Tres minuts, un quart de dues, la veritat és que fa malícia entrar així
i tallar aquest Empordà interpretat pel Carles Velda i el conjunt Bada-Badoc.
Els tindrem aquesta nit, els podran escoltar en directe,
per tant em perdonaran que interrompeixi el tema musical,
però la cosa està justificada perquè tenim el Carles Velda
a l'altre costat del fil telefònic.
Carles, bon dia.
Bon dia i bona hora.
Ens agrada molt el treball que feu, eh?
Ja t'ho dic ara d'entrada.
Me n'alegro molt.
Perquè a més, jo suposo que la gent que segueix de prop el panorama de la música catalana
sap que vosaltres com a formació musical en l'actualitat,
però també a nivell individual cadascun de vosaltres,
teniu un passat molt ric i un passat musical
que ha experimentat molt i en tots els terrenys.
Què fa que aneu canviant i us aneu juntant?
I ara conec aquest i fem un grup i ens dediquem a buscar aquest tipus de so.
I més un acordeonista com tu, per què no ens expliques una miqueta aquesta evolució?
Bueno, és que som fidels a la infidelitat.
Ah, això està bé.
Això és saludable, no?
Bé, és així, s'ha d'acceptar, no?
No, el que passa és que suposo que ens interessa la música i la humanitat.
I aleshores, si t'interessa la música en general,
doncs un dia piques per aquí, un dia per allà.
T'agrada la humanitat, doncs un dia pots estar-vos escoltant,
fent una sonata com pugui fer el pardal
i l'any demà pots estar fent rockabilly i és la mateixa persona i el mateix sentiment.
Una mica ve a ser això.
Aleshores, som, a lo millor sentit de la paraula, tasta ulletes, no?
En algun lloc que he llegit, en què busques allò, informació sobre vosaltres,
hi ha una definició que m'ha fet, gràcies a dir, que sou un grup paràsit.
En aquest cas, ho he llegit per algun lloc.
No, no, però ho diuen de bon rotllo, eh?
No ho diuen com una crítica, sinó de bon rotllo.
No, no, són paràsits perquè fan temes d'altres.
En aquest sentit ho diuen, eh?
Tot versions.
Tot versions de cançons com aquest Empordà.
Magnífic.
I què utilitzeu?
Rigui, escar, qualsevol ritme o diguem-ne que feu ritmes així més ballables, més de festa?
A veure, la definició que ens donem és de ritmes caribenys.
Això podria ser molt més ampli encara, però a la pràctica i a hores d'ara,
els ritmes que estem fent servir és l'escar, el rigui i el rocksteady,
alguna rumba i estem arrencant amb la cúmbia.
La cosa de moment està així.
I tot això amb clàssics.
He vist per algun lloc que feu fins i tot una versió de la vall del riu vermell?
Sí, sí, sí, sí.
Déu-n'hi-do.
La vall del riu vermell, gravats també tenim el Vespertú, la Castimba, la Gavina,
que aproximadament sortirà publicada.
La vall del riu vermell, allà la trobarem a faltar el teu somriure?
Amb quin ritme la poseu a la cúmbia?
És un rigui, un rigui euromitiu.
Ha de ser extraordinari això, eh?
Bueno, mira.
Déu-n'hi-do.
Repertori també de la Trinca, del Jaume Arnella.
No sé si ens escoltes, nosaltres et sentim amb una certa dificultat, Carles.
Sí, estic en tren, tu.
Estàs en tren?
Clar, que véns cap a Tarragona ara.
Sí, sí, estic aixant.
És normal, doncs intentarem, en la mesura del possible, xerrar una miqueta amb tu.
Més que res, per saber el que ens espera aquesta nit,
tocareu a la plaça del Rei en el concert de la beguda convidada,
que és la beguda de la Patum de Berga.
La coneixes, no?
Sí, sí, sí.
Massa.
Vull dir que no ens caldrà la beguda per animar-nos amb la música.
Cada cop el perdem més.
On estàs exactament, Carles?
Ens sembla que estic a la propietat de Falla,
allà on són els Carmel.
Doncs es deus estar a un túnel, com a mínim.
T'estem perdent.
És difícil, de totes maneres, ni que sigui, constatar que veniu cap aquí,
que us tindrem aquesta nit aquí a la plaça del Rei, a l'espai Sabina,
recordant i cantant cançons, com tu bé deies, des de Sopa de Cabra,
passant per les tradicionals o del propi Jaume Arnella.
Carles, espero tenir ocasió de conversar amb tu un altre dia, amb més calma.
Espero.
Adeu-siau, em penso que ens has escoltat.
Nosaltres hem sentit alguna cosa.
Vinga.
Adeu-siau, bon dia.
Adeu.
En fi, el Carles Velda, quina llàstima, eh?
Quina llàstima no poder parlar amb ell.
Però vaja, ens queda la seva música.
Hem escoltat ara fa un moment aquest Empordà.
Aquesta acordió que sentim de fons és l'acordió de Carles Velda,
probablement una de les seves vessants més conegudes i més apreciades
dins del que és la música tradicional.
De fet, ell ha passat molt de temps, si no anem errat, encara continua visquent
al País Basc, on ha treballat també amb altres músics del País Basc,
com Fermín Moguruza, i també molt interessat en la música de l'acordió,
que és un altre dels instruments importants i tradicionals del País Basc.
Aquesta nit ens mostrarà la seva vessant de versions de paràsits
del rock català, de bon rotllo, amb el Sambada Badoc,
a la plaça del Rei, a l'Espai Sabinà.
Recordem que serà en el marc de la presentació
de la beguda convidada de la Santa Tecla 2007.
És el maumau de la Patum de Berga, vermut negre, amb gasosa,
freds però sense gel.
És una característica allà a Berga de prendre l'empurró,
especialment a l'antic Cal en Blasi, com a última estació de la festa.
El vermut que hi posarem aquí serà, com mana la tradició tarragonina,
vermut i zaguirre, i la gasosa, doncs la gasosa del Camp de Tarragona,
la masquecina.
Gràcies.
Gràcies.