This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Les 10 del matí i 13 minuts, aquests primers dies del nou any,
acostuma a ser tradicional fer balanços de l'any que deixem enrere.
Aquest matí, per exemple, en els informatius de Tarragona Ràdio
fèiem balanç dels accidents a les carreteres el 2006,
fèiem balanç de l'evolució del preu dels pisos també a la ciutat de Tarragona
al llarg de l'últim any, o parlàvem també de les matriculacions de vehicles,
de les noves matriculacions de vehicles en els últims mesos.
I també fent balanç, parlàvem del Palau Firal i de congressos de Tarragona,
de com han anat les coses durant el 2006 i de quines són les previsions
a cara a aquest 2007 que acabem d'estrenar.
Justament per aprofundir en aquesta notícia, en aquestes dades,
avui hem convidat el tinent d'alcalde de Promoció i Estratègies de Ciutat
de l'Ajuntament de Tarragona, el senyor Francesc Enric Coma.
Senyor Enric Coma, bon dia.
Hola, bon dia.
Primer fent una mirada al passat més recent, es pot dir que el 2006
ha estat prou satisfactor i sobretot ahir donaven una dada prou important
de l'impacte econòmic que ha suposat aquest 2006,
més de 4,3 milions d'euros d'impacte econòmic en la ciutat.
Això, en fi, la realitat i en la pràctica, què suposa?
Doncs algú tan senzill com la dinamització del teixit econòmic de la ciutat,
l'activació de tot el sector serveis, la fluctuació de molta gent
pels carrers de la ciutat i, en definitiva, el posicionament
o l'ajudar que Tarragona tingui un posicionament en l'àmbit de ciutats potents
més fort i més intens que el que tenia fins ara.
Hem de tenir en compte que la gent que ve al Palau de Congressos
ve a desenvolupar una activitat molt concreta
i és gent que respon amb uns perfils d'elevat poder econòmic,
inquieta, amb desig de conèixer la ciutat on es troba treballant,
per tant, amb una predisposició a consumir important.
Està calculat que, en el cas dels congressistes,
la mitjana d'euros que es deixen a la ciutat per cada dia d'estada
rondi una mitjana dels 200 euros.
Per això, aplicant aquests varems a les més de 115.000 persones
que han passat pel Palau de Congressos al llarg del 2006,
amb diferents participacions en els molts actes que es fan al Palau,
es pot traduir en un impacte econòmic de 4.300.000 euros,
que crec que és una xifra a tenir força en compte.
Una xifra que suposo que aspiren a millorar i a superar aquest 2007.
De fet, entre les previsions que vostès fan,
ja tenen confirmats 18 congressos i 9 fires,
alguns congressos prou importants, perquè, en fi,
s'estima la participació d'entre 800, 1.000,
en alguns casos fins a 1.500 participants.
estem davant, doncs, del millor any que comencem ara,
que estrenem ara, el millor any del Palau de Congressos de Tarragona?
El 2007 serà el millor any en quant als resultats obtinguts
amb la primera prioritat que hi ha al Palau de Congressos,
que és celebrar congressos.
Els congressos tenen una durada mitjana de 3 dies,
és a dir, que les persones que venen estant a la ciutat 3 dies
combinen la feina amb activitats lúdiques
i això vol dir que els congressos projecten
a tots els assistents per la ciutat,
amb tot el que representa que ja he comentat al principi.
Sí, estem parlant que el 2006, amb 9 congressos,
ha estat un any excel·lent en el que s'han batut rècords,
parlar de 18 congressos el 2007,
doncs ja dona prou cura de la dimensió que tindrà aquest fet.
Tarragona, a nivell congressual,
és òbviament la segona ciutat catalana,
després de Barcelona,
i està situada per la part alta de la taula
dels més de 40 Palau de Congressos que hi ha a Espanya.
I això és gràcies a 3 coses.
Primer, gràcies, lògicament, a la potencialitat de Tarragona
que combina els dos elements que necessiten els congressistes.
Una instal·lació, com és el Palau de Congressos,
de primer nivell, perfectament equipada i perfectament dotada,
i una ciutat que sigui per si sola prou atractiva.
Tota l'oferta turística, lúdica, cultural, gastronòmica de Tarragona
és del gust dels visitants i és del gust dels congressistes.
Això fa que aquesta combinació de feina,
plaer que busquen els congressistes encaixi perfectament amb el perfil de Tarragona.
I d'altra banda, el que s'ha de tenir en compte és la tasca que s'ha fet
des de l'empresa que gestiona el Palau de Congressos,
des de l'Ajuntament, la tasca comercial,
per aconseguir col·locar i posicionar el Palau de Congressos de Tarragona en el mercat.
Sempre havíem defensat que era una feina al mig plaç.
Ningú aconsegueix un congrés de l'any per l'altre.
És pràcticament impossible perquè les previsions es fan a dos o tres anys vista
i el que està clar és que amb set anys de funcionament del Palau de Congressos
cada any hem anat superant la xifra de congressos en relació a l'anterior.
Això vol dir que s'ha anat consolidant aquesta tasca de captació de congressos
i això fa que, per exemple, el 2007, com he dit,
es bati absolutament el rècord amb 18 congressos
i això fa que puguem estar tranquils amb un horitzó de 4-5 anys
perquè val a dir que tenim ja congressos reservats fins i tot per l'any 2010
i val a dir que tenim 25 candidatures de Tarragona
per acollir congressos que estan pendentes de decisió.
no més que un 50% d'elles es consolidin,
doncs ja ens tancarà els 3 o 4 següents anys
amb una xifra de congressos a l'any molt important.
18 congressos i 9 fires.
No sé si amb aquestes dues xifres vol dir que l'Ajuntament
i l'organització del Palau opten més pels congressos
per aquest tipus d'acertaments que no per les qüestions relacionades amb fires.
O no?
No, no, no, el Palau de Congressos té 5 pilars.
Congressos, fires, jornades i convencions, gales i concerts.
Palau de Congressos, la pròpia paraula ho diu.
Hem de buscar allò pel qual es va crear aquest Palau,
que són els congressos.
Objectiu cobert.
Insisteixo, estem en una mitjana de més d'un congrés al mes,
tenint en compte que a l'estiu no se celebren congressos.
És una mitjana molt bona.
L'any que ve estarem a més de dos congressos al mes de mitjana.
Perfecte.
Fires.
Fires va ser el gran repte a Tarragona.
Per què?
Perquè a Tarragona no hi havia cultura de fires
i una ciutat que aspira a ser un referent global
necessita aportar tot tipus d'activitats i d'iniciatives
que puguin generar un interès massiu.
I amb les fires es fallava.
Amb les fires ens conformàvem a posar un parell de vegades l'any
una fira generalista al mig de la Rambla
i amb això era impossible obtenir la qualificació de Ciutat Firal.
Era impossible també destacar amb aquesta faceta econòmica.
Per tant, vam haver de començar de zero.
I què millor que tenint un recinte, Palau de Congressos i Firal,
que s'havia creat per acollir també aquest tipus d'esdeveniments per potencial.
D'aquí va sorgir la idea de fer un punt i a part,
plantejar una nova filosofia en com devien ser les fires
i crear fires de producció pròpia.
Val a dir que en el 2007, de les deu fires que hi haurà,
sis són ideades pel propi Ajuntament de Tarragona.
Algunes d'elles amb dos o tres anys ja de funcionament
que han generat molt d'interès i que han generat forces expectatives.
De manera que Tarragona ara ja és coneguda en l'àmbit de les fires
com una ciutat que ha fet aportacions interessants
i que té un calendari Firal de primer nivell.
M'atreveixo a dir que darrere de Barcelona, també a nivell Firal,
Tarragona és la capital catalana de les fires,
fins i tot per davant de ciutats que tenien una tradició
i un prestigi a nivell de fires de molts anys
i que, per no sapigar-se de quals temps, han anat decaient.
Però el que és més important és que a part d'aquestes sis fires
de producció pròpia, el propi espai,
sobretot amb la incorporació de la nau Firal,
està generant demanda per part de promotors privats
que volen llogar per fer ells fires.
En aquest sentit, l'any que ve en tindrem dos de noves
que poden ser molt interessants, que no les organitza l'Ajuntament,
que ens han llogat tot l'espai per fer-les.
Una que anirà vinculada a l'habitatge
i una altra, molt interessant, que anirà vinculada a les festes populars.
En conseqüència, si l'Ajuntament donava per bo
un calendari de sis fires, que són les que promou
com a institució el propi Ajuntament,
imagins vostès, els satisfets que estem,
sapiguem que l'any que ve n'hi haurà deu.
Les sis de l'Ajuntament, les dos que he comentat,
de promotors privats,
i dos més, una organitzada per la URB,
la Setmana de la Ciència,
i una altra que també surt de l'Ajuntament,
però no es crea des de la promotora de fires,
sinó que es crea des del Departament d'Informàtica,
que serà l'Alan Party, que anirà vinculada a aspectes informàtics.
Amb tot aquest panorama que dibuixé,
i set anys després d'haver-se posat en marxa el recinte,
amb tots aquells problemes que hi havia, sobretot al principi,
bàsicament pel que fa als accessos
i a les pròpies instal·lacions internes,
el balanç que fa el responsable,
el regidor d'Estratègies i promoció de la ciutat,
és plenament satisfactori?
Quina nota es pot donar a aquest balanç
dels set primers anys del Palau de Congressos de Tarragona?
És de prudent satisfacció, perquè s'han assolit els objectius fixats,
des del moment en què s'ha posicionat Tarragona
com una ciutat congressual i firal,
des del moment en què aquells que vam apostar
perquè Tarragona podia acollir fires
amb espais especialitzats per fires
i treure-les del carrer,
el temps ens ha demostrat que això era així,
des del moment en què ara,
i fa 15 dies vaig fer balanç del que ha estat l'any turístic a Tarragona,
ja hi ha un col·lectiu de gent que afirma venir a Tarragona
per fires i congressos,
des del moment en conseqüència
que hem incorporat el capítol del turisme congressual
a l'ampli ventall d'oferta turística que té la ciutat,
i des de, per introduir un altre element,
des del moment en què el Palau de Congressos
ha donat una repercussió, un retorn econòmic
al conjunt del teixit econòmic empresarial de la ciutat important.
Des d'aquestes premisses
doncs és pel que estem força satisfets.
Prudència, sempre,
el mercat congressual i final és molt complicat,
la competència és ferotge.
Jo sempre poso un exemple a nivell de congressos
que dona a entendre com ha evolucionat,
i és que abans, parlo de fa 6-7 anys,
et venia una empresa i et deia
escolti, què costa llogar les sales per fer un congrés 3 dies?
Tant, doncs tant.
ara no, ara et venen i et diuen
què em dóna la ciutat perquè jo faci un congrés aquí.
O escolti, miri, té un palau estupendo,
té una ciutat amb una vida cultural,
amb una història, amb una tradició.
No, no, però escolti, és que jo vaig a aquella ciutat
i em regalen dos còctels de benvinguda dels participants,
em fan el sopar institucional.
Vull dir que estem amb aquestes pautes treballant, no?
Per tant, no ens podem adormir,
hem de ser sempre innovadors,
hem de saber aportar valor afegit
a les dues qualitats que té la ciutat,
un palau extraordinari i una ciutat amb uns actius
també extraordinaris,
i hem d'activar tots els mecanismes
comercials de captació de congressos.
I aquí em permetran que faci una part
per agrair al col·lectiu mèdic de la ciutat,
que s'està aportant de meravella.
Els grans congressos que estem celebrant a Tarragona
i el 2007 així ho proven,
bàsicament són mèdics.
Per què?
Perquè la idea primària de portar un congrés a la ciutat
ha de ser del representant
de qui vol fer el congrés a la ciutat,
que tingui confiança en la seva pròpia ciutat
i que digui, escolteu,
vull que el congrés estatal o internacional
es faci a la meva ciutat.
I aquí els metges aquest discurs
l'han entès perfectament,
creuen en la ciutat de Tarragona
i ens estan fent una tasca
dintre de les seves societats,
de les diferents especialitats,
brutal,
de manera que tant el 2006 com el 2007,
el 60-70% dels congressos importants,
aquells que has comentat,
de 800-900, 1.000-1.500 persones,
són de caire mèdic.
Per tant, buscar la sinergi
i la col·laboració dels sectors
també és un fet important
que no podem descuidar.
Aquest any 2006,
que acabem de deixar enrere,
s'ho posa també el de l'estrena
del nou recinte firal
adjunt al Palau de Congressos,
després d'un procés bastant llarg
de realització de les obres.
El primer balanç que em fa vostè de l'ús
i, en fi,
de les característiques de la logística
de tot l'entorn del recinte,
quin és?
És forçosament positiu
perquè permet tres coses.
Permet dimensionar
el que ja veníem fent al Palau,
hi ha fires que ara es fan al Palau
i també utilitzen la nau firal,
per tant es guanyen uns metres,
es guanya una presència de la fira,
permet incorporar un tipus d'activitat
que abans el Palau,
per les característiques que té,
no podia acollir,
com poden ser els macroaconteixements,
les macrofestes,
les macrogales,
i permet,
d'altra banda,
per la seva polivalència,
aportar uns 2.500 metres quadrats
a la ciutat
també per activitats de caire més ciutadà.
Porta sis mesos funcionant
i no ha parat,
i no ha parat.
I una cosa que ens ha sorprès
és veure com s'està convertint
en un recinte
en el que el sector privat,
empreses,
associacions,
entitats,
volen celebrar
els seus dies importants.
Estem veient com es fan
sopars d'aniversari d'empreses,
estem veient com es fan
gales anuals d'associacions,
doncs perquè té un tipus de prestació,
perquè té una solera,
perquè està molt ben posicionat,
que així ho permet, no?
Agafat,
jo crec que valor per si sol.
I ara tenim un exemple viu,
doncs en el Parc de Nadal,
que estem veient
que cada dia
posa el cartell de...
Gairebé es queda patit.
De complert,
gairebé es queda patit, no?
El que es demostra
que s'ha sapigut aprofitar
un espai que estava mort,
que aquest espai guarda
perfecta coherència
amb l'edifici del Palau de Congressos
i al mig un pàrquing
el qual defineix un conjunt
firal i congressual
de primer nivell
i el que és més important
que està repercutint
en benefici de la ciutat
que en definitiva
és la motivació
que ens porta
a activar
fets com aquest.
En fi,
com dèiem fa un moment,
aquest 2016 s'estrena
doncs amb la previsió
de 18 congressos,
10 fires,
una vintena de concerts
i moltes altres activitats
al Palau Firal
i de Congressos
serà l'últim any
així deixarà les coses
Francesc Ricomà
com a responsable polític
en la direcció
del Palau de Congressos
perquè recordem,
ja ho saben els oients,
que Francesc Ricomà
deixarà la política municipal
aquesta pròxima primavera,
amb les pròximes eleccions municipals
ja no es presentarà
i no repetirà
com a candidat
a l'alcaldia de Tarragona
pel Partit Popular.
Parlant de política,
ara fa un mes de la crisi
amb dos regidors
del grup municipal popular
que finalment han abandonat
aquest grup
i que ara formen part
del grup mix
amb la perspectiva
que dona el pas dels dies
aquestes setmanes.
En fi,
quina valoració fa
del que ha passat
i com afronta vostè personalment
aquests últims 5 mesos
que li resten a l'Ajuntament?
Doncs des de la perspectiva
que en política
com tot en aquesta vida
comporta saber mirar endavant,
comporta saber fer-se
amb la realitat
que toca viure
sense negar
que el Partit Popular
ha passat
per uns moments
molt delicats
i que
el Francesc Ricomà
en persona
li ha costat
entendre
el per què s'ha produït
aquesta situació.
Ja no és la situació,
sinó és
com es va produir,
és la justificació
que s'ha donat
perquè
es produís
i és
finalment
una mostra
per part de dos
dels seus ex-regidors
que
han primat
els seus interessos
personals,
els seus projectes personals
per davant
de seguir contribuint
i seguir col·laborant
amb un projecte
amb el que feia
gairebé 12 anys
que estaven
treballant.
A mi
m'ha preocupat,
m'ha afectat,
no puc negar-ho,
la Mercè Martorell
va ser una aposta
personal
del Francesc Ricomà,
una aposta
que fins i tot
vaig haver de defensar
en moltes ocasions
davant
del propi
partit
perquè estava
convençuda
de la seva
capacitat,
del seu sentit
d'equip,
del seu esperit
de treball
i de saber
que
en política
les persones
som sempre
secundàries,
que el que interessa
són els projectes
i els projectes
és la suma
d'esforços.
Finalment,
possiblement
la Mercè
va detectar
que les seves
possibilitats
de tornar
a les llistes
del Partit Popular
eren escasses
i va donar
un cop
de timó
intentant
obrir-se
noves portes
per poder
acabar
entrant
a l'Ajuntament
per una altra via
el que demostra
òbviament
desllealtat personal
en qui he agregut
amb ella
demostra
poca consideració
amb els afiliats
els militants
i els votants
del Partit Popular
que durant 12 anys
li han donat
suport
i el que
per mi
és més
greu
que
amb l'escala
de valors
entre
el col·lectiu
i el privat
ella
s'ha decantat
finalment
per lo privat
per la seva pròpia persona
però això ja ha passat
això està superat
la grandesa
de la política
és
reconèixer
que hi ha problemes
jo reconec
que hi han hagut
problemes
i la grandesa
de la política
és que només
s'assura endavant
si els projectes
són sòlids
i el que està clar
és que
el projecte
del Partit Popular
és molt sòlid
ho ha demostrat
a Tarragona
una ciutat
amb 8 anys
al govern
de Tarragona
i ha demostrat
a més
que té
capacitat
de renovació
capacitat
d'oxigenació
noves motivacions
i noves idees
i això
doncs es personalitza
en les properes eleccions
en les que
el candidat
serà una altra persona
diferent
a la que ho venia sent
fins ara
una persona
que té experiència
però que té
la joventut
té la preparació
i té la il·lusió
de qui assumeix
algú tan important
com representar
amb un partit
amb un col·lectiu
important de gent
de la ciutat
per seguir fent
Tarragona
per Tarragona Gran
i el Partit Popular
teme que hi hagi
una candidatura independent
impulsada justament
pels dos regidors
que han estat
fins fa poques setmanes
en el seu grup municipal
el Partit Popular
creu en les possibilitats
del Partit Popular
i el Partit Popular
ha sortit a Irós
amb les pitjors
de les tempestes
ha sortit a Irós
amb els horitzons
polítics
més adversos
i el Partit Popular
a Tarragona
que ha tingut
un protagonisme
i que ha tingut
una participació
molt viva
i molt positiva
amb el que ha estat
l'evolució
de la ciutat
en els darrers anys
al marge
del que facin
les altres formacions
polítiques
al marge
del que facin
persones
té
força
suficient
com per tornar
a ser
el partit
clau
a la ciutat
el partit
que permeti
la governabilitat
i el partit
que segueixi
insistint
en aquells aspectes
de ciutat
que estaven adormits
i que ara
tothom
reivindica
assumeix
i exigeix
com és
la qüestió
de la promoció
i les estratègies
i la referència
que pot fer la ciutat
en el panorama
nacional i internacional
En fi
ho deixem aquí
senyor Francesc
Enricoma
primer tinent
d'alcalde
de l'Ajuntament
de Tarragona
gràcies per venir
aquest matí
en directe
els estudis
de Tarragona Ràdio
i en fi
que vagi molt bé
l'any
políticament
i també
evidentment
a nivell
de les activitats
al Palau Firal
i de Congressos
que ha estat
el principal tema
que avui ens ha ocupat
gràcies i bon any
gràcies a vosaltres
i bon any