Jordi, bon dia.
Hola, bon dia, Jolanda.
Doncs efectivament, ens trobem a la parada, o podríem dir,
de la botiga de les Mitges, aquí al carrer de la Unió de Tarragona,
i estem acompanyats de la principal protagonista d'aquest dia,
la nostra entrevistada, la Núria Fossas.
Núria, bon dia.
Bon dia.
Felicitats, novament, per aquesta medalla,
Francesc Macià, de la Generalitat de Catalunya.
Moltíssimes gràcies.
Ara parlem amb la Núria, saludem també l'altre convidat,
l'altra persona que ens acompanya, el Jordi Figueres,
responsable de la botiga i, a més, encara,
president de la Federació de Botiguets de Tarragona.
en Jordi, què tal, bon dia.
Hola, bon dia.
Escolti'm, des de l'any 1941, treballant en aquestes quatre parets,
en aquest establiment.
Quatre parets que dic jo que són ben meves, ben guanyades.
Quan li van comunicar la notícia que la Generalitat
li concedia aquest guardó, aquesta medalla, com es va sentir?
A veure, em vaig quedar molt sorpresa, perquè no m'ho esperava.
La veritat és aquesta.
Però de l'any 41, que estic en aquest carrer de l'Unió,
fins al 2006, que era l'any passat.
Vostè es jubila l'any passat?
L'any passat.
Podem dir l'edat? 80 anys?
Sí, 80 anys. Justos, perquè si ho fas comptes,
si amb la senyora Coch vaig estar 33 anys,
i amb els senyors Figueres 32,
els números surten clars.
Jo vaig néixer l'any 1926,
i, com pots comprendre, el 2006,
vaig fer 80 anys.
Per què va decidir no jubilar-se a l'edat tradicional,
quan toca, entre cometes,
i continuar treballant durant tots aquests anys?
Primer i principal, perquè vaig tenir la sort que em van acceptar,
en totes les garanties d'aquest món,
perquè vaig estar molt rescoldada i molt estimada.
I segona, perquè jo he disfrutat moltíssim treballant a la botiga,
perquè a mi m'encantava la botiga.
Tant és així,
que jo, a la nit, quan era jove,
cosia perquè els sous d'aquell temps
eren, francament, molt baixos,
com tothom sap.
I jo no en tenia prou.
A casa meva necessitava més diners,
i com que, gràcies a Déu,
els meus pares me'n van donar una cultura bé,
vaig poder treballar de nit,
a més la salut molt bé,
perquè sempre m'hi trobava molt bé,
i llavors treballava de nit,
tallava i em provava a la nit,
i cosia.
Una germana meva, més gran que jo,
una mica més gran que jo,
que em va ajudar moltíssim,
perquè ella cosia molt bé.
Llavors, entro un sous i un altre,
me va anar bé.
Per això vaig triar la botiga,
perquè m'agradava molt més que el cosir.
En aquests 65 anys,
és obvi que el comerç a Tarragona
i també a tot arreu ha canviat moltíssim.
Fent una miqueta de memòria,
què creu que és el que més ha canviat,
l'evolució, no sé, dels compradors,
dels venedors,
de la forma de ser les botigues?
Tot, en absolut, tot.
Els compradors, els venedors,
la gent, tot.
Ha canviat totíssim.
A millor o a pitjor?
A millor, a millor,
sens dubte, a millor.
Perquè jo primer tenia una botigueta petita,
i després hi havia una botiga preciosa,
molt més complerta en tots els sentits.
I la veritat és que les coses han canviat d'una manera,
opino jo,
fabulosa.
També han canviat els horaris.
Ara, per exemple,
dissabtes molts dies toca treballar matí i tarda,
durant les festes de Nadal que s'aproximen,
és un autèntic no parar.
No sé si abans també era així.
A veure, jo, per exemple,
treballava més abans que ara,
perquè abans no teníem horari.
Ara les noies,
a les dos quarts de nou del nit,
tanquen les portes.
I jo d'aquesta botiga havia sortit a vegades
fins a les deu,
perquè abans les senyores anaven a comprar
quan se tancaven.
Allò sabien, sabien quan tocava l'hora.
O sigui que era una vida
totalment diferent,
completament diferent en tots els sentits.
però jo me vaig adaptar molt bé llavors
i tinc la sort
que em vaig adaptar molt bé
a la nova vida, doncs.
Jordi, que vostè que ha seguit,
òbviament, com a responsable
d'aquest establiment,
la trajectòria de la Núria,
com valora la seva feina?
A veure,
per un costat,
Núria ha estat aquí 32 anys
i quan ella decideix jubilars,
doncs perquè una mica ja se'n dona compte
que també ha de disfrutar de la vida
i de més,
que no vull dir que no hagi disfrutat
perquè potser ha disfrutat més treballant
que ara que està sense treballar,
encara que és una persona
que se sap organitzar molt la vida,
fa els seus viatges,
té el seu grup d'amigues
i realment segur que no s'avorreix.
Però ha disfrutat tant de la botiga,
des de muntar els escaparates,
des de fer les compres,
ha sigut una persona
que ha portat tota la feina d'aquesta botiga
que just quan ella se jubila
nosaltres se plantegem també
canviar l'orientació d'aquesta botiga.
No tenim la persona
que portava aquesta botiga
amb cort i ànima.
Per un costat,
me parlaves dels horaris,
dels horaris comercials
ho he sentit que li preguntaves a ella.
A l'època que ha coincidit més amb mi
ja els horaris comercials
s'han fet més racionals,
però jo recordo quan érem veïns
perquè ens hem conegut de petits
perquè jo estava just a la botiga del costat
on ella ha treballat 65 anys
al mateix local ininterrompudament.
Va haver el moment
que la senyora Cots decideix
traspassar la botiga
i llavors l'estat tocant
un negoci amb l'altre
vam decidir nosaltres quedar-se'n.
Però jo recordo en aquella època
que justament teníem una hora
per anar a la platja.
Sortíem a les dues amb els meus pares,
arribàvem a les dues i mitja
a la platja a l'estiu
i a les tres, tres i pico
ja tornàvem a estar tots a la botiga.
O sigui que llavors sí que era una època
que es treballava molt
i no hi havia hores
per tancar el negoci.
En un temps en què vostès dels botiguers
es queixen moltes vegades
que falta personal
ara tornarem a sentir
la mateixa queixa
durant aquestes festes de Nadal
suposo que la Núria
la possibilitat no sé si fins i tot dia ha proposat
o té intenció i no gosa
proposa-li.
Escolti'm Núria, un cop de mà, un reforç.
Home, Núria sempre que passa per aquí
és benvinguda
però tampoc volem estar
per un costat
si passa uns moments
és lògic
que ella miri
o tingui aquella impaciència
per mirar d'ajudar
però també som conscients
que tot acaba
ara
la temptació des de l'agust
segur que la tenim
tant nosaltres de proposar-li
com ella d'estar
ajudant
perquè ha sigut la seva botiga
tota la vida
i ha estat
com comprendràs
més hores aquí
que a casa seva
o sigui
que s'ha passat la vida
amb aquest local comercial.
No sé si, Yolanda,
des de l'estudi
tens alguna qüestió
que plantejar-li a la Núria.
Nosaltres, mentrestant,
el que li volem preguntar
és com és el tracte directe
amb els clients
perquè, si m'ho permets,
una mica el paradigma
d'aquesta qüestió
de la relació de tu a tu
durant molts i molts anys
d'anar servint
d'anar oferint productes
a les mateixes persones.
A més,
la convivència
amb la gent de la botiga
ha sigut molt maca
amb tothom
i amb els clients també
perquè la veritat
és que
un taulell
dona una gran experiència.
A més,
jo he tingut la sort...
Experiència en quin sentit,
si m'ho permet?
Perquè la gent
t'expliquen de tot,
però de tot.
Llavors,
esclar,
tu sempre prens.
Arriba a ser una mica
de confident
fins i tot moltes vegades?
Aquesta relació
de confiança
anys i anys
acaba desembocant
en grans amistats?
i a vegades
persones que
ni les coneixes,
però en aquell moment
tenen la necessitat
d'explicar
el que sigui
i t'ho expliquen.
I jo,
com que soc una persona
que m'agrada molt escoltar
perquè opino
que s'aprèn de tothom,
doncs ho he passat molt bé.
La veritat és aquesta.
Jo soc una persona
que soc soltera,
que no m'he casat,
però he disfrutat de tot.
Soc àvia,
soc besàvia
i soc de tot,
perquè tant els fills
de la senyora Cons
com els fills
del senyor Figueres
sempre m'han estimat moltíssim.
Fins i tot
veiem que s'emociona
una mica, no?
Sí, home,
ha tingut la satisfacció
de ser una persona
més de la nostra família
per compartir
els moments
macos
de la vida
i altres moments
potser
amb el que un
té que passar
a compartir les penes,
però,
Nuri,
s'ha tingut alguna cosa
ha sigut
que ha servit
el mateix per nosaltres
que per les clientes,
ha tingut una discreció
i un sàpiguer
guardar les coses
que ha comprès
que no,
que es tenien
que parlar
entre nosaltres
i que d'aquí
no tenien que sortir.
A veure,
amb aquest aspecte
ha sigut
psicològicament
també
s'ha pogut
adaptar-se molt
als temps
i comprendre
quan una persona
necessitava
unes paraules
o una ajuda.
Vostè durant molts anys
ha venut bolsos,
ha venut bosses
per a les dones
majoritàriament.
Sí,
he venut molts bolsos
i he venut també
moltes sabates
perquè després
van posar sabates
i molts complements.
Això feia que la botiga
pogués tenir
un caliu
molt maco
i molt decoratiu.
I durant
tots aquests 65 anys
aquest món
ha variat
moltíssim.
Moltíssim,
el món
ha variat
moltíssim.
La veritat
és que aquests
últims anys
ha sigut
quant més
he disfrutat
perquè en realitat
les coses
també són
més boniques
i hi ha
molts més
complements
i hi ha
tot molt més
maco.
I el tenir
la sabata
al bolso
i la sabata
i els complements
feia que tenia
tot un entorn
molt maco.
Ja per anar acabant,
Núria,
molta gent
ens consta
que s'ha anat
a tancant aquí
aquests dies
per felicitar-la
i tothom
li pregunta una mica
el mateix
quin ha estat
el seu secret.
No,
no hi ha secret
això.
Això passa a la vida
i ja està.
No hi ha secret.
A més a més,
si em permet,
molta gent
ha comentat
que si aquesta senyora
té 81 anys
ja ens agradaria
a nosaltres
arribar als 81 anys
com vostè.
això m'ho diuen
moltes vegades
i els anys
no me'ls han fet mai,
mai a la vida
perquè quan dic
que tinc 81 anys
m'ha dit
que no és veritat.
Doncs bueno,
perquè quan vosaltres
vau venir
i vau dir-ho
per la ràdio
que jo tampoc sabia
que havia sortit
vaig trobar una senyora
i diu
és molt bé
allò de la ràdio
però dius
ho van equivocar
perquè van dir
que tenies 80 anys.
Dic no, 80 no,
en tinc 81.
Diu,
vés dona
que no m'ho crec.
Diu,
doncs és la pura veritat.
És la pura veritat.
Ara vaig tenir la sort
de néixer el dia de Sant Magí
a l'agost,
bueno,
que és l'agost
el 19,
en ple sol
a les 12 del migdia
i això em deu haver servit
per tota la vida.
Doria Fossas,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos avui.
Moltes felicitats
novament
per aquest reconeixement.
No sé si de fet
ja l'ha rebut
o encara li han de donar físicament.
No, el dia 13
el dia de Santa Llúcia
me la donen
a la Generalitat.
Tocarà acompanyar-la
i de bon grat, no?
Sí, sí, sí.
Ho celebrarem tots.
Ho celebrarem tots.
Jordi Figueres,
també moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
I nosaltres
tanquem des d'aquí,
des de les mitges,
des d'aquest popular
establiment del carrer
de la Unió,
hem estat molt ben acompanyats
amb una persona
amb una amplíssima experiència,
Jolanda.
Jordi,
de totes maneres,
això del secret,
em temo
que la Nuri,
com diu el Jordi,
ha arribat a aquesta edat
en aquestes condicions
treballant.
Vull dir que
si vols mantenir-te
sempre jove,
ja saps,
fins als 80
i és que ets treballant
i és la fórmula.
Sí, sí,
però ella,
encara la tenim aquí.
Vostè,
ho admet,
ha treballat,
però ha treballat
de bon grat.
Moltíssim gust,
però no treballant,
i disfrutant.
I això,
avui dia,
ni quasi mai,
hi ha molt poques persones
que tinguin la sort
de poder-ho fer,
perquè ja t'he dit
que sempre
hi ha estat
molt ben estimada
i molt recolzada,
per tant,
no puc demanar res més.
Això d'anar a treballar
cada dia
i tenir ganes
d'anar a treballar
és una sort
que malauradament
no tothom pot tenir.
A més,
també,
entre altres coses,
també he tingut
molt bona salut,
perquè pensa
que jo no he fet mai
festa
per estar amb l'alta.
I això
no us pot dir gaire gent.
Doncs molt meritori.
Molt meritori
tot plegat.
Ho constata el jefe
que no li ha demanat cap baixa.
Bueno,
a aquestes alçades
no crec que li demani
explicacions, eh?
Gràcies, Jordi,
Joan Maria,
Nuri, Jordi,
moltíssimes gràcies
també per acompanyar-nos.
Bon dia.
Gràcies a vosaltres.
Bon dia.
Adéu-siau, adéu.