Les festes de la ciutat de Tarragona ens remeten sempre a imatges multitudinàries, esbojarrades,
amb molt d'ambient, tots allò cridant i entusiasmats,
però la festa de Santa Tegla també reserva els seus espais més íntims, més en mitja llum.
És una altra cosa, és el que trobem a la plaça del Rei gairebé cada dia,
amb diferents concerts singulars i realment magnífics.
Aquesta nit tenim una cita a la plaça dels Reia dos, quarts d'onze,
i la tenim amb una veu realment extraordinària, la veu de Franca Masso,
la màgia algaresa, com se la vol batejar sovint.
La Franca Masso la tenim ara a l'altre costat del fil telefònic.
Franca, molt bon dia.
Molt bon dia a vosaltres.
Parlarem poquet a poquet, perquè allò mirant una miqueta la biografia de la Franca,
va ser tardanament que va descobrir, aprendre i apensionar-se pel català, no?
És veritat.
Abans cantava, per el meu gust, en anglès, cantava el jazz,
i després, vers la fi dels anys 90,
he començat a pensar que es podria fer un projecte original, la llengua,
i això ha estat la nostra aposta, a mi, dels músics que m'acompanyen
i que sempre treballen amb mi.
Éssim començant el 2000 amb el primer disc, el meu viatge.
Després, el 2003, va sortir el Guimia i ara tenim Aquamare.
Va fer aquesta evolució o aquesta suma d'incorporar més llengües al seu treball.
El que no ha variat, i ja només sentint aquestes notes del primer tema musical,
és aquest gust pel jazz.
Ah, sí, sí, sí.
Aquest continua formant part de la base, no?
El gust del jazz no m'ha deixat, i no ha deixat clarament ningú dels músics.
A la base s'entén sempre, no?
Arregles que tenen un arregl jazz fístic,
però després és una mescla de sonoritats i d'un gust musical
que abraça una mica tot el Mediterrà.
Fins i tot en algun dels seus temes que he estat escoltant i que ja coneixia,
sense posar etiquetes, que la música és lleig,
hi ha com en determinats temes que hi ha un cert aire com a Lisboeta,
com a portugués, fins i tot.
No, com de fado, combinat amb aquest jazz.
No sé si és una barreja realment extraordinària.
És una combinació, perquè no és volutament cantat amb fado.
És que la meva veu, la meva personalitat, la meva passionalitat,
em porta a cantar així.
i molta gent troba que es pot fer una similitud
entre sonoritats mediterrànies,
fagistes o napolitanes,
o àrames i espanyoles.
Però es feia tot amb una naturalitat
i una sinceritat, una autenticitat del treball que fem.
No és el que li anava a dir,
que no es percep com una cosa, diguem-ne, forçada,
sinó molt natural, molt com a fruit,
d'una acumulació de coneixements musicals, no?
Exacte, exacte, exacte.
I penso que aquest resultat, al final,
és verament un resultat d'un treball autèntic
i que ens dona molta satisfacció.
I a mi em fa una joia infinita cantar,
cantar la meva terra, cantar el meu país
i la mar, que sempre m'acompanya tota la vida,
la meva gent.
I ho fem, això, amb aquesta recerca que vam fer,
de la nostra sonoritat,
d'una sonoritat que ve d'una vida viscuda així,
amb la senzillesa, la semplicitat.
És ser franca que va descobrir el català
com una llengua que tenia aquesta sonoritat
i aquestes possibilitats musicals
després d'assistir a un concert de la Maria del Mar Bonet?
És veritat, és veritat perquè el 96 la Maria del Mar Bonet
havia vingut a l'Alguer
i, llàstima, després d'aquell dia mai més ningú artista
ha pogut venir a l'Alguer.
I nosaltres, no sé per què,
però això em fa molta ràbia, eh?
I la nit, quan jo vaig ascoltar-la,
ho compres que...
ho scopert per la primera vegada
que la llengua catalana cantada és una maraviglia.
I doncs jo pensava,
ma si jo tenc la mia llengua,
la llengua algeresa,
també si té un accent, una mica més popular, no?
Perquè tenim una parlada...
Ara jo t'estic parlant més en català que no en algeresa.
perquè la parlada algeresa s'arriba així,
una parlada tota, ma plena d'air,
i d'arrotacismes,
és molt més de la quotidianitat.
La quotidianitat és la vida del mercat,
la vida dels pascadors,
i per això t'estic que no tenia molt sentit
cantar esclusivamente en algeresa.
Jo també, sobre el fet de la llengua,
he cercat de ser una triada més particular.
Intentar de cantar en algeresa,
però rafinant una mica el léxica,
la pronúncia, els accents,
perquè diversament és possible
que també un altre no haureu compres molt bé
totes les coses que jo haureu de cantar.
I per treballar i per fer la feina la llengua
és molt important.
I doncs he trobat aquesta combinació, al final,
algeres, sí,
però amb una disposició més oberta
a fer-se el català.
En el treball que presentaré aquesta nit
a la plaça del rei Aquamare
hi ha el català,
hi ha l'italià i el castellà.
L'aposta que va fer en el seu dia
d'abandonar l'anglès
va ser una aposta valenta,
perquè no hi ha dubte que la llengua
determina també molt el mercat i el públic
al qual vol arribar un artista.
és d'aixat aquesta llengua,
d'aixat proprio per trovar la meva identitat,
la meva història
i sobretot una possibilitat nova
d'expressarmi artisticament
i sobretot en la música,
un espai que no és fàcil
per trovar, no?,
ocasions com que hi ha
tantes ofertes i tantes propostes.
L'aposta és l'aixat d'aventura,
guanyada, segons i mi.
N'è sentit que
soc una rappresentant
de l'Algè,
soc una rappresentant
de la meva terra,
que és també un petit país,
però he trovat
un accogliment a Catalunya,
increïble,
he trovat una manera
de poder-me expressar,
i he trobat que a la gent agrada
això que jo fa.
I a més,
sempre quan fas un concert,
m'agrada abraçar
una mica totes les cançons
que jo he escrivint,
les del primer disc,
del segon, del tercer
i també aquesta nit
cantaré alguns temes
que no estan en ningú disc
i serà una sorpresa per tots.
Aquesta sorpresa que ens reserva
però bona part de l'espectacle
estarà basat en Aquamare.
Clar, si s'ha inspirat
en el mar
i la visió
des de la ciutat
de l'Algè,
el treball amb la seva veu
ha de ser magnífic.
Sí.
Perquè és molt inspiradora
la seva ciutat.
És inspiradora al màxim.
Jo t'ho dic una cosa,
no és fàcil viure a una illa,
no és fàcil viure
a una petita ciutat
com l'Algè,
fàcil professionalment
parlant,
per una que vol ser
l'artista,
la que no sap,
perquè és una illa realment.
I també l'Algè
és una illa
a dins d'una altra illa,
perquè lingüísticament
solament nosaltres
a l'Algè parlem
a l'Algè.
Tota la illa
parla en sarts.
A més,
tenim que l'italià,
clarament,
és la llengua
que domina
tota la illa,
perquè és clar
que som italians,
però projectar,
pensar música,
escriure les lletres,
escoltar,
és una cosa
meravellosa,
perquè la dimensió
de la vida
que s'ha pot viure
a l'Algè
és magnífica.
i després
te'n vas
a fora
a portar
els teus projectes.
Això sí.
Doncs avui tindrem
el que va ser
un projecte
i és una realitat
de fa temps,
l'aposta
que en el seu dia
va fer una de les millors veus
de la Mediterrània.
Franca,
la tenim aquesta nit
a Tarragona,
estem encantats
que estigui aquí,
perquè tampoc
no tenim moltes oportunitats
d'escoltar
la seva veu
en directe.
Franca,
la deixarem descansar
perquè sabem
que ha arribat
fa poquet
i que ara aquesta nit
ha de descansar
una estona.
Ara, ara mateix,
ara ha arribat, no?
Sí, sí, sí.
Per això,
la deixarem descansar
i li agraïm molt
que hagi tès la nostra trucada,
no ens perdrem la cita
aquesta nit
a la plaça del Rei.
Moltes gràcies
i molt d'èxit.
A vosaltres,
moltíssimes a vosaltres.
Adiós.
Adéu-siau.