El matí de Tarragona Ràdio.
Quimpons, bon dia, ara formalment.
Bé, bon dia per dir alguna cosa, sí, bon dia.
Comparteixo amb tu la meva capsa de Kleenex, d'acord?
Sí, sí, menys mal, perquè la meva moc d'avui és preocupant.
Doncs vinga, la paperera al terra i la capsa de Kleenex aquí.
No, què m'has portat?
No, no, què has portat en general al programa?
Que el guió avui ve llarg.
Ja, ja.
Bé, ahir n'estic a jugar...
Quan li queda el souvenir pússic, oh?
Tinc com a 4 o 5 talls de veu abans del souvenir.
No, o més, o més, et faré patir una estona, perquè mira que és bonic, eh?
Ah, no puc tocar?
No, ni tocar-ho.
Comencem parlant del partit ahir, tot i que la veritat és que no en tenim massa ganes,
però hem de començar parlant del partit ahir.
Però era de dia.
Sí, fotia un sol i feia fred, eh, per això també.
Però en Galícia caníbal, feia un sol, eh?
Feia sol, però feia fred també.
A l'estadi de Balaidos, a les 12 del migdia es va jugar el partit.
Tot anava bé, fins al tràgic, no sé com anomenar-lo ja, minut final.
Si et sembla, revivim aquest minut final, perquè com sempre som pitonissos i ens...
Mira, escolta.
El temps d'afegit, estem pràcticament al minut 45, queden 15 segons, és la compta enrere,
veurem el marcador del quart àrbitre.
I la falta torna a ser perillosa, escurada a la dreta de l'atac del Celta,
a l'esquerra la defensa del Nafti Pilota, que estarà penjada a l'olla,
puja en totes les torres del Celta, Ull Diego Costa, Ull Rubén i Ull, la segona ajuda per Ocas.
Doncs hem d'estar pendents d'aquesta jugada, s'ensenya el marcador, 5 minuts d'afegit,
hem d'anar fins als 50, la treu el Celta, Roberto, que se l'amitza i el gol.
Mare de Déu, Roberto.
Ai, ai, ai, ai, quin moment.
Mare de Déu, Roberto.
Escolta, escolta.
Mare de Déu, Roberto, com se l'ha menjada i acaba d'arribar l'empat per part del Celta.
Glassats, eh?
Rubén, està bé que sí.
Sí, Muts, sense saber què dir, sense saber què fer, amb aquella cara de...
Com es pot tenir el partit polla, no sé si tonto o gilipolles directament, perquè...
Sbra, tècnicament parlant...
Sí, et queda aquesta cara directament.
Quan te empaden un partit que el Nàstic tenia controlat, en principi,
que el Nàstic havia dominat amb el gol de Calle, que va marcar Calle ahir, per cert,
el primer gol, doncs et va quedar aquesta cara.
El que passa que si això fos casual, doncs diries, bé, és un partit i ja està.
Però m'he dedicat, perquè soc així de capullot també, a buscar...
Tens febre, no?
Sí.
Però controla la llengua.
A buscar els altres partits del Nàstic, aquesta temporada, on ens hem quedat també glaçats.
A veure...
Si et sembla, escoltem què passava.
No fa massa també l'Esteria Chapin, a Xerés, en el partit davant de l'equip andalús.
També últim minut de partit, eh?
Escolta.
No té pressa, eh? Aquest home no deu haver d'agafar cap bol ni res, eh?
Penal, penal, penal, penal.
Penal sobre Antonyito.
Sí, sí, sí.
Penal de Gorka de Carlos claríssim sobre Antonyito.
Es l'ha agafat per la samarreta.
I Gorka de Carlos s'ha posat les mans al cap.
Innocent, innocent, innocent Gorka de Carlos.
Amb tots els respectes, eh?
Doncs Gorka de Carlos, que veu, targeta groga.
El llançament de Mitchell.
Juan Misota Pals, el llançament de Mitchell.
Gol.
Geret, Geret, un, va un, va un, eh?
Bé, van dos perquè celta.
Però no hi ha dues sense tres.
No, no, no hi ha dues sense tres.
Sòria, fa res.
Sòria, arriba, eh?
Un més, també, mira.
Per dalt la centrada, ara!
Hola!
I el gol de Gorka de Carlos.
Jo entenc que estàs encostipat,
però aquesta mortificació d'avui ja que ve.
Ui, ja està, i tindrem full.
No, no, mira, escolta, escolta, escolta.
La bateria d'elàstic, el 45 de la segona.
Dèiem que, sobretot, atenció en aquestes jugades.
i el 45 de la segona arriba el gol de Gorka abrit.
El gol del Numància.
Numància 1, nàstic 0.
Som uns dos grafiats directament.
Sí, sí, la veritat és que no s'ho creuen i és també de totes maneres que han fet el gol, eh?
Per cantar la pilota...
Això és teràpia, jo l'hem de dir.
No, no, no, això és moltificar-se, això és pur mesoquisme.
És teràpia de xoc.
Perquè dius, ja està, ja està.
No, és teràpia de xoc.
Al cap de setmana, a la can, doncs ja anirà millor.
No ho entens.
És una teràpia perquè així tots ara hem vist el pitjor que ens ha passat aquesta temporada
i a partir d'ara toca girar full, toca pensar que tot anirà millor,
que res pitjor que això et pot passar,
i ara farem, blups, girem full i la setmana que ve la cosa anirà millor.
És aquella teràpia de xoc que et toca fer.
O teràpia de xoc o no, no ho sé, jo què sé.
Eres cabrocete, sempre estàs ahí.
Tengo que gusta, eh?
Tengo que gusta.
Veus, ara canviem via directament.
Ja està, ja ha acabat la teràpia.
Ha acabat la teràpia, ens alegrem una mica,
perquè la qüestió positiva d'ahir va ser el gol.
Per fi va marcar Antonio Calle, aquell davanter,
que ha costat un munt de pasta i que sembla que a poc a poc es va entonant.
A veure, depèn dels gols que marqui,
hem de mirar a com en sortirà cada gol.
De moment, a gol, per un milió i tres cents mil euros.
Un gol val un milió i tres cents mil euros de Calle.
Jo ho faria més barat.
De moment anem així, eh?
Tu també, segur.
No ho sé, eh? Jo m'ho estic pensant últimament.
Mira, mira, m'encantava el gol de Calle.
Amig del camp, obre pilota a la banda dreta.
Aquí se l'han portat molt bé Antonio López davant la presència de Jòs Lucas,
pilota per David Sánchez, altra vegada per Antonio López,
la pilota d'Inslària.
Vinga, som-hi, Antonio, el xut d'Antonio López!
Calle gol!
Calle gol!
Calle gol!
I Calle, el Calle, l'home del millor de dòlars,
té que jugar aquí de l'altre centro.
Ja te l'has bateixat amb el milió de dòlars.
L'home del milió de dòlars.
L'home del milió de dòlars,
el bateixat Ángel García,
ja fa unes jornades a Antonio Calle,
el jove del gimnàstic de Raúna.
A mi això em sona el bueno, el feo i el malo.
El million dollar baby, no?
Una mica la pel·lícula del Clint Eastwood.
El million dollar baby.
Clint Eastwood, efectivament, gran pel·lícula.
Ja hi som.
Oh, no, no, no, no.
Déu, Clint, no vull dir-ho som-hi.
Sí, sí, sí, sí.
Toca tornar a parlar del nostre gran mite,
del nostre gurú, del nostre ídol d'aquest programa.
És una parla per tu.
Doncs del meu mite, del meu gurú,
del meu ídol, en aquest programa.
Jo tinc els meus mites propis.
Una persona que actualment no té feina, pobra,
vull dir que em sap greu.
Ah, no?
No, no, no, és que l'hem vist escriure
alguna columna al diari As,
però poca cosa més.
I la Lliga Vaticana, no?
No, no, pobra, no, la Lliga Vaticana.
Pobre Lliga Vaticana, no?
Tu ets tan mal, li vols,
a la nostra Lliga Vaticana?
No, tens raó.
Amb les alegries que ens dona la Lliga Vaticana.
Te'n recordes fa unes jornades
quan vam anar a fer rol que tiràvem això?
Si això acaba així,
el teu amic Paco Flores, Quim,
diria, primer matchball guanyat, eh?
Primer matchball ganador, jo.
Sí, sí, segurament seria la frase
de Paco Flores avui.
I vindran més, eh?
I vindran més.
I vindran més, i vindran més.
Ho agafes?
Ho agafes?
Ho agafes?
Ho agafes?
D'acord, eh?
Això és el Ferrol,
els imitadors d'aquesta casa,
el Dermó, i Àngel García i Jordi Blanc.
Però la cosa no acaba aquí, eh?
Javi López diu,
va, jo, com que en això de l'imitació
també sóc bo, diu, vaig imitar Paco Flores
també en una roda de premsa.
Ahir li preguntem,
i atenció al que respon el técnic Barcelona,
el més pura estil, Paco Flores.
Javi, creus que ha faltat un poc d'intensitat
a partir de l'expulsió del jugador del Celta,
de l'equip?
El Celta s'ha venit arribar
i el Nàstic li ha faltat alguna cosa?
No.
Quim, per què caus tan bé als entrenadors?
No ho sé, jo crec que he fet alguna cosa
als entrenadors que jo no entenc encara
i els hi caig de molt simpàtic.
No hi ha entrenador,
no hi ha entrenador que et tracti amb carinyo, eh?
No, no, costa el tema, però bé.
Deu ser pel teu caràcter.
Deu ser això, és el caràcter agri aquest.
Tens un caràcter així com a l'esquerra.
Home, si foto tots els gols
que ens han fet a l'últim minut,
només comença amb broma,
amb teoria d'humor,
vull dir, com ets he de caure bé?
Però bé, a més a més d'això,
hem buscat per això,
en això del futbol,
com que des de la manera de drap,
va, va, va, va, va, tot,
doncs hem buscat la solució
en Antoni Pinilla.
Javi López va dir que no,
que no havia passat res
després de l'expulsió
i vam pensar,
busquem una segona opinió,
preguntem-li al capità.
Pini, això ha canviat
després de l'expulsió?
Que no hem aconseguit
tindre el control de la pilota
quan s'han quedat amb Déu,
jo crec que, en aquest sentit,
jo crec que hem deixat
que se'ns vinguessin
una mica a sobre
i no hem tingut la posició de la pilota
que ens ha permès
d'arribar al final del partit
amb més tranquil·litat.
Jo crec que aquí ha estat l'errada.
Què faríeu sense Pini, Jaquim?
Clar, menys mal que ella
ens va donar la raó,
com a mínim com els tontos,
jo, vinga, va,
i, apa, hi ves fent...
Tenim ganes que els partits hi hagi...
Això del futbol és diferent,
i cadascú no té la seva visió del partit.
Que hi hagi molts gols
i que hi hagi moltes jugades
i futbol bonito
i tot allò que dieu vosaltres,
perquè així ens estalviem
les imitacions
i segons quines coses que feu
quan us avorreu.
Sí, sí.
Eres cabrosete,
sempre estàs ahí,
també molt te gusta, eh?
Ai, ai...
Bueno, ha arribat el moment, eh?
Jo no m'ho volia dir, sí.
Ja? Olé, olé!
Va, va, va!
A veure, puja això, puja això,
Puja això, Puja això, Puja això.
Quan ho vegi.
Perquè canviar la cançó de Johnny Holiday
és que em cau fatal, aquest tipus.
No, no, no, perdona.
Johnny Holiday, bé.
Un moment.
Tu ets molt francòfon.
Sí, molt, molt.
El que passa que aquest home,
doncs diguem-ne que ara té una manera de fer...
Aquest home va fer campanya a favor de Sarkozy.
Que ja ho sé, bé,
doncs ja canviarem la cançó.
No, no, va, va.
Un moment, un moment.
Pels oients que es puguin integrar a aquest espai,
el souvenir mai pot costar més d'un euro.
Cosa que no sé com vas aconseguir el formatge de tetilla
perquè allò costava una pasta.
No, perquè t'ha...
És igual.
Allò costava una pasta.
No dic res de...
A veure, les condicions...
El souvenir que m'ha de portar el Quim Pons
cada cop que viatja en fora,
seguint el nàstic,
no pot costar més d'un euro
o ha de ser robat, literalment,
però no d'una botiga.
Doncs ara no et preguntis el formatge,
no l'ho vaig treure.
A veure, aquí em donem...
Però és que sempre em porta coses molt cutres.
No, no, però és tan cutre...
O sigui, jo vaig a reprodir l'escena ahir
amb la dependenta de la botiga.
A veure, com va anar?
Com es diu la botiga?
La botiga es diu Caricia Celtas.
Ei, Caricia Celta.
T'agrada o no t'agrada?
És preciós.
I la dependenta de la botiga em diu
te gusta este, amb aquest accent.
És per una niña o per un niño.
És per una niña o per un niño.
Diu, no, primer em va dir
Es mirava bien que sea este, correct,
perquè ara veuràs què és.
Ai, què és, què és?
I li dic, sí, sí, he llamado y todo.
Vaig haver de fer una trucada.
A mi no em vas trucar per preguntar-me que volia.
No, home, no, tinc informadors, Jolanda,
per saber exactament si corresponia o no corresponia.
Llavors em van dir que sí, vaig comprar el regal...
No estic fent teatro, tinc merdes.
I la senyora em va dir, diu,
però te gusta este?
No, no me gusta, però cuesta un euro.
Vull dir, vale, pues ja em va bé, tu.
I vaig dir, jo tinc el regal d'un euro per la Jolanda.
Perdona, m'has comprat una cosa lletja que no t'agrada
només perquè costava un euro?
Sí.
Si t'haguéssit esforçat, haguessis trobat una cosa d'un euro.
Escolta, té relació.
Estic nerviosa.
Vinga, va, deixaré que ho obris, va.
A més, és un paquet...
Quiche, eh.
Quiche.
Aeropuertos de Galicia, Caricios Celta.
Aeropuertos de Galicia.
Només viscant l'aeroport.
El paper és rosa fosforito barbi,
que l'obro...
Ai, no puc més, mira, mira, em travolen les mans.
Ja ho veig, ja.
Quan ho vegi, quan ho vegi, prepara't.
Ai, aquest crit?
Per què aquest crit?
Bueno, ara expliques què és.
No vol cridar d'aquesta manera.
Ara hauràs d'explicar què és.
Tants anys de professió per terra.
És per la col·lecció.
És una bruixa.
Ai.
Bueno, explica què?
Lletja.
Pots explicar clarament amb uns pels horrorosos.
El que passa és que és lletja.
Però ara que me l'estic mirant,
calla que li estic fent carinyo i tot.
Però no t'has fixat allò del mig.
Hi ha el teu símbol zodiacal.
Els formatges.
No, hi ha el teu símbol zodiacal.
Que no ho veus?
Ai, és veritat.
Ah, que jo sóc...
Clar.
Sí, sí, sí, sí.
Clar, clar, clar.
Ah, cony, em vaig a informar i tot, eh, Iolanda.
Ai, gràcies.
És el primer regal de debò.
No, home, que l'any passat de Vigo,
ara tu no te'n recordes.
Em vas portar una bruixa, però només tinc el peu.
Bueno, però...
Només em queda el peu.
Faig la col·lecció de bruixes, no?
De Vigo.
Des de l'any passat que tu em portes bruixes de Vigo.
De meigues a ver les aigles, no?
Que lamentable espectacle que hem de donar.
M'agrada moltíssim.
No, el llapis no m'agradava.
El tinc perquè me'l vas portar a l'escult.
I el Bernús, el va de l'hotel, no em va agradar?
No, el Bernús el va agafar el Jordi Blanc.
Jo no tinc cap Bernús, perdona.
A mi em vas portar els sabons.
Bueno, va, anem a temes més interessants.
Ahir no teníem el comentarista habitual d'aquesta Santa Casa,
Àngel García, i el vam canviar per Jordi Filgueira,
sense que m'han optat un tros de comentarista,
després ja escoltarem alguna parleta a Jordi Filgueira,
però perquè l'Àngel tenia altres ocupacions.
Mira, escolta.
Per cert, Àngel García, 10 i 17 minuts,
passava amb la mitja marató per davant dels estudis de Tarragona Ràdio.
No sabem exactament en quina posició va, no, ara?
No sabem en quina posició.
A quina hora començava tot, això?
A les 10, per tant, invertit.
17 minuts, eh?
17 minuts.
Ramla vella vinguda a Roma.
Em passa per l'avinguda a Roma, davant dels estudis de Tarragona Ràdio.
Bon registre, bon registre.
Escolta, des d'aquí a l'Elder que vagi...
17 minuts, Ramla vella vinguda a Roma.
Què, doncs està molt bé.
Molt bé, molt bé.
Està molt bé, fes-ho tu.
No, no, ni molt menys.
Jo caic a la primera curva, no fotis.
Jo els vaig veure, anava per un munt de gent.
Oh, una passada.
Ens vam anar preocupant per ell durant la retransmissió.
Fins i tot algú el va trucar, algú li va enviar missatges,
no va contestar perquè el pobre estava allí.
I clar, nosaltres durant la retransmissió ja li enviar missatges.
Ja, escolta, escolta.
Seguim sense notícies del nostre petit samurai, no, Tere?
Com li has dit?
Petit samurai.
Petit samurai.
Deu estar amb les begudes isotòniques a tope.
I el nostre petit samurai, lògicament, preocupats per ell,
perquè no ens contestava i en tot el dia,
hem dit, calla, mirem el diari, a veure si surt.
I sí, sí, que surt, eh?
946, Àngel García, García, 1,4815, a Tarragona Fundistes.
Hem dit, ja estem tranquils, va arribar.
Molt bé, va arribar i estàs allà al estalvi.
Però he pensat, calla, més a més, ja que aquest programa
ell acostuma a ser l'estrella.
Àngel García, bon dia.
Hola, bon dia.
Com et trobes?
Estàs bé?
Molt bé, molt bé.
Ahir no vas donar notícies?
Estàvem realment preocupats, Àngel, eh?
No, perquè realment el diumenge, el cap de setmana,
procuro apagar el mòbil i així llavors ja estic més tranquil, també.
Escolta, 17 minuts, Rambla Vella, Avinguda Roma?
Això, quina volta heu donar?
No, van sortir de l'hotel Imperial Tàrraco,
van passar per l'Avinguda Navarra,
van pujar a tota el que és la Rambla Nova,
al balcó del Mediterrani,
van baixar per avall,
vull dir, van donar la volta pel Prat de la Riba,
Pere Martell,
i llavors vam enfilar la Via Roma, no?
Llavors se'n tenen els 17 minuts, Àngel,
és que clar, tenim 17 minuts de la Rambla Vella,
l'Avinguda Roma,
i dic, hosti, jo és que crec que caminant trigo menys,
però no ho sabia,
però no ho tenia clar,
això tampoc, vull dir, no ho sé,
el ritme que anàveu.
Molt cansat?
No, les típiques de bulletes,
el que sí que tinc a dir és que vaig córrer una mica marmat,
no?, perquè tenia...
Ara no és excusa.
No, no, ja.
Tenia una miqueta de contractures i és cotidial.
Que dalt 946, de 1361, no està malament.
No, home, home...
És un bon registre, tio.
A més, per l'edat que tinc...
No, bé, bé, per l'edat que tens, molt bé.
Sí, és allò que diu,
vostè de jove devia ser molt guapa, no?,
quan li diuen a les dones que tenen una edat.
No em tardis d'apostar,
perquè si no ja estem malament, eh?
No, no, que no et deia guapa, tu, Àngela.
Et deia...
Et parlava com un exemple.
Jo estic molt orgullosa, eh?,
d'aquest, no ho sé,
perquè us vaig veure córrer ahir a tots,
i acabar una mitja,
independentment de l'edat, ja és una passada.
Saps que m'ha fet perdre un munt de pasta, eh?
Jo havia apostat per tu com el guanyador de la cursa, eh?
Això és impossible.
Jo apostava a cavallò ganador, m'ho vas dir.
Diu, aposta per mi, aposta per mi.
Jo, Quim, si tingués la teva edat,
segur que era el campeó.
De part que, Clot, te falta una mica d'entreno.
Una mica, només, si només sois una mica.
Escolta, que ens escoltem dissabte
amb el partit Alacant, d'acord?
Molt bé, vinga.
Vinga, una abraçada.
Gràcies, Àngel.
Àngel García, tot un campió,
946 ahir a la mitja marató de Tarragona,
de 1.300 escans.
Escolta, ha dit a venir de Navarra,
dirà con de Vallellano després.
No, no, no, ha dit...
Bé, algun ha rectificat.
El vam substituir, eh?
Ell que estava corrent, allà bufant i esbufegant
i fent el 946,
cagar-la sempre.
No n'encerà ni una
quan fa pronòstics al termini d'un partit.
I Jordi Filgueira va estar a l'alçada d'Àngel García.
Escolta, mira.
I, per allò de més,
crec que és important que el Jandro l'hagi enxulat
perquè això l'esperonarà
i crec que avui el Jandro farà un bon partit
i que d'ell depèn molt el gimnàstic.
D'acord, eh?
Jandro farà un bon partit.
Fins aquí diries, bueno, pot ser que el faci, no?
És un parlar...
Avui, a la tertúlia d'aquest matí,
Ignasi Budesca ha parlat sobre el partit de Jandro.
És Jandro.
A Jandro va estar espès.
Va estar molt espès.
Arribava tard,
donava la pilota malament i tard.
Sempre la pilota la donava massa forta.
A Jandro va estar espès.
No sé si tornava a l'Aïdos ahir,
pot ser la pressió.
Ell diu que no,
que no se sentia bé.
Jo a Jandro el vaig veure justet,
però justet.
Vaja, jo ho has vist, eh?
Pito Nixo tampoc.
El Jordi Filgueira no serviria
per trobar la bola i endivinar què passarà.
Deu anar amb el càrrec, això,
de comentarista.
allà de...
Què sona ara?
Què és això que sona?
És la mortera, a veure?
Per aquí cadascú el seva.
Què és això?
A veure, el guió fica
música sorpresa sorpresa
o música amor,
però música amor de romàntic.
Ai, molt bé, molt bé, molt bé.
De veritat que...
Per què fiquem aquesta música?
Perquè a l'Astèia de Balaïdos
ens vam trobar una sorpresa
molt agradable per aquesta casa.
Un oient de Madrid
que va venir a Balaïdos,
que ens envia normalment mails
i lògicament
Teo Ortega estava realment emocionada.
L'oient també, eh?
A la Tere li agrada molt aquestes coses.
Li agrada molt, li agrada molt.
Però l'oient més,
li queda...
Quan parla amb la Tere...
Ai, sí?
Ai, que mapo.
Tere, et sona el David?
D'alguna cosa?
Sí que em sona de...
I tant, és el que ens enviava mails des de Madrid.
És el que ens envia mails des de Madrid, correcte.
David Portero, bon dia.
Hola, bon dia.
Avui ho portaràs béixa de no poder escoltar la ràdio per internet?
Com ho faràs?
Estàs portant el portàtil per enxufar amb wifi, en a cent?
Doncs ja...
Em serà greu no escoltar a la Tere,
a veure els seus comentaris,
però a veure si li puc enviar un email.
Ai, que bonic.
Una pregunta directa.
A la Tere,
però li vols preguntar alguna cosa?
Li pots preguntar?
Espera, mira, Tere,
ja veuràs que bonic això.
Espera, mira.
Espera, ja veuràs.
Escolta.
Hola, David, què tal?
Molt bé, aquí a Vigo,
acompanyant l'equip.
Ja ho havies anunciat,
que estaries a Vigo.
Sí, sí.
Me fa molta il·lusió
que llegeixis els meus emails i...
I...
A veure si...
Amb preguntes i amb comentaris
bastant encertats, eh?
Jo veig alguna cosa aquí, eh?
Perquè tu...
Jo menys que hi ha bon rotllet, eh?
Jo menys que hi ha bon rotllet aquí.
Doncs mira, Quim,
perquè veigis,
jo soc molt diferent a tu.
Jo he vist un moment
a Radiofón i que entranyava.
Molt tendre, eh?
I bonic, però no he vist més enllà com tu.
No, no, i tampoc.
Un moment tendre, només.
Escolta, avui he passat
de fer resum del partit.
He pensat que ens el podia resumir
el president del Consell d'Administració del Nafti.
Ah, molt bé, molt bé.
Una veu autoritzen, eh?
Com pot ser un partit
segons el president
del Consell d'Administració del Nafti?
El partit d'avui pot ser
un partit molt obert
o es guanya o es perd
o s'empata, no té més.
Res a dir, sense comentaris.
Va, tira, tira les sintonies
que hem de tirar
que anem fatal de temps.
Va, sí.
Anem directament
al futbol internacional.
Ens hem empatat ja
la música vaticana
perquè, bé,
et diré que l'Ancona va a palmar
contra el Pistionense,
el grup B
de la sèrie C italiana,
el nostre Ancona,
equip del Vaticà.
És segon
darrere la Salernitana
que és líder amb 30 punts
i l'Ancona és segon amb 27.
Avui sí que la música és adient
perquè podem parlar
un altre cop de l'emperador
perquè, remirant per internet,
hem buscat la pàgina Tigres
i hi ha una enquesta
molt interessant
a la pàgina de Tigres
que pregunta
de los extranjeros
que jugaron este torneo,
¿cuál destacarías más?
Aquesta és la pregunta
que llença
i els estrangers són
Fabián Cubero,
Sebastián Abreu,
el loco,
Guillermo Marino,
Walter Gaitán
o Julio César Cáceres.
Jo he votat uns quants cops
a favor de Cáceres,
sense veure-lo viatjar.
Sí, simplement
per amor a Cáceres.
Fatal, eh?
O sigui, aviam,
Sebastián Abreu,
55%,
Fabián Cubero,
29%,
Walter Gaitán,
8%,
Julio César Cáceres,
només 6%,
tots els meus vots
cap a l'emperador.
Han votat un total
de 14.397 persones,
no està malament.
Serà que el malestru que ets tu?
Hòstia, m'ho començo a preguntar
i l'han de...
És possible.
Aquí m'hem d'anar plegant, eh?
Últim, últim, últim,
que és boníssim, eh?
Que Mateján ha guanyat a Boca
aquest cap de setmana.
L'Arsenal de Sarandín
ha guanyat 2 a 1 a Boca Juniors
en el partit
on ha jugat a Níbal Samuel
Mateján com a titular
amb el conjunt argentí
amb l'Arsenal de Sarandín
i comencen a caure a Frans
davant de l'equip de Sarandí,
de l'equip proper
a Bellaner
d'on juga Mateján.
Macucula perdut,
0-1 amb el Naval,
Bizarri perdut,
2-0 amb el Nàpols
i Tobias Gran
segueix sense jugar a Berlín,
ni està ni se l'espera,
2-1 amb el Calruge
que va perdre alerta.
I molt ràpidament
em pots dir
què passarà aquesta nit.
Convidat Mico,
el venezolà,
a veure què ens explica
de Huachaves i companyia
i a la Tartúlia avui...
No toquis el tema
que l'última vegada
que ho vas tocar
ja saps com vas quedar.
Nando Brioido,
Miqui Tono
i la presència molt especial
de Jordi Vinyals.
Avui tindrem
a l'entrada del Nàstic
la Tartúlia del Sempre.
Tartúlia ben maca
amb tot el que ha donat de si
el cap de setmana
en matèria esportiva
i en particular amb el Nàstic.
Quim Pons,
moltíssimes gràcies.
És imant?
Dóna sort, això.
Però com ha de ser imant?
Dic que amunt,
damunt la nevera.
Gràcies, Quim.
Moltes gràcies a vostès.
Ens retrobem demà
al Punt de les 7.
En un minut arriben
els serveis informatius
de Tarragona Ràdio.
Adéu-siau.
Gràcies, Quim Pons,
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.