És la una del migdia, gairebé nou minuts.
Ens acompanya el matí de Tarragona Ràdio Rosa Llurba,
és tècnica de l'àrea de serveis socials de l'Ajuntament de Tarragona
i és que s'ha posat en marxa un any més enguany per desena edició
aquí a la ciutat de Tarragona el programa Viure i Conviure
de la Fundació Viure i Conviure de Caixa Catalunya
i que des del primer moment s'ha treballat en paral·lel
amb l'Ajuntament de Tarragona i més concretament
amb l'àrea de serveis socials.
Rosa, bon dia.
Bon dia.
10 anys a Tarragona però a altres ciutats ja fa molts més anys que funciona.
Exactament, hi ha moltes ciutats arreu del país i arreu de Catalunya
que el programa, òbviament, com a Barcelona
que és un dels primers llocs on va començar.
Probablement alguns de vostès n'hagin sentit a parlar.
Nosaltres ja ens encarreguem cada any de recordar
que hi ha aquesta proposta que beneficia els joves estudiants
i a la gent gran de la ciutat de Tarragona
però no està de més en recordar-ho.
I més aquesta cosa de desi aniversari,
doncs sembla que ens dona peu, eh, Rosa?
A parlar una miqueta del que és la intenció,
la voluntat d'aquest programa i en què consisteix.
És que el desi aniversari, a més de fer esment i fer difusió del programa,
és un repte 10 anys consecutius, any rere any,
amb el que sempre quasi podrem dir que ha anat en volument
i d'empersistència del programa,
volguis o no, sempre fa una mica de dia.
Ens repensem que el programa funciona,
que el programa va bé, que val la pena
i que s'ha d'engrescar la gent.
I de fet, la gent gran, i això és un fet constatable,
cada cop, aquells que no tenen cap problema de salut seriós,
cada cop es manté millor, fa una vida més activa,
per tant, això també és un estímul
perquè aquesta persona gran continuï fent aquesta vida activa.
Se senti fins a cert punt, que ja ho explicarem bé,
responsable, entre cometes, d'algú més enllà d'ell mateix, no?
És un altre dels aspectes que tinguem sumar.
Exactament. A veure, d'alguna manera,
l'esperança de vida, afortunadament, se va allargant.
I quan diem de l'esperança de vida,
apostem per una esperança de vida,
per un envelliment actiu i satisfactori.
Però, si més no, arribar amb certa edat,
sempre es té com una mica de recansa a la nit,
estaré sol, perquè el de dia a Tarragona
és una ciutat extraordinària, una ciutat marinera,
o una ciutat oberta al mar, amb parques per passejar, jardins,
amb una gran oferta per a la gent gran, evidentment.
Però, evidentment, quan s'arriba a la nit,
vulguis o no, sempre es té aquella recansa,
estaré sol...
Em passarà alguna cosa, estic sola...
Exactament. I com tenim persones
sense cap engruna de dependència,
en 85, 87,
i bé, en plena forma,
sembla que no, però sí que a la nit
sempre hi ha una certa recansa.
I és aquí que quan aquesta soledat d'aquestes hores de nit,
doncs, podem correspondre-la
amb la companyia d'un estudiant que ve a Tarragona
i que, verdaderament, d'alguna manera,
té algun problema d'habitatge, no?
I hi ha aquest intercanvi geracional,
que inclús per a les persones grans cap a escoltar-nos
és un motiu de remotivació, d'estímul,
diríem un incentiu a la vida autònoma,
de dir, com havies dit-ho bé abans,
sóc responsable, tinc una responsabilitat,
que no és un net, no és un fill,
perquè els nets amb aquesta edat són molt grans,
vénen els caps de setmana,
perquè possiblement estiguin estudiant
en un altre indret, no?
O ja estiguin independitzats.
I ja tens allò que es diu, doncs,
quan ja s'ha fet vós,
quan s'han exaurit de les activitats lúdiques,
tinc alguna persona que a casa meva m'espera
i això és un estímul i un incentiu.
Té companyia, que és allò que el diner no proporciona, no?
Exacte.
I una companyia on hi ha un intercanvi,
una implicació, uns interessos creats,
moltes vegades, no?
Aquella correspondència intergeracional.
Quan estem parlant de gent gran
i sense adonar-nos en res,
estem parlant en femení.
Què passa, que la majoria de persones
que participen de la banda de la gent gran
del viro com viro són dones?
És que, malgrat l'expressió,
la majoria de persones grans...
Les que arriben més grans són dones d'entrada.
Les que arriben més grans són dones.
Tenen més esperança de vida de les dones.
I, evidentment, hi ha vegades que parlem femení.
També hem tingut aparellaments
i de llarga durada d'homes, també.
Però no es donen tant.
perquè fins ara els homes que tenien 75 i 80 anys
no acostumaven.
A veure, no es pot estandarditzar o globalitzar,
però hi ha moltes més dones que viuen soles.
A veure, entrem en el terreny pràctic.
Comencem per les persones grans.
han de tenir un habitatge?
El perfil de la persona és que tingui...
El perfil i el seu entorn, clar.
Sí, un habitatge.
I l'habitatge, evidentment, amb unes condicions,
que hi hagi les condicions necessàries i propícies
que un estudiant es pugui desenvolupar.
Per tant, l'estudiant ha de tenir una habitació pròpia.
Exacte.
No allò, vinga, el plegatín del menjador.
No, habitació pròpia.
Una habitació pròpia, amb un armari,
una taula, amb la que pugui...
Perquè no s'entén...
És que realment, amb el seguiment que se'ls fa,
va estudiant bé a Tarragona
a cursar estudis universitaris.
És a dir, i les experiències que tenim
són gent treballadora,
gent que es treu la carrera,
gent responsable...
Això ho podem constatar.
Jo fem un parèntesi perquè recordo
que algun any que han vingut parelles
aquí a donar la seva experiència,
hi havia una jove estudiant que deia
jo el primer any vaig estar en un pis
i només feia juergues.
Només anava de juerga, no estudiava.
Quan volia estudiar ja havia molt d'enrenouar el pis
perquè era d'estudiants
i tots ho sabem com fos en això.
Va ser anar-me'n a viure
a casa d'aquesta altra persona.
Tranquil·litat, silenci, una miqueta d'ordre
i això em va favorir molt els estudis.
Aquest és l'altre aspecte que...
És que, evidentment,
la persona gran que acull un estudiant a casa seva
d'alguna manera té el perfil d'estudiant
que demana és una persona que sigui responsable, estudiosa,
que tingui...
Bé, hi ha un protocol.
Clar, clar, per això...
A veure, no és només la relació o l'organització,
sinó que el seguiment es fa sobre també un protocol establert.
i, clar, a veure, la persona gran és...
Ja, o per fer-ho que ell percep de l'estudiant
és un estudiant que vindrà a estudiar.
Aleshores, l'estudiant que ve sap que a la casa que estarà
tindrà uns mínims de tranquil·litat, uns mínims d'espai...
Veig una mica de càsting aquí, eh?
De la persona que ha dit m'agrada o no m'agrada.
No.
Se'n fem una mica de broma,
però ja té aquesta opció de rebutjar una proposta, no?
I al contrari?
Poques se'n rebutgen.
No dóna temps, això, perquè el filtre ja s'ocupa de que no...
Sí, sí, sí.
És a dir, quan se fan els aparellaments,
tant per de l'assistència social com de la psicòloga,
en aquest cas,
sempre se procura acostar els perfils, no?
I si no, també hi ha un període de prova.
És a dir, no som mags, no?
Hi ha uns límits d'edat per la persona gran?
No, no hi ha límits d'edat.
El perfil de la persona gran és una persona que sigui autònoma,
que sigui àvida i que tingui l'habitatge amb unes condicions
on l'estudiant pugui desenvolupar la seva tasca,
què és el que ve a fer a Tarragona,
què és el que ve a la universitat,
i ja vam, potser, un espai per estudiar.
L'estudiant ha de demostrar que està estudiant aquí.
Se'ls fa un seguiment exhaustiu.
Exactament.
En el sentit que ha de presentar una justificació de matrícula
en un centre d'estudis...
Òbviament, és a la universitat qui també el programa,
com si diguem, el tenim,
és un marc on hi ha la universitat,
la Fundació Vira Conviure i l'Ajuntament de Tarragona.
I se'n fa un seguiment estricte,
tant de la convivència o la relacional
de la persona gran i l'estudiant,
com de l'estudiant.
Parlem de drets i deures,
perquè hi ha uns drets i uns deures,
perquè la cosa funcioni, no?
Sí, abans havia dit que hi ha un protocol, evidentment.
Però és una qüestió, els drets i deures,
que es posen d'entubi, no?
Igual com de dir, bueno,
què farà l'estudiant,
i què tindré que fer jo envers la persona gran,
com si d'hessim abans de l'aparellament.
Això és el festeig, diríem, no?
No està estipulat, allò tancat.
Estricte, estricte, no.
Escolta, mira, a mi m'agradaria que em pugessis
les garrafes d'aigua perquè jo no puc.
Doncs això ho passa amb l'estudiant o no?
Sí, però no, és una qüestió relacional,
que ve després.
Això ja s'hi volen, ells ja s'hi posen d'acord.
Ah, exacte.
Però en principi ningú ha de fer una feina objectiva per l'altre.
No ho és, una tasca d'intercanvi,
sinó que és una companyia.
Sí que sempre,
el protocol també estableix que
s'aconsella que es faci un àpat
junt amb la persona,
perquè si no diria allò, te dono la clau
i tu saps que a les 11 se t'obrirà
la llum vermella, no?
No és així perquè hi ha un horari.
I s'estableix que hi hagi un àpat junt
perquè és aquell espai d'intercanvi,
aquell espai de conèixer,
aquell espai relacional,
perquè, clar,
el viure i conviure
contempla tots aquests espais.
Intercanvi, intergeneracional, relacional.
Si vivim amb una persona
i no ens relacionem amb ella,
no parlem amb ella,
no la coneixerem.
I aquest intercanvi mutu és enriquidor.
I d'aquest intercanvi mutu,
d'aquest enriquiment com a persona,
és on transcendeix,
neix aquesta relació.
I la prova és
que moltes vegades
dura 3-4 anys
i si es fa un postgrau,
si es fa un màster,
se continua.
I més enllà,
la relació té altres aspectes.
I amb les famílies de l'estudiant també,
i al contrari, no?
D'això, tenim una bona mostra, no?
Què és el que,
des del punt de vista econòmic,
quin cos té o no té cap cos
o al contrari hi ha una ajuda?
Evidentment,
la persona gran
que hi va,
una persona que vigui sola
i que de cop i volta
et vingui una altra persona a viure,
encara que el menjar corre càrrec
de cada persona.
És a dir,
no hi ha cap intercanvi en aquest sentit,
però sí que hi ha
una forta despesa d'aigua
i una forta despesa
és una despesa adicional
d'aigua i de llum.
I, d'alguna manera,
per donar suport
amb aquesta despesa,
la Caixa concedeix,
la Fundació de la Caixa
Vigro Conviro
concedeix cada mes
a la persona gran
la quantitat de 100 euros
en concepte d'aquesta despesa.
Sí, no?
Que la pot afrontar perfectament
amb aquesta quantitat, és clar.
I, aleshores,
l'estudiant també percep
una beca durant l'any, també.
a veure, d'alguna manera
és un aspecte
premiat
d'aquesta persona.
Ja, però aquell estudiant
no està pagant pis,
com aquell qui diu,
i aleshores és un estalvi
en tot el seu procés
de formació important.
Absolutament,
res,
menjar, evidentment,
que molts estudiants
que venen a Tarragona
de fora,
la meitat de menjar
s'ho porten de casa,
i hi ha àpats
i hi ha calçant
a la mateixa universitat
o en el mateix lloc
on estudien.
En principi,
tot són avantatges.
Són avantatges
per les dues parts.
En principi,
per això,
per les dues parts.
Per les dues parts, sí.
Aleshores,
quina incidència
té al llarg de l'estat?
Costa una mica,
encara, aquí.
Hi ha altres llocs
de Catalunya
on sembla
que hi ha una demanda
important per amb dues parts
per aquí,
tot i que hi ha demanda
i que funcionen
les parelles,
n'hem conegut moltes.
Sí, l'any passat
teníem 14 aparellaments
satisfactoris.
vam acabar amb menys
perquè sempre hi ha mobilitat,
tant se val per la gent gran,
disortadament,
com per la gent,
pels estudiants.
Sembla ser que,
a veure,
sí que has conegut
el programa
Viure i Conviure,
però moltes vegades
la difusió,
potser que hauríem de fer
més extensiva,
d'alguna manera,
i afortunadament
vull pensar
que la gent gran
de Tarragona
viu molt bé.
Que no se sent sola.
I de manera satisfactòria,
que no se sent sola,
que la família
la ropa molt
i estan tornant vella.
Ara què diu la família,
Rosa?
Algunes famílies
no poden ser reticents
a que la seva àvia,
la seva mare,
la seva sogra
posi algú desconegut a casa.
No dic la persona gran,
dic la família,
perquè a vegades
amb aquesta cosa
de protecció
que tenim cap
a les persones grans
no deixen prendre
les decisions que volen.
Doncs mira,
és molt bona qüestió
que tu has introduït.
Hi ha
algunes vegades,
i jo et diria
que a bastantes,
és el fill,
la filla
qui diu
tenim aquest programa,
em penso
que està molt bé.
Escolta,
per què no vos parlem junts?
Per què no vos expliquem
a la meva mare?
Perquè penso
que serà
un bon punt
d'inflexió
en la seva vida quotidiana,
perquè nosaltres
treballem tota la setmana,
tenim uns horaris,
i moltes vegades
quan fem la visita
domiciliària,
perquè això sí,
una vegada
hem fet la petició,
després nosaltres
ho posem
a la base de dades,
i després els hi fem
prèvia concertació
de visita,
una visita
domiciliària,
i moltes vegades
nosaltres ja els diem
vostè vol que hi hagi
els seus fills,
i altres vegades
diu,
és que vindrà
la meva filla,
i haurà de ser
a les vuit i mitja
perquè és la meva filla,
alhora que la meva filla
està a casa.
Normalment no tenim
reticència
per part dels fills.
Jo penso
que la població
cada dia
és més madura,
més conscient,
i també
d'una manera
més oberta
amb aquest tipus,
com m'ho havies dit abans,
hi ha una certa
reticència
a posar-me
una persona
a casa,
i cada dia
la població
sabeu
amb uns altres
ulls
i té una altra
caire
a acceptar
una persona
perquè no és senzilla.
Hi ha molta demanda
per part dels estudiants.
Sí.
Jo diria que hi ha més estudiants
que volen fer-ho
que no per gent gran.
Sí, hi ha més estudiants
que ho demanin,
que no,
hi ha vegades
ens falta gent gran
que vulgui accedir
al programa.
Hi ha gent gran
que diu,
l'any que ve,
més endavant,
no?
Home,
doncs aprofitem
per fer una crida,
no cal que prenguin
una de decisió,
però com a mínim
els van a veure,
els ho expliquen,
s'ho pensen,
perquè hi ha un període
de temps per pensar-se.
I tant,
jo aprofitant
que teniu la gentilesa
de cedir-nos
al vostre espai
i a la veu de barrat,
jo diria
que totes aquelles persones
que viuen soles,
que ens estan escoltant
en una hora
tan punta
com és aquesta,
que pensin
que l'intercanvi
intergeneracional
d'una persona
és molt important
i d'alguna manera
aquesta forma
relacional
que tenen
un aire jove
altra vegada
a casa,
i que poden
transmetre
la seva experiència,
que els joves
també els poden
transmetre
aquesta experiència
de vitalitat
i fortaleja
i que d'alguna manera
podríem dir
que és una motivació
tornar a tindre
gent jove
a casa
i aquella gent
que podem explicar
totes aquelles coses
que ja no podem explicar
ni els fills
o més
perquè se la saben
de memòria
i que també
un jove
a casa
ens pot aportar
tota l'experiència
que té de la seva família
i aquest intercanvi
intergeneracional
és molt ben ríquid
i per als joves
ha donat el tipus
de família nuclear
que hi ha en l'actualitat
aquells joves
que no han tingut
no han conegut
o no han conviscut
que amb una persona gran
és una experiència irrepetible
no hi ha dubtar
finalment Rosa
perquè ningú
se'ns espant
i això del compromís
em fa por
no hi ha res
per tota la vida
ni tan sols
el matrimoni
per tant això
tampoc
en un moment determinat
si hi hagués
algun tipus
de dificultat
per això
sempre esteu amatents
amb el psicòleg
treballador social
per mirar
si es pot reconduir
o senzillament
deixar-ho córrer
evidentment
hi ha persones
que inclús ens diuen
estic pendent
d'una pròtesi
que pot tardar
tres mesos
doncs no es preocupi
que quan arribi
aquest moment
farem un canvi
com hi ha hagut
moltes vegades
una malaltia
o que han hagut
de marxar
de Tarragona
per acudir
a casa d'un fill
d'una filla
no hi ha cap problema
perquè el seguiment
és exhaustiu
això sí que
tant la psicòleg
com l'assistència social
com nosaltres tenim
aquest seguiment
del dia a dia
s'estableix
quasi que es pot dir
una relació
entre
la universitat
la Fundació
Viure i Conviure
l'Ajuntament
i l'estudiant
i l'avi
és en aquestes institucions
Universitat
Fundació
o Ajuntament
que es poden informar
els oients?
sí
a qualsevol
d'elles que s'adrecin
que els informaran
puntualment
i acudim
ara és el moment
perquè ara està a punt
d'acabar-se el curs
ja comencen a preparar-se
el curs
i ara és el moment
d'informar-se
i d'aprendre una decisió
Òbviament
a veure
moltes vegades
rebem al llarg de l'any
però en aquest moment
és el moment clau
i punta
on
la universitat
està ja rebent
totes les noves
matriculacions
o la continuïtat
de les matriculacions
i aleshores
és el moment
que els estudiants
estan movent-se
per buscar allotjament
i és el moment
on els estudiants
arribar a la universitat
i l'assabentar-se
d'aquest programa
aleshores
és quan es mouen
i demanen
per tant
ara tenim
la demanda
dels estudiants
i d'alguna manera
per això
han fet aquesta difusió
de les cartes
dels mitjans de comunicació
de la ràdio
en aquest cas
aquí a casa vostra
perquè també
es mobilitzin
totes aquelles persones
que tenen
aquella sensibilitat
que un estudiant
els proporciona
aquesta companyia
i aquesta
interrelació
per la ràdio
normalment
han passat
àvies
però sempre han sigut dones
i joves estudiants
noies també
i vaja
les velles
arribar aquí
semblava que es coneguessin
de tota la vida
i una relació
absolutament magnífica
magnífica
és que s'estrabueix
llaços
realment
d'amistat
relacionals
doncs Rosa Llorba
tècnica de l'àrea
de serveis socials
de l'Ajuntament de Tarragona
moltes gràcies
per acompanyar-nos
i bé
a la seva disposició
sempre que calgui
fer-nos ressò
d'iniciatives com aquesta
moltes gràcies
a vosaltres
i a totes aquelles persones
que ens estàs escoltant
adeu-siau
bon dia