És un quart de dotze del migdia, el tradicional poema de Nadal
de Josep Maria de Sagarra arriba aquesta nit a Tarragona,
a la catedral, amb la companyia que un any més encapçala
Esteve Polls, el director, el tenim a l'altre costat
del fil telefònic i ja el podem saludar.
No el tenim encara? Bé, però el tindrem immediatament.
Qui sí fa una estoneta que ens acompanya és l'actriu
Alexandra Palomo. Alexandra, molt bon dia.
Benvinguda. Estàs tan encostipada.
Ai, que greu que em sap. Bé, més greu et sap tu, evidentment.
Però és que, clar, això per una actriu és terrible.
I amb el fred que fa a la catedral, entre tu i jo.
No, no, ja, ja, entre tu i jo.
Jo recordo les representacions dels poemes de Nadal
amb els abris, els actors i les actrius, allà amb l'abrigueta,
guants, bufanda...
Fa maco perquè fa Nadal i realment tens fred,
perquè al Nacional teníem molta calor i havíem de fer veure...
Que teníeu fred.
Que teníem fred i dius, mare meva, que difícil.
Però aquí realment ho sentirem de veritat, això del fred, jo ho crec.
No, no, però fa ràbia, eh, amb un acte com aquest està així.
Fa rabieta, però...
Els actors ja sabeu com fer-ho, això, també.
Sí, no, no, no, és que més que res és que un cop estàs a escena
se te'n van tots els mals, els tics, el tartamudeu, tot, absolutament tot.
Ho deixes aparcadet, hi ha tanta concentració, i més quan estàs malament, clar.
Que bé que d'un temps cap aquí es recuperés el poema de Nadal,
que perdés aquelles connotacions com una miqueta antigues, rònecs,
i es digues, no, no, el poema de Nadal és alguna cosa més que un poema relacionat
amb les persones que tenen, doncs, una fe religiosa, que ho és, òbviament,
té un sentit marcadament religiós, però, en definitiva, és un missatge de pau,
de concòrdia, és tot un conjunt de paraules velles, plenes de contingut, també, no?
Sí, sí, Déu-n'hi-do.
És molt més que tot això.
I jo penso que sí, perquè, a més a més, em sembla que no ens ho prenem
com una cosa religiosa, si més no, jo no.
És que té molt més que això, o sigui, simbolitza molt l'actualitat,
és com un Shakespeare, sempre dic que el pots fer durant molts anys, no?,
perquè sempre té un contingut actual, doncs, aquest poema de Nadal és el mateix.
Cada cosa reflecteix, o sigui, els pasturats reflecteixen l'innocència,
la gent pura d'acord, no?, que pot arribar al camí,
el rabadà reflecteix, doncs, aquest món materialista en el qual vivim, no?
I això no morirà mai.
I curiosament, quan assisteixes a una representació del poema de Nadal,
t'hi fixes que cadascun dels espectadors es queda amb una part d'aquestes
que tu estaves ara simbolitzant, no?
Sí, sí.
T'identifiques més amb una part, amb una altra.
Sí, sí, sí, clar, cadascú agafa la part que més són quatre cans
i, bueno, és el camí, no?, que seguim per arribar a un objectiu en concret,
que és simplement ser bona persona i mirar amb els ulls dels nens, no?,
que no tenen cap mena de malícia ni de mala intenció.
Sempre s'ha dit que tots els actors de Catalunya,
o que per ser un actor has de passar per l'amaterisme representant els pastorets,
tots els actors i actrius haurien de fer com a mínim una vegada a la vida el poema de Nadal?
Jo crec que sí, perquè és una experiència molt maca
i a part que aquí no hi ha protagonisme,
és un cant dit a sis veus, no?
I si una trontolla, ja l'hem pifiada,
vull dir que som uno para todos y todos para uno,
és la frase que fem servir pel poema.
Alguns oients potser diuen, home, jo ja he anat a alguna que altra representació,
però és que cada any és diferent.
Jo hi he anat a més d'una i cada any és diferent.
I quan acaba dius, l'any que ve tornaré,
perquè segur que podré fer una relectura encara més intensa d'aquest text.
Sí, nosaltres l'encara, jo l'estic fent encara, eh?
Sí, sí.
O sigui, jo no et podria parlar del poema de Nadal tampoc exactament què significa,
o sigui, l'intueixo, la sento,
i a part perquè tenim un senyor director que ell sí que la sent des de fa molts anys.
I saps on el tenim? Dalt del tren.
Ah, està dalt del tren.
Dalt del tren, l'Esteve.
Esteve Polls, molt bon dia.
El podem ser, Esteve?
Sí.
Hola, molt bon dia.
Us sento molt lluny perquè estic viatjant en el tren.
Bé, doncs, escolta, Esteve, una miqueta...
En el tren es posa perillós avui dia.
Sí, doncs, ni que sigui una miqueta saludar-te,
perquè cada any tenim la sort de tenir-te aquí en directe als estudis.
Enguany ho ha estat.
I felicitar-te pel tema del Nacional, per fi, eh?
Ah, ja.
Sí, per anar al Nacional, ho heu dit.
Home, per el tema del Nacional, tant de temps, no?
Et sento, però, molt malament.
Em sents fatal, llàstima.
I llunyíssim, a més a més.
Llàstima, Esteve, perquè tu et sentim molt bé.
No sé com ho farem, això.
Mira, podríem fer una cosa.
Et tornem a trucar?
A veure, que a vegades hi ha aquests miracles.
No crec que ho arreglem gaire.
Interromp, veus?
Té 60 raons.
Ara l'hem perdut del tot, a l'Esteve.
A veure, els oients es faran càrrec.
Demanem disculpes, lògicament, per la qualitat i tot això,
però tampoc no està en la nostra mà.
Farem els intents, perquè no volem perdre l'oportunitat de conversar
ni que sigui un minutet amb l'Esteve,
que cada any del món ha vingut aquí a la ràdio,
ha segut una bona estona i ens ha parlat del poema de Nadal,
però, clar, les circumstàncies.
Ens explicaves que el Nacional va ser una cosa fora del lloc.
I era un tema que es reivindicava, feia temps.
Perquè a vegades no es diuen les coses així, clarament,
perquè dius que ningú s'ofengui d'escoltar.
Jo crec que s'ha de dir.
Clar que sí, i era hora que s'apostés
per una representació del poema de Nadal al Nacional.
Sí, clar que sí, i a part és que han acabat contentíssims
i tots tres dies vam omplir la sala gran del Nacional,
vull dir que per omplir la sala gran té la tela molt emocionant.
La veritat és que molt maco que quan surt l'Esteve al final
ja ets de l'homàs.
Bé, això és del...
Jo no dic esperat, però si algú es despistés
en una representació del poema de Nadal
sabria perfectament que arriba al final
quan, jo parlo de la catedral, que és on l'he vist sempre,
quan l'Esteve apareix des de l'entrada de la catedral
pel passadís i va caminant i s'acosta
i com deia l'Alexandra,
us mira d'un amb un...
Sí, sí, sí, amb aquella presència que té ell
que et quedes totalment congelat
i a part que recita d'una manera fantàstica.
En aquesta ocasió, al poema de Nadal
generalment hi ha un acompanyament musical,
hi ha hagut anys que s'ha optat per un quintet,
el cant de la Sibila, ara ho recordàvem,
amb la Maria del Mar Bonet, que va ser un espectacle formidable.
En fi, uns conjunts corals
que dius, bé, això és increïble
i en Guany Laposta
és força innovadora
perquè estem parlant del Raül Fernández.
Refri l'hem conegut
als festivals de Quesse de Músiques del Món
aquí a Tarragona, ens va impressionar.
I clar, dius, aquesta manera de fer música
combinat amb Nadales tradicionals...
Com queda això, Alexandra?
Fantàstic, és una barreja preciosa.
Deia ser molt diferent, no?
Sí, perquè a més respecta molt
el que és les músiques tradicionals,
però al mateix temps li dona aquell toque, no?,
que li dona el Raül
i a part molt respectuós, no?,
perquè l'Esteva també el que volia era
que baixéssim una miqueta també els ullets d'infant
tant als actors com als músics
i ho han respectat molt
i la veritat hi ha hagut una fusió molt maca
entre músics i actors.
Aquest any jo crec que més que mai.
A veure si se'n recorden
se'n recorden de l'espectacle Migracions,
que hi ha una versió preciosa del Menuda
que canta una noia
que és d'una formació de les migues.
Ho dic una mica per orientar els ullets
perquè per dues vegades
ha estat el Raül a Tarragona,
una vegada com a refri
i una altra vegada aquest passat histió
amb l'espectacle Migracions.
És allò de fer memòria perquè sàpiguen.
A vegades un nom, així a l'atzar,
no sona, però estem parlant d'una figura
de la música molt important i rellevant del nostre país.
Com els actors i actrius,
que en aquesta ocasió sou tots bastant joves.
Sí.
Bé, bastant joves, m'entens?
Bé, hi ha una...
És a dir, que a vegades el poema de Nadal
és representant una generació d'actors
més veterana
i ara sou una generació més jove.
Sí, sí, sí, som los jovencitos de l'Esteba.
Quants sou?
Quants sou, sis?
Som sis actors.
Hi ha el Gal Soler, la Sílvia Vilarrassa,
la Pila Pla, l'Oscar Intente,
el Fermi Casado i Servidora.
I com heu preparat un poema?
Com es prepara un poema de Nadal?
Perquè no es prepara com a qualsevol altra obra de teatre.
Vull dir, no és el meu personatge.
No, no, no, no som personatges.
Som nosaltres mateixos recitant, no?
I el difícil d'aquest poema és
de fer-lo nostre, no?
Hem tingut poc temps, tot s'ha de dir.
Però a vegades sota pressió les coses funcionen, no?
I ha funcionat, realment ha funcionat.
Ara comencem a disfrutar-lo,
que això també fa una miqueta de ràbia, no?
Perquè hem fet tres funcions al Nacional.
Molt ben fetes, estem molt contents.
Sí, però ja està, ja no podeu tornar.
Ara, aquest any, com a mínim, ja està, Nadal es passa.
També, bueno, les festes de Nadal
tampoc es pot fer més del que hi ha, no?
Tampoc hi ha tants dies de festes, no?
Però, però, Déu-n'hi-do,
tot i els assajos han sigut molt intensos,
una miqueta allò, bueno, aquello, no?
Con nervio.
Amb pressió, eh?
Tensionats.
Sí, sí, perquè a més és això,
és que som sis veus amb una sola veu.
O sigui, tu has de passar el teu company la batuta bé,
perquè si no, el teu company també es queda.
O sigui, ens necessitem tots moltíssim, no?
L'escolta i molt interessant.
El públic s'emociona,
però és que jo, els actors i actrius del poema de Nadal,
els he vist molt emocionats.
Però no fent la interpretació,
sinó allò de dir...
No, no, nosaltres.
Hi ha una abstracció, vosaltres,
hi ha una abstracció absoluta
del text i el sentiment que es vol traslladar al públic, no?
Sí, sí.
Això ho aconseguiu.
És que Déu-n'hi-do,
és que a part no ho intentem, tampoc.
És que és així.
Surt així.
És que surt d'aquesta manera.
No sé si hem tornat a...
No, doncs em diu,
el Joan Maria està intentant parlar amb l'Esteve.
Si està al tren, serà difícil.
De totes maneres,
l'Alexandra és una bona representant
de tot aquest conjunt d'actors
i l'anem donant.
L'Esteve està molt contenta.
A més, m'has comentat abans
que li vau regalar una bufanda blanca.
Ell sempre surt amb la seva bufanda, al final,
i enguany estrena bufanda, també.
Enguany estrena bufanda.
I calla, que això del Nacional
ho celebrarem amb una bufanda nova, no?
Amb una bufanda nova.
Vam dir, mira,
li comprem entre tots una bufanda,
que la seva ja...
Vam dir, no, no, no,
li hem de comprar una nova.
I, sí, sí, és el que caracteritza molt a l'Esteve.
Jo és que el recordo així, no?
Caminant amb la seva bufanda,
no li agrada posar-se la...
O sigui, les dues bandes,
no li agrada posar-se una banda més.
Una miqueta desequilibrada.
Desequilibradeta.
És una característica.
I com que ell no està,
tampoc no parlem malament d'ell,
sinó tot el contrari.
No.
Podem dir coses perquè també
ell sempre té molt d'interès
en explicar la seva relació i amistat
amb Joa Maria de Sagarra.
La qual cosa, segur que li dona
un plus a l'Esteve
a l'hora de fer el poema.
No, Déu dir no.
Segur que qualsevol dels bons directors
que tenim al nostre país
farien un poema de Nadal extraordinari.
Però aquesta coseta d'haver estat,
no només de conèixer-lo,
sinó d'haver estat amic
de Joa Maria de Sagarra,
doncs li dona aquest toc diferent.
És que forma part
de l'Esteve poema de Nadal.
O sigui, tot l'any.
És que és Esteve poema de Nadal.
Vull dir, jo crec que no sé.
I més, clar, té molt a veure
el fet que hagi conegut el Sagarra
i que digue-li que t'expliqui
una anècdota del Sagarra
el primer dia que va anar a veure
l'estrena de poema de Nadal.
Que és molt maco.
La que va fer l'Esteve i el Sagarra.
L'Esteve i el Sagarra.
Jo crec que alguna vegada
quan ha passat per aquí
ens l'ha explicat.
Segur que l'ha explicat,
perquè clar, és que és boníssima.
Tu ho pots definir tot, no?
A veure, tenim...
Avui estarà a Tarragona
el dia 2 de geneu
se n'aneu cap a Girona.
Cap a catedral de Girona, sí.
I ja està.
I ja estem.
I ja estem.
Ja s'ha acabat el poema de Nadal.
Fins l'any que ve.
A veure l'any que ve què farem.
Et sembla que obrim els telèfons als oients?
Ja els regalem unes entrades.
Clar que sí, perfecte.
El 977-24-47-67.
Cinc entrades en dobles
per al poema de Nadal
aquesta nit a la catedral
a partir de les 9 del vespre.
Cuida'm l'Alexandre.
Si ens poguéssim portar una miqueta d'aigua
a la nostra actriu
que té aquesta tosa terrible.
Avui sembla que se'ns està desorganitzant tot.
L'Esteve el tenim alta.
a veure si ens porten el gotet d'aigua
a la pobra Alexandra
que està fent un esforç realment extraordinari.
Jo anava a repetir el telèfon,
el repetiré, no pateixin,
però clar, com era d'esperar
tenim ja una primera trucada.
Si et sembla, la salut...
Potser els auriculars, Alexandra,
i així podràs escoltar
aquesta persona que ens truca.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Amb Roser Andreu.
Roser, hem vist alguna vegada
el poema de Nadal?
Bé, potser és la tercera vegada ja que l'he dit.
i m'encanta cada any.
I per això dir que ara truco
perquè també tinc ganes d'anar-la a veure.
I segurament cada any el trobes diferent.
Sí, exacte.
Cada any hi ha una xispa d'imaginació, trobo.
I aquesta emoció t'arriba, no?
Sí, sí.
Molt, molt.
Molt bé, Roser.
Doncs escolta, tens les entrades aquí a la ràdio,
les pots venir a buscar quan vulguis.
Molt bé, molt agraïda i bon any.
A tu per trucar-nos, igualment.
Adéu-siau.
La Roser era d'aquestes repetidores
com a moltes d'aquelles persones
que en el seu dia hem descobert aquesta representació
i no ens la volem perdre.
Insistim en aquesta idea.
Ha de ser el poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra,
però s'ha d'anar renovant
i això ho aconsegueixen.
Donem pas a la segona trucada.
Bon dia.
Hola, Iolanda, bon dia.
Amb qui parlem?
Amb Maria del Carme Melanda.
Què tal, Maria del Carme?
Molt bé, i vosaltres, què tal?
Bé, bé, l'Alexander.
En fent el que podem.
No sabràs cap remei, tu, d'aquests casolans
per l'Alexandra,
perquè aquesta nit estigui...
No passi fred i no sé.
Tu, què, tens una veu de dona sàvia?
No, que va, ni molt menys.
Alguna pastilleta per la gola,
allò per suavizar una mica.
Què era allò, tan cutre d'antic?
Potassa? Pastilles de potassa?
Ui, la potassa, mira.
Allò era horrible.
T'has deixat la potassa?
És horrible, és terrible.
Que suavissa una mica,
perquè també de cop i volta no es pot treure.
O sigui, ha de ser lentament, tot el dia,
unes pastilletes a la gola
perquè suavissi,
perquè també hi ha petit afoní.
O sigui, també és allò, també,
que de miqueta en miqueta
de cop no es pot treure.
No, no.
Però vale.
Ja ho he preguntat a la farmàcia
per si de cas, però m'ha dit que no.
Que és molt dura la vida de l'actriu
i de l'actor, Maria del Carme.
I tant, molt bé.
I escoltar-la, també, eh?
I tant.
Molt bé.
Tens aquí les entrades, d'acord?
Molt bé, moltes gràcies.
A tu per trucar.
Adéu.
Igualment, Maria del Carme.
Adéu, adéu.
Ves, i les pastilletes,
allò de la llimona, la mel,
però què hem de dir a aquestes alçades
que no sàpiguen?
Ens ho sabem tot, ja.
I ja, els actors,
si no sabeu de remeis d'aquests.
Un minut, dos quarts de dotze,
977, 2447, 67.
Veus quin ambient nadalem més maco,
amb tots i tot,
que és el que toca per aquesta època.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Amb Mari Carme.
Mari Carme, què més?
Domingo.
Què tal, Mari Carme?
Bé, bé.
També, escoltant aquí...
A tu et trobo bé de veu, eh?
Sí.
Bé, no, no estic bé de veu.
No, tampoc.
No, no estic bé de veu.
Estic molt constipada,
però amb molta il·lusió
per anar a veure el poema de Nadal
i vaig cada any.
És el que t'anava dir que...
He parlat ja directament
quan vaig sempre amb la seva senyora
de l'Esteva Polls,
amb l'Esteva Polls.
Amb Montserrat.
Sí, amb Montserrat.
Sí, que la Montserrat cada any també ve,
la Montserrat,
i enguany tampoc no ha pogut venir.
Però bé, tenim el poema d'Anà del Garantit
amb una bona representació
que és l'Alexandra.
Sí.
Jo abans ho comentava,
jo recordo una de les representacions,
és un tema de gustos personals
totes magnífiques,
però a mi em va impressionar
pel contingut,
la de la Maria del Mar Bonet
que feia el cant de la Sibila.
Sí, sí.
En paral·lel vaig trobar que era...
Bé, però totes, eh?
Totes, totes.
Ara em sap greu haver dit una.
No, però vam fer un reportatge
ara fa molt poc per la televisió
que explicaven tota la trajectòria artística
i professional de l'Esteva, no?
I va ser molt emotiu, la veritat,
sortir el poema de Nadal
i altres,
la seva relació amb Josep Maria de Sagarra, no?
I va ser fa molt poquet.
I també les Nadales i, bueno, tot.
I jo trobo que un senyor
que s'hi ha dedicat tant, no?
I que ha fet tant pel país,
doncs que també està bé, no?
Que cada any pugui perseverar amb el mateix
i portar la seva il·lusió a terme, no?
I que en Guanyo li representessin el Nacional, eh?
Sí.
Que això ja tocava.
Sí, sí.
Les coses s'han de fer després...
Ah, després venen els homenatges, no?
Ja, els homenatges.
Sí.
Les coses s'han de fer ara, quan es poden gaudir.
Clar, no?
Segurament.
Jo decidiu que vagi molt bé
i que l'actriu tingui molt d'èxit també.
Moltes gràcies, ens veiem aquesta nit.
Marí, Carme, moltíssimes gràcies
i aquí tens les entrades a la ràdio.
Gràcies.
Molt amable.
Bon dia.
Adéu, adéu.
Ja veu ser que el públic d'aquesta nit
és un públic expert
i és un públic que d'entrada ja va predisposat
a deixar-se emocionar pel missatge
d'en Josep Maria de Sagarra i l'Esteva Polls.
Podem dir-ho així, com si fos un tàndem.
Sí, clar que sí.
977-24-4767
al telèfon de la ràdio
si volen anar-hi aquesta nit
a la Catedral de Tarragona.
Pensin que és a les 9 del vespre.
Continuem rebent trucades
i a l'Alexandra la deixarem que descansi la veu,
que reposi.
Per cert, després del poema de Nadal
esteu amb el tema de la Sala Trono,
amb el tema de l'Escola de Lletres...
Ah, sí.
Bé, ara ja he deixat.
Ara ja s'ha acabat el trimestre.
Estem en vacances, tornem a reenganxar el 14 de gener.
Ja en parlarem.
Durem-te'n una altra trucada.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Amb Enric Dalmau.
Enric, té la ràdio molt a prop del telèfon?
Sí, sí.
Bueno, és que fa obres per aquí al carrer
i em sembla bé ara.
Molt bé.
I no pateixi.
De totes maneres,
ja com que sabem que és l'Enric Dalmau,
vostè ha de saber que té les entrades aquí a la ràdio
i que les pot venir a buscar quan vulgui.
Però bé, avui,
perquè la representació és aquesta nit.
Molt bé.
Moltíssimes gràcies.
A vostè, Enric.
I bon any, eh?
Igualment.
Igualment.
Molt amable, Enric.
Bon dia.
Adéu-siau.
Però és que tenim uns oients
que, lògicament,
els ha d'agradar el poema de Nadal.
Totes dues.
Sí, sí.
Estic molt contenta.
Tenim uns oients que...
Anava a dir que no ens els mereixem,
però sí que ens els mereixem.
Perquè no, clar que sí.
Que ens els mereixem.
977-2447-67
ja serà l'última trucada,
perquè ja tinc aquí les dues últimes invitacions
per gaudir del poema de Nadal.
Una última trucada, de moment,
després ja en parlarem d'altres propostes
que hi ha relacionades amb el Nadal.
I em penso que arriba ja
aquesta darrera trucada,
que aconseguirà aquestes invitacions
només amb el gest de posar-se en contacte
amb el matí de Tarragona Ràdio.
Hola, bon dia.
Ui, s'ha tallat la comunicació.
Bé, suposo que la podrem recuperar
en uns instants
i poder saludar aquesta persona
i, a més, obsequiar-los
amb aquestes entrades
a través del 977-2447-67.
Com dèiem, Alexandra,
després del poema de Nadal,
una miqueta de descans, suposo?
No, estic fent una altra cosa
a part d'aquesta.
Què estàs fent?
Doncs el teatre Fortuny.
que no para, que bé.
Que bé.
Un actriu que no pari.
Home, això diu molt d'ella.
D'entrada que és bona actriu
i de segona que sap espavilar-se.
Encara em queda molt per aprendre,
però vaig bé.
A tothom.
Jo tinc bastants més anys que tu
i em queda molt per aprendre,
també, vull dir que...
Si no, malament, no?
Si pensem que ja ho hem fet tot,
malament, ja ho crec.
Doncs què estàs fent al Fortuny?
Doncs, mira,
torno a coincidir amb l'Oriol
i estem fent una cosa experimental
bastant curiosa,
el Teatre Fortuny,
coordinat pel Ferran Màdico
i som uns 15 dramaturs,
3 directors...
No, 15 dramaturs, sí.
15 dramaturs,
3 directors i 15 actors
que farem una història
barrejada.
Déu-n'hi-do.
I per quan?
Per quan s'espera?
17, 18, 19, 20 de gener
i l'altra setmana també,
dijous, divendres i sàpidumenge
que ara no sé quins dia són.
Molt bé, no, no,
ja arribarà el moment
i ho avançarem.
Mira, sembla que tenim
aquesta última trucada.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Hola, amb qui parlem?
Hola, Montse.
Montse, què més?
Montse Mas.
Montse.
Sí.
Tens la ràdio així com una miqueta
a prop del telèfon?
Sí, la tinc molt a prop, sí.
Sí?
No, ja la poso més lluny.
Ja està, molt bé.
Montse, has vist mai el poema de Nadal?
No, no l'he vist mai.
És el primer any que aniré.
Fantàstic.
Doncs ja ens explicaràs, eh?
Jo crec que t'agradarà, no?
Alexandra, no hi haurà dubte.
Sí, sí que m'agradarà, sí.
Molt bé, Montse.
Doncs aquí tens les entrades a la ràdio.
Ja vindré a buscar-les, eh?
Perfecte.
Aquí t'esperem.
Bon dia.
Igualment.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Doncs que bé això que fareu ara
al Fortuny, al poema de Nadal,
a aquestes classes.
Que tal van les classes?
Bé, molt bé.
Hem fet un grupet molt majo
i estem tots amb els sentits molt oberts
i predisposats a experimentar
i molt bé, estic molt contenta.
Per cortesia i per efecte,
et desitjaria bon any,
t'ho desitjaré igual,
però em penso que serà molt bo,
per tot el que expliques.
Jo espero que sí, també.
Hi ha moltes coses per davant.
Alexandra Paloma, moltíssimes gràcies per venir.
Sempre és un plaer que ens acompanyis.
Jo ja em sento com a casa.
Clar que sí, dona.
Això et donarem una clau,
perquè em puguis entrar quan vulguis.
Moltíssima sort aquesta nit.
Tapeu-vos i allà estarem escoltant-vos
amb els ulls i les orelles ben obertes.
Molt bé.
Gràcies.
Així ho espero.
Adéu-siau.