Les 10 del matí, gairebé 8 minuts,
obrim la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Benvinguts a aquesta sintonia.
Si us acabeu d'incorporar a la ràdio de la ciutat
el 96.7 de la freqüència modulada
o bé si ens esteu escoltant a través d'internet,
a través de la xarxa i de la web tarragonaradio.com,
gràcies per estar amb nosaltres també en aquest dilluns.
Estrenem setmana, però és un dilluns especial,
és un dilluns diferent, no és un dilluns com els altres,
perquè avui és Sant Jordi, avui 23 d'abril,
la festa, la diada, el dia en definitiva,
la jornada es viu al carrer, al voltant del llibre i de la rosa,
que són els autèntics protagonistes.
Així que a partir d'ara el matí de Tarragona Ràdio
deixa els estudis de l'Avinguda Roma
i estresllada al centre neuràlgic de la ciutat.
Estresllada al principal passeig de Tarragona,
cada dia ho és, però avui encara més.
És especial la jornada d'avui,
amb totes les parades de llibres, de roses
i també de diferents entitats, organitzacions i col·lectius
que aprofiten la jornada per donar-se a conèixer.
Així que a partir d'ara i fins a dos quarts de dues,
el matí de Tarragona Ràdio se'n va a la Rambla,
ens trobareu davant del Teatre Metropol,
i per cert, si voleu anar i tenir un obsequi de Tarragona Ràdio,
allà us donarem la petita història de Tarragona Ràdio,
un llibre en format de còmic que relata,
que explica la història dels 20 anys de l'emissora,
i també tindreu punts de llibre amb imatges de la nostra ciutat,
de la ciutat de Tarragona.
I a l'estant de Tarragona Ràdio, a l'estudi mòbil,
aquest matí i a partir d'ara i fins a dos quarts de dues,
hi ha diversos companys de l'emissora,
i especialment Joan Maria Bertran a la part tècnica,
i els micròfons Jordi Surinyac i Yolanda García.
Sí que tornem a saludar la Yolanda.
Yolanda, bon dia.
Bon dia de nou, Ricard,
oients del matí de Tarragona Ràdio.
Efectivament som a la Rambla Nova,
on, si no, havíem de ser aquesta diada de Sant Jordi
ja des de primera hora del matí.
De fet, la programació de Tarragona Ràdio,
com és habitual cada any,
en bona part la matrem en directe des de que hem estat.
Un estant que, bé, des de que hem arribat,
no para d'omplir-se d'escolars,
que també seguint el ritual tradicional,
a primera hora del matí,
aprofiten per transitar a la Rambla,
per passar per l'estant de Tarragona Ràdio
i agafar les enganxines,
agafar no,
és a dir, que us regalem les enganxines,
els punts de lectura
i aquesta petita història
de Tarragona Ràdio editada
amb motiu dels 20 anys de l'emissora local.
Molts nois, moltes noies, mestres,
i tots els estants,
totes les parades de llibres,
de roses,
entitats juvenils
que també venen les roses
per recaptar diners
que ara al viatge de fi de curs.
Hem vist la cervesa Rosita,
aquesta cervesa de denominació d'origen tarragoní,
que s'ha presentat aquest cap de setmana
amb un reclam d'una ampolla enorme,
i naturalment la jaima d'escriptors,
on serà l'escenari natural
de moltíssima activitat.
De tot plegat,
anirem parlant
amb diferents convidats protagonistes.
Per aquest estudi mòbil
de Tarragona Ràdio
passaran, com és habitual,
els editors,
l'Alfred Arola,
d'Arola Editors,
tindrem amb nosaltres
el Josep Maria Oliver,
de Cosetània.
No ens faltarà l'opinió
dels llibreters.
Complirem amb el ritual habitual
d'anar parada per parada
als llibres més venuts,
i segur que es complirà el tòpic
aquell que ens diran
els mediàtics i els locals.
En fi, que és una història
que es repeteix cada any,
i això fa que sigui tradició,
que es repeteixi any rere any,
i que cada cop més
la Rambla estigui plena.
A més, el temps acompanya
i d'una manera magnífica realment.
Les previsions són positives,
tindrem un dia assolellat
amb altes temperatures,
i ja comença a haver-hi problemes
per transitar en determinats trams
de la Rambla Nova,
però esperin-se que quan arribi al migdia
això pot ser realment espectacular.
Un matí il·lusionant,
una diada realment important
que ens agrada a tots,
insisteixo, aniran passant molts convidats
per aquí pel matí de Tarragona Ràdio,
i permeten que saludi
la Maria Jesús,
que és la persona que està aquí
entre nosaltres,
que li falten mans,
però jo no sé,
les treu,
però té mans per tothom,
regalant els punts de lectura,
els llibres,
les enganxines,
i a més amb una tranquil·litat
i una paciència
que cal felicitar-la.
I ara sí,
saludem ja el primer convidat
que tenim entre nosaltres,
es tracta de l'escriptor
i professor Adam Manyer,
però en aquest cas
també el tenim entre nosaltres
en qualitat
del que és el responsable
de Cultura,
el director de Serveis Territorial
de Cultura i Mitjans de Comunicació.
Adam Manyer, bon dia.
Hola, bon dia.
Se't deu fer una mica estrany, no?
Sí, la veritat és...
O ja la feina ha estat tan intensa
que ja estàs més que rodat
a aquestes alzades?
Mira, avui ara he reunit
la gent que treballa aquí a la seu,
els funcionaris que treballen aquí a la seu,
o sigui, a la Casa de la Generalitat,
en realitat, no?
Que és la seu del Serveis Territorial
de Cultura i Mitjans de Comunicació,
i justament tal dia com demà,
fa tres mesos que ens trobàvem
per dir que jo havia acabat d'arribar, no?
I la veritat és que estic ja posat
del tot aquesta nova responsabilitat,
però encara una de les coses
que els vaig dir era això, justament, no?
Que la situació per mi era molt singular
perquè sempre havia estat a l'altra banda, no?
A la banda d'activista,
d'escriptor, de professor, etcètera.
Però que al mateix temps també els vaig dir
que aquesta feina de treballar amb adolescents
en un institut anava perfecta
per tenir una responsabilitat com aquesta, no?
I avui em trobo també amb un Sant Jordi especial
per diversos motius.
Un és aquest motiu,
que és una responsabilitat que jo no tenia prevista,
que ha sigut un bon repte, diguéssim,
que he assumit, però que no havia previst,
i per tant em podia imaginar un Sant Jordi
de moltes maneres,
però aquest no.
I d'altra banda també perquè és el primer Sant Jordi
que veu la llum un llibre molt especial
en què em trobo fent una cosa
com a autor, diguéssim, ara,
que no he fet mai,
que és fer propaganda dels meus llibres.
És un llibre que...
En fi, suposo que ja m'ho volies preguntar abans.
El tinc a bitant i tant.
Et farem dos vestits,
un de responsable de l'àrea de cultura
i un altre com a autor.
La faceta de poeta,
que ha estat la més rellevant com a creador literari,
la deixarem avui de banda.
Molt bé, perfecte.
Tot i que és difícil,
perquè bé, sempre se t'ha considerat
un dels grans poetes de l'època.
Tu saps que sí, que és així,
no ho dic jo, que jo no hi entenc.
Però bé, deixem-ho aquí.
Comencem des d'aquesta àrea
de responsable de l'àrea de cultura.
Ara comentàvem
la típica i tòpica estampa
fotografia de Sant Jordi,
que jo et diré d'una altra banda
que estic encantada,
perquè trobo que és de les festes maques
perquè sí que tenim aquí,
i que està bé que sigui sempre igual,
tot i que s'afegeixin altres atractius
i altres elements, no?
És una festa important, realment.
Sí, la veritat és que sí.
És una festa
que dona la mesura
de com és un poble, no?
Si et trobes parlant amb gent,
en fi, estrangers,
i els expliques
quan els expliques
que el teu poble fan aquesta festa,
i la veritat és que dona una mica
la mesura
de com és el caràcter,
perquè al final la cultura
dona la mesura
de com és el caràcter d'un poble, no?
Al marge
de les infraestructures
o de l'estructura administrativa,
etcètera, no?
I la veritat és que sí,
i al mateix temps
també la cua que s'emporta,
perquè sembla que només
sigui un dia,
però
hi ha un munt d'activitats
al voltant d'aquest dia
que es fan durant l'any.
Per tant,
té un pre-Sant Jordi,
un post-Sant Jordi, no?
Els editors
tenen ja dos moments,
que són per Nadal
i per Sant Jordi, etcètera.
És a dir,
que hi ha tota una sèrie
d'estructures, diguéssim,
fins i tot econòmiques
i culturals
que es fan al voltant
del dia de Sant Jordi.
La veritat és que sí
que és una festa
que et fa sentir
orgullós de ser d'on ets.
Ja que ens movem
en el terreny dels tòpics,
sempre, tradicionalment,
que jo crec que també
és una mica plorar,
perquè no sempre és així,
no sempre ha anat així,
i la cultura era
o el complement
o l'aparador
o el guarniment
o la germana pobra,
però mai tenia
un protagonisme cap dalt
en cap acció de govern
i parlem en general.
Abans em comentaves
que potser moltes vegades
es prioritzen
determinades infraestructures
i serveis
i es menys té la cultura,
no?
Que passa a ser, doncs,
això,
com un guarniment
d'un poble
i em deies,
home, ja podem tenir
totes les infraestructures
i equipaments que vulguis,
que si no tenim
aquesta eina,
que és la cultura,
no només com a mitjà
de comunicació entre nosaltres,
sinó com a identitat,
ja podem anar
tenint carreteres
que no anirem enlloc.
Sí, sí,
a més a més,
els teòrics,
els teòrics,
si et fixis una mica
els teòrics
de l'oci
i del segle XXI,
diguéssim,
i del segle XXI,
han anat dibuixant
una teoria
des d'un model
de ciutadà
que cada cop
tindrà més oci
a un model
de ciutadà
que és absolutament,
no és que cada cop
tingui més oci,
sinó que un dels trets
més importants
de la seva vida
serà
omplir aquest oci
amb qüestions
culturals
i qüestions
de comunicació
i d'informació,
fins al punt
que tothom,
ja ningú no discuteix,
que la cultura
és un bé
de primera necessitat.
Estem parlant
del nostre món,
estem parlant
del món ric,
vull dir que
les coses són així,
és un bé
de primera necessitat
i pel que fa
a la priorització,
doncs,
en fi,
cada moment
els governs
o els responsables
han tingut
les seves prioritzacions,
però sí que
fa l'efecte
que
estem en un moment
que la priorització
de cultura
i d'identificació
amb un col·lectiu
i de cohesió
d'aquest col·lectiu
és una cosa
absolutament rellevant
de primera necessitat,
vaja,
jo n'estic convençut
però no tan sols jo,
diguéssim,
sinó molta gent,
és a dir,
el poble
que sàpiga
cohesionar
les onades migratòries
al voltant
d'una identificació
i al voltant
de fer una pinya
com a col·lectiu,
aquest se'n sortirà,
el poble que no,
encara que sigui molt ric
o encara que tingui
molts equipaments
o el que sigui,
no se'n surt
de fer,
i ho hem vist,
en fi,
hem tingut exemples
claríssims
a França,
etcètera,
el poble,
el poble que se'n surti
a fer aquesta pinya,
i aquesta pinya
es pot fer,
jo penso que
una de les maneres
en què s'ha de fer
és amb la cultura,
també amb l'educació,
que són moments
en què
els col·lectius
es troben
i per tant
si aconseguim
si aconseguim
fer
iniciatives
que
fan això,
que fan que la gent
se senti cohesionada,
triomfarem.
Condemblant la nova realitat
amb les noves cultures.
Sí, efectivament,
efectivament,
sí, sí,
és a dir que
el...
O sigui,
ara en aquests moments
no sabem
quina serà
la cultura popular catalana
d'aquí 50 anys
perquè s'està fent ara
i perquè
no sabem quina serà.
Naturalment
n'hi haurà coses
que seran com ara
però n'hi haurà que no,
seran el que vulguin
els ciutadans
i per tant
la cultura popular
i tradicional catalana
de la Catalunya
del 2050
es farà
amb tota la nova ciutadania,
amb la que ja hi ha,
amb l'anterior,
amb l'antiga,
amb la que fa set generacions
que està aquí,
amb la que acaba d'arribar,
amb tothom
i això s'està fent
en aquest moment
i cal estar atent
i cal estar atent
en aquesta nova cultura
que es fa ara
i cal, doncs,
posar els mitjans
que convinguin
perquè sigui una eina
justament d'això,
de trobada
i de cohesió
i no sigui una eina
de conflictivitat
o el que sigui.
Parlaves de prioritats,
Adam,
amb una pregunta seriosa
abans de parlar
del llibre.
Aquestes eren serioses.
No,
seriosa d'aquelles que dius
calla,
que ara he de repassar.
Parlaves de prioritats.
Quines són les prioritats
a mig termini
en l'àmbit de la cultura
a grans trets, eh?
Aquí,
aquí és l'àmbit
de Tarragona.
Sí, a veure,
l'àmbit de Tarragona
jo crec que
hi ha una cosa
que hem de fer
immediatament
amb l'Ajuntament nou
que surti
i que pot ser
no té una resolució
o una visualització
immediata
però, bueno,
jo i el departament
creiem que és una cosa
absolutament necessària
que és fer un mapa
d'equipaments culturals
de la ciutat.
I en aquest mapa
d'equipaments culturals
s'han de preveure
doncs biblioteca,
arxiu,
centre d'art...
Fem llista, a veure,
una biblioteca més?
Sí, almenys, no.
A veure, almenys...
Ah, fem llista concreta
de coses que ens calen
de com a equipaments culturals.
Sí, a veure,
s'ha de mirar
de fer
aquell consorci
que estava,
en fi,
que està enmig amb estat
i que tenim moltes ganes
de fer
perquè tot el sector
de biblioteques
vagi cap al mateix camí
perquè des del departament
pensem,
i jo n'estic convençut,
que
en totes les matèries,
però en una matèria
com la cultura
i els mitjans de comunicació,
si no sumem esforços
fem consensos
i sumem opinions
de tothom
i també
de les entitats,
etcètera,
doncs és molt difícil
que ens n'en sortim,
no?
Llavors,
actualment,
la biblioteca,
entre cometes,
provincial,
diguéssim,
necessita més espai.
l'arxiu
es podria replantejar
el seu espai,
l'arqueològic
necessita més espai
o replantejar-se'l.
El centre d'art
no el tenim
perquè tot això
que he dit
fins ara
ja ho tenim,
però el centre d'art
després del trauma
de l'ATSR3,
per entendre'ns,
no el tenim
i per tant
cal buscar-li un lloc.
Però és que jo penso
que ahir és aquest lloc.
Però són temes
que estem remenant
no fa dies ni mesos,
sinó anys.
Exacte,
però fixa't bé
que jo tinc la sensació
fins fa tres mesos
com a ciutadà
i ara com a responsable,
diguéssim,
tinc la sensació
que no s'ha pensat
en clau
de mitjà termini
almenys,
per no dir de llarg.
És a dir,
que un col·lectiu
necessitava
ai ai ai
necessitem un espai
i l'ocupava
i el buscava
i el trobaven
i el feia, no?
Però no s'ha pensat
com a globalment.
És a dir,
una població
d'aquests habitants
necessita un auditori?
Sí.
Una població
d'aquests habitants
necessita un espai
d'art?
Potser no el necessita
però l'administració
vol que hi sigui?
Sí,
volem que hi sigui,
no?
Bé,
almenys des de la Generalitat
volem que hi sigui.
Per tant,
però ens hem de seure
perquè hi haurà
alguns espais
que es desocuparan
en aquest pla d'equipaments
que jo estic,
que mirarem
de signar
és un pla d'equipaments
a llarg termini
perquè naturalment
tot no es pot fer,
no?
Però aquest llarg termini
vol dir que hem de mirar
a 6 anys
o a 8 anys
i hem de dir
aquesta biblioteca
que és petita
on la posarem?
Aquesta biblioteca
que traslladarem
deixarà un buit
en aquest buit
què hi posarem?
i després també
en quins espais
de la ciutat
posem les coses,
no?
És a dir,
que a vegades
em sembla una mica frívol
dir
la tabacalera és molt gran,
no pateixis,
que tal,
anem a veure,
la tabacalera és molt gran
i d'acord,
molt bé,
ja mirarem què hi posem,
però cal pensar
un disseny de ciutat.
Necessitem això
com el pa que ens mengem.
Clar,
però d'on tu deies,
jo fins fa 3 mesos
era un ciutadà
que no tenia
cap responsabilitat
a l'administració pública.
Aquest és un desig
dels col·lectius,
de les entitats
de la ciutadania
i a vegades dius,
home,
que es posin d'acord
perquè les diferències
polítiques institucionals,
el fet que les diferents
institucions
puguin ser
de diferents formacions
polítiques,
cosa que és
absolutament legítima,
l'experiència ens diu
que sovint
entorpeix
tot aquest procés,
no?
Sí,
a veure,
jo el que estic notant
amb aquesta nova responsabilitat
és que
de vegades
de vegades
sí que és veritat
que el fet
ser d'una formació
política diferent
entorpeix
i de vegades
també és veritat
que
és la persona,
és a dir,
que
una persona
té un terenar
d'una manera
o d'una altra
o prioritza
en la seva acció
de govern
una manera
o una altra
i alguns governs locals
no s'han entès
amb el govern general
per això,
no?
Però
jo crec que
amb tots els candidats,
per exemple,
si anem concretament
a la ciutat de Tarragona
amb tots els candidats
que es presenten
com a alcaldables,
diguéssim,
jo penso que
el fet
d'asseure's
en totes les administracions
implicades,
també amb Diputació,
eh,
asseure's
i fer un disseny
d'un pla d'equipaments
de la ciutat,
almenys
fer un full de ruta
d'on volem anar
i tal,
jo crec que
és possible de fer-ho,
jo ho veig possible de fer-ho,
en fi,
jo m'hi atreveixo
i estic molt il·lusionat
de fer-ho,
perquè una de les meves,
una de les,
m'estic adonant
que,
d'una cosa
que ja pensava a priori
però que estic notant
en la nova responsabilitat
que és que una de les feines
del lloc on estic ara
és fer una mica
de pal de paller,
és fer una mica
de coordinador,
és fer una mica
seure
dos col·lectius
de vegades
algú i dir
escolta,
és que tu fas dansa,
és que a Balls
també fan dansa
o a Cambrils
també fan dansa,
a Cambrils no
perquè no tenen auditori
però a Vilaseca
també fan dansa,
a Reus també fan dansa,
per què no ens entenem
fent un circuit de dansa,
per exemple,
no?
O és que tu,
alcalde,
vols això
i és que tu,
entitat,
també vols això,
per què no ens asseiem
i ens trobem
i...
i és una cosa
que,
clar,
jo ara,
clar,
veig fàcil
i no és gens fàcil,
eh?
No, no,
sembla senzill
però ja se sap que...
Sí,
sembla senzill
però no és exactament,
això fantàstic tal com ho has dit,
sembla senzill
però no és fàcil,
però juguem amb un avantatge
que és que
és molt fàcil
consensuar
necessitats culturals
amb la gent,
és a dir,
que difícilment
algú et dirà
no necessitem
un arqueològic més gran,
no,
és que sí que tothom dirà
que necessitem
un arqueològic més gran,
és que sí que tothom dirà
que la biblioteca
entre cometes provincial
té una embranzida increïble
i que necessita més espai,
i que sí que tothom dirà
que necessitem fer
un consorci de biblioteques
perquè la gent tingui
un carnet
per totes les biblioteques
que no s'hagin d'anar
a treure carnets
perquè aquesta biblioteca
pertany a aquest o a aquest altre,
doncs amb això
estem treballant,
no?
I naturalment
no serà fàcil,
naturalment no es pot fer
en un any ni en dos,
però també m'estic adonant
que hi ha alguns èxits,
de vegades són petits èxits,
de vegades surten els mitjans,
de vegades que no,
però que et donen
molta satisfacció
i que romanen,
és a dir,
unes plaques de bronze,
en una ciutat com Valls
que marquen un itinerari
de senyals
del Narcís Uller,
jo moriré,
però les plaques
hi continuaran,
no?
I aquestes plaques
tenen el logo
de la Generalitat
com és natural,
no?
Perquè és la cultura
que...
i...
en fi,
i llavors t'adones
que...
bueno,
jo és que...
no et deixo parlar
perquè ja...
No, no,
si és que a mi ja em senten prou,
el que és interessant
és escoltar-te a tu.
Sí, sí,
jo estic convençut
d'una frase
que de vegades
la dic
i que no sé si va dir
el Joan Fuster
però que la realitat
li dona la raó
perquè era un d'aquests visionaris
com el Ramon Bernils
o com aquests
que no saps per què
però et deia
ja veuràs que passarà això
i passava
que és que tot el que no fem
nosaltres per nosaltres
serà fet contra nosaltres
i per tant
ja ens posem a posar les piles
i ens podem espavilar.
Per això només es fa treballant, eh?
No ens enganyem.
Parlaves de Narcís Uller
és un dels autors
dels quals les seves paraules
han transitat
juntament amb d'altres
del Camp de Tarragona
i que transiten aquests dies
de Sant Jordi, no?
Sí,
aquesta és una de les iniciatives
que havia sortit
algunes vegades
i que teníem al cap
des d'alguns
dels escriptors del Camp
per exemple
havia sortit
en alguna reunió
i era una iniciativa
que es basa
en una setmana
de poesia de Barcelona
que recordo
que van posar també
era una mica diferent, eh?
Però la idea era
omplir els metros
amb alguns versos, no?
I és una cosa
que em rondava pel cap
era una cosa
bastant ràpida de fer
bastant fàcil de fer
perquè des dels serveis territorials
podem fer
algunes produccions pròpies
poques
perquè tenim poc pressupost, no?
Perquè el que fem
és aplicar
les directius
de les direccions generals
de Barcelona
i de la Conselleria de Barcelona
en el territori
però tenim també
uns petits dinerons
per fer produccions pròpies
vaig anar a veure
l'Agusti Mallol
de l'empresa municipal
de transport
vaig anar a veure
el senyor Avelló
de la Cambra
i en fi
van estar encantats
de participar-hi
i doncs
clar
n'hauria volgut fer més
jo penso que
la majoria
de conversos
i de taxis
no cal dir-ho
i d'autobusos
els hi ha semblat molt bé
i són aquestes coses que
en fi
no ho sé
si de cada 100 ciutadans
10 diuen
ostres
aquí no anuncien res
què és això
no?
i és un vers
i diuen
sona bé
m'agrada
no?
vaig a buscar
un llibre
d'aquest
d'aquest escriptor
que ja has vist
que tot són
classis
sí
doncs
escolta
ja hem fet això
ja hem fet difusió
i a més guerneix la ciutat
d'una manera diferent
crea un altre àmbit
també perquè tot aquest espai públic
normalment
està utilitzat
com és natural
d'una manera molt econòmica
per entendre'ns
per un rendiment
que és el que toca
és dir a les empreses
trobar rendiment
a les seves empreses
però
destinar-lo
destinar-lo
a un ús
de difusió
en aquest cas
de la literatura
i a més a més
fixa't
que hi ha un autor de Valls
hi ha un autor de Reus
hi ha autors de Tarragona
doncs
em sembla
que és el que em toca de fer
vaja
parlem del llibre
deixem la de Manier
responsable
etcètera
etcètera
de la direcció
de General de Cultura
aquí
i parlem del llibre
el Baobab
la fulla de roure
i la lluna de coure
et fa pensar
que és un llibre infantil
això
la portada
i home
que ja el veus
i ja dius
material sensible
sí
molt
material molt sensible
la veritat és que
és una iniciativa molt bonica
no m'havia passat mai
i no sé si em passarà mai
perquè
és
una
soprano
que és professora
a més a més del liceu
de Barcelona
professora
li devien un favor
a una productora de CDs
que és Anna Ullet
es diu Anna Ullet
l'Anna Ullet i jo som amics
ella va dir
no vull que em paguin
els hi ha fet un favor
però no vull que em paguin
ells li van dir
tu volem agrair d'una manera o altra
i li van dir
et produïm un CD
d'acord?
fem la producció del CD
l'Anna
l'Anna
en fi
en fi
perquè és emprenedora
i perquè
llavors va pensar
Adam
hem de fer alguna cosa
hem de fer alguna cosa amb literatura
perquè trobo a faltar
un llibre
que hi hagi
que hi hagi el canto
és a dir
àrees
oratoris
peces
no populars
diguéssim
trobo a faltar
un llibre il·lustrat
amb peces no populars
i que faci difusió
d'aquest tipus de música
perquè sí que combinen
molt sovint
això
doncs
música popular
o
semipopular
diguéssim
clàssica
però que ja
ha adquirit popularitat
per a infants
però
d'aquest tipus
no n'hi havia
i de fet
o són molt acadèmics
o són populars
llavors
clar
això va ser un repte
perquè
és allò
d'original
dels orígens
i
llavors
i
també teníem clar
primera cosa
que teníem clara
segona cosa
que teníem clara
és que volíem destinar
els diners
a una
ONG
que treballa
el que fa és
posar una escola
a Madagascar
però dona menjar
als xiquets
els hi dona dinar
perquè si no
com és natural
el que fan els pares
és que
els porten el tros
a cultivar l'arròs
o el que sigui
però no
però si tu els dius
que els hi donaràs dinar
sí que porten els xiquets
llavors es van començar
a treballar
amb aquesta idea
l'Anna va gravar
un munt de composicions
jo em vaig posar a escriure
d'aquestes
finalment
em vaig acabar triant
per la meva composició
perquè em anava bé
pel fil
vam buscar un dibuixant
naturalment
no he cobrat ningú
i ara estem expectants
a veure
quan podem fer
el primer enviament
de diners
no?
vam buscar també
un editor
que
que ha estat
d'aròleg
que és un emprenedor
no cal
que no em coneix
ara vindrà
ara parlarem amb ell
i la veritat
és que ens ha sortit
un llibre
que
esclar
m'està mal
dir-ho
però
que és un llibre
per infants
però també
per adults
perquè
és un llibre
que jo
volia que fos una mica zen
la narració
és a dir
que no passés gaire res
que només parlés
de
de
de
de
de
la idea
que es pot
estar bé
a tot arreu
perquè el baubab
és un arbre africà
i el roure
és un arbre mediterrani
que
la idea
és que la fulla
atura el viatge
i es queda amb el baubab
diguéssim
i troba que ja està bé
que no cal
tenir un objectiu
diguéssim
que t'estigui marcant
contínuament
sinó que viure
en la situació
en què et trobes
a cada moment
pots estar molt content
i pots viure bé
i que
també hi ha un rerefons
d'amistat
diguéssim
perquè
en fi
quan tens una amic
tens un tresor
i per tant
és igual
que estiguis a la falda
d'un baubab
o que estiguis a Venècia
o estiguis en una altra banda
jo volia que no fos un llibre
estrictament infantil
i per això
les il·lustracions
fixa't
que no són tampoc
estrictament infantils
i
i llavors
en fi
amb el Pere Puig
que és el dibuixant
tot i que
pobre
em va trucar un dia
i em va dir
com vols que faci
un llibre
d'una història
que passa sempre a la nit
i la veritat és que
ho va resoldre molt bé
perquè
efectivament
quan comença el llibre
que cau la tarda
passa la nit
i s'acaba
quan és l'alba
és a dir
són il·lustracions
austeres però delicades
exacte
aquella cosa que és
a més a més
no surt el personatge
humà
diguéssim
són una lluna
una fulla
l'arbre
i una papallona
és a dir que
ho acaben de sentir
tots els ingredients
el baubab
la fulla de roure
i la lluna de coure
il·lustracions
text
en veu
piano
i solidaritat darrere
estimació pels altres
a través de la compra
d'aquest llibre
en el CD
s'explica el conte
també
és a dir que
és un producte
que suma un munt de coses
s'explica el conte
se senten els tracks
o sigui
se sent cada peça
pots escoltar
només les peces
pots escoltar el conte
i mentre estan les peces
en el seu lloc
que tenen una crida
dins del llibre
i en fi
què vols que et digui
no no clar
que has de dir
normal
doncs mira
jo ja me l'apunto
per comprar-me
l'aquest Sant Jordi
Adam Mayer
no t'entretenim
avui és el teu primer
Sant Jordi
com a responsable
de cultura
aquí a la demarcació
de Tarragona
t'agraïm moltíssim
la teva companyia
et desitgem molta sort
amb el llibre
i amb el tema
gràcies a vosaltres
adeus i jo bon dia
fem una petita pausa
i tot seguit
saludem els següents convidats
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies