Per nom, Tàrraco Augusta es presentarà aquest dissabte.
Canviem de registre completament per parlar d'una altra qüestió.
Aquesta setmana de l'energia s'estan parlant de totes aquelles qüestions
que tenen a veure amb els dispositius que podem posar a nivell personal,
a nivell material, per fer la nostra vida quotidiana,
diguem-ne, com a més estalviadora.
Ens acompanya l'Anna Pérez, és la directora de la Fundació Tàrraco Energia Local.
Anna, bon dia.
Parlarem sobretot de les activitats que es duen a terme a les escoles
i ara el Pep Sunyer, aquí saludem. Pep, bon dia.
Bon dia.
Et preguntava, ja entre'ns amb energia solar?
I l'Anna li deia, escolta, Pep, per favor, jo entenc que estàs en una situació
una mica estressada, després parleu en tot cas i ja us ho fareu venir bé.
Josep Sunyer, ja ha arribat als estudis de l'Avinguda Roma.
hem estat rebent les cròniques hora a hora del seu viatge a Barcelona
i tornant. Han estat cinc hores, exactament.
Ha fet l'anada a Barcelona amb una línia, la tornada amb una altra,
hem escoltat testimonis, que ell anava recollint testimonis en directe,
altres que ens registrava prèviament.
Però, clar, ara que el tenim aquí a l'estudi,
em fas mala cara.
No, que no creguis, eh?
Tens un caràcter que...
Però jo crec que sortirà després, això, eh?
Sí, les tres d'aquest matí.
Una sora sortirà a les tres perquè és estressant, eh?
Més enllà de la crònica formal,
i que després ampliarem el Tarragona d'actualitat,
a veure, tu ara en aquests moments no facis comèdia,
et sents allò com a estressat, com a temps,
com a una mica derrotat, decebut de la vida.
Quin és el teu estat d'ànim?
Em vols dir que anes de fer-hi la cara nova amb algú, per exemple, no?
Bé, jo no he dit això, ho has dit tu.
Doncs, la veritat és que t'agafa molta ràbia
de fer aquest recorregut, aquest trajecte,
sobretot per pensar en la gent que ho han de fer per treballar,
perquè m'he trobat pel camí molta gent que viu a Tarragona
però que treballa a Barcelona,
i que a les 6 de matí agafen el tren
i triquen dues hores a arribar a Barcelona.
I això, quan t'ho expliquen i quan veus que, a més...
I cada dia.
Cada dia.
I després tornar, no és només anar, és anar i tornar.
I van amb l'angoixa de saber si podran tornar
a recollir els crios a la guarderia.
En fi, ha canviat la vida completament aquests dos.
Ben, m'explicaves que pel que tu has vist
el que t'ha cridat més l'atenció,
i és una evidència, d'acord,
és una imatge quotidiana a les nostres ciutats,
però el que t'ha cridat molt l'atenció
és la gent gran,
que se li complica molt la vida pujar, baixar,
fer tantes baixades,
ara agafa un metro per anar aquí, per anar allà,
per no perdre l'altre tren.
Les persones grans i que puguin tenir
un cert problema de mobilitat fan patir una mica, no?
He vist cares de dissolvació, però completament.
És a dir, persones completament dissolvades...
Algú pot pensar que exageres, jo crec que no.
No, no, no.
I això que, malgrat que hi ha molts informadors,
perquè en tot el recorregut hem trobat molts informadors de Renfe,
sobretot a Sants, a Sants sobretot,
i al metro, perquè, clar,
si tu arribes a Sants i si tu ets a Barcelona
i vols baixar a Tarragona ara mateix,
tens que anar a plaça d'Espanya.
Això no ho saps fins que te trobes en la situació,
fins que arribes a Sants,
algú t'hi indica i et diu,
no, no, no, és que té que anar a plaça d'Espanya.
Llavors has d'agafar el metro,
o anar caminant,
però en qualsevol cas has d'agafar el metro.
El metro de Sants és complex
per una persona que no hi estigui avançada.
És complicat,
hi ha diferents línies,
t'has d'indicar molt bé per saber quina línia és,
i les persones les he vist que anaven molt perdudes,
però molt, eh?,
per arribar fins aquí.
El circuit dels informadors, correcte?
Bé?
Algunes contradiccions,
sobretot a Barcelona Sants
he vist que han contractat gent esporàdica,
això es nota,
perquè eren persones, en fi,
que alguns t'informaven en un sentit,
altres en un altre,
vull dir que hi ha algunes contradiccions
en la informació que donen,
per exemple,
amb la gratuïtat de la línia C2 i la C4,
que és la de Vilafranca i la de Vilanova,
les dues alternatives possibles per anar a Barcelona,
doncs alguns informadors
deien que era gratuït,
altres que no,
amb això hi ha una mica de desinformació.
Amb els informadors
i altres persones
que poden representar l'empresa
o l'autoritat,
fins i tot hem vist episodis
a través de la televisió,
sobretot episodis d'una certa tensió.
Per tota l'estona
i les hores que has passat
d'estacions a trens,
aquests episodis,
tu diries que són aquells
que et pot treure un mitjà
de comunicació concret,
on has vist que es donaven
repetidament o esporàdicament
a les cues?
Un exemple molt gràfic.
Quan he agafat el darrer tren,
el de Sant Vicenç fins aquí a Tarragona,
un tren regional,
van arribar a Torre d'Embarra,
la veu de megafonia
indicava que érem a punt d'arribar
a Passeig de Gràcia.
I amb això t'ho dic tot.
Sí, sí, ja m'ho has dit tot.
I a més a més s'ha indicat en pantalla,
la pantalla que pots visualitzar
la presentació...
La pantalla posava...
Sí, sí, Passeig de Gràcia.
Passeig de Gràcia.
I estàveu a Torre d'Embarra.
I érem a punt d'arribar a Torre d'Embarra.
Això és una cosa que...
I els revisors passaven o no passaven?
No, no, no.
I també una altra...
Els revisors aquests dies, escolta...
Bueno, però pensa, Iolanda,
que jo me'n recordo
em va passar la situació
que vull explicar el Josep.
Tu has estat també en un viatget d'aquests?
Jo també he estat en un viatget d'aquests
cap a l'agost.
Em sembla que hi va haver tot el tema.
vam trigar sis hores,
o sigui, d'anar i de tornar.
Tarragona-Barcelona,
Barcelona-Barcelona-Tarragona.
Els informadors no tenien
absolutament idea de res.
Pensa que moltes vegades
havíem d'informar nosaltres,
per la gent que volia agafar
els autobusos des de Barcelona
fins a Tarragona.
Ens van deixar sense aire condicionat,
com una hora, el tren.
O sigui que realment...
I després el revisor passava.
Doncs sí, a cobrar el bitllet.
I llavors va ser quan un grup de gent
ja quasi ens vam emotinar.
I vam dir que no li ensenyàvem.
I van rebre a ells,
potser no havien de rebre a ells,
però van rebre a ells
perquè és la persona que tens directa.
I llavors vam arribar
com amb una mena de confrontació
en el sentit que ells deien
que no ens havien d'informar.
O sigui, que si feia marxa enrere del tren
no ens havien d'informar.
I clar, tots dèiem
escolta, que no, tenim cinc anys.
Clar, és aquella cosa d'anar-se,
tu no és la meva feina,
frase terrible,
que quan diu qualsevol persona,
dic home,
però estem en una situació excepcional, no?
Aquí, a la línia C4,
és a dir, l'acabada de Sant Vicenç
cap a Barcelona, per interior,
per Vilafranca,
que passa en Sant Jordi Anoia,
Jalí, de tota aquesta,
és la millor per anar a Barcelona
ara mateix, eh?
Aquesta és la millor,
la més curta,
una hora i 45 minuts,
amb tot.
Aquesta, en aquesta línia,
a primera hora,
penseu que en cada vagó
una cinquantena de persones dretes.
És a dir, que a més a més,
a sobre no pot seure,
perquè, clar,
hi ha acumulació de passatgers
que utilitzen el tram,
es confueixen molts passagers
de dues bandes
i, bueno, la gent anava dreta
i els comentaris per allà,
doncs, els ho podem imaginar, no?
És a dir, tothom preguntant-se el per què
havien de viure aquesta situació
i canviar els seus avis de vida
aquests dies arrel d'això,
arrel d'aquests talls de...
Aviam, la previsió és que siguin 15 dies,
més o menys,
vull dir que no és una cosa d'un dia.
Alguna cosa més, Pep,
així a destacar,
en principi ara hi ha tot un seguit
d'informacions que s'ha de processar
i posar-la damunt de la taula
en el temps d'informació.
Ara escoltarà les simònies d'aquí a pocs minuts
o informatiu,
però bàsicament el titular aquest,
quatre hores
i pràcticament gairebé cinc hores
per fer el trajecte d'anar a Barcelona
i tornar per les dues vies possibles,
pujar per la zona de Vilafranca
i baixar per Vilanova i Geltrú.
Tu, malgrat que el dia està núvol,
tens benzina a la teva moto, no?
Sí, sí.
Suposo que no agafaràs el tren
en una bona temporada.
T'asseguro que no.
Moltíssimes gràcies, Josep,
i enhorabona per aquesta feina.
Gràcies, fins ara.
Adéu-siau, fins després.
Déu-n'hi-do, Anna,
confonem tot,
energia, transport públic,
contaminació, estalvi...