Dos quarts i mig a dotze continuem davant el matí de Tarragona Ràdio.
Ja els hem comentat que al llarg dels propers minuts
els volíem parlar de diferents propostes d'oci.
Ara canviem completament d'equació.
Continuem parlant d'oci, però des d'un àmbit, òbviament, força diferent,
perquè volem parlar d'una de les propostes teatrals
que arriba aquest cap de setmana al Teatre Metropol.
Concretament, ho farà diumenge a les set de la tarda.
Siguin ben atents, perquè després de parlar amb el nostre protagonista
obrirem les nostres línies telefòniques
i hi sortejarem entrades per aquest espectacle.
Es tracta de l'obra Antígona, una nova versió d'aquest clàssic de Sòfocles.
Tenim a l'altra banda del fil telefònic un dels seus actors protagonistes.
Ell és en Xavier Serrano.
Xavier, què tal? Hola, molt bon dia.
Hola, bon dia. Què tal?
Es tracta d'una nova versió d'un clàssic, aquest sí, amb totes les lletres,
un clàssic de la tragèdia grega.
Què ens ofereix aquesta nova versió?
Doncs bé, bàsicament el que ens deu oferir, a veure,
és una versió molt despullada d'Antígona,
és a dir, que es basa pràcticament en la interpretació,
en una proposta, diguéssim, molt austera,
però a la mateixa vegada, doncs, molt visceral per part dels actors, no?
Hi ha unes grans interpretacions, com poden ser la de Pep Cruz i Clara Segura,
que són els propers protagonistes, com Creon i Antígona.
I bé, doncs, ja et dic, bàsicament una proposta molt recolzada en la interpretació, no?
I en l'austeritat.
Estem parlant de clàssic, d'Antígona,
que passa és que, si et sembla, Xavi,
podríem repassar molt ràpidament l'argument d'aquesta obra.
No sé si ens el podries resumir, aquest conflicte que té Antígona,
a l'hora d'enterrar, doncs, els seus germans.
Explica'm una mica que la història, com és habitual en les tragèdies greques,
és força enrabassada.
Sí, ho intentaré, ho intentaré.
A veure, bàsicament, per resumir una mica d'aquesta Antígona,
es crea un conflicte molt clar, no?
Que és que, bé, hi ha una guerra a Tebes, no?
S'intenta, diguéssim, conquerir la ciutat,
i en aquesta guerra s'enfronten dos germans que són Eteocles i Polinisses, no?
Eteocles està de la banda d'Etebes i Polinisses no.
Bé, en la lluita, en aquesta guerra, moren els dos.
Vull dir, els dos lluiten i els dos es maten l'un a l'altre.
Llavors, el nou líder de la ciutat, que és Creon,
que és qui guanya la guerra, és a dir, els tabans guanyen la guerra,
diu que a Eteocles sí que se'l pot enterrar,
però no a Polinisses, perquè Polinisses estava de la banda contrària.
És a dir, que no s'ha de donar el mateix tracte a Grasó i a Gràcia.
Exactament, exactament.
De fet, Creon, en un moment de l'obra, diu,
l'enemic ni després de mort pot ser amic, no?
I en això és el que lluita Antígona.
Antígona, pèsia que Creon diu
que si se l'enterra, doncs està sota pena de mort, diguéssim,
que qui l'enterri, doncs el matarà.
Antígona, que és la germana, tant de Eteocles com de Polinisses,
va i enterra la Polinisses.
llavors hi ha un enfrontament, diguéssim, entre les lleis polítiques,
entre les lleis de l'home i les lleis divines, no?
Les lleis de tota la vida, les lleis humanes, no?
Es crea un conflicte entre, diguéssim, aquestes dues forces,
la llei de l'home i la llei dels déus,
o la llei humana, diguéssim, de tota la vida, no?
I aquí és on es crea el conflicte, no?
Antígona, enterra Polinisses, la descobreixen.
En aquest cas, jo interpreto el personatge del guàrdia que la descobreix.
I llavors aquí Creon, pèsia que és la seva neboda,
decideix matar-la, no?
I aquí és on es crea una mica el conflicte, no?
Que van desembocant, òbviament, més enllà d'aquesta trama,
en si ja prou interessant, al darrere és on hi ha els dilemes morals
que sempre amaguen aquestes tragèdies gregues.
Exactament, exactament.
És una mica, doncs, el que comentava, no?
Es posa una mica contra les cordes, doncs, el poder, diguéssim, polític,
el poder de la política o del soberà.
I, diguéssim, doncs, aquestes lleis que han estat sempre amb l'home, diguéssim, no?
Amb les lleis humanes, sí, la moral humana.
Per què creus, Xavi, que aquestes tragèdies, aquests clàssics,
els quals els espectadors de teatre ja coneixen els textos perfectament
i n'han vist a diferents versions,
per què continuen atraient tant al públic i se fan tantes versions?
Aquesta, de fet, s'ha modificat una mica el text,
és, crec, una mica més escurçat,
però es manté força fidel a l'original.
No gaire més, eh?
Crec que hem escurçat només un cor, no?
Ja sabeu que, doncs, a les tragèdies,
doncs, van intervenint el cor, eh?
Que representa, doncs, que és com una veu,
la veu del poble o la veu del col·lectiu, no?
Que va parlant.
Però, en realitat, no està molt escurçada.
En realitat, Antígona, la versió original d'Antígona,
per dir-ho així, dura això, eh?
Més o menys, no és molt llarga.
No és molt llarga.
El que sí que hi ha hagut altres versions d'Antígona
que s'han fet posteriorment,
com la de Jana Nui,
o altres, no?,
que sí que potser són més llargues
que l'original de Sòfocles,
però, en realitat, no és gaire llarga, eh?,
l'Antígona.
I bé, em preguntaves, no sé què...
Sí, com és que creus que aquests textos clàssics
tan mastegats, en el bon sentit de la paraula,
pels espectadors de teatre,
continuen atreient-te en el públic?
Bé, perquè tracta de temes universals, no?
En aquest cas, és un tema que, malauradament,
doncs, no ha mort, diguéssim,
aquest tema de l'enfrontament
entre les lleis polítiques
i, diguéssim,
i la moral, diguéssim,
la moral del poble o l'ètica, no?
Vull dir, avui en dia,
malauradament, jo crec que continuen
havent-hi aquest tipus de problemes, no?
Arreu del món amb el terrorisme, per exemple,
diguéssim...
Bé, jo crec que es tracta de temes universals
que mai moren, no?
Vull dir, és un conflicte tan clar
i tan senzill a la mateixa vegada,
tan simple, que fa que es torni
algú, diguéssim, immortal, no?
Crec que és el que tocaven aquests autors clàssics,
que eren conflictes d'una manera tan simples
i tan senzills
que mai moren, no?
Com l'amor, com la venjança,
són grans temes que mai s'acaben
i sempre es poden actualitzar
i mirar des d'un altre punt de vista.
I per això se m'han tingut, doncs, vaja,
durant més de 2.000 anys...
Exacte, i continua vigent
i la gent, si ve a veure Antígona,
continuarà entenent perfectament el conflicte
i en cap moment trobarà que allò pugui ser antiquat
o hagi estat, o estigui ja passat de moda
o sigui una situació que avui en dia
sigui impossible o inverossímil, no, no,
sinó que el conflicte està claríssim,
les dues forces que s'enfronten
es veuen d'una manera clara
i realment Antígona es pot representar ara
i d'aquí 500 anys també es tornarà a representar
perquè és que el conflicte és universal.
En l'inici d'aquesta entrevista,
en Xavier Serrano ens remarcava
la importància de les interpretacions.
De fet, aquesta obra ja fa anys,
ja fa força temps que ha anat rodant
per diferents poblacions amb força èxit
i, vaja, les crítiques sempre han descecat
especialment les interpretacions
dels dos actors protagonistes,
de Clara Segura i Pep Cruz.
Ara bé, es dona la circumstància
que els dos actors són actors
que han fet molta televisió,
fonamentalment en papers còmics,
fins i tot en Xavier Serrano,
per a aquells que no ho sàpiguen,
és un dels actors del Polònia de TV3.
No sé si aquells espectadors
que van al teatre
més de quan en quan
poden sorprendre's una mica
per aquest canvi de registre
respecte al que tenen normalment vist.
Parles del meu cas personal?
Una mica de tots, no?
Una mica de tots.
Sí, a veure, per exemple,
es dona la casualitat,
o es dona la particularitat
que tant Pep Cruz com Clara Segura,
per parlar dels dos protagonistes,
peixi que han fet de tot
al llarg de la seva trajectòria,
potser tenen la imatge més de ser...
O sigui, potser tenim més el referent
de veure'ls en comèdies, no?,
i com actors i actriu còmica, no?,
Clara Segura i Pep Cruz.
En canvi, doncs, sí, sí,
la veritat és que en aquesta proposta
la gent sí que es pot sorprendre
perquè diguéssim que passen
d'un extrem a l'altre, no?,
i ho fan amb una no facilitat,
però sinó fan amb un talent sorprenent, no?
Es comentava això,
es comentava en una roda de premsa
que feia al principi de tot
quan es va estrenant a Antigua,
a Barcelona,
que en Pep Cruz va dir,
diu, home, parlant de Clara Segura,
va dir, diu, home,
els actors còmics,
pel que sigui,
es donen aquesta llei teatral
que sí que poden arribar a fer
papers dramàtics i papers tràgics,
diu, però al revés és més difícil,
és a dir, un actor que tota la vida
doncs hagi estat fent drames
o s'haia especialitat en drames,
o inclús en tragèdies, no?
Si no ha fet mai comèdia,
ostres, es pot trobar una sorpresa, eh?
En canvi, en aquest cas es dona al revés, no?
Que actors còmics poden representar
perfectament algú ben tràgic
com és Antigua,
que és la tragèdia per Antonomàcia.
I ja per acabar,
en Xavi Serrano,
a nivell personal ha notat
algun tipus de canvi
al llarg dels últims anys?
Perquè, vaja,
l'obra, ja hem comentat,
fa diferents anys
que està en cartellera,
s'ha pogut veure per diferents poblacions
i durant tot aquest temps ha estat
quan en Xavi Serrano ha aparegut a la televisió,
ha aparegut al Polònia.
No sé si notes que la gent et coneix més,
hi ha un feeling especial,
t'ho comenten quan acaba l'obra?
Sí, sí, sí, clar,
és evident que sí,
que la gent et reconeix,
la gent quan surt
la gent et reconeix
i després,
doncs, bueno,
sí, evidentment,
algú t'ho ve a comentar
o ve a parlar amb tu,
sí, sí.
Ara,
com va coincidir
a mi més o menys
que va començar a Polònia
que vam estar en Antígona,
més o menys,
més o menys,
potser vam estar en Antígona abans,
però vaja,
més o menys,
doncs, bueno,
per mi ha sigut una realitat,
una realitat en què m'he trobat
i ja està,
no ha passat res,
però sí que la gent,
doncs, clar,
evidentment,
quan hi ha un moment de l'obra
que s'encenen tot,
comença una mica fosca,
no?,
una qüestió de direcció
i llavors hi ha un moment donat
que s'encenen totes les llums
de l'escena
i doncs, sí, sí,
doncs, sí,
evidentment,
el públic es reconeix.
No sé si és molt bé
el que em preguntaves
o jo he anat
per los cerros de Guguera.
Tranquil, tranquil.
Xavi Serrano,
moltes gràcies
per atendre avui
els micròfons de Tarragona Ràdio.
Et podrem veure a tu
i a la resta de companys
de repartiment aquest diumenge
al Metropola
en la representació d'Antigona.
Gràcies.
Doncs, moltes gràcies a vosaltres.
A reveure, bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.