Estimats! Estimats fills! Estimats fills de puta!
Rapallà, que...
Floreu! Floreu i riureu!
Perquè en guai ens hem assustat amb la filla del matí i l'adéu acompanyat.
Envocat fins a les seies i anys de geure al purgatori,
el rei va anar-se'n de marxa amb el cap del consistori.
El darrer pòmic de bilis, en la nit de comiat,
el rei dicta el testament a un anal fent d'advocat.
Encompliu l'últim desig de lliurar-me l'escriptura,
va deixar triar el Nadal la seva mort per tortura.
L'alcalde, sempre a la moda, escollia el darrer reclam,
emprenyant difós pel mòbil, a la forca, com Saddam.
Ara reposa la xarxa, es pot veure pel YouTube,
com aquest pati acaxulit, al final ha fet cap ú.
Proceneixo a la lectura del dictat d'un dictador,
l'absolut rei de la festa, cap al mat com un cabró.
Tarragona, 20 de febrer de 2007,
jo, que en les voltes 26è, faig la fi del cabalàstic.
Poca cosa comparat amb la campanya del nàstic.
Com deu dir Pepe Montilla, que m'aquí teu-lo bailau,
si estic a punt de petar, és a causa del sarau i la farra tan salvatge,
per la Déu que ens hem armat.
Nadal, amb tota la pasta que t'endús del teu mentat,
en aquesta última nit et diré, Joan Miquel,
com s'organitja un traspàs de poders amb sang i feu.
Res de passar per les urnes, ni sistema democràtic.
Jo decideixo maldit pel meu mètol automàtic.
Declaro que en la ciutat,
república independent d'aquest culte de nació
i de l'estat prou volent que la manté ocupada,
ja pot anar al tripartit, abaixant-se els pantalons,
a fer el pluribó a Madrid.
Zapateros i rajolls,
que estirin els plats pel cap,
o s'enculiran cadena,
trenguin plit o implin el pap.
El ridícul que estan fent
amb la carronya de l'Eta
per dir que hi ha permets,
és ben ben joc de bragueta.
Mentrestant, la gent distreta,
pagar, callar i anar fent,
que se'n vagin tots plegats
de cap a l'infern pujent.
Mentre no arribi el meu fill
i sigui major d'edat,
d'això un govern interigui
que m'enegui la ciutat.
Decreto que Palomino
en sigui el meu dictador,
perquè, vist el que hi ha ara,
segur que no ho fa pitjor.
i els dos aspirants de tot,
ja els tinc una feina a punt,
Pallesteros i Ganesio
ja hi poden posar al damunt.
No tocaran pas putrona,
sinó pedra, pic i pala,
que en derroqui veu fortit,
pedra, pedra, amb la cigala.
I el llep a punts del Carles,
el nanbaruant comarcal,
que deixa la presidència
i el sofà municipal.
Ara que per fixa plega
de carregar-se les festes,
el faré sortir a la creu
el seguici de les festes.
i la comparsa del dualqui
i els cap de trons de cultura,
els d'esteros cap a reus,
el vell mig, donet i empura.
Perquè de fets culturals,
ja està clar,
són uns negats,
ni teatre ni xampres,
festivals apadassats
i la pasta que s'esfuma
com per art d'encanteri,
encara que tothom sap
que va parar el punyferi.
Roig vermell com un prostíbul,
un petit club de segona,
ja torna el seu lloc
al nàstic de Tarragona.
Amb el sou del president Nadal
no les ha encertat.
Aquest club que sembla un cib,
calma ni deixar la bra.
Ja passeixen per Espanya
fent riure a tort i a dret.
Tot xec, per més coherència,
president o maillolet,
i a les mitges pas,
la llotja convertida en paradeta.
L'estil pòsit de pesca,
ple de lluç i cerdineta.
Per desfer-se de les ganyes,
doncs algú que no hi entengui,
a Madrid, pel Calderón,
i a la porta,
que n'aprengui.
pels rots,
un llagustinets que parli en valencià,
i a l'indoiro,
un arroz negre,
el seu gust,
feta en filtrà.
I el peix que no puguis vendre,
que te'l compri pesca nova,
i de regal,
la defensa,
congelada,
no és tan tova.
el fom que vagi entrenar
l'infantil del Bonavista,
i els menys que treballi
el mercat de paradista.
Tipes com tu,
Nadalet,
la teva casa n'és plena,
d'entre tots els esmentats,
en destaca una melena.
Oi que ara la Martorell
vol fer nals de cons per llimura?
Busca carro guanyador,
a callar,
a coprar i a viure.
Nadal,
que es tregui del cap
la flamant llista de reptes,
i que es posi a treballar
per crear-ne el nou de concretes.
Que inviti la residora
d'aquell poble tan xistós,
que ha mostrat en calentari
el seu cos luxuriós.
12 mesos ben calents,
amb motiu del patrimoni,
12 imatges suculentes,
per deixar-ne testimoni.
El janet,
el mercat del circ,
han posat l'endolori.
I a l'agost,
a l'estilçado,
a la presó del pretori.
Després d'aquesta escarçada,
ja poden fer les maletes
els que quedin del PP,
que aniran a fer punyetes
ajudats pels ciutadans,
que els prenen la clientela
amb el seu cacao mental
barrejant peig i camela.
Buscant d'aig d'aquest pastís,
han nascut uns habitants,
engendrats en un teatre
i educats com a farsants.
Confonen el gilingüisme
amb dir les coses a mitges.
Van esmorzar el vinc
i el sopar
o pecat de citges.
Animant els picoletos
o portant 3 TV3,
demostra que el seu partit
de català no en té res.
Però si d'espanyolistes
hi ha panys que n'hem sobrat
i de passes d'ultradreta,
ja en teníem agrapats.
dilúdils el món més ple,
vegi si no els d'esquerra,
els dels rius i la rocell,
em fan caure els ous a terra,
florits a l'Ajuntament
per si els cau la boteria
i els deixen entrar el govern
amb una nova alcaldia.
que vagin a predicar el desert
o a Perafor
a l'estació de l'Ave,
a dalt del tren de la mort.
Dels burbuns,
només diré,
puix que som del mateix gremi
fa tres ses anys,
del marxa,
que no demanin cap premi
per tenir s'udomitzat
a la nació catalana,
que rei a rei els diré,
busqueu una altra fulana.
Si en tres segles
no he pogut sotmetre
la voluntat
d'aquesta terra ocupada,
doneu-li-la llibertat.
Si això és a Catalunya,
ja us ho és la princesa.
Parirà un mort català
però amb sang de reialesa,
la del rei del carnaval,
per muntar els futurs hereus
que no surtin subnormals
com si fossin nats hereus.
On ens heu aquests burbuns
i entre el nucli putrefacte
que ens sumin la seva merda
fins que el reventi l'olfacte.
Si veus que s'hi ha d'esperir,
no és pas per culpa del vi.
Han estat les teves obres
i el rug que les va parir.
Passant pel carrer d'esòmetre,
ensopego un nou pocà,
fins i tot a la tercera,
en les faltades de Conyà.
Em cago en el moll del cendre
i el ceguit de cascos blaus.
Tarragona em fa cagar
per culpa d'aquests babaus,
per mostrar-los a l'UNESCO
i envieu aquest regidor.
Tarragona és tot ruïna
i no pas de l'antigu.
Visca la festa
i fora la moral
i quan tristament
m'hagueu d'emperrar,
us prego que s'hi veïu
amb la Bacanal.
No pareu de privar,
cap ballar i cardar,
fins a arribar a l'any que ve,
fins que a les totes 27è.
Gràcies.