Ara són dos quarts de dotze del migdia, en deu minuts.
La música de Gertrudis, que serà un dels protagonistes
del macroconcert de la plaça de la Font,
juntament amb els pets ens serveix per parlar-los d'una ciutat,
la de Tarragona, i una pel·lícula,
Soños para Recordar.
Es projecta demà dimarts a les set de la tarda
a l'antiga audiència a la plaça del Pallol.
Ens acompanya el seu director, és el Daniel Pita.
Daniel, bon dia.
Molt bon dia.
I entre nosaltres també, José Alberto.
Buenos días, José Alberto.
Bon dia.
Ell és l'ajudant de direcció i la persona que ha tingut cura del so.
És un llarmetratge, perquè a vegades quan parlem de gent jove,
que fa coses de cinema a Tarragona,
tothom immediatament pensa en el curtmetratge.
Aquí estem parlant d'un llarmetratge.
Exacte, és un llarmetratge de 94 minuts exactament,
amb la seva banda sonora, actors professionals.
O sigui que és una versió un pocket mini d'una pel·lícula,
de gran pressupost, però mira, hem tingut molts poquets diners,
però ho hem fet.
Amb quants diners, si es pot preguntar, heu fet la pel·lícula?
A 20.000 euros van aconseguir, de la meva família,
uns estalvis que tenia.
Doncs d'entrada, enhorabona la teva família,
que t'estima molt, és evident.
Gràcies.
Això d'una banda, i d'altra banda, enhorabona també per la valentia,
d'afrontar un projecte d'aquests que a banda de diners cal tenir moltes ganes de fer-ho.
I molta il·lusió, no?
Home, moltíssima.
Imagina't-la de vegades que en el començament em van dir
tu és tan loco, què estàs fent i totes aquestes coses.
Entre ells, aquest senyor, el José Alberto.
Però al final, doncs,
sembla que la meva sang aragonesa de cabezón,
doncs...
Allà has dit, vinga, l'he de fer.
...a fer-ho i ho hem aconseguit.
I tu et dediques al cinema, vols dedicar-te al cinema,
com sorgeix la idea?
Jo he tingut la sort d'anar al curs que em va fer el David Serra,
guionista i, bueno, realitzador d'aquí a Tarragona,
i ell, bàsicament, em va ensenyar a escriure guions.
Després, el toc final el va donar Jesús Monllau,
que el coneixeu tots molt bé,
perquè em va permetre treballar d'ajudant de producció a Legado,
i entre un i l'altre, doncs, vaig agafar una miqueta la idea, doncs,
de com fer cinema.
I en què a ells li dono moltes gràcies
i són els meus mestres realment.
I a partir d'aquí, doncs, vaig tenir la idea, doncs,
de fer un llargmetratge.
Precisament, el David Serra, que també és col·laborador d'aquesta casa,
sempre diu que els directors aquests importants
haurien de mirar el que fan els guionistes joves emergents, no?
Que el que falla a les pel·lícules sovint és la història, el guió,
i és una llàstima perquè hi ha gent jove, com ara vosaltres,
que volen explicar bones històries.
Com a petita crítica al que es fa avui en dia en el cinema espanyol,
jo crec que el David té tota la raó.
O sigui, hi ha una mena d'intent de mostrar imatges boniques
i oblidant-se totalment del que és la història.
M'he trobat a Madrid uns realitzadors que es fixaven molt
en el tema dels plànols i tot això, que està molt bé,
però després veies la història i no donava res.
Crec que s'hauria d'adoptrinar, d'ensenyar més gent amb el tema de guió,
perquè és nul, pràcticament.
D'aquí que es facin tantes adaptacions de novel·les a l'hora de fer una pel·lícula, no?
I molt mal fetes, per ser.
Sí, que no hi ha històries per explicar al cinema.
Sueños per a recordar.
És una pel·lícula bonica, pel que em dèieu, no?
Una pel·lícula d'aquelles que vol emocionar, no?
És... M'agrada molt el cinema del Tim Burton i els Robert Zemeckis
i en si és un conte de fades.
Marcat en Tarragona, es diu en la mateixa pel·lícula
que la història té un lloc a Tarragona,
o sigui, jo a Tarragona al meu cor sempre,
i en aquest mar d'aquesta ciutat que és preciosa,
ja veureu quins plànols hem tret a la nostra ciutat,
doncs té lloc aquesta història d'amor entre un actriu i un escriptor.
Aquí, a la ciutat de Tarragona.
A Tarragona.
Que viuen a Tarragona i tenen la seva història.
Exacte.
De fet, hem gravat a llocs molt emblemàtics,
com són el Fortí de la Reina,
i més ni menys que d'aquí a un temps, suposo que allò no existirà,
a Platja del Miracle, a la Rebassada, al Port Esportiu,
al Poli Esportiu...
He tret el millor de Tarragona, he volgut.
Era la meva intenció, demostrar el bonic que pot ser
i el romàntic que pot ser en la nostra ciutat.
Alguna cosa també has enregistrat a Tarragona Ràdio, no?
Efectivament, els meus amics...
Home.
Per suposo.
Sense l'ajuda de moltíssima gent,
sobretot a Tarragona Ràdio, i ara hi ha Tarragona...
Sí, sí, sí, tant, home.
Aquí tothom que surti mal a pel·li ho hem de dir, clar que sí.
Home, i de fet, una de les meves escenes preferides
s'ha gravat a l'estudi a Tarragona Ràdio,
i va a quedar bastant bé.
És un plan i contraplà, un fet admiral.
Ajá.
No explicaré més de la història,
perquè el que han de fer els espectadors
és anar a la veure, en tot cas,
José Alberto, explícanos un poco també
tu pasió per el cine
i aquesta col·laboració estrella
com a ajudant de direcció i dels amics.
Con ell és una història, perquè treballem en el mateix situ,
ens coneixem així.
i m'ha presentat el projecte al principi,
com a tot el món, deia...
Ara, ¿dónde vas?
Que això és caríssim i complicadíssim.
I poc a poc m'ha foi ensenyant el que tenia,
el que estava preparant i tot,
i vaig dir, bueno, doncs,
vam a intentarlo.
I amb això empecé a buscar gent,
el mateix sistema,
i molta gent s'apuntava al projecte.
I aquesta gent va a treballar
i treballar amb molta il·lusió
i amb ganes, o sigui, amb moltes ganes.
I quasi el més important de la pel·ícula
és que la gent que treballa, treballa bé,
com si fos un professional,
i amb moltes ganes,
amb moltes ganes de fer coses.
I cada un, en la seva part,
aportava a uno su experiencia,
a otro, y al final, entre todos,
creo que ha quedado algo digno de ver.
No, no, pues lo veremos,
lo veremos seguro, eh, mañana.
Quan parlem d'actors, altres realitzadors,
quantes persones heu prespar en aquesta pel·lícula?
Crec que als títols de crèdit
surten més de 50 persones.
Els he de comptar encara.
Però en el tema d'actors, per exemple,
hem tingut autèntics gegants,
una miqueta desconeguts,
però...
No té res a veure.
Ser popular no vol dir que siguis bon actor,
i al contrari, eh?
Òbviament, o sigui,
de fet,
el primer que em veia al cap
és el Marc Pujol,
que fa poquet va estar al cor de la ciutat.
Ha fet moltíssimes coses,
molt de teatre.
I també la Maria Ibarz,
que fa poquet l'heu pogut veure
en un parell d'episodis
de la sèrie d'Antena 3.
Ara no somos ángeles,
o alguna cosa així de...
Bueno, una sèrie...
És que nosaltres ens llevem molt d'hora
i no veiem gaire la tele,
la veritat.
I també va sortir la Maria Ibarz
just quan nosaltres fèiem la pel·lícula
a Mar de Fons.
Ajà.
Va fer el paper de...
la noia que li posava això.
Jo no pregunto res,
perquè, clar,
com que la pel·lícula,
l'argument fonamental s'ha de deixar de veure,
com t'has trobat dirigir una pel·lícula?
Com t'has trobat allò de...
Perquè, clar,
una cosa és la càmera,
però el tracta amb els actors,
acceptar suggeriments
que et pogués fer el José Alberto,
la col·laboració amb la resta de persones
que han format part del projecte.
La veritat és que les persones
que han format part del projecte
pràcticament són moltíssima gent de Tarragona
i de la resta d'Espanya.
Hi ha gent d'Aragó, de Colòmbia, Uruguai,
però el gros és la part important
va ser de Tarragona.
Ells em van donar tota la seva ajuda,
gent anònima, extres,
sense cap mena d'impediments,
sense volguer-me cobrar res.
Aquí ningú ha cobrat res.
Tothom ha treballat alturistament.
Exactament.
Doncs Déu-n'hi-do, eh?
Això és que la pel·lícula deu estar molt bé,
perquè per molta amistat
i molta simpatia que tinguin,
si el projecte no els crida l'atenció,
lògicament,
tothom té la seva feina, no?
Per tant,
això vol dir que els va treure
des del començament el teu projecte.
Bé, també t'he de dir que
com que els recursos no eren gran cosa,
doncs casa meva va ser l'hotel,
el restaurant,
allò semblava el gran hermano,
o sigui, ja ens barallàvem,
parlàvem de l'escena del dia següent,
va ser una...
O sigui, com a experiència és única.
Ara et diré una cosa,
els títols de crèdit
han d'estar tota la teva família, eh?
Només faltaria,
a sobre que són productors inversors i de tot,
i a sobre, doncs, aquesta història de...
Home, els meus pares
ja tenen prou
haver-me donat la vida,
amb això, gràcies,
i haver-me donat aquest somni
és ja el més que em podrien fer.
Estic molt orgullós d'ell
i els estimo.
Nosaltres tenim moltes ganes
de veure aquesta pel·lícula
perquè entenem que,
a banda de talent,
el que hi ha són moltes ganes,
molta il·lusió
i molta valentia
de tirar endavant un projecte
i quan es creuen alguna cosa
val la pena tirar-ho endavant.
Òbviament.
Demà estareu allà,
lògicament,
espereu,
també que hi vagi molta gent
i molts nervis,
no?,
a veure que...
A banda de José Alberto,
lógicamente que ese
la llanta dirección,
més gent ha vist la pel·lícula?
Hem fet unes petites proves
de públic,
molt petites,
més que res,
per veure si la història s'entenia,
i el que més hem destacat
de l'opinió de la gent
és la continuïtat
que hem aconseguit
amb la pel·lícula,
és a dir,
veus la història
pràcticament com si fos un llibre,
d'un tirón,
allò que a vegades costa tant
de trobar
i de mantenir l'atenció
constant.
Hem treballat moltíssim,
sobretot en un sistema de càmeres
que donés una sensació
de tres dimensions,
o sigui,
de profunditat,
cosa que en el cinema espanyol
crec que no es fa tant,
es fan un plànus
massa plànus.
i una cosa,
demà la veurem a Tarragona,
sabeu si tindreu oportunitat
de passejar-la una miqueta
per alguna sala,
per algun,
no sé,
ja no parlo distribució
a nivell general,
que ja sabem com funciona,
però que hi hagués possibilitat,
en la mesura del possible,
en determinat circuit,
passejar-la?
Jo el que dic a tothom
és que el dia 18
la presentarem,
el dia següent dormiré,
i el dia 20
començaré, doncs,
ja a mirar,
doncs,
això precisament perquè
m'encantaria veure-la
en una sala de cinemes,
però ja el pas
que s'estreni a Santa Tegla
ja ha sigut molt gran,
i dono gràcies a l'Ajuntament
per a me i a tot l'equip
per haver-nos donat
aquesta oportunitat.
Segur que hi ha
algun que altre circuit
que pugui rebre perfectament
aquests sueños
per a recordar.
No perdin la memòria
i recordin
que l'estrena és demà
a l'antiga audiència
a la plaça del Pallol
a les 7 de la tarda,
entrada oberta
absolutament a tothom,
només faltaria.
Tota taura
on està convidada.
I ara us ho dic a més
molt sincerament,
en Daniel José Alberto,
moltíssimes gràcies
per venir avui,
perquè a més sabem
que encara queden
quatre serrets per arreglar
i que són els moments
més complicats
i de més feina,
per tant us ho agraïm
moltíssim
la deferència que heu tingut.
Gràcies.
A vosaltres.
Moltíssimes gràcies
i molta sort.
Adéu-siau.
Bon dia.