logo

Arxiu/ARXIU 2007/ENTREVISTES 2007/


Transcribed podcasts: 1324
Time transcribed: 18d 23h 28m 8s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Seguim en directe des de la quarta hora del programa.
Falta un minut per arribar a tres quarts d'onze del matí.
Hem parlat en els últims minuts de qüestions relacionades
amb el medi ambient i ara volem parlar de turisme
perquè aquesta primera setmana del mes de juliol,
l'inici d'aquest mes i també l'inici de les vacances escolars,
d'alguna manera ja signifiquen l'arribada del punt,
del moment àlgid de la temporada turística
aquí a les comarques de Tarragona, a la Costa Daurada.
I per això volem parlar amb el gerent del patronat de turisme
de la Diputació, el senyor Octavi Bono.
Senyor Bono, bon dia.
Hola, bon dia, bona hora.
De moment, com ha anat fins ara la temporada turística,
el que podem dir la primera part de l'any 2007?
Bé, tenim dades fins a la primera quinzena del mes de juny
i aviat tindrem les que tancaran ja tot el semestre.
I el que ens vénen a explicar és que partien d'unes xifres,
les del 2006, a l'altament positives, on havíem crescut de nou,
i ens està costant potser una mica agafar el mateix ritme
que havíem tingut en aquell exercici.
La veritat és que està sent un exercici, doncs, això, correcte,
però detectem algunes dificultats en determinats mercats
que per la zona són prou importants,
com podia ser el mercat britànic,
i alguns hàbits que s'han accentuat, no?,
com el fet que la informació pel que fa a reserves,
doncs, encara arriba un pèl més tard
i costa, doncs, una mica més, doncs, això, no, preveure
el que pot ser, doncs, el funcionament,
ja no del mes següent, sinó de la quinzena pràcticament següent, no?
Tot i així, per exemple, no?,
les darreres hàrdies, doncs, del mes de juny
situen el nivell d'activitat de Costa Dorada, doncs,
en el mateix punt que l'havíem tingut, doncs, ara fa un any,
en el 55% d'activitat, si prenem el conjunt de l'oferta d'allotjament
i també dels diferents subsectors,
els hotels, doncs, van arribar, doncs, a frec del 76%,
càmpings i apartaments, potser van tenir un comportament lleuginament inferior
al de l'any passat, i el turisme, doncs, rural,
doncs, hi fa en el mateix nivell.
Però la tònica, la sensació és, de dir,
tenim una temporada que està un pèl més continguda,
comparant-la amb un exercici que va ser altament positiu al passat
i on el procés, doncs, de reserves va arribant més tard
i això, doncs, ens costava, doncs, també, doncs,
de poder tindre més detall, no?,
més informació a priori de com pot estar funcionant, no?
I això, senyor Bono, és un indici del que pot ser
la temporada alta turística, és a dir, aquests mesos forts
de juliol, agost i fins i tot setembre, o no significa res?
S'ha de tenir en compte, sobretot per aquesta sona a part que comentàvem, no?,
la de la tendència, eh?, la del fet que la gent,
encara en el temps de la temporada, ha anat resolent les coses
amb molt poca antelació, no?,
la decisió s'ha pres, doncs, molt a prop del moment de fer les vacances.
Però sí que és veritat que la part central de l'estiu,
aquest rovell de l'ou, el moment, doncs, àlgid de l'activitat,
fins i tot un exercici que pot tindre en aquest moment, no?,
visos de ser interpretat, doncs, com una mica més contingut,
doncs, quan parlem de màxima activitat, parlem de màxima activitat, no?,
i això és el que ens acabarem trobant, doncs, ja des d'aquest mes de juliol
i especialment, doncs, el que cal dir, dintre del mes d'agost i fins la primera quinzena, doncs,
del mes de setembre, no?
Per tant, prenent com a referència, doncs, anys com el 2003 o el 2004,
que no van ser exercicis molt bons,
fins i tot un any com en aquells,
on un exercici, doncs, no tenia, doncs, això, no?,
l'etiqueta, doncs, de ser un exercici excel·lent,
la part central de l'estiu sempre ha tingut un molt bon comportament
i això ens ho acabarem trobant.
També és cert que en aquesta part de l'any,
el mercat català i el mercat espanyol
es fan força més evidents,
a casa nostra això pesa molt, estem parlant d'aproximadament
el 50% dels nostres visitants i potser en guany també detectem
una certa pressió una mica més elevada
d'altres destinacions, Canàries o Balears,
sobre aquests mercats que per nosaltres són tan importants, no?
Però estic convençut que d'aquí a les acaballes,
ja no de la part central de l'estiu, sinó de l'any,
acabarem tancant un exercici, doncs, positiu
i amb una tònica relativament similar a la que havíem tingut ara fa un any.
Quan parla d'aquest to positiu en general de la temporada,
parla de tots els sectors o parla bàsicament de l'oferta de turisme
de sol i platja de la costa d'Aurada?
No, intentem fer una lectura de conjunt.
Per això, quan jo li deia,
hem tancat la primera quinzena a costa d'Aurada
amb el 55% d'ocupació del mes de juny,
estem parlant no només d'oferta d'allotjament hoteler,
si féssim només l'enfoc sobre l'oferta d'allotjament hoteler,
parlíem d'un 76% d'ocupació, en aquest cas, no?
Parlem del conjunt dels sectors i també, des d'un punt de vista
de distribució territorial, del conjunt del territori,
en aquest cas, del conjunt de costa d'Aurada.
Però també és veritat, perquè hi ha una distribució de l'oferta,
que és la que és, que la tònica de l'activitat de la marca,
allò que succegeix en el nostre litoral,
no podem deixar de recordar que en el conjunt de la demarcació de Tarragona,
pel que fa a les dues marques,
el 92% de la nostra activitat turística es genera en l'espai de litoral, no?
I que allò que succeeixi, doncs, amb un producte,
com el que podríem anomenar sol i platja,
doncs, ve a definir una tònica després de lectura més general.
Si féssim lectures, doncs, allò més sectorials,
doncs, podríem dir, doncs, que, bueno,
que estem potser veient, doncs, això, no?,
el sector de càmpings i apartaments amb una mica menys tensió,
amb una mica menys de nivell d'activitat, doncs, que ara fa un any.
I en el cas del turisme rural passa una cosa,
que és que si contéssim allò que succeeix en el conjunt d'aquest àmbit,
d'aquestes, gairebé, doncs, mil places que tindríem a costa del que fa turisme rural,
doncs, la percepció que poden tindre molts dels seus gestors
és que el nivell d'activitat està un pèl més continguda, també.
Però si fem una lectura de conjunt,
comptant que l'oferta anà creixent any rere any,
la veritat és que estem generant més activitat.
Ara bé, el que és un fet és que també s'està redistribuint més
entre una oferta que en els darrers anys ha anat creixent, no?
Abans parlava del comportament del mercat català i del mercat espanyol,
que pot tenir altres atractius propers,
com les Illes Balears o les Illes Canàries.
I què esperen dels mercats exteriors?
Esperen alguns moviments, alguns canvis significatius
respecte als últims anys?
S'esperen la incorporació a l'arribada de turistes d'altres procedències?
A veure, la lectura que en fem en aquest moment
sobre allò que seria la part més important dels nostres mercats
és la següent.
És a dir, detectem en el primer nostre mercat emisor internacional,
que seria el mercat francès,
segurament un comportament, diguéssim, positiu,
és a dir, d'una certa recuperació.
Tot i que és un mercat en què a vegades es fa difícil fer l'anàlisi
perquè la compra és molt individualitzada
i la decisió es pren també en el darrer moment.
contingut al mercat britànic, ja ho comentàvem abans,
contingut segurament també al Benelux,
positiu al mercat irlandès,
creixent molt al mercat rus,
perquè fa alguns dels principals mercats emisors cap a casa nostra.
Després, coses noves,
en guany d'una forma especial no les tindrem.
Ja fa tres anys que vam fer falca d'una manera important
als mercats nord-ins i escandinaus
i això es va mantenint puntualment,
se'n reprenen relacions amb mercats més exòtics
com podria ser fins i tot l'islandès,
però estaríem parlant ja d'escales,
és a dir, de dimensions, de volum,
de visitants molt més petites en relació als altres
i que, per tant, serien gairebé més per acollir-les
en el paquet de l'anecdotari
que no pas perquè defineixin la dinàmica d'un exercici.
Però la radiografia passaria una mica per aquests comentaris,
sobretot pels principals mercats.
I ara parlant del mercat espanyol,
ara fa sis mesos de l'arribada del tren d'alta velocitat
al camp de Tarragona,
de la inauguració de l'estació,
han notat alguna repercussió
en aquest mercat
que estaria vinculat al centre
de l'estat espanyol,
en l'arribada de més turistes
a la zona central de la Costa Daurada?
N'estem fent el seguiment.
La veïtat, però, és que cal,
jo crec que cal ser fi una mica amb les apreciacions.
És a dir, en algun moment hem tingut la percepció des del patronat
que s'estava generant una mena d'estat d'ànim,
una opinió generalitzada
entre els diferents agents vinculats del sector turístic
que això havia de significar, doncs, no ho sé,
una mena de revolució pel que fa a la nostra estructura de la demanda,
perquè fa, doncs, d'on i com ens ve la gent.
Quin és el lectura que hem fet des del patronat?
La primera, valorar molt positivament
el que significa una nova oportunitat.
Penseu que l'accessibilitat a un territori,
a un espai turístic,
és un factor de competitivitat com pocs.
Allò que puguem millorar en aquest camp
ens anirà molt bé perquè ens farà més competitius,
i això és un fet.
Però també pensar que hi haurà una mena d'un salt qualitatiu
que girarà com un mitjà la nostra relació
en determinats mercats per una cosa com aquesta
doncs cal ser més prudents.
Què vull dir?
Home, fins ara Madrid ja significa el 10%
dels nostres visitants al conjunt de l'Estat,
xifra que no és petita.
Però la gent que pot vindre a casa nostra
motivat pel producte principal, el del litoral,
a través d'aquest sistema trobarà un producte car.
Pensem en aquell model de visitant tipus,
de família de 4 o 5 membres,
que tindrà al seu abast bona part del llevant espanyol
amb unes condicions de preu òptimes
per un tercerat per carretera,
i aquest element que pot ser molt més ràpid
i fins i tot més confortable
doncs seria un producte relativament car.
On hi veiem l'oportunitat?
Per tant, doncs l'estem veient precisament
amb aquests altres productes,
les escapades curtes de pont de cap de setmana,
l'activitat del turisme de reunions i d'incentius,
porta aventura d'una forma importantíssima,
sense cap mena de dubte,
el turisme cultural, la gastronomia,
els esdeveniments, etc.
I és precisament amb aquest tipus de parcel·les
on hem intentat això, no aprofitar l'oportunitat.
Fins ara hem fet ja bastantes coses,
hem fet accions de comunicació potents
a l'inici d'aquest exercici,
més adreçades a l'entorn de les agències de viatge
a començament de l'any
perquè fossin sabadors d'aquesta realitat.
Hem concentrat en guany tota la inversió
de la campanya publicitària
que coordinàvem amb Turisme de Catalunya,
que abans es feia en el conjunt de l'Estat
per fer-la a Madrid en aquest mes de juny,
i el cruix a la nostra inversió
ha passat només per fer-se a Madrid,
i que ara, a la part final de l'any,
pensant ja en la tardor,
perquè és un bon moment també per fer-ho,
estem acordant amb PortAventura
un seguit d'accions específiques
també per atendre aquesta oportunitat.
Però sobretot ens la mirem
amb aquesta justa mesura
que ens ha de fer pensar
per què ens pot servir
i per què no ens pot servir.
Estem en contacte també amb la companyia,
i això ens proporcionarà dades
de perfil del visitant.
I penseu que avui encara
el primer usuari
d'aquest sistema de transport
és gent del territori
que es trasllada a Madrid
i que després torna.
Jo ahir tenia una reunió a Madrid
i vaig fer servir a l'AVE
i és un producte excel·lent,
però atenció,
quan jo arribava potencialment
no era un turista.
Doncs això encara avui és majoritari, no?
Insisteixo,
ho veurem molt positivament,
però li volem donar
la justa interpretació.
Doncs amb aquesta valoració
sobre aquests sis mesos
i l'impacte que pot tenir o no
en el sector turístic,
l'arribada del tren d'alta velocitat
al Camp de Tarragona,
acabem aquest repàs
amb una mica també de previsions
del que pot ser l'estiu,
l'estiu fort,
la temporada alta turística
aquí a les comarques targonines,
a la Costa Daurada.
Senyor Octavio Bono,
gerent del Patronat de Turisme
de la Diputació,
moltes gràcies per atendre
la trucada del matí
de Tarragona Ràdio
i que vagi molt bé la feina.
Fins la propera.
Tant de bo, gràcies a vostè.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu-siau, bon dia, adeu.