Gairebé un quart de dues de migdia.
Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Aquesta música, aquesta composició,
segurament en sonaran alguns dels ollents de Tarragona Ràdio
i no pas perquè l'haguem punxat en aquesta emissora,
perquè podríem dir que és gairebé una emissió inèdita,
una primícia, podríem comentar.
Estem parlant d'un CD que es presentarà aquest cap de setmana,
un compacte que recull la banda sonora de la passió de Sant Fructuós.
Ens acompanyen avui dos dels responsables
de l'Associació Cultural de Sant Fructuós de Tarragona.
D'una banda, un dels membres de l'Ajuntament, Jesús Martínez.
Jesús, bon dia.
Bon dia.
I també ens acompanya el seu president, Andreu Muñoz.
Andreu, què tal?
Bon dia, molt bé.
Si et pots acusar una mica el micròfon,
i així tothom et podrà escoltar perfectament.
Andreu, aquest CD és un nou pas en un projecte
perquè tots els tarragonins puguin gaudir de la passió de Sant Fructuós
en tots els registres possibles, no?
Just és així.
I a més, realment és una primícia,
perquè per primera vegada se presenta aquí a la ràdio aquest audiovisual.
L'acabem d'estrenar ara mateix.
Ha vingut calent, calent.
Ha vingut molt calent.
Bé, sí, realment és una forma de continuar enregistrant, no?
Tot aquest valuós patrimoni que hem anat treballant des de l'any 1990
i com a associació teníem un triple objectiu, no?
Que quedessin registrades, com a mínim, el text de la representació.
Això ja va ser una realitat l'any 2000.
Que poguessin quedar registrades les imatges.
L'any passat es va fer un DVD molt interessant
on es van recollir les imatges amb tota la reconstrucció del vestuari
i finalment aquest any tocava la música, no?
Una música més, molt bonica, preciosa,
i ens permet tindre aquesta trilogia d'elements
per enregistrar, per donar memòria a la ciutat d'aquest patrimoni que ja és seu.
Podríem dir que no us heu estat de res.
No ens hem estat de res.
En el bon sentit de la paraula, eh?
En el bon sentit de la paraula.
És a dir, jo crec que aquí hem tingut un gran recolzament
per part de l'Ajuntament de Tarragona.
Sempre hem tingut clar que tots aquells recursos que la societat dona a l'associació
després ha de revertir sobre la pròpia societat, no?
Per tant, és una responsabilitat que aquest diner,
que de vegades ens donen per poder tirar endavant els nostres projectes,
reverteixi també sobre la pròpia ciutadania
amb materials d'una certa qualitat
i que puguin tenir una utilitat en la difusió també dels béns patrimonials de Tarragona
dintre de la ciutat, però també a l'exterior.
D'aquí a un any, celebrarem els 1.750 anys del martiri, no?
I es crearan tota una sèrie d'actes de dimensió internacional.
Doncs bé, és una oportunitat extraordinària
per donar a conèixer el patrimoni de la ciutat.
Ara parlarem d'aquestes comemoracions,
les que hi ha aquest cap de setmana
i també aquestes comemoracions futures
coincidint amb aquestes afamèrides, sens dubte,
tan i tan importants.
En qualsevol cas, si us sembla,
Andreu Jesús, podríem recordar
que és el responsable d'aquesta música,
tant de la partitura original com d'aquest enregistrament.
Bueno, aquesta, una mica,
la música parteix principalment del pontifical de Flames,
que van fer mossèn Malendres i mossèn Tàpies.
Tàpies, sí.
I llavors, a partir d'aquí,
doncs el Miquel Barberà,
mossèn Miquel Barberà,
que és vicari general i director del part musical,
va adaptar fragments d'aquest pontifical de Flames
i els va col·locar en llocs estratègics de la representació
i, a més a més, en col·laboració amb el mestre Joan Juncà,
ells dos van acabar de composar altres peces
que lligaven molt amb el pontifical,
que, de fet, el pontifical prové dels goig.
Els goigus ve el pontifical i ve les peces aquestes.
I completen un parell de peces de fora,
que són la passió de Bach,
perquè el mossèn Miquel volia associar la passió de Jesucrist
amb la passió de Sant Fructuós,
i una peça de Taizé, de la Pau.
Què representa per vosaltres, Andreu,
la representació de la passió de Sant Fructuós?
Representa dos feits importants.
Jo crec que aquí s'acontenen dos grans valors.
Un primer valor, podríem dir que és un valor més transcendent,
més espiritual,
aquella persona que és cristiana,
sigui de la confessió que sigui,
Sant Fructuós no deixa de ser un referent
i un testimoni d'una persona amb uns ideals,
amb un sentit de transcendència important,
que en un moment donat de la seva vida
és capaç de donar justament la seva vida
per la fe que contempla.
En aquest sentit, és una anella que ens connecta
necessàriament amb tot l'ideari de l'Evangeli,
amb l'ideari de Jesucrist.
És una anella més en tota aquesta cadena.
Però si ens hi fixem bé,
també Sant Fructuós és un exemple d'un ciutadà compromès
i és un ciutadà de debò.
Aquesta no és una història inventada,
aquesta és una història real
que es deveu el 21 de gener de l'any 259 a Tàrraco.
Per tant, és una realitat.
I és un ciutadà compromès, sabem, no?
La lectura de les actes ens deixa entreveure
que va ser una persona que va portar a terme
una pastoral o una política de la caritat
tant entre els cristians com entre els pagans.
Per tant, un ciutadà compromès del seu temps
que per unes idees, que per una fe,
és ajusticiat, com avui dia, per exemple,
hi haurien tantes persones en aquest sentit.
No cal dir que és un referent en els valors humans,
però també, al final, és un patrimoni històric de la ciutat
perquè és de les dades reals, historiogràfiques, no?
Autèntiques, que ens fan que la passió de Sant Fructó
sigui una autèntica finestra oberta
a mitjans del segle III.
Per tant, és apassionant, no?
De dir, bé, tenim els monuments,
però és que aquí tenim les històries.
Això és un privilegi.
Què passava en aquestes sentit?
Què passava realment?
Com sentia, com bategava el cor humà de la ciutat?
Els monuments ja ens parlen, no?,
de la realitat material,
però com és l'arqueologia de les persones?
Anem a dir-ho així, no?
Això és l'arqueologia de les persones.
Amb aquest CDM, aquest Sant Registrament, Jesús,
creieu que l'Associació Cultural,
crec que amb 16 anys de vida,
corregiu-me si m'equivoco,
completeu una primera etapa
amb la difusió completa de tot el material
relacionat amb la passió?
Home, tenim una part important feta,
que és el que vam començar per la passió
i ara la tenim perfectament guardada,
en aquest sentit que,
si desapareixem nosaltres,
aquest patrimoni està preparat
perquè qualsevol pugui reproduir
i pugui continuar la nostra tasca.
En aquest sentit, ens hem assegurat
una mica que, passi el que passi,
això es pugui recuperar.
Però a partir d'aquí nosaltres tenim,
tenim ara el Congrés aquest,
tenim moltes,
vull dir, Sant Fructuers és completament desconegut
i fins i tot per la mateixa ciutat de Tarragona,
monuments, història,
el viatge del temps al ser de tercer és bastant,
tot i que es fan coses,
per tant tenim feina per estona.
I ara què, Andreu?
En què treballeu?
Ara en què treballem?
Doncs bé, de moment estem treballant
amb uns objectius imminents,
que són els objectius que ens marquen aquest any.
Justament aquest dissabte
tenim l'Assemblea Anual de Socis,
aquí presentem els marcs,
una mica de treball,
en principi com a objectius imminents i imminents,
és la nostra participació en la Tarracoviva,
que aquest any reconstruirem
el ritus funerari d'un enterrament paleocristià,
però aquesta vegada a l'interior del claustre de la catedral.
Atenció, perquè això pot ser molt interessant, no?
Recuperar un espai que el tenim associat al món medieval,
però que en l'època tardorromana
va ser espai cementerial.
Per això s'edita un llibre sobre els sants de Tarragona,
és l'últim llibre que va publicar
mossèn Salvador Ramon,
el canonge, cèlebre de la catedral,
que va al·legar l'Associació Cultural Sant Fructuós
i que anirà acompanyat amb un conjunt
de magnífiques plomilles,
que serà una delicatessen literària, no?
Aquesta és la realitat.
I durant aquest any, doncs bé,
començarem a treballar amb els objectius
de la representació que farem
l'any 2008,
que ha de coincidir amb un gran congrés internacional
organitzat per l'Institut Superior
de Ciències Religioses,
l'Arquivisbat de Tarragona
i la Facultat de Teologia de Catalunya.
La nostra passió servirà com a col·lofó
d'aquest gran congrés internacional
sobre Sant Fructuós i el seu temps.
De manera que tornarem a representar l'amfiteatre,
però amb una escenografia
encara molt més espectacular.
És a dir,
donant passos qualitatius
en aquest camí l'any passat.
La millor representació
veu estrenant al vestuari
i que a mica en mica aneu fent un pas més.
Sí, Jordi, ho recordes
perquè aquí ho van presentar justament,
va ser també la primera vegada
que es va presentar,
i ara fem aquest gran pas
cap a una escenografia
encara més ambiciosa i més completa, no?
I amb aquesta data,
aquesta efemèride,
aquesta celebració
del 1750 aniversari,
que anirà acompanyada
de moltes altres activitats.
De moltes altres activitats,
perquè en definitiva aquí es tracta,
que una mica l'Arquivisbat
pugui ser pal de Pallé
i que les diferents associacions,
la nostra per suposat,
perquè és una associació
que essencialment magnetitza
tot aquest interès
de difondre Sant Fructuós,
però guijistes,
societat en general,
puguem fer tot un gran conjunt d'actes
per ajudar a conscienciar
i sensibilitzar
sobre aquestes vessants
que dona la figura
tan rica de Sant Fructuós.
Jesús, aquí donaries
la benvinguda a l'associació
a qui s'ha obert
a l'associació cultural
de Sant Fructuós.
A veure, a tothom.
Vull dir,
una de les grans riqueses que té
és que hi pot haver gent
de qualsevol sensibilitat,
de qualsevol edat
i de qualsevol procedència.
Simplement, a veure,
has de tenir-ne ganes.
Vull dir,
t'ha de treure una mica
el que fem,
les persones que hi són,
perquè també un gran patrimoni
que tenim és el fet
de, entre cometes,
de germandat,
de familiaritat,
i això és el que més o menys sedueix.
Si això t'atreu
i el que més o menys sedueix,
vull dir,
no posem pegues,
vull dir,
és més,
vull dir,
ens enriqueix.
Com més diversa sigui la gent,
si aconseguim conviure,
fantàstic.
Que té sense cap mena de dubte
l'objectiu final.
Si us sembla,
ja per anar posant final,
a veure si podem tornar
a posar una mica
de banda sonora
per posar el punt final
a què s'entrevissa
tota aquella gent,
tots aquests ciutadans,
tots aquests oients
que siguin interessats
en aquest CDA,
en aquest compacte,
què han de fer?
Com el poden aconseguir,
Andreu?
Doncs bé,
en principi el posarem
a la venda
a través de,
amb seguretat,
per exemple,
la llibreria de l'Arquivis Bat
i serà.
És a dir,
que és un punt de referència
que em dóna la impressió
que és bastant còmode
estar al seminari de Tarragona,
principals llibreries
i botigues de música.
Que el vulgui
no es quedarà sense.
Exacte,
que el vulgui
no es quedarà sense,
això és.
Jesús Martínez,
Andreu Muñoz,
moltes gràcies
per compartir uns minuts
al matí de Tarragona Ràdio,
felicitats per aquest compacte,
per aquest enregistrament
i vaja,
us deixem treballar
per cada feina
aquest cap de setmana
i en les properes setmanes
no us en falta.
Moltes gràcies.
A vosaltres.
A veure, bon dia.