Camí de la una del migdia, continuem sumant més col·laboracions,
continuem sumant més activitats a la festa major de la ciutat de Tarragona.
Déu-n'hi-do, a través de la visualització del programa de festes,
però si ens permeten la falta de modestia escoltant cada dia Tarragona Ràdio,
s'adonen que darrere d'un apunt en un programa de festes
hi ha moltíssimes persones que treballen, que hi col·laboren,
no només avui, sinó molts dies, perquè la festa,
i en aquest cas ho diem amb coneixement de causa,
arribi a tothom.
El projecte Festa per a Tothom arriba enguany a la seva 17a edició.
Aquesta iniciativa, així a grans trets, permet que moltíssimes persones
amb mobilitat reduïda puguin estar presents en diferents actes festius.
Ens acompanyen diferents persones que estan directament vinculades
amb aquesta qüestió.
Ens acompanya el Romà Soler, bon dia, Romà.
Bon dia.
Benvingut. Ens acompanya Josep Boronat,
és el cap de relacions externes de Down Chemical,
que és l'empresa patrocinadora des d'allà fa molts anys d'aquesta iniciativa,
i en Manel Magí.
Manel, bon dia.
Bon dia, què tal?
Ell ha fet una tasca a la Muntanyeta,
una obra teatral amb discapacitats,
una peça teatral que més s'ha pogut representar,
s'ha pogut veure,
que ha tingut un gran èxit, d'altra banda, tinc entès.
Sí, ja portem l'obra aquesta en qüestió,
que és Sant Jordi l'Escuder del Drac de Paper,
ja fa un any que la vam estrenar aquí al Metropol,
l'han portat per diversos pobles de la província,
i ara estem aquí a les festes, a través de la...
Per tant, aquí estem afegint un element més
al que hi havia en altres anys,
que va més enllà d'aquella tasca que es fa
d'organització, el paper del voluntariat i tot plegat,
perquè la festa realment sigui per a tothom,
que no sigui un eslògan, sinó que sigui una realitat.
Correcte, a poc a poc volem avançar
i que altres col·lectius amb discapacitat
puguin participar de la festa,
fins i tot ser protagonistes,
com enguany els companys del Centre de la Montanyeta.
Hi ha diferents entitats, la Montanyeta, l'ONCE,
en fi, no ens volem deixar el Centre de Discapacitats de Sant Salvador,
no ens volem deixar cap entitat.
I també el grup Aixell, Xaloc, etcètera, no?
I sobretot voluntaris del grup local de Tarragona
i també de voluntaris vehiculats per l'empresador.
Tant, bé, això ho pot explicar molt bé.
Sí, el Josep, perquè hi ha un bon cos de voluntariat, eh?
Sí, vosaltres, i sempre repeteixo que l'entusiasme que ens dona el Romà Soler
fa que la companyia que jo represento,
en aquest cas, treballi amb dues vessants importants.
Una, que nosaltres sempre donem i promocionem les activitats de voluntariat, d'acord?
Per tant, nosaltres la divulguem dintre de la nostra companyia,
tant amb els empleats com amb els estudiants en pràctica,
perquè entenem que una cultura de voluntariat ben apresa i realitzada
marca, d'alguna manera, aquestes carencies que tenim a la societat
que no es poden sofregar amb diners,
sinó que és l'acompanyar amb aquestes persones amb mobilitat reduïda
i el que fem és, doncs, que no és fàcil perquè costa trobar voluntaris,
però sí que ho divulguem dintre de la companyia.
Al mateix temps, doncs, que ajudem també a la part econòmica
en tot el que són els trasllats, els autobusos que estan ja preparats
per aquest tipus d'activitat, no?
Perquè el que volem, i així com ens ho diu el Romà,
que intervé durant dues vegades durant l'any
amb els nostres futurs voluntaris en el que és la presentació interna
del programa per la captació i, segonament, el training
o l'entrenament de com fer anar la cadira de rodes,
doncs, perquè tothom tingui aquesta oportunitat
i estem molt contents de participar-hi
i voldríem participar-hi molts anys més.
Com es materialitza això concretament?
El Josep ja esmentat els autobusos, perquè clar,
que algú pot dir què vol dir això de festa per tothom.
Bé, la idea és, nosaltres fèiem que el receptor de festa per a tothom
és la mateixa ciutat, tota la ciutat, i ens, diguem-ne, ens investim,
tant la gent amb discapacitat com els acompanyants, voluntaris o no,
ens investim, som portadors, o bé d'un missatge o d'un afany
i és que en el punt més àldric de la ciutat, que és la seva festa,
tingui presència aquest fet humà i aquest fet social,
que és la discapacitat, pensant que això pot ajudar a normalitzar el fet, no?
Home, sí, perdona, perdona, Roma, t'he interromput.
No, no, ja, pues, se materialitza amb diversos dispositius,
un és el que tenien la penya de festa per a tothom,
que són el que ja va començar l'any 91
i és llena amb discapacitat, amb física i mobilitat reduïda,
sobretot, bàsicament, els residents de la llasta en Salvador
que a través d'un voluntariat puguin accedir als actes de la festa major.
però hi ha altres dispositius, també la edició en braille del programa de la festa,
també un itinerari interpretat en llengua de cine per a la comunitat xorta
i també guany el protagonisme del grup Altra Teatre
que així estiguen fins a la Montañeta.
Aquí volíem arribar i parlar amb el Manel,
afortunadament hem estat diverses vegades a la Montañeta
i hem compartit molt bones estones amb nois, noies,
i no tant nois i tant noies que hi ha allà.
I a vegades, doncs, es diu aquest tòpic,
no si són persones que tenen moltes dificultats,
psíquiques, algunes de mobilitat, però tenen una gran sensibilitat,
dius, home, ja estem amb el tòpic de sempre.
I quan estàs allà i comparteixes unes quantes hores,
dius, home, no, no és cap tòpic, és veritat,
que tenen unes capacitats que no són ordinàries,
que dius, home, no s'han de deixar perdre, no, Manel?
Això tu ho has de saber si estàs treballant al teatre,
i és difícil.
Sí, però tampoc s'ha de caure en...
Per això t'ho dic.
...en la llagremeta fàcil.
No, no, no, no, per això t'ho dic.
Hi ha persones que, d'acord, tenen uns dèficits físics,
però no per això ens hem de fer llàstima, ni pena, ni res d'això,
s'han de tractar com a persones normals i ja està,
vull dir, i n'hi ha que són millor, n'hi ha que són pitjor,
vull dir, no s'ha de caure, ai, pobrets, no, no,
ai, pobrets, això ho hem de desterrar-ho.
Jo imagino que cada cop està més clar que aquest no és el sentiment
que es manifesta generalment.
Sí, però Déu-n'hi-do encara la gent,
encara molt, quan els veuen, ai, pobrets, ai, per llàstima,
per això, bueno, jo d'aquí invito la gent que mos vingui a veure
i m'hi creix que bé, però que no ho faci per llàstima ni res,
que vingui a veure una obra de teatre, senzillament, això.
Des del punt de vista tècnic, dirigir una obra de teatre
amb persones que tenen discapacitat no és fàcil?
Gens.
Ah, gens, que clar.
Home, jo, a veure...
Són persones normals, segons entenem el tema de la normalitat,
allò que dius tu i la llagremeta, no, són persones
que tenen unes limitacions determinades
i que poden fer determinades activitats sense cap problema
i altres no les poden fer disortadament.
No, no, i evidentment, bueno, jo no hi dirigim, bueno,
no hi dirigim mai cap obra de teatre,
en gent, podríem dir, que no té cap problema.
Sense discapacitat.
Exacte, no?
Però sí, és molt complicat, molt complicat,
perquè se necessiten moltíssimes hores
d'assajos, de repetir les coses,
i a més a més també moltes dificultats a l'hora de...
ja no només de preparar l'obra, sinó de desplaçar-te,
de trobar teatres adaptats,
perquè, a veure, a Metropol, ara per sort té una rampa,
però la vam ficar quan fa tres anys vam fer
una primera obra que vam fer aquí a la Metropol
i hi havia escales per accedir a l'escenari.
I això passa a la majoria de teatres, no?
Que la gent s'ha conscienciat ja
que la gent amb unes capacitats de mobilitat reduïdes
poden anar al teatre, però com a espectadors,
no com a actors, encara.
I això mos hi trobem, no?,
que molts teatres no estan adaptats encara,
però per sort la majoria d'Ajuntaments
posen mitjans per a solventar-ho.
Com viuen el fet teatral?
Què els aporta fer teatral?
Moltíssim, moltíssim.
És una experiència realment al·lucinant
i els professionals que estem a prop i ho veiem
em donen compte que aporten moltíssimes coses.
Poden treballar tot el que es treballa allà normalment,
des de fisio, des de logopèdia, etcètera, etcètera,
es pot aplicar al teatre,
ells ho poden aplicar-ho
i totes les seues capacitats les poden portar al màxim
i les porten, perquè és una activitat que no els avorreix,
que les engresca moltíssim i que els estimula, però moltíssim.
Són persones amb una discapacitat d'un percentatge elevat?
Molt, sí. Són malalts profuns en la majoria de casos.
Per tant, el llenguatge no verbal, un llenguatge gestual limitat...
És molt limitat, però...
Ostres, jo és que intento imaginar-m'ho la complexitat, eh?
La gent ha que entendre que potser un sol moviment de mà
o una expressió de cara, encara que pugui semblar molt poca cosa,
és el fruit del treball de moltes setmanes i moltes hores de lluitar-hi.
Jo he vist un fragment de l'obra
i realment vaig fer el mateix exercici que t'estaves fent tu, no?
Però quan la veus, realment un petit moviment
a la persona que fa d'actor ho sent com a tal
i es nota molta confortabilitat entre les persones
que ho estan realitzats.
Ara han fet la roa de premsa
i ha vingut l'actor que fa de rei, eh?
I ens ha agraït i ens ha promocionat
que la gent vagi a veure aquesta obra de teatre.
Jo crec que aquest noi estava molt preparat
del que ha dit en públic
i molt content de quan ha acabat de dir-ho.
I nosaltres realment sorpresos de la manera que ho ha fet
i amb la dedicació.
Jo crec que els omple molt amb ells
i és una cosa que jo crec que tothom
i animo que la gent hi vagi el dia 19, en quina hora és...
A les 8 de la tarda invitar tothom que vagi al Metropol
perquè és una obra preciosa
i crec que els hem de donar el suport que se'ls correspon
com tu has ben dit, amb tot un ambient de normalitat
que és el que jo estic vivint amb els que us hi dediqueu més de prop
amb tot l'aire de normalitat.
Home, jo diria que limitacions en tenim tots
uns més que d'altres, eh?
Per tant, vull dir, anar a veure aquesta obra
ens pot fer entendre a tots quan ens acobardim
davant de determinada situació
que les limitacions es poden superar
i trobar altres camins, no?
Sí, jo diria també com a...
Ui, em diuen que tenim mig minut romà, no, no, no, aprofita'l.
Com a persona amb paràlisi cerebral
que l'imatge la tenim peculiar
però la mirada és la mateixa.
Doncs ja està, anirem a veure-ho, a escoltar-ho.
A participar d'aquest espectacle, per a tothom,
per a persones amb discapacitats i amb limitacions,
aquests segons en som tots.
Al Teatre Metropol a les 8 del vespre.
Festa per a tothom.
Moltíssimes gràcies als nostres convidats.