Àngel Manel López, bon dia i bona hora.
Bon dia.
El senyor López és docent, és graduat en gemmologia,
és director de l'Institut Gemmològic de Tarragona
i és un dels responsables d'aquest curs
que els hem anat esmentant al llarg del dia d'avui.
Un curs que ha començat aquesta setmana,
un curs que es fa a la Facultat de Química
de la Universitat de Rovira i Virgili
i un curs titulat Les pedres precioses,
la llum i el color dels tresors de la Terra.
És, en definitiva, senyor López,
un curs d'introducció al món de la gemmologia?
Efectivament.
És per a estudiants exclusivament de la URB.
Quan parlem de gemmologia,
podem fer servir com a sinònim pedres precioses
o no estem parlant del mateix?
És gaire el mateix.
El que passa és que la paraula gemmologia
és una paraula tècnica
i la paraula pedre preciosa és bastant sui generis,
depèn de què entenem per una cosa preciosa.
Ja li hem comentat abans al senyor López
que, vaja, com a mínim servidor
no és pas un expert en aquesta matèria,
no està habituat a tractar
amb aquest tipus de material delicat.
Suposem que és el cas de molts dels nostres oients.
Per tant, avui pretenem fer una conversa
força didàctica sobre aquest món
que per molts és força desconegut.
Desconegut, malauradament, sí.
De què ens pot servir als alumnes de la URB
o a qualsevol altra persona
introduir-nos en el camp de la gemmologia, senyor López?
Aviam, la gemmologia no és una ciència nova,
com la gent pot creure, sinó que estem parlant ja
de fa 12-15.000 anys.
Parlem del Magdalaria.
I a més, aquí a Tarragona tenim una de les figures més relevants
en el món d'aquest tipus,
que és la perihistòria.
El doctor Eudel Carbonell, que tothom el coneix.
Aleshores, una persona que agafa un objecte
i aquest objecte li dona un valor determinat,
li dona un prestigi.
I així sorgeix la idea de posar-se uns ornaments.
Per ser, no més que els demés,
però sí distingir-se dels demés.
O sigui, bàsicament, la pedra preciosa és això.
És un ornament que serveix com a alguna cosa personal
que dona un cert prestigi.
Introduir-nos en el món de la gemologia
serveix, per exemple, perquè no ens estafin,
perquè no ens han ingat per llibre?
Bé, aquest és l'objectiu fonamental de la gemologia.
Els gemòlegs som, ante tot, persones analistes.
La nostra tasca fonamental és saber distingir
la pedra preciosa de les limitacions.
Perquè hem de parlar de tres coses molt concretes.
La pedra preciosa natural,
la que dona la naturalesa,
sigui viu orgànica o inorgànica.
La pedra sintètica, és a dir, l'home,
el científic, còpia com es fa aquesta pedra
a la naturalesa i la porta al laboratori.
I aconsegueixer-ne una reproducció...
No, una cosa idèntica.
Una cosa idèntica.
Quan parlem de gemma sintètica,
un rubí sintètic, una gemma...
I podre pedra preciosa feta al laboratori.
Exactament.
Però que tingui la seva a la naturalesa.
Si no, parlaríem de pedra sintètica d'imitació,
com és una triconita, per exemple.
Per tant, l'expert, el que ha de saber,
és saber distingir la pedra natural
de la imitació o de la sintètica.
Òbviament, el procés natural dura milions d'anys
i el procés de laboratori durà, a vegades,
segons minuts o dies.
Per tant, el factor temps és una cosa
que ràpidament se soluciona.
D'aquí que la pedra sintètica
sempre sigui més barata, òbviament, que la natural.
Com podem determinar
quines proves fan vostès als entesos
perquè no els donin cap de llebre?
Bé, això és com intentar explicar
o que el metge li digui
quina prova he de fer amb un malalt
per saber si està malalt o està bona.
Primer, quan tenim una pedra,
han de plantejar-se què és el que no pot ser.
Perquè, òbviament,
una marac de vermella no existeix.
O un rubí blau, tampoc.
Per tant, han de mirar sempre,
d'apartar una sèrie de proves
que no cal fer-les.
Fins a arribar
sempre amb proves òptiques
i no destructives,
perquè els geòlegs utilitzen
difreccions de radios X i altres coses
que serveixen per saber
en pols què és allò.
Nosaltres això no ho podem fer.
No ens podem carregar per l'explòdio.
Llavors, què hem de fer?
Mirar sempre,
quasi sempre per mitjans òptics,
com solucionar i esverinar aquesta cosa.
Si l'algodó no enganya,
el microscopi tampoc.
O sigui, l'última prova
sempre és el microscopi.
I llavors podem veure
quines inclusions,
és a dir,
què és el que porta
aquell cristall,
aquell GMA,
que no té l'altra.
S'estem parlant d'un procés
d'aquest que es fa
de forma ràpida
o hi ha algun material
que s'estem parlant
de possibles imitacions
fetes a consciència
i que vostès els pot obligar
a estar dies, setmanes,
buscant o comprovant
la seva hipotètica autenticitat?
No, no tant.
Avui en dia,
fer una analítica d'una pedra
pot durar una hora i mitja.
I si és una cosa realment difícil,
com pot ser un diamant sintètic,
per exemple,
has d'anar amb una fluorescència
de reis X
i això ho tenen
en els centres concrets,
el Jaume Almera de Barcelona,
l'Institut de Jaume Almera
de la Terra,
que és del CSIC,
o bé a la facultat,
o fos i així,
que tenen aquests aparells.
Però, vamos,
tampoc són molt habituals.
Existeixen moltes imitacions
venudes com a no imitacions
al mercat?
Moltíssimes, sí, moltes.
i a vegades el propi venedor,
jo no diré comerços importants,
però hi ha comerços importants
i menys importants,
llavors hi ha gent que compra
material per vendre,
l'altre s'ha acabat
i no sap el que compra
perquè no sap el que li venen,
els altres.
Això és un procés, diguéssim,
d'autoeliminació.
Jo li venguem a vostè una cosa
perquè a vostè la venguem a una altra.
Si jo no tinc clar
què és el que a vostè li venguem,
vostè tampoc sap el que compra.
per això
l'ideal seria
que tothom
amb una jolleria
fos demòleg.
De fet,
no existeix cap llei
que obli
amb un senyor
que ven una pedra
a certificar-la.
Vostè és això,
no sé si és una reivindicació,
perquè aquí el consumidor,
clar,
tot podem tenir
la confiança que hi tinguem,
la relació que hi tinguem
amb el nostre joller de capçalera,
però, clar,
depèn de si anem a una botiga
de forma ocasional
no coneixem,
doncs, clar,
sempre hem de ser ben pensats,
només faltaria,
però potser no tenim
la seguretat absoluta
que aquella persona
és un professional
i que compleixi,
que ho sap tot el prou de la lletra.
Jo no estic parlant
dels joies de Tarragona
de Montguerre,
a més,
tinc molts amics entre ells
i molt macos,
no crec que cap joie de Tarragona
vengui a una cosa per a una altra,
ni se'n passa pel cap,
però sí molta gent
que compra coses
quan va de vacances,
per exemple,
que es pensa
que, bueno,
que allò,
com que és a tal lloc
o és a tal altra,
no m'enganyaran.
Si vaig a Brasil,
segur que allà no m'enganyen.
Si vaig a Tailània,
tampoc.
Ojo,
la venda,
la guerra i l'amor,
diu que tot està permès,
doncs,
ells,
les seves orgúcies tenen,
però jo no crec que aquí
Tarragona
i ningú que faci aquestes coses.
De fet,
hi ha enjuies
que m'hagin a veure
i Àngel,
mira,
certifica'm això,
o me ve tal persona de fora
i vol el certificat,
i no hi ha cap problema,
no ho crec,
jo crec que aquí Tarragona
tenen joies
d'una qualitat molt alta
i gent amb molt cabal,
no?,
i sap el que tenen
els aparadors,
vull dir que no,
no hi crec.
Donem-li la volta,
senyor López.
Digui.
Com es fa
una falsificació
de diamant,
per exemple,
per posar un cas
hipotètic?
El procés
de la inversa,
com es fa,
quin procés
se segueix,
quin cost té?
Vostès, clar,
vostès tot això
ho coneixen,
òbviament.
Sí,
però és que
hem de veure
les pedres
de baix cost
que es posen a la venda
que imiten
amb un diamant.
Avui en dia,
òbviament,
la gent no és tonta
i ha vist moltes coses,
però el passa
que jo li puc ensenyar
cinc o sis o set,
deu
pedres sintètiques
d'imitació
que li donen
un brilló
i un foc
molt semblant
al diamant.
Que ens podem enganxar
al dits tranquil·lament.
Que ens podem enganxar
tranquil·lament.
És més,
li diré més,
potser la pedra
que a més
ja sembla el diamant
i a més
en dos aspectes.
És l'anomenada
moissanita.
És una pedra sintètica.
Es pot trobar
també en ses meteorits,
però molt petitons.
La síntesi
de la moissanita
és senzilla.
És una pedra
que estructuralment,
internament,
és pràcticament
igual al diamant,
parlo a nivell
de cristalografia,
però en comptes
portar només
àtoms de carbó
quan passa amb el diamant
també porta el ciglisi.
Però el reste
és increïble.
Aviam,
els lluies
abans tenien uns apretets
que es deien testers
que tocaven la punteta
amb una pedra
i pitava.
Si pitava era diamant
i si no pitava
no era diamant.
Aquest aparell
el que fa és mesurar
la conductivitat
tèrmica
de la pedra.
Però és que la moissanita
la té molt semblant
al diamant
i ja no els hi val.
El tester aquest
ja no és vàlid.
No és vàlid,
però bé,
li diré una cosa.
La moissanita
és una pedra
perfectament vàlida
per portar-la muntada
sense caminar de problema.
I ho eix.
I ho eix igual
que el diamant
i val una dècima part.
Una dècima part.
Una dècima part.
I parla ja
de diamants
de categoria alta.
Un bidies,
per exemple,
un bidies.
Llavors,
si estem parlant
d'una pedra
que la persona
és feliç...
Miri,
qualsevol pedra
que una persona
la faci feliç
no cal buscar
pedres caríssimes.
Hem de buscar
la felicitat de la gent
que s'ho passi bé,
mai que porta.
I amb el color,
el que té.
Per això,
el món del color
és tan únic,
és tan preciós,
que el diamant
és fred,
perquè és incolor.
Bàsicament,
el que hi ha al mercat.
Home,
el diamant és fred,
això,
hi ha potser
molta gent
que ara no hi està d'acord.
Aquesta manera
ja estem d'acord.
No,
no és que sigui fred.
Una pedra de color
sempre crida més l'atenció
que una pedra incolora.
Una pedra vermella,
el vermell del roví,
el marac de...
Si mirem en aquest aspecte,
sí.
Sí.
El que passa és que,
com que llueix,
i el màrqueting
que ha fet la de Birs,
que és l'encarregada
de posar
a la venda
els diamants que té,
depèn de l'oferta
de la demanda
que és aquell any,
pot durar més o menys,
diuen,
un diamant
és per a sempre
i una moixeta també,
i un quarts també,
i qualsevol pedra també.
Li asseguro
que no estàs fent
d'una incolora.
És una expressió
que dius,
el que passa
és que el diamant,
com que és la pedra
reina,
perquè és excepcional
amb tot,
amb duresa,
amb raresa,
costa moltíssim trobar-lo.
I per què?
I per què hi ha diamants pocs?
Per què hi ha pocs diamants
a la naturalesa?
El primer principi
fonamental
que regeix l'univers
és l'estalvi d'energia.
Tot tendeix
a un desordre
i ordenar la matèria
costa molta energia.
I a la naturalesa
li costa moltíssima energia
ordenar els àtoms de carbó
com els que té el diamant.
Per tant,
n'hi ha tan pocs.
Hi ha molt de guís.
Per què?
perquè és un material
que els alñasos
que té són molt febles.
Però quan parlen del diamant
és una altra història.
És un procés molt lent.
És molt lent.
A més,
estem parlant de diamants
que fa 3.000 i 4.000 milions d'anys
que es van formar.
Pot parar el creixement
que hi hagi
i pot seguir
i pot seguir al cap d'altres anys.
És una pedra
realment curiosa i estranya.
Per això sempre se li ha donat
aquest valor.
El curs que ha començat
aquesta setmana
és enguany
la segona edició
que es fa.
L'any passat
se'n va celebrar la primera
amb força éxit
amb una bona resposta.
Enguany
la resposta
dels alumnes
ha estat
superior.
Pot ser
que ens trobem
cada vegada
amb la seva faceta
la geomologia
ja no només
per l'indicatiu
d'aquest curs
sinó per moltes altres coses
no ens vagi despertant
més interès?
Jo crec que sí.
Estic convençut.
A més, la geomologia
no hem de només
aplicar
al món de la joieria.
Els làsers
verds
es fan amb aracde.
Els làsers blaus
se fan amb safirs.
Els làsers verts
vermells
se fan amb ruïs.
Per tant,
l'aplicació
que té
dintre de la termologia
dintre de la química
és important.
La investigació.
Inclús
vaig parlar
amb el doctor
Díaz
del Departament
de Química Física
de la facultat
que Tarragona
podia fabricar
amb aracde sintètic
i exportar-la
i vendre-la perfectament.
Perquè ell
fa molts anys
que es dediquen
a aquestament cristallí
i es podia fer perfectament.
Ell és un doctor
més relevant
en el món de la física
i ho podia fer perfectament.
És a dir,
que no solament
busquem
en l'aplicació
joieres
sinó també
científica, evidentment.
La gema
és una paraula científica.
Gemma vol dir
un material excepcional
amb unes condicions determinades.
Com raresa,
duresa,
color,
etcètera.
És un camp, per tant,
que pot obrir moltes portes.
I tant.
I tant que sí.
aquest curs
potser
és la primera
passa,
el primer pas,
perquè,
per què no,
pugui haver-hi uns estudis
especialitzats?
A veure,
va haver-hi una persona
el que ens va apujar,
va veure el projecte nostre
com una cosa molt bona,
va ser el doctor Ricard,
que està de vicerrector d'ara,
i diu,
home,
així com la neologia,
la ciència del vi,
el vi
i de les begudes alcohòliques,
va començar
com uns estudis propis,
bueno,
es va fomentar,
i ara és facultat
de neologia.
o millor,
per què no,
la geomologia comença
amb estudis propis,
primer amb cursos així,
doncs,
de cadires lliures,
estudis propis,
i pot acabar amb una facultat
perfectament.
Perquè,
dia a dia,
la demanda de la gent,
els joers,
escolti,
certificat,
certificat,
certificat,
i hi ha un moment
que el joer necessita
tenir un gemòleg
per anar-se'ns a dir-te'n.
I arriba un moment
que vostès no han d'anar a l'abast,
vaja.
No,
a veure,
no,
ni molt menys.
A la facultat
hi ha professionals
perfectament qualificats
per seguir els passos
que,
bé,
hem pogut donar a nosaltres,
no?
Per dir que,
no sols,
està el senyor López,
hi ha moltíssima més llena
i molt més competent que jo.
Doncs,
hem parlat d'aquest curs,
però, vaja,
ha estat molt interessant
aquesta conversa
que hem descobert
moltíssimes,
moltíssimes coses
i hem pogut conèixer,
doncs,
quin és el paper
d'aquesta figura,
el gemòleg,
que segurament
moltes persones
no coneixien
i que ara hem pogut
conèixer
fer-ne un petit tast.
Sí,
el gemòleg en si
és una persona
sobretot molt curiosa,
li encanta
la naturalesa,
la gemologia
està entre
detraciències,
de la història
per una banda,
de la geologia
i de la química
i, obviamente,
de la física.
Per tant,
es veu en uns camps
purament naturals.
observa,
experimenta
i dedueix lleis.
Per tant,
és una ciència
purament aplicada.
I, per altra banda,
disfrutem molt.
I jo convido
a la gent
que vingui a l'Institut Gemològic
i vegi una col·lecció
que vaig començar
quan jo tenia 13 anys.
La meva mare
em va regalar
una capsa de 12 pedres
i allà va començar tot.
I allò ha crescut
i ara ocupa
pressatgeries
i pressatgeries.
Sí, unes quantes.
A veure,
jo tinc 53 anys,
vull dir que
ha passat el temps,
no?
i el que en un principi
va ser
una mena
de passatems,
de joguina,
ara s'ha acabat
amb una professió
i a més ben consolidada.
Angel Manel López,
moltes gràcies
per acompanyar-nos avui
al matí de Tarragona Ràdio
i que vagi bé aquest curs
i segurament
que en tornarem a parlar.
Moltíssimes gràcies
per convidar-me.
A veure,
molt dia.