,
per tot el que treu del món dels temples,
de la seva història,
d'aquella Catalunya de la presència musulmana.
Probablement aquestes imatges són les que ens han quedat més,
però hi ha una altra història, diguem-ne,
com a més acadèmica, més erudita,
queda ben segur que explica per què
aquesta fortalesa, aquest castell,
es va instal·lar aquí a la vora del riu Ebre.
Sí, evidentment, evidentment.
Bé, en aquest moment s'estan fent,
se n'han fet durant molt temps i ara se'n continuen fent,
que és recerca arqueològica en el castell,
i per tant, dia a dia van apareixent noves dades.
Però sí que podem dir que el castell de Miravet,
que ha encimballat damunt del riu Ebre
i encimballat damunt de Miravet,
es va construir com un primer castell andalusí,
com una primera forteresa andalusina.
Realment d'aquesta primera fortificació
en queden uns restes molt, molt, molt menuts.
Estem parlant de restes dels segles XI,
a començament del XII en queden molt poquets trossets,
i la gran època del castell,
la gran construcció de la que ens queda ara més tros
i la que és absolutament més visible,
podríem dir que és una construcció d'època dels Templers,
una construcció de finals del XII i del segle XIII,
que després de ser castell Templer va ser castell hospitaler,
i després el castell s'ha anat ampliant
i ha tingut vicissituds al llarg de tota la seva història.
També la Guerra Civil,
tots podrem recordar la nostra guerra,
que diuen la gent gran,
aquelles famoses imatges
de traspassant el riu Ebre amb el castell al fons.
La Guerra Carlina, de fet,
ha estat una...
També les carlinades, efectivament.
Una fortalesa que per la seva ubicació estratègica
des del punt de vista geogràfic
ha patit, justament per ser escenari de conflictes bèl·lics,
un cert deteriorament.
Va ser, si no m'equivoco,
a finals del segle passat, del segle XX,
que es va apostar de manera forta i important
per reconstruir i per donar-li la dignitat
que mereix que ara el visitant.
Sí, sí, efectivament.
Per sort, hi havia molts trossos del castell
que han quedat.
Estan en, diguem,
han restat al llarg del temps.
El que passa és que, esclar,
amb tantíssimes vicissituds,
primer hem de pensar que és una construcció,
com he dit abans,
que va començar al segle XI,
però que hi han anat a 20 construccions
i que s'hi han anat fent coses fins al segle XIX
i que inclús al segle XX ha patit,
doncs, amb la Guerra Civil,
les carlinades, la Guerra de Successió,
en tants moments ha tingut moltes pèrdues
i moltes agressions.
I és de, sí, els últims anys del segle XX
i sobretot, doncs, els anys, aquests darrers anys ja del 2000,
quan des de la Generalitat de Catalunya
s'ha apostat fort per la seva restauració
i, hores d'ara, s'està encara en procés de restauració.
En aquest moment s'està fent excavacions,
el que en diríem, les antigues cavallerisses
i, un cop aquestes prospeccions arqueològiques
s'hagin acabat i es torni a cobrir
i es pugui documentar tot el que hi havia
al davall de les actuals cavallerisses,
doncs, la idea és, més endavant,
de fer-hi com un petit centre d'interpretació
de tota la història del Castell de Miravet.
Per tant, no és una feina tancada,
és una feina oberta,
sempre queden coses per fer,
però, vaja, podríem dir que el Castell de Miravet
en aquest moment és visitable, molt visitable
i de molt bon visita.
I, en paral·lel, doncs, justament ara que parles de visites,
doncs, s'ha creat una forma de donar difusió
i de mostrar al Castell
d'una manera com hi ha la tendència
als museus, molt pedagògica, no?
Sí, ho hem intentat d'aquesta manera.
Ara jo crec que, un cop feta la restauració més gran,
ara ja és el moment d'oblidar-nos una mica de les pedres,
que no les podem oblidar mai, però una mica sí,
i començar ens a preocupar molt de les persones.
I, per tant, doncs, la nostra obligació,
com a Conselleria de Cultura
i com a Museu d'Història,
és una mica fer d'intermediaris
entre unes pedres
i unes persones que el visiten.
I aquest és una mica el paper que estem intentant fer,
que és senyalitzar-lo,
proposar un itinerari,
i una mica a la gent dir-los-hi
en cada moment què és el que està veient,
quina utilitat tenia,
per què es va construir,
de quin moment va ser construït.
Tot això s'ha fet per mitjà d'una senyalètica interna,
com amb unes sagetes
i unes informacions de color com vermellós,
i amb uns fulls de mà que ho acompanyen,
tot amb la seva corresponent numeració,
i que els fulls de mà aquests que es donen,
pel senzill fet de pagar el simbòlic preu d'entrada,
es dona a tothom,
amb català, castellà, anglès o francès,
i la gent els permet fer un itinerari
per lliure el seu propi aire o la seva pròpia indiosincràcia.
Després també oferim tot un seguit de visites comentades
amb monitors especialitzats,
que això permet qui no vulgui fer la visita sol,
que li puguin explicar que sempre és més entretingut.
A la vegada de tot això,
el Castell de Mirabet també compta amb una oferta educativa,
amb un dossier preparat per tots els professors,
i amb tot unes apostes per la comunitat educativa,
que també fan que tant els més menuts de primària,
com i els més grans de secundària i d'ESO,
puguin apropar-se a la història del castell
d'una manera científica,
però a la vegada divertida i distreta.
L'Ordre dels Templers ja sabem
que continua despertant autèntiques passions
i és un dels atractius del castell.
I amb la incorporació en els darrers anys
de la representació del setge de Mirabet
deu ser dels moments que és més visitant, no?, aquest espai.
L'estiu és la gran època del castell de Mirabet
i gairebé de tots els grans monuments del nostre país, no?,
perquè potser és quan ve més de gust
sortir a l'exterior i fer visites.
De totes maneres, també cal dir
que en el castell de Mirabet ha tingut una embranzida,
si ve la gent de la comunitat cultural
i sensibilitzada pel patrimoni i pel turisme cultural,
doncs ja ho coneixien.
El gran públic, hi ha hagut un gran públic
que l'ha descobert arreu de l'Estatut, diguem.
Totes aquelles magnífiques imatges
que va donar l'últim Estatut, diguem,
anècdota a part,
ha portat una allau de visitants considerable
i que molta gent que no el coneixia
o que no n'havia sentit a parlar l'hagi pogut descobrir,
la qual cosa, doncs, bueno, també ha servit
perquè aquest Estatut també ha servit,
entre altres coses de les quals no tinc res a dir,
sinó per descobrir un...
o per ajudar a descobrir un dels monuments
arquitectònics i artístics més importants del nostre país.
Del que no hi ha dubte, i amb aquest exemple és prou clar
que el castell de Mirabet continua fent història
aquí a Catalunya, no?
Justament per aquest fet, no és un espai només museístic,
sinó que és un espai viu i un punt de referència.
Això ho ha demostrat ben bé, això ha demostrat ben bé
que és un espai ui, sí, sí.
I un dels conjunts monumentals més importants
de les Terres de l'Ebre i de les comarques de Tarragona,
sens dubte.
Doncs, ben segur que haurem de...
Si actuem la ciutat i la ruta del 6D,
la ciutat de Tarragona i la ruta del 6D,
probablement tots coincidiríem
que després hi ha haver el castell de Mirabet.
Doncs anirem cap a la Ribera d'Ebre
i gaudirem d'aquest espectacle,
a més és dels espais que va canviant
segons l'època de l'any per l'entorn natural,
que és magnífic.
Sí, sí, sí, certament és veritat.
L'espai és impressionant
i després tot el que seria la serra de pàndols
i cavalls al darrere,
amb tot el que simbolitzen
i realment el riu Ebre
li dona un toc encisador.
Jo penso que és tan important
el conjunt monumental
com tot l'entorn que l'envolta.
Ens queda pendent encara aquest estiu
fer la ruta de la pau,
ara que esmentaves la serra de pàndols,
per deixar de parlar, sobretot,
de conflictes bèl·lics.
Magda Gassó,
cap de difusió del Museu d'Història de Catalunya,
moltes gràcies per atendre
la trucada del matí de Tarragona Ràdio.
Molt bon dia.
Adéu-siau.
Adéu-siau.