Doncs sí, bon dia. Som en un dels quioscos de la Rambla,
possiblement un dels més emblemàtics,
un dels que fa més anys que funciona
i segurament un dels que la majoria de l'audiència coneixi molt bé,
el quiosco de la senyora Paquita.
Paquita, hola, bon dia.
Bon dia, bon dia tinc, Joan.
Paquita, et venim a veure perquè sabem que és un mes
una miqueta ferragós a nivell de volum de feina, potser, no?
Perquè, a més a més de la premsa habitual
i de les publicacions que la Jeanet demana sempre,
tenim el tema dels fascicles.
Com ho vius, això, aquests dies?
Doncs mira, jo al setembre m'ho passo mal relaxada
i després ja, ai, perdona, al setembre, al juliol i agost,
però quan ja estic a mig agost, ja dic, ja s'acaba la tranquil·litat.
Ja començant els llançaments i no sabem per què ens vindrà.
Venen moltes repeticions i després sempre venen novetats.
Demanes una quantitat, per exemple, 10 de cada o 5
i ells no et fan cas.
T'aporten 20, 50...
Avui he rebut d'un sol, 50.
Després hem rebut uns dinosauris que cupen un munt.
N'hem rebut també un tamp molt gran, una quantitat molt gran
i a part tot el més que ja sabeu que hi pot haver a través de la televisió, no?
Perquè aquest és un dels principals problemes que tindríem, no?
A part aquí de l'espai.
Com tu ho fas per desar tot això i treure-ho cada dia?
Tinc la sort que tinc un bar, però clar, jo ho he de transportar al bar.
I després a les 7 del matí, me diuen que està a les 7 del matí,
simplement a la nit perquè m'ho guarden.
després de tornar a transportar aquí, he de creuar la carretera, tornar-ho a passar,
l'esquena et va fatal, bueno, és tremendo, t'ho juro.
I a part d'això, si puc continuar, a part d'això tenim ara els llançaments dels diaris,
que ens portarà...
La Vanguardia ens portarà plats,
al periòdic ens portaran paelles,
i després ens portaran els altres diaris, de moment no sé el que portaran,
però t'ho juro que després porten caixes i caixes,
a part els DVDs, els vídeos, els llibres...
Bueno, és una cosa que no sé com...
Paquita, quants anys fa que et dediques a això?
Molts anys. Mira, el que estàs veient aquí que era carretera abans,
era barriollano,
i ja portava...
I encara no estava inaugurat el pàrquing, ni estava res,
i ja portava 7 o 8 anys.
Doncs amb els anys que fa que tu treballes d'això,
com ha canviat el panorama?
Ha sigut una cosa que ha anat a més de cop, no?
De cop, de cop, de cop.
Es veu que, mira, van començar el setembre,
el novembre o desembre acabava, no?
I ja estaves tranquil·la i ja bé.
Però després van començar llançaments de Nadal.
Després ja van començar...
Mira, això,
i ja n'han enganxat d'agost a tot l'any.
Pel que tu vas veient de les ventes que fas,
la gent les segueix aquestes coses,
o es tiren a la primera, fan la segona a poder,
i després ja costa més?
Mira, hi ha molt...
Depèn.
Hi ha gent que només compren els DVDs dels crios, el primer.
Si els agraden els crios, el segon.
Després volen que continua,
perquè veuen que al criou li agrada.
Si no, només compren el barat.
El que és el primer és el segon llançament.
I després ja la gent passa.
Perquè són moltes setmanes, no, normalment?
Quantes setmanes pot arribar a durar una col·lecció?
Una col·lecció més, no mesos.
I hasta t'enganxarà l'any que ve.
T'enganxa ja el...
T'enganxa ja el...
Maig o junta l'any que ve, vull dir.
I què fas amb els cartons, Paquita,
quan tu despatxes una col·lecció,
se l'emporta el client, tal que des tu,
després ho recicleu...
Queda jo i el porto al contenedor de reciclatge.
I si no, me diu el senyor que passa,
diu, deixa'm al costat del contenedor,
perquè com que tinc que anar bastant avall,
reciclar-ho i no puc per deixar el que jo sol,
aleshores me diu, deixa'm a tal posto,
i ell ja quedem i allà ho veig recollit.
A més de fer la venda, feina extra
per gestionar després el residu, no?
Molt bé, després buscar els residus
i bueno, és tremendo.
Hi ha alguna que estigui causant furor enguany,
allò que dius, la gent va boja per això,
que després continuant o no, no?
Però potser n'hi ha alguna que dius,
mira, això, la gent està loca.
Sí, mira, ha set els dels cuentos,
que és el del Gato con botas,
després ha donat molt osso,
és uns llibres d'autoajuda, boníssims,
i ha donat, bueno, els he acabat ràpid.
I després va tirant també alguna cosa de crios,
sobretot els tortugues ninja.
I és fidel la clientela que acaba decidint-se
per fer la col·lecció, eh?
És allò que sempre et venen a demanar
el fascicle cada setmana.
Sí, molt.
El que no és fidel és la distribuïdora,
bé, no, la casa.
Però ara han llançat un llançament
que el veus tu aquí penjat,
que se'ls ha d'enviar,
veus això d'aquí de la casa,
aquesta planeta Agostini?
Aquesta fletxa.
Ens ha portat aquesta fletxa
que envia el client,
diguem la fitxa del client,
se li respetarà tota la col·lecció
fins a acabar-la.
Perquè estaven cansats.
Me pots explicar una miqueta
què és el que tens per aquí ara,
allò que dius...
Tot el que vegis, fill meu.
Mira, aquest, ja ho veus,
s'ha escrit un crimen.
Després el Disney,
no en màgic d'anglès.
Aquests com a clàssics, podria, no?
Com a clàssics, aquest.
Després el dibuix.
Després el de Pilates.
Després, és que...
Espera, m'he perdut ara.
Mira, aquí hi ha...
Les bessones.
Les bessones, el Pokémon.
Aquí tens el Barón Rojo,
que ja és un clàssic.
Després tens aquí els guerreros,
de Medievales.
Els abanicos, que també és un clàssic.
Paquita, si has de...
Tu mateixa, eh?
Si has de tindre...
Ejitomania, és una amiga, ja.
Bé, estem veient que realment està tot...
Hi ha diversos...
Uns quants metres per davant de l'estant,
que està ple.
Fes un humunt, César Vidal.
Després, on tenen els geogràfics,
que et vegi un clàssic.
Punto de cruz.
Bueno...
Per tots els públics, eh?
La veritat.
Per tots els públics.
Després tens, perdona...
Tens, que és un clàssic,
els cuentos de Callejas.
Tens la biblioteca aquesta de grandes biografies,
l'Universo, la Casa Andalusa,
l'Escalèxtric, el Talgo,
Cantinflas, que també és un clàssic, etcètera, etcètera.
Es pensa en tothom, grans, petits,
i de tota manera, no?
Sí.
I després en tinc dintre que no he tret,
que avui m'ha set impossible d'acabar de treure.
Però m'ho demanen i els hi dono.
De novel·les romàntiques,
saps què vull dir?
De tot això que ja és insuportable.
M'ho demanen,
jo els tinc tallats amb el cartró
i els hi vaig donant a la mà.
Paquita, moltes gràcies.
A part d'això, les revistes,
que ja ho veus,
la Woman,
la Telva,
totes aquestes que també en grans.
Abans te venien petitetes,
no t'emportaven els regals,
però ara ja veus tu mateixa
que t'arriben amb bolsos,
cullerets,
també enen llibres.
A vegades és fàcil confondre-te amb un colmado,
més que amb un tiosc,
no et sembla?
Vaja,
el dinosauri,
mira el dinosauri que et deia,
quin cap,
mira,
i te n'han portat 50,
vull dir,
aquella caixa que veus tu mateix allí,
és tremenda,
aquella caixa bastant gran.
Un dia de vent és complicat,
aquí al mig, no?
Molt millor que pluja,
quan te ve les quatre gotes,
que dius,
bueno,
això és insuportable,
és molt fort treballar al carrer.
I això,
no hi ha manera d'arreglar-ho,
no hi veus solució?
No hi veus solució.
Una veterana com tu d'aquest món no hi veus solució?
No, no hi veus solució.
Paraula d'honor que no hi veus solució,
Joan Maco.
No hi veus solució perquè
ja aquí hi ha...
l'Ajuntament ja va dir
aquest dos metres i pico de quiosc,
perquè jo el que tenia antigüament
era molt gran,
ja estava molt bé,
sis per sis,
però quan van fer el pàrquing a la Rambla
i van fer el quiosc aquí,
van dir petit,
perquè quan tanques quedi l'estètica.
No miren,
el treballador miren l'estètica.
Potser en el seu dia
igual tampoc no ho vam veure tan ple.
Sí,
estava ple,
i allà ja ho teníem bastant de ple.
Sí,
ja hi havia molta informàtica,
ja hi havia molt,
perquè la informàtica
tenia la marinera també.
I pel·lícules,
bueno,
els deus veus de pel·lícules
impressionant també.
Paquita,
tu quina connexió et fas?
Jo cap,
fill meu,
cap,
t'ho juro,
cap,
ni una,
no,
ni una,
ni una.
I és com aquell que treballa al restaurant
que després de veure Filet tot el dia
no en véns en una setmana, no?
Ni una,
carinyo,
Joan,
allò que m'has dit,
ni una.
I els crios diuen,
ai,
m'agradaria això,
dic xatos,
no,
no puc,
és que no puc,
és insuportable treballar així.
Alguna que t'ho hagis trobat rara,
amb els anys que fa que et dediques,
que dius,
caram,
això,
no m'ho podia arribar a imaginar mai
que ho hagin tret com una col·lecció.
Una col·lecció de sabates,
que no l'han tornat a fer més,
que ja és de l'any passat,
o l'altre,
que es van fer sabates,
fill meu,
una col·lecció de sabates,
me vaig quedar al·lucinant.
I he estat remenant avui per internet
i realment n'he vist de molt estranyes.
Fins i tot n'hi ha vist una de figures de toreros,
no la tindràs pas, aquesta.
També l'havien tingut,
tota aquesta.
Però és antiga, eh?
O sigui que no he descobert res, oi?
No, no has descobert res.
També la vaig tenir,
però ara hem deixat de portar-la.
No sé si tornaran a portar-la,
perquè comencem ara, eh?
Tot és possible.
Tot és possible, ara ho has dit.
Aquest volum que veiem,
potser s'acaba multiplicant amb els dies,
o pot poder-se mantindrà?
No ho sé,
jo espero que vagi reduint,
que la gent vagi comprant
i vagi reciclant cartrons,
i el quios me vagi quedant net.
Paquita, moltes gràcies.
Vale, a vosaltres també.
I molts ànims perquè passis el setembre com en cal.
Gràcies per la vostra,
mira, per la vostra comprensió de venir,
que almenys el públic
i Planeta Agustini.
I totes les editorials s'assabentin,
m'agradaria que fessin els cartrons més petits.
Que portin el que vulguin,
perquè ens ho portin més fàcil.
Sí, perquè moltes vegades
per una peça petita
hi ha un cartró de grans dimensions.
Un cartró molt gran.
T'ho juro que és una ajuda
que ens feu vosaltres també, Joan,
i que ens ho reduïssin el cartró,
que ens portessin un per exposar-lo,
ens portessin el de més reduït
i seria molt fàcil per tots,
perquè te queden els dits, Joan,
mira, quines inflamacions.
En les mans,
com si haguessis treballat allò al camp, quasi.
Sí, fill meu, aquí és tremenda.
Paquita, moltes gràcies.
Que hagués de passar bon dia.
Molt bé, gràcies a vosaltres, fill meus.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.