Les 10 del matí, 12 minuts, parlem de pressupostos,
parlem dels comptes de l'Ajuntament de Tarragona
de cara a l'any 2008.
Com us deia en fa moment, avui hem convidat
el tinent d'alcalde responsable de l'àrea d'Hisenda
i contractació de l'Ajuntament de Tarragona,
el senyor Pau Pérez.
Senyor Pérez, bon dia.
Hola, bon dia.
48 hores després del debat que es va fer al plenari,
del debat que va donar llum verda als pressupostos municipals,
quin balanç fa?
Des d'un punt de vista polític, no tan tècnic ni de números,
sinó del debat que va haver-hi amb tots els grups municipals.
Quina valoració en fa?
Jo la faim molt positiva.
En principi va ser un dels pocs debats pressupostaris
en què es va entrar molt a fons del tema,
tant dels números com de la part política.
Hi va haver molt de respecte amb el que es va tractar
i, a més, vam poder discutir dels temes que ens preocupaven.
a cadascú el que li preocupava.
A més, va ser molt positiu perquè,
per una banda, com sabeu, el Partit Popular es va estigui
i, per una altra, Conveniència i Unió va fer un analisi molt suau,
i jo crec que de perfil baix,
que a poc que haguéssim pogut discutir més,
jo crec que s'haurien estingut també.
Jo crec que ells no podien perquè era el primer pressupost,
però jo crec que estàvem bastant d'acord
que era el que per l'any 2008 calia fer
i, sobretot, per la resta d'inversions pel mandat.
Però ja entrarem.
Com interpreta l'abstenció del Partit Popular,
tenint en compte això, que és el primer pressupost del mandat?
Jo crec que és un canvi també d'actitud.
Jo crec que és un canvi d'actitud
enversa a la realitat de les accions polítiques dins de l'Ajuntament.
O sigui, ja això de criticar per criticar
o fer una oposició dura i sense raó,
jo crec que va ser una mostra que no serà així.
O sigui, que a partir d'aquí entrem en una discussió seriosa
dels temes que ens preocupen a tots.
Jo ho valoro molt positivament,
tot i que va dir que una part era continuista,
però evidentment és que un pressupost,
com jo li vaig contestar,
nosaltres no venim a trencar res,
a canviar moltes coses, però a trencar absolutament res.
Com definiria, Pau Pérez, el pressupost,
des d'un punt de vista polític,
amb una definició política,
com definiria aquest pressupost del 2008?
Bé, jo ja ho vaig dir, aquest és el pressupost del canvi.
És un pressupost de la proximitat.
És un pressupost de les persones.
Jo crec que la premsa,
vosaltres, els mitjans de comunicació,
heu entès molt bé el missatge dels números d'aquest any.
O sigui, és aquesta sensació
que estan fets pel que estan fet,
estan fets per la gent.
És un pressupost, tot i així, contingut,
en el sentit que vostè,
quan va arribar a l'àrea disseny del passat estiu,
amb l'entrada del nou equip de govern,
va reconèixer que la situació econòmica,
financera interna de l'Ajuntament,
era complicada, era difícil.
És, per tant, un pressupost molt més contingut
del que hagués volgut l'equip de govern?
Sempre ho són, eh?
Jo, de tota manera, aprofito per recordar
que jo sempre he dit que és una situació
efectivament financerament complicada,
sobretot des del punt de vista del deute
i des del punt de vista de la gestió,
del que s'havia fet i del que s'havia deixat de fer
com a conseqüència de, no diré malbaratament,
però de l'ús inadequat d'alguns dels recursos.
Però, tot i així, no varia...
A veure, és un pressupost que creix per damunt de l'EPC,
que té una aportació de l'Estat
que puja molt per sobre del que havíem fet anys anteriors,
que té una diferència també d'ingressos
quan ahir falta ja una compensació que feia l'Estat,
amb la qual cosa es nota també,
i que pel que fa a taxes i impostos,
com recordeu, van fer un increment molt, molt moderat,
un increment que no s'havia fet mai a Tarragona.
També l'EPC estava contingut,
però un creixement de les tasses tan baix
no s'havia donat mai.
Llavors, si no, si tu confies en el creixement de la ciutat
per ella mateixa i en el creixement de l'activitat,
i això te dona al voltant,
i també la col·laboració de la resta d'administracions,
perquè hi ha aportació de l'Estat i hi ha aportació de la dignitat,
tu pots arribar, com hem arribat, a un 7%,
amb un increment de les ordenances d'un 2,5,
d'un 2,6.
Això és molt important,
perquè sempre es deia que a l'Esquerra
el que venim és a pujar els impostos.
No venim a baixar-los, això també ho vull dir.
Nosaltres no venim a reduir l'estructura impositiva.
No incrementarà la pressió fiscal,
però no venim tampoc a reduir-la.
Per tant, és contingut des del punt de vista de la inversió,
també, perquè la llei ens obliga a fer-ho d'aquesta manera,
perquè per una banda estem sota el control d'un pla financer
que va fer l'equip anterior,
i estem hipotecats fins al 2023 amb uns prestes a llarg termini molt importants.
Però de tota manera, va en funció,
la llei ens obliga a amortitzar el que volem invertir o a l'inrevés.
O sigui, podríem invertir el mateix que s'ha amortitzat.
Una altra cosa dels pressupostos anteriors,
que no passarà en aquests futurs, com a mínim d'aquest mandat,
és que sostenaven molt en la venda de patrimoni.
Nosaltres no ho farem així.
Per una banda, perquè la llei també,
el que volen el patrimoni municipal del sol i de l'habitatge
és que es faci vivenda social,
no altre tipus d'equipament.
I per una altra, perquè, com sabeu,
ja queda molt poc patrimoni per vendre.
En qualsevol cas, i de la situació financera
de la que han heredat de l'anterior etapa municipal,
quines mesures pensen prendre aquest any
i en el decurs del mandat
per intentar millorar el deute
i la situació en general de l'Ajuntament?
Bé, d'una banda, el que demanem als gestors
és eficàcia i eficiència.
O sigui, el que demanem és que la despesa
s'ajusti al que hem pressupostat
i que ho facin aprofitant el cèntim.
Cada cosa que es faci, que tingui la repercussió
que ha de tenir de servei als ciutadans
al màxim de la capacitat que estem posant.
O sigui, que, en principi, el que diem és una gestió millor.
D'una altra banda, s'ha reduït el pes diferencial del deute.
Què vull dir?
Doncs que nosaltres pràcticament deurem
pràcticament el mateix a final d'any.
Però com que hem crescut,
en comptes de deure per sobre del 110% que ens passava abans,
deurem al voltant del 90%.
Això és positiu, perquè guanyem més diners,
ens han pujat el sou, però tenim, com a mínim,
el mateix deute.
No l'hem pogut reduir, no el podrem reduir segurament
aquests quatre anys, però com a mínim,
si no creix i creixen els recursos,
aquest diferencial serà positiu.
Sobretot en termes de tipus d'interès
i de despesa financera relacionada amb els tipus,
jo crec que és molt positiu.
Per àrees, per als diferents apartaments i conselleries de l'Ajuntament,
quines són les que han volgut potenciar especialment?
Bueno, ja ho hem dit.
O sigui, nosaltres, el compromís nostre
era un compromís per la seguretat.
Era un compromís per l'educació,
un compromís pel manteniment de la cosa petita i gran
que afecta a tothom
i un compromís, ja dic, en general per les persones.
Llavors, i per la neteja.
Si diem això, seguretat, ensenyament, manteniment i neteja,
jo crec que són les claus del creixement del pressupost.
O sigui, en seguretat,
hem ampliat la pantilla de cop en 50 guàrdies urbans.
O sigui, nosaltres el compromís era decent,
però comencem en 50 perquè entre que es fan les proves,
es fa la incorporació,
o sigui, sabem que no estaran el primer dia, els 25 de cada any.
Llavors, començant per 50.
O sigui, aquest compromís que la gent dubtava,
ja el tenim aquí.
És un àrea que creix molt.
Creix per damunt d'un milió d'euros.
Creix molt l'ensenyament.
Ja heu vist també que hem fet l'Institut Municipal.
i té unes partides no només del que se'n diu després a Corrents,
sinó també d'inversió,
perquè hi ha llars d'infants,
hi ha educació d'ensenyament d'adults,
hi ha diverses coses que tenen a veure amb tota aquesta àrea.
També creix, estem ja per sobre dels 6 milions d'euros aquí.
Amb el tema de manteniment,
era una bandera nostra la brigada ràpida d'intervenció.
Nosaltres ja dic que fem les coses quan toquen.
jo entenc que quan toquen tampoc calia acabar amb el contracte
que està funcionant,
que l'únic problema que té el contracte actual
és que no és ràpid i econòmicament no és suficient,
no arriba al que desitgem.
Què hem fet?
Hem multiplicat per 140, un 140%
els recursos destinats al tema del manteniment de via pública
amb la creació ja d'una vegada de la brigada d'intervenció ràpida
en la que la ciutadà tindrà molt a dir.
Això hi ha un telèfon gratuït,
hi ha una relació constant amb les associacions de veïns.
Jo ara aquests dies, quan faig algunes visites,
els dic, escolteu, això també serà cosa vostra.
Ja em diuen, no, l'inspecció és vostra,
sempre demaneu, escolta, vosaltres també demaneu.
O sigui, nosaltres, tota la ciutat està fent un esforç any rere any,
que això no és nostre d'ara,
en donar suport a les activitats de les associacions de veïns.
Això ha de tenir una contraprestació.
I aquesta contraprestació, com a mínim,
que sigui el suport amb el control d'aquestes accions.
O sigui, que siguin ells mateixos els que avissin.
Tot i que tindrem una plantilla importantíssima d'inspectors,
i ja es veurà i es notarà aquesta activitat a partir de gener, febrer.
O sigui, en principi és quan acaba el contracte anterior.
Aquestes són les tres o quatre potes importants
en les que es vol plantejar aquest pressupost.
Però és un pressupost, el del 2008,
que incorpora com a complement un pla d'inversions
per tot el mandat, pels quatre anys.
Per què aquesta voluntat política de plasmar en un paper,
si em permet l'expressió, aquest pla d'inversions?
Per diversos motius.
O sigui, el primer és que la lleu ho preveu.
És una anexa que el decret, no sé quin era,
el 1.400 de no sé quant.
Però hi ha un decret llei que complementa els pressupostos
amb una anexa, que és el pla a quatre anys d'inversions
i el seu finançament.
Segon, perquè el compromís quedés clar.
O sigui, nosaltres, jo ho vaig ensenyar,
nosaltres vam donar paperets a tot arreu,
i vam dir, faríem això, faríem allò.
Bueno, doncs, escolta'm, això que hem dit que faríem
és el que hem posat al pressupost.
Perquè és la manera, o sigui, el pressupost sempre s'ha dit,
és, d'una banda, prioritzar, però d'una altra és
posar en números la voluntat política.
O sigui, nosaltres el que hem dit és
a quatre anys què volem fer, el que havíem promès.
I ja ho sabeu, i ens podeu anar seguint.
I hi ha gent que ens ha dit, home,
a veure, això que m'has dit el 2009 no podíem avançar,
doncs, bueno, parlem-ho tot,
però això voldrà dir que hi haurà una altra cosa
que anirà cap aquí.
O, escolta'm, això vols dir que et costarà tant?
Ahir, abans d'ahir m'ho deien a Sant Salvador.
I no ho sé, però no et preocupis,
perquè aquests diners se quedaran al barri.
Si no ens costa tant cobrir la piscina,
farem una altra actuació.
Però la idea és que el contracte es vegi.
O sigui, jo sé que és un compromís arriscat, eh?
És una cosa de dir, bueno, després aquí me passaran, eh?
Però no hem sigut valents,
i l'alcalde m'ha dit endavant, no?
I serà un document aquest pla que s'anirà renovant cada any
en funció del que s'hagi fet?
És a dir, d'aquí un any, aquest document,
que serà aleshores un pla de tres anys,
hi haurà modificacions, canvis,
en funció del que s'hagi pogut executar
durant aquest primer exercici del 2008?
Sí, sí.
El que passa és que nosaltres també tenim
el compromís d'una execució tal calat, eh?
O sigui, que no volem executar el 20,
ni el 19, ni el 34, no?
Volem executar una part molt important.
Però aquestes modificacions que hi hauran d'haver
seran sobretot per incorporacions.
Penseu en més coses que la gent ens haurà anat dient
durant aquest temps.
I penseu que jo vaig acabar de dilluns
de presentar els pressupostos,
ara tinc la tasca de converses
amb tots els agents que han participat
i els que no han pogut,
però que també normalment ja se'ls informava
de la situació pressupostària,
i immediatament a buscar diners, eh?
O sigui, d'aquí al proper pressupost,
a buscar diners a tot arreu.
Allà on sigui.
Allà on sigui.
Sota les pedres.
Sota les pedres, a Madrid, a Barcelona, a Brussel·les,
on convingui,
perquè tenim un equip molt bo a l'Ajuntament
que sap que aquesta és la línia.
Al marge dels pressupostos,
però al fill de qüestions, evidentment, econòmiques
i de gestió pressupostària,
dues o tres coses concretes per anar acabant l'entrevista.
Vostè ha dit que una de les filosòfies principals
de l'actual equip de govern és no vendre patrimoni
a la mesura del possible.
Una qüestió concreta.
Ahir, el seu company,
tinent d'alcalde de mobilitat, Carles Castillo,
en qualitat de president de l'empresa municipal de transports,
va donar a entendre que, segurament,
tot i que ell no volia,
segurament s'hauran de vendre
o posaran a subhasta les naus,
les instal·lacions de l'empresa municipal de transports.
Considera vostè, com a tinent d'alcalde d'Hisenda,
que és el que s'ha de fer en aquest tema?
Jo crec que sí, per diversos motius.
En primer lloc, perquè el pla d'empresa
preveu un altre tipus d'ús.
O sigui, això no és un actiu imprescindible.
Podria ser per una altra activitat,
però aquest, que és, de fet,
el que s'havia proposat per part del grup socialista
al mandat anterior.
Podria trobar-se una activitat diferent
i que fos un equipament per això.
Però, de fet, ara, un cop fet aquest pla a quatre anys
i veient que, en principi, no es farà aquest ús,
jo crec que les empreses, per elles mateixes,
siguin capaços de reduir l'esforç
que està fent l'Ajuntament a cada una,
és molt important.
I penseu que, en el tema d'autobusos,
s'haurà de treballar molt a fons.
El Carles Castelló està ficat de cap
perquè és un tema molt i molt preocupant.
O sigui, nosaltres hem passat en quatre anys,
l'equip anterior va passar en quatre anys,
de quatre milions i poc als vuit d'ara.
Això, i jo no crec que la gent pensi
que els autobusos estan el doble,
o tenim el doble de línies,
o tenim el doble de confort.
I jo crec que no tenim una mala xarxa d'autobusos
i també és cert que tenim problemes complexos
comparativament amb capitals o amb ciutats
que tenen una xarxa més senzilla.
Nosaltres tenim unes distàncies molt grans
i tenim problemes.
També confiàvem molt en el Consorci del Transport
i ara mateix hi ha una reunió,
que està el Carles Castelló allà,
i jo crec que el Consorci del Transport
ha de fer més per Tarragona.
Nosaltres, l'única sortida amb el tema de mobilitat
és la de fer servir aquesta àrea metropolitana
que estem ficats, aquí estic d'acord amb l'equip anterior
quan parlava de mobilitat com a dret
i fer servir això, que el nostre autobús
que arriba a Ferran pugui arribar a Trafulla
o coses d'aquest tipus dins del que marqui la llei
i de les concessions actuals.
Per tant, és partidari de vendre, si cal,
les instal·lacions de l'EMT
per millorar la situació financera.
Però penseu que nosaltres,
jo quan dic vendre patrimoni,
no és per un tema ideològic,
que és un tema...
Per una banda, perquè no en tenim, pràcticament.
I per una altra, perquè el que hi ha
del sol i habitatge és per habitatge social.
O sigui, jo, si tenim un actiu que convertim
d'una altra manera, no em preocupa fer-ho.
El que dic és que l'altra vegada es va basar amb això.
I també amb un pla financer extraordinari
que els va donar 25 milions d'euros.
Que ja li deia jo al senyor Aregio ahí,
escolta, si vosaltres vau tenir 25,
quan jo tingui el meu pla financer d'aquí dos anys,
sense trencar el que s'acaba, l'altre pla financer,
com a mi amb 20 milions no tinc cap dubte.
I una altra qüestió financera preocupant per acabar,
perquè de fet és la que, per acabar l'entrevista,
vull dir, perquè és la que a més vostè va destacar
quan va entrar com a atinent d'alcalde,
disseny de la situació econòmica del pàrquing de Jaume I,
una situació heredada.
ara que ja porten 5 mesos a l'equip de govern,
com estan els números d'aquesta infraestructura,
d'aquest equipament?
Ja no li preguntaré quan s'obrirà el pàrquing,
perquè aquí l'alcalde i vostè i altres companys
de l'equip de govern han donat dates
que després no s'han pogut complir,
així que això no li preguntaré.
Però el tema econòmic?
Ara mateix l'ideal és que es pugui obrir algun dia.
O sigui, ara mateix l'objectiu és obrir algun dia.
Però a nivell econòmic,
jo el que vaig dir en principi
és que espero que no afecti a les comptes de l'Ajuntament.
O sigui, el problema greu que tenim amb aparcaments
és que nosaltres tenim dos tipus d'empreses municipals,
de 100% capital municipal.
Algunes, com la mateixa de Mitjans de Comunicacions
o l'AMD,
que necessiten finançament,
o com la d'autobusos.
Però hi ha d'altres que el seu finançament
està basat en el mercat,
com és el cas d'aparcaments o espinsa.
Llavors, el pas de guanyes a pèrdues
ens podria suposar que tot aquest deute
vingués a l'Ajuntament.
I seria molt greu.
Mentre el deute estigui contingut
amb l'empresa d'aparcaments,
aquí, amb l'atenció que estan posant ara mateix
la Lola Herrera i el Manuel Fuster,
la presidenta i el vicepresident,
i tot l'equip d'aparcaments,
jo crec que el tema podran tirar endavant.
Que és greu, però important, sí que ho és.
O sigui, jo crec que ha estat un desastre
de l'anterior mandat.
Ha estat el pitjor,
però ells mateixos han patit per aquest tema.
Jo crec que aquí hi ha temes de l'altra empresa,
hi ha temes de gestió,
hi ha temes diferents políticament,
també, però jo crec que d'aquest tema
no em sentiu parlar perquè serà l'empresa
la que us expliqui, i no d'aquí no gaire,
quines accions i quina és la situació.
Sabeu que hi ha hagut un tema judicial
llarg i complicat.
Sabeu que no tot ha estat la construcció del pàrquing,
que s'ha fet allà una plaça i un centre cívic.
O sigui, aquests números, de 4 a 24,
el 24 aquest és el que pagarem,
però aquests 24 els paguem
per motius diferents del pàrquing.
Doncs esperarem uns dies o unes setmanes
a clarificar una mica la situació econòmica,
si és que la podem clarificar, la del pàrquing,
i també clarificar si és possible
el dia d'obertura, com deia Pau Pérez,
el tinent d'alcalde, el dia d'obertura,
que és el més important d'aquest aparcament
de la part alta de la ciutat.
En fi, així acabem aquesta entrevista
per parlar de números, per parlar de filosofia
pressupostària, en fi, per comentar
les principals característiques d'aquest pressupost.
Aprovat dilluns en el plenari municipal,
el primer pressupost del nou equip de govern
del PSC i Esquerra Republicana en aquest mandat.
Senyor Pau Pérez, moltes gràcies i que vagi molt bé.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-sia, bon dia.
Adéu.