Ara són dos quarts d'una del migdia, al matí de Tarragona Ràdio,
continuo en directe des de la plaça del Rei.
I agraïdíssims, de veritat, a tots els nostres convidats,
perquè malgrat les baixes temperatures no han volgut faltar aquesta invitació
que els hem fet amb la voluntat fonamentalment no només de rememorar
i modestament contribuir a la tradició de la Setmana Santa Tarragonina,
sinó també amb la voluntat que ens acompanyin autèntics experts,
persones que viuen la Setmana Santa des de l'organització, des de dins,
i que són aquells que millor ens poden posar al corrent
i explicar-nos les claus d'aquesta tradició.
Ens acompanyen en aquest moment en Joan Álvarez,
ell és el coordinador de la processó del Sant Enterrament.
Joan, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
De fet, s'estrena enguany en aquesta tasca, no?
Gràcies per convidar-me i m'estreno enguany.
L'any passat ja vaig estar acompanyant el Carles Batxes com a coordinador junt
i enguany agafo la plaça com a titular,
degut a que ell ja s'ha prejubilat d'aquesta tasca concreta.
El Carles és aquí, el Carles és la persona que ens ha facilitat tantíssim
la possibilitat de fer aquest programa i contactar amb les persones.
En parlarem...
El Carles el tenim aquí, quan vulgui intervenir jo encantada de la vida,
però diu, calla, calla, jo ja he parlat prou.
Ens acompanya una altra persona que, la veritat, ens fa molta il·lusió
que sigui avui entre nosaltres, perquè és la persona
que amb la seva expertesa acosta a través de la ràdio
el que és, per exemple, en aquest cas, la retransmissió de la processó del Sant Enterrament
o en altres moments puntuals de la tradició tarragonina,
ara penso en el que són els actes litúrgics relacionats
amb les festes de Santa Tecla.
És el periodista, Didac Bertrand.
Didac, bon dia.
Hola, bon dia.
Amb el desig més que res.
Bon dia.
Bon dia de companyia, eh?
Perquè, Déu-n'hi-do, quin temps, eh?
Sí, sí, fa un temps d'aquells de Setmana Santa, vaja.
Sí, però generalment s'arregla el divendres sant.
Sí.
Generalment.
Esperem que sí.
Una miqueta d'aigualmatí, a vegades.
No vols ser supersticiosos, però, bueno, toquem fusta.
Quan comences a veure que sí, que el sol comença a sortir,
que et mires cap al mar i pots oblidar una miqueta
quina serà la previsió més immediata del temps,
són dies d'incertesa, no?
Sembla mentida amb el tema.
O quasi sempre.
I són dies que hi ha molt de moviment entre les confreries,
les diferents esglésies i parròquies,
però hi ha també un ambient especial.
Tothom parla de l'ambient i del clima que es crea
en la processó del Sant Enterrament, la processó de divendres sant,
per aquests dies previs, amb tots aquests actes
que no són tan multitudinaris, també es va crear en aquest clima, no?
Jo diria que sí.
Començaríem amb la presentació dels opuscles
que fan totes les confreries.
Ja s'ha creat tot un ambient,
perquè cada confreria fa la seva presentació a la seva seu
i aleshores allí ja participen tot un grup de persones
que ja tenen el nom de semasanteros, li diuen.
I van traslladant-se d'un lloc a l'altre,
coneixent les novetats i tots aquests opusques
que s'han convertit en unes revistes històriques
i de consultes fantàstiques per totes les articles que allí s'editen.
I objectes buscats per col·leccionistes, també, no?
Exacte, exacte.
Però hi ha una sèrie de persones també que busquen
per fer-se la seva col·lecció particular any rere any.
Després també, a continuació, hi ha els diferents viacrucis
que organitzen les congregacions,
que això ja estem parlant dels últims 8 o 10 dies,
començant el divendres de la setmana passada
amb la professora del Dolor, que organitza el Gremi dels Pagesos,
i així van succeint totes, i llavors ja va creant l'ambient
per arribar a combinar la professora més important,
que és el divendres sant, amb el sant d'enterrament.
És la sang la que tradicionalment la coordina?
Exacte, la regalina de la congregació és l'associació
que organitza tradicionalment aquesta professora,
sembla que quasi fa uns 500 anys.
Sí, clar, parlem de coordinació, parlem d'organització,
però jo m'imagino que és molt estricte
en seguir tot el que és la tradició d'aquesta processó, no?
Es poden incorporar alguns canvis,
però sempre per motius més materials que no pas una altra cosa.
Un canvi en un carrer perquè hi ha una obra,
doncs si hi ha alguna cosa s'ha de canviar,
com el cas d'enguany, doncs els armats,
l'escub, l'hem de canviar perquè s'han fet malbé.
Coses molt puntuals, molt concretes i materials,
però sempre s'observa que es mantingui la tradició fil per randa, no?
Qualsevol petit canvi que s'hagi de produir
ha de passar pel vistiplau de gairebé totes les confreries, m'imagino.
Funciona així?
Sí, doncs funciona pràcticament així.
Jo em sembla que hi ha una qüestió de fons de la professora,
almenys jo l'he viscut, ara tinc 55 anys,
he viscut a la part alta de la ciutat,
o sigui que jo pràcticament cada any he vist la professora,
tot i que ja estan 17 anys fora de Tarragona,
i que jo recordi només hi ha hagut dos divendres sants
que per qüestions de pluja,
durant aquest període, no s'ha pogut fer la professora.
Aleshores, s'intenta conservar l'essència de fons
durant aquests anys.
Sí que hi ha hagut canvis,
també tenim que dir que els últims anys
hi ha hagut un creixement de participació,
des de fa uns anys que es va autoritzar
el fet que poguessin participar les senyores,
i també encara destapada,
va haver-hi una petita crisi a partir del 76
i a partir del 80 això va haver-hi un creixement quantitatiu,
i el que estem intentant,
des de fa dos o tres anys,
tota una comissió organitzadora,
que participa també en membres d'altres cofradies,
guanyar en qualitat.
tota aquella mena, diguéssim,
de petites coses que potser
amb aquest increment
i una mica la societat
també no seguia o s'havia perdut,
ara ho volem recuperar
en aquesta nova fase i en aquesta nova etapa
de consolidar la quantitat
i guanyar en qualitat,
sobretot amb solemnitat,
per recuperar aquests principis
que es deien, i no perdre aquests principis,
que teníem, podíem dir, els anys 60, anys 70.
Cal tornar aquests principis,
aquesta manera d'entendre,
cosa que és difícil,
perquè dels anys 60 o 70
el nombre de participants
no era com el d'ara,
que si no vaig equivocada
s'acosta a unes 4.000 persones
entre una cosa i una altra, no?
Efectivament.
Jo, al llarg d'aquests temps,
he observat uns certs canvis
a la processó,
alguns en positiu,
amb altres en negatiu.
Parlo ja des de la meva vessant
de radiofonista.
A mi, francament,
és una llàstima que s'hagi perdut
el silenci que caracteritzava
aquesta processó.
es manté una mica
a la part alta,
però jo atribueixo
que, en certa manera,
el silenci ha sigut víctima
d'una qüestió econòmica.
M'ho explicaré.
Abans, es llogaven bandes de música,
es llogaven corals,
i tot això és molt més car
que no pas una banda de timbalers
que pot sortir,
es pot nodrir
dels fons propis
de la confraria,
és a dir,
és una inversió mínima
de comprar els tabals
i després,
doncs,
no cal jugar músics,
seran els mateixos
afiliats
a les diferents confraries
els que formaran part d'això.
Clar,
a veure,
el tabal,
per molt rítmic que sigui,
no deixa de ser soroll,
ja sé que algú,
en aquests moments,
si pogués muntar un auto
de fe aquí al mig de la plaça,
ho faria,
però realment,
què passa?
Els tabals,
això orden,
la gent,
abans,
amb una música,
amb una coral,
doncs,
mantenia el respecte
perquè hi havia aquella cosa
que l'únic que es trencava
era aquell frufru
de les cues,
de les vestes,
arrossegants,
és l'únic que se sentia
amb aquesta processó
de Tarragona.
Ara,
clar,
hi ha aquesta mena de soroll,
diguem,
entre cometes,
i llavors,
doncs,
què passa?
Doncs,
la gent parla.
Això ho noto
des del meu lloc
de retransmissió,
a part que quan te passa
una banda
de timbalers,
pots dir adeu-siau
i fins que acabi de passar
i una bona estona.
Clar,
no pots dir res.
No pots dir res.
Hi ha qui ho diu,
que hi ha massa percussió
a la Setmana Santa Tarragonina.
Si em permeteu,
amb aquest tema,
l'estem treballant,
o l'hem treballat enguany,
amb aquesta comissió,
que li diem,
del Pla de Millores.
Un dels temes que s'ha tocat a fons
ha sigut les intervencions musicals.
Tal com diu molt bé Didac,
jo recordo la Setmana Santa
d'aquests anys passats,
que eren bandes
no de tambors,
sinó de música,
amb una música suau,
que és,
diríem,
l'estil de Tarragona.
No estàvem acostumats
aquí,
amb els tabals
i les bandes de tambors,
que això,
a vegades,
per la part alta,
que hi ha carrers estrets,
retrona
i perill que es trenqui
algun vidre i tot.
Aleshores,
aquest és un tema
que l'hem debatut molt
dintre la comissió
i hem marcat unes pautes
per enguany.
A fi,
afecta que els carrers estrets
pràcticament baixin els volums,
també inclús en determinats llocs
només que toquin caixes xineses,
i a veure si aconseguim millorar
que no retombi tota la part alta,
perquè a vegades
alguna persona ja m'ho ha dit,
diu,
en vez de vindre una banda
a una professora de Setmana Santa
sembla que vinc un exèrcit allà.
I en aquest tema
l'hem treballat,
hem conscienciat molt
a les cofredies,
encara que també és veritat
que en aquells anys
la majoria de passos
anaven a rodes
i tampoc calíem marcar
amb el tabal tant
el pas de cara als portants.
Clar.
Però, clar,
ara la majoria
de 20,
em sembla que estem
12 o 13 acabant
espatlles
i necessiten almenys
algun tipus de percussió
perquè puguin anar marcant
tots el mateix ritme.
Però tot i així
és un tema
que està molt bé
que l'hagis tret
perquè és un dels dos
més importants
que han treballat
en totes les cofredies.
següent any.
Clar, és que
si per alguna cosa
es caracteritza
la processó
del Sant Enterrament
de Tarragona
fins i tot
com a reclam turístic
és la sobrietat,
el silenci,
aquell clima
que es crea,
una llum determinada,
una manera determinada
de fer,
clar,
si això no continua
doncs
li hauríem de canviar
les característiques
i el reclam
de la processó,
no?
naturalment.
una de les coses
que també
hem ajudat
és que
quan el canvi
d'horari
coincideixi
la Setmana Santa
aquest canvi d'horari
que hi ha de l'hora
d'estiu,
fem mitja hora
més tard
la sortida
de la professó.
A fi,
afecta
que les primeres
cofredies
puguin agafar
menys hores de llum,
menys hores solar,
que arribin a la catedral
ja pràcticament de nit
que si no arribaven de dia
i aleshores això també
convida
que hi hagi
més hores de nit
que això convida
que no hi hagi
tant de ciroll,
més silenci
que és el que demana
aquest professor
per tradició.
Ja després
tota la distribució
de persones
que estan a les seves cadires,
a les seves llotges
que contemplen la processó
que saben perfectament
que venen,
per tant,
en molts casos
no sempre
doncs mantenen també
un silenci respectuós.
A vegades no és així
però en fi,
aquí ja no s'hi pot entrar.
El tema de la durada
també cada any
provoca
doncs
que s'hi va més lenta,
que s'hi va més ràpid,
que quan ha de durar,
que durar massa,
que durar massa poc.
Cada any
es planteja el mateix debat,
no?
És un clàssic
per m'apari
de la tradició també.
A veure,
la professor
de retallar horari
mentre es vagin
unes 4.000 persones
de participants
és difícil.
Això per una banda.
També el fet
que hi ha
tal com hem comentat
13 o 14 passos
que van espatlles
no pocs
accelerar
perquè
tenen que tindre
les seves pauses,
els seus descans
i a més
amb una Tarragona
que hi ha una part alta
amb uns carrers
molt estrets
i allí tenen que fer
certes maniobres
per passar alguns passos.
Ara sí,
el que estem també
treballant
que és l'altre punt fort
del pla de millores d'enguany
és que vagi
més cohesionada,
que no es talli tant.
I aquí sí que hi ha hagut
tota una participació
per part de caps
d'arreglaradors
de les cofredies,
caps de portants
i la pròpia
comissió organitzadora
que han fet
tota una sèrie
de processos
que posarem
en pràctica
en guany
per evitar
que es talli
i intentar
que no es talli
i tampoc
que està
massa estona
aturada,
que això és el que
cansa potser
el públic,
perquè si estàs allà
en una cadira
i veus que allà
està aturada
la professora,
això cansa.
I també
a la gent
que ve de fora
s'ha donat el cas
que a vegades
passa un carrer
que s'ha tallat
la professora
i marxen
perquè es pensen
que ha acabat.
I a més a més
no oblidem
els que van
a la professora,
és el que més
cansa,
les aturades.
Clar,
està de peu
allà
pel plantat.
Però jo et diré més,
evidentment que està aturat,
cansa el que va
la professora,
però el que va dintre
la professora
es cansa menys
que el que l'està mirant.
Home, això sí,
però amb les aturades...
Entre cometes,
podríem dir que es fa
més distret
el fet d'anar
recorrent
per la professora,
perquè pensem
que el recorregut
aproximadament
triga
uns dos hores i mitja,
en uns casos tres,
altres dos hores i mitja.
I el senyor
que està sentat
veient la professora,
està quasi quatre hores allà.
Sentat
si té cadira encara
i si no, dret.
Clar,
i tota la prèvia
que es fa abans
perquè és impagable
tot aquest recorregut
per la peralta,
la recollida dels misteris,
dels passos,
tot plegat.
En aquest pla de millorar,
les 4.000 persones
que intervenen
és el sostre màxim
que pot assumir
la professora
del sant enterrament.
A veure,
nosaltres estem treballant
amb el pla de millores
amb la gent
que ha participat
aquests últims anys.
Vull dir,
a veure,
intentem que,
ja dic,
guanyar en qualitat,
no en quantitat,
perquè també,
llavors,
comportaria,
si vingués més gent,
que seria ben rebuda,
que no...
Vingués més gent
es podria assumir,
però sí que...
Es podria assumir
perfectament
la participació
de més persones.
Sí,
es podria assumir,
però també comportaria
alguna dificultat,
com, per exemple,
que aquí ja s'ajunta
l'entrada
amb la cua,
o sigui,
ja es tanca
perquè quan arriba aquí
els últims dos anys
encara hi havia
tres passos per sortir.
Si hi ha una solució,
allargar el recorregut,
però això és cansar
més esportants.
Si cansem més esportants,
més tallades,
o sigui,
és tota una cadena,
no?
Però, bueno,
no és motiu,
això,
si fos necessari,
ho faríem
i no restringim
a cap participant
que pugui assistir
a la professora.
El recorregut
varia enguany?
Enguany varia
degut a les obres
del carrer Sant Agustí,
que el que serà
la recollida
pujarem pel carrer hospital,
plaça La Font,
i el que serà professor,
al sortir de la boca calle,
girarem a la dreta,
baixarem per Sant Francesc,
farem un trosset cortet
de la Rambla,
del tram central,
i pujarem pel carrer hospital
i Rambla Vella.
O sigui,
que s'ha intentat mirar
a veure si les obres
podien apretar fort,
a veure si podíem aconseguir,
però sí que estan
a la recta final,
però clar,
tampoc,
tota la cimentació
encara no està,
en suficient forta
per poder passar
els passos per donar.
A més a més,
aquestes pluges
ho han perjudicat
una mica també,
aquestes obres.
Pel que fa al lloguer
de les cadires
a les llotges,
com cada any
va a bon ritme,
no?
Sí.
és el lloguer,
al final gairebé
no queden espais
llogues.
A veure,
l'any passat
va ser un èxit
perquè pràcticament
es van vendre
a tots els llocs,
eh?
I en guany
hi ha una novetat
que davant de la catedral
se ficarà
grades.
Fa dos anys
que es fiquen
als costats,
eh?
i en guany
se ficarà
també una grada
el que és davant
mateix
del portal
de la vaja,
de l'entrada principal
de la catedral
i allí també
serà un lloc
preciós
per veure
tota la professió
que t'entra de cara
del carrer Escrivanias.
Hi ha altres novetats
que tenen a veure
amb els armats,
per exemple?
Hi ha les novetats
que en guany
es trenen escuts,
16 armats,
resulta
que es van fer
uns escuts
fa una sèrie
d'anys
i per qüestió
de pressupost
no es van fer
de la mateixa estil
ni qualitat
ni mida
dels que hi havia
antigament
i en guany
s'ha pogut aconseguir
gràcies a una donació
anònima que hem tingut
que tothom
porti el mateix escut
que és un massís
i molt maco.
Alguna novetat més
pel que fa
a la sang,
per exemple?
Perquè ja sé
que hi ha alguna novetat,
no?
La novetat
quan a la sang
en si
Sí,
el pas
el pas
s'ha ficat
uns faldons nols.
Faldons nols,
jo sabia ja també
uns faldons nols.
Dida,
quin control
i quin domini
s'ha de tenir
el que és un armat,
el que és un escut,
de coneixement absolut
de cadascuna
de les confreries
no és fàcil?
No.
Perquè totes tenen
una història
més que centenària,
molt llarga.
Bé,
alguns no arriben
al centenar,
però vaja,
ja passa.
Bona part d'ells sí
i aquells moments
en què la descripció
fins allà
on arriba
a la teva vista
doncs ja has acabat,
has de tirar
molt d'història,
de coneixement
del que estàs parlant,
són coses
que no es poden dir
paraules alegrament,
evidentment que no.
que tothom es pot confondre,
però vaja,
s'ha de ser molt acurat,
no?,
amb la informació.
I a més a més
s'ha de tenir present
una altra cosa.
Quan parlem de Setmana Santa
parlem de processors,
parlem de Via Crucis,
pel carrer,
és a dir,
la part, diguem-ne,
diríem visible,
externa,
però ens oblidem
de l'altra Setmana Santa,
la veritablement important
i que ningú s'escandalisi.
Em refereixo
a la que es fa
dins de les esglésies,
la que comença,
bé,
també comença pel carrer
amb la benedicció
de les Palmes
el diumenge de Rams,
després segueix
dins de la catedral
i després no oblidem
que hi ha, per exemple,
una celebració importantíssima
que és la de la missa crismal,
el dilluns sant.
Aquesta tarda
tindrem a totes les parròquies
i al catedral també
la missa del Sant Sopàs
i la missa de l'escena del Senyor
i que demà
hi haurà els oficis
a les 12
de la benedicció de la Creu.
També, simultàniament,
es faran les Set Paraules
que les retransmerterà també
a Tarragona Ràdio
i llavors
per la tarda
hi ha també
els oficis propis
del divendres sant.
Això no ho oblidem.
Després
recordem
el sermó
de la bufetada
a les 6 de la matinada
del divendres sant
que se combina
amb un via crucis
que fa cap
precisament
sobre la catedral
i acaba aquí
a Nazaret
que és l'autèntic
cor
de la Setmana Santa
de Tarragonina
i en fi
aquest és un dels aspectes
que m'agradaria remarcar
perquè sense tot aquest procés
el diumenge de Rams
fins a l'esclat gloriós
de la Pasqua
de fet no s'entén
la Setmana Santa
si no tenim present
que la processó
del divendres sant
per mi
és una immensa
catequesi
posada al carrer
perquè a través
de tots els passos
se pot seguir
tot el que és
la passió
i mort
del nostre senyor
que és el que
veritablement
motiva
totes aquestes festes
si no es
tingués present
aquest avessant
religiosa
doncs això
no tindria sentit
seria com una mena
d'espectacle
hem de pensar
que és
la religió
que ha donat lloc
a aquesta manifestació
de religiositat popular
realment
entranyable
que són
les nostres processons
llavors
ja cadascú
l'expressa
aquesta religiositat
de diferents maneres
hi ha els penitents
hi ha els diferents
confreries
que no oblidem
també
com això deia
sí
tenen tot un pòsit
històric
a darrere
importantíssim
són hereves
dels antics gremis
amb les seves
tradicions
el paper social
que han tingut
al llarg de la història
és importantíssim
evidentment
en unes èpoques
que no hi havia
ni seguretat social
ni res
eren les confreries
tenien els malalts
ballaven
pels més pobres
Déu n'hi do
sí
i precisament
la sang
ja que estem aquí
ballava
pels més pobres
dels més pobres
és a dir
els condemnats
a mort
exacte
que
fins i tot
recordant
que havien sigut
membres
de la sang
a l'antic gremi
d'esparters
i espardenyers
fins i tot
van arribar a fer
una espècie
de
una espècie
de manta
feta de cànam
perquè quan
a un condemnat
el condemnaven
a ser
arrossegat
fins a la forca
doncs no quedés
tot nefrat
i el posaven
damunt
d'aquella
cosa feta
de cànam
i l'arrossegaven
diríem
amb una certa
sobretat
i això era gràcies
al
i llavors
tots els indigents
que es trobaven morts
etcètera
pels carrers
conetes
on fos
recordem que eren èpoques
també
de fams
i de molta misèria
doncs la sang
se'n tenia cura
d'enterrar-los
i fer-los
que rebessin
doncs
les atencions espirituals
que corresponia
se'ls feia dir
missa
en el cas
per exemple
dels condemnats
no se'ls deixava
fins que se'ls enterrava
i tot anava
a compte
de la sang
o de les diferents
confereries
depèn del cas
que es tractés
això no hauríem
d'oblidar-ho
ningú
aquestes arrels
tant cristianes
com
socials
com
ciutadanes
amb una sola paraula
que té la nostra
processó
de la setmana santa
i la nostra setmana santa
en conjunt
clar, hi ha una realitat
que és evident
algú s'atreviria a dir
que hi ha dues setmanes santes
aquesta espiritual
aquesta que es viu
des de la fe
i la religiositat
i aquella altra
setmana santa
que és fruit
d'un reclam turístic
que agrada
la persona que ens visita
o propis tarragonins
per la imatge plàstica
que representa
i tot plegat
aquest anomenament
aquesta categoria
que se li dona
dins del que és
la tradició
el reclam turístic
és bo
o no és bo?
és positiu o és negatiu?
o escolta
cadascun
amb la seva consciència?
a veure
primer
amb això
però
a veure
jo trobo que és bo
perquè
una vegada
estàs
encara que sigui
com a espectador
hi ha
alguna cosa
a la setmana santa
i si us centrem
en la processó
del divendres santa
a Tarragona
que t'arriba al cor
hi ha
veus per exemple
persones
de diferents procedències
molts d'ells
els veus
i això
des del lloc
de retransmissió
tens molt de temps
per mirar
les expressions
veus
com
la gent
resta
embadalida
i veus que
per l'aspecte
molts d'aquelles persones
tenen tots els números
de no ser
ja no són del país
però
no tenen
ni possibilitats
possiblement
de ser cristians
i veus que
van mirant-ho
amb un respecte
és més
puc dir una altra cosa
sé
que hi ha
musulmans
teològicament
tenim unes
separacions
gairebé
insablvables
però aquest tipus
de manifestacions
també els hi arriba
i
clar
ells veuen
que allò
és una veneració
a Jesús
al Maciès
que ells sempre
el reconeixen
com el Maciès
per tant
aquest
posar les coses
al carrer
té la seva part
realment
important
és dir
això és el que creiem
això és el que fem
manifestem
la nostra fe
d'aquesta manera
doncs
bé
ara vosaltres
espectadors
com deies abans
allà tu amb la teva consciència
si tu mires com un espectacle
o
et
et
et
et fa sentir
alguna cosa més
i jo estic segur
que
aquest processó
es mirarà
de moltes maneres
però que no deixi indiferent
això segur
jo em sembla
que avui
conèixer això
plenament en didac
que avui dia és una
professor i els assistents
siguin turistes
o sigui
de la pròpia societat
tarragonina
vull dir
uns per religiositat
els altres per tradició
els altres per cultura
eh
tothom té
un cert respecte
amb aquest professor
i
a part de les seves creences
no fa mal
aquest professor
i em sembla que no fa mal
a ningú
tot el contrari
les creences són moltes
tothom té aquesta vessant espiritual
independentment
d'on sorgeixi
i l'espiritualitat
necessita
del ritual
i aquest ritual
justament té la cadència
i la mesura exacta
per crear aquest estat
d'esperit
sens dubte
i vindrets
com els de la part alta
per exemple
és que quin decorat
eh
quin decorat
ja voldria el millor
senogra
si és un decorat
així eh
quan la llum
de les atxes per exemple
aquella llum així com a rogent
que es projecta a l'ombra
dels penitents
a les parets
aquelles
que estan marcades
pel temps
amb aquesta pedra
d'aquest color
tan tarragoní
l'olor
sí
importantíssima
també
tot i així
que abans
amb l'olor de la cera
encara ajudava més
però
aquí ja he entrat
una mica
les noves tecnologies
però bueno
tot i així
encara
la part alta
dona un entorn fantàstic
i a més
vull dir
com a part també
que hem col·laborat
és regular una mica
tot el tema
de la llum
dels carrers
des de l'any passat
jo recordo que de petit
eh
els diferents sectors
de Tarragona
eh
baixaven el volum
ficaven inclús
canviam la llum blanca
per la groga
i ara
eh
intentem
en determinats
zones del recorregut
eh
també baixar volums
perquè li doni
aquest calor
aquest ambient
més càlid
que ajuda
a fer
la professora
en un ambient
més solemne
hi ha moments
realment impressionants
si la professora
en aquell moment
hi ha silenci
i sonen
les campanades
des de la catedral
i si al damunt
hi ha una lluna
plena
és que
és una cosa
realment
corprenedora
jo recomanaria
els oients
modestament
que a banda d'estar
al carrer
una rabieta
petita
i que es coltina
el didac
perquè clar
és que a més
té aquest coneixement
i aquesta capacitat
d'anar explicant
coses
a mesura que va
passant
la processó
que contribueix
doncs a fer-nos
una idea
del que realment
estem contemplant
allà
si nosaltres
bé
jo ja porto
un piló d'anys
retransmetent-la
en guany
si deu vol
no farà 30
amb dues interrupcions
com bé
deia abans
el nostre bon amic
i
la veritat
és que
penses
en aquella persona
sobretot
intentes ser
el més
explicatiu
possible
pensant
en aquella persona
que ha conegut
o coneix
la processó
i per la raó
que sigui
per malaltia
per edat
alguns també
perquè potser
no tenen
el do de la vista
etcètera
doncs has de procurar
fer-los
i arribar
fer-los
i veure
entre cometes
el color
les olors
el sentiment
d'aquesta processó
doncs
escoltarem demà
eh
on està
ben segur
estem pràcticament
en el punt
de la una
ara ens agradaria
entrar a l'interior
de l'església
de Natxarer
parlar
amb altres
convidats
en tot cas
alguna novetat
més important
o més o menys
les hem anat
repassant totes
jo diria que les hem repassat
totes
només potser
afegir
i fer una crida
als tarragonins
i als forasters
que venen
que sobretot
respectin
una mica
tot el recorregut
ja que
hem intentat
protegir'l
a base de tanques
per aconseguir
que no es cruzi
per qualsevol lloc
de la professora
això és un dels temes
que jo diria
que és una assignatura
pendent
que tenim
de diversos anys
cap a pensar
la guàrdia urbana
i protecció civil
s'ajudaran molt
ficarem tanques
i arreglaradors
i deixarem uns llocs
que ja estaran regulats
per poder passar
entre els 10 metres
que deixem
entre una cofredia
i l'altra
fi efecte
que si hi ha algú
que vulgui cruzar
tingui el seu moment
tingui el seu espai
però no cruzar
indiscriminadament
que això trenca
i desllueix molt l'acte
res més
per la meva part
un acte
en el qual
s'hi han esmerçat
moltes hores
molta devoció
molta il·lusió
i que no és un acte
aïllat
com deia el Didac
de la Setmana Santa
perquè prèviament
i sobretot
aquest vespre
aquesta nit
i fins i tot
fins a primeres hores
de la matinada
doncs seran moltíssimes
les persones
aquestes sí
que segurament
des de les seves creences
i la seva espiritualitat
doncs també posaran
aquesta aportació
a la Setmana Santa
a Tarragonina
Joan Álvarez
moltíssimes gràcies
gràcies a vosaltres
per convidar-me
enhorabona
per la feina que feu
l'any vinent
si no és abans
ens retrobarem
i Didac
també moltíssimes gràcies
no només per venir avui
sinó per aquesta col·laboració
que fa tants anys
que prestes
a la ràdio
en aquest cas
per retransmetre
la processó
del Sant Enterrament
moltes gràcies
en nom propi
també
de la delegació
diocesana
del Mitjans de Comunicació Social
de l'Arquivitat de Tarragona
que és la que
també anima
aquest aspecte
de fer arribar
la nostra processó
les nostres actes litúrgics
a tots els oïdors
de Tarragona Ràdio
gràcies
molt bon dia
és la una
pràcticament
les notícies
de tornada
continuarà
ja el matí
de Tarragona Ràdio
i ho farà
des de l'interior
de l'Església de Nazaret
de l'Església de Nazaret
de Tarragona Ràdio