Bona tarda i benvinguts a l'auditori de Caixa Tarragona.
Primer que res, gràcies per venir a aquesta hora, que potser és una mica intempestiva,
no és una hora gaire habitual, però ara de seguida us explicaré també una mica el motiu
i les circumstàncies de la taula rodona.
Nosaltres havíem previst fer justament aquesta taula a les 4 de la tarda
pensant que per la temàtica volíem portar un jugador, un jugador de futbol professional,
en fi, com és l'Antoni Pinilla, que ens acompanya,
pensant que a aquestes hores no tindria problemes d'entrenament.
Tot i així, normalment quan el Nàstic entra a la tarda o fa a dos quarts de 6 o a les 6 de la tarda,
avui l'entrenador a última hora ha volgut posar l'entrenament a les 5
i això farà que l'Antoni hagi de marxar d'aquí poca estona.
La nostra voluntat, de totes maneres, insistim, quan vam convocar aquesta taula a les 4,
que, insisteixo, és una hora poc habitual i potser més per fer la migdia o per estar al sofà que no passa aquí,
ho vam fer amb aquesta intenció, buscant la possibilitat de portar un jugador que no tingués problemes d'horari d'entrenament.
Tot i així, jo vull agrair especialment a l'Antoni Pinilla que estigui aquí amb nosaltres,
que haurà de marxar d'aquí una mitja hora aproximadament,
perquè, si no, tindré una multa del club per arribar tard a l'entrenament que dirigeix el Javi López
i també vull agrair molt especialment al Santi Castillejo, exjugador del Nàstic,
que viu aquí a Tarragona, que també ha estat un jugador a primera divisió
i que, d'alguna manera, reforçarà el paper dels jugadors en aquesta taula.
L'hem convidat molt a última hora perquè la decisió del canvi d'horari de l'entrenament ha estat al migdia,
l'ha decidit Javi López al migdia.
Per tant, avui tenim dos jugadors, l'Antoni Pinilla, que marxarà d'aquí uns minuts,
però que el vull presentar, tot i que, segurament, per la gent de Tarragona no necessita gaires presentacions.
Va néixer fa 36 anys a Badalona, és llicenciat en Relacions Laborals per la Universitat de Rovira i Virgili.
L'any 88 va debutar a segona divisió amb el Barça B, allà va estar dues temporades.
Després va passar al primer equip del Barça, on acabaria jugant dues temporades més.
i el seu periple, després el Barça, el va portar al Mallorca, al Bacete i al Tenerife,
a la màxima categoria del futbol espanyol, tot i que l'última temporada el Tenerife també ja va jugar a segona divisió.
Després va estar un any, una temporada al Salamanca, i el 2001 va arribar a Tarragona per jugar amb el gimnàstic.
Aquesta és, per tant, la seva setena temporada al gimnàstic de Tarragona.
És capital de l'equip i, a més a més, fora d'aquest currículum futbolístic, és medallador als Jocs Olímpics de Barcelona.
Santi Castillejo, que és l'altre futbolista que ens acompanya, té la mateixa edat que el Toni,
són de la mateixa quinta, té 36 anys, va néixer en un poble de Navarra que es diu Baltierra,
i ara mateix juga al Vilafranca, a la primera territorial catalana.
Viu aquí a Tarragona des de fa anys, de fet, després de estar jugant al Nàstic,
pràcticament ha estat vinculat a la ciutat de Tarragona.
Tot i així, en les últimes temporades, s'ha jugat al Reus, al Leganès i al Conquense,
i abans de jugar al Nàstic havia estat, per exemple, sis temporades a l'Ossassuna,
una de les quals a la primera divisió.
Aquesta és la part dels jugadors, que estan al mig de la taula.
També ens acompanyen Javier Andreu, nascut l'any 1959 a Sabadell.
Va començar la seva trajectòria professional l'any 75 al Diari de Sabadell i també a Ràdio Sabadell.
Als anys 80 i 81 es va traslladar a Madrid per formar part del projecte d'esports
d'una emissora que en aquella època es deia Radiocadena Espanyola.
L'any 82 va tornar a la Cope i l'any 90 entra a TV3, a Televisió de Catalunya,
on ha fet diferents feines.
Va ser durant cinc anys cap d'esports i, a més, segur que molts el recordareu,
perquè va anar repartits de segona B, de segona i també de primera divisió durant cinc temporades.
Va deixar TV3 el març del 2006 per incorporar-se al Reial Club Deportiu Espanyol
com a director de Comunicació i Relacions Externes.
I el quart convidat a la taula és el periodista David Bernabéu, nascut fa 40 anys a Badalona.
És periodista de Quatro i de Canal Plus, on segueix l'actualitat diària del Barça.
És columnista del nou esportiu i tertulia habitual a Com Ràdio i a Barcelona Televisió.
Va començar als mitjans locals de Badalona, va anar als partits de bàsquet del joventut,
als partits de futbol de l'Espanyol a Com Ràdio i Ona Catalana entre els anys 97 i 2001.
També va ser comentarista dels partits del Barça a Com Ràdio durant unes quantes temporades.
Ha estat redactor d'esports a Catalunya Ràdio i al 324
i ha cobert diversos esdeveniments de futbol i de bàsquet a nivell internacional.
Com podeu veure, tenim quatre convidats amb un currículum ampli i variat
que ens poden donar una visió interessant del que volem analitzar en aquesta taula.
Les relacions que tenen els futbolistes amb els periodistes i al mig, el club,
el club que representa, que paga aquests jugadors.
Jo, si em permeteu, començo avui pel Javi Andreu, periodista,
que ha treballat amb els mitjans i que ara d'alguna manera està a l'altra banda de la barrera
i que ens podrà explicar, en fi, quina és la relació amb els mitjans,
ell que ha estat abans amb els mitjans, quina és la relació d'intermediari
segurament que ha de fer moltes vegades entre jugadors tècnics de l'Espanyol i els periodistes.
Hola, em sentiu?
Sí, molt bo.
Bé, d'entrada dic que s'ha produït en els últims anys un canvi molt important
en la relació entre els futbolistes i els mitjans de comunicació
perquè no és comparable a l'actual ventall de mitjans que hi ha
i que segueixen el món del futbol amb els que hi havia fa 7 o 8 anys.
És a dir, en aquests moments hi ha una massificació increïble de mitjans de comunicació
que fa, sobretot amb els clubs de primera divisió,
però encara que un club estigui segona com és el Nàstic, li passa el mateix.
És a dir, entre ràdios, diaris convencionals i esportius, diaris gratuïts, portals d'internet,
televisions de tot tipus, d'àmbit general, en mercat sentit esportiu o comarcals o locals,
fa que avui en dia sigui molt difícil poder donar el que els mitjans demanen d'una forma fàcil
perquè és evident que, per exemple, aquesta setmana que l'Espanyol ha de jugar dissabte contra el Real Madrid,
si no hem tingut peticions pel president, l'entrenador i els jugadors al voltant de 100, no n'hem tingut cap.
No vol dir anar a seguir l'entrenament sinó peticions específiques per fer entrevistes personalitzades, etc.
Per tant, vosaltres que esteu estudiant comunicació i que algun dia suposo que voldríeu estar fent la feina que hem fet nosaltres
o que estic fent jo ara, teniu una possibilitat de tenir uns dies molt plens de feina
per aconseguir establir aquesta línia important que és la de poder donar el mitjà de comunicació el que demana,
però preservant la intimitat i la tranquil·litat del professional que juga a futbol
i que ell, sobretot en molts casos, pensa que ja fa prou entrenant, fent la roda de premsa típica que es fa després de l'entrenament
i després donant un bon rendiment al camp, que és el que aconsegueix després amb bons resultats
que un club tingui una bona imatge i estigui molt requerit pels periodistes.
Per tant, és molt important no perdre de vista que estem vivint el boom dels mitjans de comunicació de tot tipus,
és a dir, qualsevol mitjà petit reclama, això el David ho sap molt bé,
la mateixa atenció per part d'un club de futbol que un gran mitjà.
I aquí has de saber valorar com fer-ho, és a dir, com atendre els mitjans petits,
que de vegades són els que més et donen suport i els que més s'esforcen per parlar del teu equip,
però a la vegada no perdre de vista que els jugadors necessiten la seva pròpia tranquil·litat.
Hi ha tres grans grups, el Barça i el Real Madrid,
estan en un món, que el David us ho explicarà molt bé, que és molt diferent.
És a dir, el Barça i el Real Madrid intenten que el periodista no s'entén del que passa.
Després hi ha els clubs, com l'Espanyol, que intentem en tot moment,
com més canals tenir de distribució de la nostra imatge, millor.
És a dir, nosaltres som els que incitem els mitjans de comunicació a que parlin de nosaltres.
Nosaltres som els que lluitem amb els nostres jugadors perquè vagin als mitjans de comunicació,
perquè com més es parli de l'Espanyol, més transcendència tindrem
i, per tant, més fàcil ens serà poder mantenir la nostra massa social
i continuar creixent, que és el que està passant.
I després hi ha els clubs de segona A, de segona B, de tercera,
que realment donen totes les facilitats.
Jo encara recordo la temporada del Nàstic a primera,
com els jugadors del Nàstic no van perdre mai de vista el que eren.
Sabien que era molt important que a Tarragona hi hagués un gran ambient de futbol
i eren capaços de muntar reportatges de tot tipus al Teatre Romà,
amb el nostre estimat company a TV3, que era capaç de fer qualsevol cosa,
cosa que estem veient ara, perquè ara ja està informatius
i és capaç d'anar a cobrir les inundacions de l'Alecant.
I, per tant, això amb uns jugadors de l'Espanyol o del Barça és molt més complex,
o de l'Atlètic de Madrid, o del València, o del Real Madrid.
Per tant, és que és molt complicat.
Avui jo crec que després tindreu les vostres preguntes,
però sobretot hi ha tres blocs molt importants,
els que tothom en parla i, per tant, amb ells poca preocupació
tenen amb els mitjans de comunicació que no diguin el que no volen ells,
els que necessitem que es parli de nosaltres
i els que realment ja ho tenen tan clar que, vull dir, un periodista,
jo vaig sortir de Ràdio Sabadell, he fet molts anys segona B i segona A,
jo entrava als vestidors a buscar el Santi Castillejo o el Toni Pinillo
perquè sortissin a parlar, això l'última vegada que vaig fer
era amb Camacho a l'Espanyol i ja fa molts anys.
Ara això és molt complicat, els jugadors volen la seva intimitat,
els periodistes pràcticament no es creuen amb els futbolistes
en els entrenaments més enllà de, parlo dels equips grans,
més enllà del moment de la roda de premsa
i, per tant, és un ventall, Ricard, molt ampli
que crec que ells suposo que tindran preguntes
i és molt diferent.
No sé, la vida que ara porta el Santi al Vilafranca,
la que porta el Toni a segona amb el Nàstic,
el que jo veig cada dia amb l'Espanyol
o el que el David Bernabéu veu cada dia amb el Barça,
aquesta és la gran diferència.
En el fons tots juguen a futbol, però cada un té els seus pensaments
de com organitzar-se i realment jo prefereixo la facilitat
de treballar amb el Nàstic que no pas la dificultat
que suposo que els meus companys periodistes
que fan la informació del Barça troben
i, per tant, jo, com que he estat a les dues bandes,
com deia el Ricard, jo des de la meva arribada a l'Espanyol,
l'únic que demano és que els jugadors estiguin sempre
a disposició dels mitjans de comunicació,
però amb ordre, demanant, organitzant,
perquè ells, en el fons, també són persones,
tenen família i no poden estar tot el dia pendents
dels mitjans de comunicació.
Toni, quina actitud creus que ha de tenir un jugador,
un futbolista, o tens tu, has tingut al llarg de la teva carrera
davant dels mitjans de comunicació?
Bona tarda a tothom.
Jo, una mica abundant en el que ha explicat el Xavi
i lligant-lo una mica amb la presentació que s'ha fet
del meu currículum, de tota la meva carrera,
parlava de l'any 88.
Ha plogut molt des d'aquest any,
perquè en aquests moments, tal com ha dit el Xavi,
hi havia una cultura futbolística molt diferent.
Ara jo crec que el futbol s'ha convertit en un producte
de consum massiu i això fa que els clubs, els jugadors,
tothom hagi de cuidar molt la imatge
i hagi de cuidar molt la imatge que dona
de càrrecs als mitjans de comunicació.
Per això jo crec que és molt diferent
l'aptitud que es tenia davant de la premsa
per part dels jugadors i per part del club
en aquells moments fa molts anys que no ara.
Ara els clubs cuiden molt més tot aquest tema
fins i tot compten amb professionals com és el Xavi
que s'encarreguen de tota aquesta àrea
que jo crec que per un club actualment és molt important,
és vital la imatge que dona,
la imatge que dona com a club i la imatge que dona
cada jugador que forma part de la plantilla del club.
i aquesta és una circumstància que ha canviat molt
i que ara mateix és capital al món de futbol.
Jo crec que l'he explicat que hi ha dimensions molt diferents
perquè no és el mateix un club com és el Barça,
un club com és l'Espanyol, el Madrid,
o un club com és el Nàstic en aquests moments
i això fa que jo la meva professió en aquest cas
la visqui d'una forma molt diferent en aquest sentit
a la forma que tingui d'haver-ho un jugador com és el del Barça,
per parlar de qualsevol jugador del Barça,
el Xavi l'Iniesta o qualsevol jugador d'aquest tipus.
en un club com és el Barça o en un club com és l'Espanyol
hi ha una pressió molt gran,
hi ha molt seguiment per part dels mitjans
i hi ha d'haver-hi una organització,
hi ha d'haver-hi una estructura molt forta en aquest sentit
i s'ha d'aconsellir una mica la vida personal del jugador
amb el que deia abans,
que el club ha d'anematge,
els jugadors han d'anematge i han de sortir als mitjans
per promocionar el que és una empresa,
que al cap i a la fi l'Espanyol o el Barça en aquest moment
són empreses que viuen de la seva imatge.
Per això jo crec que en qualsevol dimensió,
la dimensió del Nàstic porta un matis que són molt diferents
a dimensions com la que tenen el Barça i l'Espanyol o el Madrid,
però en qualsevol caràs jo crec que és molt important
que el jugador, que també ha canviat molt la mentalitat,
abans no tenies aquesta mentalitat d'estar sempre a disposició
del que el club et proposés en aquest sentit
i ara jo crec que fins i tot el mateix jugador,
no al nostre nivell, però sí a gran nivell,
es veu com a un producte,
és a dir que ets un jugador de futbol,
però també has de cuidar la teva imatge,
has de cuidar les teves intervencions als mitjans
i amb això s'ha de conciliar tot,
és a dir, el que és el club,
el jugador com a persona
i la seva vida personal.
És a dir, que jo crec que en aquest moment
jo crec que tothom al món del futbol és conscient
d'aquesta interrelació que ha d'haver
entre aquests tres aspectes
i jo crec que això evolucionarà una mica més encara en el futur,
perquè aquest és el camí que ha pres el futbol actualment.
Santi, tu que has estat des de primera
fins a categories molt inferiors,
quina actitud ha de tenir un jugador amb la premsa?
Bueno, buenas tardes.
Bueno, yo creo que la relación que ha tenido
con los equipos Antonio Pinilla
es de más categoría que las que he tenido yo,
y en las categorías en aquello he estado
yo creo que la relación es más cordial,
una relación más de dos personas,
dos profesionales que están haciendo su trabajo
y que hay una ayuda mutua,
una ayuda de...
Unos salen en la premsa,
que en unas categorías, por ejemplo,
en segunda B, pues,
hasta cierto punto es positivo para el jugador,
y luego el jugador corresponde con una entrevista
o con una relación más cordial
que está fuera de lo que es, por ejemplo,
la figura del jefe de premsa o el jefe de comunicación,
quizá porque se ve más normal,
se ve más como una cosa de la vida normal.
Por eso no creo que se deba ver
como algo tan extraño, tan difícil,
la relación entre lo que es el periodista y el futbolista.
Yo creo que debe ser algo normal, algo cordial,
donde la profesionalidad tiene que privar por encima de todo,
donde se vea que nadie se quiere aprovechar del otro,
o sea, que no haya una relación de conveniencia.
Yo creo que es la clave de una buena relación
entre el futbolista y el periodista.
David, el punt de vista del periodista,
i a més d'un periodista que fa Barça,
que seguint la classificació del Javi Andreu
és de la categoria 1.
Sí, he fet uns...
Bona tarda a tots, eh?
I a totes.
Jo he fet...
Vaig fer 5 anys de la informació de l'Espanyol
i porto 7 anys fent la informació,
o sigui, seguint el dia de l'Io del Barça.
Evidentment no tenen res a veure,
sol la nit i el dia,
però tinc la sort de poder-les comparar
des de la primera línia.
D'entrada, el que us haig de dir és que si algun dia
us feu presidents o presidentes d'un club de futbol
tingueu en compte un perfil com el del Xavi Andreu.
Dic això perquè és molt important.
És molt important que la persona que estigui al front
d'un...
I més en els mons en què s'han retallat tant,
i ara us explicaré,
és del meu punt de vista,
la relació, s'ha desvirtuat tant la relació
entre el periodista i el club i el jugador,
és molt important que la persona que porta
un servei de comunicació d'un club professional de futbol
hagi estat un periodista de carrer.
Sovint en el futbol professional es dona el cas
que hi ha periodistes que simplement per afinitats
amb les persones que manen,
simplement per coneixer-se amb els presidents
o amb alguns dels directius que en aquells moments
regeixen als destins d'un equip determinat,
acaben sent caps de comunicació,
acaben tenint càrrecs de responsabilitat
en l'àrea de comunicació d'un club.
Aleshores, sí,
sempre serà molt millor una persona
a l'hora de dirigir un gabinet de comunicació
d'un club professional de futbol
que hagi estat periodista de carrer,
que hagi buscat la notícia,
que entengui des del club,
quan li toqui fer-ho,
com s'ha de buscar l'equilibri,
com deia el Xavi,
entre el que reclama la premsa
i el que naturalment el club ha de defensar.
Hi ha uns interessos que evidentment ha de defensar
i els ha de defensar,
però mimban el menys possible
les possibilitats del periodista.
una altra cosa que volia dir abans d'explicar,
el que a mi em sembla que són els factors claus,
un ja l'ha espantat el Xavi abans,
que és la massificació.
Crec que n'hi ha dos més, com a mínim,
evidents i claus,
però abans volia dir una cosa.
Jo crec que és una relació,
la periodista club jugador,
que ja d'entrada neix viciada,
com qualsevol relació entre dos o tres vincles
que tinguin interessos antagònics,
diferents, contraposats.
què és el cas?
És a dir, el periodista que busca.
Busca aixecar notícies,
busca vendre coses que la gent vol saber,
que busca el club, busca tapar-les,
busca que els futbolistes no s'empipin
amb coses que ells entenen que no han de sortir.
La nostra feina és absolutament diferent.
Des d'aquest punt de vista,
fins i tot en els clubs més petits,
per l'obligament,
petits o modestos,
però d'una primera divisió
on hi hagi una certa transcendència
i una certa capacitat
o una certa resonància mediàtica.
Fins i tot en els clubs més petits
la relació neix viciada,
perquè nosaltres fem una cosa
que no té res a veure
amb el que el club o el jugador defensa.
Aleshores, jo crec que la relació s'ha desvirtuat,
ha perdut encant,
s'han retallat molt els marges de creativitat
i de producció i d'accessibilitat
per part del periodista vers el jugador
i jo crec que la comunicació al final
ha quedat, sobretot en el cas del Barça,
ha quedat reduïda a la mínima expressió.
No només en el cas del Barça,
sinó en el cas dels grans clubs
del futbol espanyol,
en el cas ja des de fa molts anys
dels clubs més poderosos a Itàlia.
El Milan, per exemple,
els periodistes només poden ser
un dia a la setmana
als entrenaments de l'equip,
del primer equip del Milan,
a Milanelo.
La resta no hi van.
hi van un dia a la setmana,
hi ha roda de premsa,
parla un jugador, parla l'entrenador
i el partit.
Això, si es fa al Barça,
s'arma un sidral de consideració.
Això està passant a Itàlia,
amb l'Inter, amb la Juve,
amb el Milan des de fa temps.
Hi ha una nula accessibilitat,
ho hem tastat els propis periodistes
que ens dediquen a seguir el Barça i la Champions.
Cada vegada que han vingut equips italians
a rendir visita al Camp Nou
és que ha estat impossible
aconseguir ni mitja entrevista,
més enllà de les rodes de premsa
prèviament pactades.
Passa també a Anglaterra,
el que passa és que la cultura anglosaxona
és molt diferent
i s'ha d'aplicar el matís
que allà és una cosa acceptada i assimilada.
Allà ells entenen perfectament
que només van al camp quan hi ha notícia
i per això tantes vegades hem sentit
entrenadors i futbolistes professionals,
fins i tot espanyols,
que han anat a jugar a la Lliga anglesa
que t'expliquen que allà
pràcticament no hi ha seguiment en el dia a dia
i que només veuen els periodistes
un dia a la setmana
i després el dia de partit.
Per tant, és una cosa global,
amb els grans clubs,
amb gran repercussió mediàtica
i amb una massificació brutal,
que és el primer factor
que s'ha de posar damunt la taula
per entendre el que està passant.
El Xavi ho apuntava,
jo només puc dir que, per exemple,
fa 15 anys hi havia una ràdio només de Catalunya
que seguia el Barça
en tots els seus desplaçaments,
ara n'hi ha sis.
Això, si parlem de les ràdios,
evidentment hi ha fins i tot webs d'internet
que envien els seus responsables
o els seus ambiats especials als partits,
partits sobretot importants del Barça,
és brutal.
Jo he arribat a veure
en una roda de premsa prèvia
a un partit important de Champions del Barça
a la sala de premsa del Camp Nou,
que es va renovar fa quatre temporades,
doncs periodistes
de diversos països
asseguts amb el seu ordinador a terra,
com si fossin índios.
No hi cabíem.
Això passa sovint.
Això que fa que si el jugador ha de fer una concessió,
si el club ha de fer una concessió
amb un dels seus professionals,
n'ha de fer moltes,
perquè tampoc pot fer massa diferències.
Per tant, el jugador al final es blinda
i l'accessibilitat, com deia,
queda reduïda a la mínima expressió.
Jo n'apuntaria dos més, de factores,
al que apuntarà els xavidents.
Per mi hi ha un interès
i una voluntat evident dels grans clubs
de controlar tot el flux
i tot el poder de la informació.
Jo crec que en aquest sentit
les noves tecnologies han estat claus.
Els clubs, les pàgines web d'internet,
el que han aconseguit,
és a dir, a canvi d'un servei,
al Barça, per exemple,
doncs pots entrar un dia al pàgines web
i trobar-te un tall de veu
i si treballes amb una ràdio
doncs tenir la declaració pertinent,
fins i tot si ets de televisió també.
Una fotografia, si s'ha entrenat,
té to en solitari a la masia al matí,
ningú ho sap,
doncs hi ha una fotografia
pels companys de la premsa gràfica,
dels diaris,
dels mitjans de comunicació de premsa escrita, etc.
A canvi d'aquest servei,
és una excusa perfecta
que sembli un servei que ho és,
en definitiva ho és,
però a canvi el que aconsegueix
és blindar tota la informació.
Escolta'm, no, no vingueu
perquè to no parlarà,
no vingueu perquè no us deixarem
entrar al camp de la masia
per gravar Samuel Eto'o
mentre s'està entrenant,
perquè ja us enviarem
una fotografia de to
o ja us enviarem una imatge de to.
Clar, a partir d'aquí
l'habitació del periodista,
diguem-ne,
o sigui, es fa molt petit,
es redueix,
el marge d'activitat
és petitíssim.
Per exemple,
cada cop més barreres,
el Barça fins i tot fa,
des de fa dues temporades
ens han posat unes barreres
quan l'equip s'entrenen a la masia
en la zona que estem nosaltres,
abans tu podies accedir
als jugadors
quan sortien del camp de la masia
per dir que tal com et va,
t'has recuperat de la lesió,
com estàs,
i d'això,
sobretot els companys de la premsa escrita
en treiem molts temes
de cara a l'endemà
sense necessitat d'assistir
a una roda de premsa.
Això ja no existeix,
és a dir,
tu ja no pots,
oi, segurament l'Antoni
que ha jugat al Barça
alguns anys
se'n recordarà,
no sé si suposo
que havies entrat
al camp de la masia,
doncs,
que hi havia un mínim contacte
amb el periodista.
Ara, segurament també
perquè als jugadors
els hi molesta molt,
doncs el club ha decidit
posar unes tanques,
no podem,
o sigui,
només poden passar els càmeres
per gravar unes determinades imatges,
els càmeres
o els companys fotògrafs,
els periodistes,
no podem passar.
Parlen els futbolistes
per rotació,
no per ser notícia,
tu et pots trobar
que un dia
Ronaldinho és notícia,
però no et treu
una Ronaldinho,
et treu una Oleguer,
igual a tu no t'interessa
Oleguer,
però com que va
per rotació la plantilla,
doncs,
tu tens el que tens,
o sigui,
l'altre dia un company
em posava l'exemple,
és com si vas a un restaurant
a les 4 de la tarda
perquè se t'ha fet tard
i arribes
i, clar,
et comencen a tanxar coses del menu,
o sigui,
a retallar coses del menu
i et diuen
no, no,
això és el que hi ha,
doncs,
t'has de fotre els dos plats
que et posin a la taula
perquè no n'hi ha més,
doncs,
és un exemple
que pot valdre bastant,
és a dir,
t'interessa Ronaldinho,
t'interessa Deco,
però aquell dia
qui surt és Oleguer
o qui surt és Silvino
i te l'has d'empassar amb patates
perquè les coses funcionen així.
Abans,
fa uns anys,
per exemple,
els periodistes
podíem arribar a demanar
quins dos jugadors
ens interessava que sortissin
i s'accedia mínimament,
això s'ha esborrat del mapa
i, com deia,
grans restriccions
d'àrees a la instal·lació.
I un tercer detall
per mi també
molt important,
bé,
abans d'anar al tercer detall
us vull posar un exemple
molt ràpid
que ens va succeir
l'altre dia
amb un company
recentment.
El Barça està entrenant
des de fa uns dies
a la ciutat esportiva
de Sant Joan d'Espí
perquè ja
amb tot el virus FIFA
de les seleccions
internacionals
s'han quedat només
sis jugadors
del primer equip.
Aleshores,
la ciutat esportiva
que està pràcticament
en desús pel primer equip
per una sèrie d'eficiències
i també perquè als jugadors
no els agrada
deixar el camp nou,
és veritat que no hi ha
les infraestructures suficients,
doncs,
el C6,
o sigui,
normalment el primer equip
no hi va,
vaja,
no hi ha anat mai.
El que passa és que
al ser només sis jugadors
del primer equip
aquests últims dies
a Barcelona,
doncs,
el club va decidir
que era millor
que aquests sis
anessin al ciutat esportiva
i s'entrenessin
amb el filial,
l'equip de Pep Guardiola,
amb el Barça B,
que no passa a l'inversi,
com a mínim feien
entraments de qualitat.
Bé,
doncs,
l'altre dia un company
que no havia anat mai
a la ciutat esportiva
va trucar a primera hora del matí
per saber com s'hi anava,
perquè hi ha una mica
de confusió
perquè és a Sant Joan d'Espí
però s'ha d'agafar
una sortida després
de Sant Joan d'Espí,
en fi,
és una mica enrelassat,
no?
I va trucar al club
i se li va posar
una recepcionista
i li va dir
que ella no li podia dir
que havia de trucar
al servei de comunicació
per dir-li
per on s'ha sortida
per arribar
a la ciutat esportiva
de Sant Adrià.
És a dir,
és un esqueig lamentable
perquè és terrible
que un recepcionista
del Barça
no et pugui dir
per on has de sortir
de l'autopista
per arribar
a la ciutat esportiva
del Barça
però que reflecteix
el que us estic dient.
És a dir,
hi ha tanta obsessió
per polaritzar
tota la informació
del club
per no deixar
cap escletxa
al periodisme
que fins i tot
en aquests casos
ni se'ns pot dir
per on s'ha de sortir
per arribar
a la ciutat esportiva
de Sant Jordi d'Espí.
I el tercer factor
que volia posar
damunt la taula
i acabo
és la que jo crec
que és no l'autoritat
del club
cada cop més
sobre el futbolista.
És a dir,
el futbolista
s'ha convertit
en una estrella
meteòrica,
el gran futbolista,
el futbolista de gran club
a nivell internacional
s'ha convertit
en una estrella meteòrica
que potser fa 15 o 20 anys
devia favors a la premsa
perquè abans
els mitjans
parlàvem bé
d'un jugador,
el jugador es catapultava
i el jugador
aconseguia una renovació.
Ara un jugador
important
per aconseguir una renovació
no necessita
dels mitjans de comunicació.
El futbol s'ha globalitzat tant
que les actuacions
de Giovanni,
de Messi
o de Bojan Kerkic
es veuen
igual que les estem veient
nosaltres en directe
al Camp Nou
en aquell mateix moment
es veuen
a qualsevol lloc
del continent europeu
o a qualsevol lloc del món.
Això què fa?
Hi ha representants
de futbolistes,
hi ha agents
que es mouen
al voltant dels clubs
i això fa que
pràcticament
la incidència de la premsa
en aquest sentit
més enllà
de les portades
que es puguin fer
sigui molt petita
en relació
a anys anteriors.
Per tant,
el futbolista
es converteix
en milionari
molt ràpid,
pràcticament
no deu cap favor
a la premsa
i automàticament
passa a ser un cert
per damunt
del bé i del mal.
Em refereixo
al futbolista d'ara
de gran equip,
20, 21, 22 anys
que creix
molt ràpidament.
Per tant,
davant d'això
la premsa,
o sigui,
el periodista
que segueix
el dia a dia
del Barça
queda absolutament
en un segon pla,
en un segon pla,
la qual cosa fa
que pràcticament
com que es perd
tota accessibilitat
no puguis
realitzar-te
com a professional
com et pots realitzar
per exemple
seguint l'Espanyol.
L'Espanyol
també ha canviat,
també ha canviat,
evidentment.
Jo,
a la final de la Copa del Rei
del 2000,
a Mestalla
contra l'Atleti de Madrid,
recordo que vaig estar
jugant a cartes
amb Sergio González
i Quique de Lucas.
Un d'ells,
Sergio González
va ser titular
i fins i tot
ens vam jugar
una pujada a Montserrat
si l'Espanyol
finalment guanyava la final
que la va guanyar.
No vam pujar a Montserrat
per això.
I vam estar jugant
a cartes
el dia de la final.
Això és impossible
fins i tot amb l'Espanyol.
I el Xavi
em pot donar testimoni.
Però això va passar
el 2000
i estem set anys després
dient que és impossible.
Però fins i tot,
tot i amb això,
si parlem de l'Espanyol
parlem d'un cas molt diferent.
És a dir,
els periodistes
en un moment determinat
veiem sempre
com els jugadors
surten del camp,
ens hi podem acostar,
podem parlar,
podem treure un tema,
podem fer una entrevista
en un moment determinat.
És a dir,
hi ha una companyonia,
hi ha una relació
molt més cordial
com deia el Santi
que segurament
en el cas dels jugadors
del Barça
sota el meu punt de vista
s'ha perdut absolutament.
Això serà un debat
però deixeu-me preguntar-li
al Toni
que com que ha de marxar
ja a l'entrenament
però amb tots els elements
sobretot els últims
que comentava el David
em semblaria interessant
que ell ens expliqués
que ha estat a primera
durant els anys 90
l'any 90 amb el Barça
i després amb altres equips
i que va tornar
l'any passat a primera
el 2006
amb el Nàstic
si ha trobat moltes diferències
entre el que era
la primera de fa uns anys
a la Dara
i si realment
hi ha molta diferència
després entre ser un jugador
d'un equip de primera
i un jugador
d'un equip de segona
quan et relaciones
amb els mitjans de comunicació.
Home,
entre la situació
que està plantejant ell
David
i la que jo vaig viure
quan estava al Barça
hi ha un món
és a dir
que la situació
ha canviat molt
la relació
el que parlàvem
ja no és tan personal
no és tan natural
i jo crec que
en això
tome a veure
el factor aquest
que introduïu vosaltres
el tema de la massificació
és a dir
és difícil conciliar
posant-se també
en la pell del jugador
és difícil conciliar
la teva vida personal
i la teva vida
com a futbolista
amb aquesta necessitat
que té
d'atenció
als mitjans
de la teva persona
és a dir
és difícil
posar-te en la pell
d'un jugador
com el Ronaldinho
estar sempre a disposició
de l'atenció
que desperta
als mitjans
és a dir
poder estar sempre
donant la cara
i donant sempre
declaracions
sempre
és a dir
jo crec que
és complicat
és complicat
considerar tot això
perquè com dient abans
hem dit abans
que ha agafat
d'una dimensió tan gran
un club com és el Barça
que és difícil
per això jo crec
que els clubs
el que intenten
és dominar
controlar aquest flux
d'informació
que hi ha
al voltant
del mateix club
doncs instaurant
doncs
departaments
com és el departament
que porta
el Xavi
a l'Espanyol
en el cas del Barça
doncs és molt diferent
el món que jo vaig viure
era molt més
molt més personal
molt més natural
la relació era
molt més cordial
parlàvem amb els periodistes
sortíem i parlàvem amb ells
jo crec que aquesta relació
una mica de clientelisme
que tu parles
també hi existies
és a dir
a Joao també
s'apropava una mica
també
perquè potser
també li convenia
i jo crec que
això ara no es dona
per el que tu expliques
jo no
aquí al Nàstic
no visquem aquesta situació
és una situació molt diferent
jo vaig viure
com a curiositat
set anys
a Tenerife
i allò és un món
també
molt particular
a nivell informatiu
perquè t'has de tindre en compte
que a les illes
en aquest cas
a Tenerife
doncs
el Tenerife
era el màxim
informativament
no esportivament
sinó a tots nivells
era molt difícil
sortir als mitjans espanyols
la resta de la península
si no era
com van sortir
els anys
que van tindre
a Tenerife
que van fer
temporades
molt bones
llavors
hi havia un seguiment
per part dels mitjans
de Tenerife
que és molt diferent
del que tenim aquí
ahir hi havia
sis ràdios
que parlaven cada dia
del Tenerife
hi havia
quatre canals de televisió
locals
que parlaven del Tenerife
hi havia
tres
em sembla que eren
tres o quatre diaris
que parlaven cada dia
del Tenerife
i havien d'omplir espai
amb notícies del Tenerife
per això jo crec que
en aquest sentit
jo vaig viure també
una situació
en què tenia molta pressió
de la premsa
i a vegades era difícil
és a dir
donar
donar la cara
és a dir
donar la possibilitat
als mitjans
d'omplir
aquesta informació
però sempre mantenint
i tenint la teva
la teva peda personal
d'una forma
jo crec que
normal
és a dir
que de vegades
pel jugador
també és molt difícil
per això jo crec que
em poso
és difícil
però em poso
la pell de jugador
en aquest cas
i bueno
no és una situació
gaire acòmode
també tampoc per ells
per això jo crec que
aquesta situació
que es dona
a veure
aquesta pèrdua
de proximitat
de la relació
de la naturalitat
de la relació
entre la premsa
i els jugadors
jo crec que
és fruit
no només
d'aquest
una mica
endurciament
que hi ha
dels jugadors
que també hi ha
sinó
de la pròpia situació
és a dir
la situació
porta això
és a dir
és molt difícil
portar una situació
com és aquesta
en un jugador
com és el
no sé
el Ronaldinho
però dir-te'ho
i portar una vida
normal
portar una vida
senzilla
sense que
puguis
sense
estar tot el dia
pendent
que et truquin
que has de parlar
que estiguis
pendent sempre
de fer declaracions
als mitjans
jo crec que
em poso la pell
de jugador
i és difícil
en el cas
del Nàstic
l'any passat
vam viure
com una
situació
que va ser
jo crec que
especial
diferent
perquè
vam pujar
a primera divisió
el Nàstic
Tarragona
es va posar
el focus
d'atenció
del futbol espanyol
que feia
molt de temps
que no hi era
i jo crec
que els jugadors
el Xavi ho explicava
era una situació
nova per nosaltres
per la majoria
i la vam viure
com una situació
especial
ara han tornat
una mica
a la normalitat
però jo crec
que el club
com a club
que ha crescut
molt
els últims anys
jo crec que
entra una mica
en aquesta dinàmica
d'intentar controlar
el flux d'informació
tot i que
com deia abans
la dimensió
que hi ha aquí
de mitjans
és molt diferent
de la que parlem
del Barça
i d'espanyol
Jo he intentat
fer
més que una crítica
una constatació
d'una realitat
i d'una evolució
hem evolucionat
cap aquí
evidentment
hi ha coses
dintre d'aquesta evolució
que són més criticables
que d'altres
algunes s'entenen
molt més que d'altres
però globalment
ho he volgut fer constar
com una evolució
no com una crítica
i entenc perfectament
el que està dient
Toni
no sé si has de marxar ja
gràcies al Toni Pinilla
té entrenament
així que gràcies
per compartir
aquests minuts
amb nosaltres
gràcies
gràcies al Toni Pinilla
se va l'entrenament
a veure si guanyem
el proper diumenge
a la Bacete
a veure
s'han dit coses interessants
Javier
jo vull dir una cosa

a començar la funció
o sigui
si donem llibertat
als mitjans de comunicació
perquè puguin trucar
a l'entrenador
al president
als consellers
als jugadors
quan vulguin
i com vulguin
arriba un moment
que això se'm fa
un mal ús
perquè com parlàvem
a l'inici
no són
com deia el Toni
o el Santi
també ho he viscut
que a l'entrenament
d'ossassona
al Tajonari
allà hi havia
5 periodistes
això és assumible
però si n'hi ha 30
vol dir que
i no tots han vingut
perquè n'hi ha que no venen
i després truquen per telèfon
que és lo fumut
però si parlem
que hi ha 50 persones
cada dia
intentant
tenir tota la informació
d'un club de primera divisió
vol dir que són 50 persones
trucant
com diuen en castellà
a diestro i siniestro
fins que troben una notícia
i per tant
els clubs
el que intentem
és marcar una pauta
que moltes vegades
pot semblar
que és que coartes
la llibertat d'informació
no és veritat
el que intentem
és que si tu vols un jugador
truquis al departament de comunicació
clar
el nostre
és obert
està tot el dia operatiu
24 hores
i nosaltres
acompanyem els futbolistes
allà on ens demanin
o pactem amb el futbolista
que a les 5 de la tarda
estigui pendent
que el trucarà tal persona
i busquem
que el futbolista
tingui la seva pròpia vida personal
però que ens ajudi
a esportar
la imatge del club
heu de saber
que molts clubs
de primera divisió
ja estan incorporant
als contractes
dels futbolistes professionals
unes clàusules
que els obliguen
a fer una sèrie
d'actes socials
en bé de l'entitat
més enllà
que els hi agradi
o no els hi agradi
és a dir
es busca un llenguatge
que s'entengui
que no és una imposició
sinó que és una recomanació
però perquè
no només és atendre
els mitjans de comunicació
sinó respondre
a les necessitats
com a club
que tenim
d'estar presents
a la vida social
cultural
educativa
de la nostra zona
d'influència
per exemple
jo ara tinc un jugador
que està
al Sagrat Corba Druna
de Sant Boi
perquè ell va néixer a Sant Boi
que celebren els 125 anys
dels col·legis
de les Carmelites
no?
doncs
el JARC està fent
una conferència
amb 400 nens
i firmant allà
o dissabte
imagineu-vos
cap de setmana
lliure
vam haver de convèncer
aquest cap de setmana
hi havia una gran festa
social al barri
de Sant Nil de Fons
a Cornellà
nosaltres anem a Cornellà
al Prat d'aquí un any
i per tant
hem de començar a fer vida
al Baix Llobregat
no?
doncs
convèncer en dia de festa
que tenien dissabte i diumenge
que el dissabte al matí
Carlos Cameni
que ha d'entendre-ho això
ell és del Camerún
i ha d'entendre això
què significa per nosaltres
es passi tot el matí
amb una fira
a Cornellà
firmant autògrafos
i es va estar
una hora i mitja
amb una cua
que semblava la de la DINEM
o la de la societat social
a l'hora d'anar al metge
idale que te pego
idale que te pego
per tant
no només hem de treballar
l'aspecte
que els mitjans
tinguin el que volen
sinó que nosaltres
hem de convèncer
els nostres futbolistes
que també ens han d'ajudar
a ser presents
en la vida diària
allà on som nosaltres
per crear
caliu perico
si van a entrenar
i estan a casa
si guanyen
tot és molt més fàcil
però si no guanyen
nosaltres hem de continuar
amb la mateixa línia
perquè hem de mantenir
la nostra massa social
i hem d'intentar
engrandir-la
per tant és normal
que en aquests moments
els jugadors
els clubs intentem
posar-los un parapeto
no a l'estil
del que deia el David
al Barcelona
que és diferent
nosaltres hem de fer
posar aquest parapeto
però incentivar
que els mitjans
ens entenguin
per això què fem nosaltres
generar tot el dia notícies
cortar i pegar
que dic jo
els enviem la notícia
la foto
el que vulguin
el telèfon de contacte
i els anem donant notícies
perquè en lloc de buscar
un problema
ens posin aquestes notícies
en els ladillos
aquí que veig
l'estimada Cristina
en els ladillos
i l'endemà jo
quan agafo els diaris
i veig que tot el que jo he generat
surt als diaris
estic molt content
no estic coartant
la llibertat d'expressió
estic demanant
que entenguin
que el club
ja els hi donarà
tot el que volen
i que si necessiten
alguna cosa
que truquin
i que ens deixin
a nosaltres
organitzar
aquesta difícil convivència
entre les necessitats
del club
les ganes o no ganes
dels jugadors
a parlar amb els mitjans de comunicació
i les nostres
que és
fer els mitjans de comunicació
però també
en base
al que nosaltres considerem
que ens interessa
comunicar a la gent
de vegades
això no quadra
i per mi
és molt important
que comuniqui
el que fa el club
i pel periodista
potser
li interessa més
saber que hi ha
una mica de renou
entre un conseller
i el president
perquè no estan d'acord
amb la línia esportiva
és molt complicat
per tant
el que ara
els clubs eviten
en aquesta situació
de tenir
la informació
controlada
és evitar una cosa
que ha sigut
el gran xou
del futbol espanyol
molts anys
que és les filtracions
és a dir que
quan un jugador
encara no se sap
si vindrà al club
ja tothom sap
que l'està seguint
el club
alguns representants
truquen per donar
al periodista
la notícia
que el club
el vol fitxar
i tot això
ens acaba
complicant la vida
bé
estem en aquesta dinàmica
facilitar la informació
sí
però en ordre
i entenent
que el professional
del futbol
és futbolista
però a la vegada
també és persona
jo crec que la clave
és buscar l'equilibri
buscar l'equilibri
entre el que és
no dir al futbolista
vas a parlar
tots els dies
o et van a llamar
a qualsevol hora
no et van a deixar
intimitat
o dir-li
mira
vas a parlar
amb aquest medi de comunicació
sol
o tu no parles
tu sí
jo crec que
la clave és l'equilibri
i el modelo
que dice Xavi
del Espanyol
seria el más lógico
24 horas
y ellos dan
un poquito
la conformidad
pero
que todo el mundo
esté de acuerdo
hi ha informatius esportius
a primera hora del matí
i a dos quarts de dues
de la matinada
a Catalunya
hi ha cinc programes de ràdio
que encara no han acabat
i és clar
tothom vol
personalitzar el seu programa
i per tant
tu saps el que és
dir-li un futbolista
que ha d'entrar
a dos quarts d'una
de la matinada
clar
ara ja m'ha fet els pactes
ja és
xato
ho graves a la set
i fas veure
que és en directe
primer perquè si l'entrenador
sent que aquest noi
està parlant per la ràdio
a dos quarts d'una
quan arriba l'endemà
l'entrenament
té una sanció
i vosaltres ara moltes coses
que us penseu que és en directe
s'ha gravat a les sis
o a les set de la tarda
perquè
i encara hi ha ràdios
que el volen
aquests fenòmenos de Madrid
sobretot els que dirigeixen a Madrid
lo quiero en directo
lo quiero en directo
i dic com?
doncs xato
pues está durmiendo
es que está durmiendo
es que m'entiende
lo quiero en directo
i ara que hi ha programes
ràdios que són tot el dia d'esports
a les vuit del matí
ja volen
lo quiero en directo
bueno
ja se le va
que queris
bueno
però ja què fem amb un jugador
que visqui
ja tot el dia pensant
amb els mitjans de comunicació
és una feina bastant complicada
sí però aquí és on hi ha
Xavi
l'equilibri
que nosaltres
o sigui
jo crec que
no tot acaba
o sigui
no tot comença
i acaba en el jugador
i en el club
és a dir
el periodisme també
ha de fer un exercici d'autocrítica
i ser capaç
de reequilibrar-se
en segons les coses
és a dir
jo entenc
que abans existia
en fi
era moneda d'ús comú
voler els futbolistes
a dos quarts d'una
o a l'una a la matinada
per
en fi
una mena d'actuació
que va instaurar segurament
José María García
en el seu moment
va ser una mica
la bandera
o l'elit
dels programes de nit
tenir-lo en directe
doncs ara nosaltres
hem de fer un esforç
i entendre
que no se'l pot tenir en directe
que segurament
la major part de les vegades
tret d'alguna excepció
molt puntual
el tindràs a les 7 de la tarda gravat
o quan et digui el club
si això
ja ho entenem
també entenem
que moltes coses
que abans es personalitzaven
ara no es poden personalitzar
hi ha d'haver
rodes de premsa
és evident
que si hi ha una petició
per un president
o per un futbolista
de 30
de 15
18
o 30 periodistes
no el podem fer tots
amb entrevistes
individual
hem d'entendre
que s'ha de fer una roda de premsa
però al final
tens la veu
tens la informació
i tens el protagonista
el que passa és que
clar
la realitat de l'espanyol
és molt diferent
a la del Barça
perquè tu per exemple
des de fa temps
estàs fent una feina
des de comunicació
de l'espanyol
d'intentar col·locar
l'índex
de producte
espanyolista
més alt que puguis
als mitjans de comunicació
és a dir
jo et poso un exemple
jo ara estic a 4
fent televisió
però he estat molts anys
a la Com
jo a la Com
he tingut sempre
una gran relació
amb el president
de l'espanyol
Daniel Sánchez Llibre
jo vaig estar fent
durant 5 anys
el 30 de l'espanyol
i Sánchez Llibre
era
o la seva empresa
Conserves Dani
era patrocinadora
primer patrocinador
a més
amb una quantitat
d'economica
molt important
de les transmissions
de la Com
mai
pràcticament
mai es pot dir
tret d'alguna enganxeta
habitual
entre periodista
i president
vam tenir cap problema
però jo no vaig aconseguir
que
el president de l'espanyol
vingués mai
a un estudi
de Com Ràdio
jo crec que això
ja ha passat dos o tres cops
en els últims dos anys
és a dir
en un any i mig
i l'he portat tres vegades
ens trobem d'un club
que malauradament
en el començament
ja s'ha de dir
que afortunadament
perquè jo crec que està guanyant
4 en aquest sentit
però malauradament
fa uns anys
escolta'm
no veies futbolistes
als mitjans
als mitjans
en refereixo
sobretot a les ràdios
venien pocs futbolistes
almenys de primer nivell
als estudis de ràdio
el president de l'espanyol
no era un home
que ha deixat caure
exasivament
en els mitjans
almenys
en persona
i per tant
jo crec que és una feina
que des del club
des de l'espanyol
s'havia de fer
és a dir
que la proliferació
del producte
per això em van fitxar
no, no, clar
per això em van fitxar
sí, sí
és que el meu càrrec
no existia
és que jo no puc parlar malament
d'aquest home
perquè és un dels meus pares
el que s'entén
és que hi ha moltes diferències
entre el Barça i l'espanyol
o entre el Madrid
i altres equips
i el Deportivo
però clar
però és que el que volia dir
és que el Barça
ha passat l'ordre invers
jo per exemple
en un moment determinat
he trigat dos anys
a poder fer
un vicepresident econòmic
del Barça
una entrevista
i no perquè ell no volgués
sinó perquè algú no volia
tu creus que una emisora pública
com és la Com
que segueix el Barça
des de fa deu anys
que es gasta molts calés
ha de trigar dos anys
molts calés
en viatjar amb l'equip
ha de trigar dos anys
en fer un vicepresident econòmic
del Barça
un home important
dins de la Junta Directiva
del Barça
ostres
no pot ser
no pot ser
doncs clar
és a dir
és que és el camí invers
o sigui no és el dir
ja no és controlar el poder
de la informació
és que és
s'esgar-ho absolutament
aleshores si no fas inversions
amb els teus mitjans
és a dir per exemple
aquí tenim la Cristina
que d'aquí una estona
podrà
podrà dir la seva
encara que sigui una altra
però vull dir
ella porta molts anys viatjant
amb la selecció brasilera
per exemple
és una inversió
impepinable
és d'un punt de vista de mitjà
perquè aquí intervé
el factor econòmic
ella té una relació
molt important
per exemple
amb un dels grans jugadors
del Barça
que és Ronaldinho
clar
el mitjà que no pugui fer això
no és que te'n vagis
un terme a mig
el mitjà que no pot fer
aquesta inversió
no se'n va a un terme a mig
no
se'n va a la cua
se'n va a la cua
perquè el club
perquè el club
o sigui
no és que et retalli
el 50%
és que t'ho retalla tot
llavors clar
estem en l'ordre inversa
i l'espanyol està fent un camí
que el Barça
l'està recorrent a l'inversa
però això també
ens provoca molts problemes
perquè
imagineu-se no
aquesta fila d'aquí
que els veig
ja els veig manant
amb algun mitjà de comunicació
ella aconsegueix
que el president de l'espanyol
vagi a la seva ràdio
els 20 segons
que el president de l'espanyol
està parlant amb aquella ràdio
in situ
el que té al costat
que treballa amb una altra ràdio
em truca i diu
escolta'm
jo també vull el president
jo també vull el president
jo també vull el president
clar
com administres
establir
però 3 o 9 mesos
per administrar-ho
doncs clar
quins criteris
segueix el club
per dir
vaig a
enviar el president
amb una emissora
o amb un diari
depèn del club
depèn del club
això d'entrada
nosaltres
per exemple
depèn del seguiment
que em fa
aquella emissora
o que el mitjà de comunicació
el teu aquí
però quin criteri
fa el director
el director de comunicació
primer
no precipitar-se
si no t'ho demanen
si t'ho demanen
administres
però sobretot
estableixes uns ordres
de prioritat
en funció
de la importància
que aquell mitjà
dona al teu equip
clar
no aniràs
amb un diari
que et dedica
mitja pàgina
una vegada
el dia que se'n recorda
el que cada dia
te'n dedica
quatre
no vol dir
que hagis d'obviar
aquell altre
perquè el millor
aquell altre
és d'informació general
arriba a tot Espanya
fa una tirada
d'un milió
i clar
és que s'han de
després entrem
amb les transcendències
dos minuts
a com ràdio
doncs clar
és més important
que una ràdio gelida
això està clar
perquè gelida
només li toca gelida
ho dic perquè
hi ha molt pericons gelida
i tenen un programa
dedicat a l'espanyol
però també l'has de cuidar
a ràdio gelida
o a Tarragona
que tenim un dia a la setmana
que hi ha uns pericons
de tota la vida
que fan el seu programa
de l'espanyol
i els hem de cuidar
i encara que estiguem
a 100 quilòmetres
hem de pensar amb ells
perquè és molt important
no oblidar que a les comarques
de Tarragona
també hi ha molta gent
que fa l'espanyol
per tant us dic
que és molt complicat
i que quan arribéssiu
a ser periodistes
i algun dia
féssiu el salt
i us poséssiu
a haver de controlar
la informació d'un club
i establir les normes
de treball
amb els mitjans de comunicació
us adonareu
que cada un de vosaltres
sou un món
i que només penseu
en vosaltres
i clar
nosaltres
hem de pensar en el club
però clar
és molt difícil
arribar a tenir
a tothom content
ara sí que et diré
que com que nosaltres
tenim una necessitat
de créixer
i d'expansionar
la nostra marca
estem tot el dia
buscant solucions
el club tan gran
com pot ser el Barça
o el Madrid
doncs com que ja
tothom en parla
no s'ha de preocupar
d'administrar
aquesta dificultat
que tothom estigui content
i a part una altra cosa
és a dir
jo crec que la globalització
del futbol
del món en general
en aquest cas
parlem de futbol
ha fet molt de mal
als mitjans catalans
als mitjans de casa nostra
si parlem del Barça
per què?
doncs perquè ha arribat
un punt
que pel Barça
és molt més interessant
una entrevista
d'un dels seus jugadors
a World Soccer
una entrevista
de la RAI
que ara l'equip
que una entrevista
de Catalunya Ràdio
de Com Ràdio
o de Onda Cero
o de RAC1
i fins i tot
d'algun mitjà nacional
de televisió
com pot ser el meu
de 4
aquí a casa
o sigui
no té res a veure
us puc dir
per exemple
jo aquest any
vaig a l'estatge d'Escòcia
finals de juliol
sis dies
a Sant Andrius
hi va haver mitjans
de Catalunya
sis dies a Sant Andrius
us puc assegurar
que els viatges
del RAC
que és l'agència oficial
de Barça
baratos no són
són molts diners
després va venir
l'estat d'Àsia
la concentració d'Àsia
la gira
però l'estatge d'Escòcia
caríssim
com sempre
et gastes molts diners
en hotel
en viatges
en desplaçaments
en mòbils
etcètera
per fer la informació
hi van haver mitjans
de Catalunya
que no van fer
una sola entrevista
en sis dies
em van demanar
i se'ls va denegar
no en van poder fer
alguns mitjans
se'n van anar
buits
a Barcelona
i en canvi
per exemple
Enri
que era una mica
el seu bateig
amb el Barça
doncs
va fer un parell
d'entrevistes
a dos mitjans
internacionals
vull dir que
aquest és l'equilibri
que jo crec
que en aquests moments
existeix
al que jo em refereixo
i el Barça
crec que té
l'obligació
malgrat
és evident
que per la seva dimensió
és un club
que se li ha d'entendre
aquesta certa obsessió
per entrar
dins de la globalització
i per ser un club
cada cop més conegut
a qualsevol indret del món
és evident
però malgrat això
ha d'entendre
també que hi ha una tradició
aquí a Barcelona
aquí a Catalunya
d'uns mitjans
que fa anys
que segueixen el club
i que per tant
també els ha d'alimentar
i crec que això
no s'alimenta
i segurament
no passa només al Barça
passa també
a d'altres clubs
no s'alimenta
en la seva justa mesura
deixeu-me preguntar
pels dies de partit
i per l'entrenament
del dia a dia
perquè hem entès
i a més
alguns protagonistes
a les jornades
en els dos dies anteriors
així ens ho han explicat
després d'un partit
del Barça
surten els jugadors
a parlar
que vol el club
l'altre dia van sortir
dos jugadors
dos jugadors
els que vol el club
dos jugadors
i amb tot el respecte
n'he de dir
que dos jugadors
de classe mitja
per entendre'ns
els cracs
fa temps que no surten
què fa l'espanyol
en un dia de partit
bueno jo
aviam
el que fa ara
que no és el que passava
aquí tinc dos grans amics
jo estic content
perquè els jugadors
de l'espanyol
en un 96%
perquè sempre
hi ha el que surt
enfadat
o que no ha tingut
un bon dia
han entès
que el dia de partit
o el dia d'entrenament
han d'estar per la premsa
nosaltres hem establert
un canal
que teòricament
si no volen fer
per passar
per la zona mixta
han d'evitar
una porteta
amb dues persones
que els diuen
heu de passar per aquí
els jugadors
de l'espanyol
amb un 96%
surten a parlar
però el problema
el tenim
quan el jugador surt
i com que fas
la zona mixta
el primer l'agafa
i li posa l'auricular
directo per a Madrid
que a Ràdio Nacional
vale vale
i acaba
dos minuts
RACU
dos minuts
Catalunya Ràdio
tres minuts
com Ràdio
dos minuts
cop i mira mar
dos
i el tio que com porta
14 minuts
et mira i et diu
me voy
i després comencen
les teles
una en català
una en castellà
les ràdios
una en català
una en castellà
o sigui
que és complexa
però nosaltres
per això que deia el Xavi
es va portar a la zona mixta
en el Barça hi havia
això abans passava al Barça
no
fa tres anys
no és una broma
és que clar
vosaltres a Tarragona
el dia de Tarragona
fa tres anys el club
va decidir que faria
totes les emissores nacionals
clar
el fons de Tarragona
que tenien 18 mitjans
la diferència és entre jugar primera
o jugar segona
que clar
canvia molt
o sigui
fa tres anys
el club
per exemple
en el cas del Barça
va decidir que faria una zona mixta
cada setmana
o sigui
una zona mixta
que segurament
si el Barça jugava dissabte
es faria dijous
si el Barça jugava diumenge
es faria divendres
va
va durar quatre dies
en part
per això que deia el Xavi
nosaltres hem tingut un problema
molt greu
que ha sigut que
esclar
com que som un club tan planer
i tan familiar
a Sant Adrià
on l'equip entrena
no hi havia cap zona
acotada pels futbolistes
el futbolista arribava
aparcava el seu cotxe
i després dels entrenaments
davant del seu cotxe
sobre el capó
asseguts
hi havia seguidors
periodistes
i esclar
ostres
i els jugadors
els jugadors van dir
estolta
que ja no som un club de pandereta
que hem jugat
a la final de la Copa a la UEFA
que portem dues copes del rei
amb sis anys
que ens volem consolidar
en l'elit del futbol espanyol
jugadors internacionals
comencen a viatjar
parlen amb els seus companys
del Madrid
de l'Atlètic de Madrid
del València
diu
però què hacéis vosotros
si allí ni los vemos
a los periodistes
ens diu
acotem
una zona
que no puguin passar
ni els periodistes
ni els aficionats
perquè era tremendo
la gent els esperava
seguts al capó
més d'un
hagut d'anar a planxa
i pintura
i pintura
perquè l'hem fotut
del cotxe
a més
com que són cotxes
d'alto disseny
les ratllades
es nota molt
el Ferrari
el Porsche
es nota molt
ara veureu
quan nosaltres
el cap de seguretat
i manteniment
analitzant la situació
amb unes obres
que s'han de fer
planta una vall allà
i per primera vegada
d'història
en 107 anys
la premsa
no pot estar
assegut al capó
del cotxe
del jugador
els aficionats
remugen
però no té
transcendència social
perquè són sempre 50-100
els que venen
però els periodistes
he aconseguit
trobar la solució
hem creat
una barrera
que no passa
a l'afició
els periodistes
tenen la seva zona mixta
allà asseguts
amb un parasol
unes tauletes
clar clar
perquè
quan els jugadors
surtin
els obliguem a sortir
per allà
surten un 92%
perquè sempre hi ha
2 o 3
que no surten gaire
però el cotxe
ha de passar per davant
de tots els periodistes
i amb aquesta manera
hem aconseguit
que ells demanen
qui volen
els jugadors surten
i ja saben
qui els espera
però és complicat
perquè els jugadors
ara almenys
tenen un pàrquing
per deixar els cotxes
sense que quan acabi
l'entrenament
es trobin
la senyora de turno
amb els seus fills allà
assegut al capó
o el periodista
que l'espera allà
i potser
ell no té ganes
de parlar amb el periodista
és a dir
és complex
nosaltres en aquest aspecte
intentem donar facilitats
però a la que retalles
una mica
el que ha passat abans
a la gent
li costa entendre
ara els aficionats
estan molt enfadats
perquè no poden estar
demanant l'autògraf
a la porta
del jugador
i estan una mica
enfadats
però han d'entendre
que els jugadors
tenen la seva vida
i que allà van entrenar
és la seva professió
jo no crec
que aquí
a Caixa Tarragona
els clients
de Caixa Tarragona
puguin entrar aquí
als serveis centrals
i escolti
que jo vull saber
com tinc la meva llibreta
i vulgui parlar
amb el director
de la promoció
que estiguin fent
haurà d'anar
a la seva sucursal
fer cua
i tindrà un vidre
i quan li toqui
parlarà
doncs això és una mica
però sense arribar
a aquests límits
un recorregut
perquè pugui passar sempre
per davant de tots els periodistes
i aquests puguin decidir
si l'entrevisten
o no l'entrevisten
Santí, tu en categories inferiors
vas notar
de totes maneres
l'evolució del nàstic
perquè tu
coincidís en una època
en què el nàstic
anava pujant
Sí, però
aquí en Tarragona
ha sigut
totes vegades
molt tranquil
jo crec que la relació
quan es subia
a segona divisió
la primera vegada
en el 2001
seguia una relació
pràcticament
No va canviar
de segona B a segona A?
No, aquell any no
altra cosa és que l'any passat
segona se mantenga
la del año pasado
però hasta ahora
no había cambiado nada
no es diferente
el Barça o el Español
yo creo que es totalmente diferente
Són mons diferents
Però són amb 10 anys
fa 10 anys
en els viatges del Barça
els jugadors
s'aixecaven
parlaven amb els socis
que viatxaven
feien fora les hostesses
agafaven el carrito
parlaven pel magàfono
això estic parlant
de fa 10 anys
hi havia una relació
és que ha canviat la mentalitat
això va molt ràpid
això del món
en 5 anys
tot canvia
això ara
és impensable
El David ha parlat
de la nulla autoritat
dels clubs
jo m'imaginava
que parlava sobretot
dels clubs
sobre els jugadors
De la nulla autoritat
dels clubs
sobre els jugadors
Això a l'espanyol
el cap de premsa
de l'espanyol
té autoritat
sobre els jugadors
per dir
escolta
vols dir el Rafa Ramos
jo tinc la sort
que tinc un grup
el Rafa Ramos
ho intenta
per això nosaltres
hem pres una altra decisió
que és
com aconseguim
que el professional
pugui expressar
el que sent
el club
i hem creat la figura
del responsable
d'atenció al jugador
que és un jugador
de waterpolo
professional
medalla d'or
als Jocs Olímpics
Dani Ballar
amb un palmarès
increïble
per tant
jove com ell
o bé
clar el Dani
que va fent anys
també
però vull dir
jove
que els entén
i per tant
ara els jugadors
tenen una persona
que tot el dia
els està assessorant
els està ajudant
a entendre
tot això que fem
i entre el cap de premsa
i el responsable
d'atenció al jugador
hem doblat esforços
a fi que el jugador
se senti primer
respaldat
recolzat
que se senti defensat
però a la vegada
que interpreti també
el que li demanem
que és que ens ajudi
a millorar la imatge
del nostre club
per tant
què vol dir
que cada vegada
l'estructura del club
ha de ser més grossa
més professional
vol dir que
més diners
que s'han de tenir
per poder
mantenir tot això
és a dir
perquè els mitjans
de comunicació
estiguin ben tractats
també el club
ha d'assumir
una despesa
molt més alta
de la que fa 10 anys
hi havia
perquè jo me'n recordo
quan vaig començar
a Ràdio Sabadell
que jo anava a fer
els partits del Sabadell
a segona A
a segona A
no a tercera
a segona A
vestit
amb el xandall
del Sabadell
amb el coixí
perquè abans anàvem
autocars
Sabadell al Geciras
i vinga
jo anava a l'hotel
i encara me'n recordo
un dia a Granada
que a l'hora de recollir
la clau
l'endemà al diari de Granada
una gran foto
que posava
los jugadores del Sabadell
haciendo el check-in
en el hotel
no sé qué
i el jugador del Sabadell
era jo
tacataca
això ara
ho expliques
aquí hi ha companys
que tu saps perfectament
que a Tarragona
això també ha passat
i aquests equips
de la classe
no té res a veure
però estic parlant
només de fa 10 anys
no han passat
ja està al món tots
vull dir
que no estem parlant
d'una cosa
que m'explica
la bola
i amb aquests antecedents
de fa 10 anys
quina previsió
podem fer
David
cap a on anem
no no
jo crec que el gran repte
el que passa és que
estic
o sigui
soc molt pessimista
ja
en aquesta qüestió
però per mi
el gran repte
hauria de ser
aconseguir
que el futbolista
que el professional
entengui
que atendre la premsa
forma part
de la seva feina
i crec
que això
no s'ha aconseguit
mira
fa 3 anys
un membre
del departament
de comunicació
amb el que vam tenir
un dinar
crec que era
en un moment
en què
la comunicació
del Barça
feia una ronda
amb diversos mitjans
de comunicació
en aquest sentit
em va parlar
que
el gran objectiu
de l'apartament
era
reducar
el vestidor
o sigui
va fer servir
exactament
aquesta paraula
reducar el vestidor
reducar els futbolistes
en el sentit
de dir
escolta'm
a partir d'ara
que entenguin
era quan es va
crear la possibilitat
de fer una zona
mixta
setmanal
que després
va donar
4 telenotícies
que a partir d'ara
entenguin
que no passa res
perquè cada dia
facin una o dues
entrevistes
no passa res
espera
i aleshores
espero
jo crec que
espera que
digues dies
digues dies
però és que
però és que
no exacte
si acabes
et dono 30 segons
perquè si no
no podria
el que vull dir
sort que el sentís
al mig
acabo
acabo
perquè jo parlaré
d'un personatge
que trencarà això
llavors
la pregunta que em feia el Ricard
jo crec que aquest
seria el gran repte
però soc absolutament pessimista
crec que no s'aconseguirà
perquè és que al jugador
no li interessa
abans deia
abans s'explicava
el jugador
professional
de primer ordre
quan parlem d'una o dos
o tres o quatre
abans parlava
la pregunta que feia el Ricard
els futbolistes
del Barça
que surten
a la zona mixta
els dies de partit
dos o tres
com a molt
i després en cada entrenament
surten els jugadors
que diu el club
clar
ja ho he dit abans
a l'espanyol
es fa una ronda
amb els periodistes
i s'arriba a un acord
no sempre satisfactori
això ja ha passat a millor vida
fa temps al Barça
és a dir
fa uns anys
sí que se't preguntava
ara no
ara arribes
i insisteixo
la notícia és etó
o qui sigui
i et surto la guia
per exemple
t'hi haurà 30 segons
home és que clar
s'ha desviat el tema
no, acabo molt ràpidament
aleshores
jo penso que
el gran objectiu
hauria de ser
que recuperar
el professional
que entengui
que escolta'm
guanyes molts diners
els mitjans
parlen molt de tu
els seguidors
també gràcies a la feina
que fan els mitjans
et segueixen molt
i per tant
això ha de tenir
un
o sigui
ha de revertir
també
pels mitjans
i ha de tenir
una contraprestació
i no passa res
perquè un professional
faci una o dues entrevistes
al dia
no passa res
escolta'm
que entrenen una hora
i mitja diàries
tampoc entren tant
m'entens
hi ha futbolistes
del Barça
que no cada dia
fan entrevistes
i hi ha moltes
moltíssimes peticions
tu puc assegurar
i jo crec que això
ara per ara
consta
com una batalla per dur
ja vi
i donem pas
al públic si vol parlar
jo crec que vosaltres coneixeu
que l'espanyol té un entrenador
educat
universitari com vosaltres
magnífic
magnífic
que es diu Ernesto Valverde
Ernesto Valverde
Pròxim entrem al Barça
Per favor
estem molt bé
no em toquis la moral
que deixem disfrutar uns anys
Ernesto Valverde
no
no anava mai
a cap mitjà de comunicació
o sigui
l'Eresto Valverde
l'heu vist en una ràdio
l'heu anat a veure
l'heu vist a la tele
a l'estudi
l'heu vist
en un set
el que sigui
ara aquest any
ja canvia això
però esclar
t'hi imagina't
una persona
tan bona persona
tan professional
que el primer que et diu és
jo no vull a los medios
que vengan
ara
que vengan aquí
que l'haga o lo que quiera
una hora i media d'entrevista
però se n'aniria
després de l'entrenament
lo que quiera
que me quieran preguntar
por mi vida
lo que quiera
em sembla magnífic
això
clar
ara
però els mitjans de conxió
em diuen
home jo vull a Valverde
ara imagina la televisió
aquí li tenim cedit
els drets audiovisuals
que ens paga una millonada
i et diu
como que Valverde
no quiere venir al gol a gol
com és que
en aquest cas en català
com és que Valverde
no vol venir al gol a gol
i li has d'explicar
bueno
també hem millorat
és a dir
aquella paraula
que feia el servici
abans de reeducar
jo crec que
si a l'ambient del vestidor
expliques
el que el club necessita
i fas tot el possible
perquè ells estiguin
recolzats
amb el fet
que no estiguin
amb un bombardeig constant
de trucades
i puguis organitzar-ho
al final
les coses s'aconsegueixen
amb un club
diguem
no de top
ten
sinó d'elit
com és l'espanyol
i evidentment
amb un club com el Nàstic
que consolidat en el futbol espanyol
sempre pensant
en tornar a estar primera
jo crec que al final
s'ha de trobar
la solució
de tots aquests problemes
perquè tornem al mateix
d'esquena
no ens hi podem posar
els mitjans de comunicació
són el poder
però ells també han d'entendre
que el poder
s'ha d'administrar bé
i que no poden demanar
duros a quatre pessetes
i que han de saber
que el que demanen
és assumible
pensa que aquests dies
aviam
Espanyol-Real Madrid
posa un exemple
d'un nom d'un poble
que perquè no pugui sortir
tu creus que a mi em pot demanar
i enfadar-se
si no li dono una acreditació
per estar a la zona de premsa
Ràdio Sant Vicenç
de Castellet
vull dir
atenció
on som
hi ha gent
hi ha periodistes
no no és aquest el cas
he posat un nom d'un poble
que conec molt
però que no té res a veure
perquè no és aquest el cas
però gent
que no pot demanar
vol anar a veure
els partits de futbol
vol tenir el seu passe
vol trepitjar la gespa
vol tenir el jugador a prop
hem arribat a la massificació
dels mitjans de comunicació
que de vegades fa que
paguin justos per pecadors
nosaltres almenys
intentem trobar solucions per tot
perquè com que estem en un camp
que és tan gran
i cap tanta gent
com el senyor Rogelio Rangel
sap perfectament
no passa res
però quan anem a Cornellà al Prat
haurem de començar a posar també
barreres
perquè no hi ha cap tothom
perquè hem d'administrar
tenim com més socis possibles
com més llotges
a la gent que paga molt
perquè això és futbol
això és diner
i els mitjans de comunicació
no es poden quedar
amb el 14% de la tribuna
perquè totes les ràdios
que vulguin
puguin venir
a cobrir el partit
més enllà que sàpigues
si en parlen o no en parlen
perquè tu saps
les ràdios que retransmeten
però el que et demana
una acreditació
perquè té el carnet de periodista
i vol venir
et munta un xou
si no li dons una acreditació
per venir al partit
i per tant us dic
que la nostra feina
no és tan fàcil
els mitjans grans
no tenen problemes
perquè està establert
una línia de col·laboració
Tenim un micròfon
i un petit torn d'intervencions
perquè de seguida
començarà la setmana taula rodona
Preguntes concises
si pot ser breus
Hola, bona tarda
la meva pregunta
és pel Xavi Andreu
Gràcies
I ahir a aquesta mateixa taula
es va comentar
que per la massa social
que arrossega l'espanyol
és un equip
amb una representació massiva
als mitjans de comunicació
Creus que és així?
Massiva vol dir
que hi estem molt
Sí
Estic molt content
Estic molt content
Vol dir que la bona feina
Que valgut la pena
Un dels ponents
va dir que
l'espanyol
és el club més
sobre representat
en els mitjans de comunicació
per la massa social
Ara hauríem de començar
a fer les anàlisis
És evident
que
com que això s'ha presentat
al Consell d'Administració
es pot dir
de la meva arribada
als primers sis mesos
hi va haver un augment
d'un 200%
des de la passada temporada
hem arribat a tenir
un 425% més
de presència mediàtica
sense comptar
les retransmissions
perquè és clar
al cap de setmana
si el Barça i l'espanyol
juguen a part
hi ha moltes emissores
importants de Catalunya
que també donen l'espanyol
si juga el Barça
després nosaltres
som minuto de juego
resultado
i el Nàstic
minuto de juego
resultado
però això
com que són empreses
privades
tenen dret
a fer el que vulguin
qui era el que va dir
que nosaltres estem
només per enviar-li
una carta d'agraïment
Ja t'ho diré
Un moment
només et diré
l'espanyol
en aquests moments
ha tingut
aquest any
5.000 socis nous
arribarem a 29
d'aquí
dos o tres mesos
si deu vol
29.000
segons un estudi
de la Generalitat
hi ha 500.000
catalans
que sintonitzen
amb l'espanyol
què vol dir
que estem massificats
o sigui
jo no demano
que parlin de mi
sinó que són vosaltres
que demano
jo intento que parleu
però
cada vegada
hi ha més gent
que s'enganxa
ara tenim un programa
de l'espanyol
a Canal Català
després de 23 anys
TV3
ha fet
un gol a gol
dedicat a l'espanyol
i ara
et vaig a dir una cosa
que els culers diran
no pot ser
torno a dir
que això està
és públic
l'estudi
d'audiències diàries
és públic
el segon gol a gol
el primer va ser
va haver una diferència
com és lògic
entre l'espanyol
i el Barça
però no tan gran
però no sé
què ho he d'explicar
el segon gol a gol
amb Riera a l'estudi
és evident
que el gol a gol
del Barça
és d'una hora
per tant
amb una pausa
de publicitat
i això
perjudica
el mantenir l'audiència
perquè quan hi ha publicitat
la gent juga
amb el zàping
però el gol a gol
espanyol
de segona edició
va tenir més audiència
que el gol a gol
del Barça
que havia jugat
a la Barça
a la 5
amb l'Atlètic de Madrid
correcte
en el sentit
de vegades
de vegades
passen coses molt rares
agraeixo que pensis
o que aquest tertulià
que va estar aquí
pensi
que nosaltres estem
sobredimensionats
en quant a la sortida
dels mitjans de comunicació
perquè et diré
que totes les protestes
que cada dia
és d'aguantar
tots els socis
perquè nosaltres som
un club temporal
que tenim un canal soci
24 hores
on tots els socis
poden entrar
i online
ens diuen el que pensen
i nosaltres els hi hem de contestar
el que els hi hem de contestar
doncs
la gent encara se'ns queixa
que consideren
que tot i aquest esforç
i aquesta massificació
que tu veus
o que aquesta taula
algú va dir ahir
la veritat és que la gent de l'Espanyol
encara considera
que està maltractada
en la lucha estoy
però agraeixo moltíssim
però això
això de les audiències
no és tan estrany
és a dir
jo per l'experiència que tinc
els anys que vaig estar fent
l'Espanyol a la Com
i en general
l'Espanyol a la Com
aquests dos últims anys
ha tingut puntes d'audiència
sempre bastant més a la basca
que el Barça
i això no passa només a la Com
sinó passa a tant d'altres mitjans de ràdio
per què?
perquè jo crec que
l'espectre radiofònic
relacionat amb l'Espanyol
és inferior en número
que el relacionat amb el Barça
és a dir
el Barça té un mercat
molt més saturat al diàl
hi ha molt més producte de Barça
també en transmissions
que no pas
pel que fa a l'Espanyol
i això fa que
primer
un moment que estan dos periodistes
apuntant i demà no puc anar a treballar
jo ja
ah bueno
no
i això fa
ràpidament dic que
això fa
que d'entrada
primer
hi hagi un mercat molt més ampli
en el cas de l'Espanyol
per ser explotat
punt número 1
i punt número 2
crec que en general
el soci de l'Espanyol
precisament perquè històricament
no se li ha donat
un número de productes
tan elevat
com segurament ha tingut
el soci del Barça
és molt més agraït
i per tant
quan hi ha una iniciativa
d'aquest Pipus
s'hi apunta molt més ràpidament
i una altra consideració
a nivell publicitari
l'Espanyol
és un club
que sempre
ha estat
com deia el Xavi
molt més familiar
ha tingut
al seu entorn
molts més
mecenes
posem aquesta paraula
que no pas
el Barça
gent
que es guanya molt bé
la vida
que treballa
al mercat publicitari
i que per tant
sempre ha invertit
molt més
publicitàriament
en els productes
de l'Espanyol
que no pas
en els productes
de l'Espanyol
perquè l'Espanyol
és una societat anònima
esportiva
i el Barça
és un club de futbol
per tant
què fem nosaltres
tenim
persones que han sabut
encaminar
el seu
ambient professional
amb l'èxit
i per tant
són gent
amb poder adquisitiu
molt alt
com deia el David
i que són els que
ens ajuden
a patrocinar
la nostra presència
en molts mitjans
de comunicació
i que gairebé
com un favor
inverteixen publicitàriament
perquè l'Espanyol
tingui presència
exacte
per tant
quan veus
la informació
d'Espanyol
què sents
Terradelles
Quad
Dani
Tal
Don Balón
Pim
Pam
Pum
què passa
per què
d'aquesta manera
ens assegurem
que hagin de parlar
de nosaltres
per tant
estaràs amb mi
que tontos no som
a veure
una altra pregunta
que ja anem fora de temps
a mi m'agradaria
fer més
que una pregunta
una reflexió
a veure què en penseu
sobre el que hem estat dient
jo
no entenc massa
de futbol
estic d'acord
en que
els jugadors
han de tenir
la seva vida pròpia
la seva intimitat
però també veig
que cobren
molts milions
d'euros
molts diners
per xutar
una pivota
jo també ho veig
i també veig
que no volen
fer entrevistes
però molts
estan
i clar
hi ha el interès econòmic
de fer publicitat
aquí
fer publicitat allà
no sé què en penseu
d'això
però ve que això
que cobren
molts milions
i no crec
que sigui tan difícil
fer per a
com que
ve
cinc entrevistes
en un dia
és la meva
reflexió
breu
alguna resposta
David
sí
no estic
amb tots els respectes
t'ho dic
i carinyo
no estic
en general
mai d'acord
amb aquesta frase
que per mi
frivolitza el futbol
que és que
guanyen molts diners
per donar xuts
a una pilota
si tan fàcil fos
jugar a futbol
no guanyarien tants diners
vol dir que
i només cal mirar
els índexs
d'arribada
dels jugadors
del planter
de qualsevol club
de primera divisió
els que arriben
i els que es queden
pel camí
si realment fos tan fàcil
arribarien molts més
dels que finalment
acaben arriben
no es pot tractar
el futbol
des de la vessant
de dir
és que
guanyen molts diners
per donar
cops a una pilota
perquè al final
no dones cops a una pilota
la pilota s'ha de tractar bé
la pilota s'ha de saber passar
s'ha de tenir una tècnica
s'ha de tenir una capacitat
s'ha de tenir una habilitat
que evidentment
està molt més remunerada
que altres habilitats
és veritat
però amb això
no s'hi pot fer res
és a dir
és la llei
és el mercat
la llei
de l'oferta i la demanda
o sigui
hi ha molta gent
que ho segueix
molta més gent
que no pas
l'arquitectura
per dir alguna cosa
que segurament és un art
però no hi ha tanta gent
que n'estigui pendent
i per tant
el que és més lògic
és que molts més futbolistes
guanyin molts més diners
fins i tot els de classe mitja
guanyin molts més diners
que els grans arquitectes
que hi puguin existir
tu has vist un esdeveniment
no podem tractar-ho
des d'aquest punt de vista
tu has vist un esdeveniment social
que faci anar
a 40.000 persones
a veure una cosa
que no saben ni si guanyaran
per tant
no només és xutar una pilota
deu haver-hi moltes altres coses
i per tant
un partit de futbol de la Lliga Espanyola
es veu a gairebé tot el món
dir gairebé
perquè hi ha gent
que no pot veure la tele
desgraciadament
perquè tenim un món
molt complex
i no tothom té la vida
que tenim nosaltres
per tant
això del futbol
no m'ho expliquis per què
però hi ha partits
de primera divisió
de segona divisió per la tele
de segona divisió B
per la tele
partits de tercera divisió
per la tele
alguna cosa passa
perquè si no
no ho farien
per primera catalana
per internet
per primera catalana
per internet
una altra pregunta
si us plau
serà l'última ja
la meva pregunta és pel Santi
que com a jugador de futbol
aquesta massificació
dels mitjans
i l'opinió que genera
l'opinió que arriba a ser pública
com afecta
i si afecta personalment
al jugador
al club
en personal
i com influeix
sí que afecta
i el que te diga
lo contrario
miente
o sea
futbolista
ser de primera
ser de segunda
ser un supercrack
lo que te digan
los medios de comunicación
a ti te afecta
como futbolista
y como persona
te afecta
en tu casa
en tu trato diario
en tu relación
con tu mujer
o con tus hijos
y en el campo
te afecta
en cuanto
no juegas
con la misma tranquilidad
sabiendo que has
estado criticado
como sabiendo
que tienes la confianza
de la prensa
y del público
y eso es así
y el que ya te digo
hay futbolistas
que dicen
no yo no leo la prensa
mentira
todo futbolista
después del partido
lee la prensa
y somos a veces
tan tontos
de que tú has jugado bien
y tú crees
que has jugado bien
vas a la prensa
me ha puesto un cero
y te vas a casa
diciendo
pues he jugado mal
y al revés
y al revés
tú te vas a casa
diciendo
he jugado fatal
y vas a la prensa
al día siguiente
hombre pues
no me ponen tan mal
pues igual juego bien
y tú mismo
te engañas
y tú mismo
te crees
lo que dicen de ti
y es así
y el que te diga
lo contrario
se miente
un día podríamos hacer
una traula rodona
d'experiències
d'errors
en los mitjans
de comunicación
que riuríem
molt
yo em deixes
10 segons
sí acabem ya
10 segons
només dius
que
com que som un club obert
si teniu algun dubte
entreu a la pàgina web
contacte
tindreu allà
fins i tot aquí
no no no
fins i tot aquí
jo respondré personalment
a totes les inquietuds
que tingueu
que estamos en Tarragona
i allò el Barça
i el Nasti nada
perdona
si hi ha més de 30 peticions
o has de fer
roda de prensa
no hi ha cap problema
perdona
jo vivia la defensa del Nasti
així acabem
aquesta taula rodona
recordant que
l'Antoni Pinilla
ja ha estat els primers minuts
però que després
ha hagut de marxar
perquè l'entrenador
li ha posat
l'entrenament
a les 5 de la tarda
en una hora
que no estava prevista
agraïm
l'Antoni Pinilla
en la primera part
de la taula rodona
agraïm també
al Santi Castillejo
que ens ha ajudat
a tenir aquesta visió
de jugador
li hem demanat
la seva intervenció
a última hora
ell ha estat uns quants anys
amb el Nasti
i és una persona
molt vinculada al futbol
des de fa moltes temporades
gràcies a l'Antoni Pinilla
i al Santi Castillejo
i gràcies també
al Javier Andreu
i al David Bernabéu
perquè des de perspectives
molt diferents
ens han aportat
una mica de llum
sobre aquestes relacions
sempre complexes
entre futbolista
club
i periodista
gràcies
i d'aquí 5 minuts
tenim ja la segona taula a punt
gràcies
tres taules rodones
tenim el programa
el sempre nàstic
a partir de les 8
que per cert
recordem que
farem una mena de trobada
de tots els periodistes
que han fet informació esportiva
a Tarragona
ara que la fan
i que l'han fet
en els últims anys
i tenim encara
moltes coses
així que
us presento ràpidament
i que es vagi incorporant
la resta de públic
us presento ràpidament
els quatre convidats
en aquesta taula rodona
que hem titulat
la rivalitat
Barcelona-Madrid
perquè d'alguna manera
representen mitjans de comunicació
perspectives
o sensibilitats diferents
tenim aquí el Tomàs Guas
nascut a Barcelona
fa 54 anys
llicenciat en periodisme
per la Universitat Autònoma
subdirector i delegat
del diari
ASA Catalunya
en premsa
va començar
amb diferents mitjans
semanaris locals
també en un diari
de l'època franquista
com el Solidaritat Nacional
va començar també
amb Mundo Deportivo
en Ràdio Col·labora
segur que el podeu escoltar
al Carrussell Deportivo
i al Larguero de la Ser
i també en el versió RAC1
d'aquesta mateixa emissora
i en televisió
col·labora amb el Força Barça
de 8 TV
i abans ho havia fet
el Rondo de Televisió Espanyol
d'Espanyol a Catalunya
i el Maracanà
de Canal 4
també tenim Cristina Coberra
nascuda a Barcelona
fa 39 anys
llicenciada en periodisme
per la Universitat Autònoma
de Barcelona
va començar fent pràctiques
en Mundo Deportivo
amb 18 anys
i allà continua
per tant
molts anys
en aquest diari esportiu
de referència
l'any 91 inicia
la informació relacionada
amb el Barça
també des del 90
fa informació relacionada
amb la selecció del Barçil
ha cobert
4 Mundials
4 Eurocopes
4 Jocs Olímpics
5 Copes d'Amèrica
i una Copa Confederació
a l'Aràbia Saudí
recordem
això
crec que molta gent ho sap
que va ser la primera dona
que va entrar en un cap de futbol
en aquest país
l'Aràbia Saudita
és directora de relacions externes
de Mundo Deportivo
i col·labora
en diversos mitjans
de comunicació
de ràdio i televisió
al costat de la Cristina
hi ha Toni Frieros
nascut fa 43 anys
a Barcelona
llicenciada en periodisme
també per la Universitat Autònoma
de Barcelona
comença
els 15 anys
a treballar
a la revista
barcelonista
RB
l'any 81
entra al diari
esport
allà continua
en aquest mitjà
de comunicació
l'any 91
és nomenat
redactor en cap
càrrec
que manté en l'actualitat
també ha cobert 3 Jocs Olímpics
3 Mundials de Futbol
durant 12 anys
ha estat responsable
també
de la informació
del tenis
i sempre ha seguit
la informació
al dia a dia
del Barça
ha escrit
7 llibres
de biografies
de diversos jugadors
del Barça
i també
de l'entrenador
actual
de l'equip blaugrana
i Rogelio Rangel
en aquesta taula
rodona
nascut l'any 1941
a Roda de Barà
aquí a Tarragona
a la comarca del Tarragonès
és periodista
per l'Escola Oficial
de Periodisme
de Barcelona
la seva trajectòria professional
comença l'any 70
com a redactor
de la Borsa
en publicacions setmanals
i el diari
i el noticiari universal
i l'any 74
forma part
de l'equip
que funda
la revista
Don Ballon
de la qual
actualment
n'és l'editor
el 82
funda
el Premi Literari
Don Ballon
el 92
funda
Don Ballon
Chile
l'any 98
funda
Don Ballon
Perú
té la distensió
de plata
de l'ordre olímpica
concedida
pel Comitè Olímpic Internacional
i ha cobert
informativament
sis mundials de futbol
tres copes
d'Àfrica
sis edicions
dels Jocs Olímpics d'estiu
i tres edicions
dels Jocs Olímpics d'hivern
amb aquests currículums
tenim aquests quatre convidats
així que
rivalitat
Barcelona-Madrid
del que es tracta de parlar
si realment
els mitjans
són fins i tot
més hooligans
més forofus
si es fan a Madrid
si es fan a Barcelona
que els propis
equips de referència
en aquest país
com són
el Barça i l'Espanyol
i començem pel Tomàs Guàs
que està en un diari
que és madrileny
tot i que ell és el director
de l'edició a Catalunya
Lás
Sí
i bona tarda a tothom
primer
i gràcies per
la invitació
home
hi ha vegades que sí
hi ha vegades que potser
la premsa és més hooligan
que el
que el
que el
que el
que el
com diria jo
que el propi entorn
dels clubs
amb els que
als que et dirigeixes
i jo penso
jo enyoro
perquè suposo
que em faig vell
i tot això
doncs clar
no tinc la força
de fa uns anys enrere
però jo enyoro
el vell
munt de portiu
el Juan José Castillo
que el cel sigui
que
em va deixar un titular
per la història
que era
Barcelona 3
Real Madrid 1
i deia
un gran Barça
s'impone
a un extraordinari
Real Madrid
avui la paraula
extraordinari
pel rival
doncs no sé
suposo que s'ha de morir
com el senyor Puerta
perquè diguin que és un tio extraordinari
perquè mentre que viu
i vesteix un altre color
tota aquesta mena de
com diria
d'homenatge
al contrari
doncs l'hem anat perdent
jo recordo guanyar el Madrid 0-2
al Camp Nou
amb una exhibició
d'un senyor
que també va morir
que es deia Cunningham
un davanter
anglès
i el Camp Nou ha aixecat
aplaudint-lo
i
repeteixo
suposo que per una qüestió d'edat
jo enyoro
aquells temps
i
em sento
cada vegada
en segons quines situacions
més allunyat
de segons quins números
lo qual
procuro
rodejar-me
del meu
sarcasme
des de petit
i tractar
d'anar a fotre'm
molt del que hi ha aquí
perquè jo en definitiva
treballo per un diari fet a Madrid
però jo he nascut
al Carreco
i a mi el que em posa
és anar a fotre'm
del que estic al costat
cosa que he fet tota la vida
si havies nascut a Madrid
jo seria del Getafe
suposo
i abans del ratllo
per la qual
continuïa sent del ratllo
perquè d'equip no es canvia
i si potser sí
que hem de fer
una mena d'autocrítica
i pensar que a vegades
jo el primer
potser ho he fet
fer-me un gramassa
de lo que en definitiva
hauria de ser
una qüestió esportiva
i que
veiem
amb una certa
preocupació
que abans jo era
amb el meu
amb el meu pare al futbol
mon pare va ser directiu
al Sant Andreu
jo venia al Camp Vell
del Nàstic
no hi havia cap problema
de res
havia més merda
a baix a la cava
i a en posta
però bueno
ja estava un acostumat
amb això
però anaves
al Sarrià
i anaves al Camp Nou
i anaves amb el pare
i hi havia molts nanos
ara
hi ha vegades que anar
jo no sé si portaria
un net meu
perquè ja fill
no el podria tenir
un net meu
un barça va dir
no sé si el portaria
o realment
una llotja
i un llotja
i un llotja
i suposo que
això és una mica
culpa de tots
Cristina
Tomàs
però jo crec que
aquesta fase crítica
ja n'hem passada
sí que es van viure
uns anys
al nostre futbol
que era així
que era impossible
anar al futbol
però jo crec que
això ja està superat
i que els diaris
els de Madrid
i els de Barcelona
que ens adrecem
als lectors
dels nostres clubs
en el cas
del Mundo Deportivo
del Barça
de l'Espanyol
del Nàstic
hem de transmetre
aquesta passió
l'emoció
i sí que és veritat
que parlem
quasi bé en veu
de l'aficionat
i ens posem
la samarreta
però és això
el que vol l'actor
l'actor no vol
un diari fred
vol un diari
passional
emotiu
i que sigui capaç
de transmetre
aquestes emocions
que l'esport
que en aquest cas
el futbol
és capaç
de generar
per això jo crec
que és bona
la rivalitat
sempre que sigui
una rivalitat
ben portada
jo crec que ara
en aquesta darrera època
hem vist
com el Santiago Bernabéu
es posava en peus
per aplaudir
el Ronaldinho
no fa tant
i hem vist
el reflex
el diariàs
el diari marca
els diaris
que es diuen a Madrid
d'aquest fet
i no ha passat res
inclús
quan
pot venir
un equip rival
ara al Camp Nou
no fa
és veritat
que fa set anys
quan venia el Figo
es va produir
aquell lamentable
espectacle
del Cap de Porc
que vam criticar
tots
no només
la premsa de Madrid
sinó la premsa
de Barcelona
jo crec que
com som periodistes
tots els que treballem
per un mitjà de Madrid
com un mitjà de Barcelona
sabem portar bé
aquesta situació
sobretot
per mi
els darrers anys
hem evolucionat
però cap a bé
Toni
jo crec que
una de les raons
principals
per les que
el món del futbol
té aquesta passió
i arrossega
tanta gent
és precisament
gràcies a la rivalitat
Barça-Madrid
és a dir
jo crec que el món del futbol
avui dia
Espanya
no s'entendria
si no existeix el Madrid
i el Barça
seria un altre món
completament diferent
i per tant
home
està molt justificat
aquesta rivalitat
jo soc només
una miqueta més jove
que Tomàs
de Rengel
però crec que
any rere any
aquesta rivalitat
no és que
es vagi fent més fort
però sí que s'està
acentuant més
per què?
perquè cada vegada
els mitjans de comunicació
dediquem més espais
a aquest partit
és a dir
jo me'n recordo
fa 20 anys
un Barça-Madrid
potser feia amb 12 planes
però és que
el proper partit
que serà el mes de desembre
si agafeu
amb un deportiu
o a l'ASA
esport
o el que sigui
fins i tot
una cosa molt important
que són els mitjans
de comunicació
d'informació general
que s'han apropat
a aquest servei
que donem als lectors
és a dir
tu agafes l'avantguarda
i agafes el periòdico
i arriba un moment
que no saps
si és un diari
d'informació esportiva
o d'informació general
perquè donen
moltíssimes planes
vull dir
el que vaig
que un Barça-Madrid
no té res a veure
amb altres partits
que un Barça-Madrid
i Bessa-Berça
es viu
des de molts angles
és a dir
comencem a fer entrevistes
amb els alcaldes
amb actors
amb actrius
amb persones famosos
perquè el volem tractar
des de tots els albertis
des de tots els angles
i això comporta
el que estava dient
una tensió
que potser
és una mica massa
potser sí
però el que de la Cristina
és el que ens demana
l'àgent
aquesta realitat
sí que és veritat
que
s'ha d'entendre
des d'un punt de vista
esportiu
però també és veritat
que a un culer
res li fa
més il·lusió
i més
li posa més feliç
que una victòria
davant el Madrid
fins i tot
inclús
des d'ell abans
que hi havia culers
que pensaven
que era més important
guanyar el Barça
que no pas la Lliga
jo crec que és un pensament
una miqueta
aguixerat
però vull dir
que per aquí
van anar els trets
Rogelio
la perspectiva
d'una revista
com d'un balón
primer de res
jo podria marcar
diferències
o sigui
la meva posició
és diferent
de la resta
de la gent
de la taula
per dues coses
primer
ells són
representants
de diaris
o sigui
d'aparició
cada dia
i la meva publicació
la que represento
d'un balón
és semanal
i l'altre
és
que tots els altres
em perteneixen
a mitjans
que sempre
han fet
promocions
relacionades
directament
amb clubs
i la nostra
publicació
no ho ha fet mai
això del tema
de les promocions
crec que és molt important
dintre de tot el conjunt
que després es posaré
és una mica
com a declaració
de principis
i el per què
es van marcar
unes pautes
de la forma
d'escriure
de Barcelona
de Madrid
etcètera
etcètera
la segona qüestió
és que teniu
que tenir en compte
sobretot
ve que hi ha molts
aquí
estudiants
de periodisme
de comunicació
que sobretot
són empresa
periodística
o sigui
primer empresa
i després periodística
interessa guanyar diners
per damunt de tot
mentre la publicació
guanyi un euro
l'any
subsistirà
si no
desapareix
i per tant
tot està encaminat
de cara
a vendre
exemplars
per poder
vendre publicitat
i fins i tot
més publicitat
que encara
cada vegada
més important
que els exemplars
perquè
és el mateix
que passa
amb el futbol
el club
que té
molta
audiència
per dir-ho d'alguna manera
molts espectadors
al partit
té més possibilitat
després d'aconseguir
més
més
màrqueting
que
com se diu avui dia
una altra qüestió
per mi
molt important
amb l'evolució
que s'està plantejant
abans
primer
era
el que podríem dir
qui comprava
les publicacions
deportives
eren gent
aficionada
a l'esport
com que eren
gent aficionada
a l'esport
després
buscaven
la disciplina
i aquesta
era el futbol
això
encara segueixen així
i després
en tercer
cas
s'escrivien
o simpatizaven
amb un club
no?
doncs
n'hi havia
que es feien
del Barça
ni que es feien
del Madrid
o en el meu cas
per ordre
del Roda de Barà
del Nàstic
i de l'Espanyol
però
era aquesta l'ordre
llavors
fixeu-vos-ho
fixeu-vos-hi
que hi havia
més coses
que unien
els aficionats
que no pas
les separaven
ara avui dia
és totalment
el contrari
ara avui dia
la gent
es fa d'un club
després
li interessa
el futbol
i fins i tot
el de Pòl
li té sense cuidar
vull dir
la cosa
ha canviat
substancialment
amb la mateixa
manera
també
que fixeu-vos-vos-hi
els representants
d'un tipus
de públic
diferent
i ara
tinc que recordar
una conversa
que vaig tindre
amb el director
del Mundo Deportivo
el senyor Santiago
en allò
que em va impactar
molt
si
me refereixo
a la joventut
de menys
de 60 anys
no teniu
el concepte
de pagar
per informació
hi ha diaris
gratuïts
la ràdio
és gratuïta
la televisió
normal
també és gratuïta
i llavors
és clar
tindre que pagar
per informació
cada vegada
fa més complicat
amb la qual
ens obliga
a tots els que
estem professionalitzats
amb el tema
aquest
a buscar-li
sortides
amb el tema
i llavors
a partir d'aquí
doncs
pam pam pam
més o menys
tinc aquí
plantejats
dues o tres coses
que són
primera
Barça i Madrid
Madrid i Barça
tot el més
doncs
ja és
per molt
que ens sàpiga greu
segona divisió
el 80%
de la informació
esportiva
per aquests dos clubs
segona qüestió
és evident
és molt difícil
vendre aquí
a Catalunya
parlant del Real Madrid
com és difícil
vendre
a Madrid
parlant del Barça
sobretot
encara és més difícil
a Madrid
parlant del Barça
perquè aquí
no oblidem
que el primer club
en quant a simpatitzants
és el Barça
amb 3 milions
de seguidors
el segon
de simpatia
pels catalans
és el Real Madrid
amb un milió
de seguidors
i l'Espanyol
que ja confirma
un que ha dit
abans
el senyor
Xavier Andreu
de 500.000
però aquests dos clubs
ho aglutinen tot
pensar
de vendre
exemplars
aquí
parlant del Real Madrid
és tan difícil
com el contrari
amb l'altre aspecte
ja es van marcant
els espais
en quant a dimensió
l'altra cosa
és que
home
parlar aquí
a favor
del Real Madrid
no és precisament
un element
que ajudi a vendre
el mateix
ascenso contrari
passaria
pels efectes
de marca
i as
a partir d'aquí
el contrari
no està mal
parlar malament
de l'adversari
i si
aneu fixant
les cartes
es van posant
damunt de la taula
i boca amunt
ja van marcant
una mica
el per què
les diferents
tendències
d'escriure
i de manifestar-se
dels mitjans
d'aquí
i dels mitjans
d'allà
bé
fins aquí
hem arribat
però jo ara
s'explico
una anècdota
el dia
que el Real Madrid
guanya la novena Copa d'Europa
no va vendre
tants ejemplars
com el dia
que va posar en marxa
la promoció
del patinet
o sigui
les promocions
són fonamentals
avui dia
a tots els efectes
de la comunicació
i vosaltres
creieu
que parlant malament
d'una junta directiva
aconseguireu
que es donin
promocions
la ingenuïtat
sempre és admirable
però
a l'època
que hi havia
el senyor Núñez
aquí hi ha
representants
de l'esport
que si acaso
me corregiran
si me equivoco
no hi havia
gaire tendència
a donar
cap tipus
de promoció
al diari
d'esport
i llavors
això volgués
que no
tampoc es paga
en carinyo
per l'altra banda
es van marcar
en pautes
i d'aquí
la importància
del tema
de les promocions
com
una altra qüestió
és l'aparició
dels supercracs
Barça
i Madrid
Madrid i Barça
tenen els supercracs
o sigui
la gent
què és el que vol
vol
això
vol
el Brukes
Princeton
i vol
l'Stink
i en aquests moments
aquests jugadors
com el Ronaldinho
com el Messi
com el Van Nistelroi
tenen
el mateix prototipo
de cosa
i volen
que surtin allà
i diguin coses
pensar
que sortiran
i diran coses
si tu
has escrit
abans
que està
enjugat malament
ara jo em poso
en la situació
contrària
del que deia
abans
el Castillejos
o sigui
el Castillejos
deia
home
si parles malament
doncs
després
tinc problemes
de diferent tipus
bueno
tu parles malament
del Ronaldinho
i espera
que t'ho haguin
una entrevista
bueno
hi ha gent
que encara
està esperant
que li doni el Beckham
per dir-ho d'alguna manera
això és molt important
i també
en relació
amb el que he comentat abans
molta gent
ara ja
cada vegada més
no és ni del Barça
ni del Madrid
sinó que és
del Van Nistelroi
del Ronaldinho
o el que sigui
això ja és una tendència
que van posar en marxa
els japonesos
i que cada vegada
s'han anat
fent més gran
i si un jugador
d'aquestos
canvia de club
doncs ells també
canvien de simpaties
molt bé
a veure
aquesta és tota la qüestió
de les diferències
doncs o sigui
de les pautes
que es marquen
doncs o sigui
a l'hora
d'on t'escriure
i per què a Madrid
t'escriuen
en una línia
i a Barcelona
d'una altra
a veure
hi ha moltes coses
per parlar
i després de seguida
obrirem el torn de paraules
perquè segurament
tindreu coses
que preguntar
però
aquí només hi ha
Barça i Madrid
com s'ha dit
i la resta
segona divisió
no
a veure
i com que la premsa
és un negoci
i s'han de guanyar diners
i s'han de vendre diaris
aquí només parlem
de Barça i Madrid
i la resta
a veure
la gran
la gran
la gran
el gran tros
del pastís
és Barça i Madrid
a mi quan a l'Asa
em van dir
si volia fer
una edició a Catalunya
jo vaig dir
escolti una cosa
l'Asa en aquella època
era de l'Atlètic de Madrid
la qual cosa era de l'Iran
però bueno
havia un personatge
que era molt amic
de Jesús Gil
i llavors
allà fotien uns merders
de Caldeu
les garrotades
que li fotia l'Asa
al Madrid
i no les he vist mai
a cap diari del món
en aquella època
llavors jo el que vaig dir
escolta'm una cosa
aquí
evidentment
més Barça
que el Sport
i el Mundo Deportivo
ja tenies que fer
la Biblia Vaticana
por lo tanto
ja més Barça no cal
i jo crec que aquí
el que
els hauria de fer
seria recuperar
l'Espanyol
que estava en un lloc
absolutament
deixat de la mà de Déu
i que jo ja he viscut
en unes altres èpoques
de la meva vida
professional
i després
tota una silla
de clubs
i d'esports
aversales
que dic jo
avui publiquem
una carta
del senyor director
del senyor president
de la Federació
Catalana de Pilota
agraït per el tractament
que s'ha donat
a un campionat
del món de pilota
que suposo que no ho veus
però segur que ho heu
enterat la meitat
que s'ha jugat a Barcelona
perquè jo crec
que hi ha un espai
amb el qual
ni no tot és Barça-Madrid
ni no tot és futbol
un company meu
que està treballant allà
que ha estat
el Nasti aquest matí
que va estar visquent
un any a Tarragona
quan el Nasti
va pujar a primera divisió
perquè jo vaig a Madrid
i vaig dir
escolta'm una cosa
si el Nasti
que està a primera divisió
el Nasti
que hi ha tractament
de primera divisió
i 100 quilòmetres
cada dia
un tipu no hi venir
jo no ho faria
aquest tampoc ho farà
per tant
tots posem sí
jo crec que hi ha espai
per tot
i hi ha espai
per tota una sèrie
d'esports
que malauradament
els recuperem
de Jocs Olímpics
i Jocs Olímpics
i que tot això
és una baralla
que al final
com molt bé deien
i deia el Rogelio
l'empresa és la que mana
l'empresa
i no em refereixo
a la meva
que no vull ser expulsat
absolutament
al sortir d'aquí
tota empresa periodística
tota
i és el gran drama
del periodista
està dominada
per tota una sèrie
de tipus
que no són periodistes
agafeu la manxeta
de la majoria
de diaris
el meu està bastant
apartat d'això
però ja es contamina
alguna cosa
hi ha tota una sèrie
de personatges
que podien treballar
exactament igual
al periodisme esportiu
com a la Coca-Cola
és el triomf
del màrqueting
de la promoció
aquesta de la bufanda
d'un tipus
que fa disseny
i ha de sortir
la cara del Puyol
que sé que surt d'allà
i oiga
foti fora
d'aquest personal
i fitxe periodistes
llavors vostè
ho farà
bastant millor
i si no us doneu la volta
un dia
que aneu a veure
una redacció
de diari
diu
no no
no m'ensenyi la redacció
que estan tots
una sèrie de humanets
allà pirats
un sobre l'altre
dona menys mal
que hi ha un moment
que tothom es dutxa
això seria
una cosa angustiosa
però dona una volta
a tota aquesta sèrie
de personatges
que no foten res
no hi ha una idea bona
no hi ha res de res
i són
tota una mena
de personatxets
que venen
d'unes feines
que ens han anat
incorporar
com el futbol
que et deien
es va incorporar
el preparador físic
es va incorporar
el metge
que havia
van ser un metge
que anava els dijous
allà
ara fa falta
un psicòleg
està molt bé
ara el dietista
del Sevilla
que fa una papilla
que corre molt bé
molt bé
això són
personatges
que s'han anat
incorporant
al món del futbol
de tios que entenen
ha portat el periodisme
de periodistes
de debò
si fotessin
el carret
d'aquest personatge
que et repedeixi
no valen absolutament per res
els periodistes
que estudien el periodisme
tindríeu més feina
i els diaris
i les imatges de ràdio
no erien millor
i això és un drama
absolut
però que té raó
el que diu
ara com t'hi fots tu
amb un tio
que diu
escoti que ha guanyat
el Betis
perquè jo ho vaig viure jo
guanya el Betis
la copa del rei
i truca ara l'Opera
un paio del meu dia
i diu
vamos a hacer una bandera
del Betis
pagando eh
no sé hombre
pagaremos
es que si hacemos
no sé qué
no coi
ja no
llavors coi
tot això
és un merder
que al final
et fa que
la bomba
es vagi omplint
de tipus
repeteixo
que estarien perfectament
a les l'amperes
Z
i a l'aigua
de Vilagrau
el fots de mal gerent
de qualsevol diari
diu
el gerent té l'aigua
de Vilagrau
i ho fot igual de bé
o de malament
però que tant la fot
el diari
com l'aigua
té el mateix coneixement
i el nostre
cada vegada queda més
amb un segon terme
de dir
bueno
aquí està
la bufanda
el disseny
el no sé què
i estos cuatro gilipollas
que lo llenen
con las noticias
que sepan
a veure
això és un debat
d'una tertúlia
podeu intervenir
com vulgui
de tota la raó
el Tomàs
i el Rogelio
perquè sí que és veritat
que per la nostra feina
per la feina dels periodistes
es compren X persones
però el que fa la diferència
entre nosaltres
entre l'esport
i el món deportiu
és la promoció
és a dir
que vengui més
l'esport
o el món deportiu
no depèn
si jo li he fet
una entrevista
al Ronaldinho
que ha sigut exclusiva
no
depèn si la promoció
del rellotge
o de la samarreta
és més guapa
que l'americana
que fan ells
és així
el món de la màrqueting
entra amb tanta força
els mitjans
com els nostres
que són mitjans privats
és a dir
la nostra empresa
vol guanyar diners
a part de fer un diari
vol guanyar diners
perquè si amb la informació
només
no pot guanyar
molts diners
han de fer diners
també amb el màrqueting
i aquesta és la realitat
que estem vivint
que moltes vegades
pel matí
veus el diari
i dius
estic xulant
aquesta entrevista
o aquest reportatge
i et diuen
no
hem venut menys
però aquests han donat
un xupa xups
i dius
és molt cutre
però és veritat
i és la realitat
no només
de la premsa espanyola
l'altre dia
la Gazzetta de l'Esport
que és el diari
més antic esportiu
d'Europa
deien que
per venda
per informació
només venien
el 30%
dels seus diaris
que la resta
era per jocs
que feien
dintre del diari
per la fantacal
xoc
ni on hi ha
o per promocions
o sigui
que és una dinàmica
que és global
que no és només
de la premsa d'aquí
però que és preocupant
és preocupant per això
perquè
el mecantilisme
ha arribat inclús
als mitjans de comunicació
no només d'esportius
també d'informació general
un diari dona
la vajilla
de no sé qui
l'altre dona la cobertaria
és així
abans de les promocions
un diari ha de ser
si és barcelonista
de ser antimadridista
forçosament
o s'ha de ser fins i tot
més antimadridista
que barcelonista
i a l'inrevés
per això
hi ha una mica de tot
jo crec que sí
que tornant al debat
de relacions
Barça-Madrid
aquesta rivalitat
que hi ha
jo el que estic veient
els últims anys
és que aquesta rivalitat
ha baixat
d'intensitat
no vull dir
que no hi hagi
perquè el tema
de Figo
per exemple
està aquí
però home
les relacions
entre els presidents
d'avui dia
són molt bones
els jugadors
són amics
i podem recordar
ara no me'n recordo
si fa 20 anys
o així
que va haver d'intervenir
el president
de la Generalitat
de Tarradillas
per posar
pau
davant del
Núñez
i de Carlos
vull dir que
aquesta rivalitat
entre Madrid
i Barça
ha sigut
molt molt molt
molt forta
sempre
i els últims anys
jo crec que ha baixat
potser
potser perquè
els clubs
els equips
tant en Barça
com en Madrid
hi ha una invasió
de jugadors estrangers
que potser
no tenen aquest sentiment
no tenen aquesta concepció
i aquesta visió
de què ha sigut històricament
la realitat
de Barça-Madrid
i que per aquí
van els trets
qui té més influència
la premsa feta a Barcelona
o la premsa feta a Madrid
té més influència
si es fa premsa a Madrid
que a Barcelona
en el conjunt
del panorama
comunicatiu espanyol
home
Madrid té més influència
sobretot
en selecció espanyola
en temes de federació
en temes de tot el que hi hagi
a Madrid
per suposat
la premsa catalana
té més influència
en el que és a Catalunya
òbviament nosaltres
els diaris catalans
tenim molta menys influència
en posar
o treure un seleccionador
que això
es marca
o la SER
sobretot
la SER
és potser
la ràdio
que posa i treu
els seleccionadors
nosaltres aquí
no tenim
quasi res a dir
inclús que
i també els mitjans
madrileños
tenen poc a dir
amb les seleccions
del Barça
per posar un exemple
no?
Més opinions?
No, però nosaltres
vam anar tard
jo recordo
estar al Mundo Deportivo
anant a fer partits
a Sevilla
i et parlo dels anys
80 i pico
farà 20 anys
o por ahí
hi havia
l'Hotel Las Lebreros
famós aquell
que anava al Consell
d'Elecció Espanyola
hi havia dos mundos
i un esport
i el quios
de la Cantona
no hi havia
llavors la sortida
de la premsa
esportiva catalana
fora
té quatre dies
Rogelio
Jo volia fer
de més un apunt
les coses
canvien a una velocitat
de vèrtic
però ara fa quatre anys
vam fer un estudi
una mica
amb la línia d'això
nosaltres intentem
sempre que podem
quantificar les coses
i llavors
vam estar
durant tota una setmana
escoltant tots els programes
o gravant
tots els programes
de Madrid
i de Barcelona
de ràdio
i per saber
quina atenció
dedicaven
a cada club
globalment
i respectivament
i el mateix
ho vam fer
amb tota la premsa
diguem-ne
a base de posar-la
supostament
a terra
i medir
el número
de metres quadrats
que es dedicava
a un lloc
i a un altre
això són dades
de fa quatre anys
i ara
podien ser diferents
però llavors
van presentar
una cosa
molt curiosa
i és que
així com
a nivell
del que és la premsa
hi havia un equilibri
en el sentit
que la premsa
catalana
dedicava
al Barça
el mateix
espai
que els de Madrid
al Real Madrid
per contra
dintre
del que és
la ràdio
globalment parlant
o sigui
el Real Madrid
acaparava
el 75%
d'atenció
de la gent
i el Barça
el 25%
això tampoc
es pot extrapolar
d'una manera absoluta
perquè depèn
de les setmanes
i dels moments
però el que vull dir
és que sí que es va marcar
una diferència gran
entre el que era
la conducta
de la premsa
i la conducta
de la ràdio
a favor
del Madrid
amb la ràdio
i equilibria
amb la premsa
La premsa de Madrid
doncs pot treure
i posar entrenadors
i potser la premsa
de Barcelona
no?
No tant?
Pregunto eh
Seleccionadors
Sí
Seleccionadors
de la selecció
Espanya
la selecció espanyola
home
Òbviament
la premsa d'aquí
de Catalunya
té més influència
en el que és
la banquetada
del Barça
que és el que tenim
més a prop
Jo no crec que
els mitjans de comunicació
tinguem tant poder
com per dir
que posem o traiem
jo crec que és
la situació
la circumstància
en el moment
a veure
els mitjans de comunicació
crec que
si tenen una virtut
és que s'ha de polsar
l'opinió
del públic
de la gent
i arreu un moment
en que si el carrer
és un clamor
contra el Múñez
contra el Gaspar
contra el Van Gal
això la premsa
ho reflecteix molt bé
vull dir
que no és que nosaltres
tinguem interès
en treure a posar
hi ha una cosa
que sí que vull dir
perquè hi ha una vinculació
molt directa
amb el debat
que hem fet abans
que és la relació
dels clubs
els jugadors
i els mitjans de comunicació
jo crec que
el que estàvem parlant abans
es posa de manifest
per exemple
durant la setmana
d'un Barça a Madrid
pensa que si és complicat
treballar
en una setmana normal
en una setmana
d'un Barça a Madrid
jo sí que no diré impossible
però és molt complicat
els jugadors
no volen parlar
els cracs
no volen sortir
els entrenadors
fan una roda
de premsa
per tots
ningú vol fer
cap reportatge
especial
amb una vanitat
que diuen
que volen estar
concentrats
perquè és un partit
molt important
i això abans
o passava
fa 15-10 anys
jo me'n recordo
que podries fer perfectament
fins i tot
agafar
un entrenador
com és el senyor
Van Gaal
portar-lo a Madrid
i fer un reportatge
amb el Hankins
o el Capelli Robson
un reportatge que ha de fer
a l'esport
fa 10 anys
això s'ha acabat
perquè ara
tot està molt
quadriculat
tu has de passar per aquí
no pots passar-te a un palm
i no tenim cap mena de poder
per fer res especial
perquè tot
està així
molt controlat
perquè és un molt anormal
perquè el cap de premsa
que generalment és un periodista
en el moment en què és cap de premsa
d'un club de futbol
es converteix
en l'enemic número del periodista
jo no conec cap metge
que estigui en compte d'un metge
jo he deixat de demanar
jo he deixat de demanar
vull dir
ja he rebombut amb el qual
jo dic no
l'últim gran xoc meu
va ser un dia
que vaig anar a l'Espanyol
que és l'únic club
i el nàstic evidentment
però vull dir
per la meva qüestió
de proximitat geogràfica
que encara és un club de futbol
havien fotut unes balles
i no es podia passar
però què és això?
això l'Espanyol
l'Espanyol
no
és que estàvem fent
s'ho han explicat abans
estàvem fent una cosa
i sembla que la cosa
van robar un cotxe
d'un jugador
escolta i està acordat
de la mina vostè
el miracle
perquè no l'he fotut el cotxe sencer
és a dir
no s'exciti
però
el Barça i el Madrid
és que llavors
quan els jugadors de futbol
els quals entre cometes
cada vegada que passa
ho diu més
perquè em sento més allunyat d'ells
aquests personatges
després s'emprenyen
quan els comparen
amb el jugador de bàsquet
jo he vist el Pau Gasol
perdre
amb els Estats Units
Atenes
un partit decisiu
per la classificació
que si guanyava Espanya
passava no sé quina
no sé si eren quarts de final
o semifinals
i perdent
només podia lluitar
pel setè lloc
aquest xicot
va acabar plorant
amb tots els seus amics
d'infància
que es foten
garrotades
pels camps de bàsquet
des de què dèiem
10 anys
va atendre
la premsa
d'Estats Units
amb 3 quarts d'hora
amb anglès
premsa espanyola
3 quarts d'hora
va sortir el nen
de Catalunya
a ràdio
i dos més
en català
un quart d'hora més
i un company meu
de la SER
se li va espatllar
el minidisc
estem parlant
d'hora i mitja
després d'acabar el partit
i va anar allà
i li va dir
Pau
no tengo nada
es va assentar
i li va dedicar
20 minuts més
ara agafa el Guti
o l'Oleguer
aquest que fot
amb una moto
i al cotxe
i diga-li
que ha de parlar
perquè és un món
anormal
que l'agarrotada
ve després
que d'aquests
ja n'he trobat
diversos
l'agarrotada
ve als 33
34
35 anys
quan passa
el que em va passar
un dia a mi
en un aeroport
que vaig quedar
acollonit
de pensar
conya
que bon vic
un nen
que venia
a preguntar-me
a mi no sé què
i anava jo
al costat
del Xapi Ferrer
no el coneix
si el Xapi Ferrer
que no és el cas
és un idiota
que tenia bastantes
possibilitats de ser-ho
però no és afortunadament
queda fotut
i trasbalsat
per què?
perquè tot aquest
cony de món
tot aquest barça-madridisme
que estem parlant
d'aquí amunt
és un món irreal
això no està al carrer
és el que jo dic sempre
el tamudo pot sortir
pel cort inglès
el pinilla pot sortir
tu vas al cort inglès
i surt un tio com el pinilla
diu
coi el pinilla
aquests altres personatges
no van home
aquest guti
va amb tres samarretes
i quatre collonades
aquí penjant
diu conti una cosa
aquest tio no és normal
doncs aquest tio
com no és normal
i com aquest tots
tu imagina't que digues
no
te parece que hagamos
una entrevista
con Iniesta
y hablemos de fútbol
mi representante
quan no al club
quan no al club
i hi ha diferències
entre Barça i Madrid
no
són igual de tarats
no
jo m'ho dic jo
són idèntics
igual
en aquest sentit
has de passar
bueno nosaltres
segurament ens saltem al club
i així ens va
però has de passar
pel club
i enviar un e-mail
i potser
d'aquí a quatre mesos
et respon
si va bé
potser et respon
i et diu
d'aquí a cinc mesos
potser faràs aquesta entrevista
perdona
aquest nen boja
té set representants
i no parla
no mira
set minuts
en primera divisió
set representants
tindrien que mirar
el que fan
als Estats Units
que tampoc
està
bueno la NBA
la NFL
bueno tu vas allà
i cada dia
els jugadors
atenen a la premsa
una hora i mitja
sigui
Covid-Briant
o sigui
l'últim fitxatge
del draft
és igual
i si l'atenen
tenen multes
aquí no
aquí
passen per aquesta zona mixta
dos jugadors
que són habitualment
els que no juguen
o Iniesta
que surt sempre
i és un
que sempre atenen
els mitjans de comunicació
i la resta passa
i en la fons
els mitjans de comunicació
som el pas intermig
entre l'aficionat
i els jugadors
seria possible
però per contra
la realitat
de premsa esportiva
que hi ha en aquest país
sense la rivalitat
Barça-Madrid
tres diaris esportius
a Catalunya
dos diaris a Madrid
sobreviuríeu
per exemple
creieu
sense aquesta rivalitat
fomentant aquesta rivalitat
Barcelona-Madrid
jo crec que sí
sí
però hauríem de fer
un tipus de periodisme
com els que fa per exemple
no sé
a França
que l'equip
o fer el país
o fer el periòdic
o fer l'avantguarda
vull dir
els diaris esportius
com avui dia
es fan
aquí a Espanya
jo crec que seria
molt complicat
evidentment
és que no es pot mesurar
perquè no ho sabem
el que sí que m'agradaria de dir
tornant una altra vegada
aquesta rivalitat
Barça-Madrid
que estem parlant
amb aquesta tertúlia
és que jo crec que
els últims anys
hi ha hagut un jugador
que ha provocat
aquesta infecció
de rivalitat
que jo crec que va ser
el Luis Figo
és a dir
el Barça-Madrid
estàvem en un nivell 7
o no sé com es diu
D con 1 o D con 2
doncs estàvem en D con 1
i per culpa del Luis
doncs va passar
a nivell 5
jo tinc una anèdota
amb el Lluís
amb el Figo
i és que
avui amb ell
teníem una relació
i feia reportatge
de tota mena
però jo mai
estant al Barça
vaig aconseguir
fer un reportatge
que li vaig demanar
20 vegades
dic mira
Figo
tu ets un jugador de Nike
Roberto Carlos
és un jugador de Nike
el Roberto Carlos
està disposat
a vindre a Barcelona
o tu vas a Madrid
i fem un reportatge junts
i em va dir
Toni
demana el que vulguis
però ja amb aquest tio
no faig mai una foto
mai
i tu li preguntaves
qual és el millor partit
i ell sempre diu
qualsevol que guanya a Madrid
i ho dic això
perquè
tu tens un sable
que va passar l'any següent
Rogel
seria possible
un mitjà
de comunicació neutral
neutre
en aquesta rivalitat
Barcelona-Madrid?
bé
entre us tenim
una particularitat
i és que
es tenen
tant de maní
els d'aquí
com els d'allà
i sobreviviu
jo mereixo
un dels objectius
que nosaltres pretenem
és precisament
l'equidistància
i la neutralitat
però l'amedeixo més
per les crítiques
que rebo de Madrid
dient que no pot ser
que siguem tant del Barça
i pels d'aquí
dient que no pot ser
que siguem tant del Madrid
per poder
doncs
mirar la cosa
i estem empatats
estem empatats
vull dir
llavors el que passa
és que
això jo no sé
si és bo
o és dolent
vull dir
no
no tinc res
en contra
d'aquests mitjans
que es manifesten
obertament
a favor
d'un club
el que passa
és que
estem una mica
al principi
del que deia
de vendre ejemplars
nosaltres tenim
una trajectòria
que és així
de tota la vida
i el que no
la volem
és tocar
ara
el que sí
està claríssim
és que
perdona
però Barça i Madrid
o Madrid i Barça
i el que més
ja és una cosa
completament complementària
si surt un atletí
de Madrid
o un València
o un deportiu
fort i potent
és una desgràcia
per tots els mitjans
de comunicació
Tomàs
no
però el que funciona
almenys en el cas
de l'AS funciona
i que és una manera
de lluitar
contra això
és
regionalitzar
per si dir-ho
la informació
l'AS té 17 edicions
perquè per exemple
a Sevilla
no les parlis del Madrid
Sevilla són de Sevilla
i del Betis
llavors hi ha un personal
que és del Madrid
hi ha molta més gent
del Madrid
que del Barça a Espanya
això és evident
però bueno
després queden
els que siguin del Barça
i els que siguin de Barça
però aquells tios
volen
el seu
i allà es va aprovar
40.000 fórmules
fins que al final
acabes dient
portada
i 8, 10 o 12 planes
primera
Sevilla i Betis
perquè si no
fotrem per res
això és una manera
de lluitar amb això
sempre i quan
el lloc
en què tu dirigeixes
tingui un club
o tingui una activitat
amb una vida pròpia
després està el València
dificilíssim
tipus estrangíssims
els 10 dies
maten el seu entrenador
sigui el que sigui
llavors allò
té un problema
tocar València
és complicat
estar al Levant
que és una mica
l'Espanyol d'allà
que és el Club Petitet
però que el València
és un club complicat
de fer-ho
inclús per ells
però això
una manera
d'ulltar amb això
és tractar
de regionalitzar
molt l'assumpte aquest
17 edicions
imagina't
els Canaris
els Canaris
el dia que vam veure
les palmes a portada
a segona vespa
tornar bojos
perquè clar
hi ha un corazoncito seu
però clar
realment
el Canari
que paga
un pay per view
serà per veure
el maledit del Barça
evidentment
però hi ha una manera
de dir
tot això
tot això s'ha de tocar
molt bé
però hi ha un fet local
que no s'ha de deixar
que a més
una altra cosa
que la llei
Bosman
juga a favor
d'això
perquè tothom
té
millors o pitjors
però té
un mercat
europeu
pràcticament obert
i els equips
són millors
que fa uns anys
jo venia
al Celta
al Camp Nou
i eren 4-0
ara ve el Celta
no pas en aquest moment
però vaja
és un equip
que et pot guanyar
va jugar una final
de copa
amb el Saragòs
i tenia
excel·lents jugadors
com en totes les taules
tenim un micròfon
que si el voleu utilitzar
obrirem ja de seguida
torns de paraules
i que sigui
ràpid
i breu
si pot ser
perquè avui anem especialment
a veure
aquí
aquí davant
hola
bona notxes
en primer lloc
al senyor Tomàs Guàs
le doi toda la razón
en que en aquells tiempos
el mundo deportivo
era
un senyor diario
i tenia
un director
senyor
jo estic de acord
que
la prensa de Madrid
la prensa de Barcelona
en un Madrid-Barcelona
ja que és la
que estem tractant
pues
lógico
tiren
cada un a su parte
lo que no estic de acord
es que llega a tal extremo
que para mi
dejan de ser periodistas
para convertirse
en vendedores
de periódicos
porque la opinión
cada uno tiene
su opinión
su punto de vista
pero que coincidencia
que si hay un penalti
los dos de Madrid
lo ven igual
y los dos de Barcelona
lo ven igual
eso quiere decir
que
de los cuatro
dos mienten
porque a mi
si viera un periódico
de Madrid
coincidiera
con uno de Barcelona
y uno de Barcelona
con uno de Madrid
viceversa diría
si es cuestión
de apreciación
pero
amigos
muchas veces
se convierten
ustedes en
vendedores de periódicos
veo que aquí
hay muchos estudiantes
de periodismo
ojalá seáis
unos grandes periodistas
pero cuidado
no vale la pena
estudiar tanto
para acabar siendo
vendedores de periódicos
gracias
alguna reflexión
depende del penalti
claro
no es posen d'acord
ni entre
ni entre
sàrbitres
si usted
escolta
per la ràdio
els ex-àrbitres
parlant d'un penalti
no es posen d'acord
ni ells
imagínis
nosaltres
Tomás
pero a ver
yo lo que te quiero decir
y tú y yo
hemos hablado
y hemos discutido mucho
y sobre todo
con el Nástic
nos ponemos poco de acuerdo
a mí
no me han hecho decir
ni yo no he escrito
lo que no me ha dado
la gana de escribir
y decir
a mí no me ha leo un tío
decirme
mira
tal
no
yo podré
el gol ese famoso
que hay aquí
de izquierdo
con el Nástic
yo entiendo
que un tipo
que está
en posición
de fuera de juego
y se aprovecha
de su posición
y va por la pelota
está en fuera de juego
hay quien dice
que como la pelota
no la toca
no sé quién
porque viene una cesión
de uno del Nástic
que no es fuera de juego
eso es opinable
porque es una jugada rara
porque aparezca un tío
casi de la línea de fondo
y llega allí
y meta gol
porque otro no la toca
pues vale
ahora
chico
hay cosas
que eso sí
te doy la razón yo
la mano de Messi
que casi decidió
de una liga
para mí es para meterle
cuatro partidos
y queridos colegas míos
dijeron que una pillería
oiga un huevo
sí pero el segundo gol
mejor de la historia
es el gol con la mano
de Maradona
Tomás
el mismo gol de Maradona
con la mano
y Maradona era Dios
y Messi no
tratemos a los dos por igual
exactamente lo mismo
si nos remontamos
a la de Maradona
estamos metidos
pero es que te van a andar
la tesión
si nos vemos 30 años atrás
vamos a sacar 40 ejemplos
yo te pongo dos ejemplos puntuales
que una cosa es un hecho claro
en el que
oiga mire usted
usted se está tapando
porque esa mano
se ha visto hasta en Colombia
y lo otro
es una jugada
que dice
coño pues es un tío
que viene de atrás
hace el gol
chico
yo lo que te repito
no ha habido todavía
me he encontrado con él
y que me diga
oiga hay que escribir eso
Toni
¿algún comentario?
es una opinión respetable
yo lo que sí que creo
que
en un 90%
de las ocasiones
los medios de comunicación
están
perdón
no voy a decir
que prácticamente
en un 90%
de las ocasiones
al mitjano de comunicación
estén
100% d'acord
con una jugada
y la Cristina Terragó
és que
una jugada
un partit
és tan interpretatiu
que moltes vegades
ni els mateixos jugadors
que estan allà
coincideixen
i això
no
no els converteix
en futbolistes
dolents
ni molt bons
ni deixen de vendre diaris
ni de vendre diaris
vull dir
és la visió
de les coses com són
una altra pregunta
jo soc aficionat
al futbol
barcelonista
i cada dia compro
un o dos diaris
i me'ls menjo
fins que els acabo
la pregunta és breu
no creieu que cada cop
s'assembla més
un diari esportiu
a una revista del cor
no
i a més
donen un exemple
i a més
amb això
precisament nosaltres
a Catalunya
cuidem molt
de la vida privada
que no entran
la vida privada
dels jugadors
jo penso que hi ha
molts safarets
molta especulació
que si s'obre de nit
que si està gras
això
és a dir
jo penso que ha de cobrir
molt més el terreny esportiu
que no pas
moltes pàgines
que s'omplen
en el sentit d'especular
estàs parlant
del derricades
a la Rolandinho
que sortien dos mitjans
de comunicació
d'informació general
o sigui no dos mitjans esportius
sinó dos diaris
d'informació general
que el Rolandinho
sortia molt de nit
no?
però també hi ha articles
d'opinió a l'esport
i al món deportiu
que parlen
després
però l'informació
que mai l'havíem tractat
nosaltres
en un diari esportiu
va sortir a dos mitjans
d'informació general
no esportius
creus que això surt
de forma gratuïta
que és així
que es lleven
aquests dos diaris
aquell dia
i treuen això?
No
això tot s'ha motivat
per algun succès
que hagi passat abans
i molt motivat
pel club
pel propi club del Barça
a veure
jo crec que a Catalunya
sempre els mitjans catalans
sempre, inclús també
els de Madrid
els esportius
i els d'informació general
no tant les televisions
no tant
per suposat
la salsa rosa
que això no és
presa esportiva
sempre han respectat moltíssim
la vida personal
dels jugadors
i mai hem sigut
això
que tu estàs dient
El que passa és que
els últims anys
és veritat
que
si a feia 15 anys
un jugador de futbol
o un esportista
no sortia a cap programa
de televisió
que no fos esportiu
i bé
com hi ha tanta demanda
i hi ha tants programes
que s'han d'omplir
evidentment
falten personatges
i aquests programes
de televisió
cada vegada
estan trobant
un filó molt gran
amb els futbolistes
i amb els esportistes
però nosaltres
com a mitjans de comunicació
generals
i esportius
no tenim cap interès
en parlar
de vida privada
dels jugadors
el que passa
que hi ha
moments
molt especials
que n'hi ha més remei
per exemple
per què?
perquè també el debat
estava al carrer
que el Ronaldinho
doncs potser
tenia 3-4 quilos
de més
però no és que
nosaltres ens inventem això
sinó que estava al carrer
la gent ho deia
el camp
aquest dia no és el mateix
i si tu agafes una foto
del Ronaldinho
fa 4 anys
i una de l'any passat
doncs potser
sí que es podia veure
que hi havia una diferència
de volum
de pes
però t'asseguro
que dels que estem aquí
i de les nostres empreses
no tenim cap interès
en la vida privada
dels futbolistes
també és veritat
que hi ha jugadors
de futbol
que han passat
de ser
són més que jugadors
de futbol
és el cas del David Beckham
que s'ha convertit
en un popstar
però això no és culpa
dels mitjans de comunicació
d'aquí
és que són més
posicionatges
que dels futbolistes
que es casen
i fan de la seva vida
una vida pública
però això no tenim la culpa
els mitjans de comunicació
i de la seva vida privada
un negoci
perquè evidentment
el Beckham
és el paradigma
és a dir
és un jugador
que jo no crec
que sigui un jugador de futbol
jo crec que és una marca
és un producte
que entre tots
s'ha inventat
i amb ell li va molt bé
jo crec que
una part de raó
sí que la tens
però també volia
fer unes matisacions
dintre de la premsa rosa
hi ha de tots els colors
jo crec que un dels productes
de més qualitat
que hi ha
diguem-ne
jo diria que
a nivell mundial
dintre del que és
el periodisme
de la premsa rosa
el representa la ola
per tant
jo no em sento
afectat negativament
si compareixin
el d'un balón
amb la ola
ojalà
ens poguéssim comparar
i sobretot
a nivell de ventes
i aquí hi ha molts matisos
d'això
fins al salsa rosa
etc.
però
alguna cosa
d'això
que tu dius
i relacionat
amb el que hem comentat abans
que cada vegada
els jugadors
són més mediàtics
i aquest cas
és un exemple
el del Beckham
però
dintre
de tot això
jo vull fer-te
una reflexió
per exemple
l'any passat
en quant a
el que podríem dir
les grans actuacions
que van tindre
molts jugadors
del Barcelona
dintre
del que podríem dir
la Barcelona
nocturna
era pública
i notòria
per part
per part de tota
la premsa esportiva
tanmateix
es va publicar
aproximadament
el 0,5%
del que passava
i si es vés volgut
volia fer fotos
i tot el que et donés
la gana
encara que sembli
que no
la premsa esportiva
manté
una gran línia
de respecte
hi ha una espècie
d'estat
de no parlar
de les coses
de tipus
del que són
la vida privada
de la gent
sapiguem la notícia
i puguem la demostrar
i això és el que
es diferència
jo dic
positivament
més preguntes?
Hola
bona tarda
jo només volia
fer una petita reflexió
com a aficionat
del Nàstic
és sobre
la cobertura informativa
que té l'equip
en els seus diaris
com per exemple
el diari
AS
que potser té més
cobertura informativa
en l'equip grana
que potser
l'esport
o el món deportiu
l'any passat
el Nàstic
va estar a primera divisió
i encara potser
ho és
el tercer equip català
i pel que fa
pàgines de diari
ja sé que no és
ni Barça ni Madrid
però
sincerament
el món deportiu
i l'esport
el dia que arribem
a una pàgina
d'informació
del Nàstic
ens podem donar
com a molt satisfets
gràcies
Juistina
no, sí
possiblement
tens raó
encara
sí que és veritat
que l'any passat
vam fer un esforç
per donar
molta més cobertura
del Nàstic
que
bueno
que d'altres temporades
i
jo vaig xafir molt
del Nàstic
per la darrera temporada
per el nostre corresponsal
que
intentava donar
el màxim d'informació
però
la veritat és que
el Barça
arrossega
molt més
lectors
i
en el fons
el diari
es fa també
pels lectors
Toni
sobre el tema
del Nàstic
vull dir-te
que jo vaig estar
esperant
57 anys
l'ocasió
de poder celebrar
doncs
o sigui
l'ascens
a primera divisió
i després
ja tenia
tots els canons
i tota l'artilleria
a punt
per recolzar
amb el Nàstic
i des del primer dia
que la cosa
ja no va pintar bé
l'any passat
tant mateix
doncs
transgredint
totes les normes
diguem-ne
de l'escola
de periodisme
doncs
vaig imposar
doncs
el poder
del capital
perquè sortigués
doncs
una portada
dedicada al Nàstic
és almenys
que jo em sentia
obligat a mi mateix
però de la mateixa
manera
que presumeixo
de n'estiguer-ho
doncs
tinc que reconeixer
que com a periodista
devia ser un desastre
perquè no era
precisament
l'exemple
seguint
i el que jo hauria
permès
que facin els altres
o sigui
el Nàstic
també es té
que ajudar
a si mateix
o sigui
primer
recorda
el que t'he comentat
és una empresa
i després
doncs
sigui periodística
i bueno
és
no donar per tant
el som
nosaltres estem
vam estar molt contents
de dedicar una plana
una plana mitja
cada dia
al Nàstic
i tant de bo
que això
fos cada any
o al Mallorussa
o al Terrassa
perquè
crec que és molt important
per tots
perquè el que volem
és arribar al màxim
públic possible
o sigui que això
no és contradictori
si no tot el contrari
Tomàs
no
jo és que tinc la sort
que com el contaminador oficial
no el tinc al costat
el savi que diu
que el Nàstic no ven
i que el Humboldt no ven
i tot això que no ven
aquests contaminadors
no els tinc al costat
jo m'ho miro
pel que a mi m'agrada
llavors repeteixo
jo quan l'anàstic va pujar
vaig anar a Madrid
i vaig dir
això ha de tenir
almenys dos planes diàries
i a treure un tio
visquent a Tarragona
perquè jo li ho sé
a la carretera
amb companys veus
no vull
i bueno
van llogar un pis
i van estar aquí
i si el Nàstic tornés
ojalà que sí
pues t'ho anirà a fer el mateix
mentre que no surti
el fantasma de l'opera de torn
que és el tio que diu
no, però és que claro
he hecho unas prospecciones
el 2,28% del público de Tarragona
compra por el Madrid
cagada
mentre que aquest tio no apareixi
és extraordinari
perquè llavors faràs tu
millor o pitjor
però faràs periodísticament
el que tu et sembli
jo he fet amistats
i coneixència de Tarragona
només que
el que jo vaig veure
precisament
que tot tornem a el mateix
l'any
el dia que el Madrid
fot fora
no sé quin dels 300 entrenadors
que ha fotut fora
jugava aquí el Castilla
amb el Nàstic
i venia el famós López Caro
Déu el tingui la seva glòria
i em van ester
estava jo al Pirineu
i jo diuen
nen
que has d'anar a Tarragona
i jollons
doncs cap allà
quasi tocant Puigcerdà
a Tarragona
a veure un
un Nàstic Castilla
va guanyar Castilla
unes 0
i jo li vaig veure alguna cosa
al Nàstic
el vaig veure alguna cosa
el partit següent
van guanyar
escandalosament
a l'Almeria
amb el Paco Flores
d'entrenor de l'Almeria
i el Paco em va trucar
per la nit
i em va dir
nunca en mi vida
m'han fotut un bany
com avui
i allò vaig pensar
collons
ja no m'ha semblat malament
tele
ho vaig veure
i jo vaig pensar
pel mes de gener
perquè jo que et parlo
del López Caro
això era novembre
a desembre
gener o febrer
jo tenia clar
que aquest equip
ho hi era amunt
i em vaig interessar
però
el que estem parlant
mentre
tot això
el que menys importi
sí que el periodista
que malgrat
és així
tal li se'n fot
que li fotis dos planes
del Nàstic
com si fot dos planes
de Waterpol
sense aigua
cierra el periòdico
a les nueve
cierra el periòdico
la edició de no sé quantos
tot això
que no falli mai
el de 20
tal li se'n fot
No, però estem parlant
de l'Ast
de l'Ast
que fa una edició especial
per aquí
no veus que
la informació
de l'Ast
no sé com anar
el muchacho
el sol sale
pa' to'l mundo
jo me puedo ir
con un niño
o con una niña
no jodar
Tomàs
quantes planes
dedica-las al Barça
dos?
No, pues si no es un problema
dedica-las al Barça
las que dedico
las menos que dedica
al Barça
es porque se las da al Madrid
para el teu diari
és més important
donar una plana
No, no, para mí
coño
para mí
que soy el que doy la jeta
para mí
no tengo el equipo
atrás en segunda división
del Torque de la Rola
No, es que parlem de las
que alamos al Tomás
Tomás
pero no ens equivoquem
Tomás
estem parlant de las
com a mitjana de comunicación
no de Tomás
Guas como prevista
has de explicar-ho
no, pero espero mi compañero
de Córdoba
si tu creus
si tu creus
que para el teu diari
és més important
donar una plana
en tots els aspectes
del futbol
femení de l'Espanyol
que una plana del Barça
que el tu respecto
tu tens les teves raons
i la teva empresa també
però vull dir
això ni és millor
ni pitjor
jo només vull dir
que l'esport
o el món deportivo
creu que han donat
12 o 4 planes de Barça
perquè tenim els lectors
que això ho demanen
i amb una plana del Nàstic
n'hi ha prou
si el seu diari
creu
que amb una plana del Barça
ja n'hi ha prou
perquè no
la convença
no ven
amb el públic del Barça
perfecte
estem parlant
de coses
que l'on va dir
el Tomàs té la sort
de poder fer el diari
que a ell li agradaria llegir
que no és que m'agrada
tu pots fer-ho això Tomàs
tampoc és això
el que pregunta el senyor
que és el que jo et vaig a dir
a mi em sembla
que us que doneu poc del Barça
jo donaria més
ara jo el que et dic
és que jo espero
que el meu company
el delegat de l'ASA Còrdoba
a la moment en què el Còrdoba
puja a segona divisió
i sort tingui
i vagi de primera
agafi un AVE
que el té a honor a Madrid
i foti un escàndol nacional
perquè el Còrdoba
a Còrdoba
va ser l'hòstia
i el Nàstic
a Catalunya
jo entenc
que a més
la situació de Catalunya
com sempre
parlem de Catalunya
com una mena d'ente tal
també has d'explicar a la gent
que el senyor de la Casballo
Girona
tant l'hem fotut al Nàstic
i dir no, no
que Catalunya no és una sola
per més que digui el Carot
són 40.000
i el de Lleida
el Nàstic
no se'l mira gaire fi
per tant tu dis
escolta'm una cosa
a la Casballo
i a la secció de bàsquet
feu el que teniu que fer
però el futbol
jo entenc
en una edició
d'un diari
amb vocació nacional
un equip
a primera divisió
ha d'estar tractat
com un equip
a primera divisió
i la segona divisió
exactament igual
i llavors a casa seva
que cada un fotre el que vulgui
escolta
només deixa'm dir una cosa
és que
hi ha espai per tots
tu has part de bàsquet
de les edicions
nosaltres fem 7 edicions
i venem
el 50% a Catalunya
i el 50% a Espanya
i què vol dir això
que tant d'interès n'hi ha
per al Barça
a Catalunya
com a la resta d'Espanya
no hombre
no fotis
ah no?
deixeu-me
una altra pregunta
que serà segurament
l'última o la penúltima
si no n'hi ha cap més
hola bona tarda
soc Xavier
jo vinc de la secretaria tècnica
del Futbol Club Barcelona
de la secció femenina
i tònic desadaventat
a part del Tomàs
que bon amic
m'agradaria saber
quan el futbol femení
quan parlàvem de futbol
i comunicació
al món del futbol
hi ha una branca
que és el futbol femení
en aquests moments
el Futbol Club Barcelona
està a la categoria nacional
igual que el Pozzuolo de l'Arcón
que serà Real Madrid
la temporada que ve
i possiblement
seran equips
de Superlliga
parlant de la rivalitat
Barcelona-Madrid
i a part de l'Espanyol
i de l'Estat
que estarà en la màxima categoria
això vol dir
que també tindrem
més audiència
dintre del futbol femení
als mitjans de comunicació
si hi ha equips
a la màxima categoria
m'encantaria
però no és el futbol femení
el bàsquet femení
l'esport femení
en general
que no té
quasi quota
en els mitjans de comunicació
és que és un problema
que és de la societat
lamentablement
i ara veig
moltes dones aquí
moltes estudiants
de periodisme
i m'encanta
perquè sí que és una lluita
que hem de portar
als mitjans de comunicació
també
però tot l'esport femení
de fet
per trobar
un esportista
nacional
important
és que ens costa
és que sempre anem
a la mateixa
l'Aranja
el certificari
o ara
de fa poc
la Gemma Mengual
no hi ha dones
que siguin
líders
com passa
amb Rafa Nadal
o Fernando Alonso
sempre contínuament
surten esportistes
a nivell homes
però amb les dones
no ens passa
i això és una lluita
que de veritat
no no és el futbol
en tots els esports
l'hem de portar als diaris
perquè és una lluita
a la societat
una altra pregunta
ja que heu entrat
en aquest tema
m'agradaria preguntar
a la Cristina Cubero
si dins del periodisme esportiu
les dones
se'ns prenen sèrio
home
ja som
ja som dones
que portem
molt de temps
treballant
van començar
des de fa temps
l'Alga Viza
la Maria Escario
de la mateixa generació
que jo
és la Pila Calvo
si la teva
trajectòria
seriosa
et prenen en consideració
com si fossis un home
jo crec que hi ha
més problemes
entre els propis companys
que entre els esportistes
jo he patit més
discriminació
entre els propis companys
i no em refereixo
a aquesta taula
sobretot al Tomàs
que va ser el meu jefe
al Mundo Deportivo
i que és un dels meus mestres
si no
és veritat
és veritat
o sigui
ell és un
jo he patit més
pels companys
que no pas
pels esportistes
amb un esportista
amb un futbolista
mai he tingut
cap mena de problema
i porto 20 anys
treballant
jugadors
de màxim nivell
Última pregunta
Bona tarda
a mi m'agradaria
que els quatre components
de la taula
em fessin una reflexió breu
sobre una cosa
que jo veig
que passa quotidianament
i és que quan la gent
li cau un exemplar
del diari
a sobre
a les mans
sempre comencen
per la contraportada
per la xica de l'ASA
en comptes de guaitar
la portada
què em penseu d'això?
No, ho tens malament
em busquen a mi
que jo vaig a dalt
de la vida
un problema de...

que les empreses
Tomàs
que decideixen
que agraden
i bueno
t'ho explico
com a mitja
cosa de la trastienda
del diari
hi havia un jefazo
de prisa
que ell tenia que
quan va comprar el diari
que ell tenia que
anar amb una mena
de diari
de model inglès
d'esport
i ties
i merder
i allò
no va
no va
quallar
llavors van començar
per una cosa
perquè això
de la xica de l'AS
era una...
a l'ASA antic
que ara complia
el mes que ve 40 anys
a la plana
abans de la contraportada
havia una nena
amb biquini
o amb l'IGE
de ropa
els anys 60 i pico
que tenia la seva gràcia
perquè en aquells moments
hi havia un fulano
que es deia
Ebrero Sant Martín
un tio amb una jeta
extraordinària
i aquest tio va imposar
tenia mig contactes
amb l'administració
llavors
i li deixaven fer
quan l'ascensura
estava posada
i allò de la xica de l'AS
va ser un...
en el seu moment
va ser un impacte
per manca
perquè pràcticament
no sabia res
el primer es va fer
fitxant
amb una escriptora
que ho va fer
durant un temps
i es deia
la xició
la xica de l'AS
va desaparèixer
perquè va...
em sembla que el marit
el van destinar fora
a Amèrica
però ella va pirar
i després
el van donar per això
i realment és un èxit
com veig
si comprova
Rogelio
Jo el que
sobre l'última pàgina
de l'AS
m'agradaria concretar
una cosa
simplement
sapigui
qui és el que se n'ha cuida
de seleccionar
les nenes
que surten allà
El Tomàs
Tomàs
Tu selecciones
les...
No, no, no
jo tinc dona i sogra
no m'ho deixaria
Acabem
Acabem la taula
que hem compartit
amb Rogelio Rangel
amb Toni Frieros
amb Cristina Cubero
i amb Tomàs Guàs
que amb ells
hem parlat
de la rivalitat
Barcelona-Madrid
i alguna cosa més
en la premsa esportiva
d'aquest país
de seguida
fem l'última taula
abans de l'especial
sempre nàstic
i continuarem
parlem de futbol
més local
i del futbol
a nivell global
a nivell internacional
gràcies a tots quatre
fins la propera
Comencem ja
aquesta tercera taula
del dia últim
de les nou
que hem preparat
en aquestes jornades
de comunicació
Comunica 07
dedicades a guanyar
el futbol
al rei mediàtic
aquesta taula
porta com a títol
com podeu comprovar
futbol local
i futbol mundial
em presentem
en primer lloc
les quatre persones
que participaran
en aquesta taula
en primer lloc
saludem
en David Torres
David Torres
és periodista
llicenciat
per l'Autònoma
de Barcelona
té 43 anys
des de mitjans
als anys 80
que treballa
en diferents
mitjans esportius
primer en el món
esportiu
després en una breu
etapa
a TV3
des de l'any
1990
treballa
al Periódico
de Catalunya
i des de fa
un any
un any
que és el cap
d'esports
d'aquest mitjà
a la esquerra
del David
ens acompanya
en Ramon Vesa
Ramon Vesa
té 49 anys
és redactor
en cap
del diari
El País
i col·laborador
habitual
de Catalunya Ràdio
i Ràdio Barcelona
amb anterioritat
havia estat redactor
del diari
El 9-9
i cap dels sports
del diari
Avui
és professor
de Periodisme
de la Facultat
de Ciències
de Comunicació
Blanquerna
i professor
del màster
de Periodisme
de les Eures
ha publicat
diferents llibres
com
del Génio
amb el Génio
un recull
dels articles
publicats
del diari
El País
i també
Història
d'un desencuentro
que és referent
a l'estança
de Maradona
al Barça
també és
Premi Ciutat
de Barcelona
l'any 2000
A l'esqueda
del Ramon
ens acompanya
el Francesc Joan
el Francesc Joan
té 35 anys
és llicenciat
en Periodisme
per l'Autònoma
de Barcelona
va començar
en aquest món
amb mitjans
de locals
a Ràdio Cambrils
a la revista
també
d'aquesta localitat
del Baix Camp
entra com a redactor
del diari
de Tarragona
l'any 1995
des de l'any 2000
crec
que anés
al cap d'esports
i des de l'any 2006
també
que anés
cap d'esports
que redactor en cap sempre
en el mateix mitjà
també
s'ha fet càrrec
de la corresponsalia
en diferents èpoques
d'altres mitjans
com a Marca
i el diari Esport
i el quart convidat
avui
el quart company
en aquesta taula
és en Pep Riera
Pep Riera
té 44 anys
és periodista
llicenciat
en Filologia Catalana
el 1987
s'incorpora
al diari
El Punt
on ha exercit
diverses funcions
entre altres
per citar-ne algunes
va ser redactor
en cap de les comarques
geronines
i també va ser
el primer director
de l'edició
del diari
El Maresme
el 2002
s'incorpora
a l'equip fundacional
del nou esportiu
a Catalunya
com a director
junt
i poc després
des del novembre
2003
des del director
a banda
també hem d'esmentar
que és el director
de la col·lecció
de llibres de temàtica
esportiva
fora de joc
de Cossetània
Edicions
com dèiem
aquesta taula
porta com a títol
futbol local i futbol mundial
el nom segurament
és molt genèric
o molt ample
l'hem subtitulat
com
el Barça
la globalització
i la presència
del futbol català
als mitjans
una mica
segurament
en truncarem
amb el final
de l'anterior taula
i primer
per trencar una miqueta
el gel
m'agradaria plantejar-los
una pregunta força
general
als nostres convidats
i és
quins criteris
feu servir
en els vostres diaris
per decidir quin espai
es dedica
percentualment
a cada equip de futbol
David, per exemple
en el cas
de la periòdica
de Catalunya
Acabarem una mica
parlant
en la mateixa línia
que parlàvem
els companys d'abans
és evident que
el Barça
és un monstre
que ho asumenja tot
i
inicialment
els plantejaments
un dia normal
al diari
quan tu penses
una mica
en la secció
que faràs l'endemà
inevitablement
el teu primer pensament
sempre va estar dirigit
al Barça
i penses
què hi ha avui de Barça
què pot haver-hi avui de Barça
quina és la informació
que avui pot interessar
de Barça
quan es donen situacions
com per exemple
aquestes dues setmanes
que no hi ha futbol
en el fons
això
ens complica
la nostra feina
o ens obliga
a fer un sobresforç
en el sentit
que has de buscar alternatives
que a veure
periodísticament
jo crec que
això és molt més interessant
però
la dinàmica
sempre et porta
una mica
a acabar primant
una informació
del Barça
que pot ser
una informació
que pot tenir
un cert interès
un interès secundari
per damunt
d'altres informacions
el que si és veritat
és que
per exemple
quan
a veure
per exemple
els últims dos o tres dies
que no hi ha hagut informació
o que el Barça
està una mica
en un segon pla
per exemple
el nostre diari
el periòdico
ahir per exemple
vam obrir la secció
en un cas
d'un jugador de bàsquet
de 18 anys
que està jugant
a l'hospitalet
portada fins i tot
del diari
fins i tot portada
és a dir
que a vegades
es poden donar situacions
com aquesta
o avui hem obert
amb la situació
de la bomba
Navarro
a l'NBA
però sí que és veritat
que això són
les excepcions
normalment
el criteri
sempre és
el Barça
fins i tot
quan un dia normal
al diari
no hi ha informació
de Barça
fins i tot
no et diria
que tens mala consciència
però penses
potser ens estem deixant
alguna cosa
Ramon
a l'edició
Catalunya del País
com us ho feu?
Bé
els diaris
d'informació
general
tenim un problema
molt greu
que no tenen
els diaris
d'informació esportiva
ho tenen d'una altra manera
que és que no sabem mai
el paginat que tindrem
o sigui
per començar
nosaltres no tenim
cada dia
el mateix número
de pàgines
ni sabem
que n'hi haurà
tantes de Barça
ni tantes
de l'Espanyol
ni tantes
d'un esport
depenem
d'un consell
de redacció
depenent de la publicitat
i en funció
de la papela
que normalment
es fa un dia
per l'altre
hi ha una sèrie
de previsions
i aquestes previsions
poden condicionar
un paginat
per tant
el primer que t'enfrontes
el demàtí quan arribes
és
si no te'n vas a la nit
amb el llançat
de l'endemà al cap
amb quantes pàgines tens
i a partir d'aquí
operes
de vegades
normalment et semblen
sempre poques
però de vegades
et pot sorprendre
l'espai que destines
i pots dir
ostres
aquesta secció d'avui
era molt millor
que no pas la d'ahir
i ha estat condicionada
no pels temes
sinó perquè has tingut
més espai
que un altre dia
els temes
han estat més esponjosos
i la realitat del dia
doncs pot fer
jo què sé
qualsevol conflicte
perquè estem
en un diari
d'informació general
doncs faci que
a les set de la tarda
dues pàgines
que estaven previstes
esportes apareixin
perquè hi ha hagut
un conflicte bèl·lic
o perquè hi ha hagut
unes declaracions
de Zapatero
o perquè
l'economia
doncs ha passat
qualsevol cosa
al banc mundial
per tant
els diaris
són molt flexibles
i l'únic que de moment
no es toca mai
és la publicitat
cosa que abans sí que passava
abans hi havia
un tope de publicitat
i no es passava
ara quan arriba
una planxa de publicitat
doncs potser
s'alta una pàgina d'esports
vull dir que és una realitat
molt més complexa
del que pot semblar
després
pel que fa al diari
El País
nosaltres intentem
sempre fer un diari global
és a dir
contràriament
quan parlem molt
de les edicions
jo sentia
la intervenció
del Tomàs Guas
en el sentit
de fer moltes edicions
és veritat
que el país
també té moltes edicions
però la secció d'esports
que menys es toca
sí que hi ha
alguna sèrie de pàgines
que es poden modificar
o tocar
per exemple
doncs jo què sé
no hi ha valors absolut
però sí
mirades compartides
per tot el diari
El País
és veritat
doncs que tant el Madrid
com el Barça
com un campionat del món
de qualsevol especialitat
doncs són temes globals
i que interessen
el lector anònim
del país
sigui on sigui
estigui a Lugo
estigui a Barcelona
estigui a Guadalajara
estigui a Nova York
estigui a la Índia
i la crònica
és la mateixa
per a tothom
per tant
és intentar
que el mateix producte
serveixi per a tot arreu
després hi ha variables
evidentment
a l'Atlèdit de Madrid
et posaré un cas
perquè et diràs
quan canvieu
per exemple
l'Atlèdit de Madrid
considerem que
potser a Catalunya
no té tanta incidència
i el substituïm
per l'Espanyol
perquè creiem
que l'Espanyol
no té tanta incidència
com a valor global
a tota l'edició global
és a dir
sí que es fan petits canvis
però jo convido
la gent
a mirar
les diferents edicions
i veurà
com
que més enllà
que una edició
pugui tenir una pàgina més
sempre que normalment
totes les edicions
tenen una pàgina
per poder descarregar
aquell tipus d'informació
més local
però nosaltres
no ho fem
els quadernets
com per exemple
els quadernets
de la secció de Catalunya
com veurà molta gent
com els que comprin el país
veurà que allà
hi ha molta informació
que és la que no va
a la secció d'Espanya
o a la secció internacional
o a la secció
esports normalment
la secció
sempre totes les informacions
d'esports
van esports
i per tant
la lluita és intentar
que les notícies
que es produeixen
a Catalunya
siguin protagonistes
a tot arreu
Francesc
el diari de Tarragona
nosaltres
bé
com deien el David
del Ramon
doncs també som
un diari generalista
dels que podríem dir
no som ni
ni esportiu
ni
ni en tot cas
estem més centrats
en informació local
però sense perdre de vista
tot el que són
informacions
d'arreu
en aquest cas
el que tenim
molt clar
des de la secció
d'esports
és que la nostra aposta
més clara
és Nàstic
des de fa uns anys
jo diria que des de l'any
2000
quan
2000-2001
aquella temporada
que neix
la Nàstic Mania
com es va batejar
aquell fenomen
amb l'ascens
a segona divisió
després de 22 anys
jo crec que allí
es trenca una mica
les tornes
del que teníem
jo crec que era un diari
que ens centrava
molt en Barça
que el Nàstic
el teníem allà
però bé
un club de segona B
amb la seva massa social
molt fidel
però molt escassa
i molt de barcelonisme
aquí a Tarragona
penso que són
64 penyes
que hi ha
del Barça
a totes les comarques
de Tarragona
que encara avui
continua sent
més
que les que pot tenir
el propi Nàstic
però clar
aquell any 2001
allò
és una bogeria
és el boom
el naixement
d'un fenomen
que
que ens va portar
que ens va conduir
fins a la primera divisió
i que l'hem seguit
molt de prop
ara mateix
ja et dic
la secció d'esport
sobre
sobre Nàstic
poden ser
dues pàgines
tres pàgines diàries
els dies de prèvia
i els dies de partit
lògicament
pugem
la producció
de pàgines
i a partir d'aquí
jo diria que és Nàstic
i la resta
ha arribat un moment
que
que ara
doncs ho hem de
ho hem de
ho hem de
ho hem de dividir
així la secció
no perdem de vista
el Barça tampoc
intentem portar
alguna coseta
cada dia
lògicament també
és un club que té
els seus seguidors
aquí
com un cop deia
una mica també
de cop d'ull
a la primera divisió
i tot això
compaginat
amb
Reus Deportiu
Repitenca
tota la resta
de clubs de futbol
i tota
l'altra amalgama
d'esports
per tant
és una mica
un combinat
amb l'afegit
també
que
empaginació
és una lluita
també
perquè tampoc
sabem les pàgines
que podem arribar
a tenir
cada dia
i
amb la flexibilitat
també del dia a dia
del que pugui sortir
doncs
mira
ha passat
hi ha hagut un fitxatge
bomba
del Barça
o un tio s'ha lesionat
per quatre mesos
per tant
condiciona una mica
el dia a dia
però el que tenim molt clar
és l'aposta nàstica
aquesta sí
Pep
pel que fa
al nou esportiu
Sí
nosaltres
el nostre cas
sí que és
el cas
d'un diari esportiu
generalista
perquè
tenim l'àmbit
que és Catalunya
els referents nostres
són els equips catalans
però també som generalistes
perquè som diari esportiu
de
generalista
i de l'esport d'elit
d'arreu del món
de les grans competicions
llavors això
no és fàcil
de combinar
perquè
per que tinguin presència
una mica
aquestes dues ànimes
del diari
una ànima més generalista
mundial
o global
i una ànima més local
jo faria una primera reflexió
que és
i tenia apuntat
el mateix que ha dit
en David del Barça
i tots
quan pensem en Barça
a l'hora de fer informació
ens assorra la paraula monstra
Barça és un fenomen global
però jo
crec que hem de partir
de la bàsica
és global
però també és local
i ho deia ell
ara fa un moment
a Tarragona
a tot arreu
es pot ser
de l'equip
de la terra
pot ser
de l'equip
del teu poble
però també ets del Barça
i en aquest sentit
el Barça
també és un referent local
per molt global que sigui
per tant
una mica
un monopart
monopart
però que
nosaltres intentem
fer compatible
amb la cobertura
i en donar
una bona resposta
als aficionats
dels equips
que també tenim més a prop
una mica
aquesta
la fórmula
que estem aplicant
nosaltres
i que
ens sembla
que
no sé
si és l'única
possible
però sí
potser
la més viable
és la de fer
diferents edicions
en fem tres
una per les comarques
de Girona
una altra per les de Barcelona
i una altra per les de Tarragona
amb
amb la intenció
doncs
aquesta
de ser el màxim
globals
i per tant
a partir del Barça
tot el que vingui
darrere
de global
perquè també
és molt més fàcil
l'accés
tant per nosaltres
com a periodistes
com pels aficionats
per veure partits
de la Premier League
o de la Bundesliga
fins i tot
que
d'equips
de la resta del país
pots veure
el de casa teva
o el de
t'has de desplaçar
per veure
això
en canvi
aquest futbol global
el rebem molt més fàcilment
doncs tot aquest volum
important
com fer el compatible
amb donar una bona resposta
al futbol
i a l'esport
l'esport local
nosaltres hem cregut
fer-ho així
amb les edicions
i llavors
sempre hi ha una part
del diari
particularitzada
per cada un dels territoris
en què hem dividit
aquestes edicions
i així podem tenir
a Girona
un primer referent local
que seria la Casballo
i el que ve tot al darrere
el Girona
en aquests moments
que és l'equip
que despunta més
el Figueres
diguéssim
que pràcticament
ha desaparegut
per tot el xoc
que hi va haver
amb la apuesta
i això
Tarragona
doncs
el Nàstic
CBT
el Sant Pere i Sant Pau
doncs
tenen espai
i tenen
una presència important
cada dia
en les nostres edicions
al diari
a Barcelona
doncs
hi ha
més que equips
són esports
el Hockey Herba
és un esport
molt barceloní
també és català
però és molt barceloní
i Barcelona
el Waterpolo
doncs
això
fer les edicions
diferents
per aquests territoris
ens ajuda
que tingui més presència
al costat
de tot això
si vols fer
un diari integral
d'esports
o fas un diari
de 200 planes
cada dia
que llavors
això ja
entraríem en els costos
i en la inviabilitat
econòmica
o compartiment
és així com creiem
que es pot fer
durant aquesta primera ronda
d'intervencions
crec que el David
ha comentat
normalment
te'n deixes
a pensar
obrim en Barça
un dia normal
de Barça
que per exemple
abans deia
sempre parla
la Iniesta
un dia normal
en què l'activitat
del Barça
no dóna gaire
ha aparegut
Iniesta
en roda de premsa
i no ha fet
cap declaració explosiva
com és a costum
és difícil que faci
una declaració explosiva
a Iniesta
es tendeix a obrir
en Barça
abans que hi hagi
una notícia bomba
a l'espanyol
en bàsquet
o el mateix
el nàstic
que s'ha aportat
el nàstic francès
no
és qüestió de valorar
les coses
a vegades
el que jo crec
que una de les virtuts
que té el periodisme esportiu
i una mica
i crec que
estàs una mica obligat
i t'obliga molt
al dia a dia
és a fer-ho ja
vull dir
a buscar-te una mica
la vida
a pensar temes
que fins i tot
no són temes del dia
que pots avançar
o que pots preveure
que pot passar
el cap de setmana
o una situació
del Barça
fer una anàlisi
dels lesionats
o fer una anàlisi
del joc
és a dir
has d'intentar
crear tu
els teus propis temes
que no necessàriament
té que ser
allò que deia abans
d'entrar amb safreig
o de parlar
o d'especular
en fitxatges
que això potser
és una qüestió
més de diaris esportius
però a nosaltres
a nivell de diari
i d'informació general
jo crec que es tendeix
molt més
a intentar
fer anàlisis
concrets
de situacions
de l'equip
de jugadors
del que sigui
és evident que
si hi ha una altra notícia
que té prou
presència
com per obrir
la secció
jo crec que els diaris
d'informació general
també cada cop
tendint més a això
a no tenir tants complexos
amb obrir en qualsevol cosa
és a dir
però
inicialment
sempre
sempre penses
en clau Barça
una mica
Ramon
hi ha el parany
com explica bé el David
de deixar-te portar
per la rutina
que és
la prèvia partit
ressaca
prèvia partit
ressaca
si tens
7 partits
en 21 dies
tens la secció
solventada
perquè ens entenguem
llavors els bons diaris
es veuen
els que són capaços
de saltar-se una mica
aquestes previsions
amb notícies
com per exemple
la que ell deia
sobre el jugador de bàsquet
que ha tret el periòdic
aquests dies
la imaginació
precisament es veu
quan no hi ha
aquesta prèvia partit
ressaca
perquè durant 15 dies
com que no hi ha cap notícia
cadascú s'ha de buscar la vida
perquè ens entenguem
aleshores veus
les seccions
que treballen més temes
les que tenen més imaginació
i les que tòlicament
hi ha millors periodistes
perquè un dels problemes
que tenim els periodistes
d'esports
és que de vegades
tenim molta tesis
i perdem el sentit
del periodista
que és ser curiós
ingenu
i xafarder
llavors
com que tothom té una tesis
sobre si el Barça
anirà bé
o anirà malament
el que busques
són reportatges
o històries
que reformin aquesta tesis
i com menys saps
d'un esport
més de vegades
més exerceixis
de periodistes
perquè preguntes
demanes
observes
i contrastes
això passa
jo què sé
Jocs Olímpics
Campeonats del Món
quan tot et sembla nou
vas a veure
una selecció
per posar un exemple
jo què sé
Egipte
suposem
tot et sembla nou
i aleshores
has de fer de periodista
llavors aquest és el parany
on es veuen
les seccions
que hi ha gent
que té més vocació
periodística
o la secció
que està
més acomodada
i que teòricament
ja té de cada diagnòstic
doncs el Torer
ja sé com és
el Riera
ja ho sé
i a partir d'aquí
vaig deixant anar
totes les meves tesis
sobre el respecte
i aquest és una mica
el risc que hi ha
sense que això
vulgui dir
que
que no estigui ben preparat
la persona que tingui
aquesta tesis
però que pot portar
a una certa comoditat
per aquesta previsibilitat
perquè cap i la fi
moltes vegades
els valors esportius
han passat a formar part
d'una certa
cosa quotidiana
és a dir
l'esport
per exemple
el llegeix
des del nen
que té 7 anys
fins a l'avi
que en té 97
per tant
el llenguatge esportiu
ha de ser molt proper
a tota la família
i segons què
tu diràs
ara estàs explicant
aquí un campionat
del món de natació
que millor no interessa a ningú
però forma part
del que és quotidià
depèn molt
de la incidència
que tinguis
depèn molt
del diari
que treballis
i depèn molt
de les circumstàncies
no es pot parlar
de valors absoluts
però sí
que com a mínim
reivindicar
aquesta capacitat
que molts periodistes
tenen
de cada dia
reinventar-se
un món nou
per l'endemà
desmentir-lo
i crear una nova realitat
que és una de les frases
de l'Andreu Mercè Varela
quan li van preguntar
periodista
que deia 90 i escaig anys
en què consistia
el periodisme esportiu
i deia
crear un món nou
per l'endemà
desmentir-lo
i poder-ne crear un de nou
llavors
tota aquesta fàbrica
de somnis
d'ambicions
de realitats
és molt mutable
i canviant
Francesc
torn lliure
qui vulgui intervenir
no nosaltres
amb el que deia
el Ramon
l'acostum
és sempre obrir
la secció d'esports
amb nàstic
això ja
com et deia abans
ho tenim molt clar
això ens obliga
el que he comentat
el Ramon
reinventar cada dia
buscar-nos la vida
perquè clar
hi ha dies
que no hi ha entrenament
o hi ha dies
que potser no ha passat res
ha sortit un jugador
a parlar
i bueno
en un lloc
de reproduir
aquelles declaracions
doncs mira
es busca un altre enfoc
o un reportatge
o una entrevista
a donar-ho una mica
la volta
no sé
ahir per exemple
el nàstic
no va entrenar
es va fer un reportatge
amb el Rubén Pérez
el porter que està a punt
de tornar
ja a l'activitat
que ha estat lesionat
un dels herois
de l'ascens
i que ja torna a estar a punt
hem seguit una mica
l'Estela del Macu Kula
jugador polèmic
que va aixecar
molta polseguera
aquí la temporada passada
pel seu rendiment
i va arribar lesionat
m'han dit que ha marcat
el cinquè gol
que ha marcat
aquesta tarda
un gol
també
el cinquè allà
doncs explicant
les seves vivències
una mica
del que està fent
per Portugal
que curiosament
ara està fent allà
el que no va fer aquí
penso que porta
quatre gols
amb set partits
ha jugat ja
amb aquestes set jornades
tants minuts
com vaig jo aquí
vull dir una mica
inventar cada dia
o vendre històries
que lògicament
els nostres lectors
els aficionats
del nàstic
també els agrada trobar
això sense perda de vista
tampoc
els grans aconteixements
és a dir
no sé
recordo
quan el Barça
va guanyar
la Champions
doncs lògicament
aquell dia
vam obrir el diari
no la selecció d'esports
el diari
amb la Champions League
vull dir que amb això
ens podem acomodar
o fins i tot
si hi ha
un gran tema
o un tema estrella
de nàstic
per què no
també ho passem
al tema d'avui
que li diem
que és la pàgina
les pàgines
que obren el diari
i a tot això
afegir-li també
que tenim
com a mètode
que és una aposta clara
al nàstic
en el nostre diari
i per costum
també tenim
sempre portada
hem de portar
alguna cosa de nàstic
Pepa
com us plantegeu
en el nou esportiu
el dia a dia?
Sí
el Barça
el ritme de partits
ja en marca
una dinàmica important
i a mi m'agradaria
afegir
el que ja s'ha dit
que
també té mèrit
dintre del que és rutina
partit
el prepartit
el partit
la ressaca
saber dir coses
ser capaços
de generar coses
de no fer sempre
la mateixa crònica
sinó de fer sempre
al contrari
una crònica diferent
i
jo crec que aquí a la taula
tenim gent
que ho demostra
cada partit
i que val la pena
després hi ha l'altra part
que apuntava més en David
que és la de
la de buscar-te
la de buscar-te temes
en Barça
és relativament fàcil
en Barça
és relativament fàcil
perquè
per això
i qui se n'ha adonat
que és una màquina
de generar informació
és el mateix club
i en els últims anys
està quedant molt clar
perquè
dintre del club
s'està creant també
un monstre mediàtic
ha crescut molt
el departament de premsa
i comunicació del club
i
el que era
una font d'informació
que era
que era el Barça
fa uns anys
ara
és un creador
d'informació
la crea ell mateix
i l'administra
com vol
també
i ara també
és molt més difícil
que anys enrere
el que se'n diu
exclusives
i aquestes coses
la informació
de Can Barça
està molt més
mediatitzada
pel club mateix
però llavors
també aquest altre
contrapunt
de creativitat
dels propis mitjans
que també
jo crec
que es marca
el perfil
d'una secció
d'esports
o d'un diari d'esports
amb això
amb la capacitat
dels periodistes
de cada mitjà
per això
per crear un perfil
propi
i crec que s'està fent
bastant
a veure
que diferents
sobretot
parlant d'un diari
d'informació general
a diferència
de les altres seccions
la majoria
de les seccions
fins i tot
cada dia
poden tenir
més d'una possibilitat
per obrir la secció
la secció internacional
cada dia
pot triar
entre milions
de coses
que passen al món
la secció de política
el mateix
les seccions
de societat
dels diaris
rarament coincideixen
el millor
amb el que obren
i només
amb això
de tenir l'AVE
i tal
és una assegurança
de vida
i les seccions
del que són
espectacles
o l'ICUL
nostre
també
pot s'obrir
amb conservos
i esprinc
les apertures
la secció d'esports
el que deia
requereix molts cops
un sobreesforç
per parlar
una mica
d'exemples
més pràctics
és a dir
que a vegades
quan nosaltres
acabem de tancar
el diari
avui
la pregunta
que ens estem fent
és
demà
què tenim
demà
què hi ha
si no hi ha
un partit
o una cosa així
demà
què podem fer
demà
entrenar el Barça
demà
hi ha algú
que hagi pensat
alguna cosa
podem fer això
podem parlar
intentar parlar
amb aquest jugador
llavors
lògicament
sempre vas a buscar
una miqueta
el recurs del Barça
perquè és el que tens
potser és més pròxim
i que
sempre et pot donar
alguna solució
però també és veritat
com el que diu el Pep
que últimament
el funcionament
del club
en relació
a fa
el que passava
fa 10 anys
per exemple
fa 15 anys
també et complica
molt més la feina
és a dir
tu abans
tu podies anar
al Camp Nou
podies quedar
amb un jugador
sortir un jugador
te l'emportaves
quedaves amb ell
evidentment
però vull dir
que podies fer una entrevista
podies parlar
podies parlar
amb els jugadors
fer passadissos
el que es deia abans
fer passadissos
entre els jugadors
i el jugador
podia explicar
alguna cosa
alguna intimitat
o alguna cosa
que havia pogut passar
al vestidor
que jo et podia servir
una mica
per treure alguna informació
ara això
cada cop
és més difícil
perquè l'accés
als jugadors
és més difícil
per tant
encara t'obliga
molt més
a donar-li
a donar-li
volta a les coses
a veure
què és el que pots treure
continuant una mica
amb la línia
el que deia el David
hi ha uns valors
d'alguna manera
fiables
que són Barça-Madrid
i si volem
el monocultiu del futbol
intentar
que la informació
que puguis tenir
d'un dia
del Nàstic
o de l'Espanyol
sigui capaç
de competir
amb la del Barça
i del Madrid
per exemple
perquè és molt més banal
i estrident
però en canvi
l'altra
és molt més autèntica
i després
hi ha un segon valor
que avui dia
condiciona
molt tota l'activitat
d'un diari
dels diaris
com és el nostre cas
que és el factor televisió
per exemple
un espectacle
com el Mundial de Rugbi
mai hauria estat notícia
com ha estat ara
si no s'hagués televisat
i la gent no hauria tingut
la possibilitat
de contrastar
si el xaval aquest
és un tio
que sembla
l'astèrix
per dir-ho d'alguna manera
o l'obèlix
millor dir
què té
o el capità
de la selecció francesa
o els Pumas
què significa
l'espectacle
de la televisió
ha apropat
una sèrie d'esdeveniments
que obliga els diaris
a una reflexió
primer
no els pots obviar
però segon
intentar explicar històries
que siguin complementàries
perquè la velocitat
en la que van
els mitjans audiovisuals
a nosaltres
i la competència
dels diaris gratuïts
ha fet que estiguem
en un estadi
en què dius
periodisme de declaracions
els tens per la ràdio
imatges frepants
les tens per televisió
per tant
a darrere cada imatge
que tothom ha vist
hi ha d'haver una història
i això ens obliga
a un procés
d'elaboració de notícies
molt més complicat
del que la gent
pot creure
es tendeix una mica
a pensar
que la informació esportiva
és moltes vegades
banal
això és trident
fins i tot
crec que abans hi ha hagut
una intervenció
interessant
en aquest sentit
que deia
si la premsa esportiva
no era
una premsa del cor
o semblant
moltes vegades
s'ha tendit
a considerar
la premsa esportiva
d'aquest país
com el substitut
de la premsa populista
britànica
i a la fi
a França
hi ha un diari esportiu
que és l'equip
no n'hi ha cap més
a Itàlia
hi ha la Gasseta
de l'esport
i podem parlar
del tutor esport
i res més
i aquí en canvi
conviuen cinc diaris
per tant estem
en una realitat
diferent
i cinc diaris
que l'aparatura
normalment
és monocultiu
del futbol
difícilment
quan hi haguin
uns jocs olímpics
o una història d'aquestes
que obliguin a canviar
però la televisió
ha obligat molt
a canviar
el comportament
de la premsa escrita
crec
el que deia Estor Ramon
el monocultiu
aquest de Barça
i futbol
té les dues vessants
que ja les hem apuntat
una mica
la de la rutina
i la de l'acomodament
perquè saps
que d'alguna manera
o altra
nosaltres
el Barça
d'alguna manera
o altra
ens resoldrà
la portada
si no hi hagués
res més
en el món
la tindríem garantida
els 362 dies
l'any
que sortim
doncs per això
perquè
que és tan gran
i hi ha tant
d'això
sempre pots crear
històries
i això
però
a la vegada
també el repte
per trencar
aquesta rutina
almenys
és la fórmula
que intentem
nosaltres
en el nou
és motivar-nos
a nosaltres mateixos
a trobar
aquestes històries
amb això
amb altres esports
amb altres disciplines
amb altres
amb altres mons
i
i
i alegrar-nos
i tenir
una satisfacció
com a periodista
sobretot
també
del dia
que
podem obrir
una altra cosa
que no sigui Barça
i això
jo crec que també
té aquesta part
d'estímul
i
una altra cosa
és que si
hi ha altres casos
en què
en què
el projecte
periodístic
està basat
en Barça
i
al darrere d'això
hi ha moltes altres coses
a part de periodisme
doncs
que són promocions
interessos comercials
doncs
això ja t'obliga
molt més
a fer una altra cosa
i és un altre plantejament
tan legítim
com qualsevol altre
però si
si primes
que el projecte
mani una mica
el criteri periodístic
doncs
el repte
també és apassionant
aquest
de
lluitar una mica
contra aquest monstre
que és el Barça
tot i estar-hi a favor
perquè també
és un gran generador
d'històries
davant d'aquest monstre
les informacions d'equips
com per exemple
el Nàstic
o en d'altres zones
de Catalunya
d'altres equips
o fins i tot
d'altres esports
quant tenen cabuda
per exemple
en els diaris
d'informació general
i si creieu
que la cobertura
que s'està donant actualment
és la justa
la que es mereixerien
aquests equips
o aquests esports
a veure
de ser sincer
és a dir
el Nàstic
al periódico
per exemple
el tractament
que se li va donar
l'any passat
va ser excepcional
perquè estava
a primera divisió
tot i així
estava absolutament
descompensat
amb el Barça
i l'Espanyol
com l'Espanyol
està molt descompensat
en relació
al Barça
ara
l'any passat
durant tota la temporada
es va fer un seguiment
més o menys puntual
del Nàstic
es va fer l'esforç
de viatjar amb l'equip
de viatjar als desplaçaments
que hi hagués
un redactor
més o menys
de la secció
pensem que
hi ha una secció
o un periódico
que som
13 o 14 persones
doncs
un redactor
més o menys
estava
graveu
hipotecat
a fer informació
del Nàstic
tot i que clar
si el dia a dia
del Barça
ja diem
que no genera
a vegades
prou informació
com per
com per donar-la
com per obrir les pàgines
doncs
el Nàstic
encara més
amb més motiu
en aquest sentit
i per exemple
la que el Nàstic
va tornat a segona
doncs
ha desaparegut
d'alguna manera
les pàgines d'esports
ha desaparegut
en relació
amb el que passava
l'any passat
no?
El Nàstic
simplement
es fa la informació
del que són els partits
si hi ha alguna notícia
molt excepcional
doncs
es dona
i
ja està
però és una qüestió
com parlava el Ramon
una mica
que estàs molt condicionat
de l'espai
que tens
és a dir
tu et trobes
un dia
normal
amb 5-6 planes
d'esports
i evidentment
només que facis
una selecció mínima
doncs
és evident
que
clubs com el Nàstic
o fins i tot
esports molt minoritaris
o esports minoritaris
entre cometes
o esports que no són
tan minoritaris
però
doncs
queden
són maltractats
és a dir
jo soc molt conscient
jo per exemple
quan vaig començar
el món deportiu
jo vaig fer molt
futbol regional
futbol de tercera divisió
seguia els equips
seguia els Andréu
seguia l'Europa
és a dir
jo vaig ser una mica
començar com a periodista
seguint equips
de tercera divisió
de preferent
és a dir
i una mica he crescut
amb això
però
soc conscient
que
quan tinc el diari
quan tinc l'espai
amb el que
compto cada dia
no
no puc donar-li
al Nàstic
més informació
que té
crec que a diferència
del que pot pensar
la gent
que ens mira
sobretot des de Tarragona
la gent de Barcelona
jo m'identifico
amb el David
també perquè soc
de poble
i un poble
de 300 habitants
en el sentit
d'aquest sentit
de lo rural
i del que és proper
no tinc cap complex
però sí que de vegades
hi ha la sensació
que és un sentiment
d'arrogància
de menys preu
no
jo crec que és un complex
d'inferioritat
justament
jo estic al país
precisament
i sé segur
que mai podré competir
amb el diari de Tarragona
i que el ciutadà
de Tarragona
el primer que compararà
l'endemà és al diari de Tarragona
perquè li doni proximitat
i li explica molt més bé
el partit
la meva obligació
és intentar
que el partit del Nàstic
surti d'acord
amb el que ha passat
perquè el subjecte
per mi no és el Nàstic
sinó que és l'esdeveniment
aquest partit
ha estat tan transcendent
hi ha hagut tants gols
hi ha hagut tants gols
hi ha hagut tantes coses
com que mereix
que sigui conegut
a tot el món
o a tot Espanya
o a tot arreu
doncs sí
si ho és
doncs segurament
aquell dia
si el partit
de l'Atlètic de Madrid
no ha passat absolutament res
doncs l'Atlètic de Madrid
pot anar amb 10 línies
i el Nàstic
n'ha d'anar amb 45
ha passat alguna cosa
molt important a Tarragona
més important
que el que hagi passat
al Bernabéu
o el que hagi passat
al Camp Nou
o el que hagi pogut passar
a Vigo
doncs evidentment
és una qüestió
d'intentar sempre
qualificar
els textes
i donar-li
el protagonisme
que es mereixen
d'acord
al context de la jornada
però aquesta sensació
us ho dic de veritat
de dir
és que el diari de Tarragona
farà 25 pàgines
o 20 o 10
quan el Nàstic puja
i el país
què farà
doncs el lector del país
és una qüestió
de serveis
sí senyor
hi ha d'haver la informació
la fitxa i la crònica
perquè el lector del país
té tot el dret
o la informació general
parlo del que em toca
perquè és la situació
que vius
com a mínim
ha de saber
qui ha fet els gols
la fitxa
i el resum del partit
ara
la dimensió que se li dona
està en funció
del que hagi passat
perquè
des d'un punt de vista global
la notícia
és l'esdeveniment
el subjecte
és el partit
no és el Nàstic
aleshores
clar
depèn
de cada mitjà
on treballis
també s'ho li ha d'aplicar
en aquesta mateixa línia
el mateix
ja has de fer amb el Barça
segurament
el mateix
hauríem de fer
i si un partit
del Barça
no ha volgut un peso
perquè ha estat una golejada
i no hi ha hagut
ni competitivitat
doncs segurament
en lloc de fer 4 pàgines
se n'haurien de fer 3
si és que aquell dia
el màxim esdeveniment
ha passat
a Múrcia
per posar un cas
i tenia una mica
aquesta sensació
de sospessar les coses
i avaluar-les
el problema és que
amb la dinàmica
que treballem
amb l'estrès
que treballem
això es fa molt difícil
i de vegades
se'ns exigeix
tenir una reflexió
que és impossible
jo sempre poso
un exemple
en aquests casos
els partits de futbol
per exemple
el que ve diumenge
l'Espanyol
suposo que en deu haver parlat
el Tomàs Guàs
perquè l'he sentit
de la seva intervenció
quan hem arribat
és a les 10 de la nit
hi ha molts diaris
que no esperen
el partit de l'Espanyol
perquè s'ha de tancar
la primera edició
a les 10
i aleshores tu estàs
al teu poble
agafes el diari
no han fotut ni una línia
de l'Espanyol Madrid
com és possible?
doncs perquè la rotativa
ha arrencat abans
perquè hi ha una campanya
de promoció
per el que sigui
i obliguen a tancar abans
els horaris condicionen
no és el menys preu
que tu puguis tenir un diari
no
doncs allò s'ha de tancar
tan bon punt s'acaba
els crítics de cinema
els espectadors d'obres
d'art
crítics d'art
en definitiva
hi ha molta gent
que pot anar a una exposició
i la publica
al diari
com li sembla
no
els partits de futbol
són instantanis
s'acaba el partit
i ha de sortir la crònica
l'endemà
i això obliga a treballar
doncs amb unes presses
i tot aquest procés
històricament
de reflexió
sobre
tan acadèmic
d'això del partit
on és la notícia
doncs
s'al fon
i vas jo
a pàgines fetes
tantes pàgines
tant d'això
ho tens més o menys pautat
perquè la dinàmica del diari
t'impedeix
qualsevol procés de reflexió
Francesc
des de Terrellana
Sí, no
aquest és un debat
que se'm va parlar molt
l'any passat
sobretot
amb la presència
del Nàstic
a la primera divisió
jo crec que la gent
de Tarragona
esperava molt més
dels diaris
sobretot
els editats
de Catalunya
de la presència
del Nàstic
a les seves pàgines
hi ha molts condicionants
com diu el Ramon
des de
polítiques d'empresa
des del
el Barça
l'espai
que se't pot menjar
de si realment
hi ha interès
a Barcelona
pel Nàstic
o no n'hi ha
però és un tema
complicat de parlar
nosaltres en aquest sentit
lògicament
som els que
ens hi hem d'abocar més
perquè som el diari
d'aquí de la ciutat
el diari que pot cobrir més
també per mitjans
per proximitat
a la informació
del Nàstic
però sí que és veritat
que
parlant-ho també
un dia
amb el mateix cap de premsa
del
del Nàstic
que feia
l'any passat
feien el típic buidatge
de premsa
i veien
ell és el que veu millor
tot el rànquing
d'informacions
d'allò
i sobretot
criticava també
alguns diaris
d'informació esportiva
de Barcelona
és a dir
no en tenien
com per exemple
a l'As
li podia haver dedicat
més que al mundo
o que a l'esport
en aquest sentit
en quant a paginació
l'As
havia jugat
una carta
molt bona
com l'ha sabut jugar
mira
em diferencio
de l'esport
i el mundo
que porten més
Barça
segur que anem
Barça
només i tal
i nosaltres
mira
anem a rascar més
amb Espanyol
i Nàstic
però bueno
això és qüestió
de cada empresa
sí
d'empreses
i de models periodístics
i d'això
jo
per exemple
un diari
d'informació general
si una secció
d'esports
tingués quotes
per equips
o per esports
i em penso que
amb l'espai
en què es juga
i això és complicadíssim
i crec que
em faria un flac
favor al lector
treballar per quotes
vull dir
que és molt millor
explicar històries
completes
que no pas
mil
mini històries
que no explicarà res
en un diari esportiu
doncs és diferent
el plantejament
jo
també estic en contra
de les quotes
dels espais fixos
i tancats
per equips
i per esports
i per d'això
però
evidentment
has de muntar
equips
i preparar
treball
per respondre
a determinades necessitats
doncs
evidentment
si nosaltres
tenim una edició
per Tarragona
hem de muntar
un equip
que treballi
per Nàstic
i hem de ser
competitius
amb Nàstic
que per això
tenim una edició
a Tarragona
i a Girona
i a Girona
amb el Girona
etcètera
etcètera
no quotes
però sí
equips de treball
sobre això
i respondre
doncs
el plantejament
que vulguis fer
és el que explicava
al principi
trobar aquest equilibri
entre la màxima globalitat
i la màxima localitat
i potser
entre mig
sacrifices
a l'hora de prendre
la decisió
de fer un diari
per edicions
potser renunciarem
a informació
que passa a Girona
per Tarragona
però
en canvi
estarem donant Barça
però és que
durant 362 dies
l'any
donarem
una informació
competitiva
per Tarragona
i que respongui
una mica
a la realitat
d'aquest territori
i trobis
una mica
l'equilibri
Futbol local
i Futbol mundial
per què creieu
que en els últims anys
s'ha multiplicat
o ha augmentat
de forma notable
la presència
d'informació
sobre les lligues
de futbol europees
en la majoria
de mitjans
en els diaris
sobretot
pel factor televisió
crec que la gent
ara
recordo
i almenys
els companys de taula
pensaran el mateix
crec
perquè vam compartir èpoques
doncs ara
per posar un exemple
pràctic
al Barça li toca
al Glasgow
Rangers
el proper dimarts
doncs els anys 80
normalment
el dimecres
hi havia un periodista
del diari
que s'anava a Glasgow
a fer un reportatge
sobre qui era
el Glasgow Rangers
i explicava
qui era el seu
davanter centre
estaves tres dies
allà dedicat
i el primer
que hi arribava
era el primer
que donava informació
ara tothom sap
l'alineació
els jugadors
perquè ha vist
partit per televisió
té una informació
les noves tecnologies
tothom
entra a Google
tothom
és fanàtic
que té el seu equip
a cada país
un és del Boca
l'altre és de River
es juga a la Play
es fan simulacions
de partides
es fan 25.000 històries
i la informació
ha canviat molt
per tant
és una realitat
molt propera
evidentment
també el fet
que els jugadors
que eren propers
que ara juguin
a aquestes lligues
doncs ja que sé
la Premier League
en aquest moment
hi deuen haver
gairebé
si tu ets de l'Helèdit
de Madrid
i tens el teu representant
si tu ets del Barça
i tens el teu
si ets del Madrid
pràcticament també
vull dir que tota
aquesta globalització
ha fet que s'hagi obert
un mercat
i que la mirada
hagi de ser molt més global
estiguis a Tarragona
o estiguis on vulguis
ara estem parlant
de Macu Kula
qui diu
que Macu Kula
pogués interessar
avui
que ha fet un gol
a Portugal
doncs clar
abans era molt difícil
que un jugador
d'aquestes característiques
doncs pogués venir aquí
i obliga
d'alguna manera
que tots nosaltres
estem molt més pendents
d'un tipus d'informació
que donem per bona
també
i que de vegades
no ho és
quan reivindicava
aquesta capacitat
d'anar als llocs
a constatar
el que passa
jo crec que continua sent bo
els periodistes
no ens eximeix
el fet
que coneixem
el Glasgow Rangers
o el proper rival
del Nàstic
o el que sigui
d'anar sobre el terreny
i preparar
una bona informació
i en canvi
ho hem obviat
perquè ja tenim
la informació
des del propi
següent
i això
és un dels pitjors
mals que tenim
a la meva modesta
manera d'entendre
la premsa esportiva
de diaris
que és que
avui dia es pot fer
un diari
sense sortir
de la redacció
només escoltant
la ràdio
i mirant
la televisió
i aquest és el risc
i on es veuen
els diaris
que tenen més qualitat
o menys
podem convenir
que potser
el periòdic
és un dels diaris
més vius
que és un diari
que té molta
aquesta agilitat
potser la Vanguardia
és un diari
que té més opinió
potser el nou
és un diari
molt més ben escrit
de reflexió
cadascú busca
el seu espai
però en el fons
és combatre
la subnolència
en què tot aquest món
audiovisual
et pot arribar a portar
i que comences
per aquí
per no anar
a espiar
el Glasgow Rangers
o saber la història
del Glasgow Rangers
perquè com que ja la saps
tens internet
has vist per la televisió
deixes d'anar
a Glasgow
jo crec que hi ha un fenomen
que és la gent més jove
aquí no sé
si hi ha molts futboleros
o no
molt aficionats
al futbol
joves
hi ha molta gent jove
que té molta més informació
i coneix molt més
jugadors d'equips
de la Premier
que el millor jugadors
fins i tot
de la Lliga Espanyola
i està molt més pendent
el millor
del que fa l'Arsen
del que fa el Chelsea
sobretot
jo crec que hi ha un cas
que és un cas
molt excepcional
que és el cas
de la Premier
de la Lliga Anglesa
per damunt
evidentment
fins i tot
que li ha guanyat terreny
a la Lliga Italiana
s'informa més
del Liverpool
en els cinc casos
nosaltres per exemple
abans no
fins fa quatre dies
com aquí diu
els dissabtes
doncs
si hi havia Lliga Anglesa
o hi havia algú
a jugar a algun partit
ho donàvem
el millor
en un breu
des de fa un temps
doncs dissabte
per diumenge
que és quan acostumen
a jugar
a la Premier
doncs
li dediquem una plana
perquè hi ha molta gent
que aconsegueix
amb interès
i jo per exemple
em sorprèn
encara em sorprèn molt
doncs per exemple
a Catalunya Ràdio
quan el vespre
així que vaig
avui precisament
els millors anys
de la nostra vida
i posen en marxa
això del xat
i la gent que es connecta
al xat
que és gent jove
en general
les converses
les converses que té
dins del xat
i les consultes
que fa
i els jugadors
per qui demana
són jugadors
que la majoria
són jugadors
primer de lligues
estrangeres
molta
molt
molta
Premier
i fins i tot
jugadors
que jo
ni desconec
és a dir
que no conec
i tal
veus que hi ha molta gent
que això
l'accés a la informació
és molt més fàcil
la gent es conec
a internet
pot estar
tant a la lliga inglesa
dels equips
el que sigui
també com deia el Ramon
jo crec que hi ha un component
aquest
que jo he vist
més pels nanos
més joves
que és el tema
dels jocs
de play
de coses d'aquestes
i tal
per tant
jo crec que s'identifica
molt el tema
d'aquest
de la gent jove
s'identifica
amb equips
és més fàcil
fins i tot
que la gent jove
s'identifiqui
amb l'Arsen
o amb el Chelsea
o no sé qui
que potser
amb l'equip
de la seva pròpia ciutat
tret del Barça
és a dir
abans per exemple
hi havia molta més
sobretot a Barcelona
per exemple
l'equip de barri
hi havia gent
que era de l'Europa
del Sant Andreu
de la Guinaueta
jo crec que ara
hi ha molta gent
que abans
té molt més interès
per seguir l'Arsen
que no per seguir
l'equip del Subbarri
creus francès
però que avui en dia
encara és
aquí a Tarragona
se segueix molt més
el nàstic
que no pas
bueno però
també es pot combinar
amb el sentit
que jo abans
quan explicava
que es pot combinar
informació del nàstic
amb altres informacions
nosaltres lògicament
també les cròniques
de la Champions
també les donem
vull dir
entenem que és informació
que s'ha de donar
que el lector busca també
no?
és a dir
no tots els lectors
tenen per què comprar
dos diaris
o
no ho sé
o haver vist
o haver vist el resum
de la televisió
per tant
en aquest sentit
també hi ha gent
que a les pàgines
del diari de Tarragona
o qualsevol altre diari
més local
més petit
també busca
la Champions League
o el futbol internacional
nosaltres
des de fa un temps
també
amb una periodicitat
setmanal
ens vam atreviar
a una pàgina
de futbol internacional
un estudiant
per cert
que està
per aquí
de l'ORB
escolta
és el que comentava abans
hi ha molta gent jove
que
que demanda
aquest tipus d'informació
la volada
que ha agafat
la Champions League
sobretot
amb el tema
de les retransmissions
televisives
que se'n parli tant
és una informació
que lògicament
el lector
també acaba
buscant
abans de
donar veu
al públic
Pep
sí
això no
però no és
ni fàcil
ni barat
dinsar-te
en el futbol
més local
en la dicotomia
aquesta de futbol mundial
futbol local
el que té
les de perdre
és el futbol local
per raons
a vegades
purament
econòmiques
i també
d'extensió
perquè és difícil
jo sempre dic
que el futbol
mundial
és relativament
barat
i en Ramon
ho explicava
i perillós
perillós
pel que ha explicat
molt bé
perquè és molt fàcil
l'accés
a la televisió
a la internet
etc
sense aixecar
el cul de la cadira
pots fer moltes coses
però ja
es veurà amb quin rigor
i amb quina
i amb quina
i amb quina
i amb quina credibilitat
no
però
és molt més fàcil
i
i necessites
molts més mitjans
si vols fer
més futbol
més esport local
necessita gent
necessita gent
per enviar-los a llocs
que aixequin el cul
perquè
el repitenca
el partit de la repitenca
no se't farà sol
si no hi tens algú
i has d'enviar algú
i
i que hi vagi
que el vegi
i que l'expliqui
i quan comences
a multiplicar
però després el problema
ve això
que això es multiplica
i no
cobrint la repitenca
no en fas prou
si cobreixes la repitenca
has de cobrir
aquest, aquest, aquest
i l'altre
doncs evidentment
a l'hora de fer números
això és quan
es veu que aquest futbol
aquest esport resulta car
en un moment o altre
has de tallar
i has de compartimentar
però bueno
val la pena
trobar aquest equilibri
crec
arreu de la intervenció
del Pep i abans
del David
crec que una cosa
molt saludable
ha estat
que el tipus
de les noves tecnologies
ens han fet més vulnerables
la sensació
que qualsevol
que t'està llegint
sap més que tu
i això és molt saludable
feia temps que no passava
perquè tu dius
escolta
aquest juga bé
aquest juga malament
i tens la sensació
que un tio t'està llegint
i diu
aquest tio no en tenia puta idea
perquè hi juga al revés
del que diu
no és escarrar
és dretar
és a dir
t'ha convertit
en molt vulnerable
i això ens ajuda
cada cop més
a veure les coses
i exercir a periodistes
que ens portaria
al terreny del Pep Riera
de dir
és que si no anem als llocs
no tenim la nostra pròpia visió
de vegades
per les circumstàncies
dels horaris
ens veiem obligats
moltes vegades
a fer cròniques
per televisió
i s'hauria de posar
quan una crònica
és per televisió
que és no de tarda
o el lector
donar-li la informació
que sàpigui
que no és una crònica
que ha fet al camp
perquè evidentment
quan tu fas una crònica
des de la redacció
tu la fas a través
del que et dona
el realitzador de televisió
però no és el mateix
que veus al camp
i avui dia
hi ha moltes discussions
d'aquest estil
que no és una discussió
futbolística
ni segurament periodística
però moltes vegades
la gent que va al camp
ha vist un partit
totalment diferent
del que l'ha vist
per televisió
i convidaria
que féssiu l'exercici
alguna vegada
i que ho contrastéssiu
no té res a veure
sobretot a la gent
que és molt amant de l'esport
que veu moviments tàctics
que veu determinats
va passar en el cas Figo
la primera vegada
de la gran pitada
jo me'n recordo
vaig arribar al diari
i em van preguntar
però què heu fet
com si haguessin fet un pecat
si s'ha pitat
però bueno
hi ha hagut una pitada
que no feia molt temps
home no sí
la més sol·losa
però és un escàndol nacional
que no sé què
home no m'ha semblat tant
si s'ha pitat
però després es va veure
que hi havia una mesura
encara desgraciadament
molt més bèstia
com la que va passar
la segona vegada
però aquesta sensació
de la proximitat
i d'anar als llocs
evidentment els grans diaris
una inversió
si és que
hi ha el nàstic a primera
el primer que s'ha de fer
és que una persona
tingui atenció del nàstic
això ho fan les redaccions
doncs no que ho faci
el corresponsal
el corresponsal
té set coses al cap
ha d'anar a l'Ajuntament
després de l'Ajuntament
ha d'anar a qualsevol incident
després el camí va quan i vol
què vol dir?
que desprotegim la informació
i per tant la inversió
obligaria
que per fer una informació fiable
cada diari
tingués el corresponsal
o una persona dedicada
expressament al tema
no, no, no
és que deia el Pep
en el fons
és que si resulta més fàcil
fer una peça
un reportatge
un article del West Ham
que del Mataró
és més còmode
perquè pots fer un article
del West Ham
des de la redacció
amb les noves tecnologies
amb tota la informació
que vulguis
en canvi
doncs
si tu vols fer
avui el Mataró
demà a la Badalona
demà passa tal nàstic
doncs
això et requereix
que un redactor
doncs
hi vagis
parli amb aquest
que li amb l'altre
és molt més viscuda
aquesta informació
és molt més viscuda
però en el fons
requereix més esforç
temps per
pel públic
temps per vosaltres
no sé si hi ha alguna
alguna qüestió
alguna pregunta
pels membres de la taula
crec que per aquí
per aquí al davant
podria ser
Bona tarda
el que
el que volia preguntar-vos
especialment a la Pep Riera
perquè és el que
possiblement toca més
el tema de
futbol regional
des del punt de vista
terceres i regionals
i primeres catalanes
d'Ariadna de Tarragona
també
però
possiblement és més
Terres de l'Ebre
i Camp de Tarragona
sempre diem
que
possiblement
s'ha de tirar
cap al món local
perquè és el que
estàveu comentant ara
és molt fàcil
que algú pugui
entrar a Google
busqui
Chelsea
i li surti
fins a quants cops
es corda les mames
abans d'entrar al camp
qualsevol jugador
però de totes formes
no creieu que
molta gent
suposo
que crec que té
la mala
sensació
que possiblement
en el futbol local
o l'esport local
la persona
que el fa
o sigui
que l'escriu
o que el locuta
és molt més
dolenta
que no pas
el futbol mundial
o el futbol
que pot
o sigui
exemple
en sap molt més
Joaquim Maria Pujal
que
en tots els respectes
qui faci
el partit
del Nàstic
per
tarrogar una ràdio
no?
Teniu aquesta
visió
o creieu que és
falsa?
Jo crec que
més que fer-ho
ser bo
o dolent
aquest tipus
de coses
jo prefereixo
jutjar-les
per fer-les
amb professionalitat
o amb dignitat
jo també vinc
de la premsa
de la premsa
comarcal
i també
com en Ramon
el guanyo
per 100 habitants
soc d'un poble
de 100 habitants
i conec
bastant bé
aquesta sensació
i sé bastant
de què en parles
no?
De lo més petit
doncs
és pel
pel més
dolent
pel més tonto
pel que no sé què
no?
no, jo crec que
això depèn més
de cadascú
la política
del mitjà
sí que la veig
a l'hora de dir
potenciar més això
potenciar més allò
altre
però
qui fa una cosa
qui fa l'altra
depèn d'un mateix
si algú
que surt
d'una facultat
o fins i tot
encara està estudiant
entra en un diari
evidentment
és més fàcil
que l'enviin
a fer
un partit
de la repitenca
que no
del Barça
i em sembla
d'una lògica
també empresarial
i professional
i saludable
que sigui així
però
el que ha de començar
a entendre
aquesta persona
és
jo crec que
que ha de fer
la repitenca
com si
com si estigués fent
la Champions League
i a partir d'aquí
doncs les coses
es van guient
pel seu propi pes
no
jo no
no ho veig tant
així com si
això ho deixeu
pels dolents
al contrari
en tot cas
per anar prenent
tots plegats
tots hem fet
una mica de tot
i ells ho explicaven
en David
ho explicava
també ha estat
en camps
de tercera divisió
i de qui sap
que està fent Barça
doncs per què
doncs per què
però alguna cosa
deu ser
perquè això deu haver guanyat
Sí
jo crec que
a veure
normalment
el tema
d'equip regional
la gent que es dedica
a fer informació
d'equip regional
així
normalment
jo diria
que hi ha dos casos
l'un és
gent que comença
com per exemple
va ser el meu cas
i com d'altres
d'altres companys
que comença
i has de començar
d'alguna manera
i em sembla bé
començar una mica
per aquest tipus de futbol
perquè
tens més facilitats
és més accessible
la veritat és que
llavors tu li has de dedicar
el que
amb tot el teu interès
el que sí que és veritat
és que ja
com que hi ha molts equips
hi ha molts equips
hi ha molta gent
que es dedica a fer
aquest tipus d'informació
que no són periodistes
o no són professionals
és a dir
jo quan estava
al Munt Deportivo
parlo de fa molts anys
i em dedicava a això
doncs
clar
em trucava
per passar-me
a la crònica
del partit
de no sé
que era
tercera divisió
de primera regional
em trucava
el tio del bar
des del bar
ha jugat
no sé
què
el gol
sí
minuto
no sé
més o menys
no sé si
clar
també et trobaves
amb un altre
company
que era un estudiant
com tu
i que
per ell
aquell partit
el feia
com si estigués fent
un partit de Champions
però sí que és veritat
que encara es manté
molta gent
que simplement
el diumenge
va fer el partit aquest
pel Munt Deportivo
o per l'esport
perquè sigui
i ja està
i no es dedica
professionalment a això
però també
l'espai que se li dedica
és el que se li dedica
la millor escola
per mi és aquesta
del futbol
del dia a dia
perquè quan tu
aprens a mirar la cara
a l'entrenador
i els jugadors
et veuen cara a cara
és molt més difícil
que no pas escrivint
a la distància
però creus que
molta gent
que escriu cròniques
de diferents esdeveniments
el protagonista
ni el coneix
en canvi
si tu cada dia
vas al camp d'entrenament
del nàstic
i has de veure l'entrenador
has de veure el capità
has de veure els jugadors
has de veure el públic
has de veure el metge
i cada dia escrius el diari
és quan perds aquest sentit
de la por
i la vergonya professional
és quan et corteixes
i crec que és el millor
escola
per a qualsevol periodista
un periodista
que ahir ja ha estat
fent informació
del dia a dia
a la llarga
acaba sent
el periodista de raça
el periodista de veritat
perquè a més a més
aquí en aquest país
hi ha un vici
a la meva manera
d'entendre
una mica perillós
que és que
vas pujant de càrrec
a mesura
que et vas fent gran
és a dir
no passa quan hi ha llocs
en què un cronista
d'un equip de futbol
pot ser des dels 20 anys
fins als 60 anys
perquè és el que li agrada
i és un gran especialista
del latisme
o un gran especialista
del Liverpool
o un gran especialista
del Madrid
no
aquí comences a anar
al camp del Bar
al camp de l'Espanyol
a Barcelona
normalment
després al camp del Barça
al camp del Barça
doncs cada cop
et vas allunyant
o sigui com més vas parlant
de l'equip
més et vas allunyant
del camp
llavors és la política
de telèfon
d'anar als partits
però aquella proximitat
que moltes vegades
tenen determinats professionals
o que és la que tòricament
tu hauries de tenir
més informació
et vas acceptant
i per tant vas perdent
aquelles arrels
que tenies al principi
i el que maco seria
que una persona
que serveixi
o que li agradi molt
doncs l'atletisme
o el futbol
o la natació
pogués continuar
a la piscina
al camp de futbol
i no a un despatx
perquè el millor
pel despatx
no serveix
per organitzar les coses
i en canvi pel camp
sí
doncs augmenta-li el sou
fent la mateixa feina
en lloc de donar-li un càrrec
que justifiqui
l'augment de sou
i aquesta roda
moltes vegades
és contraproduent
Francesc
en el casal diari de Tarragona
quin és el perfil
de la gent
que fa les cròniques
dels partits
de futbol regional
o territorial?
Home, hi ha de tot
lògicament
la cobertura
que s'ha de fer
és molt àmplia
de molts equips
és el que explicava el David
moltes vegades
el corresponsal
de torn
és un propi
empleat del club
un delegat
que lògicament
de nocions periodístiques
no en té
et canta l'acte
t'explica una mica el partit
algun que forma part
de l'equip
i que potser
obvia segons
què hagi passat
i que al cap de dos o tres dies
t'enassabentes
que això ha hagut un cristal
i llavors per tant
aquí hi ha
hi ha feina també
després d'edició
a la redacció
és a dir
te poden explicar una mica
com ha anat el partit
però tu ves
el que acabes
adornant
aquella crònica
acabes explicant
acabes titulant
això no ho fa el corresponsal
vull dir
es fa des de la redacció
per tant en aquest sentit
hi ha una feina també
des dels professionals
en aquest sentit
més preguntes
alguna intervenció més
disposem encara
de cinc minuts
ara ho malli
com diria aquí
doncs
ho deixem aquí
doncs senyors
si us sembla
us deixem aquí
David, Ramon, Francesc, Pep
moltes gràcies
per acompanyar-nos avui
i fins la propera
gràcies a vosaltres
tanquem aquí
tanquem aquí
el que són
les jornades
pròpiament
ara a les 8 en punt
comença
una edició especial
del Sempre Nàstic
gràcies