Cin minuts passen de dos quarts onze.
Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Volem fer-nos arreçar ara d'una previsió destacada.
En aquesta ocasió, una previsió d'un acte que tindrà lloc demà al vespre.
En concret, a les vuit del vespre, a la Fundació Caixa Tarragona,
es presentarà el llibre Catalunya sota Espanya,
un llibre que porta el subtítol de l'operació nacional en democràcia.
El seu autor és el vocal del Consell General del Poder Judicial,
el senyor Alfons López-Tena, a qui podem saludar telefònicament.
Senyor López-Tena, hola, molt bon dia.
Què tal, bon dia.
El llibre va sortir aproximadament a finals del mes de març.
Ja porta, per tant, un recorregut d'uns tres mesos.
S'esperava que hagués aixecat tanta polseguera, podríem dir?
Polseguera, sí, polseguera, sí.
Però el que no m'esperava és que fos un èxit de venda,
és el que s'ha produït.
Efectivament, el llibre està situat als llocs capdavanters
de la llista de llibres de no ficció en català.
Bússera, conscient, per tant, que tocava un d'aquests temes
que toquen la fibra i que ha despertat l'interès de curiosos
de tota mena, senyor López-Tena.
Sí, jo he preparat aquest llibre al llarg de tres anys
i tenia clar que volia publicar-lo
i en el moment en el qual veia que a Catalunya
hi havia una percepció general de tres concerts
i de finals d'etapa,
de veure que no...
de no tenir l'idea clara per on tirar.
El títol de Catalunya sota Espanya és clar,
és contundent, és una imatge gràfica
que a tots de ben segur ens ve al cap.
Representa submissió, entre moltes altres coses.
Per què creu vostè que Catalunya està sota Espanya?
Perquè els catalans no fan més que una mineria nacional
en un estat que no es reconeix com a plurinacional,
que es reconeix com a uninacional
i que, per tant, tots els poders polítics, econòmics, fiscals,
estan en una sola mà que és el centre,
que és això que anomenem Madrid.
Però aquesta situació ja fa 30 anys que dura
i surt d'un teori consens constitucional, no?
No, ja aquesta situació són 300 anys que dura,
no són no 30 i no surt d'un consens constitucional.
La Constitució va establir un règim
de reconeixement de drets de les nacionalitats
i d'autonomia.
I a poc a poc, això, les forces polítiques,
i no realment les forces polítiques
que siguin la pròpia ciutat espanyola
ho han anat convertint de poc a poc
en una pura descentralització administrativa,
en la qual era allò que deia ja en Trias Fargas.
Café para todos y para Cataluña en la tasa más pequeña.
Al seu llibre també vostè expressa crítiques força clares,
força contundents,
sobre el procés de redacció del nou estatut.
Vostè el qualifica com un fracàs
que no ha servit per res.
No el procés de redacció,
sinó quina ha estat la...
El resultat final.
El resultat final,
que és el que vindrà donat
per la sentència del Tribunal Constitucional.
El nou estatut s'havia de fer
perquè era un últim intent,
espero que sigui l'últim intent d'entesa,
amb Espanya,
i la resposta d'Espanya hem vist quin ha estat.
El boicot, el rebuig,
la descalificació, la persecució
i, al cap de baix,
l'anul·lació de la voluntat del poble de Catalunya
per la via de la sentència del Tribunal Constitucional
quan vingui.
Vostè està convençut, per tant,
que la sentència del Tribunal Constitucional
serà perjudicial pels interessos de Catalunya.
La sentència dirà allò que s'està sabent,
que ja diu,
i és que no existeix autonomia,
sinó pura descentralització,
i que l'Estat no té cap obligació
ni d'invertir a Catalunya
en proporció a l'aportació fiscal de Catalunya,
ni de respectar les lleis de Catalunya
perquè passen per sobre les lleis de propostes diputats
i la normativa en general
que faci qualsevol govern espanyol.
Això és el que dirà la sentència
i això és trencar el pacte constitucional.
Davant d'aquesta situació,
vostè creu que es planteja un escenari
amb tres horitzons possibles.
D'una banda,
el fet que assumeixi que Catalunya
és una província més
com una província de l'estat espanyol,
apostar per la plurinacionalitat d'Espanya
o tirar per la independència.
Quin d'aquests tres escenaris
creu vostè que podrem tenir
a mig termini, per exemple?
El primer escenari és el que ja hi som.
Aquell és el que Catalunya no és més que una província
i es tractar-la com una província,
a més, d'una manera discriminada.
N'hi ha prou a veure
com ja el dèficit fiscal,
l'espoli fiscal de cada any
està afectant d'una manera molt forta
les infraestructures i la vida quotidiana de la gent.
I l'escanyament econòmic
està patint Catalunya,
per una banda.
Per l'altra,
al davant d'això,
podem fer dues coses.
O bé,
transformar l'Estat,
ja s'ha vist tant l'Estatut
que l'altra part,
la part espanyola,
no està disposada en absolut a fer-ho,
i al davant d'això,
no ens en queda més que una opció,
que és la de crear un estat propi
des de la Unió Europea.
Les enquestes diuen,
però ara mateix,
senyor López-Tenac,
que no tota la majoria dels catalans,
sinó un percentatge significatiu,
aproximadament d'un 15-20%,
seria a partir de la independència de Catalunya.
No, són les enquestes que...
No,
l'enquesta més gran
que es va fer sobre això
del Centre d'Investitacions Sociològiques,
del Govern espanyol,
de l'any 2001,
deia que eren un 36% dels catalans.
I les enquestes que fa cada any
també aprofundir
des de l'Institut de Ciència Política
de la Universitat Autònoma de Barcelona,
oscil·la al voltant del 40-45%,
però en qualsevol dels casos,
si és tan clar
que anem a rebre un referèndum
d'aquesta mena,
que se'n deixin fer,
que reconeguin el nostre dret a decidir
i que reconeguin la nostra capacitat
de prendre les nostres pròpies decisions.
Vostè diu que no s'ha de tenir por
a convocar un referèndum,
una consulta d'aquest tipus,
perquè l'avala, per exemple,
les Nacions Unides.
Sí,
les Nacions Unides avalen
el dret d'autodeterminació,
que està reconeguda
per l'estat espanyol
i ho acaba d'organitzar
la Unió Europea
respecte a Montenebro.
I ara mateix ho veiem a Escòcia
quan han guanyat les eleccions
i han format el govern
un partit que proposa
la independència d'Escòcia
i endavant d'això
les forces polítiques britàniques
no reaccionin
de la manera
que l'economist
la setmana passada
retreia els espanyols
d'una manera patològicament hostil.
Quin camí creu vostè
que em prendrà
el govern català
presidit per José Montilla
si finalment
el Tribunal Constitucional
no dóna el vistiplau
a l'Estatut de Catalunya?
El govern Montilla
li hauria de preguntar
al govern Montilla
que ja ha dit
que no té cap pla
respecte a aquesta història.
El govern Montilla
és un govern
que està
diguem-ne resignat
a ser govern d'una província
i el que veu cada dia
és que no té
ni els estres polítics
ni econòmics
per fer res més
que gestionar
una província.
Esquerra Republicana
és un partit
que es declara
obertament independentista.
Aquests dies,
aquestes setmanes
està precisament
immers en un procés
de debat.
S'ha creat una corrent
en contrària
a la direcció
oficial
del partit.
Això segurament
es tractarà
amb un congrés
que tindrà lloc
properament.
Quin paper creu
que ha de jugar
Esquerra Republicana
dins de l'actual
govern de la Generalitat
i en tot aquest procés
que vostè assenyalava?
Jo crec que
Esquerra Republicana
i en general
tots els partits catalans
hauran d'assumir
i hem heredat
que l'aposta
d'entesa
amb l'estat espanyol
i amb els espanyols
ha fracassat.
I Convergència i Unió
perquè, per exemple,
aquests dies
també està damunt
de la taula
el debat
més o menys etern
de la possible
col·laboració
que ha de tenir
la Federació Nacionalista
amb el futur
govern de Madrid
que podria comportar
fins i tot
que hi hagués
ministres catalans.
L'entrada
en un govern espanyol
quan els governs espanyols
s'hi caracteritzen
per estar
de totes les forces polítiques
per estar en contra
i dir que no
a totes les propostes
que venen de Catalunya
i escanyar-la
l'entrada
en un govern espanyol
no seríem
que entrarà
d'una manera subordinada
i sense que això
donés cap mena de fruit.
Vostè és vocal
del Consell General
del Poder Judicial.
La visió
una mica estereotipada
si vol
que ser des de Catalunya
del Poder Judicial
que és un dels òrgans
un dels organismes
que segurament
són més reacis
a la catalanitat
de Catalunya
valgui la redundància.
Què li han comentat
després de saber
de la publicació
d'aquest llibre
als seus companys
de professió
i als seus col·legues?
No res,
perquè aquí no n'hi ha
cap mena de diàleg.
Cadascú ja ens coneixem,
això dura
fa ja cinc anys
i aquí no n'hi ha
cap mena de diàleg.
És una mena de corro
de la majoria
del Partit Popular
que ells prenen
les decisions corresponents.
Avui, per cert,
hem presentat
i a mi això
li dono una primícia,
una recusació
del president
del Consell General
del Poder Judicial
i de les seves paraules
i una petició a les Corts
que procedeix
a la major brevetat
a renovar-lo
i com a conseqüència
cessar
aquest president.
Aquí no n'hi ha
cap mena de diàleg
ni en això
ni en cap mena de qüestió.
És vostè optimista
per poder tirar endavant
aquest procés
que comentava,
aquest camí
per la independència?
Està molt optimista
perquè han canviat
completament l'escenari.
Ara ja tenim
una democràcia consolidada,
per tant,
ja no caben
les amenaces militars
ni la violència
des de l'Estat,
cosa que ha sempre estat
diguem-ne
l'última ràdio,
allò que deia Fanya,
que hi ha que bombardear
Barcelona
50 anys
per mantenir
l'Espanya unida,
doncs ara ja
aquest bombardeix
ja no és possible.
Vostè diu
que aquest context
de violència
ja no és possible
en el si
de que Espanya
ja és un país
de ple dret
de la Unió Europea.
Ho és,
ho és,
i com a conseqüència
els efectes secundaris
que això tindria
per als espanyols
els fa absolutament
desaconsellable
posicions d'aquesta mena.
I per l'altre,
que per la globalització
ja no depenem
del mercat espanyol
en absolut.
I l'entrada
en els corres internacionals,
l'entrada
en la Unió Europea,
en la democràcia
i en la globalització
ens donen
totes les estes necessaris
perquè si els catalans
per majoria
decidim
crear un estat propi
no hi hagi cap força
que pugui impedir-ho.
Ja sap vostè
que als periodistes
tenim una mania
persecutòria
per preguntar per dates,
per preguntar
per terminis.
Vostè creu que vostè
podria viure
en una Catalunya independent,
senyor Lopestina?
Sí, sí.
Jo treballo per això.
O sigui que és un...
I soc pragmàtic.
Aquesta és la solució pragmàtica.
Aquesta és l'única
que ens salvarà
o que ens pot salvar
de l'emarginació creixent.
Miri que ara,
i ja que parlem de dates,
les empreses
que facturen
més de 20 milions d'euros,
Catalunya té el 18%
i Madrid té el 58%.
Ens estan escanyant.
L'única manera
de sortir-se'n d'això
és tenir poder.
I per tenir poder
la via autonomista
ja s'ha vist
en com s'ha desenvolupat
l'antic estatut
i sobretot
com s'ha pres el nou estatut,
ja s'ha vist
que la via d'autonomista
és una via tancada
que no veu enlloc.
Doncs senyor Alfons López-Tena,
moltes gràcies
per haver-teix
els micròfons
de Tarragona Ràdio.
Insistim,
demà a les 8
de la Fundació Caixa Tarragona
tots els que ho desitgin
podran conèixer
més detalls
sobre aquest llibre
comentats en directe
pel propi autor
que assistirà
a aquesta presentació.
Moltes gràcies
per atendre
els nostres micròfons
i felicitats
una vegada més
perquè el llibre
està sent
un autèntic bestseller.
Moltes gràcies a vostès.
A veure, bon dia.
Adeu, bon dia.