TARRAGONA ESPORTIVA
Hola, bona tarda.
Avui la redacció d'Esports de Tarragona Ràdio
us ofereix un programa especial
sobre tot allò que ha passat esportivament
en aquest any 2007,
el primer capítol ha estat dedicat a repassar
com s'han viscut els 365 dies de l'any a Can Nàstic.
En el segon, recollirem les trajectòries
d'equips i esportistes de casa nostra
com el bàsquet, el vòleybol, el motor
o el futbol més modest.
El Tarragona Esportiva aixec el taló.
Esportivament, aquest ha estat un any bastant irregular
per l'esport de la ciutat de Tarragona.
La deessa Fortuna no va aconseguir que el Nàstic continués un any més a la Lliga de les Estrelles
o que el club bàsquet de Tarragona descendís a la Lliga Lep de Plata.
Ara bé, èxits incontestables com el retorn a la Superlliga del vòley Sant Pere i Sant Pau,
la sense tercera divisió de la Pobla de Mafumet
o la primera participació de l'ADT en una categoria professional del bàsquet estatal
han aconseguit deixar-nos un millor regús de boca d'aquest 2007.
victòries i derrotes com aquestes són les que hem viscut a Tarragona Ràdio
durant aquests 365 dies de l'any.
Portigol, Portigol, Portigol!
Que gran ets, Portillo!
El nou estadi guanya el Nàstic, el líder!
Nàstic 1 ha marcat Portillo!
Sevilla 0!
Si pujés un èxit, baixàs un fracàs.
Jo no puc pensar de cap de les maneres que si Nàstic perd la categoria és un fracàs.
Escolta't.
Passament de Ronaldinho, Rubén Pérez i gol!
I gol del Madrid, el tercer.
El gol del Barça, gol de Zambrota.
Deu ser el gol menys celebrat d'aquesta Lliga.
Sarveix Grado, recepció pel Barça.
El primer feta que lo col·loca per vida.
Defensa d'Esteboschi que la toca.
Mirko!
Atenció, Mirko!
Quins pot tenir!
Quins pot tenir!
Quins pot tenir!
Quins pot tenir!
Quins pot tenir!
Quins pot tenir!
Quins pot tenir!
Vuit segons, set segons, sis segons.
El Club Bàsquet de Tarragona perdrà el partit i la categoria.
Hem fet 93 punts al Club Bàsquet de Tarragona el dia que jugava la permanència.
Sí, sí.
S'ha perdut i...
I bueno, hem de mirar endavant.
Aquí m'han passat diversos missatges dient-me...
preci, l'any que ve, Pobla Reus.
Preci, l'any que ve, Barça B, Pobla.
El miniestàdio, el Camp Gran, el Camp Nou, jo no m'ho imagino, no?
Futbolísticament, el 2007 ha estat un any amb moltes ombres i poques llums.
El descens de categoria del nàstic i la crisi institucional viscuda per l'entitat
acapar en gran part del protagonisme del primer semestre.
En el segon, el triomf per primer cop a la història de la Copa Catalunya
comencen a dibuixar alguns somriures entre els socis i afeccionats grana.
El 2007, sense cap mena en dubte, té un inici no apte per a cardíacs.
A primers del mes de gener, el president Josep Maria Andreu
presenta la seva dimissió al capdavant del Consell d'Administració.
Unes declaracions del llavors alcalde de la ciutat, Joan Miquel Nadal,
a Tarragona Ràdio, encenen la metge.
Baixàs un fracàs.
És a dir, si pujés un èxit, baixàs un fracàs.
Jo no puc pensar de cap de les maneres que si nàstic perd la categoria és un fracàs.
Escolta, fa cinc temporades, quan vam jugar un partit de Copa al Riem al Madrid,
allò era història del nàstic a segona divisió.
Vull dir, jo he cregut en l'Andreu.
He cregut en l'Andreu.
El que no hi ha entès mai és el que ha passat.
Perquè a mi me'l va proposar el José Luis García, l'Andreu.
Vull dir, no he entès mai què ha passat.
Però jo he cregut en l'Andreu.
Jo proposaré, a Consell d'Administració,
el proper dimarts que es valorin
i que si el nostre local de Senyor Nadal
té alguna cosa que no entén, se li pot explicar perfectament.
La sorpresa majúscula arriba unes setmanes més tard
quan el Consell Gran anomena el vicepresident Raül Font
com a màxim responsable de la SAT.
Font sabia que era un president interí,
amb una data de caducitat molt clara
i amb una única missió,
aportar l'estabilitat mínima a un Consell
que naufragava per totes bandes fins la convocatòria d'eleccions.
Que tinc un encàrrec,
que és el de convocar unes eleccions el més aviat possible, no?
Perquè ni tinc ganes, ni la meva voluntat
és la de, diguem-ne, exercir com un president, diguem-ne,
a l'uso, perquè a més a més crec i considero
que de cara a la temporada vinent,
sigui quina sigui la situació esportiva en la que ens trobem,
de cara a la temporada vinent,
serà bo que s'hi ha d'haver un nou equip,
un nou president,
amb una nova composició de forces
dintre d'un Consell d'Administració,
ha de tenir el màxim temps possible
per preparar la temporada vinent.
Els canvis en el gimnàstic de Tarragona
no només es produeixen a nivell institucional.
Esportivament, immersos en el mercat d'hivern,
el club tanca la incorporació de diversos fitxatges,
entre ells la d'un suec, de nom Tobias Gran,
i que tenia l'honor de convertir-se en el fitxatge
més car fins llavors de la història grana,
un suec molt especial,
que anava atabat sempre fins dalt
i que tot i arribar, amb moltes ganes,
es va anar diluint poc a poc.
Ja, I'm ready to play,
otherwise I wouldn't, you know, to be on the list,
so I'm ready to play.
Os ha dicho que se encuentra muy bien,
que en estas dos últimas semanas
ha trabajado fuerte y que se encuentra bien,
que está preparado para jugar,
que de otra forma no estaría incluído en la lista.
I've been, I've always been training a little, a lot of clothes,
and it's not that hot yet, so that's why I, that's how I train.
Que siempre ha entrenado con mucha ropa
y que todavía no hace suficiente calor para ir aquí.
So I don't look back
A més de Tobias Gran,
el nàstic es fa amb els serveis
d'un altre desconegut,
el migdiscampista francès Sebastián Xabó
i del defensa argentí Pampa Calvo.
En la seva presentació davant dels mitjans de comunicació,
el president Raül Font demostra
que a més demanar,
també sap fer funcions d'intèrpret.
Estic content d'integrar el club.
Estic content d'integrar el club.
L'objectiu és mantenir el club,
doncs j'espère poder aportar
ma petita touch
per el softage del club.
L'objectiu és salvar el club
i que ell espera aportar la seva petita aportació,
el seu petit gra de sorra,
perquè el club s'assalvi.
Uns arriben i d'altres marxen
en el mercat d'hivern de Can Nàstic.
Entre ells, una marxa inesperada
i que causa molta sorpresa entre l'afició,
la del migdiscampista Abel Boades,
que amb un contracte molt important econòmicament
agafa les maletes i posa rum a Cádiz.
En el seu adeu, el de Benimodo
s'acomiadava així dels seus anys d'estar a Tarragona.
Bueno, me ha fet decidir, pues,
moltes coses, ya.
Però més que res, bueno,
el futur és per a mi i per a la meva família
i això penso que és un tema important
en la situació que estic jo i en l'edat que tinc.
Home, m'emporta moltes coses positives,
perquè, bueno, arribar aquí en segona B
i estar ara jugant en primera divisió,
pues, era un projecte que quan vaig vindre
el president me va comentar,
però, bueno, veníem amb la il·lusió aquesta,
però no pensàvem que fos tan ràpid tot.
Durant el seu curmandat,
el president Raül Font té l'honor
i el privilegi de representar el gimnàstic de Tarragona
davant de tres equips
amb més tradició de tot el campionat de Lliga.
El seu debut és en una de les places grans,
concretament el Camp Nou,
on el conjunt tarragoní cau per tres gols a zero,
un partit que a la ràdio de la ciutat va sonar així.
La pilota, atenció, aquesta pilota morta, a la frontal, i el gol.
A la mitja volta, el gol del Barça.
Saviola.
El gol del Conejo, Saviola.
Se li ha quedat solet, solet.
Atenció al jut.
I el gol.
La Tessa Arnaves en pròpia.
Són el fet de tots mateixos, eh?
Ha sortit aquí, Albano Bizarri, el gol.
Ha sortit Albano Bizarri, marca Iniesta.
Home, quina passivitat.
Final del partit, victòria del Futbol Club Barcelona,
tres gols a zero.
El primer cap de setmana del mes de març,
els gran es desplacen a la Catedral del Futbol Espanyol.
El conjunt entrenat per Paco Flores treu petroli de Sant Mamés
i s'imposa per zero gols a dos.
Portillo i el sempre carismàtic Antoni Pinilla
són els autors dels gols del Nàstic.
Hi ha la pilota bona per Portillo, atenció, Portillo,
que va aparcar.
El gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol del nàstic, gol de Portillo.
Portigol, Portigol, Portigol a Sant Babès.
Portillo goal.
36 de la primera, Sant Babès.
Guanya el Nàstic amb el gol de Portillo.
Atenció per en fa calma, aquest sí que la posarà amb sapat el segon palp,
gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
26 a la segona.
Amplia diferències del Nàstic.
Nàstic 2 ha marcat Pinilla, l'ètic de Bilbao 0.
La següent jornada el Nàstic rep a casa el millor equip del 2006.
el Sevilla de Juan de Ramos
i que lluitava frec a frec amb Barça i Madrid
per fer-se amb el títol de Lliga.
El conjunt arragoní suà sang per derrotar l'equip andalús,
però un gol de Javi Portillo
fa revifar les esperances de la salvació.
Perdona, tens a la central de Portillo, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Portigol, Portigol, Portigol, Portigol, Portigol, Portigol!
Portigol al nou estadi!
31 de la segona guanya el Nàssic!
El gol de Javi Portillo!
Que gran ets, Portillo!
El nou estadi guanya el Nàstic, el líder!
Nàstic 1 ha marcat Portillo!
Sevilla 0!
La falta a favor al Sevilla, la posa a Daniel Vez!
La pega! Final, final, final, final, final, final!
Final, final, final!
Victòria del Nàstic, la cinquena de la temporada!
Dues setmanes després, el Nàstic visita la Casa Blanca.
Un Real Madrid ferit en guiga rep els granes sota una campanya mediàtica d'unió entre jugadors i afició per intentar aixecar el vol en el campionat.
L'expulsió de César Navas als 5 minuts de joc condiciona un encontre en què el Nàstic dona la cara en tot moment.
Bé, que van traient la pilota, la pilota per Van Nistel, Roy, el xuta, Van Nistel, Roy, el gol!
El gol del Real Madrid!
Robinho, el gol de Robinho, que està a la Solet, es queixa el Pimo Bizarri de fora de joc.
Estan reclamant tots els jugadors del Nàstic.
A la penjada per Michel Salgado, la centrada Michel Salgado!
I el gol!
El gol de Roux!
S'ha acabat, s'ha acabat.
Final del partit, el Santiago Bernabeu.
Els jugadors del Madrid, alguns d'ells com Butic han marxat corrents.
I alguns que encara es queden sobre la gespa.
Al final dels 90 minuts, el Santiago Bernabeu.
Derrota del Nàstic, Real Madrid 2, Nàstic 0.
A finals del mes de març, una plataforma encapçalada per José Luis García
es fa amb el control del gimnàstic després de la celebració d'una junta general extraordinària d'accionistes.
El nou Consell decideix que Raül Font prolongui un temps més el seu mandat a la presidència grana.
En la seva primera compareixença pública, el portaveu de la Junta, Joan Creus, obre la caixa dels trons.
Conclusions heterogènias, per dir-ho.
Hi ha certes coses i bastant, no diré rares, però bastant sorprenents.
Hi ha algun tema contractual, bastant sorprenent.
Referència a personal, a personal directiu, a personal tècnic o en diversitat.
I són sorprenents.
Per almenys amb nosaltres, i més amb nosaltres, amb els nous i molta part dels vells, dels antics.
Jo he dit, sorprenen certes coses que ens estem trobant.
Per això us reafirmo que el Consell o la presidència no serà presidencialista,
perquè no es poden donar, creiem, o no es poden trobar certes situacions que estem trobant.
Si amb el tema dels informes no n'hi havia hagut prou, seguidament esclata el cas Macucula.
Joan Creus llença la primera pedra sobre l'estat físic i les condicions del jugador per la pràctica esportiva del futbol.
De l'aritza Macucula més val no parlar.
Perquè realitza Macucula, jo no sé, me sorprèn cada dia de més coses que anem trobant d'ell.
Sí, sorpresa.
Sí, sí.
Bueno, amb tot una mica, no?
Amb la manera que se'l va contractar.
Condicions òptimes.
Apte no ho he dut.
No ho sé, que és el responsable, però crec que no és el que li tocava ser el responsable, en aquest cas, per allò que expliquen.
Crec que no és el director esportiu responsable en aquest fitxatge que estàs dient.
No ho sé, jo et dic que no és el responsable que tenia de ser, per lògica.
No sé si va ser Jean-Marie Andreu o va ser alguna altra persona.
Seguidament és el torn del cap dels serveis mèdics del Nàstic, el doctor Carles Hernández.
El metge del club fa unes declaracions molt desafortunades comparant el davanter portuguès amb un cotxe de segona mà.
Es va donar l'aptitud perquè era apte per jugar.
El que jo també voldria fer-vos arribar és que dintre de l'aptitud sempre pot ser un apte de poco riesgo, de moderado riesgo, d'alto riesgo.
I lògicament no és el mateix un cotxe nou que uno de segona mano.
I potser el macocula venia d'una lesió, és cert, i potser certament el seu genoll no és un genoll perfecte, és un genoll que ve amb una sèrie de lesions.
Davant d'aquestes perpèntiques situacions i després de més de tres mesos sense parlar amb els mitjans de comunicació,
Ariza Macucula destapa la seva veritat.
En una llarga entrevista concedida als micròfons de Tarragona Ràdio, el jugador explica com el maltractaven des del club
i apunta la figura del director esportiu Josep Sicard com la persona que li feia un doble joc.
Yo pienso que sí, pienso que el club a mi me dice que no, pero yo pienso que sí, que lo iban a forzar casi a patada,
porque uno no ha sido legal conmigo, ¿no?
Sí, sí, bueno, eso ya lo veo que él ya me estaba facilitando, ¿no?
Él mismo ya me estaba facilitando la salida.
La temporada avança i la crisi institucional i de resultats cada cop aguditza més la ferida d'un equip
que estava sentenciat a perdre la categoria el 24 d'abril del 2007
i després de moltes setmanes d'incògnites i travesses per saber qui seria el nou president de l'ESAT,
es desvetlla el misteri.
Xavier Salvador és l'escollit.
El nou màxim responsable de l'ESAT dona ja detalls del seu tarannà en la seva primera compareixença pública.
Haig de dir que serà difícil, com a mínim, el repte,
tenint en compte la bona gestió que s'ha fet per part de Josep Maria Andreu i l'anterior Consell d'Administració.
Nosaltres l'únic que volem fer és aplicar un nou estil de funcionament.
però el nou estil no vol dir trencar amb el que hi havia.
Nosaltres volem un equip de primera divisió.
Per tant, hem d'esperar a veure què ens passa aquest any.
Si baixéssim a segona, fer un equip per tornar a pujar
i un cop estiguem a primera, consolidar-nos a primera.
O sigui, no voldríem que el Nàstic fos un equip ascensor.
L'inici del mandat de Xavier Salvador no és gens fàcil.
L'equip amb l'aigua al coll en lliga,
la reestructuració de l'organigrama esportiu, social i institucional,
i dos figures, la del tècnic Paco Flores
i la del director esportiu Josep Sicard a l'ull de l'huracà.
Precisament Sicard, en unes jornades
per commemorar el 50è aniversari del Torreforta,
comença a dilapidar el seu càrrec.
Para mí sí es un fracaso bajar.
A pesar de que tú tengas el peor presupuesto,
al final has fracassado porque cuando usted empieza la temporada
su objetivo es mantenerse y no lo ha conseguido.
Entonces, ¿qué ha fallado?
Desde la planificación,
desde... pues evidentemente,
a lo mejor no hemos acertado
o no hemos sabido sacar el rendimiento a todos los jugadores.
Como lo hice yo,
los que no han funcionado soy el responsable.
I en aquest panorama,
els Grana consumen el seu tràgic final a la Lliga de les Estrelles
358 dies després d'haver aconseguit l'anciat ascens.
El 27 de maig del 2007,
i abans de jugar contra l'Atlético de Madrid al nou estadi,
els Grana són ja matemàticament equip de segona divisió.
Amb aquesta resignació,
el públic assistent a Keidi al camp de la budellera
reacciona davant la pèrdua de categoria.
El que s'ha viscut a primera ha sigut un regal
i, bueno, això ja entrava dintre del que ens teníem que veure
i, bueno, donar tot ara l'impossible
perquè aquí, en aquests partits,
és on es veu l'afició realment per veritat.
Nosotros llevamos haciendo ya reflexión
ya, yo creo, de hace un mes, mes y medio, dos meses incluso diría.
Un entrenador que no ha aportado absolutamente nada
y una secretaria técnica, pues que si hubiese estado
cualquier otro lo hubiese hecho seguramente mejor.
Estamos en segunda división,
hemos estado todo el año en segunda división
y espero que dejen un buen equipo para el año que viene
para volver a subir otra vez, disfrutar con el equipo.
Pocs dies després, concretament el dia 1 de juny d'aquest any,
el Consell d'Administració del Nàstic posa fill a l'agulla
a la situació de l'entitat i comença a prendre decisions molt dràstiques.
Les dues primeres són la de la no prorrogar la vinculació
amb l'actual entrenador Paco Flores
i també la del llavors director esportiu Josep Sicard.
D'aquesta manera es fa pública la decisió.
S'ha acabat una etapa i en comença una altra
perquè el projecte esportiu del gimnàstic de Tarragona
ha de ser un projecte esportiu amb una ambició diferent,
amb un tracte totalment diferent
i amb una visió esportiva d'un canvi
des d'arrel d'aquesta direcció esportiva.
Per tant, aprofitem avui per comunicar-vos
que ni l'entrenador Paco Flores de primer equip
ni el director esportiu Josep Sicard
continuaran amb nosaltres a partir de la pròxima temporada.
El darrer capítol, la primera divisió,
el gimnàstic el viu el dissabte 16 de juny al nou estadi.
La Lliga posa el seu punt i final
i Barça, Madrid i Sevilla es disputen el campionat.
Aquell dia es viu una autèntica tarda de transistors.
El final és de sobres conegut per tothom.
Llàgrimes blaugranes, rialles blanques
i l'adeu del nàstic a primera.
I gol del Mallorca.
El mercat del Mallorca.
Per la pilota per Leonel, missi d'Islaria,
deixarà la pilota i el gol del Barça.
el gol de Carlos Pujol.
Atenció, Messi que fa la jugada cap dintre.
El sota Messi, gol.
Llançament de Ronaldinho, Rubén Pérez, gol.
Eto, que intenta controlar l'esfèrica,
la deixarà ara aquesta pilota
i el gol favorant a l'Arsa.
Gol del Madrid.
Hosti.
Atenció, anem a veure les cares.
Gol de Dierrà, gol del Madrid.
Es posa per davant en el marcador.
Real Madrid 2, Mallorca 1,
campió de Lliga.
Ara per ara, l'equip blanc, el Real Madrid.
I gol del Madrid, el tercer.
Gimnès Grans, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol del Nàstic.
El 37 de la segona, el gol del Tobias Grans.
El gol del Barça, gol de Sant Brota.
Deu ser el gol menys celebrat d'aquesta Lliga.
El restaurant està trist, no?
Un altre Déu marca també el final de la temporada
del gimnàsic de Tarragona I.
Aquest és el del director esportiu Josep Sicard.
Discutit per molts i lluat per d'altres,
sempre va estar en boca de tot l'entorn grana.
En una roda de premsa tapeïda de mitjans de comunicació,
un Josep Sicard emocionat i plorós
dedica les seves darreres paraules
abans de sortir de Can Nàstic
a tots aquells que van apostar per ell.
Personas como José María Andreu y Ángel Fernández,
que tras dos años duros,
después de los fracasos del descenso a segunda B
y la mala temporada en lo que tenía que ser el regreso a segunda,
depositaron toda su confianza en mi persona.
Era un proyecto difícil y duro.
Llegaba en ese momento a un club
con una urgencia deportiva
y con la promesa a su afición de ascender a segunda.
Mi más sincero agradecimiento para un grande de este club,
un fiel colaborador
o para un amigo en mayúsculas.
Para nuestro delegado José María Grau.
Solo me queda darte gracias por tu servicio al club
y a todos los profesionales que vamos pasando por él.
Gracias por hacernos fácil la llegada.
Gracias por tener siempre un sí
y una solución a todos los problemas.
Y sobre todo gracias por enseñarnos a querer este club.
La marxa de SICAR és el punt d'inflexió
amb el que el Consell d'Administració del Nàstic
comença posant marxa el seu primer projecte,
un rentat de cara de dalt a baix
en els diferents estaments de l'entitat
i que arrenca amb les incorporacions de dos pilars bàsics.
El primer és el de l'entrenador Javi López,
qui després de dues campanyes al Salamanca,
a terra, a Tarragona,
amb l'objectiu de pujar primera.
El dia de la seva presentació,
el 19 de juny,
el tècnic explica el per què és de canta pel Nàstic.
i jo, quan s'ocsia la posibilitat del Nàstic,
pues cerré totes les portes a qualsevol altra posibilitat.
Queria cerrar aquesta
perquè a mi m'ha fet il·lusió
per dos parts.
Primer, perquè l'objectiu és ambició,
i això ja per a mi era important,
i després perquè vuelvo a mi casa,
vuelvo a Catalunya,
jo soc català,
i la veritat és que des de que estuve en el futbol basso
i estuve en l'ALAM,
en l'Espanyol i en el Barça,
tot el que ha sigut el futbol professional,
tant com a jugador,
com a tècnico,
ho he fet fora.
Era, pues bueno,
ja té una il·lusió gran
de volver otra vez a Catalunya.
Paradoxalment,
la Comissió Esportiva Granà
fitxa un entrenador
abans que un director esportiu,
finalment,
i cinc dies abans que Javi López
es presenta aquesta figura.
El Consell deposita la seva confiança
en Ricardo Resta,
que després d'una dècada a l'Albacete
aposta per canviar d'aires.
Resta es mostra ambiciós
en les seves primeres paraules oficials.
Estoy muy agradecido,
muy ilusionado
con esta nueva oportunidad.
Como sabéis,
vengo de la secretaria técnica,
el secretario técnico quizá
sea un pequeño cambio
en cuanto a la responsabilidad
de las decisiones que hay que tomar,
pero creo que era un paso adelante
en mi carrera,
tanto por el prestigio del club,
por las personas
que me han transmitido
un proyecto que es ilusionante.
Y bueno, pues deciros
que vengo con la máxima ilusión,
con ganas de llevar adelante
el proyecto que os ha presentado
el presidente.
L'estiu avança i l'arribada i sortida
de jugadors marquen el dia a dia
de l'actualitat grana.
Marxen herois de l'ascens a primera
com Marco,
Ruz, Carlos Merino o Álvaro Iglesias
i aterran a cap nàstic jugadors
com Arpon, David Sánchez, Roberto Jiménez o Miku.
En definitiva,
moltes cares noves pel nou nàstic 2007-2008.
Entre tots ells,
tres fitxatges molt especials,
dos retorns,
el del defensa Tani Tortolero
i del migcampista Belboades
i cinc mesos després
retorna per defensar
una altra vegada la samarreta grana.
Ell mateix explica el per què
de la seva arribada.
Perquè en el món del futbol
mai se sap.
És que són prou d'imatge a mi
i saben que jo en Tarragona
sempre deixava un tros del meu cor
perquè jo vaig viure els millors moments
de la meva carrera esportiva aquí.
Sí, sí, per això estic aquí.
Jo penso que l'anterior ja està passat,
és una nova etapa per a mi
i vinc molt il·lusionat
i, bueno, l'afició del nàstic coneix Abel.
Però espere i pense donar
més del que ha donat aquí
perquè no l'acabem de conèixer al 100%.
Si el fitxatge de Belboades
causa força sorpresa
a la massa social grana,
una altra incorporació,
la del davanter Antonio Calles,
converteix en el colabrot
de l'estiu a la casa grana.
Finalment, i després de dures
i complicades negociacions amb l'Albacete,
el futbolista madrileny
fitxa pel nàstic poc abans
d'iniciar el campionat de la Lliga BBVA,
que allà passa a ser el fitxatge
més car de la història del club.
La veritat és que han sigut
dos mesos bastant duros,
ho hem passat bastant mal
i el d'albacete no puc fer res.
El d'albacete no puc fer res.
Tenia molt clar que per mi
la situació allà era insostenible
i no podia estar així.
Per mi era molt important
el poder estar allà
i que la meva família fiera feliz.
L'únic que espero és
en el camp de devolver
tota la confiança que han posat en mi
i devolver-se con juego y con goles.
Amb la plantilla totalment configurada
i després de deixar enrere
un primer semestre de l'any nefast,
el nàstic es disposa a començar
la temporada a la divisió de plata
del futbol espanyol.
L'inici té un dolç component afegit.
Coincidint amb la diada de l'11 de setembre,
el gimnàstic s'imposa al Barça
en la final de la Copa Catalunya
i es proclama campió d'aquest títol
per primer cop en la seva història.
Tarragona Ràdio estava allí,
en directe a Palamós
i així ho explicava.
Hem superat ja el minut 48
i la manqueta de...
La manqueta de la dreta, eh?
Això s'ha acabat, s'ha acabat, final, final, final, final.
El nàstic, campió de la Copa Catalunya
de la 19ª edició,
per primera vegada a la seva història,
el nàstic guanya
la Copa Catalunya de futbol davant del Barça!
El capità Antoni Pinilla
era l'encarregat de recollir el trofeu
que acredita el nàstic
com a campió de la Copa Catalunya 2007.
El guanyar, com t'he dit, sempre un títol és important
i avui ho hem aconseguit.
Per molts jugadors era el primer cop que ho aconseguim,
per l'entitat jo crec que també és el primer cop
i per això jo crec que és un dia per estar contents.
L'èxit en la Copa Catalunya
és l'única nota positiva del nàstic
en aquesta recta final d'any.
La negativa trajectòria de l'equip en lliga,
fet per estar dalt,
i ara mateix mirant de raó i les posicions de descens,
han fet saltar les alarmes.
El president de l'Assad, Xavier Salvador,
ho reconeixia en la passada Junta General d'Accionistes,
celebrada a meitats del mes de desembre.
Nosaltres no estem contents de com està la situació de l'equip.
Jo crec que aquestes alçades,
tenint-nos que lamentar o apel·lar la balaçó,
jo crec que ara ja no toca.
Jo crec que l'equip ha de donar allò
que realment han posat el consell per l'equip.
És un equip on hi ha jugadors molt importants,
no un, ni dos, ni tres,
sinó tota una plantilla molt important,
amb fitxes també importants,
amb un pressupost important dintre la categoria,
som el setè pressupost més important de la categoria,
per tant, no ens val només quedar entre els set primers.
Cinc dies abans de la Junta d'Accionistes
i en la prèvia d'un nàstic Màlegans
deixa el mític Cinto López,
el que va ser jugador durant set temporades del club
i d'altres set com a fisioterapeuta
va enfilar el camí del cel en aquella data.
Un record molt emotiu va presidir
el minut de silenci d'aquell partit,
del que ha estat i és un dels millors jugadors
de la història del club.
Quan l'Espanyol mata la baixa,
em vaig aterrar aquí, a Tarragona,
afortunadament,
amb el qual estic encantadíssim
de fer 40 anys
que encara no m'heu fumut
fora de la ciutat.
Per buscar alguna llum dins d'aquest mar d'ombres
que ara mateix envolta la situació esportiva del nàstic,
cal trobar-la en el dia 11 de desembre
quan es dona a conèixer el projecte definitiu
del futur Camp Grana,
un recint amb una capacitat per 17.500 persones
i que es començarà a construir al maig del 2008
i que estarà enllestit 20 mesos després.
Un estadi tot cobert d'estil anglès
i inspirat en un mític camp d'Anglaterra,
com explicava l'alcalde de la ciutat,
Josep Fèlix Ballesteros.
El president de l'Atleta de Bilbao,
quan va venir a fer l'amistós aquella pretemporada,
i ell sabia que havíem de fer un estadi,
diu, no cometeu l'error que va fer la Real Societat,
que és anar a buscar un camp de futbol
amb una pista d'atletisme enmig, fred,
que ara ja s'ho estan replantejant a Sant Sebastià.
I em va dir, diu,
basa't en els models anglesos.
I el juliol, quan vam anar a la ciutat germana d'Stanford,
ens en vam anar a Liverpool,
un momenter, i vam veure a Anfield,
jo no conec la resta,
i em van fer posar en un còrner
i em van fer cridar, no molt alt,
i la reverberació del crit,
o de la veu, era espectacular.
En definitiva, aquest 2007
ha estat un any ple de canvis
pel gimnàstic de Tarragona.
Han estat 365 dies
molt moguts a nivell esportiu i institucional,
i que, evidentment,
no li han fet cap bé a l'equip.
Esperem que la il·lusió torni a arregnar
aquest 2008 a la partida de la budellera,
i que l'any vinent, a Can Nàstic,
es dibuixin molts més somriures
dels que s'han vist en guany.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
TARRAGONA ESPORTIVA
TARRAGONA ESPORTIVA
Hola, bona tarda.
Avui, aquest segon capítol del Tarragona Esportiva
us vol apropar tot allò que ha passat
durant el 2007
amb altres disciplines esportives d'equips
i esportistes individuals de la ciutat.
La redacció d'Esports de Tarragona Ràdio
ha seguit atentament tot allò que ha passat
al món del bàsquet, del voleibol,
del motor o del futbol més modest.
en bàsquet el 2007 va tenir un clar signe oposat pels equips de la ciutat.
La cara va ser per l'ADT,
que va donar el salt per primera vegada en la seva història a una categoria professional.
La creu, per contra, va ser pel Club Bàsquet Tarragona,
que després de quatre temporades a la Lliga L'Epo per dir a la categoria.
Els blaus van jugar amb foc durant tota la campanya
i el 27 d'abril a les Illes Canàries
i davant de l'Unió amb Baloncesto La Palma
es consumava la 10 a la segona categoria en importància del bàsquet estatal.
Joan Andreu Pérez i Rafa Marraseu
ho explicaven en directe pels micròfons de Tarragona Ràdio.
93, 84, 8 segons, 7 segons, 6 segons.
El Club Bàsquet Tarragona perdrà el partit i la categoria.
Hem fet 93 punts al Club Bàsquet Tarragona
el dia que jugava la perverència.
Pau del Tio, llançament contra el taulei, no hi ha bàsquet.
Tampoc en el rebot d'Àlex Alba.
S'acaba el partit i s'acaba la temporada.
El descens del conjunt del Serrallo precipitava els esdeveniments
i provocava l'adeu de l'entrenador Diego Campo
de diferents jugadors de la plantilla
i també la dimissió del president Rafa Pintado.
El màxim responsable dels blaus considerava
que aquest era el moment de plegar.
El moment va ser quan va ser.
Potser la millor tínia que era dimitit
del moment que va baixar l'equip.
El que passa és que el club i senyor
és una cosa que portes molt interiorment,
és una cosa que sents molt
perquè al cap i a la fi
no deixes de ser un dels pares de la criatura.
I el que m'hagués agradat
és continuar i acabar el mandat.
Però hi ha moments que has de prendre decisions.
Jo penso que era el moment oportú.
En primer lloc perquè m'ha faltat una mica de...
tot i que vam baixar i vam treballar per l'any que ve
tornar a estar i tornar a estar aquí a la categoria.
Però hi ha un moment que vaig veure
que no estava el suficientment motivat.
Si ho hagués dit a paraula, potser sí.
L'empremta de Rafa Pintado
perdurarà en el temps del CBT.
Pintado és un símbol per l'entitat
com també ho és un jugador
que ja no exhibeix la seva destressa
al serrallo com és el Berni Álvarez.
El fill pròdic va fitxar pel Lleida
en acabar la temporada
però va veure com se li reconeixia
la seva trajectòria a l'entitat del serrallo.
El club va decidir retirar el seu dorsal número 5.
Rafa Pintado considera just
fer-li al Berni aquest homenatge.
Se'l considera com el jugador sortit de la padrina
encara que ell va començar a jugar a la salle.
Però aleshores tenim el conveni
i tot el que fem, les coses que es fan.
I és un jugador que s'ha creat aquí.
El moment que ens va demanar
per marxar a Pemesa
ningú li va posar cap problema
tot i que el Pemesa estava a l'Eva
a la nostra categoria
i d'allí van donar el salt
aquell any van pujar.
Tot això et satisfà.
I el fet que guanyi una Copa del Rei
i el fet que jugui a Europa
i el fet que jugui a Lleida
i faci una temporada excel·lent
tot això et satisfà
i fas que aquell equip el segueixis.
I jo penso que s'ho mereixia.
Després de deu anys comandant la nau Rafa Pintado
li cedeix el relleu
a l'actual president del CBT, Sergi Brú.
El màxim responsable de l'entitat
afirma que l'ombra de Pintado és allargada
i que el seu carisma i ganes de treballar
per l'entitat l'han fet gran.
Jo crec que en Rafa ha deixat empremta
i serà difícil d'igualar-lo
en molts aspectes.
Jo crec que és una persona molt carismàtica
que li va imprimir
el que té d'ànim al Club Bàsquet de Tarragona.
És una persona també
amb una gran capacitat d'il·lusnar-se
i de fer que els altres s'il·lusionin
i això va fer que l'equip es situés
entre altres coses
fa dues temporades
en situació de play-off
a descens a l'ACB.
Això és quelcom que és molt difícil d'igualar
i que treguem amb totes les ganes
i tota la intenció
d'aconseguir fer coses
que com a mínim estiguin a la mateixa alçada.
Coincidint amb el sopar de l'entitat
al mes de novembre
el CBT reconeix la tasca
d'un home, Rafa Pintado
que ho ha donat tot pel seu club.
29 anys com a directiu
i 10 com a president serveixen
per aplegar a més de 200 persones
en un acte en què se'l distingeix
amb la insígnia d'or de la Fundació.
Per mi ha sigut la meva segona vida
o la meva vida
perquè som 29 anys a la Junta
i porto més anys amb el club
en aquest cas que la millor casant.
Amb la qual cosa
hi ha una simbiosi molt important
i sobretot el que vam viure els primers anys
el que hem viscut després
les vegades que ens hem volgut enterrar
i que hem continuat treballant
tot una sèrie, una història molt important.
Són quasi 30 anys
continuo a vincular
tampoc m'he despedit
i no sé si
passat un temps
que jo estigui
m'aprengui un temps sabàtic
no vol dir
que no torni a col·laborar
amb una junta directiva
o el que pugui estar allí.
Una vegada més
s'ha complert aquella màxima
de renovar-se o morir
i el CBT
s'ha sabut adaptar
a una nova categoria
a l'Alep de Plata
amb un pressupost
molt més reduït
amb una nova plantilla
i amb un nou entrenador
com és Esteban Albert.
El president de l'equip blau
Sergi Brú
reconeix que ha estat
un any complicat
per l'entitat.
L'any ha estat
un any complicat
Vam acabar la temporada passada
amb una crisi
amb tota regla
com suposa el fet
de descendre a categoria
i també
l'emissió
d'en Rafael Pintado
el president.
Això ens va sotmetre
a una sèrie de tensions
de tota mena
que sortosament
hem pogut resoldre
i que ara ens permeten
estar competint
a l'EB2.
Fem balanç
després de la temporada
2007-2008
que és on estem en aquests moments.
Les coses
a nivell de resultats
potser no van
tot el bé
que nosaltres esperàvem
però el cert és que
hi ha altres coses
que funcionen perfectament
i el qual estem molt contentos.
I amb tots aquests aires
renovats
el CBT
espera poder aspirar
a aconseguir
grans fites
en aquesta nova temporada
i que el 2008
depari molts èxits esportius
al Club del Serrallo.
Enrere queda ja
un 2007
bastant negatiu.
Aquesta
és la carta als Reis
que li fa el president
del CBT
Sergi Brú.
Jo la carta encara
m'ho he fet
i això
sempre arriba tard
la carta als Reis.
Jo crec que
en aquests moments
el que volem
és consolidar
el projecte
que ja vam presentar
fa uns quants mesos
amb la idea
de fer que el Club
Basquet Tarragona
es consolidi
en els tres eixos
l'institucional
i social
el formatiu
i evidentment
l'esportiu
que afecta més
el que seria
el projecte professional.
Això vol dir que
el que ens agradaria
és consolidar
la idea
que tenim
d'equip
a l'Eplata
ens agradaria
créixer patrimonialment
i ja hi hem treballat
i amb les escoles
que sempre dic el mateix
continuem treballant
en totes les escoles
del centre
amb aquesta excepció
del Saracort
per fer
que hi hagi
bàsquet a la ciutat
i fer que els nanos
participin
cada cop més
de l'esport.
I si l'any
no ha estat
del tot positiu
pel CBT
millor sí que
li han anat
les coses
a l'ADT.
L'any nou
arrenca
pels d'aponent
amb una ratxa
positiva
de victòries
a la Lliga EVA
i que els porta
a comandar
el campionat.
L'equip presidit
per Robert Hernández
sap aguantar
la pressió
i finalitza
segon
en la Lliga regular.
Per primera vegada
en els seus 25 anys
de vida
l'entitat
es disposa
a disputar
uns play-off
descents
a la Lliga
Lep 2.
El Guadalajara
s'interposa
en el camí
de l'equip
dirigit
per Jaume Rogés
i priva
l'ADT
d'assegurir
les mels
de l'anciat
descents
de categoria.
Segons
Robert Hernández
aquesta va ser
la cirereta
que li va faltar
al pastís.
Tenim curiositat
que vam acabar
segons
d'un grup C
de la Lliga EVA
que es caracteritza
per ser el grup
més competitiu
de tota la Lliga EVA.
Ja vam fer un equip
per estar en aquest cas
i optar
en aquests play-offs
ho vam aconseguir
el primer objectiu
va estar aquest
i després van quedar
entre els 700 millors
equips de tota Espanya
i això per nosaltres
va ser tot un èxit
encara que possiblement
la guinda
d'aquest pastís
que hagués sigut
aconseguir
aquest ascens
esportivament parlant
no ho vam aconseguir.
Però totalment
aquests sis primers mesos
van ser d'una dolçó
esportivament parlant
important
perquè
el tindrà un grup humà
com el que vam tindre
l'any passat
amb una il·lusió
que en aquest cas
serà palpable
dissabte
darrere dissabte
això va ser
una part molt positiva
de cara a aquest club.
El mal regust
de boca
de no aconseguir
aquest ascens
es veu recompensat
a inicis d'estiu.
La Federació Espanyola
de Bàsquet
reconfigura
les categories
LEP
i els d'aponent
donen alçal
al professionalisme
després d'inscriure's
a la Lliga LEP
de Bronza.
El president Robert Hernández
reconeix
que aquest ha estat
el gran fet
que ha marcat
el 2007
per l'entitat.
Un any
molt variopinto
un any
en el que
per primera vegada
a la història
la DTE
va assolir
una categoria professional
uns canvis
que no només
a nivell esportiu
ens han marcat
sinó a nivell
organitzatiu
també
el club s'ha tingut
que estructurar
d'una forma
diferent
fins a llavors
i un canvi
sobretot
de mentalitat
de mentalitat
en la que
ja no dissem
de ser
el club petit
el club de base
sinó que
mantenint
aquesta organització
que sempre
ens ha caracteritzat
hem hagut de donar
un pas més enllà
i arribar
a la professionalització
de l'estructura
i el primer equip.
El pas al professionalisme
revoluciona l'entitat
noves planificacions
estratègies
i fitxatges
marquen
un estiu
en què els d'aponent
treballen de valència
contra el rellotge
per no perdre el tren
fins i tot
un jugador
com Frank Pfeiffer
entra a formar part
de la llegenda
del club
a ser el primer americà
en tota la història
en estar a les files
dels de Riuclai
com a Artorreforta
Per si no n'hi havia prou
l'ADETE inicia
aquest 2007
els actes
de celebració
dels seus primers
25 anys de vida
un esdeveniment
compla de joia
el president
Robert Hernández.
Espero que sigui així
i espero perquè
aquest 25 aniversari
ha de ser un punt
i seguit
possiblement
d'aquesta entitat
però un punt
i a part
de totes les enrencilles
que possiblement
hi ha hagut
en aquests 25 anys
i tots els problemilles
etcètera
que tothom
tots plegats
tinguem en compte
que l'ADETE
és un gran club
és un club
amb 25 anys d'història
en el que les coses
s'han fet molt bé
bé
regular
i possiblement
menys bé
però sí que és veritat
que tothom
ha anat sumant
el seu gra de sorra
i això ha fet
que aquest club
ara mateix
conti amb 25 anys
d'història
quasi més de mil jugadors
que han passat
durant tota aquesta història
pel club
etcètera
són dades
molt significatives
i dades
que hem de deixar
molt en compte
les dificultats
de ser un dels equips
novells
que han donat
al saló
una categoria professional
encara són visibles
a l'ADT
el conjunt d'oponent
es va adaptant
ràpidament
a la Lliga Lep de Bronza
i continua lluitant
amb constància
treball
i molta il·lusió
en el pròxim any
aquestes són
les peticions
de Robert Hernández
pel 2008
normalment
no soc
gaire ambiciós
jo sempre demano
que Déu
ens doni
a tothom
el mateix
que hem tingut
l'any 2007
treball
feines
de salut
perquè nosaltres
ja
amb la nostra feina
ja estem capaços
de poder
anar
discernint
si hem d'estar
més amunt o més avall
jo crec que
esportivament parlant
com que ens deixi
com en el 2007
ja tenim prou
vull dir
jo crec que
va ser un any molt bo
encara que
ara sí que és veritat
que a finals d'any
l'equip
està notant
la nova categoria
està notant
la conjunció
d'aquest equip
que hem fet nou
etcètera
però jo espero
que amb aquest inici
com a mínim del 2008
puguem tornar
a agafar
tots els èxits
del 2007
i tornar
està al capdavanter
de les classificacions
en voleibol
el Sant Peri Sant Pau
es va mostrar
intractable
durant el primer semestre
de l'any
els cooperativistes
demostren en tot moment
la seva superioritat
en els diferents competicions
on hi prenen part
els vermells
inauguren l'any
de forma immillorable
per la festivitat
de Reis
els pupils de Blas Ortega
es coronen
campions
de la Copa Feb
el Sant Peri Sant Pau
s'imposa
de forma ben clara
al Futbol Club Barcelona
i es fa
amb el primer títol
del 2007
l'entrenador
Blas Ortega
a explicar
el que va suposar
aquest primer triom
una competició nova
la primera edició
que es celebrava
en dates de Reis
i una mica
doncs estaven
com a
no dolguts
però
que es celebreixen
en aquestes dates
perquè són dates
fictives
i en el vòlei
un esport
que en dates nadarenques
no es juga
però d'altra banda
una vegada
hi vam ser allà
doncs ens vam trobar
molt còmodes
en tots dos partits
i la veritat
és que la final
el tret del primer set
que vam patir una mica
doncs va ser bastant
es va entrar bastant
del nostre costat
Si a la Copa Fet
pel Sant Peri i Sant Pau
va esclafar
literalment
els rivals
que s'hi van posar
per davant
la mateixa Toni
que va seguir
en el campionat de Lliga
l'objectiu del club
era retornar
a la Superliga masculina
els pupils
de Blas Ortega
es posen com a fita
a l'aconseguir
aquest propòsit
des de la primera jornada
ja soleixant l'èxit
després de sumar
26 victòries seguides
entre Lliga
Copa Feb
i Play of the Sens
un equip de llegenda
retorna
per la porta gran
a la Superliga masculina
després de desfer-se
del Barça
al Moradí
i dos hermanes
en el Play of the Sens
des del pavelló
de la ciutat esportiva
Joan Gamper
del Futbol Club Barcelona
l'alegria del Sant Prín
Sant Pau
sonava de la següent manera
a través de les zones
Tarragona Ràdio
estava allí
en directe
serveix blado
recepció pel Barça
Cors de la Feta
que lo col·loca
per vida
defensa
el Teboski
que la toca
Mirko
atenció Mirko
a la Superliga
quin cop de dins
a la Superliga
a la Superliga
9 a 15
a la mort súbita
2 a 16 a 3
al volej
Sant Pèl i Sant Pau
que ha tornat
a demanar
aquest equipàs
El registre del Sant Prín
Sant Pau
entra a formar part
dels anals
de la història
del voleibol
Jugadors com
Gustavo Saucedo
Pau Sanz
Milkov
o els germans
Esteboski
es converteixen
en jugadors
de llegenda
de l'entitat cooperativista
Tots ells
sota les ordres
del tècnic
Blas Ortega
un entrenador
constant
treballador
i que sap
formar i dirigir
un bloc molt sòlid
i que ha donat
uns resultats
espectaculars
Sí, bueno
i jo crec que
la història
del voleibol
estatal
la veritat
és que vam perdre
molts pocs sets
i que la superioritat
davant del nostre rival
va ser manifest
Home, jo crec
que era un equip
bastant
primer compromès
i després
un equip
molt compacte
així
amb una figura estelar
que era Saucedo
però amb uns jugadors
molt entregats
a l'equip
i que en qualsevol moment
treballaven en l'equip
no buscaven
cap tipus
d'individualitat
El regust
dolç
dels diferents títols
aconseguits
pel Sembrer
i Sant Pau
han arrodonit
un any màgic
per l'entitat
La tenacitat
de molta gent anònima
ha servit
perquè el club
cooperativista
assoleixi
els seus primers
25 anys
d'existència
El president del Sant Pau
Dionís Camacho
afirma que enguany
s'han emborratxat
de títols
i de celebracions
I tant
ha sigut un any
moltes celebracions
molts d'actes
i que
bueno
amb una miqueta d'esforç
ho hem pogut tirar endavant
no?
Potser
per als 50 anys
estem una mica més preparats
i podem fer més coses
encara
Amb el cap fred
i amb la calma
que permet
mirar enrere
el president del Sant Pau
creu que s'ha viscut
una primera part
de l'any molt dolça
amb una segona
en què les dificultats
esportives
i d'infraestructures
han marcat
l'actualitat
de l'entitat
Primerament
molt agradable
amb una temporada
de rècord
amb la que hem guanyat
tots els partits
i hem guanyat
la Copa
a començament
de l'any
i
bueno
després una segona part
on encara els resultats
no estan acompanyant
i llavors
és una mica
contradictori
la mala sort
de les lesions
a última hora
doncs
estan fent
que
que es vegi
les carencies
de l'equip
i del club
vallot
Sobre aquests aspectes
precisament
espera aconseguir
una millora
del 2008
el president cooperativista
Diony Camacho
aquestes
són les seves
peticions
pels Reis Mags d'Orient
Un pabelló nou
això està clar
un pabelló nou
per al barri
Sant Pere i Sant Pau
que ho necessita
nosaltres també
ho necessitem
i necessitem
una mica
de millors condicions
per jugar
a la Superliga
sense oblidar-nos
que la Superliga
és
una categoria
professional
i necessita
d'instal·lacions
adequades
l'esport del motor
en aquest 2007
ens ha deixat
moltes alegries
en aquest any
Joan Oliver
Albert Cabastany
i Artur Aragonès
han estat els protagonistes
de les dues rodes
com cada principi d'any
el Lisboa Dakar
marca el primer
mes de competició
la cursa
dels Faraons
té un protagonista
de casa nostra
com és el pilot
Artur Aragonès
a bord de la seva
KTM
Aragonès
aconsegueix finalitzant
la posició
número 62
la que és la seva
quarta participació
en el raid
i la tercera
en què aconsegueix
arribar a les platges
de Dakar
ell mateix
relata l'experiència
el Dakar 2007
va ser un Dakar
molt especial
un Dakar
que era una altra
la retrobada
des del 2005
que és el Dakar
que no vaig acabar
i va estar
doncs molt
molt maco
perquè
el recolzament
de l'Ajuntament
dels meus patrocinadors
de sempre
i de la gent
que estava al voltant
doncs realment
va ser un Dakar bonic
en menys de 10 dies
l'Artur Aragonès
iniciarà una nova travessia
del ral·li
per etapes
més dur del món
el pilot aragonès
es mostra il·lusionat
davant del que serà
el seu cinquè repte
aquests són
els seus desitjos
pel 2008
jo li demano
doncs mira
el Reis
la carta
és la sortida de Dakar
que sortim
la cursa
comença el dia 5
i el que jo li demano
doncs és poder fer
una cursa maca
poder-me divertir
com a mínim
com l'any passat
acabar-lo
i doncs
poder continuar
doncs
en la tasca
com sempre
amb l'entrenament
i doncs
amb la ben entesa
doncs
que els patrocinadors
continuen amb mi
i que tota la gent
que jo sé
que em segueix
doncs
estan al tanto
del que és la cursa
el dia a dia
i de les dunes
de Dakar
passem a parlar
de trial
perquè el 2007
no ha estat
del tot satisfactori
pel pilot a reunir
Albert Cabastany
el de casa nostra
ha finalitzat
tercer de la general
del Mundial Indoor
i també de l'estatal
i en la quarta posició
del Mundial Outdoor
a tot això
cal sumar-hi
una alegria
el triomf
en el trial
de les nacions
al costat
de pilots
com Toni Bou
Adam Raga
i Jeroni Fajardo
Albert Cabastany
considera
que ho ha donat
tot durant l'any
i que ha estat lluitant
pels jocs de privilegi
en totes les competicions
Sí, crec que ha estat
una mica
una continuació
de la temporada passada
en el Mundial
hem quedat
en una posició
per darrere
que ha estat
el que
podríem dir
que tots els presons
ha davantat
Toni Bou
llavors
aquest aspecte
una mica
hem estat
per dir així
constant
ningú ha evolucionat
o ha fet
el pas endavant
que ha fet el Toni
i s'ha notat
amb els seus dos títols
i amb el Nacional
ara per ara
l'outdoor
hem enviat una posició
falta acabar
el Nacional Indoor
i també
satisfacció
perquè hem aconseguit
de moment
un Mundial més
que és el Mundial
de les Nacions Outdoor
L'autèntic dominador
de les especialitats
de trial
aquest any
ha estat el barceloní
Toni Bou
i que s'ha proclamat
campió del Mundial
Indoor i Outdoor
sobre aquesta aparició
tan explosiva
de Toni Bou
en parla
el pilot de casa nostra
el tarragoní
Albert Cabastall
i llavors
ha donat el fet
que ha sortit
el Toni Bou
amb la seva moto
una mica revolucionària
ha fet treballar els demés
i per dir-ho així
potser ens han pillat
les pilos una mica tard
l'equip
ara per ara
tinc una moto
molt competitiva
no tinc res
a envejar la seva
però ens ha costat una mica
ha arribat una mica
cara a les últimes proves
i ara una mica tard
aquest revuls
i vam arribar
pel 2008
el pilot de Xerco
vol tornar a intentar
encapçalar
les dues especialitats
grans del Mundial
de trial
i també de l'estatal
l'Albert és conscient
que ja és un pilot
veterà
i molt experimentat
i que ara toca lluitar
contra els joves pilots
que pugen
amb molta empenta
parlant vinent
l'Albert promet
tornar a donar molta guerra
i seguir portant
el nom de Tarragona
arreu del món
jo soc conscient
que fa uns anys
estic en una posició
per dir-ho així
difícil
per ser el número 1
vull dir
jo treballo per ser-ho
però les coses
no juguen al meu favor
cada cop els trials
són més
per dir-ho així
perillós i espectaculars
i clar
no és la mateixa forma
com m'ho puc afrontar jo
cada any que passa
que m'ho pot afrontar el Toni
que és un nano jove
molt empenta
llavors això és un afegit difícil
però
jo crec que encara
em sento motivació
d'intentar-ho
a més
poder
al punt que està
en una niqueta
per sort que era
doncs mecànicament
ara ho estem solucionant
estem treballant
més també
llavors crec que
doncs el 2008
és una bona oportunitat
per aconseguir
un altre títol
per fer-ho bé
llavors doncs
ho donaré tot aquest any
i doncs
òbviament seguir treballant
amb ganes i il·lusió
Hem repassat el Rally Lisboa de Car
la temporada de trial
i ara toca fer un repàs
sobre el Mundial de Motociclisme
en què un pilot
del Motoclub Tarragona
Joan Oliver
ens ha donat
moltes alegries
en la categoria
dels 125 centímetres cúbics
el pilot de Perafor
ha realitzat
la seva millor temporada
en el quart de litre
i ha finalitzat
vuitè
aquest és el balanç
que fa ell
personalment
Estic satisfet
de com ha anat
el 2007
perquè és el meu
millor any
al campionat del món
és el que he aconseguit
més punts
i hem acabat
vuitens
al campionat del món
i crec que
sempre que
queden millores
és positiu
amb tot el que fas
i sempre
vas millorant
està bé
sempre
un pòsbol
inclús millora més
i està més al davant
però
està satisfet
amb el que es fa
i si la feina
ha estat ben feta
està bé
Els dos millors resultats
d'Oliver
han estat
els segons
llocs
aconsegits
a Turquia
i Austràlia
i on va lluitar
fins als darrers
metres
pel primer
lloc
del podi
En total
han estat
131 punts
els aconsegits
pel pilot
del motoclub
Tarragona
en la categoria
dels 125 centímetres cúbics
Joan Oliver relata
el seu millor record
de la temporada
Hi ha diferents
no em quedaria
amb una
perquè
és molt complicat
quedar-se amb una
només
però
crec que
Turquia
que va ser
la tercera carrera
que va fer
segon
vaig estar
anant primer
durant moltes voltes
va ser molt bona
però
com a conjunt
de cap de setmana
la d'Estoril
va ser molt bona
a Austràlia
que també vaig fer
segon
també
o a Malàcia
que vaig fer
quart
i vaig anar
segon
tota la carrera
també em va agradar
molt
no sé
molt bé
què dir-te
però
em quedo
amb la
feina venteta
Després d'unes temporades
que un patina
amb Aprilia
el pilot de Perefort
canvia de marca
per l'any vinent
i passarà a córrer
amb una derbi
un canvi de moto
que també coincidirà
amb força novetats
de cara al Mundial
del 2008
la més destacada
serà que per primera vegada
a la història
es correrà de nit
serà en la prova inaugural
la de Catar
sí
la primera carrera a Catar
serà de nit
i
és una experiència
que jo me'n recordo
de quan corria
amb les pocketbikes
que tenia set o vuit anys
que fàvem carreres
de nit
de resistència
inclús
i m'agradava molt
perquè
és tot
bastant diferent
el context
és diferent
al normal
de corres
al matí
i també podrem
dormir més al matí
és clar
Joan Oliver
espera que el 2008
sigui encara millor
pel que fa
als resultats
aconseguits
en guany
el del motoclub
Tarragona
aspira a convertir-se
en el número 1
de la seva categoria
evidentment
que li demanaria
ser càmpio del món
l'altre any
però això
són paraules
ja molt grans
i no sé
crec que
estem preparats
ja per lluitar
i intentar-ho
però també
l'experiència
et diu
que les coses
fins que
tu has de tenir
resultats
i no de boca
perquè
és realment
el que compta
La temporada futbolística
pels equips més modestos
de casa nostra
es pot qualificar
de notable
l'èxit més reconegut
ha estat
l'històric ascens
de la pobla
de Mafomet
a la tercera divisió
pel que fa
als equips
de la primera territorial
destaquem la celebració
del 50è aniversari
del Club Cultural Torreforta
i la permanència
a primera territorial
del Camp Clar
i del Bonavista
aquest últim
va esperar
els ascensos
compensats
per saber
si tindria garantida
o no
la seva continuïtat
a la primera regional
però com dèiem
han hagut de passar
54 anys
perquè la pobla
hagi aconseguit
un ascens a tercera
a Carambola
es produeix
el 24 de juny
el filial grana
necessita
que 3 dels 4 equips
catalans
que disputen
la promoció
a segona divisió B
aconsegueixin
el seu objectiu
i així és
Sabadell
Gabà i Girona
Pugen
i Derretuc
la pobla
també
Tarragona Ràdio
estava en directe
a les celebracions
per l'ascens
a la font central
de la pobla
i així vivien
els protagonistes
les ascens
aquí m'han passat
diversos missatges
dient-me
presi
l'any que ve
Pobla Reus
presi
l'any que ve
Barça B
Pobla
el miniestadi
o el camp
el camp gran
el camp nou
jo no m'ho imagino
no
jo som un nou equip
de tercera
i per això
per la pobla
i crec que
per l'any que ve
el miniestadi
cap al mig
hi ha d'anar
cap al mig
n'hi he dit jo
abans aquí
que hem de fer
una invasió
del miniestadi
no té de quedar
ningú a la pobla
les 1.500
per on hi ha
el pobla
tots tenen
el miniestadi
sí està clar
crec que la pobla
té molt d'amèric
que hagi aconseguit
l'ascens de tercera divisió
és veritat
que l'ha ajudat
el fet que
3 equips catalans
de tercera
puissin a segona B
però crec que
això és un èxit
en aquest sentit
una de les persones
que més intensament
viu aquest ascens
és el president
de la pobla
Josep Mir
el màxim responsable
de l'entitat
recorda
com va viure
aquell diumenge
24 de juny
increïble
aquest dia
increïble
estava
quan
m'afir
al migdia
que allò
ja era possible
bueno
me tornava
me tornava boig
no
és a dir que
realment
em va costar molts dies
de ferir-ho
molts molts molts
de què
no m'ho creia
un ascens
que arriba gràcies
als ascensos
de Sabadell
Girona
i Gabà
segona B
tres equips
que sempre
quedaran
en el record
de la pobla
ara bé
com bé
diu Josep Mir
a més de la sort
els mèrits esportius
de l'equip
i la seva lluita
el porten també
a fer història
tens que estar allí
evidentment
la carambola
l'has de donar
però si no estàs allí
no serveix de res
i això ja s'havia donat
anteriorment
amb l'Arpiteco
on va pujar de categoria
i a l'inversa
quasi que s'adonen nosaltres
que ens vam favar
també un any
de baixar
també per la carambola
és a dir que
bé la pobla
deu tindre
la mare d'ell de llodó
que es deu guardar
i així és com
després d'un estiu
molt mogut
la pobla
es presenta
com un dels novells
més atractius
de la tercera divisió
una categoria
en què només hi ha
dos filials
el del Nàstic
i el del Barça
el president de la pobla
es mostra orgullós
de l'excel·lent paper
que està portant
l'equip en lliga
i que l'ha portat
a estar a la part alta
estem molt orgullosos
però a més a més
del paper que estem fent
cosa que
en principi
nosaltres érem
l'equip a batre
i l'equip
de pujar i baixar
o de descendre
vull dir que
això
ens demostra
que hem acertat
en tots els aspectes
hem acertat
amb els jugadors
que vam triar
de l'exprimer
de catalana
que els tècnics
del gimnàstic
juntament amb els de la pobla
han acertat
plenament
gairebé plenament
amb tots els que han portat
de fora
i són xiquets
que s'han integrat
completament
és a dir
avui dia
tenim un grup
que funciona
que en funcionen
les mil meravelles
conscient que serà difícil
superar el 2008
tal que s'ha fet
aquest 2007
el president de la pobla
de Mafomet
Josep Mir
tan sols que una única petició
aquesta es tradueix
en aconseguir
el més aviat possible
els 45 punts
de la salvació
que t'adongui
els 45 punts necessaris
per estar a tercera divisió
això és el que ara
ens fa falta
que en aquest moment
sembla molt fàcil
però no n'és
perquè tens una girada
i els altres equips
també volen estar
però veiem
que depenem
de nosaltres
i que no necessitem
no necessitem miracles
per aconseguir-ho
sempre i quan
no perdem
la concentració
i
que no ens ho donem per fer
perquè en el moment
que ens ho haguessin per fer
llavors
es podria passar factura
i si exactament
la poblada
Maphomet va celebrar
el seu 50è aniversari
ara fa 4 anys
ara passem llista
a un altre club de la ciutat
que en guanya
commemorat la mateixa
efemèride
es tracta de la cultura
al Torrefort
i que un any més
espera poder aconseguir
l'ascens a territorial preferent
tal com explica el seu president
en Manel Roldac
vam acabar
perquè és el primer equip
per a la part alta
de la classificació
però
la veritat
és que portem
portem
la veritat
la veritat
des que soc president
la meva il·lusió
el nostre objectiu
com a club
i la junta directiva
era
l'ascens a preferent
i això no ha pogut ser encara
estem molt a prop
i tal
però no ha pogut ser
l'any passat
van quedar també a les portes
i bueno
això és l'últim equip
en quant al futbol base
com sempre
van tenir equips
en totes les categories
i una gran massa
de jugadors
i bueno
acabant en general
doncs bé
l'ascens seria la cirereta
que coronaria el pastís
de la celebració
del 50è aniversari
del Torrefort
un any el 2007
en què la cultural
va lluitar per l'ascens
però es va quedar
a les portes
a darrera hora
això sí
de celebracions
i actes de commemoració
pels primers 50 anys de vida
no n'han faltat
i jo crec que la gent
s'ha valorat
positivament
sobretot
el quadrangular
que van tenir
de veterans
aquí van venir
com ja sabeu
equips
importants
de la nostra ciutat
de la nostra província
com ara
el Nàstic
el Reus
Atlètic de Madrid
i la cultura
del Torrefort
un altre acte
molt emotiu
va ser també
el sopar
que van tenir
amb tots els socis
i persones
molt a prop del club
jugadors
que han passat
per la nostra entitat
directius
expresidents
i també
l'exposició fotogràfica
que estem portant
a terme
que ja van donar
una primícia
però és clar
són records
molt emotius
per tota la gent
que ho pot percepció
de cara al 2008
aquestes són
les peticions
que li fa
el president
de la cultural
al Reis Max
a veure si
d'una vegada
es pot portar
aquest ascens
tan desitjat
per tots
i després
també
a la nostra cantera
a la nostra futbol base
que es vagi consolidant
que és molt difícil
és molt difícil
vull dir
a nivell
d'estructura
d'escola
però és clar
també
molts anys
hem de fer
molts canvis
canviar d'entrenadors
canviar de coordinadors
això
és el que
no acaba
tampoc
en fi
el que m'agradaria
és que
pugui tenir
una escola consolidada
en quant a
un director d'escola
un coordinador
o uns entrenadors
que no estiguin
només una o dues temporades
sinó que sigui
una cosa més duradera
i de la gespa artificial
passem a parlar
d'una altra superfície
com és la sorra
de la platja
de la Rebassada
que durant la primera setmana
del mes de maig
va ser la seu
del Campionat d'Europa
de seleccions de futbol platja
una competició
que es va convertir
en un autèntic
compte de fades
pel Dani Morros
de la nit al dia
Dani Morros
es convertia
en l'únic jugador
tarragoní
en formar part
dels escollits
per Joaquín Alonso
de la selecció espanyola
ell mateix
recorda com va succeir tot
sí, sí
una pel·lícula
perquè va ser
tot molt de pressa
però bueno
i assimilar
moltes coses noves
i la veritat
és que sí
va començar la història
un divendres
amb una trucada
per anar a fer un partit
l'endemà
amb la selecció
i bueno
ja fer un partit
contra la selecció
i ja dius
ostres
ja és una motivació
arriba aquell dia
fas un bon partit
i a l'acabar
un senyor
que es diu
Joaquín Alonso
que ha jugat
a primera llegió
internacional
amb Espanya
que et comenti
la possibilitat
de venir a entrenar
amb la selecció
però bueno
ja és un altre
un altre esglaor
i l'endemà
poder entrenar
amb tots ells
i al cap de dos dies
dir-me que m'ha convocat
per l'audocopa
bueno
va ser en quatre dies
és el que té
una història de pel·lícula
el combinat espanyol
no fa un bon paper
i finalitza
en sisena posició
tot i això
Dani Morros
fa realitat
el seu debut
amb l'estatal
i comprova
com tot el públic
de Tarragona
li dona
el màxim suport
tots eren
de la Colunya
hi havia algun
de Màlaga
algun de València
però bueno
em sembla que mai
hi havia hagut
un jugador català
i menys
de Tarragona
a la selecció
l'únic
el Sergi
que va venir
que és català
però bueno
de Tarragona
no hi havia cap
i la veritat
és que era
una motivació extra
i més aquí
a casa
a Tarragona
que tenia estat
el públic
al costat
i bueno
va ser molt molt molt molt
molt molt molt
la seva participació
a l'europeu
de futbol platja
no va ser
flor d'un dia
i el tècnic
Joaquín Alonso
va continuar confiant
en Dani Morros
per altres compromisos
de la selecció
durant la resta de l'any
Joaquín va parlar amb mi
em va comentar
que bueno
que la intenció
era continuar
comptant amb mi
i bueno
la primera cita
de la lliga europea
va ser a Itàlia
a San Benedetto
i em va trucar
dues setmanes abans
que em convocava
vaig tenir bastanta participació
després vam anar
a Portugal
que jo crec que va ser
el millor campionat
que vaig fer
després vam anar
a França
que vaig tenir
una mica més alt
perquè em vaig lesionar
i al final
a Mallorca
que tampoc vaig tenir
gaire participació
però bueno
van ser les quatre estades
que vaig estar
després va haver a Marsella
que no vaig estar convocat
i bueno
allà a Brasil tampoc
però bueno
l'experiència
molt molt bonica
i espero repetir-la
com vés de duells
de les seves paraules
el 2007
ha estat un any
intens
per Dani Morros
a les files
de la selecció espanyola
difícil
se li fa al jugador
escriure
la carta als Reis
del 2008
perquè bàsicament
la del 2007
ha fregat
allò que tothom
pot desitjar
sense demanar-ho
la carta als Reis
jo crec que ja va venir
l'any passat
però bueno
sobretot
intentar repetir
almenys
l'experiència
que vaig tenir
l'any passat
i bueno
i si hi ha alguna
superrata més
doncs també
però bueno
molt content
del que va ser
l'any 2007
i com a mínim
demanar-li
el mateix
i si pot ser
una mica més
una mica més
El futbol
s'ha erigit
com a gran protagonista
durant aquest 2007
han estat 365 dies
d'un any
on la pilota
ha rodat
per molts
i molts camps
de futbol
de la demarcació
un 2007
en què hem gaudit
de futbol
de primera divisió
d'ascensos
a tercera divisió
com el de la Pobla
o del Campionat d'Europa
de Futbol Platja
la cirereta
aquest pastís
futbolístic
es corona
durant la tercera setmana
del mes d'octubre
en què es porta a terme
les jornades
de comunicació
de Tarragona
amb el títol
Futbol
el rei mediàtic
l'esport de la pilota
plega a la nostra ciutat
una trentena
de convidats
entre periodistes
de premsa
escrita
ràdio
i televisió
a més d'entrenadors
futbolistes
en actiu
i exfutbolistes
tot plegat
un esdeveniment
que ens deixa
anècdotes
tan divertides
com aquesta
que van protagonitzar
el periodista
Frederic Porta
i l'exentrenador
del Nàstic
Jordi Gonzalvo
parlant dels àrbitres
un col·lectiu
que es coneix
des de temps
de Franco
per als dos cognoms
ja ha de ser molt especial
perquè és l'únic col·lectiu
no hi ha ni metges
ni periodistes
ni arquitectes
que se'ls conegui
per als seus dos cognoms
i en canvi
els àrbitres sí
és Andújar Oliver
jo no sé
de què es creixen els àrbitres
si són els protagonistes
els locutors
i els analistes terrenys
no ho som
són els àrbitres
amb qui cony
ens hem de ficar
sinó amb els àrbitres
és que és normal
aviat
són els jutges
d'un partit d'això
els entrenadors
els locutors
no som els jutges
en aquest moment
i per tant
qui tendeix a equivocar
és a l'àrbitre
perquè és el jutge
d'aquest partit
per tant no
això és un espejit
un espejit
clar que sí
que els àrbitres
són gairebé
com extraterrestres
ni molt menys
Juan Andújar Oliver
àrbitre retirat
i actual comentarista
de la Sexta
i de Ràdio Mercat
toca molt bé
de peus a terra
i si no
fixeu-vos
què se li passava
pel cap
en alguns partits
al colegi
hi ha que veurem
en un entorn
neutro
tranquilito
de risa
perquè
puedo contar
com una anècdota
que quan
jo vaig a Logroño
i el partit va 3 a 0
i començava la charanga
a tocar la trompetita
i amb els bambos
i tinc un trastó
amarillo
per posar un exemple
perquè sonríe
també el nostre públic
resulta que jo me ponia
un trastó
amarillo
perquè la cosa
era distendida
era agradable
era amena
i el Barzón
iba ganando
por ejemplo
en Logroño
iba ganando 0-3
que maravilla
Les jornades
van aprofundir
en temes
com el tractament
informatiu
dels esports
i els programes
de futbol
en ràdio
televisió
i premsa escrita
sobre el distanciament
i la barrera
que s'ha produït
entre els equips
de futbol
i els periodistes
en parlava
l'actual cap
de comunicació
de l'espanyol
Xavi Andreu
Jo era de fer
els partits
del Sabadell
assegonar
assegonar
no
a tercera
assegonar
vestit
amb el xandall
del Sabadell
amb el coixí
perquè abans
anàvem autocars
Sabadell
Algeciras
i vinga
jo anava a l'hotel
i encara me'n recordo
un dia a Granada
a l'hora de recollir
la clau
l'endemà
al diari de Granada
una gran foto
que posava
los jugadores
del Sabadell
haciendo el check-in
en el hotel
no sé qué
i el jugador
del Sabadell
era jo
tacataca
el que està clar
és que el futbol
com a esport rei
és capaç
de modificar
els hàbits
de tothom
si no fixeu-vos
en aquesta anècdota
que ens va explicar
el periodista
de Raco
Joan Maria Pou
sobre l'arribada
de Fabio Capello
al Real Madrid
l'any 1996
Fins i tot
em sembla recordar
una anècdota
del Fabio Capello
que quan va venir
la primera vegada
d'entrar al Madrid
ho va comentar
que els seus horaris
estaven absolutament
destrossats
per culpa
d'aquest costum
tan espanyol
de posar-se
a parlar d'esports
a les 12
o a les 11
de la nit
i que se n'havien
a dormir cada dia
a les dues
de la matinada
per culpa de la ràdio
en aquest sentit
també vull fer
un recordatori
d'una persona
que jo crec
que és fonamental
per entendre
per què el Bernat
i jo
ara podem ser competència
que és el Jordi Basté
que és la persona
que s'atreveix
a plantejar
la possibilitat
de fer ràdio esportiva
a la nit
en català
sobre si les tertúlies
de futbol
tendeixen
cada vegada més
a costar-se
als programes
del cor
també es va debatre
al Comunica 07
l'exjugador
de futbol
Pitja Alonso
va ser clar
català
i contundent
sobre aquesta qüestió
no pot n'hi haure
les discussions
diu que cada un
cada persona
cada espectador
que ve al camp
és un entrenador
per què no es pot debatre
amb una tertúlia
precisament això
que sigui l'entrenador
que es parli de futbol
que es parli
si més hi ha de jugar
a l'esquerra
o a la dreta
perquè uns que defenguin
a favor
per què no fer canvi
la regla
del fora de joc
per donar més espectacle
que es parlen
molt més del joc
perquè llavors
Pitja
la iaia aquesta
de Montroig del Camp
no ens veuria
totalment d'acord
però és que si jo vull tenir
la punta d'audiència
més alta
el programa
traca la Vicky Beckham
si està en pilotes
i cinc minuts abans
dic
dentro de unos momentos
vamos a ver a la Vicky
en pelotas
y toda l'audiència
està mirant allí
tothom veient
que passa que la Vicky
és el que voleu
doncs molt gràcies
en total
van ser més de 15 hores
parlant
discutint
tots aquells aspectes
que giren entorn
del món del futbol
i els mitjans de comunicació
unes jornades
que van ser tot un èxit
i que van acaparar
l'atenció de molta gent
com el futbol
precisament
abans de marxar
tots aquells protagonistes
que han format part
esportivament
del 2007
us desitgen
un bon Nadal
i un feliç
any nou
Hola
sóc Javier Sabador
president del gimnàstia de Tarragona
Societat Anònima Esportiva
a tots els ullets
de Tarragona Ràdio
aprofitar la benentesa
per desitjar-vos
unes bones festes
en companyia dels vostres
i desitjam-vos
tots els màxims èxits
per l'any 2008
Hola
sóc Blas Ortega
entrenador del boli
Sant Pérez i Sant Pau
i us desitjo
a tots els ullets
de Tarragona Ràdio
unes bones festes
Sóc en Sergi Brú
president del Club Bàsquet Tarragona
els ullets de Tarragona Ràdio
i de Bàsquet de Zona Lep
us desitjo
un bon Nadal
i unes felices festes
Hola
sóc l'Artur Aragonès
pilot del Dakar
i us desitjo
a tots els ullets
de Tarragona Ràdio
un feliç any nou
i unes bones festes
Hola
sóc el Josep Mir Valar
president de la Pobla de Maphomet
i us dono
en aquestes festes natalenques
la meva felicitació
més cordial
i que l'any nou
ens depari a tots
una felicitat
i un benestar
i això
que és el principal
Hola
sóc Dani Morros
jugador tarragoní
de la selecció espanyola
de futbol platja
i des d'aquí
us desitjo
bones festes
i bon Nadal
a tots els ullets
de Tarragona Ràdio
Hola
sóc Robert Hernández
i president de la BT
a totes les setmanes
del bàsquet
i de l'esport en general
us desitjo
molt bones festes
Hola
sóc Albert Cabestany
pilot de Tirada a Tarragona
i participant
en els defensors
de l'esport mundial
i estatals
i us desitjo
a tots els ullets
de Tarragona Ràdio
unes bones festes
i un bon Nadal
Hola
sóc el Manuel Roldán
president de la cultura
del Torreforta
i voldria felicitar
aquests Nadals
a tots els socis
simpatissants
i a tot Tarragona
i desitjam bones festes
Hola
sóc Joan Oliver
corredor
del Camp Natal
del Mont de 125
i us desitjo
a tots els tarragonins
unes bones festes
un bon Nadal
que disfruteu moltíssim
d'aquests dies
i res
ens veiem
quan comenci el campionat a Qatar
i espero
fer-vos disfrutar molt
amb aquest segon capítol
posem el punt i final
el repàs esportiu
del 2007
un reportatge
de la redacció d'Esports
de Tarragona Ràdio
amb la participació
de Jordi Blanc
Joan Andreu Pérez
David Oliete
i Quim Pons
un servidor
Hélder Molla
ha estat a la locució
i Núria Cartanyà
al control tècnic
esperem que esportivament
el 2008
sigui un any
ben carregat
d'èxits esportius
per equips
i esportistes
de casa nostra
que passeu
un molt bon Nadal
i que tingueu
unes molt bones festes
moltes
d'amor
But I don't know what to say to you
The digits change so slowly now
I'm going it alone