La Caixa és un cicle de contes del món.
Endurarà cinc setmanes i ens permetrà conèixer narracions d'altres països.
De fet, hi ha qui diu que la font de les narracions,
de la rondellística, dels contes, és una única
i que després cada cultura, cada poble, l'ha adaptat al seu entorn.
Probablement tindrem ocasió de saber si aquesta hipòtesi
és certa escoltant aquestes narracions.
D'altra banda, ja que parlem de l'obra social de Caixa a Tarragona,
també volem fer referència a l'hemeroteca de Caixa a Tarragona
perquè presenta algunes novetats,
algunes d'elles tenen a veure amb el món de les noves tecnologies,
aquestes noves tecnologies que avui a nosaltres particularment
ens estan fent la guitza.
Però, en fi, això no és impediment perquè saludem els nostres convidats.
Ens acompanya l'Anna Bladés, la directora de l'hemeroteca.
Anna, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda, gràcies.
I ens acompanya l'Alberto Cueri i el Domingo Mevota.
Alberto Domingo, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguts, gràcies per acompanyar-nos.
De fet, aquest cicle de narracions parteixen de l'associació cultural
Punta en Bonda, a la que vosaltres pertanyeu, no?
Sí.
Tots dos sou integrants d'aquesta entitat que ara feia en memòria
i dèiem, si ja ens coneixen, si vau venir a la ràbia
quan es va crear, ja fa tres anys.
Ja fa tres anys, sí.
I com va l'entitat? Bé, no?
Sí, molt bé.
Quin tipus d'activitats feu?
Ara estem en l'activitat de contes del món.
Sí, tenim també l'àrea de desenvolupament, sí,
per a Guinea Ecuatorial.
tenim el projecte del diccionari hindú català
i això, més o més...
Et semblarà poc?
Home, són projectes.
Són projectes, aviam, totes comença per un projecte, no?
Després s'ha d'anar fent.
Com sorgeix la idea de fer aquest cicle de contes,
no només de contes en aquest cas de Guinea,
que m'imagino que són els que vosaltres proposeu,
sinó d'altres cultures, el Marroc, Amerú, Mèxic, Japó...
Com ho treballeu tot plegat?
Com sorgeix la idea? Qui m'ho explica?
Bé, els contes, fonamentalment,
és com que per nosaltres,
la nostra cultura ha sigut transmessa
temps enrere, sempre per contes,
o a Arande, boca en boca.
Llavors, com vam arribar aquí,
com vam promulgar la nostra associació,
com que la nostra idea és integrar
totes les cultures,
o d'una manera fer palesa
a aquesta diversitat de cultures,
vam voler organitzar contes
per enganxar una mica amb això
que també la nostra cultura
té un orígen oral.
A més, aquí,
per trobar gent,
o trobar contes de la nostra cultura
va ser una mica difícil,
però vam aglutinar gent,
volem que fos de diferents continents,
però,
la dificultat que troba tot això,
vam aglutinar això que hi ha aquí.
Déu-n'hi-do, eh?
Tenim gent del Maroc,
bueno, hi ha un conte del Maroc,
un altre japonès,
un de Catalunya aquí a casa,
Mèxic,
i un de Camerún,
que aquest sí que,
bueno, aquest home,
o el que farà el conte del Camerún,
diguem-ne,
que és el que més actiu
es troba amb nosaltres,
a l'associació.
És a dir,
que forma part de la vostra associació,
també,
la persona que viu aquí,
o a prop d'aquí a Barcelona,
és a dir,
una miqueta aquí al territori.
Clar,
de la mateixa influència,
doncs.
Doncs déu-n'hi-do, eh?
I el del Chapó,
que és...
Són avui les narracions del Chapó?
Sí, avui començarem.
Segur que comença a les set de la tarda.
Home,
a contes de Catalunya,
aquests els tenim així,
com a més,
també hi ha molta tradició oral a Catalunya,
de rondellística.
A veure,
l'Anna segur que també això,
ho controla una miqueta, no?
Els contes no tant,
per això.
Però el món de la rondellística és molt ric,
el Marroc,
Déu-n'hi-do,
Mèxic,
Camerun.
A vosaltres us agraden els contes,
en particular?
Sí.
A mi també m'encanta.
Sí, forma part de la nostra cultura.
Forma part de la vostra cultura
i són també narracions orals,
fonamentalment, no?
Sí, sí,
tot.
Perquè, clar,
heu trobat similituds entre els contes
que es puguin explicar aquí
i els que formin part de la vostra tradició,
de la vostra oralitat.
Jo no he tingut l'oportunitat
d'escoltar els contes d'aquí.
Sí.
El que passa que...
Aquesta vegada serà la primera,
entonces faré la comparació.
Clar,
però segur que els contes vostres,
en el vostre cas,
que vosaltres,
tu concretament,
ets de Guinea?
Sí,
de Guinea Cotorial.
Tu també ets de Guinea.
en el vostre cas segur que també
a la tradició oral i els contes
hi ha el personatge dolent
que pot ser una bruixa,
un ogre,
un llop,
el nen i la nena innocent
que tot els passa
però al final guanyen,
el papa i la mama que s'amoïnen,
no?
Vull dir que al final
és el que dèiem,
no?
Que ve a ser una miqueta
l'origen de tot,
no?
Sí, sí.
La caputxeta vermella,
la nena que se'n va al bosc,
que troba el llop,
que se la vol menjar,
tot aquest tipus de narracions
amb altres personatges
a 10 anys sèrie.
Déu-n'hi-do.
Continuarem parlant d'aquest cicle
però com dèiem,
volíem aprofitar la bienentesa
que aquest migdia
també s'ha donat a conèixer
als mitjans de comunicació
les noves propostes
que feu des de l'hemeroteca.
Per a aquells que no la coneguin,
que també els hi podríem explicar
i que hi ha una hemeroteca
a disposició aquí
a l'Obre Social de Caixa Tarragona,
primer que tot,
si et sembla,
Anna,
explica'ns una miqueta
què teniu a l'hemeroteca,
quina és l'activitat
que desenvolupeu
i quines seran
les noves incorporacions.
Molt bé.
Mira,
la hemeroteca Caixa Tarragona
fa més de 30 anys
que està al servei de la ciutat
oferint a tots els seus ciutadans
de manera gratuïta
l'accés a tot tipus d'informació
apareguda en les publicacions periòdiques,
diaris i revistes.
El fons,
no pavullaré massa en números,
però el fons està compost
d'uns 78.000 volums
i 2.400 títols diferents.
Es remunten
als principis del segle XVIII,
al 1711 concretament,
i arriben de forma continuada
fins a l'actualitat.
I actualment
rebem uns 675 títols
que la majoria
dels quals
estan de lliure excés
es poden consultar.
Home, jo no hi entenc gaire, Anna,
però trobo que és el que t'anava a dir.
Pels períodes de temps que dius
i per les xifres,
a mi em sembla
un fons realment important.
Sí, és realment gran el fons.
I llavors també potser
caldria destacar
el fons que tenim de cartells,
que hem anat recollint
els cartells de la democràcia
des del 1975
fins a l'actualitat,
totes les campanyes polítiques
que hi ha hagut,
que trobem que és un fons
que és molt important
històricament,
artísticament
i també sociològicament.
I aquest fons
també està disponible
a l'hemeroteca Caixa Tarragona.
Qui normalment és usuari
de l'hemeroteca?
Per la vostra experiència.
És molt variat
el tipus d'usuari
i ve des del jubilat
que ve a llegir el diari
al dematí
o la gent que té un moment
i aprofita
per venir a llegir el diari,
com gent a buscar una llei,
gent a fer nens,
bé, nens,
estudiants de secundària
a fer el treball d'investigació,
estudiants universitaris
també a fer treballs
d'investigació,
gent a connectar-se
a internet,
és molt variat,
molt.
No hi ha una tipologia concreta.
Home, aquest fons
dels cartells polítics
és una curiositat
per al públic en general,
no?,
agostar-nos-hi
com qui va a una exposició,
de fet.
El tenim catalogat
i classificat
i surt a la pàgina web
que precisament avui estrenem,
pàgina web,
molt més dinàmica
i molt més amigable
i també surt
també al fons de cartells
que tenim nosaltres.
De fet,
és un dels motius
pels quals avui
volíeu presentar-ho
una mica en societat
aquesta nova pàgina web
que proporciona
tota la informació necessària
per conèixer de prop
l'hemeroteca
de Caixa Tarragona.
Sí,
i a banda
de la pàgina web,
clar,
l'adveniment
de totes les noves tecnologies
ha fet que l'hemeroteca
experimentés
bastant canvi.
Hem creat
una sala
d'informàtica
amb ordinadors
que permet
als usuaris
poder connectar,
poder accedir
a tots els fons
que tenim
amb CDs
i amb DVDs
i connectar-se
a internet
de forma gratuïta.
tenim també
diaris
online
com l'Avantguàrdia
o el País
que es poden anar
a llegir allà.
Es poden consultar,
sí, perfectament.
I llavors també tenim
bases de dades
de caràcter
de temàtica
més específica
com per exemple
de dret
a l'Ueslou
o de comunicació
intermedios
o la base
de dades
Espai Press
que és una base
de dades
basada en articles
publicats
a tota la premsa
tan nacional
com internacional
com a internet
com regional
també
i llavors
és molt utilitzada
sobretot
pels estudiants
de secundària
perquè
o t'ho busca
per temes
o gent
que busca
una cosa concreta
que no se'n recorda
quan va aparèixer
i es pot cercar
des de l'any 2003
fins a l'actualitat.
I això ho podem fer
online també
a través de la vostra
pàgina web
o concretament
allà
hem de venir a l'hemeroteca
això sí
hem de venir a l'hemeroteca
a veure
això dins
més del tema
no personal
però sí professional
sempre hi ha alguna joia
de la corona
alguna raresa
alguna cosa
que dius
calla
a mi particularment
em crida l'atenció
aquest diari
aquesta publicació
aquesta cosa
tu Anna
que deus tenir
un coneixement
realment important
de tot el fons
depèn
bé mira
hi ha per exemple
diaris de Barcelona
des del 1800
diaris
que fan
són molt petits
no tenen res a veure
amb els diaris actuals
com aquests llençols
que tenim ara
hi ha el
Mercurio Histórico y Político
que era com una publicació oficial
que és un llibret
clar
ara no us ho puc ensenyar
però molt petit
molt petit
això és clar
des del 1750
1760
tenim per exemple
la col·lecció
de la Flaca
que és una col·lecció
humorística
molt bona
que
que ja
el Padrón
era l'il·lustrador
i llavors
ja feia
totes les il·lustracions
en policromia
i és molt bonic
que ja va marcar
l'època
del que serien
les caricatures
del segle XX
tenim
tota la col·lecció
del Blanco i Negro
que també és una revolució
dintre de les revistes
il·lustrades
la il·lustració
ibérica
la il·lustració
artística
clar
és que hi ha revistes
que són
molt bones
des del punt de vista literari
també des del punt de vista artístic
revistes com per exemple
la Llumenera de Nova York
la renaixença
Llumenera de Nova York
clar
és que són uns títols
unes publicacions
que ens remeten a un passat
és dels immigrants
que se'n van anar
a viure a Nova York
i és l'única revista
em sembla
que es va publicar
a Nova York
d'immigrants catalans
Déu-n'hi-do
hi ha molta cosa
clar
és molt difícil
ara aquí
de totes maneres
convidem a tothom a venir
i tant
jo és el que t'anava a preguntar
perquè a vegades
pots anar-hi
a buscar
doncs
alguna informació concreta
algú que faci treballs de recerca
com molt bé explicaves
però ells que dius
mira fem un toment
me'n vaig a veure
per exemple
a l'exposició
que hi ha en aquests moments
la que hi ha de Carles Mani
per exemple
que és la que hi ha ara
i mira
doncs tinc temps
quasi que m'hi acosto a l'emeruteca
i vaig a mirar
doncs
d'aquest període
d'aquella època
aquesta revista
busco això
és també des del punt de vista
lúdic d'entreteniment
o per afany cultural
ja és prou motiu
no?
per acostar-s'hi
sí perquè clar
hi ha publicacions
de caràcter general
de caràcter més específic
hi ha per exemple
actualment
doncs rebem revistes d'art
revistes d'història
revistes generals
com Canvio 16
o inclús l'Ola
o l'Interviu
o clar clar
revistes de natura
vull de tot tipus
el jueves
vull de rebem
tot tipus de publicació
molt bé
com ho hem de fer?
anar allà?
ja està?
anar allà ja està
que ho tinguem nosaltres al fons
i cap problema
damunt tenim un horari
molt obert
que estem de nou de matí
a nou de la nit
de dilluns a divendres
ininterrompudament
ininterrompudament
vull dir que
la gent que ve de fora
pot quedar a treballar al migdia
cap problema
molt bé
doncs escolta
tots són avantatges
i el que podem fer
també és allò
que ara
a les 5
a les 6 de la tarda
i després
mira m'esperaré una horeta
perquè comenci la sessió de comptes
i aprofitem el temps
pràcticament
fins a les festes de Nadal
tindrem els comptes
no?
pràcticament
al mes d'octubre
espera que no perdem
mira
fins al 14 de novembre
teniu intenció
de fer més coses
com a associació
com aquesta
segons com funcioni
aquest cicle
sí
intenció sí
ja veurem
intenció sí
després ja veurem
i diguem una cosa
més enllà dels comptes
com responen
els altres guineans
guineanes
que pugui haver aquí
a l'associació
teniu prou gent
l'agència costa
o costa
normalmente
cuesta
captar gente
no?
porque
el ideal
nuestro
quizás no es
el mismo
que puede tener
cualquier persona
que no se ha acercado
no?
o la manera
de trabajar
nuestra
tenemos
vamos captando
poquito a poco
gente
pero otros
simplemente
les interesa
que estuviésemos
y hasta allí
pero no necesariamente
tienen que ser
personas nacidas
en guinea
no
lo que pasa
ahora tenemos
la mayoría
somos nacidos
en guinea
pero tenemos
también
gente de aquí
sí
que está colaborando
con nosotros
por lo tanto
es agradecido
y por qué
se acercan
a vuestra entidad
y quieren colaborar
bueno
porque simplemente
nosotros hacemos
la publicidad
les parece bien
y se acercan
y les gusta
lo que estáis haciendo
una asociación
abierta
a cualquier persona
que viva aquí
por la proximidad
y que quiera
acercarse a vosotros
pues una de las maneras
es a través de los relatos
las historias
acercarse
no solamente
a esta entidad
a la asociación cultural
punta en bonda
sinó a otras cultures
y otras culturas
que estarán
presentes
en este ciclo
de contes
avui contes
del Japón
sí
es diu
Yoshi Hiyoki
el narrador
d'avui
per mi francamente
es difícil
pronunciar
aquest nom
com d'altres
i es un
auténtic
professional
dels contes
i de les narracions
¿no?
sí
sí
casi
de eso vive
y no para
¿no?
y no para
sí
siempre está viajando
incluso para
que pudiera
darnos su
su aprobación
de que estaría aquí
ha sido difícil
pero afortunadamente
nos ha dicho que sí
y esperemos
que esté a la hora
esperem que
si veiem tren
ja no podem
garantir res
aquí en aquest cas
ja jo no posaria
la mà al foc
però no quedem
al mal temps
no sé si ho hem dit
Anna
però són a l'hemeroteca
els contes
clar
és que jo estàvem dient
són a l'hemeroteca
no se'n vagin
al saló d'actes
que són a l'hemeroteca
no, no, a l'hemeroteca
Salvador Ritord 21
molt rebé
perquè
que no ens equivoquem
i tothom se'n vagi
cap a la sala d'actes
d'aquí
d'Higiene Anglès
que no és aquí
que és a l'hemeroteca
no, no
moltíssimes gràcies
digues, digues Anna
sí, sí, i tant
que referent
a aquesta societat
que ara tenim plural
i
hem contractat també
el servei diaris del món
que permet
posar a disposició
180 diaris
de més de 60 països
diferents
posem els ciutadans
tots els que són
d'aquí de fora
tot a disposició
aquest servei
perquè puguin
tindre les notícies
del dia
del seu país
encara que es trobin
molt lluny de casa
vull dir que
poden venir
i poden disposar
de tots aquells
aquests diaris
de quants països
dius?
més de 60 països
i 180 diaris
de tot el món
180 diaris diferents
sí
Déu-n'hi-do
no està gens malament
i això vull dir que si
algú li interessa
jo que sé
de l'Argentina
del Brasil
d'on sigui
doncs que pugui
sàpigui que allí
pot trobar
el diari del dia
amb les notícies
que surten
com surten allà
el diari
molt bé
doncs hem de passar
per l'hemeroteca
perquè com veieu
és aquesta feina
de formigueta
que fa molta gent
i que
i que de tant en tant
s'ha de sortir
i s'ha d'explicar
i s'ha de dir
perquè jo
estic convençuda
que potser
hi havia algú
que no sabia exactament
que hi havia
a l'hemeroteca
sí
però tot el que podia oferir
segur que no ho sabien
una bona manera
d'agostar-s'hi també
és a través d'aquests contes
i aquestes narracions
Anna Blader
directora de l'hemeroteca
Caixa Tarragona
gràcies enhorabona
moltes gràcies
per la feina que feu
i a l'Alberto Cuedi
i al Domingo Mevota
moltíssimes gràcies
per venir
és la segona vegada
que veniu a la ràdio
que no sigui l'última
sisplau
a veure si és veritat
i a mesura
que aneu fent coses
des de l'Associació Cultural Punta
en Bonda
doncs estarem encantats
de fer-nos ressò
gràcies i molt bon dia
gràcies a vosaltres