Sembla la segona jornada de la Setmana de la Comunicació de Tarragona
que, en fi, ja ho sabeu, suposo, els que vau venir ahir,
els que us incorporeu aquesta tarda,
està dedicada a l'impacte mediàtic,
a l'impacte del futbol en els mitjans de comunicació.
Ahir, sobretot, vam parlar de qüestions relacionades
amb el futbol i la televisió,
amb les maneres de retransmetre els partits de futbol per la tele,
vam parlar de les audiències de televisió,
dels programes de tertúlia,
dels comentaris que es poden fer en els programes de televisió.
I avui la nostra intenció és parlar, bàsicament,
de l'impacte del futbol a la ràdio.
Hem triat, per començar aquesta segona jornada de la Setmana de la Comunicació,
un tema que ens ha semblat a l'organització de la Setmana
prou interessant, que és analitzar el fenomen
de la ràdio esportiva de nit,
de l'èxit dels programes de futbol en horari nocturn.
I per això hem convidat a tres periodistes,
n'hi ha un quart en el programa que per problemes personals d'última hora
no ha pogut venir, que és el Quique Huasc,
però sí que comptem amb els altres tres periodistes
que estan en el programa d'aquesta segona jornada,
que són periodistes que,
alguns amb una llarga trajectòria fent ràdio de nit,
ràdio esportiva de nit, i d'altres que s'acaben d'incorporar,
però que ara són protagonistes, precisament,
dels programes d'esports, dels programes de futbol,
a la ràdio, a Catalunya i al conjunt d'Espanya.
Presento els tres convidats.
El primer és Bernat Soler, periodista de 34 anys,
llicenciat per la Universitat Pompeu Fabra.
Des de l'any 1997 al 2005 va dirigir i presentar el programa
a la graderia de la cadena SER a Catalunya.
Durant aquestes vuit temporades, del 97 al 2005,
a més va participar en les retransmissions en directe dels partits del Barça.
En els primers tres anys ho feia amb el micròfon autònom,
a peu de gespa, i després narrant els partits del Barça.
La temporada 2004-2005, a més a més,
va combinar aquesta feina a la ràdio presentant la versió televisiva
de la graderia a la cadena Locàlia.
L'any 2005 deixa la sèrie Passa Catalunya Ràdio,
on comença a dirigir i presentar el programa nocturn
els millors anys de la nostra vida.
Actualment també col·labora a la tertúlia del Club de TV3
i al programa Força Barça d'Alfons Arús.
Al seu costat hi ha la competència directa,
són competència.
Joan Maria Pou té 32 anys, és de Barcelona.
La seva trajectòria professional comença a Ràdio Estel,
fent informació general i esportiva,
i continua a la redacció d'Onda Rambla.
L'any 2000 és quan s'incorpora a RAC1,
que és l'emissora on està treballant actualment.
S'incorpora primer dirigint i presentant el programa esportiu de tarda,
primer toc, i amb la narració dels partits del Barça.
Actualment és el director i presentador del programa nocturn
Tu diràs, de RAC1, o és de fet des de fa un mes i mig.
I continua, a més a més, amb les retransmissions dels partits del Barça
en aquesta emissora.
A més, col·labora al Club de TV3, a 8 TV,
al diari El Nou Esportiu i a Mundo Deportivo.
El tercer convidat d'aquesta taula és Manolo Oliveros,
nascut l'any 1951,
porta gairebé 35 anys treballant a la ràdio.
Gairebé 35 anys.
L'any 1973 va entrar a Ràdio Joventut de Barcelona,
després va passar per altres emissores
fins a arribar al 1978 a Ràdio Barcelona de la cadena SER.
Per que tingueu una idea,
ha participat en 5 mundials de futbol,
en dues Eurocopes i en els Jocs Olímpics del 92.
Ha participat com a periodista,
no com a atleta, ni com a futbolista.
Està vinculat des de sempre a la ràdio esportiva de nit,
perquè ella va començar participant a l'Hora 25,
aquell programa que feia José María García
i que després van dirigir altres periodistes com Brutons,
per ràdio Julio César Iglesias i Àlex Botinés.
Des de l'any 1988 participa en el programa El Larguero,
que dirigeix José Ramón de la Morena.
És el periodista més veterà del carrusel deportivo.
De fet, ell ja treballava quan el presentaven Joaquim Prat i Vicente Marco.
Va fer el primer partit internacional del Barça al carrusel l'any 1980
i ha participat en altres programes de la SER,
com el matinal de l'Iñaki Gabilondo
o la pròpia graderia de Ràdio Barcelona i de la cadena SER a Catalunya.
Doncs amb aquests tres convidats comencem a plantejar primer una pregunta
per obrir la primera ronda d'intervencions.
Per què creieu que és un èxit?
Per què creieu que triomfen els programes esportius,
els programes de futbol a l'horari nocturn?
Bernat.
Començo?
Perdó.
Hola.
Bona tarda.
Gràcies per convidar-nos i per convidar-me a aquestes jornades
amb aquest esplèndid cartell de professionals.
Bé, aquesta pregunta diríem que més que una resposta científica
té una resposta d'opinió personal.
Jo, per exemple, soc consumidor de programes de ràdio nocturna de tota la vida.
Ara em trobo en que n'he de fer un.
Però jo crec que hi ha un factor de tradició.
És a dir, aquí hi ha un dia que no sé exactament qui és que s'ho inventa.
Potser el Manuel Oliveros després ens ho aclarirà més puntualment.
Però sí que hi ha un personatge, que és en José María García,
que diríem que trenca amb tot un estil de ràdio esportiva
i a més a més ho fa en aquest horari.
Això jo crec que marca molt.
Hi ha una tradició, hi ha un costum.
Després s'hi van afegint noves maneres de fer, com és l'Arguero.
Després s'hi afegeix també la ràdio esportiva en català.
Però ja sobre la base d'un costum en aquest país, que és Catalunya,
però que ve heredat de l'estat espanyol,
de 12 de la nit, ràdio esportiva.
Dic 12 de la nit, pot ser 11, quarts de 12,
més o menys sempre va en aquesta franja.
Té èxit, tot i que jo crec que s'hauria de començar a revisar.
Ho dic perquè, i això si voleu després ho debatim,
la competència de la tele és absolutament ferotja.
El prime time de la tele, que és la franja de màxima audiència,
cada cop va endarrerint-se més,
amb la qual cosa, el que potser abans eren quarts de 9,
les 9 de la nit, ara ja són les 10, quarts d'11.
Hi ha programes de personatges importantíssims,
com l'Andreu Buenafuente, que ja comencen a programar-se
fins i tot 12 de la nit, amb la qual cosa,
això és una competència ferotja per la ràdio esportiva nocturna
de tota la vida.
Tot i així, és evident que hi ha un seguiment,
pràcticament totes les emissores generalistes de l'estat espanyol
i les principals catalanes, les dues principals catalanes,
tenen programes d'esports a la nit,
això vol dir que hi ha un consum, hi ha un interès
i l'únic dubte que tinc és fins quan.
Doncs després podem parlar d'això.
Joan Maria, la teva opinió.
Jo crec que, com passa gairebé tot als mitjans de comunicació,
jo crec que bàsicament és un problema de convenció.
és a dir, hi ha programes esportius a la nit
perquè els programadors decideixen que hi hagi programes esportius a la nit.
Podríem fer la mateixa pregunta de per què els butlletins horaris
són a l'hora en punt i no a i mitja, per exemple,
o per què la majoria de ràdios fan un magazín informatiu
que comença a les 6 o a les 7 del matí
i també la majoria de ràdios a partir de les 12 i de 12 a 2
habitualment fan un programa molt més desenfadat,
on hi ha un component d'humor molt més important,
per què a la tarda es torna a fer un magazín
que no és tan informatiu com el del matí, però que Déu-n'hi-do.
Vull dir, en aquest sentit, que en un moment donat
algun programador va decidir que a la nit
la informació esportiva o l'anàlisi esportiva podia funcionar,
va tirar endavant i com que va funcionar,
doncs segurament la resta de programadors
van intentar fer la competència amb programes semblants.
El Manolo ara ens en parlarà.
Fa molts anys, molts, molts, molts anys
que hi ha programes esportius a la nit,
fins i tot em sembla recordar una anècdota del Fabio Capello,
que quan va venir la primera vegada a entrar al Madrid
ho va comentar, que els seus horaris
estaven absolutament destrossats per culpa
d'aquest costum tan espanyol
de posar-se a parlar d'esports a les 12 o a les 11 de la nit
i que se n'havien a dormir cada dia a les dues de la matinada
per culpa de la ràdio.
En aquest sentit també vull fer un recordatori d'una persona
que jo crec que és fonamental per entendre
per què el Bernat i jo ara podem ser competència,
que és el Jordi Basté,
que és la persona que s'atreveix a plantejar
la possibilitat de fer ràdio esportiva a la nit en català.
Quan la ràdio esportiva en castellà ja portava moltes dècades en marxa,
doncs un bon dia a Catalunya Ràdio van apostar
per fer ràdio esportiva a aquella hora en català,
el Jordi Basté va ser el pioner,
després el Cafè Baviera amb el Xavier Bosch
doncs es va incorporar també a aquest horari
fins que el Basté va passar a treballar a RAC1
i el Bernat es va incorporar a Catalunya Ràdio.
Però jo crec que no té més explicació que aquesta,
que haver decidit que aquella hora funcionava.
Quan aquella hora hi havia la nit dels ignorants,
per exemple, a Catalunya Ràdio també funcionava.
Vull dir, és un problema de decidir què fas a cada hora.
i després, evidentment, la gent respon més o menys.
Però jo crec que es podria competir a aquella hora de la nit
fent una altra cosa que no fossin esports
i si estigués ben fet, segurament aquell programa trobaria el seu públic.
Manolo.
Bona tarda i gràcies per convidar-me.
El tema és que va començar al principi dels 70,
quan estava a punt de morir la dictadura
i a punt de començar la democràcia,
al principi dels 70, ja dic,
la cadena CER va inventar o va programar
un informatiu que es diu Hora 25,
que encara continua.
I el tema de que hi hagués esports,
segons diu el José María García,
que vaig treballar amb ell,
perquè jo vaig entrar a la cadena CER al 78
i ell se'n va anar al 81,
era perquè era un tema de reflexió.
És a dir, tu, aquella hora de la nit,
començava llavors Hora 25,
a les 11 de la nit i el programa d'esports,
o el seu espai dins d'Hora 25 d'esports,
començava a dos quarts de 12,
no a les 12 de la nit, sinó abans.
És a dir, hi havia mitja hora d'informació,
perquè fins llavors, doncs, pràcticament,
únicament la informació la donava
a Ràdio Nacional d'Espanya
i la primera emissora privada que va donar informació
va ser la cadena CER.
Llavors, vam posar aquest espai d'esports,
eren dos amics,
Manuel Martín Ferran,
que va contractar José María García,
perquè, segons diu el José María García,
és un moment de reflexió.
Tu ja saps les notícies
que s'han providit al llarg de la jornada,
no inventes res nou,
no sorprens amb notícies noves normalment,
sinó que reflexiones i opines.
És el mateix que els diaris de la tarda.
Abans hi havia el Ciero, per exemple,
que sortia a la tarda,
tu ja sabies una mica el que havia passat al matí
i el notíciero, més que notícies,
donava reflexions, donava opinions.
I com ell és un opinador nat,
el José María García,
doncs encaixava molt bé
en aquesta filosofia de la nit
de no informar, sinó opinar i reflexionar.
A partir, doncs, justament del que diu Manuel Oliveros,
i tenint en compte que això és una taula oberta,
és un debat en què poden intervenir els ponents com vulguin,
és una ràdio encara de reflexió, d'opinió, bàsicament.
Quins elements creieu que ha de tenir els programes
que feu cadascú en els que participiu,
cadascú a Catalunya Ràdio a recull a la cert?
Reflexió, opinió, polèmica, informació estricta,
quins elements?
Jo crec que estem en un moment bastant clau,
de tot plegat,
perquè el tema de la informació,
ara mateix,
és pràcticament impossible
que tu a les 11, 12 de la nit
puguis oferir res de nou,
a no ser que sigui, diríem,
el teu producte, no?
Una entrevista exclusiva,
una informació exclusiva,
que t'hagis guardat fins a aquella hora,
si és que te l'has pogut guardar.
Cosa que tampoc és fàcil,
perquè sempre estàs a la guait
que allò no t'ho trepitgi ningú.
Què vull dir?
que ara mateix,
quan la gent posa la ràdio a les 11 de la nit,
té internet,
té els butlletins,
o la Catalunya Informació de Torn,
té les notícies de la tele,
té missatges de mòbil
que t'informen dels titulars.
És a dir,
que realment,
tu a aquella hora què has d'explicar?
Doncs em sembla que encara és vàlida
la fórmula que José María García
va inventar-se fa 30 i escaig anys,
de dir, doncs,
reflexionem sobre tot plegat.
Has de canviar el xip, jo crec.
Ara mateix sortir a la nit
i tornar a escoltar una declaració
d'un futbolista del Barça
que ha parlat a les 12 o una del migdia,
em sembla que no té cap mena de sentit.
Aleshores,
la qüestió és,
d'una banda,
reflexionar, opinar,
aportar noves dades
sobre tot allò que ha succeït
i d'una altra,
actualitzar aquella informació.
Actualitzar la informació vol dir,
doncs,
si aquest migdia
hi ha hagut una declaració explosiva
de Samuel Eto'o,
que, doncs,
ha carregat contra tothom,
a la nit,
sentir allò un altre cop
no té gaire sentit.
Evidentment,
ho posaràs perquè són unes declaracions molt fortes,
però el pas que has de donar ja és actualitzar-la,
és a dir,
buscar una reacció,
buscar una nova opinió
que respongui allò.
és una mena de bucle
que pot arribar a ser fins i tot de bojos,
perquè, clar,
potser aquella reacció que buscaves a l'Eto'o
ja la tens a les 4 de la tarda
en un programa d'una emissora
que només es dedica a fer informació esportiva,
com també n'hi ha.
La qual cosa vas a buscar
la reacció de la reacció.
Resumint,
a les 11-12 de la nit
tornem a l'origen
de quan va començar
José María García,
i em sembla que en això
ja estem la majoria d'acords,
d'acord,
reflexionar,
parlar
i, en el meu cas,
és una opinió molt personal,
crec que també divertir.
És a dir,
estem parlant d'una temàtica
que és la temàtica esportiva.
És seriosa,
però fins a un cert punt.
Fer-ho amb un to
de certa distensió,
de desdramatització,
la gent arriba,
és la nit,
està cansada,
està, en alguns casos,
emprenyada
per coses que li puguin haver passat
durant el dia,
i tampoc es tracta
d'encabronar-la més,
amb perdó de l'expressió,
amb la qual cosa,
crec que el to,
un to, diríem,
alegre, divertit,
distès,
desdramatitzador,
desdramatitzador,
és absolutament obligat.
Endavant.
Per mi,
una de les claus
dels programes nocturns
és això que acaba de dir el Bernat,
el to,
perquè la informació
té importància,
jo crec que està bé,
doncs,
si de tant en tant
pots fer entrevistes
que després es converteixin
en referència,
doncs,
millor que millor.
Però com que també cada vegada
és més difícil
que els protagonistes
accedeixin
a parlar pels mitjans de comunicació
i per les ràdios en especial,
doncs,
jo crec que a aquella hora
de la nit,
a les 11,
jo crec que hi ha d'haver
un component d'informació
que està bé que hi sigui,
un altre d'opinió,
però sobretot un de to,
d'ambient,
d'intentar generar
un ambient a l'antena
amb el que l'oient
se senti a gust,
se senti identificat,
on hi hagi
una relació
d'anada i tornada,
no?
Afortunadament,
amb els missatges de mòbil
i amb el correu electrònic
està passant una cosa
amb la ràdio
que abans era impossible
i és que pots tenir
una resposta immediata
de l'oient.
Algú acaba de fer
un comentari
i l'oient el matisa,
algú acaba de donar
una dada
i l'oient la corregeix
o la ratifica,
demanes opinions
i en tens un munt
al cap de cinc minuts.
Vull dir que es pot jugar
amb tots aquests elements
per intentar fer
com una mena
de poti-poti
entre informació,
opinió i entreteniment.
Jo crec que
les dues hores,
en el nostre cas
de 11 a una
de programa esportiu
a la nit,
ja no es pot considerar
que sigui un programa
informatiu.
M'atreviria a dir
que és com una mena
de magazín esportiu,
diguem-ho així,
perquè dins d'aquestes dues hores
pots fer una entrevista
que sigui periodisme pur,
diguem-ho així,
pots tenir algú
que t'ha trobat
la notícia del segle,
pots tenir una tertúlia
on la gent
apassionadament
defensi les seves posicions,
però després pots tenir
una secció
d'un tio
que et parla de friquis
o que et porta
a un món surrealista
que no té res a veure
amb l'actualitat
ni amb el dia a dia.
Com a mínim,
des del meu punt de vista,
el programa de la nit
té cada vegada
menys d'informatiu estricte
i cada vegada més
de magazín
on hi cap una mica tot
al voltant de l'esport
sempre i quan tingui el to
que ha de tenir,
que jo crec que aquella hora
ha de ser un to distès
i tranquil.
Com a pionera
d'aquests programes de nit,
la cadena SER
es va plantejar
quan se'n va anar
al José María García
perquè el José María García
era propagandístic
al seu estil,
era pamflatari,
era de púlpit,
era molt diferent
el que es fa ara.
I de fet,
després d'ell
va estar el Bretons,
no sé per quin ordre,
el Bretons,
Julio César Iglesias,
Joaquín Durán,
Àlex Botines,
fins que Alfredo Relanyo,
llavors cap d'esports
de la cadena SER
va dir
que s'ha d'inventar alguna cosa,
s'ha de fer
el que fa el José Ramón de la Morena
que el feia
en régim local
allà a Ràdio Madrid
que era més proper al poble.
I ell,
el José Ramón de la Morena,
sempre diu
que ell fa
la seva funció.
És una funció
de teatre que fa.
S'escriu el guió,
té els seus personatges,
cada dia és com si
fes una pel·lícula
o escriués un llibre
i moldea
aquests personatges.
I també ha implantat
això des que va començar
a Larguero,
el tema de la funció
d'entretenir,
de no ser
un púlpita
com feia el José Mari García,
ser diferent.
I va començar
a lluitar
en contra
el José Mari García
perquè estava
entent
a 3 Ràdio
i a la Cope
fins que va acabar
aquesta lluita
i va guanyar
la funció,
va guanyar
l'entreteniment,
va guanyar
el teatre,
va guanyar...
És una barreja de...
A mi m'interessa molt,
per exemple,
l'entreteniment,
no?
Ja has vist la televisió
fins a les 12 de la nit
i llavors
estàs distès.
t'estan entretenint,
estan fent una funció
de teatre.
M'interessa molt
el Sanhedrin,
m'interessa molt
el que opina la gent
de les coses
que han passat
i m'interessa també
els personatges.
I no sé per què,
per l'audiència que tenim
o pel que sigui,
o per la base estatal
que té l'Arguero,
però tenim habitualment
els millors personatges
i no només
d'àmbit estatal,
sinó que
d'àmbit mundial
que són catalans.
Per exemple,
està més amb nosaltres
el Pau Gasol,
que és català,
que no els programes
locals d'aquí,
no?
Això també és una lluita
que el José Ramón
de la Morena
en molts anys
s'ha guanyat.
Tenir el Fernando Alonso
de tant en tant,
o el Rafa Nadal,
o el Pau Gasol,
o a tants i tants esportistes,
que també és una lluita
d'aconseguir
els millors esportistes.
Ahir, per exemple,
era notícia
a l'Òscar Pereiro
i va estar a l'estudi.
És a dir,
tractar de guanyar
aquesta audiència
a nivell de tot l'Estat
perquè abans
era una única
finestra
que hi havia,
després dos,
després
la Cope,
Punto Radio,
i va haver
Ràdio Nacional d'Espanya
una temporada o dos
que va fer també
un programa de nit
que va fracassar
i després està la lluita
dels programes
que es fan des d'aquí
i que fa des d'uns anys
que també estem lluitant
contra això.
Hi ha una competència,
hi ha una competència
al matí
a hoy por hoy
o a la tarda a la ventana
amb els programes locals
i la competència aquesta
amb els programes esportius
som conscients
que existeix
i clar,
hem de desobrir coses
per arribar també
al públic d'aquí
i continuar guanyant
com de moment
i tu que ho frustra
continuem
al capdavant.
Jo volia comentar
alguna cosa
respecte al que ha dit
el Manolo Oliveros.
El Larguero
jo crec que ara mateix
està en una divisió
diríem superior
a la resta
pel que fa a impacte,
pel que fa a audiència,
per la seva tradició
i el seu historial,
per la cadena
on es troba,
fa que sigui un programa
molt potent
i fa que pugui accedir
a aquest tipus
de protagonistes
que és veritat.
és el programa
que els té
amb més assiduïtat
i contra el que
és molt difícil lluitar
i contra el que
també
no ens ajuden gens
a lluitar
per exemple
les nostres entitats.
Poso per un cas
i el més evident
de tots,
el Barça.
El Larguero
és un programa
que quan vol tenir
el president del Madrid
el té.
Un programa
d'esports
de Catalunya
a ràdio
el faci
un servidor
el de RAC1
que faci
el POU
o quan el Basté
feia els seus programes
si volia tenir
el president del Barça
no el tenia
per què tenir-lo
perquè el Barça
entén
que no ha d'entrar
en aquest tipus
de joc.
La potència
que exerceix
el Larguero
té el seu efecte
a l'hora d'aconseguir
aquest tipus
de protagonistes
però és que després
també hi ha una
predisposició
per part
d'entitats
com per exemple
el Real Madrid
que faciliten
les coses
al Larguero
i això fa que
per exemple
al Larguero
es pugui vendre
molt bé
el concepte Madrid
en canvi
i això
el Manolo
em donarà la raó
el Barça
ho posa més difícil
sí que és cert
que el Laporta
també va al Larguero
i potser no va ni a la Coupe
ni va a un de Cero
però
ostres
a vegades
moltes vegades
i últimament
es parla molt
de...
Jo si em permeteu
crec que estem parlant
de dues coses
totalment diferents
jo crec que
hauríem de parlar
jo crec que des del meu punt de vista
de programa nocturn
fet des de Madrid
i de programa nocturn
fet des de Barcelona
per mi el Larguero
no té res a veure
ni amb l'estil
ni amb el to
amb el que fa el Bernat
o el que podem estar fent
nosaltres a RAC1
Ara no, Joa Maria
però jo crec que
el German
l'inici
sigui d'aquest
Sí, però jo crec que
el José Ramon de la Morena
ara no em dedicaré aquí
a avaluar la competència
perquè ja està aquí el Manolo
per parlar de la SER
però
No, però jo parlo
de la SER i de la competència
també
perquè és enriquidor
per la gent
No, no, però vull dir
que el José Ramon de la Morena
fa un programa
que no té res a veure
amb to
el José Ramon de la Morena
ja fa uns quants anys
que sí que té
un púlpit
i gegant
on predica
diguéssim
en contra de la Federació Espanyola
de Futbol
o a favor
en contra o a favor
té un poder
de determinats esportistes
o no
de media pro
o de no media pro
en fi
vull dir que
jo crec que
quan parlo de ràdio esportiva de nit
jo crec que s'ha de fer
la ràdio esportiva de Barcelona
i la ràdio esportiva de Madrid
que són dues coses diferents
El que passa
ho acabo
només
només una cosa
una cosa que passa
cada dilluns a TV3
que és que el Bernat
i jo estiguem
asseguts a la mateixa taula
comentant l'actualitat esportiva
tot i ser competència directa
cada nit
és una cosa
que pràcticament
és impossible
que passi
amb
Avellán
i de la Morena
o amb Manolo Lama
i Alfredo Martínez
és impossible
que
d'una manera distesa
i
tranquil·la
i un punt alegre
i desdramatitzadora
com deia abans el Bernat
puguin compartir espai
perquè allà la competència
no és tan competència
com lluita
gairebé m'atreviria a dir
que a mort
per tenir
5 minuts abans
el protagonista del dia
nosaltres
segurament des de Catalunya
i no dic que sigui
ni millor ni pitjor
és simplement diferent
potser hem apostat més
per un to
més relaxat
tenint en compte
que al cap i a la fi
només estem parlant
d'esport
que no estem parlant
de coses que realment
siguin de vida o mort
és la sensació que tinc
jo crec que els mitjans
de comunicació
tenen poder
i les empreses
es fan empreses
i són públiques
i privades
per tenir competència
i per tenir audiència
i hi ha estils
i estils
i el
José Ramón de la Morena
té un estil
i la cadena CER
té un estil
un estil
que arriba molt lluny
i és veritat
que no és el mateix
fer els programes
des de
des de Barcelona
perquè s'escoltin
aquí a Catalunya
o als països catalans
perquè Catalunya Ràdio
arriba al sud de França
arriba a les Balears
arriba a València
arriba a una franxa
de l'Aragó
és a dir
l'oient
l'oient de Barcelona
pot escollir
jo tinc el privilegi
com a oient
que estic a Barcelona
d'escollir
a la tarda d'escoltar
La Ventana
o Toni Clapés
per exemple
Oi per Oi
o Toni Bassas
per exemple
però si visca Sòria
no podrà escoltar
RAC1
ni Catalunya Ràdio
o visca Màlaga
no hi ha aquesta
aquesta cultura
de fer programes locals
i lluitar
amb una competència
que ve des de Madrid
com a oient
és molt diferent
estar aquí
que estar fora
per escollir
i aquí tenim el privilegi
d'escollir
entre un producte
Catalunya Ràdio
un altre producte
RAC1
i altres emissores
a nivell local
com una FAM
que està
que està ara
doncs
amb una altra
temàtica
i escollir
emissores
d'arreu de l'Estat
no?
Aquest és un privilegi
que tenim aquí
a Catalunya
i que no tenen el resta
i la resta
hem d'escollir
entre José Ramón de la Morena
i la Cope
un milió i mig
i 400.000 oients
i aquí hem d'escollir
entre l'Arguero
entre RAC1
i entre Catalunya Ràdio
i és veritat
que cadascú té el seu estil
perquè és veritat també
que cadascú
busca la seva clientela
i la seva audiència
però a Madrid
es predica més
que a Barcelona?
I no ens va malament
a nosaltres
la ràdio de Madrid
predica més
que la de Catalunya?
És un altre estil
és evident
és un altre estil
depèn qui ho faci
perdona Bernat
només
tu Manolo creus
que de la Morena
no predica?
El Jordi Basté
és més predicador
que el Joan Maria Pau
Joan Maria?
Hola
cadascú té el seu estil
és a dir
no és l'emissora
és la persona
que fa el programa
i una ràdio
un programa de nit
s'ha d'identificar
amb un equip?
perquè aquí ha sortit
el tema
de l'Arguero
el Madrid
els programes
jo el que volia dir
necessàriament
per tenir audiència
en un horari competitiu
com el que treballeu vosaltres
s'ha d'identificar clarament
un programa
amb el Barça
o amb el Madrid?
Jo crec que és molt senzill
és a dir
el Barça
és el que més ven a Catalunya
perquè és el que més seguidors té
i el que més demanda
per tant provoca
i el Madrid passa el mateix
a nivell espanyol
és a dir
a nivell d'Espanya
la gent sobretot
és del Madrid
i després del Barça
però encara és més del Madrid
que del Barça
a Catalunya
és del Barça
i per això
els programes catalans
parlem del Barça
i els programes de Madrid
parlen sobretot
o els programes espanyols
en vocació estatal
parlen del Madrid
jo crec que aquesta és
l'explicació
però jo el que volia
comentar abans
és que
jo crec que sí
que estem competint
és a dir
que tot i que
el Joan Maria Pou
i jo
tot i que
Recuï Catalunya Riu
potser s'assimilin
a un estil de ràdio
diferent del del Larguero
que ho és
o de la Cadena Cet
jo crec que aquella hora
s'està competint
i que per exemple
doncs
quan el José Ramon
de la Morena
té el Samuel Eto
cada dos per tres
doncs
també m'agradaria
tenir-lo a mi
en aquest sentit
crec que sí que existeix
una competència
i jo per exemple
no penso que el Larguero
no sigui competència meva
sí que penso que ho és
el que passa
que bé
utilitza un altre estil
utilitza unes altres fórmules
i compta
amb uns suports
que jo
no vull dir
denuncio
però sí que reivindico
que a Catalunya
els nostres
organismes
entitats
clubs
esportistes
no ens donen
això és l'únic
que dic
que les facilitats
que se'ls hi posa
a programes
tan importants
com el Larguero
però també d'altres
menys importants
d'emisores espanyoles
per part d'esportistes
i entitats
a Catalunya
costa més
jo en aquest sentit
crec que evidentment
des de Catalunya
els programes de nit
o de tarda
els que siguin fets
des de Catalunya
és evident que tenen
un component Barça
enorme
i ha de ser així
i els que es fan
des de Madrid
tenen un component Madrid
molt més gran
però és evident
que tots competim
entre tots
jo en cap moment
i si s'entès així
doncs m'he explicat malament
renuncio a competir
és a dir, jo competeixo
bàsicament
perquè les persones
que em paguen
en funció dels números
que jo faci
em fotran més tard
o més d'hora al carrer
és a dir, per tant
seria estúpid
per la meva part
fer veure
que aquí no hi ha
una competició
evidentment
a mi m'han donat
la direcció d'un programa
m'han demanat
que les coses
facin d'una determinada manera
i després
en funció de les xifres
doncs trigaré més o menys
a enjubilar-me
d'aquesta feina
per tant és evident
que tot això
s'ha de tenir en compte
el que jo deia
és que per exemple
el Manolo ara deia
Òscar Pereiro
a mi ahir a la nit
no m'interessa Òscar Pereiro
no el vull per res
per què?
perquè des de Barcelona
crec que no
jo hi vaig tenir
Chiqui Begristain
no hi ha color
des del meu punt de vista
fent el programa
des de Barcelona
ara
si jo fos el director
i presentador
de l'Avellant
a la Cope
diria
hòstia
l'Arguero ha tingut
l'Òscar Pereiro
avui en directe a l'estudi
i jo no l'he tingut
és a dir
aquí sí que hi ha hagut
una diferència
diguéssim
en el programa
això per una banda
i després per una altra
el Bernat deia
per exemple
Samuel Eto
Fernando Alonso
són dos tipus
que són
l'Arguero 100%
és a dir
són amics
de la casa
diguéssim
tu penses
a tu t'agradaria tenir-los
sí
a Samuel Eto
bastant més
que a Fernando Alonso
el tindràs
sí
dos o tres cops l'any
el tindràs
Recú ha tingut
dos o tres cops l'any
Samuel Eto
a la nit
només es pot competir
amb l'Arguero
a Catalunya
o amb el Bernat
o amb qui sigui
tenint aquests protagonistes
no
la prova és que
José Ramón de la Morena
comença a competir
amb José María García
i l'acaba guanyant
fent una cosa
en el seu inici
radicalment diferent
a José María García
és a dir
aposta per dir
aquest tio ha anat cap allà
i perquè acaba d'explicar
el Manuel Oliveros
Alfredo Relanyo
diu
doncs jo apostaré cap allà
un tio campechano
que faci una funció
etcètera
una altra cosa
és que ara
després d'uns quants anys
i sense el García pel mig
la cosa hagi canviat
vull dir
el que dèiem abans
a l'entreteniment
l'opinió i la informació
que tu pots competir
de moltes maneres
i sense renunciar
a tenir
amb una certa regularitat
a grans protagonistes
de l'actualitat esportiva
que els has de tenir
i en principi els tindràs
pots competir
de moltes altres maneres
creant aquest to
creant aquest ambient
sent més distès
en fi
en un altre camí
no és obligatori
diguéssim
que
el que tingui sempre
el protagonista principal
que després ja veuríem
qui
segons el criteri
de cadascú
serien diferents noms
s'hagi de quedar
amb el número 1
us posaré un exemple
molt clar
el primer toc
el programa de tarda
de RAC1
és un programa
que la temporada passada
em sembla que
en tota la temporada
va entrevistar
dos futbolistes
del primer equip del Barça
que és molt poc
i en canvi
és el programa de tarda
més escoltat
vull dir
que
el Raül Llimós
i la redacció d'esports
amb el seu cap
van decidir
que a la tarda
es podia
fer un programa
sense necessitar
tenir permanentment
el protagonista
indiscutible
van apostar per aquí
amb un to
amb una mica
de catxondeig
amb conyes marineres
amb l'estil del Raül
i al cap de set anys
de primer toc
doncs
segons les últimes audiències
a Catalunya a la tarda
en matèria d'esports
doncs aquell és el programa
més escoltat
sense protagonistes
allò que diguis
hòstia
aquest tio
té cada dia
un protagonista brutal
vull dir
que competir
sí
com
aquí és on hi ha la clau
cada cap d'esports
o cada editor
ha de decidir
quin és l'estil
amb el que pot
fer-se un espai
i intentar marcar
una mica la diferència
és una suma
de factors
evidentment
d'entreteniment
de tenir els protagonistes
i també
de saber
quin producte
és el que
dones
i és
un problema
de la persona
que està
dirigint
o presentant
el programa
en aquell moment
amb nosaltres
per exemple
amb el Larguero
que comença habitualment
excepció dels caps de setmana
que comença
el diumenge
a dos quarts
de dotze de la nit
comencem
a les dotze de la nit
és a dir
d'onze a dotze
no hi ha competència
d'onze a dotze
la competència
la teniu vosaltres
Catalunya Ràdio
i RAC1
perquè nosaltres
comencem més tard
i segurament
doncs
heu anat
a buscar
aquesta franja
de les onze de la nit
per no competir
a partir de les dotze
més
amb el Larguero
això d'una banda
i d'una altra banda
jo em plantejaria
i aquí que hi ha estudiants
que volen ser periodistes
i que tenen inquietuds
i que volen saber
i per què passen les coses
jo em plantejaria
tu
el que deies
Bernat
és ben cert
la majoria
d'audiència
d'arreu
de l'Estat
és
del Reial Madrid
perquè la realitat
és aquesta
i el Pai Perviu
pagant més pel Madrid
que no pas pel Barça
encara que quan va estar aquí
el Dream Team
està a punt
de superar
aquella quinta del buitre
que no guanyava res
i potser amb el temps
amb el Ronaldinho
i Messi
i Samuel Eto'o
i Deco
i l'Inés
i el Xavi
i el Puyol
i tal
doncs tornem a igualar
pràcticament
però és molt difícil
des d'aquí
fer entendre a Madrid
que el producte de Barcelona
és el millor
però això és un tema
que jo cada dia
des que vaig començar
estic lluitant
fent
d'ambaixador
una mica
entre cometes
del que
considero
que interessa allà
i que no
fan massa cas
habitualment
però també heu de pensar
una cosa
per què si vosaltres
parleu tant
del Barça
perquè és el que més
interessa
el Larguero
té 120.000 oients
a Catalunya
i Catalunya Ràdio
la darrera oleada
o RAC1
RAC1 em sembla
50 i escaig mil
i vosaltres
30 mil
per què?
per què?
potser és que
heu de donar
una altra cosa
però aquest no és
el meu problema
la suma
de RAC1
i Catalunya Ràdio
de programes de nit
faci qui el faci
època de Xavier Bosch
època de Basté
mai
a sumar tant
com el Larguero
això vol dir
d'una banda
que a Catalunya
hi ha molts seguidors
del Madrid
que escolten el Larguero
moltíssim
és veritat
és la veritat
doncs a lo millor
s'ha plantejat
que escolten el Larguero
però a lo millor
estic dient una idea
que ha de ser vostra
no?
parlar una mica més
del Madrid
sí, sí
potser hem de parlar
del Madrid
el que passa
que aleshores
bé
ens replantegem
una mica
el nostre objectiu
a qui ens volem
a qui ens volem dirigir
home
si ja hi ha el Larguero
que es dedica
a alimentar
diríem
a l'ànsia
de coneixement
o d'informació
del Madrid
no, no
però
des d'un altre punt
de vista
crític
sí, sí
sí
és interessant
la reflexió
jo crec que en general
el equip de Catalunya
evidentment és el Madrid
i jo crec que per dades
és així
primer és el Barça
després el Madrid
segurament el tercer
deu ser l'Espanyol
i després deu venir el Betis
o un d'aquests
però jo crec que
ja està el Larguero
per lluar
les fites
del Madrid
jo crec que nosaltres
parlem molt del Madrid
nosaltres parlem molt del Madrid
sobretot quan els eliminen
o quan
o quan perden
estrepitosament
és probable que dediquem
una hora
a una hora i mitja
del programa
a parlar del Madrid
vull dir que cadascú
es cull el moment
on decideix
que ha de parlar del Madrid
jo crec que precisament
està bé
la gent que vol
diguéssim
des de Catalunya
viure la informació esportiva
des del punt de vista
de Madrid
doncs escolta el Larguero
la persona que vol
fer-ho des del punt de vista
de Barcelona
doncs té les opcions
o del Bernat
o la meva en aquest cas
jo crec que està bé
que sigui així
jo escolto
11-12
Catalunya Ràdio RAC1
perquè
el que deia jo abans
tinc el privilegi
de viure aquí
que el que viu a Màlaga
no pot fer això
i jo ho escolto
jo crec que a més a més
és una reflexió
per què
per què
s'escolta més el Larguero
jo ho tinc molt clar
això
perquè hi ha molta gent
del Madrid
a Catalunya
i escollen el Larguero
i a mi em sembla bé
a banda que hi ha una qüestió
que aquesta ja seria complicadíssima
jo crec que només és per això
això seria molt gratuït
és a dir
és un producte
no no
hi ha una altra cosa
quan parlem amb el Pau Gasol
no és gent del Madrid
que escolta el Pau Gasol
no però el Pau Gasol
el tens dos cops l'any
no és això el que marca la diferència
no més
o tres
una altra diferència que hi ha
és la llengua
evidentment
hi ha molta gent
que escolta el Larguero
que escolta el Larguero
perquè parlen en el seu idioma
i que
per molt que jo tingui
353 dies
seguits
a Pau Gasol
en directe
a les 11 de la nit
com que Pau Gasol
parlarà amb mi
jo dic que és una suma
de detalls
no és perquè parleu de massa
com que Pau Gasol
amb mi parlarà en català
molt probablement
aquell
oient del Larguero
per molt que jo tingui
Pau Gasol
continuarà posant el Larguero
perquè
el Larguero
parla en castellà
i és una de les diferències
claus entre un programa
i els altres
deixeu-me
la llengua determina
jo crec que l'audiència
no el determina
el llenguatge
és a dir
si tu escoltes un programa
els que vivim aquí
sabem
jo
jo no tant
jo no parlo també
el català com vosaltres
perquè no soc d'aquí
però
visc aquí pràcticament
tota la vida
i jo tinc aquest privilegi
d'escoltar
i la gent que viu aquí
entén perfectament
el vostre programa
en el sentit de llengua
és a dir
no escolten el Larguero
perquè es faci en castellà
sinó perquè consideren
que és un producte
que els hi omple més
però a Catalunya hi ha gent
que escolta programes
de ràdio a la nit
en castellà
que no són el Larguero
la Copa també té oients
on de Ferro també té oients
on de Ferro també té oients
on de Ràdio també té oients
sí, alguns
deixeu-me introduir
un altre element
en fi
de les coses que feu a la ràdio
la importància o no
dels tertulians
és a dir
quina importància li doneu
i si busqueu especialment polèmica
és a dir
la ràdio
heu parlat molt de reflexió
d'opinió
però potser de reflexió
no sé si vol dir el mateix
que polèmica
i el que es busca
és fer una mica de
buscant això que també heu dit
d'entreteniment
busqueu el xou
busqueu la polèmica
la confrontació
busqueu un perfil
de contartulis
això
amb ànim d'engrescar
l'audiència
jo no sé si es diu polèmica
jo crec que
qualsevol cas
no ha de ser avorrit
aleshores
l'avorriment
és molt fàcil
d'aconseguir
doncs les quatre persones
van xerrant
una després d'una altra
amb un to baix
i sense dir gran cosa
i aleshores
ja ho tens
no té per què
sempre ser polèmica
és a dir
un debat
una tertúlia animada
no té per què
ser polèmica
i la polèmica
tampoc
ha de per què
voler dir
una cosa negativa
és a dir
polemitzar
debatre
tertúliejar
amb un to
una mica més elevat
del que és habitual
em sembla que és
seníssim
sí que hi ha molta gent
i això
vull dir
passa a la ràdio
i passa a la tele
que es queda enganxada
amb
amb
amb el crit
amb el to més
més
més
més
apassionat
però
crec que
es cau molt sovint
en aquest
en aquest
parany
de dir
no és que els esports
només voleu polèmica
i traieu polèmica
doncs sigui
no
són debats
apassionats
són debats
on cadascú
diu la seva
i que s'han d'intentar
articular d'una manera
una mica atractiva
perquè si no
doncs
doncs
t'adorms
si per aconseguir això
busques a vegades
tertulians
que tinguin
doncs
diríem
una teatralitat
superior a la
de la gent del carrer
doncs
jo trobo que està
que està ben utilitzat
però no és polèmica
gratuïta
no és buscar
crits per buscar
crits
és buscar
debats que t'aportin
però que a més a més
ho facin
amb un to
atractiu
jo crec que
igual que les tertulies
polítiques
o qualsevol altre tipus
si tens opinions
divergents
en principi
la tertulia
serà més interessant
perquè hi haurà punts
de vista
diferents
i llavors
segurament el ritme
serà més alt
en algun moment
fins i tot pot semblar
que hi ha un punt
de tensió
que també està bé
perquè al canvi
a la fi
com que només estem
parlant d'esport
doncs no passa res
vull dir
jo crec que és molt més
avorrida
en una tertulia
on les tres persones
es van dient
estic d'acord amb tu
estic d'acord amb tu
estic d'acord amb tu
que no una tertulia
on hi ha punts
de vista diferents
no?
Lluís Aragonès
ha de portar Raül
o no?
doncs si tens
tres tios que diuen que sí
i tres que diuen que no
doncs allà hi ha un Cristo
i és divertit
o Giovanni
o Boia
o Laporta
o Antilaporta
o Ronaldinho
o surt de nit
o no surt de nit
si tens posicions diferents
doncs en principi
et sortirà una tertulia
a banda de més plural
en principi
més divertida
que si la gent
doncs l'únic que fa
és donar-se
les raons
uns als altres
jo crec que
contestant a la teva pregunta
és molt
molt important
a l'escollir bé
els tertulians
els comentaristes
no per fer polèmica
sinó per contrastar opinions
és a dir
a mi
m'il·lustra molt més
una persona que dius
mira
la toca
arriba al carrer
arriba la gent
és el meu problema
i l'està tocant molt bé
i aquest contrasta
la seva opinió
i té
el blanc
el negre
és a dir
hi ha dies
que m'engresquen
les tertulies
de
de la resta
de mitjans
de comunicació
el dilluns
a Catalunya Ràdio
m'agrada molt
el Toni Freixa
i el Minguella
molt
i l'he dit
el Bernat Soler
i el Minguella
i el Toni Freixa
són tertulians
que aporten coses
el Sergi Pàmies
que està a RAC1
és el meu ídol
és a dir
és una persona
que aporta molt
és a dir
has de buscar
aquelles persones
i és problema nostre
dels mitjans
buscar aquelles persones
que aportin coses
i que estigui la gent
per a la gent
hi ha molta competència
per buscar tertulians
entre vosaltres?
van buscats
els tertulians?
van buscats
sí
però tampoc
ens tornem bojos
jo crec que hi ha tertulians
per a tothom
vaja
jo no m'he trobat mai
allò
amb cap discussió
important
vaja no
és més
jo crec que hi ha
no ens els robem
jo et dono
10 euros més
perquè vinguis
jo crec que hi ha
jo crec que hi ha tertulians
per a tothom
però hi ha
pocs tertulians
molt bons
o sigui
de tertulians
allò de molt nivell
allò que dius
ostres
aquest és un animal
de tertulia
n'hi ha pocs
i la nostra missió
com a mínim
un dels meus objectius
allò
i que me'l prenc
molt seriosament
és intentar
si no trobar-los
crear-ne
enganxar
enganxar la gent
és realment
és realment
un dels punts
que fan atractius
abans parlàvem dels protagonistes
moltes vegades
et trobes que
algun amic
o algú que coneixes
després d'un programa
on pots haver tingut
un protagonista
de primer nivell
i el que et destaca
no és que
el jugador del Barça
torna a dir allò
sinó
aquell tertulia
que va dir allò
i això és el que
es crida l'atenció
una altra qüestió
perquè creu opinió
i enganxa
la ràdio esportiva de nit
a propósit
ara una cosa
que ha dit el Joan Maria
la ràdio esportiva de nit
dona per parlar
cada cop més
de les sortides nocturnes
de Ronaldinho
que no de tàctiques
jugadors
que entren
que surten
del Barça
o de qualsevol altre equip
és a dir
creieu que es pot tendir
cada cop
a fer tertúlies
menys esportives
i parlant d'altres
elements
que hi ha d'entorn
jo crec que no és
el nostre estil
jo crec que precisament
una cosa que ha passat
amb el Carlos Ronaldinho
és que ha sorprès
a molta gent
perquè no era habitual
que la nit
o la vida privada
dels futbolistes
fos allò
motiu de tertúlies
vull dir que
és una cosa
més aviat excepcional
aquesta tendència
a parlar
de la vida nocturna
dels jugadors
i tot això
és molt més
de tele
jo crec
i molt més
de tele de Madrid
vaja
no és molt més
de tomate
i companyia
el tomate
s'està fotent
vull dir
les botes
amb aquests temes
sempre que pot
tele de Madrid
o perdó
de Catalunya
com
o perdó
també de Catalunya
hi ha programes
d'aquest tipus
ah sí
sí a la teva casa
el robcador
l'Arus
l'Arus
l'Arus
l'Arus
l'Arus
l'Arus
l'Arus
sí
no sé
el que passa
que aquest no es dedica
tant als futbolistes
com als altres
però en tot cas
no no
parlaves de tomate
sí
però que aquests
segueixen molt
estan molt pendents
de la vida nocturna
el que fa perquè té la seva audiència
molta
el tomate té moltíssima
el tomate té moltíssima
creieu que
creieu que milloraríeu l'audiència
parlen de més coses així
jo a veure
això ens ha passat
és que nosaltres no tenim aquest estil
a Canal Plus
hi ha quatre
per exemple
escolta
segur que nosaltres
quan hem anat a dinar
o a sopar
amb algun amic nostre
ens han preguntat
què
és veritat
allò que
la gent té un morbo
per aquestes qüestions
però jo crec que ha sigut
un tema puntual
per una qüestió
que s'han ajuntat molts factors
s'ha publicat a la premsa
això sempre dona
com una mena de
com t'ho diria
un pas endavant
diu
ei
aquí està passant alguna cosa
això ja surt publicat
ja surt escrit
ha passat amb un jugador
molt important
amb un jugador
que no estava rendint
un bon nivell
hi havia al darrere
una història
que semblava que
començava ja
a passar
del que és normal
però crec que aquí morirà
és a dir
jo crec que no hi ha
cap mena de tendència
en els programes esportius
radiofònics
d'aquí
d'allà
i de tot arreu
de tirar cap a aquesta via
vaja
és que n'estic convençut
jo crec que
si vosaltres analitzeu
les tertúlies que es fan
jo crec que no
efectivament
que no es fa això
habitualment
i a més a més
s'enganxen molt
quan
es parla de futbol
és a dir
un dia de partit
un dia de
Champions
en el vostre cas
en el vostre cas
de Lliga
ara ja no tant
amb vosaltres
perquè em sembla
que el diumenge
no hi ha programa
bé
ja el tot gira
que fa unes altres
tertúlies
però jo per exemple
em quedo molt
i m'enganxa molt
el Ricardo Torquemada
i en el nostre cas
l'Alfredo Relanyo
que saben parlar
i parlant de futbol
i tal
i em sembla
que la nostra tendència
és aquesta
parlar més
de coses estrictament
del Sanhedrin
per exemple
és més de futbol
que no de vida nocturna
feu ràdio de nit
però també
heu participat
o participou
en programes
esportius de tarda
alguna diferència?
el Joan Maria Pou
va dirigir
el primer toc
tu vas estar a la graderia
horari tarda vespre
Manolo
tu has intervingut
també en diferents programes
de la tarda vespre
de la SER
hi ha diferències
entre fer ràdio esportiva
de tarda i de nit?
jo per mi
no tantes
com podria semblar
més enllà
que t'enganxin
esdeveniments esportius
en directe
o que hagin acabat
si tu fas un programa de nit
normalment analitzes
el partit
que acaba d'acabar
en aquell moment
però com a concepte
jo que he fet
durant molts anys
l'agradaria
que era un programa
de tarda i vespre
el comparo
amb el que faig ara
i vaja
hi ha tertúlies
hi ha opinió
el to
més o menys
segueixen el mateix
jo crec que
no té per què
erenitant
és a dir
no a la ràdio nocturna
esportiva
has de parlar així
xiu-xiuajant
i com no explicant
confidències
jo crec que la diferència
està en el que deia abans
que el programa nocturn
és de reflexió
d'opinió
i d'analitzar
les coses que han passat
i el programa de la tarda
a les 7 de la tarda
doncs en aquell moment
s'està produint
una notícia
que després
reflexionaràs a la nit
perquè a les 7 de la tarda
doncs
es donen més notícies
els talls de veu
del que ha dit
el que sigui
doncs és més
més adient
posar-lo a la tarda
o un programa
d'informació ràpida
per tot l'estat
com ser deportivos
o al primer toc
o a la graderia
que ara està en 3 hores
és més de tarda
de pura i dura actualitat
i des del punt de vista
d'oient
jo quan
tinc una jornada
de descans
no és el mateix
estar al sofà
després
a les 12 de la nit
escoltant
les reflexions
que estar
a la cuina
a punt de sopar
per exemple
i els divendres
doncs poso
per saber
l'actualitat
d'aquella tarda
que no he seguit
l'actualitat
perquè
en el meu cas
hi ha anat al mercat
i altres persones
han estat treballant
i a partir de les 7 de la tarda
tenen l'actualitat
del dia
o les 8
quan surten
han de treballar
i tenen l'actualitat
del dia
i després
que ja ho sap tot
perquè ha vist
el telediari
i ha vist
el telenotícies
i ha vist
el que ha volgut
a la tele
doncs té el moment
de reflexionar
fins que es dorm
Jo Maria
Sí, jo crec que
hi ha poques diferències
sincerament
hi ha poques diferències
a la nit
tens un punt
més d'exigència
en el sentit
que han passat
4 hores
respecte al de la tarda
i per tant
allà
tu has hagut
d'aportar
alguna cosa
pròpia
al programa
a les 7 de la tarda
encara hi ha moltes coses
que estan fresques
i a les 11
pot ser que encara
estiguin fresques
però els has de donar
una volta més
o en forma d'opinió
que com dèiem
d'entreteniment
o de reacció
com comentava abans
el Bernat
però
a banda d'això
poques més
Us anunciem també
que hi ha torn de paraules
que per tant
qualsevol que vulgui intervenir
pot aixecar la mà
que tenim un micròfon autònom
per fer preguntes
als contartulis
a mi sí que m'agradaria
preguntar-los
els tres
a nivell personal
una opinió
una preferència
ells fan programes
de ràdio
dirigeixen programes
de ràdio
intervenen
en programes
de ràdio esportiva
de nit
però també fan
ho han fet
retransmissions
a partits de futbol
del Barça
el Joan Maria continua fent
el Bernat
ho ha fet
durant vuit temporades
i el Manolo
continua fent partits
del Barça
pel carrusel
on us trobeu millor
Bernat
què prefereixes
programa de ràdio
o retransmissió
directa de partit
jo crec que són dues coses
molt diferents
però jo crec que
la raó
per la qual
estem aquí
són els partits
de futbol
és a dir
si no hi haguéssim
és una obvietat
però si no hi haguéssim
partits de futbol
no hi hauria
tot el que l'envolta
que són
els entorns
les opinions
les tertúlies
els programes
amb la qual cosa
la clau de tot
i el que ens agrada a tots
és el futbol
per tant
jo crec que els partits
de futbol
és allà
on hi ha
vaja
és allò
el moll de l'os
és l'origen
de tot plegat
està passant en directe
és que és allò
periodisme
al 100%
estàs explicant
una cosa
que està passant
a l'instant
l'altre
és més
com comentava
abans el Manolo
el guió
el teatre
la funció
és una història
totalment diferent
una altra pel·lícula
Jo Maria
a mi
si em vols convertir
en una persona
profundament desgraciada
treu-me els partits
de futbol
i m'ensorraràs
en la misèria
en canvi
treu-me el programa
de ràdio de nit
i
bé
com que només porto
un mes i mig
segurament
encara no tinc
l'addicció que tinc
però jo
porto
narrant partits
del Barça
des de l'any 2000
i
és l'hòstia
el millor
és increïble
a partir del moment
que comença
la transmissió
i sobretot
a partir del moment
que comença
el partit
jo
soc el tio
més feliç
del món
per tant
si em fas escollir
entre una cosa
i l'altra
no hi ha color
o sigui
em quedo
amb la narració
del partit
de futbol
però
sense cap
mena de dubte
Manolo
jo també
jo també
disfruto
molt més
els partits
de futbol
que no passa
als programes
de nit
i els oients
són els mateixos
físicament
aquell senyor
o aquella noia
és el mateix oient
està escoltant
un partit
de futbol
amb una tensió
és diferent
a l'oient
en aquell moment
la posició
de l'oient
i és diferent
al mateix oient
escoltant un programa
a la nit
tranquil·lament
però disfruto
molt més
en un partit
de futbol
molt més
de fet
si mires els números
de les audiències
en general
de totes les cadenes
te n'adonaràs
que hi ha molts més oients
escoltant la ràdio
en el moment
que hi ha partit
que és el que deia el Bernat
que és la clau de tot
que no en el moment
que diguéssim
que estàs fent
bullir l'olla
és que jo
estic convençut
que no hi ha ningú
que escolti
programes d'esports
i que en canvi
no miri
o escolti partits
és a dir
seria
com diria
Joan Correff
una absurdez
sí sí
jo vaig centrar
en aquest moment
precisament
per això
per voler narrar partits
del Barça
des que tenia
5-6 anys
és a dir
i no volia entrar
a treballar a la ràdio
per fer l'arguero
volia entrar
per narrar partits
del Barça
com és narrar un partit
del Barça
per tot Espanya
Manolo
com és narrar un partit
del Barça
per tot Espanya
al mig del carrusel
doncs
amb una altra mentalitat
amb una altra mentalitat
has de tenir un xip diferent
sí sí
amb una altra mentalitat
i també és molt diferent
si estàs narrant
un partit de Lliga
que en un partit de Champions
perquè si estàs narrant
un partit de Lliga
davant de qualsevol
és a dir
davant de
del Sevilla
de l'Atletic Club de Bilbao
del Racing de Santander
davant de qualsevol
tu t'en alegres
perquè el Messi
ha fet un golaç
tu saps
que t'estan escoltant
molta més gent
que és del Barça
que no pas
del Racing de Santander
però també saps
que molta gent
que t'està escoltant
vol que el Barça
perdi
vol que el Madrid
sigui el líder
o vol que València
sigui el líder
el líder
de manera que has de ser
una mica diferent
una mica diferent
i clar
t'has de mentalitzar
d'aquesta manera
però normalment
penses que
no penses tant
en això
sinó que penses
que el que t'està escoltant
és una gent
del Barça
que vol que el Barça
guanyi
perquè
el rànquing
diu que el Madrid
té més aficionats
però el segon
és el Barça
llavors
has de defensar
tot això
però amb elegància
és a dir
potser
des d'altres clubs
i des d'altres emissores
o des d'altres partits
del Real Madrid
no tenen
aquest punt de vista
és a dir
de dir
que hi ha gent
del Barça
que m'està escoltant
perquè escolta
el carrusel
i que
no voldria
que el Madrid
guanyés
m'explico?
no sé si m'explico
i des d'aquí
sí que es tracta
una mica
amb més elegància
sabent que hi ha gent
que t'està escoltant
que no és del Barça
però penses
que la gent
que t'està escoltant
és del Barça
però també
amb aquella elegància
de saber
que hi ha molta gent
que no vol
i en Champions
no
en Champions
ja
doncs
estàs molt
molt
molt
ficat
perquè todos
vamos con el equipo
espanyol
no, no, no
no ho dic
la Laura
que està amb nosaltres
no diem
vamos con el equipo
espanyol
amb el Barça
però Manolo
tu saps que
tota aquesta gent
que no vol
que el Barça
guanyi contra el Racing
de Santander
possiblement
tampoc vulgui
que guanyi
contra el Glasgow Rangers
però
això
és el seu problema
m'entens?
en aquell moment
jo no penso
això
només faltaria
que la cadena
es fes retransmissions
del Barça
on s'anés
contra el Barça
i a favor de l'Stutgar
naturalment
naturalment
naturalment
allà
me vuelco
en el nostre cas
el meu plegat
és més senzill
sempre a favor
del Barça
i sempre
en contra
el Madrid
jugui contra aquí
tenim el micròfon
a punt
i espero que hi hagi
intervencions
si voleu
fer preguntes
a qualsevol
dels tres
convidats
en aquesta
taula
bona tarda
abans parlàveu
del model
de 4
jo crec que
últimament
aquesta cadena
està buscant
un toc
de morbositat
intrudint
una espècie
de tomate
creieu que
els esports
evolucionaran
aquesta informació?
has dit 4
les notícies
d'esports
que fan
al migdia
a dos quarts
de 3
i a dos quarts
de 9
jo crec que
tenen un punt
més
d'humor
desenfadat
de prendre-se
una mica
amb conya marinera
que no de morbo
tampoc
les veig
gaire sovint
però quan les veig
em sembla
no sé
potser jo no he captat
encara aquest morbo
i les hauria de veure
una mica més
regularment
però a mi em sembla
que té un to
més aviat
de prendre-s'ho
amb una mica
de conya
i de treure-li ferro
a tot plegat
tinc aquesta sensació
és de treure-s'hi
una mica
el que diu el Joan Maria
ferro
i buscar puntes
allà
mira, mira, mira
passador esto
i tal
i fan una altra manera
de fer l'esport
que no ha
aquell format seriós
de 5 minuts
no sé
em sembla que volen
una mica també
de show
però
quan tu escoltes
aquestes
o veus
aquestes
informacions
jo crec que t'asseventes
del que ha passat
a mi
a mi no m'acaben de convèncer
m'agradava més
l'estil Canal Plus
de tota la vida
que crec que ha sigut
la televisió
que ha fet
una informació esportiva
jo crec que més
moderna
i més interessant
però en tot cas
m'agrada una mica més
que les d'Antena 3
que són unes notícies
les d'esports
no ho sé
buscant el joc de paraules
uns acudits dolentíssims
i una
no, no
i a més
em sap greu
també
vull dir
vaja
estem aquí comentant-ho
entre professionals
i entre estudiants
i ho veig així
no
és a dir
són les notícies
que tot i així
les acabo veient sempre
no sé com ho faig
a les 3
i 20
hi ha coses
que les veiem
per obligació
bona tarda
vosaltres que
treballeu a la ràdio
que és un mitjà
que tradicionalment
té més libertat d'expressió
que a la televisió
i bueno
a la nit
els continguts d'opinió
i de
els continguts d'opinió
i de tertúlia
tenen bastant de pes
aquesta
la llibertat d'expressió
fins a quin punt
arriba
és a dir
us heu de callar
més coses
de les que podeu dir
o de les que
us agradaria dir
a l'hora de criticar
i d'actituds
o estils de joc
dels jugadors
o les seves actituds
extraesportives
també
us heu de tallar
per por a represàlies
de futbolistes
o dels clubs
o dels vostres caps
o no és així
o podeu dir
el que us doni la gana
tranquil·lament
home
sempre que estigui
contrastat
o mínimament contrastat
el que dius
tens llibertat d'expressió
però el límit
de la llibertat d'expressió
en un programa de ràdio
d'esports
és el mateix
que en el dia a dia
vull dir
hi ha el dret a l'honor
hi ha el dret a l'intimitat
hi ha una sèrie de drets
que els has de respectar
però
a banda d'això
si parles estrictament
de futbol
tu pots
ser molt contundent
a les teves crítiques
o en els teus elogis
el màxim que et pot passar
és que el futbolista
en qüestió
no es vulgui posar
el telèfon l'endemà
però si assumeixes això
que jo crec que s'ha d'assumir
no hi ha més límits
que els
en fi
els del sentit comú
a l'hora de dir les coses
jo vull dir una cosa
que a vegades
la gent es pensa
que quan treballem
se'n sent oi
quan treballem
en mitjans de comunicació
importants
hi ha gent
que
hi ha telèfons vermells
que sonen
truquen
t'hi poses
i et donen ordres
jo fa 10 anys
que faig programes d'esports
a la cadena sèrie
Catalunya Ràdio
dos empreses
d'absoluta solvència
mai a mi ningú
cap superior
m'ha dit
no diguis això
no pots dir això
algun dia m'han dit
escolta podries parlar
d'aquest tema
perquè d'allò
però bueno
és una suggerència
no m'ho prenc
com una ordre
però mai
ningú m'ha prohibit
donar cap opinió
ni en contra de ningú
mai
no ho sé
o soc un afortunat
o és el més normal
que és el que em sembla
que passa
Manolo
jo crec que
jo crec que
si tu veus una cosa
i la saps
a lo millor
el del costat
o el d'altra emissora
també sap el mateix
i un
ho diuen
d'una altra
d'una manera
i uns altres
ho diem
d'una altra manera
però acabem
dient les coses
llavors
a partir d'aquí
com deia el Joan Maria
i el Bernat
t'has de marcar
un límit
i dir
mira això
encara que fos realitat
no m'interessa
no m'interessa
no m'interessa ni
contrastar-ho
és a dir
jo crec que
no hem d'entrar
en això
però fins aquí
sí
si
si Joan Laporta
ha dit una cosa
que tu no estàs d'acord
l'has de dir
és igual que el Joan Laporta
després vingui o no vingui
és més
és més
jo crec que
quan et veuen
que dius les coses
que les contrastes
i que les dius
amb seriositat
aquella persona
tu mereixes una credibilitat
i aquella persona
doncs no et dirà que no mai
m'explico?
és a dir
si tu dius
una cosa
que no està bé
de Joan Laporta
saps que
és igual
que la llarga
Joan Laporta
estarà amb tu
i et concedirà
una entrevista
és a dir
t'han de veure
seriós
rigorós
recte
amb credibilitat
i dir les coses
perquè moltes vegades
jo estic
com oient
escoltant unes coses
que dic
bueno
s'ha de llegir
entre línies
no?
i hi ha gent
que
que en lloc de parlar
entre línies
parlen molt més franc
doncs jo
prefereixo
les persones
que parlen franc
amb crítiques
que no aquelles
que sembla
que s'amaguin
per si un cas
després no et donen
una entrevista
més preguntes?
bona tarda
a veure
la pregunta
que faré
ara
anirà
bàsicament
dirigida
a Bernat Soler
perquè diria
més el que representa
una ràdio pública
ara
aquí mateix
els altres
també
en podríem parlar
però potser
entraria en un debat
massa llarg
i m'interessaria
més que
parles ell
a més
ens va estar bé
en el context
que estem ara
perquè vull parlar
del tercer equip
de Catalunya
que és
òbviament
el gimnàstic
de Tarragona
abans comentava
l'altre company
de l'equip
dels catalans
que si el quart
era el Betis
que seria també divertit saber-ho
però pel territori del club gimnàstic
jo crec que no es parla prou
a Catalunya Ràdio
del nàstic
i sent conscient
de la seva posició
i els seguidors que tingui
jo soc del Barça
perquè després
alguns em diuen
que soc del Barça
sempre ho he estat
i sempre ho seré
quan era petit
i ens eliminaven
plorava
amb tota la pesca
però parlem del nàstic
o contradiu-me
o digui-me
a veure
què et sembla
o com tens en ment
què es tracta
o què s'hauria de tractar
doncs
això que et dic
no parla del nàstic
tu denuncies
o et queixes
que a Catalunya Ràdio
no es parla prou
del nàstic
o en el programa
que faig jo
bé
en el programa
que faig jo
ara mateix
es parla
menys del nàstic
si em vols dir
que
jo et contesto
no tinc cap mena de problema
en el programa
que faig jo
els millors anys
de la nostra vida
es parla
aquesta temporada
menys del nàstic
que la temporada passada
per la senzilla raó
que el nàstic
aquest any
no és un equip
de primera divisió
i per tant
diríem
promou
o genera
menys
menys informació
ara bé
jo crec que
Catalunya Ràdio
té dos programes
diaris
d'esports
que són
l'esport al punt
un al migdia
un al vespre
a Catalunya Informació
hi ha constants
blocs d'esports
i al cap de setmana
hi ha
13 hores d'esports
on s'inclouen
les transmissions
dels partits
del nàstic
o si no
connexions
tant a casa
com a fora
que compleixen
el servei
de ràdio pública
que té
Catalunya Ràdio
a l'emissora
després vint
el cap d'esports
i ja ho aclarirà
jo crec que
el nàstic
té la seva cobertura
al marge
de les desconexions
que hi pugui haver
per Tarragona
que em sap
que també n'hi ha
de cara a mi
que és el que m'afecta
que és el programa
de la nit
dels millors anys
de la nostra vida
si jo et reconec
aquest any
he parlat molt poc
del nàstic
li vaig fer una entrevista
a Luis César
que de fet
no és entrenar
del nàstic
però jugava
contra el nàstic
i l'entrevista
no l'hi vaig fer
per preguntar-li
sobre el seu equip
sinó sobre com veia
el nàstic
el president del nàstic
bé, quan va guanyar
la Copa Catalunya
vam fer
una mica d'especial
i en fi
és el que considero
diríem
oportú
jo el programa
el faig
amb total llibertat
a mi se'm demanen
unes
diríem
cotes
de competitivitat
i crec que
la funció
de servei públic
Catalunya Ràdio
la fa molt bé
en tot el seu
ventall de programació
i en el meu
doncs jo tinc el meu
urtet
i una mica
doncs manego
el que
el que puc fer
però
si ja que he vingut
avui aquí
i a més a més
tenim la demanda
em comprometo
a
parlar una miqueta
més del nàstic
a partir d'ara
la ràdio privada
jo des de la ràdio privada
només dir dues coses
una
quan el nàstic
va pujar primera
RAC1 va fer
tenia una persona
que viatjava
a tot arreu
amb el nàstic
i quan per horari
tocava
feia amb el partit sencer
que des de ràdio privada
no hi ha cap necessitat
de fer-ho
vull dir
que en la línia
que deia el Bernat
jo ho diré sincerament
i no pretenc provocar ningú
però el club
més sobre representat
mediàticament
del món
és l'espanyol
per exemple
perquè té una quota
d'antena
de pantalla
de pantalla
de pàgines de diari
que no és proporcional
als seguidors que té
però
precisament
perquè es té
molt més en compte
del que diuen
els seguidors
de l'espanyol
que hi és
i que és més petit
etcètera
precisament perquè
es té especialment cura
d'aquest equip
doncs jo crec que
acaba sent
una institució
sobre representada
mediàticament
i jo crec que
amb el nàstic
si arriba a aguantar
una mica més
a primera divisió
hauria passat el mateix
no dic que estigui malament
a mi em sembla molt bé
sobre representar clubs
que tenen menys capacitat
per aparèixer
per treure el cap
però
perquè et facis una idea
segur que us passa
regularment
hi ha oients
que envien missatges
l'altre dia
hi ha un oient
que em va fer molta gràcia
que em va dir
en aquesta ràdio
no parleu prou de rugby
hòstia
doncs tens raó
i un altre et diu
l'hoquei i patins
és un dels esports
més arrelats
a casa nostra
i té tota la raó
i n'hi ha un altre
que et diu
el bater polo
el 95% dels equips
són catalans
com és que no
i té raó
vull dir que
hi ha un moment
que has d'escollir
i que no tens minuts
per tothom
i és veritat
que a vegades
el Barça
informativament
fagocita
la resta d'equips
però tot i això
jo crec que
des dels mitjans
de comunicació públics
per suposat
o sigui
tinc claríssim
que tenen una cura
molt especial
en que tots aquests temes
tinguin els seus minuts
tant a Catalunya Ràdio
com a TV3
però en els mitjans privats
jo crec que també
hi ha una cura especial
que no tindries
per què tenir
perquè ets un mitjà
de comunicació privat
i per tant
si no t'interessa
diguéssim
o si els números
no surten
no tens per què fer-ho
vull dir que
jo crec que en aquest cas
s'és especialment sensible
o s'intenta ser-ho
tot i que entenc
que des del teu punt de vista
diguis
hòstia
el Nàstic
tu
amb una mica més de minuts
tens raó
però costa
realment costa
un moment
tu escoltes
els partits del Nàstic?
Escoltes
els partits del Nàstic?
Deia el Carles Cortés
que és del nostre grup
que és d'ONFM
que aquí hi ha dos emissores
que donen els partits
del Nàstic
de fora de casa
Tarragona Ràdio
i una FM
no, no
per si vols escoltar
una pública i una privada
Catalunya Ràdio
Recubi i nosaltres
A veure
últims minuts
i últimes preguntes
A mi m'agradaria
fer una pregunta
sobre curiositats
podríem dir
i és que tinc curiositat
per saber
si aquestes frases mítiques
que marquen una època
o història
a la ràdio
estan preparades
o no?
Com en tu et veig
el Samuel
està preparat
o et surt en aquell moment?
L'Eto, Eto
com en tu et apell
i amb el Samuel
està pensat
està molt pensat
ja ho he explicat
alguna vegada
que l'origen
d'aquesta narració
és un reportatge
que fa el Víctor Patsi
de TV3
que se'n va al Camerún
amb l'Eto
Papa Eto
en què es deia
el reportatge
i en una discoteca
en un moment donat
se sent aquesta melodia
i se sent
Eto
Eto
i
acaba d'una altra manera
la cançó
i jo em vaig quedar
amb la
i llavors
com que estic
una mica pertorbat
allò et va quedant
aquí al darrere
llavors un dia
a l'autopista
o un dia
estàs xerrant a casa
o el que sigui
el Barça va passar
en eliminatòries
de la Lliga de Campions
i dius
hòstia
que s'acosta a la final
i vas pensant
tal no sé què
com podries explicar això
si marqués el no sé què
amb el que no penses mai
per exemple
si marqués Beletti
estic pertorbat
però tant no
llavors
allò
allò t'agafa
una mica
de sorpresa
però Eto
sí que és una opció
i llavors un bon dia
tu no pares de pensar
i no pares de pensar
i no pares de pensar
i un bon dia
et surt
aquest rodolí
diguem-ho així
Eto
i amb la meva dona
jo li vaig preguntar
dic
me la fotran pel cap
o creus que pot tenir
una mica de ganxo
i ella em va dir
m'agrada
i de fet
ja la tenia preparada
per la semifinal
contra el Milan
i vaig tenir la gran sort
que no va marcar Eto
i que va marcar Juli
etc
i que Eto
es va guardar el gol
per la final
perquè aleshores
me la vaig jugar
perquè a vegades
aquestes narracions
una mica rares
tal com surten bé
com va ser el cas
et poden sortir fatal
i que t'insulten
els oients
i et diuen
que si t'has tornat boig
en aquest cas
va sortir bé
però estava
absolutament preparada
no t'enganyaré
vull dir preparada
estava pensada
i en aquell moment
vaig decidir que
hi ha vegades que no
hi ha vegades que et surt
estic
bueno
ho he parlat alguna vegada
i quan el Joaquim Maria Pujal
diu allò de l'Urruti
t'estimo
clar
el Joaquim Maria Pujal
és un mestre
però no pot pensar
quan l'Urruti
aturi el penal
injust
que ens han xiulat
a Zorrilla
i l'aturi l'Urruti
diré
Urruti t'estimo
allò evidentment
no està preparat
és de
pam
i surt
i és una frase
que la tenim tots
diguéssim
inscrita al cervell
jo vull explicar una anècdota
vaig
de l'època quan feia partits
m'ho havien explicat
que era veritat
però no m'ho creia
i un dia ho vaig veure
i hi havia un company
d'una altra emissora
el nom del qual
de l'emissora
i del company
obviaré
que tenia un paper
amb tot de frases escrites
però frases d'aquestes
èpiques
i tal
i les anava dient
i les anava atatxant
cada cop que en deia una
l'anava atatxant
no en tenia preparada una
tenia un full sencer
i a més a més
les anava atatxant
per no tornar-les a repetir
no és habitual
el més normal
és la improvisació
llavors pot haver-hi
algun moment
on tu tinguis pensada
alguna cosa
si passa allò
diré l'altre
però el més habitual
el que passa
en el 99,9%
dels moments
d'un partit de futbol
és el que et surt
en aquell moment
a veure
una altra pregunta
jo pel Pou
tu col·labores
amb aquest programa
de la tarda
al club
sí senyor
molt bé
Sebastià Serrano
sí
un crac
un crac
sí
per què no l'aprofiteu
amb l'avançant
diguem-ho així
esportiva
home
perquè
l'Albert Omquist
el director del club
ha decidit
crear aquesta secció
pròpia
diguéssim
per parlar de temes
que ens afecten a tots
al voltant de la comunicació
i de la relació personal
i ha decidit
que
la tertúlia d'esports
doncs
es diem uns quants
allò
dient tonteries
però
el Sebastià té el seu espai
propi
se li ha creat
la seva secció
precisament
perquè és tan bo
que s'ha decidit
que tingui el seu espai
únic
i per ell sol
però és que
amb esport
també és un crac
i tant
perquè jo li recordo
una entrevista
amb el Basas
que va ser fabulosa
i el que deia abans
amb en Bengal
li va fer un retrat
perfecte
perfecte
estic d'acord
ara una pregunta
perdó
amb l'Oliveros
amb l'Oliveros
amb l'Oliveros
com ha quedat
l'operació
José María García
perquè veig que no heu parlat
molt i tal
d'aquest reintrer
que volia fer
allà últimament
això és pregunta
la pregunta és
com ha quedat
l'intent
de José María García
de tornar
diguéssim
a l'actualitat
sé el mateix
que vostè
em sembla que
que va dir
que volia entrar
en el món
d'internet
perquè va venir
aquí a Barcelona
ara estic
a Terabona
vaig amb compte
que parlar
de José María García
amb la gent
de la Seher
és com anomenar
el papo
perquè va anar
amb un programa
no ho prenguem mal
amb un programa
no, no, no
en el meu cas
va cridar ell
per fer el primer partit
i tal
o sigui que no tinc
cap problema
amb ell
però de debò no sé
què és el que vol fer
home sí
perquè vaig escoltar
això va sortir
un programa de televisió
sí que us preguntaria
una cosa
vamos a ver
què està passant
Bernat també
imita
imita tothom
creieu que José María García
ara si tornés
a la ràdio
a la ràdio esportiva
de nit
tindria èxit
o no?
jo m'he posat una pregunta
entre els estudiants
algú ha escoltat
alguna vegada
José María García
que aixequi la mà
no
sí
vols dir
segur eh
però quants anys teníeu?
sí
ho dic perquè
jo crec que ja està
a l'etapa
José María García
no tindria éxit
si tornés ara
jo crec que hi hauria
un punt de curiositat
al principi
molt
molt
molt bèstia
però
tinc els meus dubtes
que després aguantés
perquè un cop l'has sentit
una vegada
dues vegades
ara que fa aquestes entrevistes
tan llargues
a la tercera dir
bueno
l'altre cop
estem amb el mateix
jo Maria
Manolo
jo crec que no
jo crec que ja està
que en el seu moment
era l'amo i senyor
diguéssim
de la ràdio nocturna
i ara ja està
no hi ha hagut aquí
una massiva presència
de seguidors
Manolo
tu tornaries
a treballar amb ell?
no Manolo
una manera de complicar-te la vida
si puc escollir
no
molt bé
s'acaba les preguntes
si no hi ha
cap més
no
ho deixem aquí
perquè ja anem
doncs amb el temps
just
s'acaba aquesta primera
taula rodona
de la tarda
en tenim més
més coses per dir
sobre la ràdio
i el futbol
la ràdio i els esports
en els propers minuts
però vull agrair
especialment
que el Bernat Soler
que el Joan Maria Pou
i que el Manolo Oliveros
que competeixen
cada nit
doncs per un pastís
de l'audiència esportiva
de la ràdio
en aquest país
els agraeixo
especialment
que hagin estat
amb nosaltres
aquesta hora
i gairebé mitja
aquí a l'auditori
de Caixa Terraona
gràcies a tots tres
i molta sort
gràcies

gràcies a tots tres
gràcies a tots tres


gràcies a tots tres
gràcies a tots tres
gràcies a tots tres
gràcies a tots tres
gràcies a tots tres
gràcies a tots tres
gràcies a tots tres

gràcies a tots tres
gràcies a tots tres
gràcies a tots tres
gràcies a tots tres
gràcies a tots tres
gràcies a tots tres
gràcies a tots tres
gràcies a tots tres
gràcies a tots tres
gràcies a tots tres
gràcies a tots tres
grішes
gràcies a tots tres
gràcies a tots tres
gràcies a tots tres
gràcies a tots tres
gràcies a tots tres
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!





Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Després de parlar del fenomen esportiu,
de la ràdio esportiva de nit,
volem ara tractar l'oferta
de programes de retransmissions de partits de futbol
que podem tenir a la ràdio catalana
o a la ràdio del conjunt de l'estat espanyol.
I hem triat, creiem que, bàsicament, dos models d'emissores de ràdio,
ràdios generalistes, és a dir, emissores de ràdio
que ofereixen una programació variada pel que fa als seus continguts
i que inclouen la informació esportiva i la informació de futbol,
com seria el cas de Catalunya Ràdio i RACU
i dues emissores especialitzades, una marcadament
i l'altra bastant en la línia d'especialitzar-se
com a emissora de ràdio d'informació esportiva
que és Ona FM i Ràdio Marca.
Presento els quatre convidats en aquesta taula.
Aquí al meu costat hi ha Ricard Torcamada,
nascut fa 36 anys a Barcelona,
és llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Bellaterra,
va començar la seva trajectòria professional a Marca, Barcelona,
després va estar a l'esport, al diari Esport,
i l'any 1996 va entrar a Catalunya Ràdio,
que és l'emissora on continuen aquests moments.
De fet, va començar a Catalunya Ràdio
fent informació esportiva, fent informació del Barça,
a partir de l'any 2000 Ricard Torcamada s'incorpora a les retransmissions
dels partits del Barça que fa Joaquim Maria Pujal,
i des de l'any 2004 és el cap d'esports de Catalunya Ràdio.
De fet, combina la feina de cap d'esports de Catalunya Ràdio
amb la seva participació en les transmissions d'en Pujal.
A més a més, col·labora a Mundo Deportivo i al diari El País.
Javi Puig és el segon convidat que us presento,
va néixer fa 32 anys a Girona,
també és llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Bellaterra,
des de fa un mes i mig és el cap d'esports de Ràdio,
però ja des de l'any 2000 ha treballat en aquesta emissora
com a redactor i presentador del programa Café Baviera,
també després com a director i presentador del programa La Lliga,
com a integrant de les retransmissions dels partits del Barça
i com a redactor del programa Tu Diràs,
que també ha presentat en determinades temporades,
les temporades d'estiu i els caps de setmana.
I abans d'entrar a Ràdio, abans de l'any 2000,
havia treballat a Ràdio L'Hospitalet, a la Cadena Cope,
a Ràdio Estel i a Onda Rambla.
Tercera convidada, Laura Martínez,
va néixer fa 29 anys aquí a la ciutat de Tarragona,
també és llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona,
va començar a treballar al seu poble de residència,
que és Mora d'Ebre, de la Cadena CER,
després va passar per Ràdio Cambrils,
abans d'entrar a la redacció d'Esports de Ràdio Barcelona
i d'un petit període que va estar a la redacció d'informatius de Ràdio Reus.
De fet, també va intervenir en aquella època
en alguns partits del Nàstic,
amb el micròfon autònom a peu de gespa
fent els partits per l'emissora CER Tarragona.
A Ràdio Barcelona va estar la redacció d'Esports
i des del setembre del 2005 és la cap d'Esports
i a més a més segueix tots els partits del Barça
per al carrusel deportivo
i per al programa Larguero de la Cadena CER.
I a més a més, des de la passada primavera
comparteix la direcció d'Esports de Ràdio Barcelona
amb la de l'emissora Ona FM,
que és el mateix grup de comunicació.
I el quart convidat que saludem és Edu García,
és llicenciat també en Ciències de la Informació
per la Universitat de Madrid.
Ell va començar la seva carrera professional a Onda Madrid
l'any 1992, l'any 1994 passa a la cadena Onda Cero
fent el programa Ràdio Estàdio,
l'any 2000 passa d'Onda Cero a la cadena COPE
i presenta durant unes quantes temporades
el programa Tiempo de Juego
i l'any 2006 passa a Ràdio Marca
per fer el programa marcador del qual és el director actual.
A més a més, ha treballat, ha cobert informativament
dues edicions dels Jocs Olímpics,
un Mundial de Futbol i també una Eurocopa.
Amb aquests quatre convidats,
obrim aquesta segona taula
per parlar justament de l'oferta de programes
de retransmissions, de l'oferta en general de futbol.
De fet, la taula l'hem titulat
Massa Futbol al diàl.
Hi ha masses programes de futbol,
masses programes d'esports
a la ràdio del nostre país.
Comencem per les dues ràdios generalistes
amb una primera impressió de Ricard Torcamada i de Xavi Puig.
Ells són caps d'esports de Catalunya Ràdio i de RAC1,
dues emissores que fan, evidentment, altres continguts.
Massa futbol a Catalunya Ràdio?
Bona tarda.
Se'n sent o no?
Sí?
Sí, ara, no?
Bona tarda a tothom.
Gràcies per haver-nos convidat
a debatre sobre la informació esportiva a la ràdio,
que jo crec que és una de les nostres passions
i, per tant, encantadíssims.
Home, jo crec que no hi ha massa futbol
perquè, d'entrada, per respondre res i curt,
perquè hi ha demanda, no?
I les audiències reflecteixen
que la gent té interès pel futbol
com a esport principal.
És evident que el futbol és l'esport rei del nostre país,
també de l'estat espanyol,
i, per tant, és una miqueta el motor
de la informació esportiva.
Ara bé, quan em fas la pregunta
si hi ha massa futbol,
també interpreto que una altra lectura
és que no hi ha gaire informació
sobre altres esports, no?
I aquí és on crec que jo...
Jo crec que hauríem de fer, potser,
una reflexió o hauríem de revisar-ho,
perquè jo crec que el futbol
és un producte fàcil,
de present, de garantia,
perquè, com dic,
és evident que hi ha molt d'interès.
Ara bé, em pregunto
si nosaltres podríem fer alguna miqueta més.
Jo soc bastant romàntic,
en tots els sentits,
i penso que probablement
hauríem d'intentar buscar
una eina més formativa,
més educativa,
a l'hora de parlar d'altres esports,
perquè la gent pugui seguir-ho.
És a dir,
servir com a llibre d'instruccions
perquè la gent pugui integrar-se
a altres mons,
tenir interès per altres mons esportius,
no només el futbol.
Però, clar,
aquí entra un element complex
que probablement després podrem debatre,
que és el fet que tothom
necessita unes audiències,
tothom necessita
funcionar a nivell de números
i això fa
que una garantia de present
com és el futbol
a vegades ens barri el pas
a apostes de futur.
Crec que els mitjans de comunicació en si
o la ràdio
a vegades ens guiem massa per la inèrcia
i no revisem i trenquem inèrcies
perquè això
és un problema,
és un obstacle,
és una dificultat.
És a dir,
pensar en un programa a llarg termini,
per exemple,
aquí a Catalunya
es fan al matí
carrossels de futbol local,
de futbol català,
de categories inferiors,
però jo em pregunto,
ningú ha pensat,
per exemple,
de fer un carrossel d'UK Patins
al matí,
quan, per exemple,
és un país,
Catalunya,
arreladíssim,
aquest esport,
o de qualsevol altre esport,
és a dir,
fer una aposta atrevida
i definida.
Clar,
fer una aposta en aquest sentit
marca que has de tenir
un temps
per consolidar-ho,
perquè evidentment
el futbol et dona present,
però aquests esports
potser et donen futur
i ens hauríem d'atrevir.
Xeli.
Bona tarda a tothom.
Massa o no,
jo crec que, clar,
això depèn de qui ho miri,
que hi ha molt futbol
és evident
i això,
només cal anar girant el diàl
per veure que molt futbol
n'hi ha.
De fet,
la pregunta jo crec que amaga
una mica també,
almenys pel que fa
a les ràdios de Catalunya,
podríem canviar
si hi ha massa Barça
al diàl,
que vindria a ser una mica
també la pregunta
que s'amagaria darrere
si hi ha massa futbol
al diàl.
Jo crec que n'hi ha molt,
però també ens podíem preguntar
hi ha massa tertúlies
polítiques al diàl
i segurament
doncs a algú
li semblaria que sí
i a algú altre
li semblaria
doncs que encara
n'hi ha poques.
El que està clar
és que n'hi ha molt,
però si n'hi ha molt
és com el que deia el Ricard
és perquè la gent
ho demana
i des d'una empresa
doncs privada
com és
en la que treballa
un servidor,
doncs evidentment
el senyor
que hi posa els calés
si ha fet aquesta aposta
i hi posa tant de futbol
durant la setmana
és perquè veu
que és rendible
i és el que la gent
la gent vol
i no té
no ha de ser
diríem
políticament correcta
i per tant
si en comptes
de partits de futbol
o de tertúlies de futbol
li sortís més rendible
fer cada dia
una hora
de la borsa
explicant
com pujan i baixen
doncs segurament
ho faria
i no ho fa
però alguna cosa
deu ser
quan aposta pel futbol
i no per la borsa.
igual que també
per alguna cosa
deu ser
quan aposta
per fer les retransmissions
del Barça
i de l'Espanyol
i l'any passat
quan el Nàstic
era primera
del Nàstic
i no opta
per fer
doncs les retransmissions
de
és igual
sense anar
a l'hoquei patins
de la penya
del Barça
de bàsquet
de la Casballo
del Rico Manresa
doncs segurament
doncs perquè sap
que la gent
el que demana
és futbol
que s'hauria de fer
que
jo també tinc
una visió
molt poliesportiva
de l'esport
i jo sóc un malalt
de les pàgines
dels diaris
a partir de
quan s'acaba
el futbol
i d'aquells breus
que gairebé
ningú no es mira
o que es mira
menys gent
doncs de si hi ha hagut
un torneig
de tenis
a Oslo
el cap de setmana
o si el triatló
l'ha guanyat
noia o no l'ha guanyat
noia
i cosetes d'aquestes
però la gent
és qui mana
i sí que és veritat
que vas rebent missatges
de parleu més
d'Hockey Patins
parleu més de Waterpol
o parleu més de no sé què
però a la que
deixes de parlar
del Barça
per exemple
també reps
molts més missatges
de quan te'n vas
només ja una mica
cap al Real Madrid
o cap a altres equips
de no parleu tant
d'aquesta gent
del Madrid
si estem aquí
no parleu més del Barça
i per tant
l'audiència és qui mana
i la gent vol futbol
i està demostrat
en aquesta setmana
o ens estem avorrint
com unes ostres
en 15 dies
on tenim unes ganes
que arribi al cap de setmana
perquè hi hagi un partit
de futbol
que no ens les traiem de sobre
Aquest és el cas
de les dues emissores
generalistes
la Laura Martínez
és cap d'esports
de la SER
a Catalunya
de Ràdio Barcelona
i d'una FM
que és una emissora
que tenteix
a l'especialització esportiva
massa futbol
Laura?
Home, evidentment
que no
ara fa un any
el grup Oprissa
adquiria una nova emissora
la que parlava ara
que es diu una FM
i podia fer
amb aquesta emissora
el que volgués
podia parlar de política
parlar de cor
parlar de humor
i bueno
es van encarregar
uns estudis
i es va demostrar
que els oients
de la ràdio
una de les seves preferències
i parlo d'entre
les tres primeres preferències
eren els esports
per aquesta raó
es va decidir
amb aquella nova emissora
que es dediqués
als esports
i a la diversió
ara mateix fem
sis hores diàries
de programació esportiva
dos programes
i bulletins esportius
a cada hora
i estem veient
que evidentment
que té molta tirada
al futbol
que es continua escoltant
i que té un retorn
diari absolut
però això
no és una casualitat
i crec que és una emissora
que porta sis mesos
funcionant
és a dir
que no és una cosa
d'una ràdio generalista
que pugui portar
un cert temps
i que es faci
perquè sempre s'ha fet
sinó que és una cosa
que en els temps
que corren
amb un internet
on tens actualitzada
tota la informació
on hi ha nous mitjans
de comunicació
creixen
neixen nous mitjans
i encara
es dediquen
a l'esport
i el cas
de Radiomarca
emissora especialitzada
Edu
buenas tardes
espero venir
una próxima ocasión
ja parlant
català
aunque entenderlo
entiendo
me has preguntado
por Juanito Yalzábal
y la verés
la pregunta inicial
yo
Laura
tiene ahora
una experiencia
que he vivido
muy bonita
de compartir
la dirección
de dos proyectos
distintos
y en Radiomarca
yo también
he tenido la posibilidad
ahora de empezar
a vivir por dentro
lo que es una radiotemática
que a nivel estatal
pues funciona
a día de hoy
todavía
en régimen de monopolio
la culpa
de que tengamos
tanto fútbol consumible
en los medios de comunicación
la tenemos entre otros
nosotros cuatro
nuestros directores
y parte también
la audiencia
¿por qué?
porque es verdad
como decía Ricard
antes que
nosotros no podemos
darle la espalda
al consumo
de la demanda
a lo que la gente
nos pide
lo que pasa
que si nos otorga
el título
y alguna otra cosa más
el tener
y el tomar
la iniciativa
yo soy partidario
y en esta radio
en la que ahora me incluyo
de poco a poco
abrir el espectro
a otras disciplinas
por ejemplo
Radiomarca
aspira
a que dentro
de cuatro o cinco años
cuando tengamos
una cobertura nacional
medianamente rentable
y no como la actual
o como la de la Sexta
por ejemplo
pues a poder ser
una radio de transmisión
de transmisión
de todo
cada vez que haya un evento
que merezca
la pena
pues darlo
nosotros
a nuestra manera
pues pusimos hace tres años
como TV3 en Cataluña
nuestro ganito de arena
haciendo ya en radio
la Fórmula 1
y luego si hay una cosa
aunque
ni que decir
tienen que
que me someto
y que rubrico
el comentario
de nuestros tres
mis tres compañeros
hay un problema también
que las diferentes federaciones
y las distintas competiciones
tampoco ayudan
a que radiofónicamente
homogeneizando
los horarios
se pueda hacer
caso a CB
cuando se encriptó
caso a Soval
hay ciertas competiciones
que nosotros
como radio
si las podríamos
dar un impulso
para hacerla realmente
un producto consumible
por una mayoría
pero que
el tener horarios dispares
y días de competición
tan tan
pues nos dificultan
el exceso
de todas formas
nosotros
yo creo que todos
asumimos la parte de culpa
de que sobredimensionamos
en exceso el fútbol
como sobredimensionamos
el fútbol
la gente consume más fútbol
y efectivamente
la típica teoría
de la pescadilla
que se muerde la cola
aunque yo espero
que algún día se rompa
l'oferta
será excessiva o no
el caso es que
hay una oferta
de retransmissions
de desaveniments
en directe
y después
una oferta
de continguts
de programas
de tertúlies
de espais
d'opinió
y de información
sobre algunos
de estos elementos
las retransmissions
ya van bien
ya sirven
tot i que ahora
el Eru apuntaba
el tema
de los horarios
de las competiciones
que seguramente
os ayudaría
a hacer-lo mejor
si hay otros horarios
y el que sobra
es
más
espais
de opinión
continguts
pregunto
si es que sobra
alguna cosa
o al revés
o creieu que
fins i tot
falten
elements
d'aquests
jo d'entrada
tinc
molta enveja
de l'Edu
i de la Laura
per tenir una ràdio
temàtica esportiva
perquè
jo
la veritat
és que és una cosa
que
em crida molt
l'atenció
i m'agradaria
poder un dia
planificar
una programació
esportiva
al voltant
d'això
perquè
el Xavi
potser
si vols
en muntem una
però
tenc cuidar
perquè
en mi ràdio
per exemple
como te descuides
te hacen transmitir
el dominó
y las damas
no hay que darlo
hay que darlo
no
sí
però
Edu
ja saps que
les ràdios
generalistes
a vegades
cada cop
tenim més problemes
per tallar
la programació
per fer partits
de futbol
encara
perquè va sol
com dic
però per fer
un partit
de bàsquet
jo cada cop
tinc més problemes
perquè
Catalunya Ràdio
talla la programació
perquè
home
tothom li agrada
fer el programa
de lluny o divendres
i perquè no tothom
li agrada l'esport
també hi ha altra
gent que està interessada
per altres aspectes
de la vida
i aleshores
tinc certa enveja
perquè tinc la sensació
tot i que després
evidentment
apareixen altres dificultats
que tenir una ràdio temàtica
et proporciona
la possibilitat
de poder fer apostes
com deia ara l'Edu
i pensar en aquest equilibri
jo sempre
a mi sempre
hi ha una cosa
que em neguiteja
que és l'equilibri
entre el que la gent demana
i l'equilibri
entre el que la gent demana
i el que nosaltres
podem proporcionar
la nostra capacitat formativa
el nostre interès
perquè l'espectre
s'ampli
com deia l'Edu
i perquè la gent
tingui interès
d'altres coses
perquè si nosaltres
no cuidem l'hortet
allò no creixerà mai
i la prova és que
quan algú ha fet
una aposta definida
i atrevida
per alguna cosa
a vegades ha sortit malament
però normalment
ha sortit bé
gràcies a fenòmens
com Fernando Alonso
Miguel Indurain
o altres esportistes
espanyols
que han generat
a Espanya sobretot
un creixement
però per exemple
hi ha
cada cop
jo crec
una clientela
més
també
preparada
per altres coses
per exemple
la NBA
és un univers
que si el cuides
i això
hi ha proves
perquè
per exemple
quan
Canal Plus
es va fer
amb els drets
de l'NBA
ja hi havia
una clientela
profunda
perquè allò
es cuidava
de manera
molt curosa
això es pot fer
a ràdios temàtiques
a ràdios generalistes
és més difícil
perquè
insisteixo
els problemes
ja els tens
per en què
hi havia una transmissió
del Barça
de futbol no
però de bàsquet
d'una transmissió
de l'Espanyol
una transmissió
del Nàstic
una transmissió
d'una final europea
d'hoquei patins
una transmissió
de moltes coses
una transmissió
de la final
del Mundial B
de Catalunya
el primer cop
que es vestia
la samarreta catalana
en competició oficial
és a dir
la ràdio generalista
et trobes cada cop
amb més pals
a les rodes
en aquest sentit
i jo crec
que el futur
són les ràdios temàtiques
en aquest sentit
tinc certa enveja
tant de bo
hi haguessin
més retransmissions
perquè de fet
les portes
són les retransmissions
és a dir
els partits
quan hi ha activitat
la resta
doncs evidentment
a la gent li agrada
escoltar una tertúlia
a la nit
o a la tarda
que li dongui en volta
sobre si
l'Etoa
ha d'anar a la Copa d'Àfrica
o a la Copa d'Àfrica
o si el Toré
s'ha de quedar aquí
o no s'ha de quedar aquí
però el que
la gent l'enganxa
en el món de l'esport
doncs és un 4-0
del Barça al Madrid
o la penya
guanyant de 30
al Barça
o a l'inrevés
no és això
el que enganxa la gent
i per tant
tant de bo
poguessin haver
més retransmissions
i és llàstima
com deia l'Edu
doncs que una ràdio
com Ràdio Marca
no tingui l'opció
perquè les federacions
perquè les lligues
no es posen d'acord
de dir
doncs què carai
fotrem el bàsquet
tots els partits
a les 5 de la tarda
el dissabte
i així
ara que hi ha una ràdio esportiva
que té la cobertura que té
però que en tindrà més
al llarg d'un temps
doncs s'hi podrà enganxar
i podrà fotre un carrusel
de bàsquet
de l'hòstia
a les 5 de la tarda
els dissabtes
i potser llavors
doncs un servidor
o el Ricard
doncs vas a vendre la moto
i dius
mira és que tots els partits
són a les 5
i podríem fotre aquí
un carrusel també nosaltres
però és que clar
l'ACBet fot un partit
el dijous
nosaltres el dimecres
nosaltres el dissabte
ja no parlem de l'envol
o de l'hoquei patins
que l'hoquei patins
et juga en un partit cada dia
perquè
perquè d'aquesta manera
puguis dosificar-te
com diria
el Laporta
però clar
si ho féssim així
i ho agrupéssim tot una mica
doncs potser també
ajudarien
les federacions
i els mateixos clubs
a entendre
que a part del futbol
hi ha més coses
a mi no
com parlem d'una ràdio especialitzada
no em sobra res
ni tertúlies
ni entrevistes
ni reportatges
perquè hi ha setmanes
complicades
com per exemple
a les setmanes
en què s'atura el futbol
com aquesta
tu has de mantenir
una programació
que
en un dia
que tu tens un partit
de Champions
és molt fàcil mantenir
o el dia d'abans
o el dia que tens
una setmana complicada
perquè l'avantguarda
ha tret
que Ronaldinho
surt de marxa
però clar
hi ha setmanes
com aquesta
doncs
a les que els periodistes
diguéssim
que moltes vegades
treballem el doble
perquè no tenim
aquestes retransmissions
aleshores
jo crec que no sobra res
el problema
moltes vegades
és saber trobar
aquest equilibri
per no tenir
la sensació
d'estar
omplint hores
amb material
que no és interessant
és evident
que la voluntat
de qualsevol periodista
és que aquestes hores
siguin
doncs
omplertes
amb coses
interessants
també hi ha un tema
que suposo que
estaréu d'acord
que està
amb el tema
dels drets
i de la dificultat
cada cop
més forta
de tenir protagonistes
quan acabin
els partits
cada cop
les coses
són més complicades
i hi ha dies
que una emissora
té la facilitat
de tenir els drets
per exemple
l'altre dia
dels Grizzlies
o que la teniu vosaltres
Radio Marca
però nosaltres
doncs no la teníem
poso un exemple
que a vegades
passa la inversa
que el podem tenir
nosaltres
Catalunya Ràdio
o que sigui
per tot això
les ràdios
han de pagar
per poder estar
en un estadi
han de pagar
moltíssims diners
i cada vegada
i cada vegada més
encara
ho estan posant
més complicat
perquè no puguem
arribar als protagonistes
i quan acabi
un partit
per exemple
doncs no pot
escoltar
a Ronaldinho
perquè el Ronaldinho
s'ha d'aturar
a una televisió
que és la que paga més
i ha de fer declaracions
en aquella televisió
quan parlem d'això
jo crec que és
quan deixem de parlar
de ràdio
a mi em sembla
qui sigui
qui vulgui
però això que explica
la Laura
sembla que és un aspecte
que molta gent desconeix
l'accés que teniu
les ràdios
els mitjans en general
els jugadors
sobretot els cracs
quan estem parlant
de jugadors
del Barça
del Madrid
com funciona
quines dificultats
teniu realment
de portar
entrevistes
de tenir convidats
en programes
siguin això
del Barça
del Madrid
o de qualsevol altre equip
de futbol capdavanter
Edu
Laura no en té ninguna
que és muy buena
i lo hace muy bien
sí
lleva razón en dos cosas
voy a intentar
hacer la copia
del que habéis dicho
desgraciadamente
los derechos
free para todos
se nos van a terminar
y vosotros
no lo vais a sufrir
bueno a lo mejor
Raku sí
con los juegos
del año que viene
en China
por ejemplo
el Comité Olímpico
Internacional
como todos los organismos
internacionales
está obsesionado ya
por empezar a recaudar
en algo que no ha recaudado
que es los derechos
de radio
a un nivel superior
¿de qué manera?
poniendo fallas
acotando la posibilidad
para hacer como
la televisión
dentro de 50 años
habrá una radio
que tenga los derechos
y será la radio
la que distribuya
la señal
¿cómo han empezado
a poner fileteo
por debajo?
quitándonos
que no somos
miembros Uber
Uber es la unión
de la radiodifusión
en Europa
a día de hoy
a nivel nacional
ni Radiomarca
ni Onda Cero
que tampoco es miembro Uber
no nos acreditan
es decir
el fiasco para nosotros
como una radio
temática deportiva
a día de hoy
es imposible
que nos acrediten
para los Juegos Olímpicos
de China
de Beijing
porque no somos
y queremos pagar
pero ellos quieren
poco a poco
acotar
ese listado
infame
de acreditaciones
y de medios
por país
diciendo
mira
o hay un asociacionismo
claro entre ellos
o los derechos
los vamos a acotar
y no sé al final
cómo terminar
pero yo estoy convencido
que vamos al modelo italiano
de pay per view
hasta por la entrevista
hasta por el partido
hasta la jornada
de entrenamiento
a puertas abiertas
para que podamos estar con ellos
y las radios
que hasta ahora
hemos vivido
en un pequeño oasis
porque es verdad
que ellos le dicen
es que usted ha estado
explotando los derechos
de un evento
que no paga
o que paga muy poco
y usted es un rédito personal
cuando yo por ejemplo
en COPE
el mundial de Francia
nos costó
creo que fueron 80 millones
claro
pero ganamos 2.300 millones
pues a lo mejor
un día el de la FIFA
si se entra
y dice ya
pero es que aquí
hay un desfase
que no es normal
así que los derechos
de rádio
los vamos a vivir
de una forma muy
Laura
no vamos a pelear
mucho nosotros
no, no, no
jo crec que
dels que estem aquí
a part de la SER
els altres
no formem part
de la UER
i això que diu l'Edu
és un factor
que jo crec
que a nivell català
nosaltres encara patim més
perquè
nosaltres tenim un problema
que no tenim selecció
no
a no tenir la selecció espanyola
tenim una dificultat
que és que la UEFA
i la FIFA
no entenen
que nosaltres
no tinguem selecció
i que nosaltres
per tant
no ens interessa
comprar els partits
de la selecció espanyola
com pot ser el cas
de l'Edu
de la Ràdio Marca
clar
nosaltres ens trobem
que nosaltres expliquem
nosaltres ens voldríem
acreditar
per poder fer
la informació
del Mundial
d'un Eurocop
o d'uns Jocs Olímpics
a nivell
diríem
des d'una posició neutral
però és un esdeveniment
important
que ens interessa
informativament
però ells
no s'acaben de creure
perquè clar
allà posa
Catalunya Ràdio
o RACU
en aquest cas
Ràdio Espanyola
selecció espanyola
no, nosaltres
no voldrem fer els partits
d'Espanya
no, ens enganyen
no, no els enganyem
no volem fer els partits
d'Espanya
i amb això ens trobem
un problema
que com que el nostre país
no és un país reconegut
a més a més
de no ser formar part
de l'UER
has de negociar
per dues bandes diferents
això és un maldecap constant
cada cop que hi ha Eurocopa
Mundial
Jocs Olímpics
ara que parlava l'Edo
del Mundial de França
jo el Mundial de França
va ser el meu primer Mundial
des de petit
havia somiat
en un esdeveniment com aquell
i vaig passar-me el Mundial
a la porta
de les concentracions
de totes les seleccions
no vaig veure ni un entrenament
vaig veure els partits
de la selecció espanyola
perquè la federació
em va donar una entrada
i vaig estar tres setmanes
tancat a una habitació
d'un hotel
i en partits
perquè no podia accedir
i això la veritat
és que va ser un record
impactant i frustrant
per ser el primer
després hem tingut la sort
que anem avançant
anem lluitant
i anem accedint
però
això dels drets de la ràdio
cada cop creix més
com diu l'Edo
s'apropa més
al tema de les televisions
i jo crec que s'ha de treballar
moltíssim
perquè ni les organitzacions
ni els comitès organitzadors
estan preparats
ni probablement
les estructures radiofòniques
estan preparades
per enfrontar-se
i és un capítol
que falta el d'internet
que totó
hi ha un acció legal
que no se sap molt bé
on navegar
però
ens toca
un període
un poc complicat
això pel que fa
esdeveniments
especials
però
tornant una mica
al futbol
al dia a dia
teniu problemes
per accedir
es pot accedir
fàcilment a jugadors
del Barça
de l'Espanyol
per portar-los a entrevistes
a programes
de Catalunya Ràdio
de RAC1
com funciona tot això?

per encontrar a la gente
que hable de deporte
però sí és possible
que no sea futbolista
Sí, i tant
portar un jugador
del Barça
o de l'Espanyol
fins i tot m'atreviria
a dir a l'estudi
és una cosa
pràcticament impensable
al llarg d'una temporada
és a dir
si també n'enen dos
en una temporada
ja pots estar aplaudint
amb les orelles
de venir a l'estudi
vull dir
que hauria de ser
una cosa
que li hauria d'interessar
a tothom
és a dir
el club
el mateix jugador
que algú
li hauria d'explicar
algun dia
que aquell tio
que està parlant
no és que li interessi
el Pou
o el Benat Soler
que sigui el que digui
sinó que el que està dient
hi ha persones
a l'altra banda
de la ràdio
que ho estan escoltant
i que és el seu ídol
i que li agradaria
que li signés una samarreta
i que cada diumenge
van allà
va baixar amb ell
al Camp Nou
però això
com que suposo
que ningú no els hi explica
o que els hi expliquen
i el gent de l'Espanyol
i ell surt per un altre
doncs tens una
una negativa constant
de jugadors
que puguin venir a l'estudi
o ja no venir a l'estudi
sinó que se t'apropin
i que puguis fer una entrevista
encara que sigui al Camp Nou
o desplaçant-te
on ells vulguin
o a casa seva
és a dir
per escoltar Ronaldinho
en una ràdio catalana
la feina que has de tenir
no però a part
és que el problema
és que no pots arribar
a demanar-li
al Ronaldinho
una entrevista
fa 7 anys
sí que ho podies fer
ara has d'enviar
un e-mail
a un departament
de comunicació
sol·licitant una entrevista
i a no ser
que tu tinguis
bon rotllo
amb un jugador
i et faci el favor
i tingui
doncs prou solvència
com per determinar ell
que aconsegueix una entrevista
i que es passa pel forro
al cap de comunicació
que és el que haurien de fer tots
doncs
el que has de fer
és enviar un e-mail
i esperar
una resposta
que moltes vegades
ni arriba aquesta resposta
o et diuen
no mira
és que m'ha demanat
Catalunya Ràdio
RAC1
Ràdio Marca
i un de 0
i el jugador diu
que són moltes expeticions
evidentment
si tu li dius
al jugador de futbol
joder
hi ha quatre pesados
que et queren entrevistar
doncs evidentment
el jugador
no tindrà ganes
de donar aquesta entrevista
quan moltes vegades
tu et trobes a un jugador
després de l'entrenament
i li dius
ei
em pots atendre
cinc minuts per telèfon
no sé què tal i qual
i si és un bon tio
et dirà
va venga
i t'agafarà el telèfon
i si ja saps
la lliçó
que és el que estan fent tots
diu
pregunta-se'l a aquest senyor
d'ahir
de la barba
que saps
que és el cap de comunicació
i que sap
que és el defensor del jugador
que és
com jo crec
que s'hauria de dir
un cap de comunicació
hauré de fer un estudi
exhaustivo
sobre el jefe de premsa
que viene de los medios
que es reconvertir
ràpidament
el converso
és el peor del món
per a treballar
jo crec que els clubs
els esportistes
no tenen gaire cura
sobre
que hauria de ser
una part
de la seva professió
atendre els mitjans
perquè
d'aquesta manera
atenen el públic
però jo també crec
i tot això
que diu la Laura
és verídic
i és així
encara que ho expliquem
aquesta simpatia
que la caracteritza
que el que diu l'Edu
també és cert
que jo crec que nosaltres
hem de ser imaginatius
i si a nosaltres ens posen barreres
les hem d'evitar
hem d'intentar saltar-les
i hem de buscar
altres direccions
i altres vies
perquè la informació
es pot traslladar
de moltes maneres
i a vegades
tenir un futbolista
no t'aporta res més
que tenir un futbolista parlant
però potser no diu
res interessant
potser no et diu res
que et pugui ajudar
a entendre
alguna cosa
del que està passant
i jo crec que en aquest sentit
nosaltres a vegades
jo soc molt crític
amb nosaltres mateixos
jo crec que nosaltres
ens hauríem d'esforçar
per intentar ser
buscar una altra manera
d'arribar a l'oient
de servir-li
aquella informació
d'intentar que parlin
d'altres persones
i no futbolistes
que puguin estar formades
i que puguin ajudar
a entendre una situació
en concret
i no
plantar-nos una miqueta
en les dificultats
que tenim
com les podem solucionar
doncs
hem de buscar altres vies
si no no ens mourem
i ens hem de moure
a mi igualment
el que m'al·lucina
és que per exemple
a la NBA
acaba un partit
i el periodista
pugui accedir
a Lebron James
és a dir que hi ha
moltes maneres
evidentment
de no fer una entrevista
de fer altres modalitats
i tal
però no acabo d'entendre
que els presidents
no es plantin
davant dels seus jugadors
quan després
ens estan donant la raó
i estan dient
si és veritat
haurien d'atendre
més els mitjans
de comunicació
clar que hi ha més fórmules
però dic
potser és que estem endarrerits
potser s'haurien de fixar
en uns altres models
que sí que estan funcionant
és veritat
el que diu el Ricard
i entrenar a vestidors
que és una guerra
interna
del mitjà
amb el club
en qüestió
o amb el cap
de comunicació
en qüestió
o amb la directiva
en qüestió
és a dir que
jo entenc
que a l'oient
li importa ben poc
si ens posen
molts problemes
per poder parlar
amb el Ronaldinho
o amb qui sigui
o amb el Tamudo
o amb qui sigui
vull dir que l'oient
el que vol
és posar la ràdio
i escoltar un bon producte
que si pot escoltar
el Ronaldinho
de tant en tant
molt bé
però jo també
estic bastant
amb el Ricard
que segurament
serà molt més interessant
un reportatge currat
sobre
és igual
sobre qualsevol història
que no pas
una entrevista
amb Ronaldinho
o sigui que és veritat
que a vegades
nosaltres també
ens hem acomodat massa
a dir
entrevista
que digui el que vulgui
i ja està
i a no treballar
potser més
alguns temes
o alguns reportatges
o alguna història
més enllà
de l'entrevista
en si
del que la gent
ja està farta
d'escoltar
que rendirà el màxim
i que tornarà a ser el d'abans
Mira, jo us cuento
altra cosa
que tenim nosaltres
com a problemàtica
nosaltres
a més de la dificultat
d'entrevistar
com sempre
el jugador
sobretot
els grans equips
perquè són estrellas
nosaltres tenim
el factor añadit
que com les entrevistes
que fem
d'una temàtica
de 24 hores
són molt largas
tampoc queren
tu li dices
Guti
no, no
con Paco no
perquè sabe
que són entrevistes
de 45 minutos
para el larguero
para el tirachina
pues oye
pues muy mal
que te salga
para un día
pero nosotros
tenemos que hacer
claro
no tenemos prisa
no tenemos prisa
no hay tertulia
por delante
no hay problema
pues lo que dure
dure
y luego yo creo
que hay otra cosa
que yo es una tesis
que vengo manteniendo
muy en solitario
porque yo no soy nada futbolero
a mí me gusta mucho
la radio deportiva
pero no me gusta el fútbol
yo compartí con Oliveros
el Mundial de Francia
y yo sé que Oli
se veía un montón de partidos
yo veía los de España
y nada más
y mi experto en fútbol internacional
Axel Torres
todas las noches
de verdad
¿no has visto?
digo yo no
digo yo voy a ver Inglaterra
que para mí
no me gusta el fútbol
me gustan los libros
la literatura
el sexo
pero no me gusta el fútbol
es mi trabajo
y me gusta mucho
la radio deportiva
llevo unos años en esto
que los que hacemos radio deportiva
hacemos radio para la competencia
y no para los oyentes
entonces yo tengo un amigo
que es compañero vuestro
Quinto Mene
que hace el Barça en Punto Radio
que no
hoy he metido a seis
ah
¿y qué te han dicho?
ah yo qué sé
¿y de qué te vale meter a Deco
a Ronaldinho
si no
no les ha sacado
una buena entrevista
no les ha sacado un titular
meter por meter
quiero decir
no
no
y por eso yo
yo sí hace tiempo
que he descubierto
que el parafútbol
pues a mí me da rédito
a mí me da rédito
a mí el no tener una conversación
con Joaquín
pues yo a Joaquín
cada vez que lo entrevisto
solo hablo de colonias
tenemos una competición
él y yo
porque a él le gustan mucho
las fragancias amaderadas
y a mí afrutadas
entonces
el partido bien
oye
¿por cuál vas ahora?
pues mira
la última de Fabergé
ah pues mira
la de Breil
como le dije el domingo
la de Breil
y está muy bien
porque tiene un toque ahí
es que hablar al futbolista
de fútbol
a mí me aburre
y si me aburre a mí
que yo me creo un tío normal
pues creo que a la audiencia
que es al que yo me quiero dirigir
y no a mis compañeros
pues me pasa lo mismo
Pero si el futbolista
avurreix
o hi ha dificultats
per accedir
als grans futbolistes
dels grans equips
de primera divisió a Espanya
això ens porta també
a fer una ràdio
molt d'opinió
i poc d'informació
o cada cop més d'opinió
perquè s'han d'omplir
moltes hores
a les ràdios generalistes
i no cal dir
a les ràdios especialitzades
en què s'ha d'opinar molt
i informar
del que hi ha
que no és gaire
Hi ha altra temàtica
que jo crec que
és el que està tirant tothom
que s'està expandint
no és una casualitat
que ara es parli tant
de la NBA
i no és perquè el gasol
i el Navarro estiguin allí
no és només per això
és perquè
doncs això fa
que t'interessin altres temes
i que vagis introduint
a la gent aquells temes
que es puguin fer
interessants
per poder tractar-los
jo crec
però no només tertúlies
no només opinió
sinó
altra temàtica
que pugui ser
de l'interès de tothom
Jo crec que també
la informació
no necessites tampoc
per informar
tenir la veu
d'un protagonista
el que sí que exigeix
és un esforç també
personal de cadascú
d'intentar tenir més coneixement
per poder informar
més de les coses
és a dir
si nosaltres no consumim
no podem rejar
això per mi
és una evidència
i jo crec que nosaltres
per exemple
poder saber
ara mateix
que hi ha el Mundial de Rugby
doncs conèixer perfectament
els equips
del Mundial de Rugby
fins i tot
les regles
el reglament
del Mundial de Rugby
requereix un esforç
perquè has de sortir
del teu dia a dia
per intentar informar-te
perquè si no informes
després no pots
l'oient
qui hi ha al darrere
no pot saber res
no té cap element
de qualitat
no té cap element
per formar-se
i poder entendre
el que estàs dient
i aquí és on
jo crec que també nosaltres
ens hem d'exigir
no ens podem plantar
en què nosaltres
fem aquesta feina
i nosaltres som
els transmissors
entre els esportistes
i la gent
que ens escolta
jo crec que hem de donar
claus
perquè la gent ens entengui
i per això
hem d'estudiar més
jo crec que
totes les professions
normalment estudien
i treballen
i investiguen
per intentar millorar
el seu rendiment
jo crec que nosaltres
hem de fer un esforç
per anar per aquesta via
a vegades tinc la sensació
i al departament
a vegades n'hem parlat
d'això
a la redacció
que no ens podem adormir
perquè això
la nostra feina
ens obliga
i ens exigeix
que dia a dia
hora a hora
hem d'anar
diríem que alimentant-nos
nosaltres mateixos
per després poder
proporcionar
alguna cosa interessant
no sé si hi ha més opinió
o no
però el que sí que has estat
endint
i jo ho veig
des d'un punt de vista
positiu
perquè també
amb això
s'hi ha d'afegir internet
que avui dia
difícilment tu diràs
una cosa
que la gent
ja no sàpiga
si està connectada
internet ens està
fent la gran competència
avui dia
internet és la gran font d'informació
en alguns casos
verídic
en altres casos
diríem de més dubtors
de més dubtors
de qualitat
però internet
cada minut
et barreja notícies
una darrere de l'altra
però la ràdio
sí que està tendint
l'esportiva
cap a una
diguem
cap a més espectacle
i menys transcendència
jo veig des d'un punt de vista
positiu
és a dir
que fa 15 anys
un programa nocturn
d'esports
o del vespre
semblava que estiguéssim
en plena primera guerra mundial
i que
aquell tio
hagués penyat un gol
o que el president
aquell
hagués fet
aquelles declaracions
era per fer
un consell de guerra
i ara
això ho estem
tots suavitzant
i entre tots
estem veient
que tot això
és un esport
és un espectacle
que evidentment
que passen desgràcies
i que les lamentem
i tal
però en general
la ràdio s'està tendint
a relativitzar
el món de l'esport
i en concret
el món del futbol
i a poder riure
del futbol
que fa uns anys
era impensable
la ràdio
que es pogués riure
del futbol
perquè semblava
que ara estiguessin
que fos una cosa
que ja ho sabem
que és molt important
el futbol
i evidentment
i que la gent plora
i riu
i no sopa
però que no deixa
de ser un esport
i que entre tots
jo crec que estem aconseguint
això relativitzar
una mica també
el món de l'esport
Jo igualment crec
que ni que fem esport
som periodistes
principalment tots
i no hem d'oblidar
que el periodista
per això vam estudiar
també té una funció social
i té una tasca social
i a part de parlar
de futbol
parlar dels partits
i parlar de tot
hi ha la versió B
de l'esport
que és la versió social
que és a la que
moltes vegades
amb tot aquest temps
de què disposes
has d'aprofitar
per què?
perquè suposo
que la majoria
de vosaltres
esteu estudiant periodisme
ara
i esteu aquí
per uns crèdits
potser és un tostó
en aquesta conferència
però tenir una tasca social
com nosaltres
i jo crec
que això és molt important
i que la ràdio esportiva
també ho fa
i si hi ha uns incidents
a un partit de Togo
i hi ha violència al futbol
tractar de
per què existeix
aquesta violència
o si el Barça
intenta fitxar un nen
de 9 anys
de l'Argentina
dir això és ètic
tot i que sigui futbol
altres temes
que crec que no hem d'oblidar
i que no fem informació banal
i només parlem
de si Ronaldinho
ha fet 3 o 4 remats a porta
en els darrers 5 mesos
Jo tinc la sensació
que som excesivament
seguidistes
que som
molt poc crítics
i que a vegades
no dimensionem
el poder que té
el periodista deportiu
crec que el pes
que té en Catalunya
i en el rest del Estat
el periodista deportiu
no és extrapolable
no passa a Alemanya
ni passa a Inglaterra
ni passa a França
ni passa a Itàlia
no passa
en els països del entorn
no passa
i a vegades
crec que som excesivament
conservadors
fem un poc
la ambivalència
en el nostre nivell de actuació
jo crec que ens falta rascar
que ens falta treball
que ens falta imaginació
i a vegades
tinc la sensació
que estem encantats
de conèr-nos
i que sí
que bueno
canto els goles del Barça
hago tal
entrevista
hago el programa de la noche
i miro el relló
que me quedan 10 minuts menys
i a vegades
jo crec que a la generació
que se sienta sempre
al altre lloc
le dic lo mateix
la radio deportiva
que està por hacer
la radio de les transmissions
que està por hacer
la tenen ells
i a mi sí me molesta mucho
i serà perquè ja
jo tenen una edad
me molesta mucho
el que compañeros meus
de profesió digan
que està tot inventat
no està tot inventat
eso lo dices tu
que eres un mediocre
o un vago
tot inventat no està
perquè no està inventat
i la gent cada vegada
se fa més exigente
i per què ha tenen
el secreto ara
Telecinq?
pues mira
Telecinq ha tenen un secreto
aparte de que ha tenen
un piloto
que no ha passat nunca
hay un tío
de 6.000 millóns que somos
que corre millor que nadie
pues le ha pasado
a Lobato
que era el tío más vago
del mundo
trabajando en la radio
però vaguísimo
pues le ha pasado
que ha hecho
una transmisión televisiva
muy radiofónica
muy reportajeada
con muchas cosas
con un afán didáctico
como decía Laura
ese perfil social
del periodista
pedagógico
y nos ha enseñado
lo que es la Fórmula 1
y claro
eso tiene un trabajo
los que sabemos de radio
sabemos un poquito de radio
y los que intuimos
lo que es el mundo de la tele
sabemos lo que es
hacer un reportaje
de 8 horas de trabajo
para que se te quede
una pieza de un minuto
o de minuto y medio
yo creo que lo que nos falta
es trabajo
trabajo y capacidad
para ser humildes
en ciertas cosas
y decir
oye
pues esto no me sale
o si me sale
o tengo que apoyarme
a mi compañero
para hacerlo
no lo sé
¿hi ha massa Barça
a la ràdio catalana
i massa Madrid
a la ràdio espanyola?
Tornem una miqueta
a l'inici
el terme massa
si no parles de Barça
després la gent
es queixa
que no hi ha Barça
perquè clar
això és difícil
però ho he dit
d'una altra manera
el Barça es menja
la resta
aquí una miqueta
sí
jo crec que no hi ha massa Barça
perquè la gent
mai està farta de Barça
i quan dic
sí
a vegades
una miqueta
els que pateixen
les conseqüències directes
del Barça
com pot ser l'Espanyol
o com podia ser el Nàstic
la temporada passada
són els que pateixen més
el Barça
però jo crec que hi ha
poc de la resta
claríssim
claríssim
i som nosaltres
els únics que això
ho podem remediar
però per això
nosaltres ens hem de formar
perquè de futbol
en sap tothom
de futbol
en parla tothom
però en canvi
duqueipatins
a la gent ja li costa
parlar amb criteri
ja se sent més la frase
jo d'això no hi entenc gaire
i aleshores
nosaltres hem de fer
perquè la mateixa frase
que sentim
al carrer
probablement la podríem sentir
en moltes redaccions
i això és una cosa
que em preocupa
i per això també
anava per la línia
que explicava l'Eduara
o sigui
nosaltres no ens podem quedar
és que d'això
no hi entenc gaire
doncs espavila
perquè aquesta és la teva professió
tu no ets periodista de futbol
tu ets periodista esportiu
Xavi
massa Barça
bueno
hi ha el que
el que hi ha
vull dir
hi ha massa aficionat
al Barça
ens podríem preguntar
perquè clar
vull dir
també tot va
tot és relatiu
és a dir
es parla poc
del partit humanista
a la tele
doncs segurament sí
però perquè
deu tenir
menys afiliats
que
Iniciativa per Catalunya
vull dir que tot
és molt relatiu
i també depèn
de l'interès
que pot tenir la gent
en què se li parlin
d'un esport
o d'un equip
en aquest cas
o es parli
o es parli
d'un altre equip
jo crec que de Barça
no
no n'hi ha massa
és a dir
n'hi ha
hi ha
hi ha el que hi ha
i la gent no es queixa
o no hi ha manifestacions
al carrer
de dir
prou de Barça
a les ràdios
o a les teles
n'estem fins als nassos
volem que parleu més
de
de l'espanyol
o del Valladolid
o del Premià
no sé
no
la gent
tu fas Barça
i la gent
consumeix Barça
i en general
li diu
que li agrada
el Barça
que estic d'acord
que potser
dins de Barça
entre tots plegats
hauríem de fer
un esforç
i mirar
com podem explicar
el que passa
al Barça
o buscar històries
paral·leles
que passin
al Barça
sense deixar
de parlar
del Barça
doncs segurament
però massa Barça
no
algú s'evidentment
li semblarà
que hi ha massa Barça
però segurament
si fessis molt espanyol
també a molta gent
li semblaria
que hi ha massa espanyol
jo mira
crec que
per exemple
en televisió
les audiències
es poden
mesurar
en l'instant
i està demostrat
que quan es fa
un partit
del Barça
quan es fa
un partit
del Real Madrid
quan surt
una entrevista
a un jugador
el pic d'audiència
en aquell moment
fa cap amunt
i que
en canvi
si s'està
retransmetent
un altre esport
te diuen
les xifres
i evidentment
són
més minces
moltes ràdios
són privades
no tenen
una tasca pública
i clar
passen moltes coses
com a la vida
que si un botiguer
veu que ven
moltes samarretes
de color negre
portarà a la seva botiga
samarretes de pic
de collal
totes de color negre
i deixarà
unes blanques
per al públic
que li agraden
les blanques
llavors jo crec que
Barça
mola les ràdios
no és el que més
es consumeix
i sí que
has de cuidar
de no maltractar
les altres coses
que poden interessar
a altres sectors
de gent
però a vegades
també s'ha de ser realista
i acceptar
que hi ha més aficionats
de Barça
que no pas
d'altres equips
i altres esports
Demasiado Madrid
Sí
En todos los programas
en todas las tertulias
Demasiado Madrid
Se hace repetitivo
te quedas sin argumentos
lo que pasa
que también
en una radio
como la nuestra
pues nunca sabes
también
a qué nivel
se engancha
el oyente
cuándo vuelve
cuándo retorna
pero yo creo
que es en exceso
Yo es que para eso
soy muy crítico
yo cortaba por lo sano
yo no soy dueño
de Radio Marca
ni soy Pedro J
ni trabajo en Richoli
pero yo creo que
tiene que haber un momento
en el que se imponga
el criterio
el criterio profesional
y que nos quede
el adocenar
Mira, antes hablabais
en la anterior mesa
de la vuelta o no
del Butano
de García
perdón
es que yo le he llamado
toda la vida igual
y García
cuando era el número uno
cosa que José Ramón
no hace ahora
le decía al país
y le decía al país
qué era actualidad
y qué no era actualidad
desde su criterio
y él por la noche
yo no he sido
nunca seguidor suyo
porque entiendo
una forma distinta
el ejercicio periodístico
pero él por la noche
le decía al país
que la noticia era
que el presidente de Vela
tenía una mujer
cuyo perrito
se rizaba el pelo
y se tiraba una semana
hablando de eso
y el país deportivo
la tertulia no era
el motorhome
o los boxes
era lo que contaba
García por la noche
yo creo que los medios
no a ese nivel
pero sí deben de retomar
la iniciativa
para decir
yo creo que el equilibrio
entre los equipos
entre las disciplinas
entre los eventos
lo debe tomar el profesional
que para eso es profesional
En l'oferta
de las emissores de ràdio
que avui estan representadas
¿qué es más importante?
¿Las retransmissions
als partits en directe
o tot el context
de programación general?
què és més important
per Catalunya Ràdio
per RAC1
per Ona
i també per Ràdio Marca?
Jo crec que en general
el global
perquè una transmissió esportiva
és un programa esportiu
però vaja
abans el Manolo
el Bernat
i el Joan Maria
ja hem donat una miqueta
la resposta
probablement
la gènesi
del que estem fent
són els partits de futbol
és el que passa en directe
i és una transmissió
del que estem veient
i al programa esportiu
no transmetem res
del que estem veient
sinó que ho hem vist
prèviament
per poder fer el programa
l'hem hagut de veure
i després explicar-lo
i això ja costa una miqueta més
jo li donaria
la mateixa importància
perquè per mi
tot són programes esportius
tant les transmissions
com els programes convencionals
de fet sense les retransmissions
no existia tota la resta
és a dir
encara
encara
encara que no ho sembli
per sort
encara es juguen
partits de futbol
i de bàsquet
perquè a vegades
és veritat
que sembla
que el més important
no sigui
els 90 minuts
d'un partit de futbol
sinó
el que es parli
després
o abans
quan el més interessant
i el que
la gent
jo crec que li interessa més
i pel que
diuen
o per dades
d'audiència
està clar
la gent
el que li agrada més
escoltar
és una narració
d'un partit
de futbol
i la gent
no s'ha quedat
si el Pou
o si el Bernat
ahir a la nit
van dir
van dir una frase
sinó que s'han quedat
amb el
urruti t'estimo
del Puyal
s'han quedat
amb el
com a tutapel
del Pou
tot en una retransmissió
on hi ha realment
l'emoció
i el que transmet
l'esport
la resta
doncs a la gent
evidentment que li agrada
perquè a la gent
li agrada parlar
d'esport
i a qui li agrada
sentir l'esport
doncs
es compra
potser es compra
tres diaris
esportius
que els tres
diuen pràcticament
el mateix
però es llegeix
els tres
com si li estiguessin
explicant coses noves
perquè a la gent
li agrada
en els esports
doncs evidentment
tot té cabuda
però les transmissions
per mi són
el pal de paller
sense les quals
no hi hauria
tota la resta
per mi
per mi és el global
i la prova
és que per exemple
quan arriba l'estiu
i s'atura la lliga
o quan és Nadal
i no hi ha futbol
un cap de setmana
no tanquem la barraca
i deixem de fer ràdio
sinó que continuem
fent la mateixa programació
perquè continuem
parlant d'altres temes
d'altres esports
o del que sigui
actualitat
en aquest moment
El solomillo
és la transmissió
i la guarnició
és el rest de coses
i a més
això inclús se mide
publicitàriament
ja poc a poc
la especialització comercial
de les ràdios
que tenim publicitat
te llega un anunciant
i et diu
mira, jo vull fer
una cuña
o una menció
però no vull que me la metes
ni media hora
antes del partit
ni en el descanso
ni al final
té que anar
quan s'està jugant
el pride time
de la ràdio
és la transmissió
de l'evento en qüestió
En una ràdio
que es parla tant de futbol
i dels grans equips
de primera
com queden equips
com el Nàstic
en el cas de Catalunya Segona
o un altre equip de Segona
en l'emissora
en el marc
de l'oferta radiofònica
de Radio Marca
Mal nosaltres
perquè no podem fer
encara la segona divisió
per un problema de cobertura
sin embargo
jo espero que
a partir d'ener
que podamos fer-lo així
intentarem
donar un poc de vidilla
tampoc no s'ha de fer
una mà
la liga BBVA
per les raons
dels horaris
i per un montón de coses
però jo crec que
ens falta
en general
ens falta que nosaltres
le tomem el cuerpo a això
perquè aquesta temporada
a lo mejor
és un poc distinta
però ha habido
temporades en Segona Divisió
que ens hem trobat
amb ciutades
com a Sevilla
com a Zaragoza
com a Màlaga
que s'encuentran
a un nivell poblacional
molt important
i tu en teoría
i tu en teoría
de un modo objetivo
tens un núcleo
de població
de població
i un target
molt ampli
però en general
no només
els grans equips
sinó
les grans lligues
que es suelen comer
a los pequeños
abans parlava també
Ricard
de los carruseles
de las mañanas
que en Catalunya
se siguen haciendo
en Madrid
hi havia tres
i ara solamente
hi ha uno
desgraciadamente
del fútbol
d'elit
també se come
a los chiquititos
Nosaltres sí que
continuem donant
cobertura
a l'anàstic
tot i que estigui
a la Segona Divisió
sí que cada dia
hi ha la voluntat
d'informar
i ho fa la persona
de Tarragona
al carrus cortés
ho fa al matí
ho fa a la tarda
no obrim
moltes vegades
l'anàstic
evidentment
per raons òbvies
però
per exemple
també hi ha
altres modalitats
com la creació
de desconexions
a tota Catalunya
que significa
que hi ha
un determinat
tram
del teu programa
que informes
de Tarragona
de l'actualitat
de Tarragona
i pots parlar
del nàstic
d'una manera
més àmplia
d'una manera
que estàs informant
per tota Catalunya
perquè ho fem
i estàs a més
especialitzant
a l'audiència
del nàstic
perquè es quedi
escoltant
una FM
a una determinada hora
doncs aquella mitja hora
entre dos quarts
de tres
per exemple
i les tres
que es parla
mitja hora
del nàstic
Reco
serem sincers
la informació
del nàstic
és molt puntual
aquesta temporada
i de fet
sempre que hi ha hagut
aquests a segonar
el cas de Lleida
i del nàstic
ara no fa massa
temporades
doncs
hi ha la informació
puntual
evidentment
quan hi ha un fet
noticiable
o que creiem remarcable
es diu
per antena
de tant en tant
podem arribar
a sonar
algun protagonista
dels dos equips
o quan hi ha
algun fet
destacable
però
no hi ha
les retransmissions
dels partits
com si hi havia
l'any passat
sempre que
hi havia les transmissions
quan coincidien
es feien
les dues transmissions
que coincidien
però no hi ha
transmissions
perquè
s'ha seguit
sempre aquest criteri
i perquè
de moment
és el que
se segueix
les transmissions
es fan
dels equips
que juguen
a primera divisió
i els equips
que no juguen
a primera
i juguen
a partir
de la primera
cap avall
doncs
es fa informació
puntual
el dia
que realment
hi ha alguna cosa
noticiable
i jo
per referències
abans que s'han dit
la pregunta
no no
la ràdio pública
ja ho ha explicat
una miqueta
el Bernat
la ràdio pública
ha de tenir
un paper diferent
que la ràdio privada
jo crec que sí
com a mínim
nosaltres
com explicava abans
estem obligats
i les ràdios privades
poden triar
i a mi
em va fer especial il·lusió
l'any del Nàstica Primera
perquè clar
nosaltres estem acostumats
des de Barcelona
a veure només
Barça i Espanyol
a la primera divisió
mai hem tingut
jo no havia tingut
mai la possibilitat
de treballar
perquè quan el Lleida
va ser Primera
no treballava
amb un tercer equip
a Catalunya Primera
i em va fer molta il·lusió
perquè ens va
plantejar un repte
com solucionàvem
aquesta situació
quin desplegament
feien pel Nàstic
començant
per la festa
de l'ascens
que vam venir en directe
a fer-la
tota la tarda
de diumenge
i després
tots els partits
de primera divisió
i la veritat és que
va ser bo
perquè ens va obligar
a reflexionar
i això ja per mi
és un premi del cel
perquè a vegades
ens posem a la inèrcia
la maquineta
i la maquineta va tirant
i doncs
ho vam solucionar
amb una idea
que després
lamentablement
no va tenir
no va ser com ens esperàvem
perquè el Nàstic
va començar molt malament
la Lliga
la idea era
que quan el Nàstic
normalment jugava
a les 5
amb l'Espanyol
perquè
eren els horaris
de pay per view
no seleccionats
per Barça o Madrid
era poder alternar
les transmissions
del Nàstic
o de l'Espanyol
depenent de la importància
del partit
en funció de la classificació
i per tant
donar un tracte
el mateix tracte
que donàvem al Nàstic
que donàvem a l'Espanyol
al Nàstic
ho vam poder fer
jo crec que pocs partits
després hi ha l'Odal aquí
que també ell va fer
algun partit del Nàstic
la temporada passada
perquè la intenció
era aquesta
després ens vam centrar
més en l'Espanyol
perquè els primers 10 partits
del Nàstic
van ser molt fluixos
i tot i això
com deia el Xavi
vam fer els partits
del Nàstic
les transmissions
que van poder
perquè estaven soles
quan el Nàstic
va jugar a les 7
a les 9
i em sembla que va jugar
partits d'autonòmiques
un parell només
doncs van fer la transmissió
i aquest any
hem tornat al règim
que hem utilitzat sempre
per equips catalans
de segona divisió
tant sigui el Nàstic
com sigui el Lleida
com el Sabadell
en el seu cas
que és seguir-lo
a casa i a fora
i tenir presència
en connexions
al programa
del cap de setmana
a banda de les desconexions
diàries
de Catalunya Ràdio
Terragona
i de la informació esportiva
però ja ha explicat també
el Bernat
que el fet de baixar
Saona
ha significat
un descens
a mi
és una cosa
que em feia molta il·lusió
i que per mi
va significar
una petita decepció
que desaparegués
com a mínim
el repte professional
de poder tenir
tres equips catalans
a primera
aviam com ens espavilaven
Som ja en els últims minuts
de la taula
hi ha alguna pregunta
per algun dels convidats
aquí dalt
Hola, bona tarda
jo volia preguntar
es parla de massa futbol
al diàl
i el cas per exemple
de RACUC
alguns cap de setmanes
aquest any passat
havia fet retransmissions
diguéssim
o maratons
que en deien ells
de 13 hores
d'esports
en els que es barrejava motor
però majoritàriament
se començava a fer
a les 5 al futbol
i acabava a la 1 de la matinada
després del Tu diràs
però bueno
la meva pregunta
va encaminada
a la Laura Martínez
que
en el marc d'aquesta pregunta
massa futbol al diàl
acaba de néixer
diguéssim
un projecte
que és una FM
que són 24 hores d'esports
que jo crec que
potser valdria la pena
fer una mica
desment d'això
i a veure com s'afrontarà
aquesta nova cadena
en aquest mercat
en aquest marc
de ràdios
mira
de moment
no són 24 hores
perquè si no
jo crec que ja estaria morta
no estaria aquí
però
t'explico
són 6 hores de ràdio
fem un programa
al matí
de 12 a 3
fem un programa
a la tarda
que és entre 7 i 10 del vespre
són bulletins
horaris
de 10 del matí
a 10 de la tarda
a cada hora
i l'altra part
és una nova ràdio
és dedicar a la diversió
són altres programes
que són d'humor
no tenen res a veure
amb el món dels esports
llavors parlaríem
d'una ràdio
a mig camí
entre el que podria ser ràdio marca
tot esports
i doncs
una ràdio generalista
que té doncs
dues hores al dia
d'un programa
determinat
d'esports
aleshores de moment
funciona bé
de moment
els hàbits
que tenim
són els mateixos
que teníem
quan fèiem programació
a la cadena CER
el que sí
per exemple
ha augmentat
és la nostra redacció
ara mateix
és de 18 persones
quan abans
doncs
la formaven
només 7 persones
perquè evidentment
la cobertura és molt més àmplia
som com un bebè
dic jo
que comença ara
a caminar
que s'ha començat a organitzar
i estem una mica
doncs
explorant tot
no?
demà mateix es comença
a fer una tertúlia
de l'espanyol
que abans no s'havia fet
i trobo que és un aspecte
molt positiu
que durarà
doncs
una hora setmanalment
i es parlarà
i a poc a poc
doncs
ens anem fixant
en els continguts
que més bé
estan quedant
per poder doncs
aprofundir
i veure
què és el que
millor té sortida
en aquesta ràdio
estem una mica explorant
però de moment
està funcionant molt bé
i estem contents
Més preguntes?
una dramatització
sobre això
que sembla que
ha comentat
el Xavi RQ
i jo
visc una mica
la mateixa situació
i tornem una mica
al que deia l'Edu
si les lligues
ens ajudessin
perquè ja tenim
prou problemes
les guerres televisives
que ens planten
un partit
a les 5
a les 7
que 10 dies abans
no sabem
a quina hora es juga
que no podem organitzar
la programació
si algunes lligues
s'organitzessin
i situessin
els partits
a una franja horària
probablement
fins i tot
a les ràdios generalistes
podríem transmetre
molt més
del que transmetem
perquè ens quedem
amb ganes
De fet
perdona
sobre això
que deia el Ricari
més enllà
de les transmissions
i evidentment
l'autocrítica
que hem fet
i l'Edu
l'ha fet
sobre nosaltres
que hem de currar-nos-ho més
també
de cara als clubs
jo crec que també
i fora del futbol
s'han
com ho diré
s'han acomodat
en el sentit
de dir
bueno
és que
només parlen
de futbol
jo crec que
si els clubs
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
en setmanes
com aquesta
en aquests 15 dies
on no hi ha hagut futbol
si
bueno
si creixin temes
i t'enviessin una nota de premsa
és igual
d'un tio de
water polo
que fotés els 100 metres
en no sé quin temps
doncs segurament
serien històries
que et criden l'atenció
és a dir
en aquest concepte
de periodista
vago
que no va buscar la notícia
sinó que espera
que li donguin
doncs segurament
si els clubs
s'ho corressin
una mica més
i t'enviessin
notes de premsa
o històries
diferents
que anessin més enllà
de la competició
segurament
doncs també tindrien
més minuts de ràdio
o més espai
a la premsa
però també
els grups
d'altres esports
s'han acomodat
en el
no no sé
és igual
si només parlen
de futbol
i a nosaltres
ens donaran
un minutet al final
per dir el resultat
i ja està
una altra pregunta
bona tarda
a mi me gustaría
hacer una pregunta
a Ricard
en cuanto a
que es
la radio pública
Laura hablaba antes
de
la función pedagógica
del deporte
y relacionándolo
un poco
con la función
pedagógica
y la función
cultural
ayer hablábamos
de las retransmisiones
en catalán
que la radio pública
catalana
tiene una función
cultural
también
no sé si
es la misma
relación
en cuanto
al hockey
patines
y este tipo
de deportes
que pueden
tener una función
cultural
por ejemplo
en el País Vasco
el remo
es un deporte
muy cultural
y este año
la radio pública
vasca
ha empezado
a hacer
un programa
solo
de remo
que seguro
que no tiene audiencias
ni para
seguro que no tiene
pero ya lo hacen
otras radios
las regatas
por ejemplo
en Euskadi
Onda Cero
las lleva transmitiendo
mucho tiempo
y no sé si va a ser
también
si retransmisiones
pero hacen un programa
a la noche
de tertulia
y lo que sería
análisis
y tal
del remo
que no solo
la transmisión
sino un programa
de tertulia
no debería
tener
no sé
si es
al mismo nivel
por ejemplo
el hockey
patines
pero una función
cultural
de ese tipo
de deportes

yo hablaba
del hockey patines
porque es un esport
muy arrelat
yo por ejemplo
yo vinc de l'enbol
yo he jugado
muchos años
en bol
pero no es un esport
en cambio el hockey patines
creo que es un esport
arrabadísimo
al país
i no
i crec que en aquest sentit
no el cuidem gaire
jo
crec que fa dos anys
o tres
no sé
la memoria em falla
va haver-hi un
Reus
Barça
a Reus es va jugant
a final ford
hockey patines
i vam fer la transmissió
de la semifinal
Reus Barça
i vam fer la transmissió
de la final
no s'havia fet mai
però
jo vaig pensar
que
doncs que
havíem de fer un esforç
i ens va costar
perquè
insisteixo
els periodistes
no estan acostumats
a fer transmissions
d'hoquei
era un problema
no?
al principi
i amb quin format
ho fem
i com ho fem
i ho fem
amb un comentarista tècnic
i per mi
Euskadi en aquest sentit
és un exemple
de cuidar
les coses que són seves
jo crec que
per nosaltres
ha de ser una referència
alguna altra pregunta?
serà ja l'última
o si n'hi hagués una altra
dues més
Bona tarda
la meva pregunta
també anava dirigida
per al Ricard Torquemada
abans ha comentat
que Catalunya Ràdio
cada vegada
tenia més problemes
per a vestir
o per a
agafar
llevar alguns programes
per a donar cabuda
amb més programes
d'esports
no sé si
us heu plantejat
d'introduir
un nou dial
exclusivament
de Catalunya Ràdio
d'esports
Catalunya Esports
no?
per dir-ho d'alguna manera
seria
que no lo haguen
que no lo haguen
no no no
verdad Laura?
no no no
a mi em faries feliç
que la Generalitat
se gaste dinero
en otras cosas
eso no
a mi em faries feliç
eh
no
no
dile que no
dile que no
és un
és una idea
que
sobretot la gent que fa esports
ens balla pel cap
i ens faria feliç
el que passa és que
és molt
no s'ha plantejat mai
Ricard?
jo crec que seriosament
crec
pel que jo conec
seriosament
seriosament
no
però sí que és una
sí que és una
sí que és
més que una idea
és una
una aspiració
en el meu cas
que després
segurament jo
pinto poca cosa
però
m'agradaria molt
i crec
que
una miqueta
el que deia abans
jo els envejo
perquè jo crec que
una miqueta
l'alternativa
i el camí
hauria de ser aquest
sobretot per poder
arribar a altres esports
com deies
perquè a la Ràdio Generalista
cada cop
li costa més
trencar les seves estructures
per donar pas
a un partit de bàsquet
el futbol
insisteixo
va sol
és un producte fàcil
però nosaltres
no ens haurem de parar aquí
i l'esport
és esport
i no és només futbol
pregunta?
ja que estem parlant
durant
tota la conferència
sobre
donar més importància
a aquests esports minoritaris
m'agradaria fer-vos
un petit repte
a qualsevol dels quatre
per exemple
quants gols ha marcat
el Barça
en aquest inici de lliga?
de futbol
de futbol
de futbol
sí
és un examen
quant s'ha marcat
el Ronaldinho?
perquè és un examen
no un petit test
home
aquest és el graciós
de la classe
veritat
no home
ja que estem
Bernat
tampoc ho saps?
quants gols ha marcat
el Barça
en aquest inici de lliga?
bueno
imaginem que
no ho sé
n'ha marcat 8
vale?
me l'encerteu
n'ha marcat 8
Laura t'hi va pedir
el currículum
però ja creo que no
eh?
quants gols ha marcat
el Sant Andreu
a tercera divisió?
22
no no no
no ho sé
no ho sé
clar estem parlant
que s'han d'implantar
cada vegada més
però el Sant Andreu
és de futbol eh?
m'hauries de preguntar
per una altra cosa
jo estic parlant
d'altres esports
aquesta nit
que juga
la sesena jornada
de lliga
de l'hoquei patins
sí
com a qui juga
el Barça?
amb el Noia
partit estrellat
sempre jugaves
amb el Noia
no no no
no no
però Ricard
jo crec que
ell els hauria
de respondre
contra qui juga
aquesta nit
el Reus
per exemple
el que veig de dir
és que no no
però
escolta
a banda del repte
crec que tens raó
jo estic demanant
que ens hi hem d'esforçar
més en aquest sentit
no estic d'acord
en que conèixer
l'esport sigui saber
contra qui juga un equip
ni quants gols
ha fet el Barça
hauríem de parlar
perdona
hauríem de parlar
de visions més generals
no?
de si un equip
s'ha reforçat
si no s'ha reforçat
com està jugant
amb quin dibuix
amb quins plantejaments
no?
però sí que
el camí
jo ja l'he denunciat
nosaltres ens hi hem d'esforçar
molt més en aquest sentit
perquè si no ens hi esforcem
i no consumim coneixements
no podem rejar-los
o sigui
el que has dit
crec que
ja és una mica
de l'esperit
del que volíem
és que des d'aquest punt de vista
igualment crec que
continua sent complicat
més que arreu
perquè veure
és molt més fàcil
mirar-te
al Barça
com estàs jugant
si és Xavi
Diego
o Iniesta
o Tore
o qui vulguis
que no pas anar
en qualsevol altra categoria
de molt més persones
però és que nosaltres
no hauríem d'anar
el més fàcil
ens hauríem d'esforçar
per anar el més difícil
perquè si no
no podrem donar informació
sobre l'Euken Lliga
o sobre el Mundial de Rugby
o sobre el Sant Andreu
si vols
o sigui
que sigui més fàcil
hauria de ser fàcil
pel consumidor
que vosaltres
no us paguen per això
però per nosaltres
que ens paguen
que sigui fàcil o difícil
no és un argument
ens hem d'esforçar
i hem d'intentar arribar
al màxim
evidentment
no som aquí
persones omnipresents
i podem saber-ho tot
però que hauríem d'intentar
evidentment
alimentar-nos
perquè és que si no
no podem generar res
abans deia la Laura
el tema de les samarretes
i que venia samarretes
i que ella venia samarretes
i doncs
nosaltres també
ens ho hem de plantejar així
quantes més samarretes
puguem vendre
molt millor
perquè només hi ha una
que es ven
que és la del Barça
i la del futbol
i ja anem tirant amb això
home doncs
per mi això
que em pot servir
per guanyar-me la vida
jo que soc un romàntic
a mi no em val
perquè a mi m'agradaria
poder oferir
un ventall de productes
molt més ampli
a veure
desentenguem-nos
el que importa és el Barça
com a molt espanyol
ja però per això et deia
equilibri entre el que importa
per mi
és la meva opinió
i la capacitat educativa
i formativa
perquè a la gent
li importin més coses
perquè si només anem
al que importa
estem treballant
en una única direcció
i la gent no progressa
no s'enriqueix
esportivament
per tant
jo crec que nosaltres
tenim una funció
que és
una cosa és el que importa
evidentment
però després hi ha una altra cosa
que és
per què no us importen més coses
perquè nosaltres
potser no us fem
que us importin més coses
i aquí
en la meva opinió
nosaltres tenim
un paper fonamental
saps què és important
que l'estudiant
que comença
que vol trobar un lloc
a la ràdio
doncs que quan està començant
li digui al seu jefe
escolta
te puc fer un reportatge
del Sant Andreu
increïble
i ho proposi
tingui una idea
original
i iniciativa
que és el que falta
moltes vegades
amb la gent que comenceu
saps
i ho faci
doncs el tema
interessant
davant d'una cosa
el Sant Andreu
que potser
doncs mirat com ho deies tu abans
doncs no és gens interessant
No, per això ho deia
ho dic perquè
a veure, modestia part
però toco la tercera divisió
i per això dic
que és molt més complicat
parlar de la tercera
que no pas de la primera divisió
i és que bé
perquè de la primera
tothom ja entén
i de la tercera no
gràcies
de totes maneres
te vamos a seguir
cuando tengas tu propio
llibre de radio
te vamos a seguir
a ver qué haces
te vamos a fiscalizar
yo me voy a encargar
de seguirte
y decirte
que estás hablando solamente de esto
te haré un examen
acabem
perquè ja anem
amb el temps just
ara en 5 minuts
res de seguida
comença
l'última taula
que a més parlarem
de transmissions
de futbol en directe
passions a les zones
li hem titulat
a la tercera taula rodona
per parlar del fenomen
de les retransmissions
del futbol
i dels sentiments
del futbol
a través de la ràdio
gràcies al Ricard Torcamada
al Javi Puig
a la Laura Martínez
i a l'Edu Garcia
per compartir aquesta taula
amb nosaltres
gràcies
a la vera
a man walks down
the street
he says
why am I soft
in the middle
now
why am I soft
in the middle
the rest of my life
is so hard
I need a photo opportunity
I want a shot
of redemption
don't want to end up
a cartoon
in a cartoon graveyard
bone digger
bone digger
dogs in the moonlight
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Bona tarda!
Bona tarda!
Bona tarda!
Bona tarda!
Bona tarda!
Bona tarda!
Bona tarda!
Bona tarda!
Comencem aquesta tercera conferència!
Aquesta tercera sessió!
Dins de les jornades de comunicació!
Avui dedicat aquest dimarts íntegrament a la ràdio!
Suposo que de mica en mica s'anirà acompanyant la resta de gent que s'aprofita en aquesta petita pausa!
El títol d'aquesta sessió és Passions a les zones!
Hem parlat en un primer moment de la ràdio esportiva de nit!
Hem parlat ara de la presència de futbol en general a les emissores de Catalunya i també de l'estat espanyol!
I ara ens volíem centrar en uns programes, en uns formats molt determinats com són les retransmissions esportives!
Per parlar d'aquestes retransmissions comptem de moment en tres convidats!
Esperem que d'aquí uns moments s'incorpori al quart!
Si us sembla, els presentem!
En primer lloc tenim l'Audal Serra!
Audal Serra té 42 anys!
És llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma!
Va començar la seva trajectòria professional l'any 1984 a Cadena 13, Cadena Catalana Barcelona i Onda 0!
L'any 1987 entra al Departament d'Esports de Catalunya Ràdio, on de fet encara hi treballa!
Des de fa uns anys retransmet als partits de l'Espanyol Tasca que desenvolupa actualment!
Durant una etapa important, a més, ha estat la veu de les retransmissions de bàsquet a Catalunya Ràdio
tant dels partits de la Lliga SB com de la Lliga Europea de l'Eurolliga!
També ha estat enviat especial a molts altres desaveniments esportius com els Jocs Olímpics de Barcelona,
el Mundial de Futbol del 94 o curses ciclistes com el Tour, el Giró o la Vuelta!
La cadira que està buida d'aquí uns instants l'ocuparà en Lluís Flaquer,
ha tingut un petit problema domèstic a l'autopista, se li ha punxat una roda,
però vaja, ens han dit fer una soneta que estava de camí,
per acabar de situar-lo en Lluís Flaquer, té 29 anys,
i actualment és el narrador dels partits del Barça a ONFM i segurament també el podeu veure
perquè presenta el programa de televisió La Graderia a l'Ocàlia Catalunya.
També ens acompanya aquí l'Eduard Cabré, l'Eduard Cabré està a punt de fer 40 anys,
és llicenciat també en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona
i també té estudis de direcció de cinema.
Des de l'any 2001 actualment és l'encarregat de les retransmissions i de la informació de l'espanyol a Com Ràdio
i anteriorment havia escrit cròniques de partits de futbol en diferents mitjans com l'Esport,
el Periòdico de Catalunya o Marca.
Durant vuit anys va treballar també a Ràdio Castelldefels on es va fer càrrec de diferents tasques.
I a l'extrem de la taula hi tenim en Quimpons,
Quimpons té 30 anys i fa vuit que segueix al Nàcic en diferents mitjans,
ha estat el redactor del diari digital El Balcó,
durant tres temporades va ser un dels responsables,
un dels creadors de les retransmissions del partit del Nàcic a Ràdio i Sant Pere i Sant Pau.
Durant un any i mig va seguir el dia a dia del Nàcic com a redactor d'Esports per TV3
i des de la temporada 2003-2004 és l'encarregat de cobrir la informació del Nàcic a Tarragona Ràdio,
l'emissora municipal d'aquesta ciutat,
i és la veu del micròfon autònom durant les retransmissions.
Fetes ja les presentacions protocol·làries situats tots els convidats per trencar gel,
m'agradaria plantejar-vos una pregunta força general i a partir d'aquí, si us sembla,
anem desenvolupant diferents aspectes molt concrets.
Com ha de ser, quins elements creieu que ha de tenir una retransmissió d'un partit de futbol per a la ràdio?
Al dalt, per exemple.
Com penso jo? Molt bé.
Primer de tot, bona tarda a tots.
Gràcies per ser-hi, com em comentava abans el Jordi una mica fora de micro,
ens ha tocat l'after hour i, per tant, agraïm que hi sigueu,
perquè suposo que després de molts col·loquis allò consecutius,
doncs mirarem de fer-ho, com deia el títol, una mica passions a les zones,
de posar-hi una mica de passió.
Gràcies al que comences preguntant,
perquè jo penso que en una retransmissió esportiva hi intervenen molts, molts factors.
En els companys que ja han fet la conferència de Brans,
han deixat una cosa que a mi m'ha agradat,
que ha estat molt clara,
que és que sense el que passa el dia de partit,
sigui de l'esport que sigui,
tota la resta de la informació que es genera,
doncs pràcticament no tindria sentit.
Per tant, doncs, per dir-ho d'alguna manera,
jo penso que a dir nosaltres el privilegi,
em sembla que amb això ho compartiríem tots nosaltres,
de fer una cosa que és gairebé l'essència més pura
a l'hora de retransmetre, d'explicar una cosa d'informació esportiva
i en aquest cas, parlant de la ràdio, doncs encara molt més,
perquè em sembla que és probablement el sistema més dinàmic
o més directe que pot haver-hi d'arribar a la gent.
Elements importants, n'hi ha d'haver-hi molts per començar.
També s'ha tocat en la xerrada d'abans una mica.
En funció de l'esport que retransmetis,
intentar tenir un bon coneixement al màxim possible d'aquell esport.
Això no vol dir que n'hagis de ser un gran especialista,
però sí tenir un bon coneixement.
no fa falta que hi hagi jugat, no fa falta que hi entenguis més que un altre,
però sí tenir uns coneixements mínims per poder fer una sèrie d'elements de judici.
En el cas del futbol, perdona, que abans també s'havia dit a la taula que de futbol gairebé tothom en sap,
el periodista, la persona que narra els partits, ha de tenir una preparació extra?
Home, jo entenc que sí.
De tota manera, repeteixo, no és fonamental que en sàpigues molt.
És a dir, pot haver-hi molta gent que pot saber molt de futbol,
probablement molt més que molta de la gent que expliquem els partits de futbol en directe o de bàsquet,
però probablement els faltarien altres elements que després en podem parlar
perquè aquesta transmissió arribi més a la gent o connectin.
Això s'ha vist, per exemple, en el cas de futbolistes,
que després quan s'han retirat han fet de comentaristes,
alguns ho han fet molt bé i altres no han sabut tant.
I probablement futbolistes que no han sigut molt destacats en la seva carrera com a professionals,
quan han fet el salt com a comentarista en un mitjà de comunicació, com a analista,
estic parlant més que transmissió de partits, doncs ho han fet molt bé.
Per tant, jo crec que has de tenir un mínim coneixement d'aquell esport.
És molt important, un cop tens això, ritme de transmissions,
això algun pot dir, home, esclar, això és molt fàcil dir-ho, el ritme.
És evident, el ritme no s'agafa amb una transmissió, amb dues, ni probablement amb deu.
És a base de molta pràctica.
I després jo penso que hi ha un altre element important, és que n'hi ha molts més,
que és sentir molta altra gent.
És a dir, en el cas de la ràdio jo penso que,
per fer tours a transmissions esportives, és molt important haver escoltat molta altra gent.
Per exemple, ara a nosaltres ens passa que els diumenges, sobretot amb l'Eduard,
que ha coincidit molt, també li deu passar amb el Quim,
és impossible gairebé sentir l'altra gent,
perquè estan treballant gairebé tots a la mateixa hora que tu.
Tot i que també és veritat que ara els horaris,
els partits van molt més esglaonats.
no?
Però jo recordo, quan era estudiant, o molt abans de ser estudiant,
que era una mica ja animal, entre cometes, radiofònic,
que tenia el vici d'escoltar moltes emissores.
Moltes emissores.
Ni hi havia gent que feia retransmissions que m'agrada més que altres,
però jo crec que sempre hi ha...
tothom et deixa alguna cosa que després et pot servir a tu
per poder-ho aplicar a la transmissió.
Que això no vol dir que ho copis, eh?
Sinó que tu assimilis coses, això m'interessa, això no m'interessa,
això ho faria d'aquesta manera, això no ho faria d'aquesta manera, no?
Per tant, el coneixement dels esports que facis, important,
ja dins de la transmissió ritme,
i a més a més, haver escoltat molta altra gent.
Després ja vindria més originalitat o menys,
saber en moments determinats a l'hora de fer una transmissió
cap a quin to l'has de dur o cap a quin altre to l'has de dur,
però això són coses que si voleu podem parlar després més endavant.
Quedem-nos això com a lit, Eduard.
Sí, per complementar una mica el que comenta l'Eudal,
a banda del coneixement que s'ha de tenir a l'esport que es tracta
a l'hora de fer la transmissió, una bona documentació també és important,
perquè et pots trobar en circumstàncies en què la documentació
pugui desengreixar una mica una transmissió que pugui ser pesada,
et pots trobar en autèntics bunyols,
els partits que no valen per res.
Tu els has d'explicar de la mateixa manera,
has de mirar de tenir la gent enganxada,
has de mirar de generar passió,
aquesta passió que genera el futbol a través de la ràdio.
Moltes vegades el partit no acompanya.
Per tant, la documentació, l'anàlisi,
fins i tot el punt d'humor,
tot això ho has de tenir molt present i no ho pots fer tu tot.
Per tant, molt important també és disposar d'un equip
que tingui bastant clares quin és el model de transmissió que estàs fent,
l'estil que li estàs donant i que cadascú aporti les coses adequades.
Per tant, a banda de la documentació,
equip, equip amb un inalàmbric,
una persona que et pugui aportar una altra visió,
una visió més de proximitat del que tu estàs fent.
Normalment el narrador està en una cabina,
està bastant allunyat de la gespa.
Parlo de futbol en concret, que és la meva especialitat.
Entenc que en d'altres esports potser no hi ha tanta distància a l'hora de narrar,
però tenir uns altres ulls a prop de la gespa.
I també un analista, que crec que és un valor que no treballa totes les empreses,
però que és clau.
Perquè d'alguna manera fa el contrapunt a una tasca més analítica,
més crua que pugui fer el narrador.
Un analista es pot mullar més,
en aspectes es pot fer una valoració una mica més racional,
que no pas el que està parlant,
que probablement s'està deixant endur pel que està veient.
Per tant, l'equip és superimportant.
I després, l'experiència.
Direu que és molt complicat tenir experiència
per anar a fer una feina que no has fet mai.
És a dir, si m'explico,
tu no pots anar a fer una primera transmissió
si necessites experiència per fer-la.
És una mena de feina que no sé si algú de vosaltres ho ha fet,
ja us asseguro jo que molt abans de fer-ho,
de fer-ho professionalment,
jo havia practicat a casa.
Una cosa que pots fer tu perfectament a casa,
et pots plantar davant de la tele,
et pots gravar,
pots depurar la forma de seguir els partits.
És una cosa que es pot treballar a nivell domèstic,
cost zero,
és una autoformació molt efectiva
i jo crec que es pot tirar endavant.
per començar a creure que estàs fent una feina
o que ho estàs començant a fer,
a agradar-te fins i tot a tu mateix,
necessites haver fet molts partits.
Això mateix,
jo estic convençut que ho pot fer cada persona a casa seva,
pot treballar-s'ho
i a partir d'aquí tu pots anar format ja des de caseta
a buscar una primera feina,
en una feina que, insisteixo,
fa falta experiència,
credibilitat,
que s'adquireix a través del criteri,
és a dir,
tu has de tenir les idees clares del que expliques
i com ho veus,
una credibilitat,
però tot això,
jo crec que es pot fer com una mena d'autoformació,
no fa falta passar ni per la facultat,
evidentment,
que a tall de periodisme esportiu,
de transmissions en concret,
no prens absolutament res.
Per tant, jo crec que és molt més una feina de casa.
Quim?
Jo crec que el més important actualment en les retransmissions esportives,
ho ha apuntat ara l'Eduard,
és l'equip.
Abans les retransmissions eren molt personals,
segurament ens quedàvem amb el nom de la persona
que locutava aquell partit o l'altre,
actualment jo crec que els equips fan molt en una retransmissió esportiva,
el fet que hi hagi un inalàmbric,
i no és perquè sigui la meva feina,
però el fet que hi hagi un inalàmbric, dos inalàmbrics,
i tot hi ha retransmissions esportives,
dona molt de joc,
el fet que hi hagi un comentarista,
que hi hagi més gent a la cabina,
gent a l'estudi comentant el partit,
jo crec que dona molt de joc tant al Calucuta com als que estan allà,
perquè la figura que deia ara l'Eduard del Calucuta
és molt complicat quan un està sol,
trobar-te allà davant d'allò,
intentar explicar el que estàs veient
i que puguis comunicar exactament allò
amb la gent que t'està escoltant a l'altre costat.
Això ens va passar fa molt poc aquesta temporada
el partit de l'Espanyol contra el Sevilla,
que no es va veure per les televisions,
per tant,
depèn del desplegament que facis a nivell d'empresa,
en el meu cas concret jo viatjava sense inalàmbric,
per tant, era l'única persona que estava veient
de tot l'equip que hi havia als estudis de Com Ràdio,
al partit, la veritat és que ho has de dir tot.
Va fer una retransmissió com les d'abans, vaja.
Jo tenia sort perquè anava amb el meu company,
amb el David Clopés, que feia micrófon autònom,
i per tant,
vam cobrir les tres hores gairebé de transmissió entre dos,
que tampoc està malament,
però l'Eduard ho va tenir pitjor en aquest cas.
És que també amb l'entrada de les televisions,
i això és una altra qüestió, les transmissions per ràdio
han canviat molt,
perquè ara es retransmeten pràcticament tots els partits per televisió.
Llavors,
les funcions,
o el caire que està prenent una retransmissió per ràdio,
és molt diferent,
i està cada vegada més en funció també de les transmissions televisives.
Molta gent està escoltant la ràdio,
a la vegada veient el partit per televisió,
i això ens ha fet també incorporar molta més gent als equips,
com dèieu,
i que els equips,
amb això estic absolutament d'acord,
tenen una importància que probablement abans no tenien tant.
Això a nivell de primera,
a nivell de segona,
encara ens trobem que la majoria de partits no són televisats,
que se'n televisen molt pocs,
a nivell d'anàstic,
encara menys,
perquè TV3 té la poca fortuna
de donar molts pocs partits d'anàstic aquesta temporada,
i les que ja vam estar segona A,
i per tant ens trobem en que
gairebé tots els partits no tenen televisió.
L'any passat ens vam trobar a primera a Sevilla,
per exemple,
el que explicàveu,
però ens hi trobem molt sovint,
que no hi ha tele,
llavors tu ets molts cops als ulls de la gent
que està escoltant aquest partit a Tarragona,
o per internet,
o per on faci falta.
Llavors,
l'equip juga molt en això,
en aconseguir explicar totes les imatges,
tot el que veus,
i no només la figura que està sola de locutor,
que està sol a la cabina,
intentant, com deia ara l'Eduard,
explicar ell sol el que està veient al terreny de joc.
A més d'això,
jo crec que hi ha un altre factor important en la retransmissió,
que s'ha canviat també,
que és el toc aquell...
Abans en parlava en la taula,
abans crec,
que era el toc aquest que s'està parlant de més coses que de futbol.
L'Eduard deia la documentació,
però cada cop les retransmissions tendeixen més a ser un joc,
a explicar moltes més coses
que no només el partit de futbol
que estàs veient al terreny de joc,
o com a mínim això és el que s'escolta gairebé a tot arreu,
que d'acord que s'ha explicat el partit,
però que normalment vas més enllà
i si el partit acostuma a ser,
o és un toston, com es diu vulgarment,
t'has d'inventar coses,
has d'aconseguir que l'audiència hi hagi enganxat allò,
encara que t'ho estiguis avorrint soberanament
veient el partit que estàs veient.
I això jo crec que és una feina que s'ha de fer abans,
has de treballar molt abans d'això,
i has d'anar al partit molt ben preparat per si passa això,
per si el partit és un toston,
t'avorreixes d'una manera bàrbara,
però aconseguir que l'orient s'ho passi bé
a través de la ràdio que t'està escoltant.
explicàvem que la majoria dels partits es veuen per televisió,
els equips que treballen amb el narrador
veuen a través de la televisió o in situ,
en funció de si és un inalàmbric o la persona
que està aguantant transmissió des de l'estudi.
Hi ha molta gent també que està escoltant la ràdio
i que està veient la televisió, però no tothom.
Per tant, al nostre punt de vista,
nosaltres hem de partir de la base
que no està veient el partit cap persona.
És aquest el punt de partida que crec que nosaltres hem de conduir.
des d'aquí a partir d'aquí són secs,
els oients secs no estan veient el que tu els estàs explicant,
i per tant els has de donar molts elements visuals per generar.
Però la televisió ajuda molt, però en principi
tu no tens que donar per sentat que la persona que et pugui estar escoltant
pugui tenir o no un televisió davant, en principi no.
Per això és important el ritme,
perquè si una persona no està veient el partit per televisió,
que és cert que hi ha gent que no el veu,
és molt important en aquest cas,
podem posar el cas del futbol,
però també amb el bàsquet o amb altres esports,
situar molt bé el terreny de joc,
on es troba la pilota,
intentar explicar com estan els equips distribuïts.
Cada un després es farà la seva pel·lícula,
la seva ment,
però jo penso que és molt important
pel locutor i en aquest cas també pel que està fent
micròfon autònom, etcètera,
situar molt bé el joc com s'està fent.
I això és molt important amb el ritme.
Si el ritme de les transmissions és dinàmic,
jo crec que la gent es fa una idea bastant més gran
de com és aquell partit,
de si és un partit dolent o no,
si té més intensitat o té menys.
I per tant,
evidentment també va lligat una mica,
a banda d'això que deia l'Eduarda,
és un part de la documentació.
Jo hi afegiria que molta de la gent que escolta la ràdio,
de la gent més jove que escolta la ràdio ara,
té una diferència bastant més gran
amb la gent d'abans.
Jo crec que la gent d'ara,
si m'ho permeteu,
són més malalts de futbol,
a nivell tàctic, a nivell tècnic,
i són coses...
Exigeixen més.
Sí, exigeixen més
i penso que això ens fa ser a nosaltres
també més exigents.
A mi m'agrada personalment,
perquè penso que al cap i al final
estem parlant d'un esport,
sigui futbol, sigui bàsquet.
I penso que hem d'aportar més elements d'aquesta mena.
És a dir,
no n'hi ha prou només
que tu t'impliques en un equip,
en una transmissió,
o que aquell partit sigui més distret o menys.
La gent et demana també saber quins jugadors hi ha,
quina qualitat tenen aquests jugadors,
aquell equip com és, com deixa de ser...
Això no vull dir que no s'hagi fet anteriorment,
però que cada vegada s'està fent més
i s'anirà cada vegada més amb això.
També per aquí intervé la figura de l'analista
o intervé cada vegada més persones dins d'un equip de transmissió.
Si voleu,
entrem ara més endavant
amb els temes
més enllà de la narració,
mentre arriba el Lluís.
Lluís, bona tarda.
Centrem-nos pròpiament ara en la narració.
Ara,
l'Audal apuntava la importància del ritme,
de la capacitat descriptiva.
Quan vosaltres us afronteu a la narració d'un partit,
quins elements teniu en compte?
Eduard, per exemple.
Bé, en principi saps que disposes de l'eina
que és més important, que és la veu,
que és una cosa que la pateixes cada dia.
És a dir, quan fas transmissions esportives,
més o menys estàs sempre pendent de la veu.
Tota la documentació que tu tens t'ajuda a tenir
com una mena de confiança en el que tu faràs
i t'ho has de plantejar com una mena de situació de vertig.
quan tu et col·loques davant d'una pisserra en blanc
o d'un full en blanc,
encara no saps el que passarà.
Tu domines les eines d'explicació del que veuràs
però no tens ni idea del que passarà.
Per tant, jo crec que has de generar
o treballar una mica amb els elements del suspens
propis, per exemple, també del cinema.
Tu has de crear com una mena...
Tu el que fas és resoldre una incògnita.
Què passarà?
Hi ha un partit de futbol, s'ha de jugar,
hi ha dos equips, tu disposes els elements,
en clau d'alineacions, potencial,
com arriben els dos equips, portes dades estadístiques...
I a partir de les hores, durant 90 minuts,
una miqueta més sempre,
desvetlles com acaba aquest misteri.
Jo crec que li has de donar una mica aquest to,
aquest to com si estiguessis en un cinema
i estigués explicant el desenllaç d'una pel·lícula,
buscant el ritme importantíssim.
El que deia l'Audal és un ritme que jo crec que
ha de ser sempre un ritme bo, un ritme òptim,
però no un ritme sobrat.
Existeix un model,
suposo que de models concrets se'n parlarà més endavant,
però existeix un model que tot és quasi un gol.
Aleshores, hi ha un problema de criteri
que l'oient que t'està escoltant no se't creu,
no tens credibilitat.
Sí, una mica pel que diu a l'Audal,
intensitat, però no estridència o crit.
A veure, tots hem criat alguna vegada amb una transmissió,
òbviament.
Ens hem de dosificar una mica també.
Sí, però ell el que es diu,
i és un estil de transmissió radiofònica,
i per mi perfectament vàlid,
després és l'oient el que ha de triar,
si li agrada més un estil o un altre.
Hi ha gent que, per exemple,
quan, per posar un exemple molt clar,
surt una pilota ja conduïda en defensa per un equip,
està cridant.
Clar, jo com a oient,
de vegades no sé si realment està jugant en defensa aquell equip,
o és que estan ja al punt de penal de l'equip contrari
i a punt de marcar un gol.
No t'ho creus?
Per tant, s'ha de marcar,
la intensitat no pot ser la mateixa,
perquè si cries tot el partit arribarà un moment
que ja no sabràs on està la pilota,
no sabràs si la jugada atacant,
si ara per un costat o per l'altre,
si realment aquell partit fins i tot és molt bo
o no val res.
Jo penso que per això la intensitat hi ha de ser-hi,
però, vaja,
dosificant-la.
I el ritme dependrà molt pujar-lo o baixar-lo
en funció de com vagi el partit,
perquè això és com aquell pare que només fot crits als nens,
i arriba un moment que li entra per una orella
al nen i surt per l'altre.
Ara, si de tant en tant fots un crit,
ets alco, aquí passa alguna cosa, no?
Aquí hi ha donat una intensitat que fins ara no hi era.
Per tant, rima intensitat molt important,
però jo particularment no soc molt partidari de cridar
o de donar-li molta estridència a la transmissió
des del minut 1 fins al minut 90,
perquè potser per molta gent,
en això pot semblar que sinònim de tensió,
una persona crida molt i li donen molta estridència,
hòstia, què passa aquí?
Però en canvi de l'altre,
jo penso que fent-ho quan realment convé,
quan realment la jugada s'ho mereix,
en el fons jo crec que l'OIA no valora més.
Sí, arribar al clímax,
seguint amb el cimel del cinema,
els moments de clímax de la pel·lícula
serien els moments del gol,
i el tram final de partit sí que és un tram final
que passi el que passi,
jo crec que l'has de vendre,
has de saber explicar-lo,
enclaudades enllaç,
crec que es pot fer un paral·lelisme molt clar
i crec que es pot entendre perfectament en aquest sentit.
Lluís, benvingut.
Sobre models de transmissió i estils de narració,
què hi tens a dir?
Primer de tot, disculpes pel retard,
la carretera a vegades també està plena d'imprevistos,
o el cotxe en aquest cas,
i mai saps quan se't pot punxar una roda,
així que disculpes primer de tot.
Dit això, no, i enllessant amb el que deien tots dos,
jo crec que no cal confondre el que és la intensitat
amb el que és el crit,
tot i que també és cert que no podem oblidar
que en un partit de futbol l'espectador
està sempre en tensió.
Per tant, de la mateixa manera que no és bo cridar,
jo penso que tampoc és bo de vegades
caure massa en una narració massa lineal,
que al final pot fer que l'oient en aquest sentit
pugui arribar a desconnectar.
Però, tal com deia,
al final el que compta és el gol.
Quan arriba la màxima emoció,
la màxima il·lusió d'un oient de cara al seu equip
és quan el seu equip està atacant,
quan s'està acostant a l'àrea,
i en aquest sentit és quan tu,
com a narrador, has d'acompanyar la jugada.
Quanta més expectació genera una jugada,
més intensitat, més emoció, més ritme,
li has de posar tu com a narrador.
Això no vol dir que hi ha partits
que evidentment jo crec que soc partidari
de viure els intensament del minut 1 fins al 90.
evidentment no és el mateix un partit
amb tots els respectes de setzents de final de Copa del Rei
que una semifinal de la Lliga de Campions.
La semifinal de la Lliga de Campions,
no vull dir la final,
o un partit de màxim interès,
jo crec que també ens obliga als narradors
a estar molt més a sobre del partit,
a viure-la amb molta més intensitat.
Perquè jo crec que és el que demana l'oient,
que està a casa i si tu s'escolta,
que minut 30 perquè la pilota està en defensa
tu estàs com relaxat,
no sé fins a quin punt ho acceptarà.
Ell diu, escolta'm, estem jugant aquí a les garrafes,
vull que em facis viure el partit
com estic vivint jo,
estic aquí mossegant les ungles a casa
i no entenc que tu puguis estar tan tranquil.
És buscar l'equilibri aquest,
que evidentment,
com deia l'Odal,
sempre depèn del tipus d'oient que tens.
Hi ha un oient que prefereix una narració
molt més intensa, molt més ràpida,
molt més emotiva
i un altre que prefereix una retransmissions
molt més tranquil·la,
molt més sossegada,
molt més analítica,
no tan seguret narrativa.
Tot i que evidentment,
insistim,
jo crec que la base és,
sobretot,
intensitat o emoció
no vol dir crit,
en cap dels casos.
El que deia ell,
amb els equips que fem
les transmissions de futbol
o d'altres esports,
hi ha un simil
que es podria ajustar molt
amb el futbol.
De la mateixa manera
que a un futbolista professional
no li costa gens
mentalitzar-se
o concentrar-se
per una final
de la Copa d'Europa
i probablement més
la tercera jornada de Lliga,
nosaltres
també ho hem de fer-ho.
No és el mateix,
evidentment,
com deia ell,
retransmetre una final
o un partit de semifinals
que un partit de primera ronda
de Copa
contra un equip de tercera.
No és el mateix.
i per tant,
la transmissió...
El que depèn de com és el partit,
també.
No, no, exacte.
que abans,
teòricament,
abans de començar la transmissió,
perquè, evidentment,
tu no saps com serà aquell partit.
Després pot ser un partit
de vuit gols
i t'han facilitat molt les coses.
Però abans,
tu també t'has d'intentar
mentalitzar
i preparar-te al màxim
per fer un tipus de transmissió.
Abans, com comentava
l'altre dia,
el dia del Sevilla
que no va haver imatges de televisió,
dintre de tot,
vam tenir la sort
que aquell partit
va quedar dos a tres
i va haver-hi cinc gols.
I va donar una vida,
una vidilla increïble.
Si aquell partit
és d'empat a zero
i xuten dues vegades
a porteria,
llavors intervenen
altres factors
que no sempre et surten.
Has de treure
els xistes de l'ocent.
Sí,
intentar ser original,
intentar desviar
la transmissió
cap a altres llocs
perquè és que tu veus
que el que estàs explicant
moltes vegades
és infumable.
Però si et limites
només a descriure
què passa,
no en tens prou.
Exacte.
I això,
moltes vegades,
ens ha passat en molts partits,
perquè no sempre veus
Dream Teams
grans partits de futbol
o de bàsquet,
veus partits
que de vegades
són infumables
però evidentment
a la gent
li interessen
i a tu també t'interessa
fer-li arribar això
sense que hagis de cridar,
ni passar-te,
ni exigerar,
ni explicar coses
que realment
no són així,
però sí que
has de buscar llavors,
no sé,
una mica d'originalitat,
que no dic que sigui fàcil,
o buscar altres solucions
i dur la transmissió
cap a un altre costat.
Quim,
el Nassig no sempre es juga bé.
Què s'ha de fer?
No,
la meva funció és diferent
que la seva,
ells estan a dalt locutant
i com deia l'Eduard abans
jo crec que
el joc de la veu,
que és la nostra eina,
el cap i la fi,
és essencial.
Si la pilota està a l'àrea teva
no pots estar explicant
o narrant igual al partit
i la pilota passa a la mig del camó
i està als tres quarts
i l'estan tocant a la banda
i estan creant jugar d'atac.
Això jo crec que és l'ABC,
no?
No té altre secret.
Però passa, eh?
No, no, no,
i tant que ho hem sentit,
i tant que ho hem sentit tots
en alguns llocs que,
vaja,
que s'esperen ja només
que tregui el porter de porteria.
La feina d'un d'un d'alambri
és diferent
a l'hora de
de ficar la intensitat
perquè tu sobretot
el que has d'anar allà
és molt ampollat
per entendre'ns clar
del que hi ha sobre el terreny de joc,
d'acompanyar bàsicament la retransmissió,
has de ser una mica el suport,
el tercer peu
que acabi de fer rotllar-ho tot
i el que hem d'anar fent
sobretot, vaja,
intervencions força curtes,
però que portin coses,
no dir coses massa òbvies tampoc,
intentar que el que se li escapa
el que està dalt,
perquè a dalt se'ls escapa
perquè hi ha camps
que els hauríeu de veure
que estàs, vaja,
a la quarta anella d'aquell camp
i que el de dalt...
Després parlarem de les condicions.
Com és el subbut,
allò petits allà baix,
i llavors tu des de baix acostumes
a tenir una visió força més clara
del que està basant el terreny de joc,
tot i que no tens la perspectiva
de la situació tàctica de l'equip,
i vaja,
la teva intensitat en el partit
acostuma a ser força semblant
gairebé sempre,
sí que t'esveres més en uns partits
o en altres,
depenent de la importància,
però segurament
tu tens una intensitat
molt constant en el partit
i has d'estar
amb els sis sentits posats
per tot el que se li escapa al de dalt
aconseguir-ho aportant
aquella retransmissió, bàsicament.
Abans,
en l'anterior taules,
s'han citat algunes frases cèlebres,
podríem dir,
de retransmissions de partit de futbol,
el Comà Antitapel del Pou,
l'Urrut i t'estimo del Puyal,
són coses que han quedat,
de l'Urrut i t'estimo ja en fa més de 20 anys.
Aquestes coses,
els narradors,
la gent que expliqueu partits de futbol,
us surten soles,
és fruit de l'emoció,
el treball previ també inclou aquest tipus de coses,
buscar aquest altre tipus de recursos
per anar-los traient durant la retransmissió?
A veure,
pensar una mica en coses que tu pots dir durant la transmissió,
jo crec que ho hem fet tots.
Després,
una altra cosa,
si les arribes a fer servir o utilitzar-les o no,
perquè tu, per exemple,
pots pensar abans d'una final,
si guanya l'equip,
diràs això, diràs l'altre més o menys,
però és que, esclar,
després, tu no saps ben bé com anir al partit.
Jo recordo, per exemple,
la final de l'Espanyola Mestalla l'any 2000,
que va començar amb una jugada al minut 2,
que l'havíem vist amb patis de col·legi tots nosaltres,
però en una final no l'havíem vist mai.
Un porter vota la pilota i un jugador
va ficar al cap.
A mi, en aquells moments, em va sortir Murri,
dir Murri,
simplement,
abans que dir gol,
perquè és el que em va sortir,
és a dir,
vaig pensar,
aquest tio li he fotut la cartera al porter,
i això no ho he vist mai en una final.
Per tant,
tu pots tenir moltes coses preparades,
però si després un partit et comença així,
ja t'ho pot trencar tot,
o de vegades tu t'esperes que un partit
pot tenir aquest guió
i en tindrà un altre absolutament diferent.
Sí que és bo tenir coses al magatzem,
guardades,
després, si les fas servir o no,
ja dependrà molt de com va el partit i com funciona.
Jo crec que és un bon exercici visualitzar el partit.
Abans del partit,
intentar visualitzar què pot passar,
i potser tu et pots esperar bé,
doncs a veure si el Barça marca,
o marcarà Ronaldinho,
o marcarà tal,
o en un partit de bàsquet,
a veure si avui l'Acovitz està inspirat,
o Rodi Fernández fa una liup,
i pots narrar-lo així o així.
Però ara estàs allà,
jo crec que t'has de deixar imbuir per l'ambient.
Si de sobte marca Messi,
i tot el camp nou es fot de cridar Messi,
Messi,
doncs això és una cosa que tu no pots controlar a la prèvia.
Per tant,
jo soc partidari almenys de deixar-te anar,
evidentment amb responsabilitat del que dius,
però intentar transmetre el que tu estàs vivint en aquell instant,
segurament des de la teva posició,
però no serà gaire diferent del que pugui viure l'oient que està a casa.
Perquè el que faràs és viure el partit a través teu.
Per tant,
si tens moltes coses preparades,
o ja saps com narraràs un gol,
és que no perd tota la gràcia.
Jo crec que la gràcia és deixar-te sorprendre pel partit,
deixar-te sorprendre pel jugador,
i a partir d'aquí,
a través del que et vingui al cap,
amb coses que pots tenir més o menys amagatzemades o no,
doncs ser capaç també tu de sorprendre el que t'està escoltant.
Eduard.
Sí, a casa el que prepares és la documentació,
les dades,
tot el que et pugui ajudar a tirar la transmissió endavant.
Després,
la feina concreta que tenim nosaltres és aquesta,
explicar en directe, en viu,
el que estem veient,
i donar-li ritme,
passió,
credibilitat,
criteri, etcètera.
Quan tu conjumines totes aquestes coses en un moment culminant
d'un partit important,
et surt de forma natural i espontània
el millor de tu mateix,
que tu vas treballant de fa anys i anys i anys.
però no perquè preparis frases concretes,
que conec gent,
companys,
que porten frases històriques,
preparades,
escrites,
i en el moment de tirar-la,
tira.
Però,
no queda tan espontani,
no queda tan maco,
no és el mateix,
jo crec que no fa falta,
no és ni necessari,
jo crec que pot ser,
fins i tot contraproduent,
perquè perd una mica l'espontanitat aquesta,
la naturalitat,
que té l'orrut i t'estimo.
Estic segur que el mestre Pujal,
no s'havia apuntat a l'orrut i t'estimo,
estic segur,
i la naturalitat aquesta li dona aquest plus.
Eduard, qui et dirà que amb un Barça
que t'ha fet de copa,
Messi et farà el gol que et farà,
i tothom li recordarà a Maradona?
Impossible.
Ningú pensava que ningú el tornaria a fer.
El gol amb la mà,
al cap d'un temps,
i això amb molt poc temps seguit.
Esclar, tot això és imprevisible.
Per més que comparin a Messi i a Maradona,
és que a més a més es produeixen dos fets
i en partits que ni t'ho esperes.
Els moments mítics de les transmissions
no estan preparats.
I això és el maco, eh?
Jo crec que per això
el titular d'això es diu Passió a les zones, no?
Perquè et surt tot molt espontani,
jo recordo,
ara m'estan recordant quan parlant de tot això,
un partit a Castelló del Nàstic,
que quan s'estava jugant l'ascens a primera,
crec que quedaven 4 o 5 jornades,
si no m'equivoco,
per acabar aquella lliga,
aconseguir l'ascens,
que Marc Pinilla,
el primer gol,
després que estàvem patint,
com feia temps que no patíem
en aquell camp a Castelló,
i a més un camp força hostil,
i que Jordi Blanc,
narrador dels partits de Tarragona Ràdio,
li va sortir cantar l'Illa,
Pinilla, Meravilla,
i el vam seguir tots a coro,
i va quedar allò tot realment bonic.
Però són coses que et surten
que no has preparat.
A més,
nosaltres acostumem a llegir abans els partits,
sí que ho fas,
normalment amb el company que viatges,
però són molt dolents.
Tu llegeixes el partit
i mai passa el que tu has llegit
en aquell partit,
sempre l'acostumes a cagar,
perquè dius guanyarem tranquil·lament,
sempre penses que guanyaràs,
i acaba sent un partit avorrit,
quan et dic que el partit ha de ser divertit,
el partit és divertit,
quan et pensaves que seria un toston,
vaja,
que acostumem,
com a mínim nosaltres,
ser força dolents
a l'hora de llegir prèviament els partits.
Si la porra queda certa.
No, no, sempre la fallem,
tenim aquest costum.
Hi ha una gràcia d'això,
que és una mica que les transmissions mai són iguals
i no ho seran mai,
i això és una de les grans sorts que tenim
amb la feina que fem nosaltres.
És com si amb un cuiner,
per més bo o més dolent que sigui,
sempre fes el mateix arròs.
No ho farà mai igual.
Hi ha dies que et surt d'una manera o d'una altra.
Les transmissions són iguals
i penso que això és una gràcia
i també és una cosa que també ens serveix a nosaltres
per després, quan acaben les transmissions,
reflexionar, dir que hem fotut malament avui
amb tot l'equip,
per qui hem anat tan bé,
per qui no hem anat tan bé,
avui estem més satisfets,
estem menys satisfets,
i això s'ha de millorar.
I sobre, que deia abans el Quim
de la feina del micròfon autònom i de l'inalàmbric,
que sí que voldria aquí afegir-ho,
perquè per mi té molt de mèrit,
hi ha molta gent que veu el micròfon autònom
o alguna altra gent que intervé a la transmissió
com un paper més secundari.
És evident que el que fa la transmissió
és el que explica bona part del partit.
Però a mi em semblen figures tan o més importants,
perquè hi ha gent que sap fer l'elocució
i després el posem al micròfon autònom a baix
i no sap fer una entrevista
o no sap trobar el personatge
que és el del dia en el moment idoni
i amb dues preguntes pelar-lo ràpid
i preguntes concises.
A Catalunya Ràdio, aquest cas fa molts anys,
que treballa junts amb el David Clupés
i suposo que hi ha una complicitat.
Sí, abans, per exemple, amb l'Òscar Fernández
ens havia passat tan bé, no?
Jo, fins i tot, per exemple,
l'havia fet tant de vegades dinar a l'àmbric,
que, per cert, no se'm donava tan bé,
perquè, repeteixo, hi ha gent que pot servir més per una cosa
que per una altra.
O sigui, a més a més,
li afegim que ara a les transmissions hi ha analistes,
gent que llegeix correus electrònics, etcètera, etcètera.
La possessió de micròfon va molt cara
perquè el partit dura igualment 90 minuts
o 90 i escaig minuts.
Va caríssima.
Per tant, aquella intervenció puntual
del que fa el micròfon autònom,
buscant aquell petit forat que hi ha,
aquella pausa,
perquè, a més a més, els que fem les transmissions,
com es pot veure,
som xeraires compulsius
i deixem poca possessió,
quan trobes el forat és molt important.
Això s'aconsegueix també a base de fer molts partits
i a base de que hi hagi el que deies tu,
sintonia amb l'altra persona que ho fa.
Parlem d'aquests elements que s'ha anat introduint.
Abans, segurament,
la retransmissió estàndard tenia un narrador
i un o dos micròfons autònoms.
S'han anat afegint, doncs, ara,
més comentaristes, analistes,
gent des de l'estudi que comenta el partit,
missatges d'SMS,
gent que llegeix correus electrònics.
Tot això és necessari?
No és necessari?
Com s'ha d'anar introduint?
Com es fa una perdició, Lluís?
El món de la televisió ha influït molt
en el món de les narracions per ràdio, evidentment.
Abans els partits se'n feia un i prou.
I de sobte va haver-hi un moment
que es van començar primer a fer-ne dos,
després ja a fer-los tots,
i evidentment el suport que tu pots tenir
de les imatges de la televisió
és fonamental, també.
Moltes vegades, com deia abans,
hi ha coses que se t'escapen al camp.
Només faltaria, no pots controlar-ho tot.
En aquest sentit, tenir el suport d'una persona
que té les imatges de la televisió,
el suport d'una persona que és capaç
d'analitzar-te la tàctica del partit,
com Déu mana,
el suport de la galàmbrica,
també com Déu de l'enceme fonamental,
tot això convertir la narració radiofònica
en una narració coral.
El que passa, jo també crec que
no s'ha de perdre de vista
que estàs treballant a la ràdio.
És cert que la televisió és important
i que hi haurà gent que ho està mirant per la tele,
jo crec que sobretot et deus a l'oient
que potser està al cotxe i vol escoltar el que passa,
perquè a vegades hi ha tanta gent
en una retransmissió
que al final es perd de vista.
Durant el partit el que és important,
que és què està passant a la gespa
i potser el tio que està al cotxe escoltant-te
al final s'emprenya.
I diu, però què està passant?
Jo crec que en aquest sentit
la narració radiofònica
ha evolucionat cap a un aspecte molt més coral,
però no cal oblidar mai el que és el prioritari,
que és el que passa durant el partit.
Sí, jo veig que el model de transmissió
està variant, jo crec que per bé,
en una transmissió en què ja no és el narrador
el que condueix, el que agafa el gruix del producte,
l'obra el tanca, dona el pas als col·laboradors,
perquè el narrador entenc que té prou de feina
en mirar de donar-li la intensitat i el rigor
al que està veient en tot moment.
Per tant, s'està tendint més al model carrusel
gràcies a les televisions, a la possibilitat
que hi ha molts esports, no només futbol,
a l'hora que hi ha un partit de futbol a marxa
que tu estàs explicant, hi ha un munt de coses
a tall esportiu que s'estan produint.
Per tant, cada cop s'està creant més aquesta figura
de Paco González, que és el conductor del carrusel de la SER,
que és una persona que amb el cap fred
pot anar distribuint les diferents peces que té.
D'alguna manera es converteix en un assistent de gol.
Ell dona les assistències i el narrador fa el gol,
la persona que tens en un altre estadi et fa el seu gol.
D'alguna forma és molt més un treball en equip
que jo crec que està fent que les transmissions
siguin molt més riques, sobretot a nivell d'informació esportiva
i d'alguna manera el que sí que està comportant
és que el narrador, la vella figura del narrador,
estigui quedant amb menys quota de poder.
Però jo crec que si el que és important
és el que hi ha a l'altra banda de la ràdio,
l'oient, li aportes una qualitat d'informació,
una capacitat d'informació molt més elevada
amb aquest model, que per ser és un model que també
estem adoptant a Com Ràdio aquesta temporada
amb en Joan Ballori de conductor.
El que t'obliga tot això a més a més
és aportar un guió i una pauta espectacular
perquè SMS, mails, el que entra, el que no entra...
Tot això t'afegeix coses a la retransmissió
però també t'afegeix feina
perquè arribes allí amb un paper
que no saps quan has d'entrar,
portes tot el mercat, la retransmissió és molt espontània
però té una elaboració prèvia també de tot això,
d'intentar veure quan donaràs pas al que tens a l'estudi,
quan t'entrarà aquella falca que has de ficar,
quins minuts exactes, més o menys, aproximadament,
perquè depèn de com vagi el partit,
tiraràs les cunyes que t'han d'entrar,
quan podran entrar els SMS,
quan podràs llegir el mail que t'ha arribat,
etcètera, etcètera, etcètera.
Tot això enriqueix la retransmissió
però també porta aquest afegit,
que ja està bé,
que cada cop que es va investigant més coses
o es va trobar més coses per afegir
i enriquir una retransmissió
però que també porta el fet aquest de tenir molt clar
l'estil que vols, el minutatge que vols
i tot el que portes marcat
perquè com dèiem a Sleudal
això dura igual 90 minuts, eh?
Pots anar facint coses,
que al partit són igual 90 minuts
i d'aquí no pots morar el temps.
Vull dir, a menys que hagis d'anar-hi com Pino Zamorano
o que vulgui allargar tot el que vulgui més,
la resta acostuma a durar 90 minuts.
També és una forma de fer participar l'Oient
sobretot el tema dels correus electrònics i SMS
jo crec que està fet per això
perquè s'impliqui també una mica la transmissió
i per això de vegades, doncs,
durant la transmissió et surt.
Aquest gol que acabem d'explicar
recorda molt un de fa cinc anys
i la gent envia un correu i et diu
si és un gol que es va marcar
a partir de tal o tal jornada.
S'impliquen, formen part també de la transmissió
i jo penso una mica que per això també
s'han creat totes aquestes noves figures
dins d'una transmissió esportiva.
També és veritat, com deieu abans vosaltres,
que tampoc se'n pot abusar molt
perquè arriba un moment
que també la gent del que vol estar
més pendent és del partit o dels partits
i també estic totalment d'acord
en que les transmissions esportives
siguin de futbol, de bàsquet i d'altres
acabaven més cap al camí de moltes coses,
encara que els horaris de futbol
siguin molt esglaonats
i el Madrid normalment no coincideix
malament amb el Barça o etc.
Es va cap aquí
més que la típica transmissió
que s'ha fet durant molt de temps
que ha sigut i és molt vàlida
però jo penso que per tot el poder
que està tenint la televisió últimament
i moltes altres coses
el camí serà cada vegada més aquest.
I és que a part l'oient ho demanes,
l'oient potser és seguidor del Barça
o de l'Espanyol
i vol saber què fa el seu equip
però alhora li interessa el bàsquet
i vol saber què fa el Rico
que està jugant a la pista del Pemesa
i vol saber si l'hoquei ha guanyat
o si hi ha hagut amb bol
és a dir, que et demana
que estiguis atent a tot el que passa.
Jo és que fins i tot
estàs en molts camps
que tu no tens ni televisor
en molts
i tu no veus les jugades repetides.
Ja començant per aquí
necessites persones que
perquè probablement hi haurà oients
que no veuran el partit de la televisió
però n'hi ha que sí
i tu et mulles.
Abans et mullaves
antigament no passava res.
Però ara et mulles
i l'has cagat.
Això a segona no ens passa, no hi ha problema.
Et mulles, la cagues
i després com que es veu poc això
i no se n'entenen tampoc.
Quin ha de ser el grau de parcialitat
del narrador, de la gent
que intervé en una retransmissió
d'un partit de futbol
durant la retransmissió?
En els vostres casos
majoritàriament seguiu un equip
en concret.
Però per exemple
Catalunya Ràdio
a vegades que s'enfronta
a ballar-se i espanyol.
No ho sé com.
Ha d'haver-hi forofisme
per part del narrador?
Heu d'adoptar un paper
més imparcial?
Com us ho plantegeu?
La meva opinió és que nosaltres
al ser una misura
de la Generalitat
d'àmbit de Catalunya
hem de prendre partit
evidentment pels equips catalans.
Això està claríssim.
Per exemple, jo
quan faig les rotes minuts de l'Espanyol
doncs hem d'aprendre partit.
Això no vol dir
que tu
amaguis qualsevol jugada
que no et sembli dubtosa
o t'agafis d'aquest caire o de l'altre
o intentis abaixar
o li posis a igual vi, etcètera.
No.
Si és penal és penal
només faltaria
perquè et desacredit
estudiar com a professional.
Però sí que evidentment
t'impliques i prefereixes
que guanyi un equip que l'altre.
Quan juguen dos equips catalans
jo crec que aquí
s'ha de repartir igual.
Mira, per exemple,
fa poc vaig fer la final
de la Copa de Catalunya
entre el Nàstic i el Barça
i jo vaig intentar
cantar els vols igual d'un equip
que de l'altre.
Després, probablement
la gent sempre farà valoracions
perquè això també és un altre tema
que existeix.
La gent de vegades està més pendent
de si el locutor és d'aquest equip
o de l'altre
que no de si realment
la transmissió
es fa d'aquesta manera
o de l'altre t'agrada més.
Jo crec que això ha de ser
molt secundari.
A mi em va passar
una anècdota
relativament bona
o almenys a mi m'ha quedat molt gravada
fa molt de temps
quan havia fet bàsquet
després d'un Barça-Penya
en el lloc on jo vinc
em trobo una persona
i em diu
com se'n nota que ets del Barça.
I al cap de 10 minuts
em trobo una altra persona
i ets un penyero acabat
em va dir.
I jo vaig dir, probablement
devia fer una transmissió collonuda
perquè si per un em vaig quedar molt penyero
i per un altre molt culé
és la millor solució.
M'hagués emprenyat més
si els tres m'haguessin dit
que eren d'un equip o de l'altre, no?
Sí, una mica en la línia del que deia, no?
Perquè tu et deus a un mitjà
evidentment al mitjà
segurament si serveixes el Barça
et demanarà que
evidentment miris pel Barça
però això no implica que hagués de perdre el rigor
i l'objectivitat del que
del que estàs dient.
Crec que és el bàsic en una retransmissió
més que res perquè si la gent et veu el número al final
no et creurà.
Ara, ja es produeix un fet curiós
per exemple en narracions com les del Carrussell
ara que en parlàvem
hi ha molts culers
que els agrada escoltar els comentaris de Poli Rincón
encara que sap que és forofo del Real Madrid
però això li posa
i li posa que li diguin que al Madrid tot ho fa bé
i que al Barça tot ho fa malament.
Llavors es produeix aquest fenomen curiós
que a vegades, tot i no tenir un rigor
o una objectivitat
tot i que els comentaris de Poli Rincón
cal enquadrar-los dins de la conya
que hi ha dins del Carrussell
aquesta conya sana
que han estat capaços de crear, no?
Però, tot i perdre aquest rigor
i aquesta objectivitat
la gent també participa d'això
i també l'engresca això
ara és un terreny
que jo crec que s'ha anat molt a un compte
Masoquisme radiofònic
també passa moltes tertúlies de política
i amb altres coses
No, no, no, sí, sí, que és cert
El que passa és que s'ha anat molt a un compte
perquè a vegades si no et pots passar ja
massa de la ratlla i tornar és molt difícil
Sí, jo crec que l'ètica periodística has de tenir
i tu estàs explicant un esdeveniment
i no pots dir una cosa que no ha passat
i si hi ha una cosa que ha passat
i tu l'has vist, l'has d'explicar
A partir d'aquí el futbol és passió, com diem
i per tant tu has d'anar i molt amb el teu equip
És més fàcil, en el teu cas, narrar de l'Espanyol
si ets de l'Espanyol
o si no ho ets costa més?
No t'ho sabria dir
hauria de ser de l'Espanyol i no ser-ho alhora
T'has de deixar dit per donar el partit
No, sí, el que està clar és que tu
quan estàs explicant un partit
o sigui, si tu estàs narrant un partit de l'Espanyol
en el cas nostre de Com Ràdio
quan tenim els derbis
fem una doble transmissió
una per una mitjana i l'altra per la freqüència modulada
i clar, l'equip que fem les transmissions d'Espanyol
venem el derbi en clau perica
per tant, vam cantar els gols de Tamudo
en la penúltima jornada de la Lliga de la passada temporada
i vam lamentar els gols del Barça
és una forma de tenir molt clar
que tu estàs venent un producte amb una gent concreta
en aquest cas amb la gent de l'Espanyol
i jo crec que tu has de ser per antena molt perico
i si fas les de Barça per antena molt del Barça
ara bé, el límit de l'ètica periodística
i que tu el que estàs veient ho has d'explicar
tal com ho veus, no pots halar-te
com deia un penal, que tu veus que és penal
no pots dir que no ho és
però la resta jo crec que carta blanca
en sèrio
Després és fàcil deixar-se amb 8e
pel sentiment que em volta un partit
jo faig Barça
però l'hem passat per circumstàncies laborals
em va tocar narrar les 6 finals
i la final de la Copa de la UEFA a l'Espanyol
doncs evidentment tu et converteixes en el més pericol de tots els pericols
tu vius allà i et desvius perquè l'Espanyol guanyi aquell final
i quan perds ets el més afectat
perquè t'estàs devent a un oient
que segurament vol que tu li expliquis això
i que et sentis com ell
i per tant tu el que no pots fer és dir
jo com que, per posar un exemple
si el Barça o l'Espanyol no em toca tant
perquè jo sóc d'un altre equip
em mantinc més al marge
i faig una narració més freda
tu aquí has de ser conscient de qui t'escoltarà
i què et demanarà la gent que t'escolta
Quim?
No, nosaltres no tenim aquest problema en aquest cas
perquè no som de base nacional
en principi només fem nàstic
i lògicament som furòfos
som del nàstic fins a la mèdula
no ens en amaguem
i donem el partit des de la visió del nàstic
lògicament seguint tot el rigor i criteris
de no faltar la veritat mai
perquè això tampoc s'ha de fer
no s'ha de caure en aquestes coses
l'altre dia per exemple
el partit estrany a Xerés que es va jugar
el primer penal ens va semblar directament
que no ho era i ho vam dir
i era en contra del nàstic
però el segon penal que se li xiula a favor del nàstic
també creiem que no ho era
i també ho vam dir sense cap problema
tot i que ja et dic
som furòfos fins a la mèdula
cridem, ens esperem com guanya el nàstic
i no sopem fins i tot quan el nàstic perd
però tot i així s'intenta mantenir aquest rigor
és que l'has de mantenir
el que no pot ser és enganyar l'oient
que t'està escoltant i explicar una cosa
que no ha passat al terreny de joc
Quines són les condicions
amb què heu de treballar?
fins i tot entrar una mica
suposo en el terreny més anecdòtic
els narradors des de la cabina
teniu facilitats per poder narrar bé el partit?
disposeu de monitor?
en el cas de la gent que està
amb el micròfon autònom al costat de les banquetes
no ho sé, això suposo que no s'han parlat tant
a veure els del micròfon tothom ho passen bastant més malament
entre altres coses perquè
ens braguem amb tothom a dalt
hem de barallar amb tothom
han de guanyar la posició com si fos el basque
després
normalment estan a peu de camp
si plou, fins i tot si ha nevat algun dia
ho han d'aguantar
nosaltres per sort normalment estem en cabines
també és cert que en la posició de comentarista
cada vegada anant millorant més
és a dir, les cabines de transmissions
ja sabeu que no són les mateixes ara per sort
que fa 10 o 15 anys enrere
i que tot i això
això que anomenen la lliga de les estrelles
encara tindria
moltes coses per millorar en aquest sentit
perquè encara segueixes anant a alguns camps de futbol
on els llocs per treballar no són gaire bons
per exemple
en molts llocs no tens ni un monitor de televisió
que és una cosa que hauria de ser
bàsica
per poder veure tu mateix les repeticions de les jugades
i perquè també et donarien
un apunt més de cara a la transmissió
encara que tingui gent a l'estudi
que faci aquest suport
Per a Europa més o menys?
Valtros que heu voltat per a Europa
Jo crec que les millors cabines
estan a la Lliga Espanyola
Sí, és que saps què passa?
que també les ràdios
i el nivell de transmissions esportives
la importància que tenen aquí
no la tenen pràcticament a Europa
pràcticament en lloc més
és a dir, ni a Itàlia
les ràdios fan les transmissions esportives
que fem nosaltres
ni a França
ni a Alemanya
ni a molts altres llocs
potser el més comparable
en un estil completament diferent
seria Sud-amèrica
Argentina
Brasil
aquest sí, fins i tot
jo hi havia de transmetre
entrenaments en directe
de la selecció brasilera
i cantar els gols
com si fossin gols de partits
és veritat això
no és cap conya
però allò és una altra història
crec que és una exigeració
al màxim
que a ells
suposo que és el que els hi funciona
perquè és el que a la gent
els hi agrada
però
estic d'acord amb el que diu ell
les termines
probablement
deu ser del milloret
nosaltres tampoc
amb l'Espanyol
hem anat a molts camps d'Europa
hem fet dos temporades de UEFA
però
però sí
Déu-n'hi-do
és que no
les termines esportives
en altres llocs
no tenen la importància
que li donem aquí
Europa es porta més al pupitre
sí
el pupitre
que està molt bé
a mi m'agrada més
si no fa molt fred
estàs a prop de la gent
sí
a més tens d'alguna manera
l'ambient incorporat
que t'ajuda també
a tirar endavant la transmissió
clar
hi érem
el pupitre
ens demanaven calés per la cabina
un cop ja ha fet tots els tràmits
l'any que vam anar a camp del locomotif
locomotif
sí
teníem teòricament assignada una cabina
però si volies la cabina
havies de pagar
havies de pagar molts calés
aleshores clar
si no et deixaven el pupitre
per la línia ja havies parat
per la cabina
per la línia ja havies parat
a Dinamarca també
hi ha retransmissions de primera
i en primera
hi ha preferent
si vols passar fred o no
amb Quima
segona A i segona B
jo els partits d'Europa
del nàstic que he fet
eren a Villabassa
que era un camp de regional
i a Sant Feit Anderland
que era també un camp de
segona regional
crec que era jo
que eren amistosos simplement
vull dir que no tenim experiència a Europa
segona A i segona B
jo crec que per un microfin a l'àmbric
el que pateixes més
és a l'hora de parlar amb jugadors
d'intentar parlar amb el tècnic
d'intentar agafar aquella valoració
que necessites
de brallar-te amb els quatre
membres de seguretat
que estan fotent el colze
i que no et deixen passar
això pateixes molt
i jo crec que és una de les coses
que s'hauria d'arreglar
en el món de futbol
perquè segurament no té
tant d'importància a la ràdio
per exemple a França
però jo que escolto
retransmissions de ràdios franceses
allí a la mitja part
parlen amb l'entrenador
i fins i tot durant el partit
ja sé que és molt friqui
pensar-ho aquí
és pràcticament impossible
però durant el partit
arriben a parlar amb l'entrenador
però se'n van a l'entrenador
l'olímpic i li demanen declaracions
mentre el partit
i els explica
per què ha fet aquella jugada
per què no etc.
que al·lucines
vull dir aquí dius
qui fotre li el micro
l'entrenador del Barça
per exemple
jo si fos entrenador
no ho deixaria fer
però per la cultura
que tenim aquí
però ni un extrem
ni l'altre segurament
però és que l'extrem d'aquí
és excessiu
i t'arriben a ficar
unes mesures
que no s'entenen
perquè tu tampoc
no portes un arma
de destrucció massiva
a les mans
simplement portes un micro
per intentar copsar
aquella opinió
que necessites
i la majoria de camps
és molt molt complicat
fer la feina
en relatives condicions
a l'hora de fer
de micro inalàmbric.
Apuntar també
que nosaltres
que acostumem a fer
les transmissions en català
hi ha molts punts d'Espanya
en què tens problemes
que t'escolten
sobretot quan guanya
el teu equip
i estàs cantant gols
se tancara la gent
normalment
o estàs en pupitres
i la veritat
és que moltes vegades
jo crec que és un dels
dels problemes
de seguretat
més grans
que tenim els periodistes
quan anem
pels camps d'Espanya
sobretot
si el teu equip guanya
la gent se'n va empipada
et veu
que tu estàs parlant en català
et fan mala cara
et diuen coses
et tiren objectes
és la part més desagradable.
és desagradable
no
a tall d'anècdota d'això
només
sí
sí
i no és la primera vegada
fent una roda de premsa
per exemple
a tall d'anècdota
només amb Jordi Vinyals
ex entrenador nàstic
al camp de l'Orca
vam ser expulsats
a crits d'hablar en espanyol
por favor
d'aquella sala de premsa
només això
és un dels problemes
que et trobes
quan fas retransmissions
per exemple en català
o que tota la grada
se't giri
i et comenci a dir
vaja
simplement això
Teniu algun referent
en això de les retransmissions esportives
en les retransmissions de futbol
i per què?
Home el referent
jo crec que tots hem crescut en Puyal
evidentment
perquè és el que va
començar a fer això en català
i el que va crear un llenguatge
i el que va generar unes formes
i el que va...
la referència a Puyal és inevitable
després evidentment
a la vida que vas
coneixent d'altres coses
doncs vas
vas conformant els teus
el teu llenguatge
no?
Jo crec que tot influeix
el bo de tot és que
cada retransmissions
com deia abans leudal
és bastant diferent
pots escoltar
doncs l'estil
del Manolo Oliveros
i segurament
n'aprendràs coses
si t'agraden
les narracions
més intenses
doncs l'Alfredo Martínez
hi haurà gent que també
li ha aportat coses
les retransmissions televisives
també són una bona font
de conèixer
perquè clar
no només és qüestió d'estil
és qüestió a vegades
de llenguatge
d'expressions
de forma
a vegades és difícil
expressar segons quines coses
es fan amb la pilota
doncs a vegades
escoltar l'altra gent
et dona moltes pistes
però evidentment
en el món de la narració
en català
jo crec que
la referència
al senyor Puyal
és inevitable
ara per sort
doncs tens molta més varietat
bé per sort
tens molta més varietat
moltes més emissores que ho fan
i per tant
hi ha bastantes fonts
que no es pots veure
Eudald
sí
estic
força d'acord
jo abans ho he dit al principi
quan hem començat la xerrada
que per mi era molt important escoltar
és a dir
fins i tot abans de començar
amb la professió
i fins i tot
abans de ser estudiant
a mi ja m'agradava molt
tot el tema de la ràdio
sobretot el que eren
les retransmissions esportives
escoltar
ho escoltava pràcticament tot
i penso que de tothom
se'n pot aprendre coses
i se'n poden extreure coses
evidentment
amb les transmissions de futbol
en català
el Pujal ha estat un referent
per gairebé tothom
va tenir ell
si em permet la sort
però també a la vegada
la dificultat de ser el primer
la sort
perquè doncs
el fet que hagi sigut el pioner
ha sigut molt important
la dificultat també
perquè fins i tot
ell va haver de fer un treball
molt intens
per recuperar tot un llenguatge
en català
en català
que no hi era
i en aquest sentit
evidentment jo crec
que els que fem retransmissions
en català
ens ha marcat moltíssim
i jo penso que
ens segueix marcant
perquè com deia
sempre pots aprendre
de tothom a tota hora
dit això també
et repeteixo
escoltar molta cosa
i a mi m'ha servit
com a mínim molt
encara que no hagin sigut
transmissions en català
perquè tothom té
la seva cosa
que jo crec que
pots més o menys adoptar
després
posar-la al teu estil
evidentment
no copiar-la
si coses que t'interessen més
i d'altres que no tant
sí inevitablement
el mestre
el Pujal
i després també
els mites
de tota la vida
el Héctor del Mar
el José Félix Pons
el Matías Prats
tota aquesta gent
que recordem
de quan érem petits
els escoltàvem
era una cosa espectacular
el mateix Gaspar Rossetti
es moria pràcticament
a cada partit
molt bons
la veritat també era una forma diferent
de fer ràdio
i avui en dia jo crec que
el nivell mitjà
sense voler destacar ningú
tots som companys
jo crec que és altíssim
jo crec que hi ha molta gent
que està fent transmissions
a altíssim nivell
i que a més s'està tractant
el català força bé
avui en dia també
per tant jo crec que el nivell
està molt bé
i el que passa és que
els referents són els mites
d'abans
Jo crec que
és un còctel
és això que
tu escoltes un munt de retransmissions
pot estar escoltant
jo què sé
jo recordo de partir
d'escoltar
des d'Alfredo Martínez
a Onda Cero
no sé on t'està
Mantena 3
cridant com un poseït
quan la pilota
està al punt de penal
del teu equip propi
escoltar després la retransmissió
més calmada
del mestre Pujal
que era
vaja
una tonalitat totalment diferent
i de tot això
en fas un còctel
i vaja
aprens d'un
aprens de l'altre
que pots anar escoltant
diferents retransmissions
com ara
que de vegades fas
també l'exercici
d'escoltar
tant de retransmissions
de la cadena SER
per exemple
o fins i tot
de Catalunya Ràdio
amb el David Clopets
que té l'Audal
que n'aprens
vas treint coses d'un
vas treint coses de l'altre
i vas agafant
una mica de tot
del que et van donant
vaja
és agafar el poporri
i no
tampoc tens un referent
clar clar clar
allò que dius
vull ser igual que aquell
segurament de batistos
això crec que tothom ho vol ser
quan comença en aquest món
però tampoc és allò que diguis
hòstia m'he de semblar idèntic
al que fa aquell
és agafar una mica
el còctel
barrejar-ho tot
i tirar
per seguretat
ser capaç de generar
un estil propi
dins de les possibilitats
que tu puguis tenir
però
remarco el que deia ell
escoltar
escoltar
escoltar
i després hi ha una cosa
que voldria afegir
que
jo crec que
una de les escoles
més importants
que tenim la gent
o que hem tingut la gent
les emissores esportives
i la gent que en vol fer
si hi ha algú que
ja n'està fent
o en vol fer
són
no només les emissores locals
i municipals
sinó fins i tot
trasllant-ho ja al terreny de joc
fer molta transmissió
al principi
encara que siguin
de categories
més inferiors
evidentment
no es pot començar
la casa per la teulada
jo crec que tots hem passat
per aquestes categories
tots hem fet moltíssims partits
en unes condicions
que jo em queixava d'un monitor
però tant de bo
en aquells camps
l'any problema
fos que no tens un monitor
però jo crec que és la millor escola
la millor universitat
per la gent que vol fer retransmissions esportives
és haver passat abans
i haver fet partits
de regional
de preferent
de tercera divisió
de tot aquest tipus de transmissions
perquè et dona una experiència
i a més a més et serveix per agafar
després del ritme
a la intensitat
etc.
jo
això és una de les coses
que més content estic
més satisfet estic
perquè penso que si no hagués passat
probablement per abans
per aquest tipus de transmissions
després no hagués arribat
on he tingut la sort
d'arribar
i per tant
si hi ha gent que a vegades
es pensa
ara m'envien aquí
a un partit de regional preferent
que
tindré un tio darrere
que m'està de dient de tot
que quedarà en 0-0
que no val darrere el partit
és igual
se n'aprèn igualment
i és un mes que tens guardat
i un mes que guardes
que et serveix pel futur
per tant que allà
abans de donar veu al públic
per si hi ha alguna pregunta
incidim
si us sembla una miqueta més
en aquest aspecte
abans l'Eduard ella
que practicava
me l'imaginava doncs
veient partits
pel vídeo de casa
la tècnica
com la neu depurant
busqueu sinòmics
intenteu polir el ritme
anar arreu
i després us ho torneu a escoltar
com ha estat aquest procés?
Bé
és una cosa una mica més silvestre
no?
és a dir
en principi
tu estàs veient un partit de futbol a casa
si estàs sol
no tens més
que posar un aparell a gravar
i fer el partit
després te'l tornes a escoltar
i vas polint
i vas millorant
jo crec que és un experiment
que es pot fer a nivell domèstic
jo el recomano
a tots els que els agradin les transmissions
i els agradin les transmissions
te'n dones
compte que
hi ha molta gent
o sigui
és a dir la gent jove
ha escoltat
molt futbol ja
durant la seva vida
i pot fer-ho
pot fer-ho perfectament
és qüestió
de llançar-se
de deixar-se
i jo crec que
si la gent experimenta una miqueta
a casa
després evidentment
s'ha d'aprendre moltíssim
i s'ha de treballar molt
i el que comenta l'Eudal
crec que és bàsic també
que és qüestió d'agafar qualsevol repte
que t'ofereixin a nivell professional
encara que et sembli petit
i anar a qualsevol camp
a fer qualsevol partit
i si fa falta fer-ne 500
no hi ha cap problema
però
és una cosa que tu pots fer
que tu pots fer
domèsticament
tu pots gravar un partit de futbol
anar-te'n a casa teva
seure't davant de la televisió
i fer el partit sencer
i després te'n dones compte
que el pots fer
és que tu acabes de fer-lo
igual és el primer
i te'n dones compte
que el pots fer perfectament
i de vegades no cal ni escoltar-te
tu mateix a l'hora
d'anar fent el partit
te'n vas adonant
perquè escoltar-te és un tostom
o ho has deixat
o el pots fer
vas veient si tens ritme
si no tens ritme
que ho veus també
no sé si hi ha alguna qüestió
Bona nit
Bona nit
la meva pregunta va dirigida als quatre
i és si
es podria
o s'hauria d'instaurar
aquesta passió radiofònica
a la televisió
No, una pregunta
hi ha molta gent
que baixa el so de la televisió
per escoltar la transmissió radiofònica
passa que
jo crec que el llenguatge de la ràdio
és diferent del de la televisió
la televisió té el suport de la imatge
i amb això ho has de jugar-hi
evidentment
és difícil
tot i que jo crec que hi ha narracions
cada vegada més radiofòniques
a la televisió
les narracions de Canal Plus
per exemple
seran bastant radiofòniques
no tenen res a veure
amb les narracions que fa
la televisió espanyola
amb un terme mig potser
trobaries les de TV3
jo crec que és una bona reflexió
fer per la gent
que fa retransmissions televisives
si hi ha tanta tanta gent
com diuen
que baixa el volum de la televisió
per escoltar la ràdio
potser és perquè volen
que el narrador
o l'equip que fa la narració
visqui els partits
amb una intensitat més gran
jo suposo que és el que diferencia
al final
la part de
que evidentment
per a la ràdio
és d'explicar molt més
les coses que passen
perquè ningú ho està veient
en teoria
jo crec que és un tema d'intensitat
ara sí
jo crec que és aplicable
el que passa que
sempre serà diferent
de la televisió
de la ràdio
i fixa't que ara ens dèiem
que de vegades
les narracions de la ràdio
tendeixen a fer-se molt
pensant que tothom està veient la tele
i tampoc és això
però
és una bona reflexió
no sé si podria fer-se o no
jo crec que el model plus
és un model bo
crec que agafa més o menys el límit
estarà a prop de la transmissió radiofònica
però és a través de la televisió
però jo crec que si tu li dones
moltes dades del model bàsic
de transmissió radiofònica
a un espectador
que està veient la televisió
li estàs donant una informació
que ja està veient
per tant li has de donar una altra
s'ha de dosificar
no fa falta que li diguis
que condueix la pilota
un tio
que ho està veient ell perfectament
per tant
jo crec que no són extrapolables
els models
sí que
crec
que la majoria
de les transmissions televisives
excepte
les de Canal Plus
jo crec que els hi falta
un pèl d'acceleració
un pèl només
una miqueta
sobretot de ritme
i potser
un contrapunt d'anàlisi
una miqueta més
es poden tapar més forats
perquè no fa falta
que diguis tu
qui porta la pilota
perquè si hi ha un primer plan
ho veus perfectament
qui la porta
però
sí que en aquests 3-7 segons
que dura
aquesta conducció de pilota
pots aportar
alguna cosa a nivell d'anàlisi
que crec que s'intervé molt poc
es fa molt poc anàlisi
a la tele
i jo crec que s'ha de córrer
una miqueta més
donar-li un pèl més d'intensitat
però sense anar
al model radiofoni
és que potser el canvi
no ha de venir
per l'augment d'informació
de dades que tu dius
per provocar una saturació
si no és per la intensitat
i per l'anàlisi
crec que estic d'acord
i pel ritme que parlem abans
el ritme de retransmissió
també és força diferent
de la tele
costuma tenir una línia
molt monòtona
que no pas la ràdio
que vas canviant el ritme
depenent
però perquè juga amb l'imatge
el Martínez corre més
el del Plus corre més
vol més
etc.
jo crec que sí
jo sí que és de fer les retransmissions
per televisió
més intensitat i més rima
com han dit ells
li donaria
però tampoc faria
la mateixa retransmissió
que faig per exemple
ara per la ràdio
crec que hi haurien
algunes coses
que me les hauria de guardar
el mitjà és diferent
i hi ha diferències notables
és a dir
estaríem
miraria de buscar un entremig
entre el que
potser en aquests moments
fem a la ràdio
amb la trípica retransmissió
que hem vist molt de temps
de la televisió
que aquellament
només s'anomenava el jugador
no?
Mitchell
Jose Ángel de la casa
i per exemple
era un estil de retransmissió també
es donava per suposat
que com que la gent
ja està veient les imatges
i veu ja
què està passant amb la pilota
només fa falta identificar el jugador
és un altre tipus
és perfectament
és a dir
igualment defensable
jo penso que
jo personalment
m'agrada una mica més de rima
i més d'intensitat
perquè la gent
se t'implica més
però tampoc la pots fer
igual igual que
per la ràdio
igual que la de la ràdio
no pot ser mai igual
que la de la televisió
evidentment
que hi ha una altra qüestió
d'acord
hola Bonanit
me gustaría preguntarles a todos
cuál ha sido el momento
cuál ha sido el momento más apasionante
en cuanto a narraciones
y no solo
bueno igual no os limitáis
solo al mundo del fútbol
igual habéis narrado
pues no sé
motociclismo
fórmula 1
lo que sea
cuál ha sido el momento
más apasionante
y dónde os gustaría
también narrar ese momento
quizás mirando al futuro
qué es lo que os gustaría narrar
bueno yo lo tengo clarísimo
el partido que jugó
que va jugar l'Espanyol
contra la raya
al Societat
en què jugava la vida
jugava la permanència
amb aquell gol del coro
no sé si recordes
el partit en concret
l'Espanyol
estava a punt de baixar a segona
no s'ho esperava tampoc
perquè en principi
només havia de guanyar un partit
pràcticament intrascendent
per arribar a la casa
i no arribava el gol
no arribava el gol
marcava l'Alaves
en el partit que descendia a l'Espanyol
i la gent se'n va començar a donar
compte
jo crec que les 40.000 persones
que hi havia a l'estadi
cop i volta van caure
en què es podia baixar
i no s'ho havien plantejat abans
i jo crec que aquesta corrent d'opinió
que es va generar a la grada
que era com una mena d'un plò
sentia com una mena d'un plò
de la grada
que la gent estava començant a dir
però què està passant
què està passant
jo crec que ens va imbuir
a tota la tribuna de premsa
i és un moment hiper dramàtic
tot aquell tram final de partit
i amb el gol de coro
que és una mena de descompressió
però no es pot celebrar com un triomf
sinó que es celebra com plorant
de fet hi havia molts pericors
que estaven plorant
però no d'alegria
sinó pensant el que ens podia haver passat
jo és el moment de transmissió
del llarg
més bèstia que he viscut a la meva vida
i no crec que ho torni a viure
la veritat va ser una cosa
per inesperada
i per cruel
després del desenllaç
va ser feliç
però no es va poder ni disfrutar
perquè va ser un moment tan cruel
un quart d'hora tan dur
jo no creia que pogués viure sensacions
fins i tot físiques
que notes uns cal freds
s'aterissa el pèl del cap
quan estàs vivint aquella situació
no creia que fos possible
i va passar
i el moment que encara no has narrat
però t'agradaria narrar
una final
una victòria
el que no es va poder narrar a Glasgow
la passada temporada
una victòria
amb una final de la Copa de la UEFA
per l'Espanyol
o de la Champions per l'Espanyol
o del Barça
el que sigui
una final internacional
amb caché
d'un dels equips catalans de primera
jo tinc apuntat ràpidament
tres cosetes
que recordo molt
la de l'Eduarez
jo també la vaig viure
i és una altra sensació absolutament
diferent
de jugar una final
a un partit
que estàs a punt de baixar de categoria
jo em quedo
amb la final de l'Espanyol de Mestalla
perquè a més a més
vaig veure també molta gent
en aquest cas
que probablement en sa vida
mai havíem vist guanyar un títol
o del seu equip
i a més va ser una final
molt espectacular
i després
no en futbol
perquè he fet transmissions d'altres esports
recordo molt molt bé
la primera Lliga Europea
d'un equip català
que va ser de la Penya
a Tel Aviv
i després
la Lliga Europea
que va guanyar el Barça
al Palau Sant Jordi
l'any 2003
Palau Sant Jordi
també espectacular
un ambient increïble
jo són els tres moments
que m'han quedat gravats
que m'agradaria fer
m'agradaria fer
m'agradaria fer moltes coses
jo la veritat és que
amb això són bastant males
i m'agradaria fer moltes
i a mi una cosa que em faria il·lusió
una altra cosa és que sigui o no possible
m'agradaria si algun dia fos possible
de transmetre algun partit
de la selecció catalana
però oficial
Lluís
jo
vaig tenir la sort
de debutar
en les retransmissions
la temporada 2005-2006
que va ser un any
pel Barça espectacular
va guanyar la final de París
es van fer grans partits
però
per el que em va sorprendre
em quedo amb el dia
que el Bernabéu
va aplaudir Ronaldinho
perquè és l'última cosa
que m'esperava viure
i
veure tot el Bernabéu
clar el teu primer partit
que feies allà
amb un Madrid-Barça
que evidentment
t'esperaves un ambient
doncs
com el que coneixen tots
del Bernabéu
quan jugava al Barça allà
i de sobte
veure que
part de la graderia
d'aquell estadi
que en teoria
havia d'escrir de sa
insultar i dir de tot
els del Barça
s'aixeca
i es posa a aplaudir
a un del Barça
em vaig quedar a quadros directament
Pujal va dir que ja es podia morir
no sé
una manera d'exemplificar-ho
però
em vaig quedar a quadros
segurament és el moment més
no sé si el més emotiu
perquè després evidentment
vius la final de París
a Glasgow
amb l'Espanyol
amb el gol de Jónatas
també em va recórrer
un cal fred brutal pel cos
Pat Steyl
la sort també
de poder narrar el gol de Coro
que va salvar l'Espanyol
l'últim segon
i va ser una situació
per lo inverossímil
que era
veure tot el Montjuïc
plorant gairebé
era brutal
però em quedo
amb el moment de Ronaldinho
perquè crec que és una cosa
que em costarà molt
tornar a veure
per tant
em quedo en aquest moment
i del
abans
Lluís
del que no has narrat
i t'agradaria narrar
no sé
suposo que hi ha moltes coses
però
és que no sé
no sé què dir-te
hi ha molts somnis
per complir
que a vegades no tenen res a veure
tampoc amb el futbol
a vegades passa
per poder viure
uns Jocs Olímpics
que segurament no tenen
tant a veure
amb el tema de narració
o poder veure un mundial
o poder narrar
no sé
hi ha molts somnis
encara per complir
no vull reduir tot a un
jo home
lògicament
l'ascens del n'estic a Chapin
el 3 de juny del 2006
que va ser un dia
molt molt molt molt molt
molt especial
que costava fins i tot
no plorar
quan estaves amb el micro
per tot el que veies
per les imatges
que va deixar aquell dia
perquè vaja
tothom plorava
el president
la ficció
veies gent a més d'allí
que havies vist aquí a Tarragona
durant molts anys
i que vaja
se't feia com una mica
tot petit
i anaves allò
recordant moltes imatges
i moltes coses
el recordo com un dia molt especial
però també recordo
una ficció molt especial
un ascens de segona B
segona A
un partit
contra el Madrid B
quan Felip Ortiz
li atura un penal
a Roberto Soldado
que va ser jo crec un dia
que l'afició n'estip
a veure l'ascens
i recordo aquell dia
també molt especial
no sé per què
perquè també et va recordar
alguna cosa
quan para Felip al penal
que ja deies
ja està adiós
ja no pugem
perquè Soldado fot el gol
perquè aquí s'acaba tot
i veus que para el penal
aquell tio
se torna a encendre tot
d'una manera
que dius
va i tornem a ser
i el crit que fas
tot i que no va significar
l'ascens precisament
a aquell partit
i lògicament
el debut a primera
guanyant 0-1
el Lluís Companys
davant l'Espanyol
tot i que no va servir per res
també el recordo eh
molt especialment
aquella victòria del Nàstic
i veure mitja grada
del Lluís Companys
plena d'afici del Nàstic
que et posava la gallina de piel
com deia aquell
només saltar el camp
i veure tot allò
també és un d'aquests dies
que se queda gravat a la memòria
que jo crec que
costarà molt d'esborrar eh
Què et queda per narrar?
jo m'apunto al que di l'Audal eh
ojalà algun dia pugui narrar algun partit
de la selecció catalana oficial
més igual de quin esport sigui
els somnis a vegades venen
per la capacitat de sorpresa
que té l'esport
que diguem abans eh
però a vegades
penses que un partit
com el Barça que t'ha fet
la Copa de l'any passat
al GAM9
era un partit de trànsit
i de sobte es converteix
en el gran partit
perquè és un partit
que et deixa el millor gol
de més de saber en quants anys
per tant
sí sí i tant i tant
són és dels nous
ja ja estem fora temps
però si hi hagués
alguna última pregunta
sí la meva última pregunta
va dirigida també als quatre
i voldria saber
quin va ser el primer partit
que vau retransmetre
en quines condicions
i quin ha sigut el procés
per a escalar en aquesta piràmide
la punta de la qual
és primera divisió
o en el cas de Quim Pons
la segona
jo sé que era un partit
de primera regional
amb la Unión Deportiva Vistalegre
que és un dels dos equips
que hi ha al meu poble
a Castelldefels
no sé qui era el rival
no recordo quin era el rival
sí que recordo que era
a nivell tècnic
era tot molt complicat
i que
telèfon mòbil
encara no
no no
era ja un inalàmbric
era ja un
anaves amb el cotxe
que de fet el portava jo mateix
el cotxe
anava a buscar el dipòsit
de la policia
i me l'enduia
al camp de futbol
ensenies l'inalàmbric
i amb l'inalàmbric penjat
feies el partit
recordo que va guanyar
el Vistalegre
vaig estar
vuit temporades
alternant els partits
de la Unión Deportiva Vistalegre
quan jugaven
com a local
i al Castelldefels
l'antiga Unión Deportiva
Castelldefels
que jugava aleshores
a la primera catalana
vuit temporades
fent aquests partits
finalment
i em vaig cansar
una mica
d'aquest món
tan reduït
vaig marxar
ràpidament
vaig trobar
vaig tenir un pèl de fortuna
vaig trobar
com radio la possibilitat
del sal
a la primera catalana
i els partits
que vaig fer
del Castelldefels
estava a primera catalana
no havia pujat encara
a tercera divisió
per tant
de primera catalana
a primera divisió
després
la feina
a primera divisió
és exactament
la mateixa
que a primera catalana
el mateix
Sí, jo el meu debut
va ser el camp
del Puig de Casas
que és un equip de l'Hospitalet
entrar a fer connexions
per ràdio a l'Hospitalet
no era una transmissió sencera
però
ja en aquest cas
directament amb el mòbil
anar fent connexions
després ja
a la mateixa ràdio a l'Hospitalet
vaig poder tenir la sort
de narrar un any
els partits de l'Hospitalet
que aleshores jugava a tercera
a més em va tocar
un any molt maco
perquè va ser l'any
que va aconseguir
l'ascens a la segona divisió B
va ser fa
retemporada
2004-2005
i a partir de les hores
doncs ja
van començar els canvis
perquè vaig començar
a treballar a l'Ocàlia
vaig tenir la sort
de començar a fer partits
de segona divisió A
l'estiu de 2005
l'Ocàlia va tenir
els drets del Mundial Sub-20
aquest a Holanda
en què va destacar Messi
i també em va poder
tenir la sort
de narrar aquell Mundial
que a més pel fenomen Messi
va ser molt molt emotiu
en unes condicions
diferents
no estava ni
molt menys a Holanda
narrant els partits
sinó que estava tancat
amb una habitació
amb un monitor de 14 polsades
amb el so ambient
que t'arribava d'aquella manera
però vivint amb intensitat
i intentant transmetre
amb la mateixa intensitat
com si hi hagués el camp
i a partir d'aquell Mundial
per circumstàncies
ja vaig tenir la sort
de fer el salt
cap al que ara és una FM
i ja vaig començar
estrenant-me
en un any que va ser
evidentment espectacular
que va ser l'any de París
i de la Lliga
en fi
una sort
no us enganyaré
jo sóc el més veterà
i és una petita batalleta
jo vaig començar
la cadena 13
al Maresme
i el primer partit
jo crec que sempre l'acaba recordant
va ser un partit
de regional preferent
que jugaven el Mas Nou
i el Canovelles
llavors
quan hi havia connexions
evidentment no hi havia
mòbils encara
estic parlant de l'any 84
o una cosa així
havies d'anar cap al bar del camp
normalment
trucar
moneda
cabina
monedeta
el bar ja tenia el telèfon preparat
això passava molt sovint
a més a més
amb l'inconvenient
que normalment
quan tu enunciaves un gol
i tornaves cap al camp
ja n'havien fet dos més
i vés de tornar a anar cap al bar
bé
en aquell cas
com que era una transmissió sencera
punxaven una cosa
que se'n deien bananes
del telèfon mateix
del del bar
i llavors es tiraven un cable
i hi havia un petit aparellet
que en deien previ
i feia la transmissió
des de fora del bar
però més o menys veia bé el camp
a pesar que es va posar a ploure
la gent va obrir paraigues
i vaig acabar dalt
i recordo aquestes plegables
també amb un paraigües
i amb l'altre el micro
fent la transmissió
vam fer partits
del Mas Nou
del Mataró
que llavors també estava
no sé si regional preferent
feien bàsquet
que era el Mas Nou
que llavors estava
a primera divisió femenina
l'equip femení
i després
vaig començar a fer bàsquet
també amb el Mataró
que llavors
estava a primera vegada
el que ara seria l'EP
i d'aquí a després
vam continuar a Mataró
més temps
ja vaig fer el salt
després al cap d'un temps
a Catalunya
i Quim
jo vaig començar relativament
fa poc
la temporada
la temporada primera
abans de baixar a segona B
primera de segona A
amb Noguets a la banqueta
al gimnàstic de Tarragona
a Ràdio Sant Pere i Sant Pau
a emissora local de Tarragona
més petita
amb mitjans rudimentaris
justos
i els
indispensables
a les persones de transmissió de futbol
o sigui un telèfon mòbil
lògicament
això si ens ho vam currar
el teníem endullat
en una taula de so
i en diferents micros
etcètera
etcètera
però va ser un partit
al Carlos Tartiere
o viedonàstic
d'aquella temporada
a més
vam començar tard
aquella temporada
de retransmissions
perquè després ja ens vam enganxar
i per cert
que el Nàstic va guanyar
que encara ens haguéssim pogut salvar
però finalment
no ens vam salvar
i després ja a partir d'aquí
vam continuar a Sant Pere i Sant Pau
això em va permetre fer
després al salt
a TV3
això sense fer retransmissions
només de redactor
i després ja a Tarragona Ràdio
darrers anys
Doncs
si us sembla
ho deixem aquí
no hi ha cap més qüestió
ho deixem aquí
senyors
moltes gràcies
Gràcies
Audal
Lluís
Eduard
Quim
demà
tercer dia sessió de comunica
ens hi posem més aviat
a partir de les 4 de la tarda
gràcies
bona nit
poes
uga
frère
gràcies
frère
frère
frère
il
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit