La senyora Casas, bon dia.
Bon dia.
S'autodissolen, no?, com a associació?
Ens autodissolem com a associació, però no és que vull miller,
perquè els anys no passen amb balde.
I aquelles dones que teníem 80 anys o 70 i escaig d'anys,
som ja de 80 per amunt.
N'hi han fallat moltes, se n'han mort, han mort companyes,
l'Enriqueta Gallinat, la Victòria Carrasco,
tenim molt malalta la Manuela Rodríguez,
tenim molt malalta la Laia Berenguer,
ha mort també una altra companya, la Rosa Cremont.
És clar, ja ens estem quedant en quadro.
Vostè, de fet, és una de les més joves, no?
Jo soc la més jove.
perquè Trini Gallego en té 93,
la Mari Salvo en té 86,
i la...
És igual.
La Josefina Piquet, que és la nostra nena,
la que tenia 5 anys, 3 anys, quan li va estallar la guerra,
que és la que parla de la seva infància,
doncs aquesta gent ha de ser tan típic.
Carme, a casa, com dèiem, és l'única dona d'aquí de Tarragona,
que ha format part i forma part d'aquesta associació.
Han estat durant gairebé 10 anys fent què?
Quin ha estat el principal objectiu de l'associació?
Doncs mira, el principal objectiu de l'associació va ser perquè veien senzillament que es parlava molt en veu baixa,
però només es parlava dels homes, els homes, la presó dels homes, les condemnes a mort,
les persecucions, les seves estades en comissaria, els camps de concentració,
però no es parlava gens del que havia sigut la lluita de les dones.
Perquè hi ha un dit que diu que detrás d'un home important sempre hi ha una mujer.
Jo dic senzillament que els homes de partits, d'associacions, de tot,
si no haguessin tingut el suport de les dones, doncs no haguessin pogut portar a terme
la resistència que es va portar a terme contra el règim franquista.
I durant aquest temps el que han fet és explicar justament la situació i el paper de les dones.
I nosaltres hem volgut ressaltar i fer saber a la gent i donar ànimos a aquelles dones
que encara ara callen, tenint moltes coses que explicar,
de què va ser, quin va ser el paper de la dona
després de l'instaurar-se a la república, durant la guerra
i després durant els 40 anys de dictadura.
I han aconseguit aquests objectius?
Doncs sí, s'ha editat un llibre, bueno, és un llibre que és El Nostro Balans.
de treball, perquè nosaltres vam començar
per presentar-se al concurs que fa l'Ajuntament de Barcelona
cada any el dia 8 de març, que es concedeix el Premi Maria Aurelia Camell.
I nosaltres, reunides les dones, amb la nostra gran amiga Llum Ventura,
doncs vam fer el mateix, vam pensar en presentar
un programa de treball.
I per què el presentàvem?
Presentàvem un programa dient qui érem,
què havíem fet i com pensàvem divulgar-lo.
Dirigint-se a les escoles, a les universitats,
als instituts, a les associacions culturals,
a tots aquells que tinguessin un interès
per conèixer què és el que havien sigut
i què havien fet les dones.
I això va tindre molt bona acollida.
Jo recordo, quan es va presentar
l'associació al Pati Llimona,
doncs hi havia una gran afluència
d'historiadors, de professors i d'alumnes.
I això va anar en augment.
Van anar, de seguida ens van ploure
les sol·licituds de participació
en xerrades en diferents llocs de tot Catalunya.
Jo el que lamento és que a Tarragona m'he trobat sola.
i malgrat que jo m'he donat a conèixer aquí a Tarragona,
no he trobat unes dones que m'haguessin,
i sé que existeixen,
perquè he llegit el llibre de les oblates
i sé que hi hagi moltes dones tarragonines
que van passar per aquests moments
i haguessin pogut fer una aportació
de la seva trajectòria, del seu treball
i de les seves inquietuds per divulgar-los.
És a dir, s'ha trobat sola vostè?
En part m'he trobat sola a Tarragona,
perquè porto a Tarragona i Lleida.
Mai estig per la província de Tarragona
i part de Lleida.
I l'han convidat a molts instituts,
a molts col·legis d'aquí de Tarragona?
Molts, molts.
Per cert, un dels col·legis que ens va invitar
ha sigut les Teresianes.
De totes aquestes xerrades,
de les visites als col·legis i als instituts,
a vostè a nivell personal, senyora Casas,
quina imatge li queda de tota aquesta experiència?
Doncs me queda la imatge
que hi ha una joventut
que no és tan insensible
com ens volem fer creure.
Hi ha una joventut que té una gran preocupació
i que ha sigut molt valuosa
les intervencions que han tingut
després de concloure la xerrada.
I que s'han preocupat per moltes coses,
tant a l'institut d'aquí Martí Franqués
com a l'altre institut, com se diu,
que hi ha la carretera de Saló.
El complex educatiu,
l'antiga universitat laboral.
L'antiga universitat laboral.
A la Universitat de Tarragona
hem participat
durant diversos cursos
amb les classes de la professora
Coral Quadrada
i hem participat,
vam participar
quan se van fer unes jornades
sobre el franquisme
a la universitat laboral,
oi, a la universitat.
I vaig participar també
quan Tarragona es va portar
la veu dels exilats
en l'any 99, me sembla,
quan es va fer el congrés
de l'exil, dels 60 anys d'exili,
o que el va organitzar
la universitat de...
el Manuel Aznar,
de la filologia,
de la Universitat de Barcelona.
O sigui que he tingut bastantes.
I penso que...
Em coneixen molta gent
perquè he tingut participació
en premsa,
en xerrades per la ràdio,
i m'agradaria trobar
alguna senyora,
alguna companya d'aquí,
de Tarragona.
I li consta a vostè
que hi ha alguna dona
viva encara d'aquella època?
Doncs jo...
No ho sé,
perquè no tinc les seves adreces,
no he pogut localitzar,
i m'interessaria,
seria molt interessant per mi.
I per ella també,
sapiguer que...
un grup de dones
hem fet els possibles
perquè la lluita de la dona
i les inquietuds de la dona
tireixin endavant.
Aquesta tasca
i aquesta feina de divulgació,
d'anar als instituts,
als col·legis,
vostè a nivell personal
la vol mantenir
si la conviden,
encara que l'associació com a tal
es dissolgui?
Sí, sí.
Això no es pot parar.
Jo el que vull és fer-ho
mentre tingui el cap en serenitat
i poder recordar i poder parlar,
perquè ens retirem
perquè no volem arribar a ser decrèpites,
a presentar-se'l davant d'una joventut.
No, ens hem de presentar
en la integritat que tenim actualment
perquè la joventut pugui tindre una lleió més clara.
Se'n recorda d'alguna pregunta,
d'alguna inquietud
que els joves dels instituts
o dels col·legis li hagin fet
i que a vostè l'hagi sorprès
durant aquests anys d'experiència?
Oi, doncs n'hi ha moltes
perquè pregunten, per exemple,
a les dones que van marxar al front,
pregunten a les dones
que van estar a la rereguarda
omplint els llocs
que deixaven buits els homes
quan anaven al front.
I t'han fet moltes preguntes
sobre els tractes de comissaria,
el que va representar la presó.
I han tingut moltes inquietuds
en saber com era la vida de les dones
perquè quan se'ls explica,
perquè s'ha de començar
explicant pels nostres coneixements
que tenim de la república,
com la dona va ser rescatada
d'aquells segles d'emarginació que va viure.
I quan va vindre la república,
com va ser la dona
la que es va trobar en primer lloc
de l'interès del govern republicà
per col·locar la dona
al lloc que li corresponia,
considerant-la ja dintre de la Constitució
amb el mateix ple d'igualtat a l'home.
És a dir,
va deixar de ser ciutadana
i ciutadana anònima
i esclavitzada dintre de quatre parets
per ser una dona lliure.
Se li va reconèixer el dret
al matrimoni civil,
se li va reconèixer el dret al divorci,
se li va reconèixer l'oportunitat
amb peu d'igualtat
d'entrar a les universitats
en tots els ambients.
La prova és que la república
va ser la que va obrir
tota una sèrie d'escoles
que no havien existit a Espanya.
Una d'elles va ser
l'escola d'infermeria
anexa a les facultats de medicina.
Es van obrir quantitat d'escoles
destinades a les dones
que sí, que dones feministes han dit
o es va fer un treball
per coses pròpies de dones.
És que s'havia de començar
per una cosa així,
perquè després la dona
quan ja s'ha vist
amb capacitats iguales
a les d'un home
lluita avui per aconseguir
amb peu d'igualtat
els mateixos puestos,
els mateixos salaris
que té un home.
Però si no se l'haguessin
primerament preparat
per accedir
no ho hauria tingut.
Han estat moltes coses
durant aquests anys
d'experiència explicant.
En aquests anys
s'ha format l'associació
de dones del 36,
s'han recuperat
moltes coses
relacionades amb la república,
amb la guerra civil,
la memòria històrica,
el que coneixem
com la memòria històrica.
Fins i tot això
de la memòria històrica
s'ha portat
a nivell polític
a la llei
que s'està tramitant
i que està
al Congrés dels Diputats,
la llei impulsada
pel govern central,
pel govern socialista.
Què li sembla a vostè
aquesta proposta
de llei
de la memòria històrica?
Miri,
hi havia una gran il·lusió
i existeix
i a més
és de necessitat
recuperar la memòria històrica
i no hem de recuperar
la memòria històrica,
no volem recuperar
la memòria històrica
amb un afany
de revanchisme,
de venjança,
d'obrir ferides velles.
No.
Les ferides
estan obertes
ara.
ara
perquè
s'ha fet
un mal treball
marginant
només fent
la recuperació
de la memòria
d'una banda.
No, senyor.
La recuperació
de la memòria
dels vencedors
la va fer
el franquisme
tan pront
es va instar
a l'Espanya.
Recuperar
la memòria
d'aquesta gent,
recuperar
els seus judicis,
recuperar,
donar-los
el lloc
que li corresponia
començant
per treure'ls
de les fosses
i que la família
els pogués
tindre
al seu abast
per honorar-los
quan vulgués.
Els ha honorat,
s'ha recuperat
aquesta memòria
donant
donant
a les famílies,
recessint
a les famílies,
donant
puestos
a les viudes
perquè guanyessin
la vida
com eren
els estancs,
les loteries,
tota una sèrie
de coses.
Donant
facilitats
als fills
perquè tinguessin
beques,
perquè tinguessin
coses
per poder estudiar.
Mentre
que els altres
ha sigut
un silenci
total.
És un silenci
endespressi.
Per tant,
s'havia creat
moltes expectatives
que la llei
compleix
per vostè?
No.
No.
S'ha igualit
aquesta llei
perquè des del moment
que uns judicis
que estaven fets
per militars
que no tenien
ni categoria
de jutges
ni eren
abogats
ni eren res,
aquests eren
jutges fantasmes
per justificar
una sèrie
d'assassinats
perquè eren
què és el que van ser
els afusellaments
d'aquella època.
I per tant,
no voler
anul·lar
els judicis
que van portar
tanta gent
al pelotó
d'execució
és fer
un ultratge
i un despreci
a aquella gent
que va morir
per la seva
fidelitat
a la república
i pels seus ideals.
I això
s'ha de restituir.
I no és
anar
a buscar
sorolls
sinó
és dignificar
una persona
que havia estat
menysprellada.
No estem
donant
la raó
a Xile
a Argentina
que encara
ara
busquen gent
dels
que van actuar
en aquella època
de repressió
de l'Argentina
de la triple A
i de totes
aquelles coses.
No s'ha buscat
i no són
abogats espanyols
els que porten
a terme
aquestes causes.
doncs
per què
el nostre país
que va ser
del país
que van copiar
perquè els desapareguts
els assassinats
secuestros
la
la
la
els segrets
d'infants
és que a Espanya
no hi ha hagut
segrets
d'infants
no se n'ha
parlat
perquè quan
amb una mare
li prenien
el seu fill
perquè no
la consideraven
capaça
per poder-lo
educar
o amb uns
avis
els prenien
els nets
i això
jo conec
famílies
i els prenien
els nets
perquè ells
no estaven
capacitats
per formar-los
i els entraven
a les
a les
com se diu
a les beneficències
o els tutelars
i van donar
una llei
que qualsevol
funcionari
podia canviar
els cognoms
el nom
i els cognoms
d'un nen
o d'una nena
això no s'ha de denunciar
aquestes criatures
van desapareixer
moltes criatures
el meu pare
mestre
va passar a França
en cent i pico
de criatures
perquè era director
d'una colònia infantil
aquestes criatures
al cap de poc temps
ens van veure
obligats
a entregar-les
a les autoritats
franceses
que les van
entregar
a les autoritats
espanyoles
quines garanties
sí
nosaltres
a la colònia
vam posar-los
a les criatures
unes xapes
grans
amb el seu nom
i la direcció
dels seus pares
el nom d'ells
el nom dels pares
i la direcció
dels pares
però
tots aquells nens
van estar retornats
quan ara sabem
que es van adoptar
moltes criatures
i que n'han desaparegut
moltes
queda clara
la seva posició
davant d'aquesta
llei de la memòria històrica
senyora Carme Casas
hem d'acabar aquí
però hem de recordar
això
que l'associació de dones
del 36
s'autodissol
en un acte
que es farà el proper dia
18 de gener
a Barcelona
però que Carme Casas
i les altres components
i Carme Casas
com a tarragonina
ho volem destacar
està disposada
a continuar fent
aquesta feina
de divulgació
d'explicació
com l'han fet
durant els últims anys
en els instituts
i en les escoles
així que
el seu nom
continua vinculat
a això
a la recuperació
d'aquesta memòria
històrica
i és que jo vull
senzillament
que quedi clar
i fent constància
del treball
de les dones
que les dones
no van lluitar
pel feminisme
a partir de l'any 77
les dones van lluitar
des de la república
i des d'abans
de la república
ja lluitaven
per ser considerades
persones
i dones
de capacitat
i d'esforç
senyor Carme Casas
moltes gràcies
per venir aquest matí
en directe
a Tarragona Ràdio
i que
en fi
que vagi molt bé
aquesta tasca
de divulgació
que està fent
des de fa
molt de temps
moltes gràcies
i enhorabona
gràcies a vosaltres
adeu-siau
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
mannequins
quinquennà
j confort
ben