Dos minuts i mig, tres quarts d'una del migdia.
Continuem parlant també de la gent jove, podríem dir-ho així,
però des d'un vessant completament diferent a l'anterior que tractaven amb Jordi Tinyena.
Ens acompanya Jordi Miró, és professor de Psicologia de la URB,
director d'un àmpli estudi sobre el dolor en la infància i l'adolescència,
anomenat Projecte DIAR.
Aquest projecte ha tancat una primera fase d'estudi
amb una sèrie de resultats i conclusions
que avui volem comentar precisament amb el seu màxim responsable, Jordi Miró.
Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Enhorabona, perquè aquests treballs de camp, d'investigació, de recerca,
impliquen un esforç personal econòmic important
i arribar al final com a mínim d'una primera fase
ja és motiu de perdonar-vos l'enhorabona, no? Això d'entrada.
Gràcies. Efectivament, representa un esforç,
dedicació de temps i de recursos molt important
i aquest és un estudi que, almenys en aquesta primera fase,
s'ha desenvolupat sense cap mena de suport econòmic de cap institució
i això ha fet que les coses fossin una miqueta més difícils.
Tot i així, he de reconèixer que ara, molt recentment,
l'Ajuntament de Reus, amb la beca Doctor Trias,
ens ha ajudat, ens està ajudant una mica.
Però en principi va partir amb l'interès professional i personal
de l'equip que ho tiràveu endavant, exclusivament.
Exclusivament.
Doncs Déu-n'hi-do, no? Per això et deia que valia la pena donar l'enhorabona.
Estem parlant d'un estudi que ha recollit una mostra,
si no va xerrada, d'uns 500 nois i noies...
Una mica més de 500.
Més de 500.
I pares i mares anirem més o menys igual, no?
Més o menys.
Perquè l'estudi es realitzava en paral·lel.
Exactament.
Nosaltres, el que ens interessava, un dels objectius fonamentals,
era identificar quins són els problemes més importants de dolor
en els nens i els adolescents,
perquè, sorprenentment, no hi havia cap mena d'estudi
que s'hagués fet amb aquests objectius a l'estat espanyol.
O sigui, que això ja, de per si, era una cosa important.
I, d'altra banda, el que ens interessa és conèixer l'experiència de dolor
en la seva globalitat.
I això vol dir tant com afecta els nens
com com afecta les persones que conviuen amb el nen.
Perquè el dolor, ja ho sabem, no és una experiència individual
que s'acaben els límits de la persona que el pateix,
sinó que acaba repercutint en tots aquells que hi conviuen.
O sigui, perquè l'has d'acompanyar al metge,
sigui perquè t'has de quedar a casa buscant recursos i ajudar-lo, etc.
Per tant, estava agressat a investigar què és el que li passa als nens
i què és el que els passa també, com es veuen afectats els pares.
I per això calia trobar una població absolutament heterogènia,
perquè si haguéssiu volgut fer l'estudi sobre nens i nenes
que pateixen dolor perquè tenen determinades patologies,
hauria estat una altra línia de treball.
Aquí volíeu veure quina era l'experiència amb el dolor
de la població estàndard.
Exactament. El que ens interessava és veure com afecta el dolor,
l'experiència de dolor, a la població general.
I sobretot ho vam fer així perquè no ens volem quedar
en identificar quins són els problemes que hi ha de per si,
és un fet important, perquè això implica també canvis segurament
en les polítiques sanitàries, sinó que ens interessava sobretot
perquè d'aquesta manera podem estudiar què és el que passa al llarg del temps.
I un altre dels objectius, molt important també,
és identificar quins són els factors de risc
que fan que aquests nens no es recuperin
malgrat que s'estan utilitzant les tècniques de tractament
més sofisticades o més avançades.
Hem de dir que el dolor és una experiència molt habitual.
En aquest estudi el que hem observat és que una mica més del 88%
de la mostra de nens que han participat a l'estudi
havia patit algun problema de dolor en els tres mesos anteriors,
a l'entrevista.
És molt, no?
És molt, però no s'allunya del que són altres estudis
del nostre entorn.
I una dada fins i tot més preocupant és que el 37%,
una mica més del 37% d'aquest grup de població,
nens entre els 8 i els 16 anys,
tenen problemes crònics de dolor.
I això sí que ja són paraules majors.
És un percentatge molt alt, aquest segon.
és un percentatge alt.
És una mica més alt que altres estudis que s'han fet a Europa
i als Estats Units i al Canadà,
però és molt semblant, molt semblant.
El dolor és una experiència necessària, d'altra banda,
perquè és un signe d'alerta.
Des del punt de vista mèdic ja sabem que hi ha una sèrie de paràmetres
i un per detectar una patologia, una sintomatologia,
és el dolor.
Però el dolor és una experiència que es viu de manera absolutament individual
i personal.
El dintell del dolor de les persones és completament diferent.
I això també deu incidir molt.
I deu obrir també a factors psicosocials.
I m'explico.
Heu detectat si famílies que els pares puguin ser,
no sé si és la paraula, no diré hipocondries,
però persones molt tendents a queixar-se,
a dir, ai, és que em fa mal això, em fa mal allò,
que la canalla, doncs, també reprodueixi el mateix model?
O l'estudi no ha donat per tant fins ara?
L'estudi ha donat per recollir aquesta informació.
El que passa és que encara no hem analitzat les dades dels pares.
A vegades passa d'allò de gent que tens propera,
que un home o una dona, que generalment hi ha persones,
vull que viuen molt pendents del dolor i que el tenen,
i veus que el nen o nena o les persones de l'entorn
tenen tendència a reproduir aquest mateix comportament.
A vegades tens aquesta percepció,
absolutament parlo d'experiències personals que tots podem tenir,
de gent que tenim propera.
Sí, sí, de fet, nosaltres dic que encara no hem analitzat les dades,
que les tenim, les analitzarem en breu,
però sí que la hipòtesi és molt plausible.
De fet, qualsevol conducte s'aprèn també per imitació,
i les conductes de dolor, la queixa, el buscar ajuda i demés,
és una cosa que també s'aprèn per imitació.
Per tant, és molt probable que el que nosaltres observem
amb aquestes dades que hem d'analitzar
sigui que els patrons de conducta dels pares
es veuen reflexant en el que fan els fills,
o a l'inrevés.
És veritat, i aquest seria un factor d'aprenentatge,
però una altra forma d'explicar,
o és el que tu ja apuntaves,
el fet que hi hagi una major sensibilitat
a l'experiència de dolor,
o una major tendència a fixar-se en el que passa en el nostre cos,
per característiques d'hipersensibilitat.
i això segurament, i aquesta és una hipòtesi,
segurament té a veure amb qüestions genètiques.
Però en qualsevol cas, segur que els factors d'aprenentatge són importants.
Altres estudis ho han assenyalat,
segurament en el nostre apareixerà igualment.
L'estudi l'heu realitzat a través d'un exactiu sistema d'enquestes continuades,
tant als fills com als pares,
en què realment les preguntes i el que demanàveu era tan concret,
tan concret, que les dades són molt fiables,
perquè hi havia una reiteració de les preguntes,
i en l'últim episodi de dolor,
i de quina manera, i de quina forma,
és a dir, que ho donàveu molt mastegat
perquè el marge d'error fos mínim, no?
Sí, el que s'ha intentat és que les dades siguin al màxim fiables i vàlides,
representatives del que passa en la població.
El fet que sigui una mostra tan àmplia,
doncs ja et garanteix que serà representatiu de la població,
però sobretot el que hi ha hagut és un esforç molt important
per assegurar-nos que les dades que s'estaven recollint
realment corresponien al que és l'experiència de dolor de les nens.
L'experiència de dolor, abans ho apuntava,
és una experiència absolutament subjectiva,
i per tant cadascú la viu d'una forma diferent.
Recollir aquesta informació també requereix d'unes habilitats particulars
i per tant els entrevistadors, els investigadors,
han estat entrenats precisament per poder recollir aquesta informació
d'una forma fiable.
Clar, perquè si et diuen
ha tingut vostè dolor en els últims tres mesos,
potser t'ha fet mal un queixal, però no ho consideres dolor?
I una altra persona considera que allò era insuportable, no?
Perquè penses que forma part de la teva quotidianitat.
Per tant, era important tenir el màxim d'informació
de cadascuna d'aquestes demandes que fèieu
a les persones que han participat a l'estudi, no?
Exacte, sí, sí.
Quin tipus de dolor pateixen aquests joves,
aquest percentatge de joves que tenen episodi
des de dolor habitualment?
Els tres problemes de dolor més habituals en els nens d'aquestes edats
són el mal de cap, el mal de panxa i el mal a les cames.
I sent, i és el dolor a les cames,
el que més interfereix en la seva vida quotidiana,
segurament perquè això també interfereix en la seva mobilitat.
Hem de dir, però, que molts d'ells,
un percentatge important d'aquests nens,
tenen dolor més d'un lloc del seu cos.
Per tant, no estem parlant solament d'un problema
que afecta en una zona molt concreta,
sinó que hi ha diferents àrees implicades.
Molt probablement això tingui a veure
amb aquesta major sensibilitat que dèiem abans.
Esten parlant de nens o nenes
que no devem tenir una patologia definida
causada d'aquest dolor,
sinó que pot ser per causes circumstancials
i no una malaltia crònica.
Exacte, exacte.
De fet, el que hem dit,
que hi ha un 37,3% d'aquesta població
que té problemes crònics de dolor,
però malgrat tenir aquests problemes crònics,
el que hem de dir,
i aquesta seria una informació positiva al respecte,
és que aquests nens, malgrat tenir aquests problemes,
continuen tenint una vida, diguéssim, normal, entre cometes.
És veritat, però,
que el dolor afecta considerablement
la qualitat de vida d'aquests nens.
Dit d'altra manera,
comparant el que passa als nens que tenen dolor
dels que no en tenen,
els que en tenen tenen una pitjor qualitat de vida
en totes les esferes,
en tots els àmbits.
Ara bé,
aquests nens,
malgrat tenir aquests problemes de dolor,
intenten mantenir una vida normal,
entre cometes,
per saber-ho.
I aquesta sí que és una dada molt diferent
del que passa als adults.
En els adults,
nosaltres,
quan tenim dolor,
i ens afecta de la mateixa manera
que afecta els nens,
ràpidament.
Exactament.
El dolor ens anula.
I això,
en canvi,
els nens continuen intentant jugar
i passar-s'ho bé,
malgrat que tenen problemes de dolor.
Per tant,
la diferència no és tant
en l'experiència de dolor
entre nens i adults.
De fet,
els nens experimenten més problemes de dolor,
perquè són més sensibles,
però la gran diferència
és tant la discapacitat,
allò que passa com a conseqüència del dolor.
Com gestionen el dolor ells, no?
Que és molt diferent
a com el gestionem nosaltres.
És diferent,
és diferent.
Però el que és diferent,
sobretot,
és la forma d'afrontar-ho.
Jo, adult,
m'interfereix molt més
el dolor en la meva vida,
mentre que els nens
continuen.
I aquesta és una dada important
que diferencia realment
l'experiència de dolor
de nens i adults.
Una altra diferència important
que nosaltres hem observat
i que, en certa forma,
ens ha sorprès
és que els nens
els pares dels quals
estan molt atents
a què és el que els passa
són els que millor
lluiten contra el dolor.
A veure si m'explico una mica millor.
En els adults,
si tenen parelles sol·lícites,
és a dir,
que estan molt preocupades
per elles,
i, ai, carinyo,
què és el que et passa?
Ai, no et moguis,
que no sé què.
Exactament.
Aquesta mena de situacions,
malgrat que un ho fa
per intentar ajudar
el seu company
o la seva companya,
això acaba provocant
una major discapacitat,
una major interferència
del dolor
en la seva vida.
En canvi,
quan això és
amb els nens,
pares preocupats
pel que passa
als seus fills,
que s'hi dediquen,
que els porten al metge,
que intenten ajudar-los
a sobreposar-se
en aquests problemes de dolor,
el que hem observat
és que això
és un indicatiu positiu
de l'experiència de dolor.
Abans deia
que a nosaltres
ens interessa
veure quins són
els factors de risc.
Doncs bé,
un factor de risc
de problemes crònics
de dolor
i de discapacitat
en aquestes edats
és que els pares
no atenguin
suficientment
el problema de dolor.
Pensant que si no
li donen importància
ja li passarà.
Exacte.
Perquè a vegades
pensen que és
un tema
absolutament subjectiu
i que no ho veig
a capa causa directa.
Per tant,
amb això que ens expliques
i ens estàs donant
una absoluta justificació
d'aquest estudi,
d'aprendre
o ensenyar
o indicar comportaments
que poden ser adients
per a paivagar
els efectes del dolor
entre els nostres nens
i adolescents.
Jordi,
una pregunta.
Heu definit
si afecta més
a nois
que a noies?
Sí, sí, sí.
El gènere
ho heu tingut en compte
en aquest estudi?
Les nenes
tenen més problemes
de dolor
que els nens
i aquest altre cop
és una dada
que es repeteix
igual que els adults.
Les noies,
les dones
tenen més problemes
de dolor
i això interfereix
més en la seva
qualitat de vida.
En canvi,
en els nens no.
En els nens
no hi ha diferències
en quant a la qualitat
de vida
però sí que les nenes
mostren major discapacitat.
El fet de la menstruació
també pot ser
un dels aspectes
que estigui llegat
que aquests episodis
de dolor
siguin més habituals?
Segurament.
I dic segurament
perquè hi ha una hipòtesi
que planteja
que les nenes
tenen més experiències
de dolor
o interfereix més
el dolor
en la seva qualitat
de vida
perquè estan
més sensibilitzades
a l'experiència
de dolor
i aquesta major
sensibilització
seria producte
d'aquesta repetida
experiència
de dolor
lligada
a la menstruació.
Aquesta és una hipòtesi
n'hi ha d'altres
però aquesta és una
i certament plausible.
Esteu satisfets
amb el treball
i amb els resultats?
Estem molt satisfets
sí
estem molt satisfets
perquè realment
això marca
una fase important
hem conclòs
la primera fase
estem satisfets
perquè això
està apareixent
en revistes
molt importants
del món
en l'àmbit del dolor
estem satisfets
perquè els nostres
companys de fora
ens estan felicitant
i ens estan animant
a perseverar
ara el que volem
és continuar amb això.
No ens podem quedar
amb les dades simples
de què és el que passa
en la població
tot i que repeteixo
això és molt important
perquè entenc
que els polítics
haurien de prendre consciència
que el dolor
en els nens
és un problema greu
és un problema greu
de salut
i no pot deixar
de continuar
sense rebre
l'atenció necessària
i d'altra banda
el que ens interessa
és continuar
per poder identificar
realment
aquests factors de risc
nosaltres ja hem fet
un primer estudi
de quins són
els factors de risc
que ara volem continuar
per verificar
si aquests factors de risc
es mantenen
continuen explicant
l'experiència de dolor
a llarg temps
i això
és molt important
perquè
si realment
som capaços
d'identificar
aquests factors de risc
i nosaltres creiem
que sí
de fet ja tenim
algunes dades
si som capaços
d'identificar
aquests factors de risc
podrem prevenir
el dolor crònic
i la discapacitat
i realment
tots som conscients
que és millor prevenir
que no pas curar
sobretot
perquè quan hi ha
problemes crònics
de dolor
el tractament
és molt difícil
quan el dolor
s'ha cronificat
és molt difícil
és realment complicat
de resoldre el problema
i són persones
que des d'edat
primerenca
poden viure
amb dolor
tota la seva vida
exactament
és més
de fet
el fet de tenir dolor
en edats
molt
primerenques
deies
doncs
és un indicador
o un factor
de risc molt gran
de tenir
problemes crònics
de dolor
en la gent gran
en les conseqüències
sobre l'organisme
és molt difícil
de resoldre
per tant
aquests nens
que tenen dolor
ara
seran els adults
que tindran
problemes de dolor
que tindran
problemes de discapacitat
que tindran
baixes laborals
que tindran
una pitjor qualitat
de vida
i també són
aquesta gent gran
que després
quan siguin grans
tindran majors problemes
per fer front
a les seves necessitats
ara estem parlant
de la llei
de dependència
doncs bé
doncs fixem-nos
què és el que passa
en els nens
i en els adolescents
perquè aquests són els
que hauran de tenir
més necessitat
d'ajuda
quan siguin grans
doncs això
que ens acaben
de dir ara
el Jordi
realment
és important
per adonar-nos
en que un treball
com aquest
no és només
recollir unes dades
que puguin cridar
la nostra atenció
sinó que
si té la seva continuïtat
que creiem que la tindrà
segur que sí
que trobareu
recolzament
doncs pot ser
una eina
molt útil
en el futur
per a totes
aquestes persones
no només
des del punt de vista
diguem-ne
de l'alta
economia
i política
de qui no caldrà
invertir tant
més o menys
sinó la qualitat
de vida
de les persones
que això és el que
ens interessa
Jordi Miró
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i enhorabona
per dur a terme
aquesta feina
que insistim
esperem que tingui continuïtat
bon dia
moltes gràcies a vosaltres
bon dia