Dos minuts, un quart de dues.
Avui ens acompanya en qualitat de tècnic de Cultura i Festes
de l'Ajuntament de Tarragona i no pas de col·laborador
del Matí de Tarragona Ràdio.
Jordi Bertran, el tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Jordi, bon dia.
Bon dia.
Estaves recollint quatre branquillons per la fogera de Sant Joan.
És el més o menys.
I per això no has pogut arribar a temps,
per això no treu que puguem comentar.
Alguns dels aspectes, sobretot pel que fa a la revetlla,
perquè de fet, de les activitats del Dia de la Música,
de part d'elles, hem parlat amb els integrants
de l'Associació de Músics de Tarragona.
En particular hem parlat d'aquest concert de tribut als Beatles,
però podem comentar altres aspectes que se centraran,
sobretot divendres, dissabte i diumenge, no, Jordi?
Sí.
Aquí, Sant Joan, és una mica la porta de l'estiu,
de les celebracions festives,
i enganxa el que seria pròpiament el Dia Internacional de la Música,
que realment és el dia pròpiament en què entrem a l'estiu,
també, amb els actes que tenen lloc a la nit de Sant Joan
i el mateix dia de Sant Joan.
Això fa, per exemple, que el dia 22 sigui un acte,
un dia ple d'actes a nivell d'activitats musicals.
Tenim activitats, doncs, des de la música coral fins a la música hip-hop,
des de la cluenda del programa de denominació d'Origen Tarragona,
fins a actes nous, no?, com, per exemple, una passejada
que faran els ninots de les fogarades de Tarragona,
sobretot les del Serrallo i les de la plaça de la Font,
per la part alta de la ciutat,
i que serà acompanyada, doncs, de música, de banda,
i que acabarà amb un tast popular beguda de la mamaleta,
que normalment la tenim per Sant Atecla.
Home, però per Sant Joan no és cava el que hem d'aprendre.
Sí, però aquí, no sé, com és un acte que no organitzem pròpiament
de l'Ajuntament, això es va ambientant, no?,
i en aquest cas, doncs, l'organitzen la gent del Vall de Serrallonga
i de la Víbria i dels Diables Bona Mar,
i, per tant, doncs, nosaltres aquí, amablement,
el posem en el programa i col·laborem, no?,
vull que ja tenim una avant-vigília, podríem dir,
del dia de Sant Joan, prou carregadeta d'actes, no?,
però, de fet, els actes més tradicionals
sempre són la nit de Sant Joan, això és evident,
i aquest dia, doncs, serà un dia marcat,
també per uns certs canvis, perquè, en guany,
doncs, la plaça del Mercat, com bé sentíem aquesta falca,
doncs, que tiràveu abans de l'entrevista,
doncs, té tota una dinàmica de canvis, no?,
perquè hi ha obres i, per tant, aquestes obres
determinen, doncs, que hi hagi una situació de canvi,
també d'infraestructures festives i d'actes festius, no?,
i, per tant, els actes que acabaven a nivell itinerant,
i en la plaça del Mercat, doncs, s'acabaran en guany a la plaça de la Font,
i els actes, doncs, que ja se celebraven pròviament a la plaça del Mercat,
doncs, se celebraran a la plaça de la Font, no?,
són la cercavila de foc, que neix a la mitja lluna,
i acabaran guanyant la plaça de la Font,
i la revetlla que... primera revetlla de la nit,
perquè, de fet, hi ha unes altres molt importants, també, a la platja,
doncs, les que... la primera que es desenvolupa, a partir de les 12,
doncs, tindrà lloc en aquest espai de la plaça de la Font.
Clar, a més, és dissabte, aquesta vigília de Sant Joan,
amb la qual cosa... jo intueixo que molta més gent
hi haurà pels carrers de Tarragona,
i ja des de primera hora de la tarda
no ens faltarà, com cada any, l'arribada de la flama del Canigó.
Jo no sé si són moltes les persones
que van acollir aquest foc per les fogueres,
tenint en compte que les fogueres, lògicament,
van disminuint una miqueta
en funció de la prevenció i la seguretat a la ciutat.
No, no ho creguis, eh, Joanda.
Això és un tòpic, però em sembla que
en aquella línia que comentem
de conviure seguretat i tradició,
doncs, de fogueres se n'autoritzen moltes,
i, per exemple, en un estudi relativament recent
de fa un parell d'anys
que vam realitzar entre els bombers de la Generalitat
i els tècnics de Cultura d'Ajuntament,
a la ciutat de Tarragona, en aquest moment,
s'instal·len prou de 50 fogueres,
la qual cosa vol dir una distribució
per tot el territori urbanístic de la ciutat
prou important, eh, vull dir,
unes són les que hi ha en programa
i altres les que estan redonint encenent-se, no?
I, escolti, la gent que va allà
com amb una torxa de falfau
per la seva foguera, com va el tema...
En aquest cas, simbolitza el Canigó,
segur que és una muntanya, doncs,
que té una relació,
o és una icona nacional, podríem dir,
dels països catalans,
llavors, des de ja fa una bona pila d'anys
hi ha moltes poblacions
que, prèviament, doncs,
es dirigeixen al cim del Canigó
i encenen aquest foc de Sant Joan
que després es reparteix per tot el territori
dels països catalans.
En el cas de Tarragona,
és la gent del Serrallos,
sobretot els Diables de la Mar i la Víbria,
la que està vinculada
en aquesta celebració,
llavors ells van recollir-la a Reus,
que és un dels punts de concentració,
en aquest cas,
bàsicament, com podia ser, doncs,
qualsevol altre lloc,
ja saps que això va variant,
en aquest cas la recollien a Reus
i des d'allà, doncs,
fem una distribució.
Ells venen corrent, doncs,
en relleus per la carretera
i, doncs, s'arriba al Serrallo,
que és on, quan té lloc aquesta,
diguéssim, proclama de la nit de Sant Joan,
que té lloc a les 8 de la tarda
en el barri del Serrallo,
també un barri que també, per cert,
està en obres, no?
Allà, doncs, té lloc una tronada,
hi ha, doncs, la primera foguera de la nit
i, evidentment, des d'aquí es pot prendre foc
qualsevol altra de les fogueres,
doncs, més o menys d'una manera simbòlica,
doncs, per encendre també aquesta nit
d'una manera continuada.
En el cas de la foguera
o de les fogueres centrals de la nit,
són els mateixos diavoles del Serrallo
els que traslladen el foc des del Serrallo,
aquest lloc, doncs, diguéssim,
pionera la ciutat en aquesta recollida
fins a altres fogueres, no?
I és a partir d'aquí que es va
estenent aquest foc per tot la ciutat.
Un element simbòlic, com tant d'altres, no?,
però que té la seva importància, diguéssim,
també, doncs,
té una simbologia nacional.
A partir d'aquí la festa va pujant en intensitat
i també podríem dir geogràficament
perquè s'enfila cap a la plaça de la Font, no?,
des d'aquesta...
Sí, bé, prèviament sempre hi ha la mitja lluna,
que és aquesta...
Sí, bé, la tronada, no?
Una de les tronades,
primer hi ha un al Serrallo,
després una tronada a la mitja lluna,
després hi ha el repartiment de coques i mosquatells,
també un dels elements tradicionals
d'aquesta festa a la ciutat,
al repartiment també després d'espurnes a d'ojo,
a la cercadila de foc des de les 11 de la nit.
En aquest cas, en guany, destacar-la que la pirotecnia
igual farà una encesa especial d'aquesta foguera de la mitja lluna,
una mica nivellant-la a l'altra foguera, doncs, central,
que és la de la plaça de la Font,
i que l'itinari a aquest prèviament
doncs disporarà per uns espais no massa habituals,
perquè en lloc d'anar cap al mercat,
doncs, un cop hagi arribat a l'alçada de Sant Agustí
per la Rambla Nova,
enfilarà al carrer Sant Agustí pròpiament
el portalet i entrarà a la plaça de la Font, no?
Per tant, serà una mica diferent, això, eh?
I Jordi, què ens pots dir d'aquesta novetat?
A veure, si me'n recordo jo dels ninots de la foguerada.
Això és una novetat, no?
Bueno, a veure, no és ben bé una novetat,
és una tradició d'aquelles que de quan en quan cau
en desurs, després es reemprèn,
i per això suposo que de quan en quan
una cosa cau en desurs, si es reemprèn,
deu ser una novetat, no?
Bé, el cas és que no sabíem ben bé què era
i per això t'ho preguntes.
No, les fogueres tradicionalment,
i dic tradicionalment d'una manera molt antiga,
totes les fogueres han estat coronades de sempre,
per ninots, és a dir,
quan es crema alguna cosa,
doncs, té un sentit comunitari
de trobar al voltant de la foguera,
però en el cas no només de Sant Joan,
sinó, per exemple, Sant Josep,
pel País Valencià és un altre exemple molt clar,
es cremen, doncs, uns ninots.
En el cas de les fogueres de Sant Joan de Catalunya,
normalment eren ninots molt embrionaris,
en castellà en diuen pel·leles, no?
Llavors, aquests ninots a Tarragona,
els darrers anys, ja fa uns quants anys,
sense fer potser massa soroll,
doncs la gent del Serrallonga i de la Víbrea
els ha anat, doncs, identificant amb elements
que han fet d'una manera una contribució
poc positiva al nostre país, no?
Llavors, doncs, cremen algun ninot al·lusiu
amb aquesta situació, no?,
doncs, a vegades de poca col·laboració
amb la causa, doncs, de catalana, no?
Llavors, els ninots, doncs,
es col·loquen al cim de les fogueres,
com tradicionalment s'havia fet,
i serveixen, doncs, per coronar-les.
És més que això, no?
És una mica el mateix ritual que té lloc,
també, per la nit del dimarts de Carnaval
i que qualsevol dels infants dels barris de Tarragona
que, doncs, facin aquesta tradició
o que, doncs, antigament la fessin,
doncs, o bé diran què m'expliquen de cap novetat,
perquè això ho he fet jo des que faig la foguera,
o bé això s'ha fet tota la vida,
perquè en el meu barri sempre ho havíem fet.
Amb això de tota la vida al carrer,
el que fèiem era llançar les coses velles.
Estaves com a 10-15 dies
en recollir nestris vells i fustes velles.
Si fem una mica d'enquesta,
veuràs com de seguida algú te diu
que la foguera de dalt sempre es posava aquest dinot
més o menys estrafolari.
Llavors, és una mica una manina de coronar,
tampoc té cap altre sentit especial, no?
Bé, i després hi ha els que fan els antropòlegs
i els ennoles que diuen
que estem sempre sentint ritual de renovació, no?
Segur, eh? Això segur.
Això ja ho deixem pels cansades, no?
Sí, això ho deixarem pels espais de cultura popular
en el millor dels casos o en el pitjor, segons es miri.
Jordi, la varietat de música és àmplia,
per tant, diferents escenaris i diferents propostes
m'imagino que adreçats a diferents generacions, també, no?
Tot i que no és exclusiu cap espai d'aquests.
No, no, no, vull dir,
jo des que vaig veure l'altre dia
una àvia de 70 i tants anys
que li diuen l'àvia del Sònar,
vull dir, ballugant-se, doncs...
Però tu t'has fixat que, mira,
els partits de futbol de no sé quin club
tenen una àvia.
El Sònar també té una àvia, ara?
És que una àvia, sí, sí, no és broma, eh?
És que també hi havia l'àvia roquera
d'allò de la movida madrilenya
que també sortia a les teles en la seva època, no?
Aquesta àvia va anar a veure el seu net
que tocava fa uns anys
i des d'aleshores, fa uns 10 anys,
s'ha convertit, em sembla, en l'àvia del Sònar.
I, bueno, per tant, jo no dic res, no?
No, no, no es pot dir mai res d'això, sí.
En tot clar, com a grans, com a elements, diguéssim,
més o menys lineals, no?
Podríem dir, de les músiques
que ens diran que a un dels espais
podem dir que a la Sala Font hi ha una rebel·la,
sobretot, de versions de música,
evidentment, ballable, però, sobretot,
doncs, prou jove,
però sense arribar, doncs, al nivell
que es podrà veure a la platja del Miracle,
que, sobretot, estem parlant ja de ritmes
més rock, més escà,
o fins i tot electrònic, no?
En aquest sentit, doncs, dir-vos que, doncs,
per exemple,
la formació estrella de la nit
està a la platja,
és una formació de Nova York
que en guany fa una gira de 25 anys
que són de toasters,
amb ritmes escà,
és una banda de l'escap de cartell
amb el festival senglar rock de Lleida,
que prèviament, doncs,
passarà per aquí a Tarragona, no?
Al costat d'això,
gent de Tarragona com Oscar Boles
o Mr. Pez,
electrones com Bendita,
Juan Queija o Maseta,
o també, doncs,
bandes, podíem dir, més clàssiques,
més ballables,
però sobretot amb un...
o sigui, versionant, no?
Que és aquesta línia, doncs,
que més o menys està calant,
doncs, amb les redelles de Plaça de la Font,
com, per exemple,
la banda Puig o la banda Bonanza.
Per cert,
que bona que era l'orquestra
de l'any passat de la Plaça de la Font,
tot s'ha de dir.
No recordo el nom, però recordo...
Del Mercat, del Mercat.
Del Mercat, perdó, sí, efectivament.
De Noche.
De Noche es deia.
Sí, sí.
És boníssima, eh?
Boníssima.
Les anem canviant.
Home, clar.
I sempre són els mateixos.
Això es tracta, no, no, home.
Això bé, així coneixem, doncs,
la riquesa d'orquestres que tenim a Catalunya,
que és tota una tradició.
Sí.
Molt bé.
Jordi Bertran,
Déu-n'hi-do l'endemà a Castells,
lògicament,
però el més bàsic és aquesta seqüència
de la Flama del Canigó,
del Foc,
de la participació de les entitats
i, sobretot,
aquesta possibilitat
de passar la nit de Sant Joan
a la platja,
a la nostra platja,
doncs,
serà una nit magnífica.
Gràcies per atendre la nostra trucada
i bona nit de Sant Joan.
Bona rebella
i perdoneu per la incidència
de no poder arribar a temps.
I ara, escoltes,
que si no,
no tindràs prou branquillons
per la foguera.
Vale, vale.
Adeu, Jordi, adeu.
Adeu.
de la grau.
...