S'ha de nom pel Tauró?
Magineta, més que Maginet, pobra, no?
Però diuen que és femella, no?
Sí, és femella, Magineta.
O la Tacleta, que de fet sembla que serà la seva companya.
Però ha aparegut per Sant Magí.
Llavors jo tiraria més cap a la banda de Magí, Magí, Magineta, no?
Tirem per aquí, no?
El que és el cas, ahir a la processó era el tema de conversa
entre bona part del públic i dels participants.
O sigui que d'això estem parlant durant uns quants dies.
En Joan López ens tornarà a acompanyar d'aquí una estoneta
en la seva cita diària de l'embalat.
Avui anirem al que hi ha, ja ho hem explicat.
Però ens queden uns minutets per la una
que els volem dedicar a fer una miqueta de balanç
de les festes de Sant Magí.
De fet, volem centrar-nos en algun acte en concret.
La setmana passada parlàvem d'una de les apostes principals,
d'un dels espectacles capdals d'aquest Sant Magí,
aquest The Want It, al Buscat.
Va tenir lloc divendres a la nit al Camp de Mart.
En Joan López va ser-hi.
Es pot mostrar una miqueta la seva visió
i també ha recollit testimonis de la gent.
Joan, així com el primer cop d'ull,
el titular,
és que esperàvem potser alguna cosa més.
De seguida sentirem els testimonis de la gent,
però com a introducció,
si voleu,
potser hi havia gent
que no van veure el que volien veure
o el que esperàvem veure
o el que els hi havia venut que anaven a veure.
Perquè, vaja, ens havien venut
que sí que hi havia monòlegs,
monòlegs, però era una cosa molt innovadora,
molt moderna,
molta participació via SMS,
molta interacció...
Tot això a l'escenari,
com es va materialitzar?
L'espectacle,
aquesta estructura que era una mica més envoltada de secretisme,
finalment, l'espectacle què era, Joan?
De fet, no era pas una enganyifa,
perquè ells no se n'amagaven pas
de què seria, al cap i a la fi,
monòlegs.
El que passa és que aquests monòlegs,
en un principi,
anaven revestits d'un embolcall
que es basava en la interacció
i l'intercanvi,
la comunicació directa amb el públic.
Finalment,
aquesta comunicació,
sigui per bé,
sigui perquè estava previst d'aquesta manera,
sigui perquè potser el cel estrena
no va acabar de funcionar,
aquesta comunicació,
aquesta interacció,
va ser força justeta.
O sigui,
la quantitat
no va ser tanta
com la que el mateix
Santi Rodríguez,
el Frutero,
vam tenir la setmana passada,
ens explicava,
que ens va dir
donarem els telèfons mòbils,
ens podran enviar missatges,
a més a més,
hi haurà gent
que pujarà a l'escenari.
Sí,
no és cap mentida
el que va dir
en Toni Rodríguez,
perquè realment
tot això va passar,
però no possiblement
de la manera com la gent
esperava,
que tot això es dugués a terme.
La gent s'esperava
una mena de disbauxa,
però no sé si s'esperava
tenir més contacte
directament amb els actors.
Tot i amb això,
la gent,
ara ho sentirem,
va sortir contenta,
perquè com que es tractava
de riure,
qui més qui menys
va riure.
Riure es va riure,
això està clar.
Correctíssim,
els monòlegs eren bons,
a més a més,
alguns millors que d'altres,
però l'obra es va basar
en tres parts
molt diferenciades.
La primera,
el primer contacte amb el públic,
els espectadors es trobaven
a la seva butaca,
al seu seient del Camp de Mar,
tres globus,
un de cada color.
Aleshores,
el primer exercici que convidaven
a fer era el d'onflar
aquests globus,
un per persona,
és a dir,
que es triava un globo
per persona
i s'alçava el globo.
Llavors,
es determinava
quin era el primer còmic
a començar
segons
el nombre de globus
onflats.
Ja us dic
que era complicat
també
determinar
quin era,
vull dir,
segurament que això
era una cosa
que ja estava prevista,
no?
El segon exercici
veia,
va ser pràcticament,
bueno,
van convidar,
van passar els tres telèfons mòbils,
ells tenien tres telèfons mòbils
a la mà
que realment sí,
sonaven en aquell moment
i,
segons sembla,
els hi van arribar missatges,
no?
Sentirem alguna persona
que va intentar trucar
aquests telèfons mòbils
que apareixien a pantalla
i deia que estava apagat.
No sabem si realment
estava apagat
o és que,
clar,
el telèfon en aquell moment
estava saturat
i sortia el missatge
que estava fora de cobertura,
no?
Però el fet és que
els missatges
que els mateixos artistes
llegien
donaven peu
a un tema
de conversa
molt previsible,
si volem,
no?
Santi Millán,
el missatge que va rebre
era
la nariz
és el més gran
de què tienes,
no?
Molt apropiat
pel seu tarannà
de la manera de ser,
no?
També t'hem de dir
que normalment
la gent en aquest tipus
de situacions
no costuma ser
gaire original.
Sí,
també,
o sigui,
tenim el dubte aquell
de si realment
els telèfons
mòbils funcionaven o no.
Clar,
o sigui,
una mica
ja podria haver-hi
aquesta mena de sospita
però,
clar,
també hem d'entendre
que la gent
en aquestes situacions
no costumem
ser especialment
imaginatius.
Si estem a la joona,
escoltem la primera
bateria d'opinions
de la gent
de Divendres
de The Wanted.
El programa de festes
i mira,
vam apuntar
perquè vam veure
qui eren els que actuaven.
Què us ha semblat?
Què us ha semblat?
Molt bé,
la veritat és que molt bé,
eh?
Home,
el que és el Toni
ja el coneixíem
perquè ja vam estar
en monòleg d'ell
però el que
els altres dos no,
ni el Santi
ni el company no.
Molt bo,
molt bo,
la veritat és que sí.
No,
la veritat és que
m'ha agradat molt
la part del final
que agafaven col·laboració
del públic
i la veritat és que
ha estat molt bé,
a mi m'ha agradat.
Perquè m'he rigut molt,
perquè són molt bé,
molt bons actors.
No,
perquè segur que van variant.
M'he esperat molt bé,
o sigui,
m'he esperat molt menys
i la veritat
que ho he passat molt bé.
M'ha agradat molt.
Per què t'ha agradat molt?
Molt divertit,
he rigut molt.
Sí?
Sí,
molt original
i m'ha agradat.
El format,
l'enllaçat
amb les diferents històries
i amb la comèdia.
Sí,
sabia que eren més o menys
de monòlegs
i bé,
n'heu disposat bé.
No,
ha estat bé,
sobretot a part final,
amb el públic actuant així,
a dues persones del públic,
està molt divertit.
Bé,
ens ha semblat en general bé,
però potser una mica fluix,
depèn de quin personatge,
que potser ens ha deixat una mica.
Però en general
hem rigut molt
i ens ho hem passat molt bé.
Sí,
potser sí,
vull dir,
tampoc no sabíem bé de què anava,
però jo m'esperava una altra cosa,
no?
Però tot i això
m'ho ha passat molt bé.
Bastant fluix el Millani,
bastant fluix el primer,
el Santiago Rodríguez,
en canvi el Muc,
bastant bé,
bastant bé.
Jo estava assegut a fora
que podia veure els somrius
des de fora,
escoltava una mica
la reacció de la gent
i el Muc ha sigut fantàstic,
ha fet riure a tothom,
sí,
però bastant poca,
no?
Els globus
i ja està,
i ja està.
No,
són gent que ve de la tele
i tenia ganes de viure
el públic al davant,
però interacció poca.
El format de sempre,
el format tres monòlegs
que d'aquí cinc,
sis anys
ja començarà a estar
passat de moda.
Doncs,
vaja,
opinions per tots els gustos,
com el que costuma
passar en aquests casos.
La gent ha valorat
especialment bé
la part final,
quin era l'últim número?
Quan els tres còmics
acaben els respectius monòlegs,
demanen la col·laboració
a dues persones del públic,
van escollir dues persones
al públic,
van pujar a l'escenari,
un senyor i una senyora,
aleshores,
Santi Millán
convidava aquestes dues persones
a fer onomatopeies
d'una situació
que representaven
els altres dos còmics.
Això és una mica
Club de Flor,
també,
el programa de la Sext.
Sí, exacte.
Aleshores,
feien sorolls
des d'obrir i tancar portes
fins a un transistor de ràdio.
En el moment en què
el senyor Joan,
crec recordar que era,
li van dir,
ara estan sanent la ràdio.
El primer que va dir
el senyor Joan
va ser,
Ràdio Tarragona,
que segurament el senyor
volia dir
Tarragona,
Ràdio,
estem convencidíssims.
Valorava també la gent
que segurament el còmic
menys conegut,
en Toni Muck,
és el que va arrencar
més a riure.
Va ser la sorpresa de la nit,
sí que és veritat.
Així va ser.
Santi Millán potser més...
Santi Millán el més fluixet
i el Frutero,
bé,
després es quedaria
Santi Rodríguez
en segona posició.
Escolta més opinions
de la gent.
Bé el Muck
i els altres dos fluixets.
Sí, sí, sí,
perquè també és més fàcil
l'humor que fa,
és així més garrolote,
i més vestiote,
però sí,
però ha triomfat més,
la gent ha regut més,
ha cregut més,
ovacions,
i encara més altres dos,
tòpicós, tòpicós, tòpicós
i tot el que passa amb això.
Home,
la part del final
m'ha agradat molt,
potser si haguéssim fet més
potser no hauria agradat tant.
M'ha agradat,
ha quedat bé,
potser si fèiem més cossa
s'hagués fet més llarg,
llavors així ha quedat força bé.
El Toni Muck, sobretot.
És que ja l'havia vist,
el Toni Muck,
fent un altre monòleg.
Sí,
i ja m'esperava això,
més o més.
Home,
el monòleg ja el teníem una mica vist
i sabíem que podria ser bonic.
Es pensaven que podria ser alguna cosa més.
Sí,
semblava des de fora
que podria ser més interactiu,
però ha sigut un monòleg.
Semblava que començava d'una manera
i s'ha decantat cap al monòleg més habitual.
Molt bé,
m'ha agradat,
m'ha agradat molt el tema de l'humor
i m'ha semblat bé,
m'ha agradat.
Home,
tots tres són...
Bueno,
el Toni Muck aquest no el coneixíem,
val a dir que m'ha agradat bastant
el monòleg que he fet
i bé,
sí,
jo m'esperava una coseta així,
un monòleg.
Sí,
em sembla que estaven molt oberts
cap al públic,
però,
bueno,
m'hem provat fins i tot de trucar
i estava desconnectat del telèfon,
realment.
Una mica la conclusió que em treus és
allò,
me l'imaginava més gran,
la gent,
la típica expressió
quan veus
algun monument,
doncs me l'imaginava més gran,
doncs una miqueta això,
també la gent anava un mica cegues
a les palpentes,
no sabia què anava a veure.
Tot i que a les rialles,
ja,
vull dir,
reiterem que van ser continues,
el contingut dels monòlegs,
realment sí que n'hi havia
més contingut més tòpic,
d'altres més original,
però realment la gent va riure.
A moda de conclusió,
Toni Muck,
el personatge menys conegut de tots tres,
va triomfar com la Coca-Cola.
Hi haurà molta gent
que a partir d'ara
s'abonarà per a Montcòmedi,
per veure la mergularitat.
Per exemple,
tot plegat,
potser va ser una miqueta una excusa,
per acabar fent un espectacle de monòlegs,
bons monòlegs,
però al cap i a la fi monòlegs,
i després la interacció...
Donde?
Si s'ha de resumir
allò dels globus...
Exacte.
Malament anem.
Sí.
Joan López,
no et vagis gaire lluny,
que d'aquí cinc minuts tornem.
El que arriben ara són les notícies,
ens posem al dia,
d'aquí uns instants
en querem la recta final,
ens n'anem cap al callet.
Joan López ens explica
què prepararà a les festes.
a les festes.