Molt bon dia, doncs i hem vingut a la sessió del Camp a parlar d'aquesta exposició
per una vida sense maltractaments que es podrà veure al llarg d'aquest mes d'octubre.
En volem parlar, de seguida conversarem amb el comissari de la mostra,
però ja ens acompanya la cap de la Unitat de Violència contra les Dones
de la Subdelegació del Govern, Roser Requesens. Molt bon dia.
Bon dia.
Quina ha estat la finalitat d'aquesta mostra, de portar-la fins aquí a Tarragona?
A veure, això ens ho van comentar des de Madrid, si ens interessava fer aquesta mostra.
Això és un conveni del Ministeri de Treball i Afers Socials,
especialment, sobretot, de la Delegació Especial del Govern contra la Violència de Gènere,
amb un conveni amb la Universitat d'Alcalá de Henares i a DIF,
que per això es fa aquí a l'estació de l'AVE de Tarragona.
I nosaltres creiem que és força important, perquè és una manera de veure la violència de gènere
des d'un altre punt de vista, i sobretot, una de les mesures que ens diu la Llei Orgànica 1-2004
de Violència de Gènere, que un dels objectius és la sensibilització
de la societat envers aquest problema, un problema que abans estava ocult dintre de les famílies
i que, gràcies a Déu, avui en dia, a partir de la llei i altres mesures del Govern,
estan públicament i que tothom sentim com a nostre.
I, per tant, jo crec que és una manera de veure un problema amb un humor,
que jo crec que la gent que pugui, que ho vingui a veure,
que n'hi ha algunes que, a més, impacten força,
perquè coses que, a més, no s'havien plantejat i coses que trobem com a normal,
quan ho veiem, veiem que no és tan normal, que realment és una lacra,
i de la societat, i una manera que encara podem dir que la dona no és igual a l'home,
mentre no s'arradiqui aquest problema, que és la violència de gènere.
És una manera propera d'acostar al públic en general aquesta situació, aquesta xacra,
però també veiem que els diferents dibuixos estan sobre unes portes
per acabar, unes portes que simbolitzen aquestes portes en dins
que sovint passen aquests casos i que no surten a l'exterior, no?
Això mateix, fins ara, fins fa molt poquet, en aquest país, i encara en molts països,
era un problema només de dintre de les cases.
Aquí moltes persones diuen que t'has d'aguantar,
això és una cosa, un problema teu, que no podia treure a fora.
Gràcies ja a partir de l'any 2000, i sobretot de la llei orgànica,
que s'han creat jutjats, i que, a més, una cosa molt important,
que abans la violència de gènere se considerava com una falta,
no com un delicte, és a dir, com qualsevol, com aquell càrrec estira un bolso,
i avui en dia ja és un delicte, gràcies a això, aquest problema que era interior,
ara ja podem dir que és un problema que és exterior,
i és un problema que està a la llum pública, i això vol simbolitzar aquesta exposició.
Què han de fer les persones que ens estiguen escoltant i que en aquests moments
coneguin un cas, s'hi trobin, on es poden adreçar, què poden fer?
El més important és denunciar-ho.
Un dels objectius de la llei i de la meva feina i de totes les persones
que estan treballant amb això, és que les persones que tinguin aquest problema
que ho denunciin, que no aguanti més, que denunciin,
i la denúncia es pot fer a la policia local, a la Guardia Civil,
inclús al jutjat o a la policia nacional.
Vull dir que ja van allí i, a més, hi ha gent especialitzada en la matèria,
gent específica que es tractarà, hi ha un sistema coordinat integral
d'assistents socials i psicòlegues que en qualsevol moment
atendran aquella persona en tots els aspectes.
Senyora Roser Recasens, cap de l'unitat de violència contra les zones
de la subdelegació del govern, gràcies.
A tu.
I ara volem parlar, bon dia, gràcies, volem parlar amb el comissari
de la mostra, ell és José Lorenzo, és comissari i coordinador
d'activitats de la Fundació General de la Universitat d'Alcalá de Nares,
José Lorenzo, què tal, bon dia.
Hola, buenos dias, pues mira, aquí en Tarragona,
inaugurando una exposición.
En Tarragona, però ja venís d'altres ciutats, eh,
perquè crec que la mostra ha passat, vamos, por València,
Zaragoza, Madrid, Vigo, luego aquí se va Vitoria y Santander, ¿no?
Efectivamente, es una exposición itinerante gracias a un acuerdo
que la delegación especial del gobierno contra el maltrato
sobre la mujer tiene con Adif para llevarlo a diferentes estaciones de Adif.
Aquí podemos ver, creo que son 102 obras de dibujantes gráficos
de todo el mundo, de 25 países de todo el mundo, ¿verdad?
Efectivamente, pertenece a una convocatoria internacional
que hace la Fundación de la Universitat d'Alcalá de Nares
y aquí están representados 25 países de los 5 continentes
y de los 40 países que participaron o mandaron obras
a Alcalá de Nares antes de empezar la gira de la exposición.
Hay dibujantes gráficos de aquí, por ejemplo, algunos conocidos
como Gorka, Gallego y Rey, Mingote, Arranz, José Luis Martín,
que es el director de Jueves, Martín, pero sí, pero más, ¿no?
A nivel internacional también muchos más conocidos.
Sí, a nivel internacional el programa empezó siendo iberoamericano,
entonces, bueno, pues nuestros contactos con Iberoamérica son muy buenos
y pues tenemos lo mejor de esos países.
Algunos porque, bueno, pues sus medios son pequeños y no tienen muchas publicaciones,
tenemos casi los únicos humoristas gráficos que tienen
y otros que su trayectoria humorística es muy amplia,
como por ejemplo Cuba, que tiene un gran número de caricaturistas,
como ellos le llaman, pues tenemos a los mejores.
Tenemos a un gran maestro cubano, que es René de la Nuez,
que ha sido el único humorista gráfico corresponsal de guerra.
Estuvo en Vietnam y mandaba todos los días una caricatura desde Vietnam
recogiendo los incidentes de aquella guerra.
¿Hay alguna mujer entre ellos?
Bueno, pues sí, son pocas las mujeres que se dedican a esta profesión,
hay pocas humoristas gráficas, pero sí, tenemos algunas.
Algunas españolas, iberoamericanas, hay una alemana.
Algunas son muy reconocidas y llevan mucho tiempo trabajando en el humor gráfico,
pero son una inmensa minoría dentro de esta profesión.
Para hacer una radiografía general, ¿qué podremos ver entre estos dibujos que hay?
Bueno, pues hay un reflejo de la realidad que está aflorando en estos momentos de violencia sobre la mujer.
Vemos situaciones cotidianas que se dan en las casas al lado de la nuestra,
incluso en algunos casos en nuestra propia casa y que parece oculta.
La exposición está montada sobre unos paneles que semejan puertas,
puesto que la violencia de género se realiza de puertas adentro, es muy difícil de ver.
Entonces lo que hacen es sacar a la luz pública todas estas situaciones para que meditemos,
para que veamos que esas situaciones no son normales y que son denunciables
y que deben de ser erradicadas de nuestra sociedad.
José Lorenzo, gracias.
Gracias a vosotros.
Ya nos explicaremos, me acostaré mal a aquests panells,
com os deien, 102 imatges de dibuixants gràfics,
de caricaturistes de diferents punts del món,
de Portugal, de Colòmbia, de Mèxic, de Suïssa, d'Ecuador, de Polònia,
de Venezuela, de Costa Rica, Cuba, Argentina, Honduras, la Xina, El Salvador,
Alemanya, per exemple, també dels Estats Units, com os deien, 25 països.
Aquí en veiem una, per exemple, que aquesta ve concretament d'Itàlia,
és d'Emilio Isca, també un dibuixant gràfic prou conegut,
i es veu en aquesta imatge un home assegut al sofà de casa,
mirant el futbol per la tele, i la seva dona que s'agrada a costa,
com si fos una venedora amb volant d'aquestes que hi ha als estadis municipals,
i que li ofereix begudes, crispetes, tabac...
En fi, és una imatge que reflecteix molt bé aquesta realitat quotidiana
que feia referència ara a José Lorenzo, i que es dona per benestant,
es dona per correcte quan no ho hauria de ser tant.
També al costat en veiem una altra, que aquí a casa de la Riba de Mèxic,
és de Rafael Ruiz Tejada, i es veuen dues imatges.
La primera es veu un home primitiu arrossegant la seva dona,
doncs pels cabells, aquesta imatge que hem vist en molts dibuixos de la prehistòria,
la dona plena d'anyaps, i posa 2006 abans de Cris.
A dalt ho tituen Evolució.
A sota veiem una imatge contemporani actual,
on posa 2006 després de Cris,
i també es veu un home, en aquest cas contemporani,
amb la mateixa expressió,
i també arrossegant la seva senyora plena d'anyaps pel carrer,
amb una imatge pràcticament idèntica,
doncs aquesta que era anterior de Cris de la prehistòria.
Hi ha imatges com aquestes, per exemple,
també en veiem d'altres,
una que es veuen dos nitxos a terra,
amb dos noms, un de dona i un altre d'home,
es representa que són marit i muller, que ja són morts,
i de la part de la dona es veu una vinyeta que es pot llegir prou ja,
Paco, bueno, va estar ja Paco, ho diu en castellà,
i al costat es veu com l'home, l'escalet de l'home,
treu la mà i li tira una pedra sobre de la tomba de la seva esposa,
que és concretament aquesta vinyeta d'Omar Pérez,
més coneguta per home aquesta d'aquí de l'estat espanyol.
En fi, moltíssimes, fins a 102 en aquesta exposició,
per una vida sense maltractaments,
una mostra que està aquí al hall,
a l'entrada principal de l'estació del Camp,
de l'estació del tren d'alta velocitat.
Una imatge més perquè us feu la idea,
una altra en aquest cas és de Gorka,
també prou conegut aquí a l'estat espanyol,
i Gorka dibuixa una cadena d'or,
on posa Oitepego más que ayer,
però menys que mañana,
i aquesta cadena d'or la porta un home venjada al coll.
En fi, aquestes imatges il·lustratives
d'aquest concretament de tretzena
mostra internacional d'humor gràfic
que convoca anualment la Fundació General
de la Universitat d'Alcalá,
que és itinerant, que avui és aquí,
serà pràcticament la resta del mes d'octubre,
i que després viatjarà cap a altres llocs,
anirà concretament cap a Vitoria i Santander.
Això és tot des d'aquí,
des de l'estació del Camp de Tarragona.
Fins ara, bon dia.
Fins ara.