Al matí de Tarragona Radio, la ruta amagada.
4 minuts a 3 quarts de 12 del migdia.
Obrim el temps de la ruta amagada al matí de Tarragona Radio.
Una nova ruta que els proposem,
que poden aprofitar aquest cap de setmana calorós que tenim pel davant
i visitar aquesta localitat del Baix Camp.
Una localitat que amaga, podríem dir, molts tresors, molta història,
més d'un museu, i en un d'aquests museus ens hi quedarem.
Per exemple, els podríem dir que aquesta vila que visitem avui,
està al Baix Camp, ja ho hem comentat,
està a 6 quilòmetres de la costa,
té uns 1.500 habitants, podríem dir, aproximadament,
i és una zona on la seva activitat econòmica tradicional,
l'economia local tradicional,
s'embasa en l'agricultura de regadiu i de secar.
Els principals conreus són el de secar l'olivera i la vinya,
els ametllers i els garrufers de regadiu, els presseguers,
la verdura i altres fruiters.
I vostès diran, si anem a un museu,
per què estem parlant tant d'agricultura?
Ahir ja vam parlar d'un museu, de les eines del camp,
se'n recorda, en aquell de la ciutat de Valls.
Avui parlem d'un museu que té a veure
amb un d'aquests sectors històrics
d'aquest municipi que visitem del Baix Camp.
A veure, durant el cicle, clar,
parlar d'agricultura i del Baix Camp
són molts els pobles i poblets que podrien ser,
però aquest té una particularitat,
té un espai on aquest so és el protagonista.
Pot ser una pista, però també ens pot endespistar.
A veure, aquest so té protagonisme, diguem-ne, al municipi,
però no està directament relacionat amb el lloc que visitem.
És a dir, amb aquesta pista de l'aigüeta,
de la cosa termal,
vostès poden esbrinar de quin municipi es tracta.
Un cop siguem allà,
el que han d'esbrinar és què és el que estem visitant exactament.
perquè, miri, aquesta vila,
que té unes termes, com acabem de sentir l'aigua,
té, per exemple, una església parroquial,
la de Sant Pere Apòstol, magnífica,
un orga catalogat com a monument històrico-artístic
del segle XVIII,
que precisament va ser una època d'expansió de la vinya,
i aquesta és gratis.
Té el Museu Piqué de pintura i escultura,
té la col·lecció d'indumentària Valdric,
la sala d'exposicions de la Casa de Cultura,
la col·lecció que hi ha a la Casa de Cultura, també.
I hi ha un altre museu,
que justament és el que estem buscant.
Donem pas a una primera trucada.
Ull, que el museu té nom, eh?
Ui, no sé on anem,
però se sent així com un ressò.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlo?
Genís Perelló.
Genís, té el telèfon molt a prop de la ràdio?
Sí, però m'he apartat.
Perfecte.
Sí, ara el sentim molt millor, em va a parar.
Sí.
A veure, Genís, pensis-ho, eh?
Vostè sap on som de localitat, com si diguéssim?
Jo, en tant, som que és Montbrió.
Molt bé, som a Montbrió.
A Montbrió hi ha moltes coses.
Bonica poble, bonica localitat,
del Baix Camp té unes termes, no?
Sí, sí.
La gent fa aquelles coses i els espans
i totes aquelles coses que es fan.
I després té la part, diguem-ne,
com a més de la terra, més arrelada.
I té un museu que recull
una de les activitats econòmiques
que al llarg de la història
han estat molt importants
a la vila de Montbrió.
És un museu que, a més, té un nom propi.
Està ubicat en una finca,
també que era molt coneguda,
en aquesta vila.
A veure, què més li podria dir jo.
En concret, està a la Casa Pairal de Can Busquets.
Sí.
Bueno, jo penso, no sé,
si és l'un museu dels carros.
No.
Ai, llàstima, Genís,
no és dels carros.
Algun carro potser tenen,
però no els dels carros.
Per retraginar aquest tribut de productes
segur que necessitaven carros,
però no és el cas.
Truqui'ns un altre dia, Genís, d'acord?
Molt amable.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu.
Ai, quina llàstima, eh?
Perquè jo dic que el Genís té clar el tema.
A veure,
ui, faré una pista molt fàcil.
És un museu que,
a veure,
el que passa és que no sé quina seria,
hauria de pensar una mica,
si m'ho permeten,
perquè, clar,
el CAP a vegades no...
A veure,
com es diu en castellà?
El museu té el nom
de la paraula,
com es diu en castellà això?
Lagar?
Sabeu-ne el lagar?
Sabeu-ne què és un lagar, no?
Doncs diguem-ne que el museu,
que està dedicat a un dels productes estrella
al llarg de la història d'aquest museu,
té el nom de lagar en català.
Si saben com es diu lagar,
saben què és el lagar, no?
Que té a veure amb una indústria
i un procediment d'un producte natural molt valuat
que ens agrada molt,
que en parlem molt sovint al programa,
amb el Francesc Lledó,
al programa de cuina.
Tot això per elaborar aquest producte.
però, ai, quin esgotament.
Per elaborar aquest producte
hem de fer servir molts estris.
Un d'aquests estris és el lagar.
Com es diu el lagar en català?
Si saben com es diu un lagar en català,
segur que sabran el nom d'aquest espai.
I si no, em quedo jo a la bossa,
directament, d'acord?
Vinga, donem pas a una altra trucada.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlo?
Som la Dora.
Jo la bossa la tinc,
però la té la meva filla
i una amiga la vol.
Ai, l'amiga, l'amiga,
que et faràs distribuidora de bosses.
Molt maca, eh?
Molt xip.
Txula, eh?
Molt, molt, molt.
Dora...
Està relacionat amb el vi,
podria ser.
Sí?
Amb el vi,
doncs les estris de fer el vi,
de prensar-ho, de...
Però això té un nom.
Ah, ja està, això.
Mira, aquí s'aprèn molt,
però no ho sé.
Ai, Dora, quina llàstima,
jo t'he vist tan decidida.
Jo t'espero,
a veure si pots aconseguir la bossa.
Et sento canelleta per aquí.
Con cap de setmana.
Escolta, Dora,
tens una mica de nens o nenes
perquè hi ha prou?
Tinc el net aquí,
que ara està desfer
i no veig que ho toca tot.
Ai, pobret.
Té una llumeta,
escolta,
m'està que bueno...
Tenen unes mans
que ho arremblen tot.
Per allà on passen
no creix la herba.
Vaja que sí.
Ànimo, Dora,
gràcies.
Adéu, adéu, adéu.
Adéu, sí,
a una d'aquestes àvies, eh,
que treballen i força
quan arriba l'estiu.
Sí, té a veure...
Vostès saben com es diu
l'agard en català?
Doncs és el nom...
La Dora anava bé encaminada, eh,
perquè parlava del producte.
És el nom que té aquest museu.
Hola, bon dia.
Hola.
Jo diria que hi ha algú.
Hola.
Ui, ui, ui,
que malament la telefonia mòbil
ens està fallant.
Hola?
No, no, no,
no és possible.
Ens sap greu aquesta persona.
Si vol intentar trucar-nos
un altre cop,
a veure si esbrinem
de quin lloc es tracta.
Som a Montbrió del Camp.
El Genís ha fet
aquesta pista magnífica
amb aquesta igueta
que posaven so de balneari.
Ja ho hem esbrinat,
que som a Montbrió del Camp.
Bonic Municipi,
a més ho diem de debò.
Montbrió del Camp.
Estem parlant del vi.
Aquesta aportació
l'ha fet la Dora
i el premi serà
per qui em digui
el nom d'aquest museu.
Bon dia.
Hola.
Hola, bon dia.
Som Genís,
cap tres cops.
Ai, Genís,
no es pot participar
dos cops seguit.
No es pot participar.
Un altre dia.
Ara que la seguia.
Ai, llàstima.
Truqui'ns el dilluns.
Vale, vale.
Gràcies, Genís.
De res.
Adéu, bon dia, adéu.
Esclar, es tracta
de donar les mateixes oportunitats
a tots els oients.
El Genís hagués tingut en dues
i no hagués estat
just per a altres oients
que puguin trucar.
El que s'hi pot fer
és participar la setmana vinent,
eh?
I tant que sí.
L'esperem
i amb molt de gust.
977-244767.
Hola, bon dia.
Hola, Iolanda.
Amb qui parlo?
Amb la Mar.
Mar.
Escolta una cosa, això...
No em matis,
em teniu avui nerviosa perduda.
És del vi,
és un museu del vi.
Sí, senyora,
però té un nom.
Sí, però l'Agat
és un apòstruf, no?
L, apòstruf, A, G, A, no?
A veure,
l'Agat és en castellà
i és L-A-G-A-R-A,
l'Agat.
L'Agat.
Tal qual.
D'acord.
A veure si tan roig,
hi havia una cançó
del Víctor Manuel
més antiga que en Apeu
i no sé què del l'Agat,
allò que feia en la cidra
o no sé què.
Perquè el C-G...
El C-G no és el l'Agat.
No, ja.
És una selecció
més específica del vi.
Aviam,
el l'Agat
és una...
Allà va parar el vi,
com si diguéssim.
A la barrica.
No, no és una barrica.
Això és una altra cosa.
On s'atrepitja el vi,
on s'atrepitja el raïm.
Com es diu?
Com se diu
on s'atrepitja el vi?
Sí.
Bé, el raïm.
Sí.
El l'Agat, sí.
El l'Agat és en castellà,
en català.
Vinga, va,
necessiteu un box,
com deia la propaganda.
Diccionari, ràpid,
diccionari,
l'Agat,
aquestes webs magnífiques.
Aneu corrents cap al DIEC2
que està en línia a internet.
On s'atrepitja el vi.
el raïm.
No, us n'aconeu?
No.
La bota, la botica,
però...
No la bota ni la botica.
Tinc a la botiga plena de gent
i aquí ningú sap...
Ningú sap això?
No.
A veure,
aquests clients,
aquests clients de la marca...
No és la presa, no?
No és la presa.
No.
No, no és la presa, no.
No, no, no, i segur que és d'aquelles paraules
que tots tenim a la punta de la llengua.
Sí,
estic a la ràdio, Joan.
Sí, està a la ràdio, Joan.
Tu tampoc no ho sap, el Joan?
Joan, vinga, Joan Salas, digues.
No?
El Joan no ho sap, tampoc?
No.
Revolucionant tota la botiga.
Ai, mar, m'ho esteu posant...
Avui, mira, jo marxo, eh?
Ja plego directament.
Ai, però sí,
ho tinc a la punta de la llengua, eh?
A veure...
Jo em feia la pel·lícula
Un passeo por las nubes,
que sale la Itana Sánchez Gijón allí.
Quina pel·lícula és aquí?
Aquesta que jo no l'he vist.
Sí, Un passeo por las nubes,
i estava la Itana Sánchez Gijón
aquí sepitjant el reim amb el lagar.
Que té el seu reutisme.
Sí.
Ah, què?
Sí.
Teniu tota la botiga plena, espaculant.
Sí, en tinc ara unes vuit persones aquí a la botiga
i no hi ha manera de dir.
I ningú ho sap.
No és la Silvia, és la Yolanda.
No.
Això ja és...
Jo afirmo, i la Mar ho pot confirmar,
que jo no tinc participació a la teva botiga.
Eh, Mar?
Eh, diguem, perdó.
Que jo no tinc res a veure amb la teva botiga, eh?
No tinc accions ni res, eh?
No, no, ja ho sé, ja.
Que algú es pensi aquí que...
Estan aquí treient-se...
Ai, Mar, doncs, escolta...
No, res, no passa res.
Que truqui a algú, vinga.
I algun altre dia truca'ns, d'acord?
Vale, Yolanda.
Una abraçada a tothom.
Adéu-siau, bon dia.
Doncs la Mar, que té una botiga a la part alta,
ho sabem perquè, a més, altres vegades ens ho ha explicat,
ella i els clients, perquè, a més, és d'aquelles oients que fidels,
intentant saber...
Clar, jo tampoc no vull ser...
Jo no soc una experta, tot el contrari.
El lagar, en català,
Museu del Vi, no?
De Montbrió del Camp.
Comença amb C, aquesta paraula.
És un monosil·lab.
És un monosil·lab?
Va.
O sigui, ens agrada beure vi,
però de Cultura del Vi sembla que avui estem una miqueta justets.
A veure, a veure, per favor...
Hola, bon dia.
M'ha dit Antònia Robert.
Antònia, va, per favor, di.
Un celler del vi?
No.
No, no, no, no, no.
Bueno, és que he mirat el diccionari,
però posa, doncs, el lloc on se cae el vi,
o la premsa, o el lloc on es guarda...
Però, clar, no, hauria de ser, doncs,
no és un diccionari de significat,
sinó més aviat un diccionari català-castellà.
Sí, sí, no, clar.
Gràcies, Antònia.
De res.
Em penso que ens donarem pervençuts,
més que res perquè la cortesia
ens obliga a posar-nos en contacte
amb la persona amb la qual hem de parlar avui,
que és la persona estretament vinculada
al Museu del Vi,
els Cups,
de Montbrió del Camp,
que és el Roger Boada.
Roger, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal, com esteu?
Molt bé.
Doncs no hi ha hagut manera que ens l'encertessin.
Teníem el Museu del Vi,
el Museu del Vi, Montbrió del Camp,
però allò dels Cups...
No, no, en principi és una paraula
que potser la sabria una mica la gent gran,
no?, la gent que ha treballat la terra.
Clar, perquè el CUP és l'allagar, en castellà.
És a dir, si ens anéssim a la part de la Terra Alta o l'Aragó,
és el trull.
El trull, clar.
I en aquest cas és el CUP.
El CUP, això és una paraula que ho saben tot Tarragona,
és tota la gent de 50 endavant que han treballat la terra,
que han treballat el vi, ho saben.
Perquè el CUP exactament què és?
El lloc com s'estrepitja el raïm?
El Ví, és a dir, trepitja a sobre del CUP.
Efectivament.
I el CUP fa una mica de baixada a la part de dalt
i allà es trepitja amb els peus el raïm.
I a baix el CUP cau.
Clar.
És a dir, trepitja el CUP.
El CUP, efectivament.
I escolta, això de trepitjar raïm,
ha de ser una experiència xula, eh?
Molt fermes.
Jo no ho he fet mai i calla que això,
dius, ha de ser interessant.
Mira, et diré una cosa.
Nosaltres, al mes de setembre,
en plena Varema,
fem aquí la festa del vi
i trepitgem el raïm amb els peus.
Ja estàs convidada.
Ho dius de debò?
Ho dic de debò.
Que m'ho apunto, eh?
Sí, tu ho pots apuntar.
Oh, i tant, que vindré.
Després t'agafaré el teu telèfon
i et trucaré el dia abans de la festa.
Doncs jo espero que sí.
Fem primer una esforçada popular
i després aquí, al CUP,
trepitgem el mosquatell.
Sí, sí.
Aquí, a Montbriol Camp,
ja saps que fem el millor mosquatell del món.
Oh, i tant, i premis que heu tingut un munt.
Veus?
Tu estàs enteradíssima de tot això
i llavors fem aquesta festa aquí.
Doncs escolta, Roger,
i que ens perdonin els oients
per aquesta confiança que ens hem pres
i jo m'apunto a trepitjar raïm
perquè no ho he fet mai.
Jo et trucaré dos o tres dies abans, si vols.
Oi, i tant.
I véns en una colla de gent
i us ho passareu fantàstic.
Molt bé.
Perquè després fem unes botelletes,
l'embotellem
i ens regalaré una botelleta d'aquesta.
D'aquesta del vi que haurem trepitjat.
De buscar ell.
El CUP, eh?
Exacte.
Escolta, aquest museu ja té un quant temps, no?
I aquests museus com tots aquests
han sortit una miqueta
de l'interès de la gent del propi poble.
Bé, no, et diré, amb això,
mira, aquí hi ha hagut gent que ha col·laborat,
però aquí el factòtum és el pare, no?
A mi l'Iguada Rovira,
que és el que va fer el museu,
amb un Land Rover,
als anys 70,
recollint peces per tot Catalunya.
Això és una cosa totalment particular
i, bé, encara que estem a dintre
de l'Associació de Museus del Vida a Espanya,
és una cosa particular.
I què tenia el vostre museu,
que no tinguin altres?
Serà que esmentaves altres museus de vi?
3.000 peces del vi.
3.000 peces del vi.
3.000 peces del vi.
I a sota del museu estan els cups.
Si es fa una visita per sota,
es baixa una d'escales,
i, bé, veus tots els cups per sota,
que fantàstic, 3 cups,
i a dalt tens les 3.000 peces,
tens una col·lecció de porrons,
d'Alella,
hi ha el món del boter,
totes les eines del boter,
hi ha 11 premses de vi,
i hi ha la moto que tenia
i la bicicleta que tenia
al carter del poble,
hi ha un monogràfic del Priorat,
i llavors també hi ha una petita botigueta
on la gent pot adquirir
el famós vi del Priorat,
o el vi de Tarragona,
que la gent se n'oblida una mica
del vi de Tarragona,
la gent està que si el Montsang,
que si el Priorat,
però aquí a Tarragona
tenim uns vins de pel·lícula.
Doncs mira, ara per què vegis,
que et faig la...
i fem una visita comentada a la gent,
fem una visita comentada
i degustació de vins
perquè la gent ho sàpiga.
Això que dius dels vins de Tarragona
ja està bé que algú ho digui,
perquè hi ha vins boníssims,
alguns d'ells molt premiats,
amb un preu molt assequible
i que són d'una alta qualitat.
I que val la pena
començar a parlar dels vins d'aquí,
de Bràfim, de qualsevol...
Ara ho has dit,
dels vins de Bràfim.
Que boníssims,
que són els vins de Bràfim.
La gent està una mica...
Jo tinc que defensar una mica
el que és Tarragona,
perquè la gent potser
està una mica amb el glamur
del priorat,
però no, no,
centrem-se a Tarragona,
el que tu has dit.
Jo veig que tu en saps molt de vi,
perquè he dit Bràfim.
A veure si els oients es pensaran
que allò tinga el colze
una mica pujat.
No, no, no.
No, és que escolta'm una cosa,
jo veig que tu estàs molt en aquest món,
perquè Bràfim
és el braçol del vi.
Ai, ell fa uns vins magnífics i...
Aquí tens els vins padró,
no faig propaganda d'ells,
és igual, una miqueta...
Aquestes gent fan uns vins
boníssims, tu,
boníssims.
No tenim que córrer gaire
per trobar bon vi.
I, escoltes,
s'està promocionant molt
amb el boc a orella,
amb els propis consumidors
que s'ho diuen uns als altres
i ja van a la bodega
amb determinades marques
que són d'aquesta zona,
d'aquest poble,
de Bràfim, etcètera.
Vull dir que no això.
Jo sembla que
els propis consumidors
de la zona
estem recolzant, no?
Ara falta que
el món de la restauració,
en bona part,
doncs també aposti.
Per sort,
hi ha restaurants
que ja comences
a trobar vins d'aquí,
però no és la totalitat.
No, saps què passa?
Que encara la gent
està amb tots els respectes.
Vas a un restaurant
La Rioja, La Rioja,
a vins...
No, escolta.
El ribeiro del Duero.
Exacte.
Aquesta gent
hauria de ser més conscient
que hem de defensar
el producte de la terra.
Perquè el producte de la terra,
tu ja ho saps,
com el cava,
no fa gaire,
està una mica matxacat.
i llavors
siguem realistes
que si tu viatges
per tota la península,
on beuràs un bon cava?
Al Penedès.
Clar.
S'ha acabat, eh?
És a dir,
que molta gent
que embotella
per aquí a la península
ve a comprar líquid aquí.
I embotella
i etiqueta un altre dia.
Exacte.
Déu-n'hi-do.
Doncs a Vinos Pepe,
a Còrdoba,
a Caves.
És a dir,
aquí tenim...
Bueno,
i ja no parlem dels olis.
Escolta,
és que jo a vegades
em faig greus
que estem en una zona privilegiada.
Tarragona,
els olis,
els vins,
els fruits secs,
el mar.
Tenim de tot, eh?
És com un part temàtic natural, eh?
Ara que anem d'anar
als parts temàtics.
Sí, sí,
aquí ve molta gent de...
Escolta'm,
aquí tenim el Balneari
i l'Hotel Termes Mumbria.
I tant, i tant.
Ve molta gent
tota d'arreu,
de València,
de Madrid,
del nord,
i, escolta,
baixen aquí,
se'n van,
proven l'oli d'aquí,
proven el vi d'aquí,
baixen aquí a Cambrils,
fan un arròs,
clar,
surten d'aquí
esparverats.
Això és una petita marvella,
jo sempre ho dic.
Jo per això t'ho dic
que tenim un minutet només,
perquè s'acosten les notícies.
Roger, en tot cas,
digue'ns l'horari
que feu al museu
per tota aquella gent
que ens escolta
i que tingui ganes de venir.
Doncs mira,
encara que fem...
En aquest minutet
nosaltres fem visites
a particulars
i també fem visites
a autocars,
grups grans,
grups, per exemple,
de fàbriques,
d'empreses,
i fem de 10 a 2
i de 5 a 9.
I tanquem el dilluns.
Molt bé.
Aleshores,
doncs es tracta
de posar-se en contacte
amb vosaltres
i visita al museu.
Fem una visita comentada,
tenim un guia,
un guia fantàstic,
que ho fan
en diversos idiomes,
en francès,
en anglès,
en català,
en català,
està una mica de rus.
I llavors fa aquesta visita comentada,
que dura més o menys
tres quarts d'hora
i al final
hi ha una degustació
fantàstica de dir.
És a dir,
proves el muscat ell
de Montbrio.
També donem una torradeta
amb una miqueta de l'oli
amb denominació lliurana.
No, no,
si esteu en tot, eh?
Déu-n'hi-do.
I una miqueta de vida missa,
una mica de virransi.
Aquesta és la visita comentada
i comperta del museu.
Molt rebé.
Doncs ens la perdrem,
Roger Boada.
Si no ens vèiem abans,
ens trobem al setembre
al CUP,
d'acord?
Som al setembre
a la festa del vi
aquí a Montbrio,
eh?
Que aquí al museu
fem aquesta festa.
Molt bé.
No sabem el dia,
però jo et trucaré i t'ho diré.
Gràcies, Roger.
Bon dia.
Les 12.
Gràcies a vosaltres.
Les notícies.