Jordi Giramé, molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut. Això és com una pastisseria, saben?
Que tens tots els pastissets aquí a la taula.
El Jordi m'ha posat damunt la taula coses que vindran la setmana vinent
i no sé per on començar.
Home, hem de començar pel que tenim aquesta setmana, en tot cas.
Però no calles i ens dona temps, farem referència, per exemple,
a aquest magnífic espectacle que ve molt ben avalat per la crítica,
com ara aquesta obra, Los Persas.
Ja en parlarem.
Aquesta setmana, així, com a volum, tenim molta cosa,
però vols que fem una miqueta de referència?
El que ja hem deixat enrere?
Sí, endavant.
Podríem començar per aquí.
Hem acabat els contacontes?
Sí.
O s'han acabat? Quina llàstima, però tornaran?
Esperem que així sigui.
En properes edicions, els contes desvergonyits, que han tingut molt d'èxit?
Doncs sí, com cada any.
Els primers anys ens sorprenia i ara ja no ens sorprèn.
Els contacontes agraden molt.
I agraden molt i tenen un públic molt fidel.
I ahir, per exemple, la plaça Sant Miquel estava plena de gom a gom,
totes les cadires i algunes persones dretes.
Per tant, devíem ser cap a 275, 300 persones.
Cosa que està molt bé i sempre ens sorprèn que la gent continuï tenint ganes d'escoltar.
I per tant, amb un munt tan audiovisual, tornar a la oralitat està molt bé.
I ahir, a més a més, teníem la Montsa Planes, que ja és una vella coneguda de la ciutat,
però a més a més hi havia la Marta Escudero, que és una contista de fora de les nostres comarques.
Crec que és de Mataró, ara no podria precisar exactament.
I que va fer les seves narracions en castellà, però que també tenia una manera de fer diferent.
I per tant, per al públic sempre està bé que hi hagi contistes diferents dels habituals.
No, a més, és el que dius, que tenim uns contistes molt inquiets que van renovant el repertori.
Jo no sé quants contes deuen saber cadascun d'ells i elles, però és increïble.
No sé, jo tampoc no s'ho vintejo molt a aquests espectacles, no per faltar de ganes,
però jo crec que no els he sentit mai repetir un conte.
No, no, no.
I això és increïble, no?
I s'ho agafen amb molt d'interès.
Jo crec que això el públic ho valora molt i fa que any rere any la gent ho vagi seguint
perquè està convençuda que hi haurà novetats aquest any temàticament en aquests contes desbreconyits.
Per tant, per un cicle de contes per adults també té un punt delicient.
I la veritat és que es va acabar i al plaça Sant Miquel, i com bé tu deies,
doncs un cicle molt consolidat i amb molt d'èxit.
I mira que teníem coses al cap de setmana, perquè ja dijous va passar per Tarragona
la Compañía Nacional de Danza, amb Nacho Duato.
Després va venir el cicle de dansa al carrer, va estar un cap de setmana molt ballat,
també val a dir-ho així.
Sí, molt dedicat a la dansa.
Sabeu que fèiem els 10 anys de dansa a cel obert
i per tant hi havia una programació commemorativa
que vol dir que hi havia més espectacles dels habituals
i que vam poder veure, i a més eren dos dies consecutius,
amb dos formats diferents.
El primer dia a la plaça Sadasos, per tant en un mateix espai,
tres coreografies seguides, de les 10 fins a les 11, un quart de 12,
just a temps de llavors passar al Pla de la Seu a escoltar el concert del Quesse.
i el dissabte, quatre coreografies i amb tres espais diferents.
Van començar a les 10 a la plaça del Rei,
la gent es va desplaçar cap a la plaça Sadasos,
vam poder contemplar una altra coreografia
i finalment, a partir d'un quart de 12,
dues coreografies a la plaça de la Font.
I la veritat és que també va tenir un seguiment molt important.
Hem fet aquest canvi de dansa a cel obert diurna a nocturna,
amb el qual sempre en els espais i amb la llum
sempre s'agafa una màgia diferent.
I la veritat és que és aquest cicle que intenta aproximar
la dansa contemporània a tots els públics
i un any més jo crec que va aconseguir els seus objectius.
Clar, divendres la part alta era com un formiguer
perquè de la dansa podíem després pujar al Pla de la Seu
i trobar un foradet i observar l'actuació d'aquesta formació
d'en Rajasthan que va impressionar molt.
En principi va aportar molta alegria, molta curiositat
amb el seu fakir, la seva ballarina i aquests ritmes
que en definitiva eren cançons d'acollites i cançons
i temes molt rituals, no?
Passats pel tamís una miqueta del món de l'espectacle
però em va agradar molt.
Vaja, ja estava de gom a gom, com sempre, el que sé.
Sí, estava de gom a gom i tu deies,
era en tot cas aquesta proposta més colorista,
més desenfadada, entre cometes, de cara al públic,
perquè hi ha molt d'autenticitat, no?
Que aquestes són una mica les característiques
que marquen els Lady Freshers a l'hora de la programació.
Ja ho vam dir, que no era a Bollywood.
Exactament, exactament.
Que ningú s'entés enganyat, eh?
Fet de colorista i tot plegat,
no confonguem una certa superficialitat de la proposta
que no ho era i jo crec que la gent...
Ah, però eren un grup molt simpàtics,
els intèrprets arribaven molt al públic
perquè eren persones molt afables.
Una mica com és aquesta cultura
i com és aquesta manifestació musical i escènica,
perquè com bé deies tu, no?
Així com la música, doncs potser harmònicament
era més monotemàtica,
hi havia aquests factors de la ballarina, del fakir...
És que els munteixen una festa.
Exactament, i reproduïen, reproduïen una mica el seu ambient,
el seu ambient original,
on es propicia aquest tipus de música.
El dissabte, la banda Unió Musical de Tarragona
no va de cebre, tampoc, ni de bon tros.
No, m'ha agradat molt, m'ha agradat molt.
Hi havia, sabeu que el primer programa,
doncs era programa més clàssic,
més habitual en el repertori de banda,
hi havia l'Alcázar Nueva de Mollor
i la Torre de l'Ore de Jiménez,
i la segona part, i la suït sinfònica
del mateix Joan Batista Massagué, no?
Impressiones sobre un cavallero andante,
que en aquest cas va comptar amb un narrador
que li donava un plus en aquesta música.
I la segona part ja era dedicada a Tàrraco,
amb aquesta primera, amb la peça Espartacus,
davant d'arròs,
i la segona, el poema sinfònic Tàrraco,
que l'any passat es va estrenar
i que en guany comptava amb la dramatització
a dalt de l'escenari del grup de reconstrucció històrica Talaia.
Tot això va fer que tingués un plus d'espectacularitat
que, juntament amb la qualitat habitual de la banda,
que sempre odiem i la recalquem,
el treball del Joan Batista Massagué,
fa que la gent realment va gaudir d'un bon espectacle.
Doncs, si et sembla, no ens movem del teatre auditori del Camp de Mar,
perquè hem de parlar de la propera cita a aquest espai.
El divendres 3 d'agost a l'Orquestra Camerata 21
presenta un programa realment molt atractiu.
Havíem anunciat que conversaríem amb Tobias Gosman,
el director d'orquestra.
No serà amb Tobias Gosman,
però sí també amb un altre conegut d'aquest programa,
que és Xavier Blanca,
el president de la Fundació Camerata 21.
I ens posem en contacte molt ràpidament amb ell,
perquè em penso que han d'anar a assajar.
Ja se sap, els músics sempre estan igual, eh?
Xavier, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per atendre la nostra trucada.
Aquest comentari el fèiem de broma,
perquè sabem que sou molt estrictes,
com s'ha de ser en el món de la música,
i heu d'assajar.
Però és que no hem pogut resistir la temptació
de parlar amb vosaltres,
perquè aquest programa que feu,
aquest sí que és apte per a tots els públics.
Sí, sí, sí, per a tots, des de 0 a 99.
És que sí, és un programa magnífic.
El Jordi Ginamel, director del festival, també és aquí.
Què tal, Xavier, com estem?
Hola, bon dia, Jordi.
Bé, batallant, no?
Assajant, anirà preparant, no?
Posant a punt tot això.
Doncs molt bé, molt bé, molt bé.
Ens pots explicar una miqueta, Xavier,
per a aquells que no coneguin les obres,
perquè recordem que hi ha de Rossini, de Mozart i de Beethoven,
i peces molt conegudes.
Ens podries explicar una miqueta com estructurar el concert
i què és el que ens oferireu concretament?
Sí, mira, l'estructura del concert
serà una estructura clàssica.
Nosaltres el que hem buscat és que les obres fossin molt atractives,
que fossin una mica de festival, també.
I, bueno, la primera part obrirem amb un Barbero de Sevilla,
amb l'obertura, que em sembla que tothom coneix,
i és molt espectacular, és curtetes, agradables...
Bé, bé, és festiva.
Llavors, després, sempre, tots els concerts,
normalment es porta un solista.
Nosaltres vam pensar portar el concert de Mozart,
el concert de clarinet, que és un dels més prestigiosos,
i buscàvem un clarinetista, doncs, que estés, bueno,
el millor que poguéssim trobar.
I realment, mira, que vam deixar ara fa 20 minutets amb ell,
i és genial.
És l'Enrique Pérez,
que és el solista de l'Orquestra Nacional d'Espanya,
i la veritat és que és un dels millors clarinetistes
que podem trobar ara a nivell europeu.
El concert és magnífic, el solista també,
i em sembla que la gent,
bé, el segon moviment és la melodia que tothom coneix,
suposo que el reconeixeran i disfrutaran.
I després, bueno, una segona part,
doncs, ja buscant una sinfonia,
allò que fos de programa de gran nivell,
i per què no tocar una sèptima de Beethoven,
que és potser la sinfonia més dansable de les que va fer.
Tot és molt festiu, tot és dansa.
Bé, em sembla que com a programa de concert,
em sembla que totes les obres són de primer ordre.
Per al públic, magnífic.
Per als músics, en gaudiu molt amb aquestes obres, tocar-les?
Sí.
Perquè tenen la seva complexitat,
malgrat que són molt populars, déu-n'hi-do.
Toquem moltes notes.
Et puc dir que...
Per això no se les acabeu, eh?
Us guanyeu el sou, en aquest cas.
A euro per nota no surt, el que ho veu.
No, aviam, hi ha dos factors.
Un, que són grans obres,
que són obres de repertori mundial,
per tant, que hem de conèixer i que, bueno,
que ja coneixem, però que sempre que a l'hora de tocar,
sempre si la música és bona i coneguda, doncs millor.
I a més a més, pel plus de la dificultat,
que t'exigeix moltíssim,
que exigeix a cada grup, a cada secció de l'orquestra,
estar molt junta.
Clar, tot això, a més a més del que disfrutes,
doncs et posa una mica...
Allà sempre està el lloro,
perquè si necessites pistes, te'n vas a Norris, no?
I tot això fa que el músic sigui concentrat,
que l'ambient sigui molt bo...
Bé, que està molt bé el concert.
Jordi, jo no sé si vols comentar-li alguna cosa al Javier.
No, n'hem parlat bastament d'aquest concert,
i que aquest concert s'inclou dins el cicle de concerts
que ens ofereix Camerata XXI al llarg de l'any
a la ciutat de Tarragona,
que ja en portem dos,
a la Setmana Santa, al juny,
aquest és el tercer,
llavors per motiu de l'11 de setembre
tornarà a haver-hi concert a Camerata XXI.
I en tot cas, diria, Xavier,
potser comentar la quantitat de músics
que hi haurà a l'orquestra
i comentar que des de ja fa uns quants anys
la col·locació de l'orquestra a l'Auditori Camp de Mar
serà a la zona del fosso,
amb la qual aconseguim una proximitat major amb l'espectador
i una millora substancial de la sonoritat.
Per tant, realment,
és un concert per gaudir-lo molt a la fresca,
sentir-lo molt bé,
tenir els músics molt a prop
i amb un repertori que,
com deia el Xavier,
vaja, és per anar-se'n a casa molt contentet, eh?
I sí, si pots comentar una mica, Xavier, això, no?
La quantitat de músics que hi ha a l'orquestra i tot plegat.
Sí, mira,
és una orquestra,
és el que és l'orquestra clàssica.
En principi hi ha tots els instruments de ben a l'orquestra dublats,
i després una corda una mica més generosa.
Serem uns 40 músics
i, com deia bé el Jordi,
doncs tocarem, diguéssim,
el que és el fusar del Camp de Mar
perquè em sembla que estarem a un metro del públic
i el que volem,
el que pretenem una mica és que una orquestra sinfònica,
quan la vagis a escoltar,
els músics toquin
i que la vibració t'arribi al cos.
I una mica el problema...
jo vaig estar al concert de l'Orquestra Ciutat de Barcelona
i, malgrat que era una orquestra molt gran,
faltava aquest contacte, no?
Una mica com si l'orquestra estés una mica lluny del públic, no?
Bé, anem a provar
d'aviam si podem arribar just al cor de Tarragona,
de la gent de Tarragona,
i que està molt a prop,
des d'un metro.
És una aposta,
veurem aviam com funciona,
creiem que funcionarà molt bé
i que la gent ho visqui a un metro.
Ja hi havia moltes hores d'assaig
en els dies previs al concert,
tot i que són obres i peces
que vosaltres coneixeu bé?
Sí, de totes formes,
podries estar assajant i assajant,
vull dir, són obres
que a mesura que les toques
vas descobrint petits detalls,
vas coneixent també els teus companys,
podries estar fent molts assajos,
el que passa és que, evidentment,
també això té un cost econòmic,
però, bueno,
al principi portem tota la setmana assajant
tots els dies,
dijous també ja farem,
a part dels assajos també anirem
al Camp de Mar per mirar sonorització
i aviam com ens col·loquem,
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do,
però vaja,
tot, de moment,
tot controlat
i aguantem l'esforç.
Xavier, abans comentaves
això de la incorporació
de l'Enrique Pérez,
el clarinet solista
de l'Orquestra Nacional d'Espanya,
això és una constant
que aneu mantenint,
depèn quines peces
anar incorporant solistes
de moltíssim prestigi de fora.
Suposo que això
és un al·licient per al públic,
naturalment,
perquè tens la possibilitat
d'escoltar músics
de primeríssim nivell,
però suposo que de cara
a l'orquestra
també és com una motivació
suplementària,
comptar en les parts essencials
de les peces
de gent
que arriba una mica
al virtuosisme.
Sí,
és que treballar
amb grans músics,
bueno,
a part que et pot enrequir molt,
bueno,
és fàcil,
o sigui,
nosaltres arribem a la conclusió
que quan tot és fàcil,
quan tot surt a la primera,
quan no tens cap problema,
quan t'entens a la perfecció
sense tindre que
estigar set hores,
ja ho veus,
és que els músics que hi ha
al davant són boníssims.
Llavors,
per una orquestra
tindre un gran músic,
l'orquestra sona molt millor,
l'orquestra aprèn contínuament
grans coses,
bueno,
és tot més fàcil.
per tant,
i crec que també
el públic
es mereix tindre
els músics
de primera qualitat.
No, no,
i de fet,
Camerata 21,
i sempre ho diem,
que és una orquestra
de primeríssim nivell
i això ho recalquem molt,
no?,
que és una orquestra
professional
de primeríssim nivell
i que la gent
l'ha de veure
sota aquest prisma
i a més a més
s'incorpora
aquest tipus de músics,
doncs,
bé,
vull dir que
és un concert extraordinari
el que veurem
el divendres
al Camp de Mar.
Javier Blanc,
president de la Fundació
Camerata 21,
moltes gràcies,
de veritat,
per atendre la nostra trucada,
et deixem treballar,
que tens molta feina,
i fins la propera ocasió,
d'entrada fins divendres,
perquè,
però com que estareu treballant,
no us saludarem ni res,
us deixareu que feu vosaltres
la vostra feina
i nosaltres la nostra,
que és gaudir-ne.
Bé,
allistarem
i esperem que vingueu tots
al concert
i gaudir-s'ho teu.
Moltíssimes gràcies,
bon dia.
Gràcies.
Adéu, Javier.
Adéu.
Doncs,
una mica seguint
aquesta idea
i aquesta invitació
del Javier,
esperem que els oients
del matí de Tarragona Ràdio
també en gaudeixin,
per tant,
si volen anar a aquest concert,
doncs ja poden trucar,
977 24 47 67,
tinc 10 entrades,
en donaríem dues entrades
per persona,
aquelles trucades
que arribin ara,
977 24 47 67,
per gaudir d'aquest concert
de l'orquestra Camerata 21.
Tenim ja la primera trucada,
bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlo?
Amb la Montse.
Montse, què més?
Hernández.
Què tal, Montse?
Bé.
Has vist alguna cosa
del festival?
Contes,
queses?
No,
però ja...
Què dius?
Que has estat amagada a casa.
Sí,
és que he estat opositant.
Ah,
si has estat opositant,
res a dir.
Doncs,
escolta,
ara a gaudir moltíssim
aquest divendres,
però ja has opositat del tot.
Sí,
ja canto victòria i tot.
És a dir,
que saps el resultat i tot.
Sí,
tot,
tot.
Noia,
enhorabona.
Gràcies,
gràcies.
Enhorabona,
això sí que és una gran notícia.
Molt, molt.
Molt bé, Montse,
doncs, mira, celebrar-ho
amb el concert i amb el que convingui.
Aquí tens les entrades.
Molt bé,
gràcies.
Gràcies a tu, Montse.
Adéu-siau,
bon dia.
A veure,
tenia justificació la Montse,
de no haver vist res.
Totalment.
Jo no he opositat mai,
però jo he sentit a parlar
que quan un oposita
es veu que això,
que perds el món de vista,
eh?
T'has de tancar,
eh?
Tinc companys que també ho han fet
i a més a més també
amb un bon resultat.
Molt bé.
A veure si aquesta altra persona
que ens truca
oposita o no oposita,
de moment,
es talla la comunicació.
977-24-47-67,
Camerata 21.
El Barbero de Sevilla,
clar,
és que és una obra d'aquelles...
Quan mires aquest programa
dius,
això s'anava,
doncs,
una mica com retornar
a la infantesa,
no?
Quan per primera vegada
començaves a escoltar
aquestes peces
de grans clàssics.
Donem-vos a la següent trucada,
bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlo?
Maria Dolors Brull.
Què tal, Maria Dolors?
Molt bé.
Tu no has fet oposicions.
Jo no.
I, escolta,
has anat a veure
alguna cosa del festival?
Jo no.
Re, tampoc.
Bueno...
Ens posarem una creu a totes, eh?
Espera't, espera't.
A veure.
Vaig anar ara fa poquets dies
al Camp de Mar.
Què vas anar a veure?
Txidona, clar.
Va cantant aquell,
com se deia que tenia 92 anys.
Ah.
Ai, com se...
Chicho.
El Chicho Valdés.
Ah, això mateix.
I què tal?
Què et va semblar?
Molt bé, molt bé.
Perfecte.
Et va agradar, no?
Ui, la gent,
unes ovacions.
Bueno, va ser massa, massa, eh?
Va ser un espectacle
que va agradar moltíssim.
Sí, sí, sí, sí.
Doncs no res, Maria Dolors,
aquí tens les entrades,
pots venir-les a busquets,
esperem que t'agradi.
Molt bé, doncs gràcies.
En quina hora puc passar?
Doncs els matins, preferiblement,
si ets tan amable.
Sí?
Doncs vale.
Després igual passo avui.
Se pot?
Sí, dona, fins a les dues de la tarda
pots passar, d'acord?
Ah, doncs passaré.
Moltes gràcies.
A tu, Maria Dolors, bon dia.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
9, 7, 7, 24, 47, 67
ha estat un dels grans espectacles.
N'hi ha hagut molts,
però no és moment de valoració,
és que encara han de venir bons espectacles
al Festival d'Estiu.
Xuxo i Bebo Valdé, sens dubtar,
van ser una de les cites destacables,
com la d'aquest divendres.
Estem regalant entrades
als oients del matí de Tarragona Ràdio
pel concert de Camerata XXI.
Bon dia.
Hola.
Bon dia.
Amb què parlem?
Amb Dolors Espinosa.
Què tal, Dolors?
Com va tot?
Bé.
Vosaltres, molta calor, no?
Aquí estem bé, eh?
Eh?
Estem bé perquè tenim una miqueta d'aire acondicionat,
una miqueta, saps,
que diuen que no hem de fer molt de gas
com els aires acondicionats.
Però bé.
Molt bé.
Què estàs treballant, Dolors?
Sí, estic molt mòbil.
Ai, però estàs conduint, no?
No et sento gaire bé, eh?
Estàs conduint, no estàs conduint, no?
No, no, no.
Ah, molt bé.
Molt ràpidament, molt ràpidament,
molt ràpidament, Dolors,
si estàs al cotxe.
Has vist alguna cosa del festival?
Doncs no.
Res?
No, res, res.
Serà el primer?
Sí.
Bé, doncs esperem que t'agradi.
Bé, moltes gràcies.
A tu per trucar-nos, bon dia.
Demà, veritat?
I tant que sí, demà perfectament.
D'acord.
Adeu, Dolors, bona feina.
Moltes gràcies.
Adeu, sigueu, adeu.
9, 7, 7, 24, 47, 67.
Aviam, ja n'ha hagut molts espectacles.
Potser és que a vegades aquest concepte
de festival de festivals no ho tenim clar.
Jo crec que sí, no?
Però clar, vas pel carrer,
hi ha moltes activitats,
i dius teatre auditori,
la plaça dels sedassos,
l'estiu jove que també proposa
aquella altra activitat.
Donem a passar una altra trucada.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlo?
Amb la Marina.
Marina, què més?
Luque.
Què tal, Marina?
Com va tot?
Bé, bé, bé, molt bé.
Aquí, per la platgeta estem.
Estàs per la platgeta.
Que dolenta, i ens ho diu.
Has vist el tauró?
No, no, és que estic al Tafull.
Ah, no, doncs em penso que aquest tauró
és propietat del municipi de Tarragona, eh?
Sí, sí, sí.
Nosaltres és de Tarragona.
Si voleu, us deixem a la platja d'Altafulla
un ratet aquest tauró,
però no, no, de moment és nostre.
Sí, sí, aquí la propietat, no?
Molt bé, Marina.
Marina, has vist alguna cosa del Festival d'Ansa,
què sé?
No, no, però l'he escoltat per la ràdio.
Com a mínim l'has seguit per la ràdio.
I tant.
Doncs molt bé, esperem que t'agradi molt
aquest concert de Camerata 21, d'acord, Marina?
Vale, moltes gràcies.
A tu per trucar-nos, bon dia.
Adéu-siau, adéu-siau, adéu-siau.
Des de la platja d'Altafulla, tranquil·lament,
la Marina que diu calla,
que jo aniré a veure també
aquesta actuació magnífica
de l'Orquestra Camerata 21.
Em queden dues entrades
i només puc rebre una trucada,
perquè encara hem de parlar
d'altres cites d'aquest festival.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlo?
Amb l'Àngel.
Àngel, què més?
Àngel, com va tot?
Bé.
Hem vist alguna cosa del Festival?
Sí.
Què hem vist, a veure?
Lo de la joventut.
Ah, mira, l'esperit jove de l'Àngel.
I què, m'agradar o què?
Sí, no?
Ah, sí, sí, sí.
Diu lo de la joventut,
però la joventut ha fet molta cosa, eh,
aquest estiu a Tarragona.
Lo de la cova, eh?
Ah, lo de la cova.
Que vas anar amb ells a llegir textos?
Sóc l'Àngel Semaniego.
Ja ho sé, ja.
Ja ho sé quan m'has dit lo de la cova.
I escolta, com va anar la lectura de textos, a la cova?
Bé, bé, va anar molt bé.
Van escriure molt els joves dins de la cova?
Sí, i a Fosca.
I a més ens han de venir a veure
i llegir-nos els textos que van fer a Sotaterra, no?
Ah, això li heu de dir a aquell noi.
Doncs ja li heu de dir a aquest noi.
Molt bé, Àngel, aquí tens les entrades.
Gràcies per trucar-nos.
Vale, de res.
Adeu, si ja ho bon dia.
Adeu, adeu.
Adeu, doncs com dèiem,
hi ha Orquestra Camerata 21 divendres,
però hi ha una altra cita del Que Sé.
És l'últim concert del Que Sé.
Sí, i en aquest cas canviem d'espai
per temes logístics,
no per voluntat expressa,
i canviem del Pla de la Seu a la Plaça del Rei.
Serà dissabte, dia 4, a les 11 de la nit,
també mitjoreta més tard,
a les 11 de la nit,
a la Plaça del Rei amb un espectacle.
Diem espectacle perquè, a banda de música,
hi ha altres elements que el fan especialment atractiu,
que és Immigressons,
aquest projecte que es va presentar l'any passat
al Mercat de Música Viva de Vic,
que intenta recuperar sonoritats d'un costat
i a l'altre de l'Atlàntic,
de Catalunya i d'Argentina, en aquest cas.
Una mica un cert repàs històric i musical
en aquestes dues cultures
a partir de l'immigració, per tant,
de gent de Catalunya que ha anat a Argentina,
gent d'Argentina que ha anat a Catalunya,
i, per tant, les cançons més emblemàtiques
o algunes de les més emblemàtiques
de les dues cultures amb un sol concert,
i, per tant, hi pot haver música
des de Joan Manel Serrat,
música d'Esperame en el cielo
de Paquito López Vidal, per entendre's,
una peça argentina.
Escolteu-me una petita mostra, Jordi,
mentre truquem a un dels integrants
d'aquesta formació que actual que sé.
Pensa en mi, pensa en mi quan no t'arribi el sol
o quan t'arribi en el mes o quarts de nou.
i porta'm, porta't a la teva brusa
o pintat en el teu somriure vermell.
Déu-n'hi-do, els anys que feia que no sentia aquesta cançó absolutament meravellosa
de Joan Manel Serrat, i Déu-n'hi-do, com l'hem escoltat ara, eh?
Sí, eh?
I com la podrem escoltar?
Mira, poca broma, eh?
Sí, eh? Emociona, emociona molt.
Ens estàvem esborronant.
El que passa que hem dit, calla, l'escoltarem dissabte
i tindrem ocasió d'escoltar-la més endavant,
però ara el que volem és parlar amb Raül Fernández,
és el director musical d'aquesta formació que ens visita al QSE Immigressons.
Raül, molt bon dia.
Bon dia, què tal?
Doncs mira, ara ho dèiem emocionats d'escoltar aquesta magnífica veu
amb aquesta preciositat de cançó de Joan Manel Serrat.
Aquí a l'estudi, lògicament, està el director del festival, Jordi Giramer,
si us voleu saludar vosaltres mateixos.
Sí, Raül, sóc el Jordi Giramer, que ens vam veure l'any passat al Pla de la Seu,
que ens va presentar el Jordi Freixas,
el programador artístic del QSE concretament,
i jo programo tot el festival en general i ho coordino.
Rea, que ens ve molt de gust tornar-te a tenir Tarragona.
En aquest cas no podràs ser dins el màrquing comparable del Pla de la Seu,
que vas tenir possibilitat de disfrutar-ho.
Ah, jo pensava que sí.
Oh, i quina desil·lusió, ara tindrà el Raül.
No, però la plaça que t'han preparat és magnífica també.
Sí, la plaça del Rei també té molt d'encant,
i així ho vas variant una miqueta.
No, ara ho comentàvem, que per temes logístics
no sempre és possible davant de la façana de la catedral,
el Pla de la Seu, i en aquest cas tindreu la plaça del Rei.
Però segur que tampoc no et decebrà.
Segur, mira, així ho proves tot.
Així ho proves una miqueta tot.
L'any passat vas deixar molt bon gust de boca amb el teu espectacle,
i ara aquest any, doncs bé, esperant aquest Immigressons,
aquesta mena de mestissatge cultural i musical argentino-català,
que segur que ens pots explicar molt millor.
Sí, perquè el nom és prou eloquent i ens pot indicar alguna cosa,
però bé, també podria ser català i argentí,
com podria ser magraví i danès, m'entens?
Per què català, per què argentí, com comença tota aquesta aventura,
que a més està tenint una experiència magnífica a nivell internacional, no?
Doncs mira, la cosa va ser...
En realitat, Immigressons és un encàrrec,
i a vegades aquesta paraula comporta, doncs, no sé de grau,
com de, com ho diria jo, artificialitat, però no, no és així.
Això va ser un encàrrec del Manel Montañés, del Mercat Musical de Vic,
que volia fer, i a fer, o sigui, l'any anterior era el nostre,
i havia muntat un espectacle amb Catalunya i el Marroc,
que es va dir Conexió Argant,
i es veu que havia estat ell a Buenos Aires,
havia parlat amb la gent del govern de Buenos Aires,
estaven molt interessats en muntar un concert conjunt,
i em va proposar a mi portar la direcció musical per la part de Catalunya
d'un concert que tractés el tema de l'exili,
el tema de, no tant de la immigració actual,
sinó de l'exili històric de catalans,
sobretot durant la guerra civil cap a Llatinoamèrica,
i, doncs, que tractés això,
i que a través de la música,
doncs, expliquíssim una mica els viatges de la gent,
aquests viatges molts cops involuntaris, sinó obligats,
que feia de gent, doncs, a causa de la guerra o de la fam al nostre país,
i també vam acabar parlant també de les experiències de gent argentina
cap al nostre país més recent,
sobretot cap a la dictadura militar dels 70s
i d'aquests últims anys del Torralito.
Doncs això va ser el projecte,
llavors el que vam fer va ser entrevistar-nos amb gent,
tant l'Ernest Osnájer,
que és el director musical per la part d'Argentina, com jo,
amb gent que havia viscut aquesta experiència,
i ells ens deien quines cançons eren fonamentals dins la seva vida,
o narren millor dins la seva vida aquesta experiència molts cops traumàtica.
No només es buscaven persones argentines, catalanes,
sinó, com bé deies, un repertori que, a més, és d'allò més singular.
Escoltàvem el menú de de Joan Manel Serrat,
però ja des de la tradicional, el noi de la mare,
passant, si no m'equivoco,
doncs per temes com la Migrant,
o alguna que altra cançó de Fito Paez.
És clar, perquè la gent amb la que podíem parlar,
la veritat és que està molt, molt ben muntat,
o sigui, jo vaig anar a l'Argentina,
abans de treballar en un estrictament musical,
jo vaig anar cap a Buenos Aires a parlar amb exiliats,
o fills d'exiliats catalans,
que vivien allí a Buenos Aires,
i parlaven, doncs, de la música, que recordaven.
També va passar això aquí a Catalunya,
on l'Ernestus Nejer es va poder entrevistar amb argentins
que havien emigrat, doncs, feia més poc.
I, clar, estem parlant que tenim un repertori
que pot anar des de la cançó popular
i tradicional més antiga,
o que, òbviament, que no se saben ni els orígens molts cops,
fins a temes més actuals,
com pot ser Carabella Esnada de Fito Paez,
que ens parlaven d'això.
Fito Paez és una de les figures més importants
dels últims 20 anys a l'Argentina,
i, òbviament, molta gent de la que havia vingut
pel Correditor recordava Fito Paez
i valia la pena tractar un tema més actual.
Heu estat al Brasil, a l'Argentina, actuant.
Com reben el català?
Perquè hi ha cançons en català, lògicament.
Com reben el català al públic?
És una llengua molt desconeguda.
No, en realitat no.
Jo crec que es sorprèn més amb el català,
diguem, la gent que tenim més a prop,
no, òbviament, no la gent d'aquí,
però sí a la resta d'Espanya...
Sí, perquè heu estat a Madrid, també,
amb aquest espectacle, no?
Sí, sí, i jo porto...
O sigui, jo per experiència pròpia
porto cantant en català i castell
en un mateix concert, doncs, bastant de temps,
i tinc la sensació que es sorprenen més,
diguem, la resta d'Espanya,
que no pas a Brasil, a Argentina,
o, mira, ara fa poc vaig estar tocant a Mèxic,
he tornat fa quatre dies,
i et puc explicar que,
quan vaig acabar el meu concert,
la gent del públic va començar a demanar
rai, perquè és una cançó en català,
saps, jo em vaig ficar molt sorprès,
i no l'havia tocat, perquè tant sàmia,
tampoc es postigui a apretar els mexicans
amb molts temes en català, no?
I em demanava un tema en català,
o sigui, jo crec que és molt més normal,
i ho entenen molt més a vegades,
més lluny d'anem que no pas aquí al costat.
Quants músics i veus
integreu la formació que vindrà a Tarragona?
Doncs la formació és una mica més reduïda
del que vam portar a la gira catalana,
la gira catalana hi ha a Brasil i tal,
perquè diguem que hi ha una part de músics argentins
que no hi són,
però Déu-n'hi-do,
la formació és bateria, piano i roads,
jo tocaré les guitarres i canto,
la Sílvia, que és la veu principal,
i doncs hi ha un contrabaix també,
i crec que no em deixo ningú.
Home, sobretot no el deixeu quan vineu cap aquí, eh?
No us descuideu cap músic,
i no us descuideu la Sílvia,
que té una veu realment extraordinària.
Ah, sí, la Sílvia és meravellosa.
Déu-n'hi-do, quina veu, ara l'escoltem.
Ah, sí, ja segur que no ens la deixem.
Per això, eh?
No sé si el Jordi et vol fer algun altre comentari.
No, només comentar que en aquest projecte,
com bé deies tu,
va néixer una mica de la iniciativa
del Manuel Montañés,
el director del Mercat de Música de Vic.
ha tingut un complement a banda de pròpiament preparar el concert,
que és l'edició d'un disc i un documental per a televisió,
concretament produït per Canal 33.
Vull dir que suposo que tot això ajuda
que aquest projecte hagi trobat un cert complement
o un cert bressol, no?
Sí, sí, clar, això ha estat important també perquè,
òbviament, un projecte que té una data de caducitat molt clara,
com és, sobretot,
tinguem ressons amb Argentina,
que és el que presentem aquí,
que era un projecte que es va fer en un principi només per Vic
i pel Festival de Jazz de Buenos Aires,
que l'hem inaugurat el passat mes de mai,
lo qual va ser una experiència brutal també,
doncs sí que al final ha tingut molt més ressò
perquè va anar bé
i perquè al final es van fer molts més concerts
de la que esperàvem,
però el que volia dir és que a vegades
amb un projecte que té una data de començament
i una data de final tan clara,
doncs quantes més coses passin al voltant millor,
perquè més transcendència agafa al final en el temps també.
Doncs ja tenim moltes ganes d'escoltar
i de veure aquest concert,
et garantim i fins i tot ho firmem,
que t'agradarà molt la plaça del rei?
Estic convençut.
Si cal, crida'm un notari i ho signem,
que t'agradarà, que no et decebrà.
A mi Tarragona m'encanta, de veritat.
No és la típica cosa per la populista.
Doncs escolta, si vas venir l'any passat
i em referi, si no recordo malament,
i si vindràs en guany,
doncs qui sap, potser l'any vinent
et podem tornar a veure
i et busquem una altra plaça
perquè les vegistes estan totes,
què et sembla?
Estaria molt bé, estaria molt bé.
I l'any que ve vinc en directe ja,
ja que hi som, al vostre programa.
Doncs a veure si és veritat.
Aquí a l'estudi, eh?
Inscrito.
Físicament.
Exacte.
Doncs serà un plaer, de veritat,
que sí, Raül.
Per l'any que ve o quan vulguis,
aquí estem, a la teva disposició.
Molt bé, moltes gràcies.
Moltíssimes gràcies.
Una abraçada.
Igualment.
Vinga, adeu.
Una abraçada, Raül.
Adéu.
Entre goig i penes
Abraçat contra el poema
Collegeses de malalt
M'agallarà mantrosa la ciutat
quan marquis l'hora i obris les finestres del despatx
i t'esporcis els ocells que fan niu els teus cabells
i el col que l'ocell ha engaviat mort.
Ells em duen a les plomes somnis i vetens
quan colpesen els meus vidres els seus vells.
I em compten l'història blanca i menuda
que entre quatre parets és molt...
Bé, ara ho han escoltat així en un enregistrament,
ja saben que en dissabte, a les 11?
A les 11.
A la plaça del Rei?
Dissabte a les 11 a la plaça del Rei,
que això ho dic perquè en el programa va sortir,
és un fet de rades que nosaltres ja vam avisar convenientment
aquest divendres passat a la plaça del Pla de la Seu,
vam avisar que hi havia aquesta rada en el programa
i que en lloc del Pla de la Seu és a la plaça del Rei
a les 11 de la nit i que és un projecte de músics argentins i catalans.
I és l'últim concert del Quesse?
Sí, sí.
Mira que ens estimem aquest Quesse,
perquè ens ha fet gaudir i ens fa gaudir de bons moments.
És un cicle que ja està absolutament consolidat,
hi ha vuit edicions i que la gent segueix,
gent a més abans, ho comentàvem,
gent de totes les edats que segueix aquest cicle,
i en aquest cas, bé, una proposta diferent,
segurament del que hem vist fins ara,
però que segur que deixarà molt ben robust.
Home, Jordi, diferent, que no ens estendrem gaire
perquè en volem dedicar-hi un temps més que ampli
a l'espectacle que arribarà el 8 d'agost,
un espectacle que jo m'atreviria a dir que arriba
per donar-nos tot just a la línia de flotació de la consciència.
Sí, per desvetllar consciències estem parlant,
ni més ni menys que l'adaptació d'una de les tragèdies més importants,
los persas, d'Èskil, una tragèdia grega
que, a diferència de la resta, no està basada en mites i mitologies,
sinó en un fet real com va ser la batalla de Salamina,
i, per tant, la victòria dels grecs sobre el poderós exèrcit persa
comandat pel general Xerxes.
que, bé, amb l'adaptació que han fet,
que l'Ixte Baito i Pau Miró situen l'acció,
no a la Grècia clàssica i a Salamina,
sinó que situen l'acció en un lloc inventat...
Un camp de batalla, no?
No, un lloc que l'haurien mitjar concretament a Afganistan,
concretament a Afganistan,
i, per tant, els protagonistes no són l'exèrcit persa,
sinó, en aquest cas, les tropes espanyoles que estan desplegades arreu
i en aquests moments en un punt calent del planeta com és l'Orient Mitjà,
en principi amb una missió humanitària,
però aquí una mica agafa que l'Ixte Baito per reflexionar sobre...
en el fons agafa aquests perses per fer un cert al·legat antallí balicista
i, per tant, fa un cert anàlisi d'aquest desplegament de les tropes
i, concretament, de situar les tropes espanyoles
i, en aquest cas, el general Xerxes és una dona
i és una soldat,
una soldat protagonitzada per Natàlia Dicenta,
que, en tot cas, aquí la veurem amb un registre molt diferent,
perquè, com bé sabeu, les propostes del Calixte Baito
no són propostes convencionals, són propostes que volen anar molt a fons
i que aquí la Natàlia Dicenta fa un personatge dur,
un personatge que, a més a més, canta,
perquè el que també fa que l'Ixte Baito és recuperar la música
i, en tot cas, aquesta mena de salmòdies que feia el cor grec
també el posa en l'espectacle
i, per tant, es converteix en una mena d'opero teatre musical,
amb el qual els actors també són cantants
i, en aquest cas, una banda de rock
que canta o que interpreta cançons de Jan i Joplin
o d'altres temes.
Per tant, és una sacsejada de les consciències
feta amb tota la força que té Calixte Baito
i amb un repartiment, això,
Natàlia Dicenta, Roberto Quintana,
un espectacle que ha reduït l'original
i és un espectacle, allò, intens i comprimit d'una hora i vint,
per tant, que no és un espectacle que es pugui fer allà de cap de les maneres,
amb una escenografia molt potent que representa aquesta mena de...
Home, el Jordi ha portat fotografies i són impactants
en el sentit que aquesta foscor, aquesta angoixa que provoca, no?,
la guerra, que és un tema universal i intemporal,
realment, a mi em dóna la sensació que ens pot fer-ho sentir físicament,
allò d'estoma que digui.
Amb aquests vehicles, no?, destrossats per les bombes...
Sí, sí, un panorama allò de paisatge després de la batalla, no?
Però, a més a més, amb molt de ritme, molta contundència.
Això s'ha estrenat just aquest divendres passat al Festival de Mèrere,
un dels festivals de teatre clàssic, segurament el més important de tot l'estat,
amb molt d'èxit, amb una certa controvència per part del públic,
però que, en general, per exemple, el primer dia,
la gent va ovacionar l'espectacle i és tota la setmana
que estan representant a Mèrida i em sembla que hi havia
unes 6.000 entrades venudes, per tant, un espectacle que ha tingut
molt bona resposta, que la gent té moltes ganes de veure
i que tindrem la possibilitat, jo crec que era el privilegi,
de poder-lo veure a Tarragona el 8 d'agost.
Just acaben a Mèrida i estan estrenant a Tarragona
i és l'estrena a Catalunya.
I si no hi ha cap raó o estranya de darrera hora,
jo crec que també tindrem l'oportunitat la propera setmana,
de parlar amb alguna de les persones implicades
en aquest muntatge, amb la qual cosa,
si ara ja tenim ganes de veure'l,
després de parlar amb els seus protagonistes,
ja pot ser una cosa de dir, vinga, va, que comenci.
Jordi Giramé, com sempre, moltíssimes gràcies
per l'esforç per acompanyar-nos
i, si no hi ha novetat, ens retrobem la propera setmana.
Molt bé, l'esforç, no?
És un plaer i agrair-vos, com sempre,
que ens tracteu molt bé i, a més a més,
és una manera de difondre l'activitat cultural.
Moltes gràcies a vosaltres.
Fins la propera setmana. Adéu-siau.
Gràcies.