Xavier Gracet, bon dia.
Bon dia, què tal, com estem, Jordi?
Què hi tenen a veure els vents amb el recull d'articles publicats en aquests últims 7-8 anys?
Doncs que aquests dies estem tenint molt vent, molt de vent.
És una estratègia comercial, aquest canvi de temps.
És una mica, sí, dic, ostres, a veure si ara que s'acaba l'hivern, fem que vingui el fred,
ara que som a la primavera, que faci fred, és una mica aquest fruit,
aquest temps que estem tenint, aquesta confusió general,
que no se sap si som hivern o si som primavera.
I el bon vent, ve del bon vent i barca nova,
la dita aquella que serveix per dir adeu,
i vull dir adeu a moltes coses, molts problemes que anem tenint en el dia a dia
i que t'agradaria deixar enrere de manera més clara i contundent.
En els articles, moltes vegades, parles de problemes.
En Xavier Gracet sempre ha reivindicat la terra d'en bé,
quan estava a Madrid, ara que està instal·lat novament a Barcelona.
parles de mals endèmics, d'infraestructures, tot plegat.
I des d'aquí a Tarragona, moltes vegades tenim més la sensació que a Tarragona
sent molt pitjor comparats en Girona, per exemple.
Tu que saps ara entremig i que tens una visió més de conjunt, com ho veus?
Home, una mica, em sembla que Tarragona ha millorat molt,
ha millorat molt en quant a poder econòmic,
tenim molta indústria, tenim molt de turisme.
Potser en tenim massa, tant d'indústria turística com de l'altre.
Hem millorat molt econòmicament, ens falta acabar de millorar d'entrada en autoestima.
Hem d'estar més orgullosos i més contents de tot allò que fem,
de tot allò que acollim, de tot allò que produïm.
és el que tenim una societat molt potent.
Potser aquesta autoestima ens la pot millorar el fet que des de les instàncies
del govern català, govern espanyol, doncs estiguem més ben tractats.
Quan veus els llistats de punts negres de les carreteres, sempre hi sortim.
Quan veus llistats de Greenpeace sobre agressions al medi ambient, sempre hi sortim.
I quan veus, no sé, el cos de la vida, també hi sortim.
com els llocs més alts de tot l'estat.
Vull dir que tenim motius per estar molt contents,
però també tenim motius per estar molt emprenyats.
I em sembla que en alçar equilibri entre una cosa i l'altra
és on t'hauria de sortir el punt de futur, el punt de mira,
el punt de fugida de tots plegats.
Respecte a altres terres, Girona, Lleida,
doncs home, sí que a vegades tens la impressió que
Barcelona ha mirat més cap al nord que cap al sud,
però a mi em sembla que aquest complex també l'hem de perdre
i hem de saber nosaltres cap on volem mirar.
Hem de ser prou capaços com perquè els fluxos
de Barcelona cap a Tarragona, de Girona cap a Tarragona,
siguin més potents.
I mica a mica també es va aconseguint.
No hem d'estar només emparats en la queixa.
Aquests problemes són fruit de la incompetència dels nostres governants
o també de la nostra incompetència dels que vivim aquí
per no haver sabut protestar prou.
Home, tampoc no es tracta que ens estem fustigant contínuament,
però sí que em sembla que tots plegats ens hem acomodat,
ens hem apalancat una mica, no?
Jo recordo uns anys en què la capacitat reivindicativa
de tots plegats era més intensa,
que protestàvem per les nuclears,
i ara, doncs, bueno, si després d'una nuclear
hi acaben posant una tèrmica o un cementiri,
doncs potser no sortirem ni al carrer.
Si al costat de casa ens posen una xemeneia
que ens omple de fum el panorama,
no sortirem al carrer,
perquè el que ens importa potser és arribar a casa,
estar ben còmodes
i encaixofar-nos davant de la televisió.
Això sí, si hi ha la guerra d'Iraq,
sortirem com els primers.
No fos cas que dins d'aquest mar de globalització
tornéssim a sortir en una llista
com societat poc mobilitzada contra les guerres.
En Xavier Gràcia et fa un programa diari a Barcelona,
Catalunya Ràdio, l'Oracle,
després parlarem de la feina de periodista.
Quan has d'anar de Tarragona, de Vilaseca,
a Barcelona ho fas en tren, ho fas en cotxe,
en quin dels dos mitjans pateixes més?
Doncs, generalment, vaig en tren
l'endemà que hagi anat malament.
Si he sortit al diari que hi ha hagut molts retards,
que la cosa ha anat fatal,
l'endemà agafo perquè l'endemà acostuma a anar bé.
Aquests dies deus tenir problemes, però...
Clar, l'endemà és tentar una mica la sort.
És veritat que últimament els problemes de Renfe s'han disparat,
tot i que hi va haver una època, uns anys, que la cosa anava bé.
Intento agafar el màxim que puc el tren
perquè m'ho permet l'hora que faig laboral
i també perquè amb tot això, el canvi climàtic,
tinc com una mala consciència terrible
que agafo el cotxe i vaig sol,
perquè a més a més és més car
i a més a més se suposa que contamino més.
I llavors, sempre que puc, agafo el tren.
Però molts dies vaig per l'autopista
i m'adono que el tercer carril, per exemple, és necessari
perquè l'autopista està farcida de camions, de trànsit,
i m'adono que això, que el dèficit d'infraestructures,
i es pot comprovar al llibre,
doncs està com estava fa 10 anys darrere.
El dèficit d'infraestructures és un dels temes recurrents,
la petroquímica, com a bomb i la saca, suposo que també toca,
també és un tema recurrent,
i vaja, donant un cop d'ull,
en un mínim de dos o tres articles parles dels PETs,
parlant de productes de la terra, podríem dir.
Hi ha hagut una bona relació amb els del Constantí?
Sí, sí, amb el Lluís Galdà, amb el Joan, amb el Falín,
amb tots tres, doncs és de llarg la relació que tenim,
i amb el pas del temps, doncs també des de referències
a cada un dels discos que anem apareixent,
com que també hi ha xips o articles culturals, podem dir,
hi ha teatre, hi ha música, hi ha gastronomia,
també els PETs i la relació que tenim surt reflectida en el llibre.
Ha delegat durant molts anys a Catalunya Ràdio a Madrid,
fent televisió d'entreteniment també durant molts anys,
fent programes d'esports a Catalunya Ràdio,
dirigint una tertúlia diària d'actualitat,
és molt tòpic, però en quin d'aquests registres,
en quin d'aquests gèneres, si has pogut sentir més còmode?
Home, la veritat és que m'ho ha passat bé
amb cada una de les aventures professionals.
L'experiència de corresponsal a Madrid és impagable,
perquè són anys d'aprenentatge molt intensos,
et permeten haver estat en rodes de premsa
i haver fet preguntes al Yassir Arafat,
o al George Bush para, al Gorbachev, al Mitterrand,
que ja no hi és, seguir el Felipe González,
són experiències molt profitoses després, periodísticament,
per la teva carrera.
I sobretot també per entendre com funciona el poder,
quins són els mecanismes econòmics
que fan que les coses siguin d'una manera o d'una altra.
Per això a vegades quan la gent no s'interessa per la política
o dius que la política t'interessa,
no, sí, la política t'ha d'interessar,
perquè la política no passarà de tu.
És a dir, tu seràs, encara que tu passis de la política,
tu seràs víctima de la política que facin uns altres
per molt que no t'interessin.
Parlant de política,
l'oracle és una tertúlia fonamentalment política,
la majoria de dies s'aproximen a eleccions municipals,
a eleccions autonòmiques,
a altres comunitats autònomes de l'estat espanyol.
La gent realment li interessa la política,
perquè moltes vegades surten enquestes de desencís,
però ara tornem a patir un allau de comunicacions d'aquest tipus.
Sí, em sembla que sí.
La política ens ha interessat.
El que no interessa tant és, a vegades,
aquestes batalles o aquestes energies perdudes
en discussions que després acaben sent improductives.
Hem viscut tot el debat de l'Estatut
i al final resulta que encara estem pitjor
que abans de començar tot el procés legislatiu.
Això sí que genera una satisfacció molt alta
que després s'acaba traduint en que la gent salta la via del tren,
talla el ferrocarril perquè no va,
i potser el que reclama la gent dels polítics,
perquè també es fa polítiques solucions en aquests àmbits,
en els més quotidians,
en què realment es nota si una política és profitosa o no,
amb l'hospital, amb l'escola, amb el tren, amb l'aeroport,
amb totes aquestes coses que tu realment en tens més benefici i més profit.
Tenint en compte la teva experiència de delegat a Madrid
cobrint informació pura i dura, podríem dir,
creus que el clima polític que ja actualment s'assembla
al que vas patir tu durant els anys 80,
començaments dels anys 90?
Tenim tendència moltes vegades a maximitzar potència,
sempre el que vivim ara,
però creus que ara s'ha arribat al límit de la crispació?
Home, ara estem amb límits que jo no havia vist mai,
o potser es poden assemblar els de l'última època
de Pujolena, no? Hablar castellà, no, no?
Però tant, tant, tant, tant,
potser no s'havia arribat tant del fantasma català,
que al final és el que acaba rendint
i donant beneficis electorals a uns partits i als altres, no?
Sembla que siguem el ninot, el papo,
que es fa servir per espantar l'electorat espanyol,
i això abans acaba capgirant situacions a la Moncloa, no?
Ja per acabar, a l'hora de seleccionar els articles
dels diferents mitjans per elaborar aquest recull,
per elaborar aquest llibre,
d'aquest has adonat que els problemes són recurrents,
que molt poques coses s'han solucionat?
Home, no, hi ha moltes coses que segurament s'han anat solucionant,
però sí que hi ha certes...
Hi ha algunes coses, això que dèiem abans,
carreteres o equilibri entre turisme i indústria,
que en aquests 10 anys em sembla que hem sigut incapaços
de resoldre i de definir de manera clara.
Però també això, que en aquests 10 anys
podem treure la lliçó que som en un gran terra
i que n'hem d'estar més orgullosos del que estem.
Xavier Graceta, moltes gràcies per atendre Tarragona Ràdio.
Bon dia i bon vent.
A vosaltres bon dia, bon vent i Barca Nova.
Gràcies.