Passen dos minuts a tres quarts d'onze del matí.
Seguim en directe en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio
amb aquesta música de fons que ens serveix per introduir-nos
d'alguna manera a la catedral de Tarragona
i parlar del seu orga, del nou orga que tindrà la catedral tarragonina
segurament d'aquí menys de quatre anys.
Aquest és el termini com a mínim que s'ha fixat
des de l'arquebisbat de Tarragona
i el propi organista de la catedral tarragonina, Jordi Vergés,
que ens acompanya aquest matí en directe a la ràdio
per explicar-nos tota l'operació que ara mateix es posa en marxa.
Jordi Vergés, bon dia.
Bon dia.
Parlar d'un termini de menys de quatre anys,
és a dir, del Nadal del 2010, principis del 2011,
és el termini acurat?
Sí, penso que sí.
El que passa és que és complicat,
amb tres o quatre anys vista,
de poder fixar-lo amb una precisió perfecta.
Perfecte.
Però jo espero que sí,
que per Nadal del 2010 el puguem inaugurar.
Expliquem d'alguna manera d'aquí al 2010,
a finals del 2010, què s'ha de fer?
Per on ha de començar tot aquest procés?
Bé, doncs ara,
una vegada ja tancat el pressupost principal de l'obra,
que és la construcció de l'instrument
amb l'organer, amb el constructor d'orgues,
que vam anar a Holanda, com ja se sap.
Doncs ara falta juntar amb aquest cos inicial,
aquest cos troncal del projecte,
les terceres empreses que hi intervindran,
per exemple, amb la restauració de la façana de l'orga,
que és històrica, del segle XVI,
que això ho realitzaran els restauradors de la ciutat,
Eustaquí Vallès i Miquel Vallès, el seu germà,
i després també, per exemple,
tot el que és qüestió d'adaptacions
a l'interior de l'orga,
un cop buidat l'orga,
per exemple, el desmuntatge de l'orga
ho ha de fer una altra empresa,
també, el buidatge de l'instrument actual,
les vestides, tant pel desmuntatge com pel muntatge,
totes les obres d'adaptació de l'interior,
de masoneria, electricitat, pintura, humitats,
hi ha tot un munt de coses
que al final, doncs, també,
pujaran considerablement al pressupost final,
al cost total de l'obra.
Però, bé, podem dir ja d'una manera concreta
que a partir de l'any que ve, del 2008,
ja començaran la construcció, la manufactura
de totes les peces,
tots els elements musicals i interiors
que tindrà el nou instrument
en el taller d'Holanda.
I duraran dos anys la construcció
de tots aquests elements.
Com podríem definir les característiques tècniques
que configuraran aquest nou orga de la catedral?
Bé, és una bona pregunta,
perquè, diguem,
fins a fer la decisió
de quin concepte d'instrument
havíem de voler aconseguir
ha estat molt complicat
i no és fàcil.
I després, com que també hi poden haver criteris diversos,
doncs, bé, tot és qüestionable,
però si al final l'instrument que tindrem
posseix el primordial que ha de posseix,
que és moltíssima qualitat,
doncs tot estarà bé.
Llavors, clar, nosaltres tenim una façana històrica importantíssima,
perquè és una façana renaixentista,
de quan els orgues de les catedrales catalanes
eren completament diferenciats
de totes les altres escoles organístiques d'Europa
i resta de l'Estat.
O sigui, que podem dir que els orgues renaixentistes,
o sigui, com el que correspon a la façana nostra,
que és del 1567,
doncs, per exemple, a Castella, en aquella època,
que era la mort d'Antonio de Cabezón,
l'organista de Felip II,
que era l'emperador més important que hi ha hagut
en quant a extensió d'imperi, diguem-ho així,
doncs, no posseien les característiques,
no eren tan monumentals, per entendre'ns,
a Castella com eren aquí a Catalunya.
I d'aquella època ens han quedat només façanes organístiques,
la de la catedral de Barcelona,
la de la catedral de Tarragona,
també la de la catedral de Perpinyà,
que aleshores era Catalunya,
i també, bé, en Mallorca,
la catedral també hi ha una façana gòtica molt antiga.
Però només les façanes,
perquè els instruments,
tot l'instrumental, els tubes,
interior, tot el conjunt original,
s'ha anat, diguem, modificant
o, per desgràcia nostra,
doncs, perquè hi va haver una crema massiva l'any 1936,
en què van perdre molts orgues,
que potser ja estaven evolucionats alguns,
o sigui, no estaven en el seu estat totalment original,
com, per exemple, el de la Santa Maria del Mar de Barcelona,
que era construït immediatament abans del de la catedral de Tarragona.
O sigui, això, totes aquestes coses,
i llavors hem de tenir en compte
que el perdre els materials originals,
perquè l'orgue de la catedral, com sabem,
el van substituir totalment l'any 1927.
Per tant, tots els elements mecànics i sonors
es van perdre, diguem-ho així,
es van substituir,
perquè era una moda de l'època.
Va ser els anys de l'exposició universal de Barcelona i això.
I llavors, també, molts documents,
nosaltres tenim bastantes llacunes a la nostra pròpia història,
si ens remuntem al monestir de Ripoll,
amb les cremes que hi ha hagut als artius capitulars a Catalunya
durant tantes vegades,
hem perdut molt material documental
i tenim les restes,
i per tant moltes llacunes a la nostra pròpia història.
Per exemple,
el contracte de l'orgue original,
que correspon a la façana,
no el tenim.
Si hi és,
no l'hem trobat pas encara.
Llavors, clar,
música també d'aquesta època,
també les cremes dels arxius,
també es va cremar la música d'aquesta època.
Nosaltres, al catedral,
posseïm música,
sobretot a partir de la segona meitat del segle XVIII,
perquè hi va haver,
totes les guerres que hi ha hagut,
sempre hi havia la crema
corresponent dels arxius capitulars.
Tot això ho va fer complicat.
Per tant,
què havíem de fer?
Havíem de reconstruir
aquest orga renaixentista original
en el qual hi poguéssim tocar
la música original catalana
pels orgues del segle XVI?
Per mi això era tan, tan utòpic
que jo ja vaig veure que això,
voler retornar en aquest punt de la història perduda,
per mi,
era...
impossible, pràcticament.
Pràcticament.
Llavors,
on ens podíem apropar de la nostra història?
Doncs en una etapa posterior,
més en l'època barroca.
Per tant,
el concepte d'instrument,
jo,
quan vaig anar a Holanda,
era per una raó,
perquè els orgues del segle XVI catalans
venien de l'escola flamenca,
o sigui,
dels mestres,
dels constructors d'orgues de Flandes,
que anaven per tota Europa construint orgues.
I tenien un gran prestigi
i van crear escola.
i entre els quals hi ha el de la catalana de Barcelona,
que el va construir un mestre flamenc,
que era Pere Flamenc,
així es deia,
Pere Flamenc,
és com li diem,
segurament li van posar flamenc a Barcelona.
Peter Flamish,
en anglès.
Doncs,
esclar,
la primera generació de deixebles,
de constructors d'orgues,
ja catalans,
eren la corresponent a la nostra façana,
que eren
amb Salvador Estrada
i Paris-Arrabassa.
Per tant,
el fonament era l'escola,
l'influència dels constructors de Flandes.
Per això em vaig anar a Holanda,
on han mantingut
tota aquesta gran,
rica tradició,
en el sentit que han conservat
pràcticament tot el seu patrimoni organístic,
instruments valuosíssims
i també un nivell altíssim internacional
en tot l'art de l'organeria,
de construcció d'orgues.
I llavors,
partint d'aquest punt,
un concepte d'orga
inspirat en l'escola flamenca,
però situat més en un concepte barroc.
I aquí ja sí que hi ha,
nosaltres ja podem interpretar
molta més música
que ens ha quedat
en els arxius d'aquí
i també de la resta de la península
i també
centre Europa,
per què no dir-ho,
per poder tocar les grans obres mestres,
però ja
amb un so que serà més antic
que l'actual.
Serà en definitiva,
de totes maneres,
un orga de primera qualitat,
de primera divisió.
Això és el que jo espero
i és el que esperem
tots els tarragonins
i Tarragona s'ho mereix,
no cal dir-ho,
i nosaltres també,
suposo que sí,
que serem de primera divisió també.
amb aquest perxupost
d'un com a dos milions,
un milió,
dos cents mil euros,
està ja tot tancat o...?
No, no,
jo penso que això,
al final,
com us he dit,
no teníem,
encara no tenim,
perquè s'han de lligar
moltíssimes coses
i és complicat,
perquè s'han de lligar
totes les terceres empreses
i unes depèn de les altres.
I el finançament
el tenim garantit?
Sí, sí, vaja.
Ara, precisament,
s'ha fet la signatura
del conveni importantíssima,
cap dalt, vaja,
bàsica,
perquè si no,
era impossible.
Entre la Diputació,
l'Ajuntament i l'Arquivisbat
i també la Generalitat
ja va aportar,
doncs,
aquest any passat,
també una aportació
igual d'important
també als fons
de l'Arquivisbat
per aquest concepte.
Per tant,
hi ha una entesa
a nivell de tots els nivells
d'administració
amb l'Arquivisbat.
I l'Arquivisbat,
diguem,
també en contribueix
amb la seva part
de parts iguals,
però sí que l'Arquivisbat,
diguem,
té la seva possibilitat
de fer una sensibilització
a la ciutat
i d'obrir
una subscripció popular
doncs,
perquè,
doncs,
s'ajudi
a la part
que paga
l'Arquivisbat
i puguem aportar
tots els tarragonins.
L'estrena,
com dèiem,
seria el Nadal del 2010
o si no a principis del 2011.
Digui'm un secret
entre cometes.
Jordi Vergés,
s'assumia ja
amb quina peça,
amb quin concert
estrenaria?
Me n'estan passant
pel cap unes quantes.
I podem dir alguna o no?
és una mica perillós,
això,
comprometre'm a dir
alguna obra.
Jo hi ha
alguna obra
que no l'he interpretat mai
i que me l'hauria d'estudiar
evidentment
desprésament,
que és
el Gran Preludio Fuga
amb mi ve molt
de Johann Sebastian Bach
que és el dedicat
a la Trinitat
que es diu,
que en fi
que és una obra mestra
però també penso
també en la gran
passacalla
del menor
de Johann Sebastian Bach
i d'altres obres,
vull dir,
batalles d'aquí
impressionants,
pot ser la batalla imperial
de Joan Cabanillas,
organista
a la seu de València
i d'altres
però clar,
jo ara mateix...
Ja tens,
ja tens,
ja tens per decidir-ho,
no?
Primer m'ho heig d'estudiar.
En fi,
l'Òrga de la Catedral
que serà,
sens dubte,
un pas importantíssim,
situarà
primera línia mundial,
podríem dir,
amb aquest so musical
que ens portarà
el nou Òrga de la Catedral
i que tant de bo
es puguin complir
ja ara definitivament
els terminis
i el puguem tenir a punt
com a mínim
a principis del 2011
i si la podem estrenar millor
pel Nadal del 2010.
En fi,
tindrem temps de parlar
i d'entrar en els detalls
de tot aquest procés
amb Jordi Barges,
l'organista de la Catedral
que avui li agraïm
que hagi vingut
als Estudis de Tarragona Ràdio
per explicar-nos una mica
tot aquest procés
que es posa en marxar.
Jordi Barges,
moltes gràcies
i molta sort.
Moltes gràcies.
Adeu-sia, bon dia.
Bon dia.