Ara són dos quarts d'una del migdia, nou minuts i mig.
Parlàvem de suficiència amb l'Ànric Garriga,
lògicament en to de broma,
utilitzant un llenguatge que té a veure amb el món de l'ensenyament.
I és que, poc o molt, avui bona part de la població
té al cap el tema del curs escolar.
Els estudiants, perquè és l'últim dia,
comencen les vacances, els pares i les mares,
per diferents raons, pel que això implica,
de bo i d'incomoditat, per no dir-ho.
En definitiva, és un dia que marca un altre ritme
i una altra manera d'entendre la quotidianitat.
No és el mateix que passa als centres,
perquè tot i que la canalla comença avui les vacances,
els centres educatius encara no les començaran.
Directors, professors, mestres, el personal administratiu,
en definitiva, tot el que és la part professional
de la comunitat educativa, continuen treballant-hi.
I a vegades no és fàcil perquè coincideix
amb el final de curs, període de preinscripció i matriculació,
tota una sèrie de conflictes o parers diferents
que val la pena explicar també des d'aquí,
des de la sintonia de la ràdio de la ciutat.
Ens acompanya la directora del Col·legi Públic de Bonavista,
Maru Jaragoncillo. Molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies per venir, perquè avui per vosaltres és un dia també molt...
Sí, he n'hagut de treure una miqueta de temps
perquè justament avui hem fet l'últim festival
i l'acomiadament a les famílies.
Vull dir que no he vingut com la directora simplement,
sinó que he vingut en representació del claustre
i del Consell Escolar de l'Escola.
Del que és l'escola, en definitiva.
De pares de la comunitat educativa de l'Escola.
És important fer aquest aclariment perquè des de l'escola
no esteu d'acord amb aquesta decisió que s'ha pres
des del Departament d'Ensenyament,
la Direcció d'Ensenyament de la Generalitat,
de crear una nova línia de P3 al Col·legi Joan XXIII,
que és un col·legi concertat.
No perquè sí, sinó perquè vosaltres teniu places.
Sí, a veure, jo des de l'escola el que no volem de cap manera
és que tot se vegi com una confrontació a l'escola concertada i la pública
i també em vull dir que és molt clar que respectem molt bé
totes les decisions de les famílies,
tant les que han matriculat a l'escola concertada
com les que les han matriculat, que han elegit la nostra escola.
Pensem que la responsabilitat és dels nostres governants.
En aquest cas, penso que també alguna cosa
haurà haver de dir la delegació d'aquí de Tarragona,
però sobretot el que vull que quedi molt clar és això,
que pensem que són els nostres governants
els que han de mirar que no se produïn,
que no hi hagi dos tipus d'escola en un barri,
sobretot en un barri com el de Bonavista,
que ara explicaré, que és una zona escolar tancada.
Llavors, al començament de les prescripcions,
la nostra escola ofertava tres línies d'EP3
i l'escola concertada ofertava dues.
En anterioritat a les prescripcions,
l'equip directiu de l'escola ja s'havia manifestat,
sabien que l'escola Joan XXIII
estava demanant l'autorització de la tercera línia,
nosaltres vam demanar una entrevista
al delegat, al director dels serveis territorials,
explicant que quan es fan planificacions
no només s'haurien de tenir en compte els números,
sinó que hi ha uns altres factors
que són molt importants,
com és la configuració de dues escoles
que estan en el mateix barri.
La nostra gran sorpresa va ser
que durant el període de prescripció,
sí que és veritat,
nosaltres vam rebre 49 sol·licituds
i ofertaven 75.
L'escola concertada,
em costa, jo no ho sé exactament,
però crec que per dades que tenim
de la comissió de matriculació
va rebre 84 sol·licituds.
Nosaltres vam demanar en aquest moment
que és el que s'havia fet sempre,
que aquestes places de marx passessin,
ja que la nostra escola tenia places vacants
i eren persones del barri,
que se cobrissen o se repartissen
entre les escoles públiques
de la nostra i les de la zona
que ens costa que havien quedat places buides.
En principi pensàvem que seria així.
La gran sorpresa nostra
és que de cop aquesta línia
no solament se la van autoritzar,
sinó que en plen període de prescripcions
es va concertar,
en la qual cosa
es van adjudicar els 75 nens
que tinguessin la puntuació més alta.
I la resta,
alguns han tornat a venir a la nostra escola,
que la comissió ens los ha tornat,
però pensem que si més no
va ser una decisió precipitada
i que a més s'engloba,
no solament va passar a la nostra escola,
s'engloba des del nostre punt de vista
dins de la política
que està portant a terme
la Generalitat en els temes d'educació.
Perquè clar, estem parlant de la nostra línia
perquè afecta molt directament
perquè són una zona única.
Però també a l'escola de la Salle
de Sant Pere i Sant Pau,
de Tarragona,
també li han concertat una línia
que també jo no tinc dades exactament,
però jo penso que això
es poden demanar al departament
i a la comissió.
Això ha fet que alguna...
que l'escola de Sant Pere i Sant Pau
tinga menys nens matriculats.
Llavors, penso que és molt important
i penso que en aquesta...
So que pensem
que s'està afavorint
a l'escola concertada
sobre la pública,
perquè si no hi hagués vacants,
però la prova està
en què s'estan quedant places buides
a les escoles públiques.
Val a dir,
i això no ho diem
per curar-nos en salut,
però el fet d'acostar-nos
a aquestes problemàtiques
és perquè creiem
que afecta la ciutadania en general,
que són les coses
que realment ens importen
a les famílies,
al tema de l'educació
dels nostres fills.
El que passa és que en tot plegat
intentem posar-nos una miqueta
en el que som realment,
ciutadans com el que ens escolten.
Es donen moltes paradoxes,
sorprèn una mica,
perquè d'una banda
trobes famílies
que es queixen
perquè aquelles opcions
que havien posat
en la seva preinscripció
no s'han consolidat
i han de portar els seus fills
a unes escoles
que no havien demanat.
A vegades fins i tot
posen tres opcions diferents
i ni tan sols aquesta.
I després trobes
que hi ha altres famílies
que demanen una opció
i allà on no existeix
es crea una línia.
Per tant,
hi ha una situació contradictòria
que en principi
sorprèn una mica, no?
Nosaltres pensem
que sí que és així
perquè, clar,
per el que tu has dit,
a mi me consta
que hi ha moltes altres famílies
que també
inclús han demanat
escoles públiques
que no s'han creat
no s'han creat places
en les escoles públiques.
I pensem
que el departament
ha de tenir
una política clara
i ha de mirar
no només ha de ser
qüestions de números
sinó, com deia abans,
ha de ser qüestions
de mirar
què passa
quan se concerten,
on, com,
quines situacions
hi ha en aquests barris,
com estan configurades
les zones,
perquè això és el que està fent
en que
les escoles
públices
són les que estan
asumint
la majoria
de famílies
no vingudes
i de culturas
de fora.
Que pensen
que sí que és una riqueza
i és una riqueza
i ho dic,
però volem que totes
les escoles
tenen la mateixa riqueza
i que,
perquè la societat
és plural.
Si la societat
és plural,
les escoles
han de ser
plurals,
tant l'escola
concertada
com l'escola
pública.
No hi ha dubte
que la situació
és molt canviant
i tots plegats,
institucions,
famílies,
centres educatius,
ens haurem
d'adaptar
i buscar
aquest equilibri
necessari.
Si ens diu
que per terme
mitjà
la població
immigrada
en l'actualitat
és del 15%,
amb números,
que és això
que agrada tant
quan fan estudis,
se suposa
que cada escola
independentment
que fos pública
o concertada
hauria de tenir
aquest 15%
d'immigració.
Ho estic simplificant
molt les coses.
Jo penso
que sí,
però a part
que jo ara
les dades exactes
no les sé.
No, no,
dic,
aviam,
tant percentatge...
Sí, però majoritàriament
les escoles...
Són les escoles públiques
les que tenim,
doncs...
A veure,
nosaltres l'any que ve,
si les coses
segueixen així,
doncs els nanos
que han entrat
quasi comptaren
en un 40%
de famílies
no vingudes
al barri.
I, bueno,
doncs pensem
que això no és realment
el que és...
Justament,
pensem que
això s'hauria d'haver repartit
entre totes les dues escoles.
Si anem a una escola
que hi ha un 40,
un 50,
hi ha casos
fora d'aquí de Tarragona,
arreu de Catalunya,
que poden suposar
fins a un 70%
o un 80,
no vol dir
que a la societat catalana
o a la societat tarragonina
o barcelonina
hi hagi un 80%
d'immigració?
No,
i per això
és que penso
que és molt important
el concienciar
també a les famílies.
A veure,
jo penso que...
A veure,
la gent que ja són gran,
doncs,
a lo millor,
l'introduir dins de la...
introduir-nos
dins d'altres cultures
no es costa més.
És a los nens,
a l'escola
a veure sempre dient
el Mohamed,
el Christopher,
el Juanito,
passen a ser
amigos
de los nanos
i ja
ells no se'n recorden
ja si són
d'on venen.
I és a l'escola
on quan...
I aquests ciutadans de mà,
el barri,
en el cas del barri
de Bonavista,
seran els que configuraran
quan siguin grans,
configuraran el barri.
Però, de fet,
aquelles immigracions
són les que configuren
els barris
dels que probablement
no vulguin
que els seus fills
es relacionin,
venen també
de la immigració?
Sí, sí.
Segurament d'altres dècades.
Sí, també és veritat,
però és un desconeixement.
Jo penso,
seguim pensant
que és un desconeixement.
O sigui,
tot el que és desconegut,
en principi,
xoca.
I llavors,
la manera de vestir,
la llengua,
mentre que si els nanos
estiguin a l'escola
junts,
quan siguin grans,
passaran a ser el meu amic
Mohamed,
el meu amic Christopher
i no se miraran ja
d'on venen
perquè han estat
convivint.
I convivint
i estan junts
i jugant
i compartint
un munt d'hores
és quan les famílies
i els nanos
es comença
una cohesió social.
No es fa
una cohesió social
fent
unes hores
d'estudi assistit
o fent
uns tallers
que també són importants.
No diré que no,
nosaltres portem
quatre anys fent-los.
Això és important.
I per què
l'estic dient?
L'estic dient
perquè una de les decisions
de l'escola
ha estat
el no fer
de l'escola,
del consell escolar
i del claustre,
el no formar part
del pla d'entorn.
Heu decidit
de no formar part?
Per ara
hem decidit
en principi
hem decidit
no formar part
perquè no sembla
que és una incoherència
i nosaltres
sempre hem estat
uns professionals
i pensem
que hem de seguir
incoherents.
Nosaltres,
la nostra escola
la majoria de gent
són des de fa molts anys,
jo porto 23 anys
a Bonavista,
hem lluitat
per la nostra escola pública,
mira,
m'emociono
perquè és que lo visc.
L'escola pública
de Bonavista
té una història darrere.
Hem lluitat
moltíssima gent,
la Rosa Gaira,
la Montse,
Miralbet,
un munt de persones
que han deixat
moltes coses allí
i hem lluitat
colze a colze
amb les famílies
que han vingut de fora.
Hem aconseguit
una escola nova,
tenim una escola preciosa.
Llavors,
pensem
que s'ha de mirar,
s'ha de mirar
que tot això
no es perda,
simplement,
jo entenc
que han estat les famílies
però també les famílies
se les ha d'orientar,
depèn de quina manera
s'hi orienten
a les famílies
o quan van a fer
les prescripcions
a una escola
se les orienta
d'una manera,
el mateix departament,
la mateixa comissió
d'escolarització.
S'ha d'orientar
a les famílies
perquè no tinguin por,
perquè no passa res
per barrejar-nos.
Però per moltes jornades
de portes obertes
que feu als centres,
escolta,
el rumor
i el boca-orella,
es veu que és el que
fem més cas,
no?,
les famílies.
Sí,
però això penso
que ha de ser
el departament
el que ve
totes aquestes coses
i les corrija.
Ellos són
els nostres governants
i ho diré
perquè lo sento així.
Nosaltres,
l'escola
i tothom tenien
unes esperances
molt posades
en els noves governants.
Saben que hi ha
unes lleis,
sí que hi ha una llei,
però les lleis
no són inamovibles.
A veure,
penso que
la llei
té un espèrit
i s'haurà de canviar,
s'hauria de canviar
i s'hauria de mirar
com es corregeixen
aquestes
desigualtats
que s'estan produint
en les escoles.
I són conscients,
a veure,
l'escola concertada
de Bonavista,
jo són conscients,
i ho vull dir,
no és el mateix
que altra concertada
d'elit.
Jo entenc
que l'escola concertada
de Bonavista
té problemàtiques
perquè el barri
és el que té.
Totes les escoles,
independentment de què s'hi ha.
Cada escola
és una experiència única.
Sí, però vull dir que...
Però totes les escoles
en general
poden tenir
les seves problemàtiques
unes més que d'altres.
Sí, però les famílies...
Sí, problemàtiques, sí,
però el tipus de famílies,
des del meu punt de vista,
a veure,
no és la mateixa
la família
que viva a la Rambla
que les famílies...
O sigui,
jo el que vaig
és que no hi ha...
Perquè és un barri
i això és el que més
ens dol,
perquè el que deia abans,
a veure,
les dues escoles,
la zona de Bonavista
és una zona molt tancada.
És el que te n'ho va dir,
quan parles de zona escolar tancada,
què et refereixes, Maruja?
A veure,
cada escola
té escrites
uns carrers
que són per les que
es fan les puntuacions
a l'hora de les prescripcions.
A l'hora de les prescripcions
hi ha un barrem
per les quals les famílies,
quan es fan les sol·licituds,
entran o no
en una escola
o en una altra.
Llavors,
les que estan massa a prop
tenen 30 punts
i, bueno,
va sumant
els de los germans i tal.
I llavors,
hi ha diferents zones
a la ciutat de Tarragona.
La Bonavista
forma part
d'una zona única,
en la que solament hi ha
el col·legi concertat
i el nostre.
Això què vol dir?
Que totes les residents
de Bonavista
tenen 30 punts
per entrar,
en la qual cosa
està claríssim.
Està claríssim,
doncs les famílies
s'han optat,
però clar,
solament
hi ha,
són les 75 primers famílies
de les que han entrat,
que ja tenien germans,
que ja tenien,
són les que han configurat
un col·legi
o un altre.
Per tant,
si es considera
que s'assumen
les places
de les dues escoles
i l'oferta de places
és suficient
per la demanda
que hi ha,
no cal crear
una nova línia
de P3?
objectivament parlant,
objectivament parlant,
nosaltres pensàvem
que fins i tot
en els cents
que hi havia
no s'hagués hagut
de crear
aquesta tercera línia.
Ara,
les dades
es poden contrastar.
A veure,
jo quan vaig parlar
era molt just,
però nosaltres
sempre sabem
que hi ha
una desviació
que algunes famílies
no prescriuen
ni a l'escola
concertada
ni a la pública,
en la qual
nosaltres pensàvem
que no hagués
calgut
i el fet està,
a veure,
el fet està
que nosaltres tenim
avui en dia
53,
ja s'ha acabat el període
i tenim 53 nanos
matriculats,
en la qual cosa
hi hauria acabuda
i me consta
que nosaltres tenim
nens de Camp Clà
i me consta
que les escoles
del Voltant
encara queden places.
Llavors,
nosaltres pensant
que aquesta línia
no ens l'hagués
de deixar,
no ens l'haurien
de deixar oberta,
perquè raó,
doncs l'ho dic clarament
perquè durant aquest any
haurien de mirar
com se solventa
aquesta història,
aquesta zona.
Donar una oportunitat
al sistema,
segurament.
Exactament,
mirar a veure
si aquesta zona,
ja que s'han obert
línies noves
i s'ha obert
un altre col·legi
també a Camp Clà,
mirar a veure
si les zones
escolars
estan ben delimitades
o seria el moment
de canviar-les.
Llavors,
nosaltres pensem
que s'ha d'anar
per ahí
i ens mou
a veure,
com deia abans,
nosaltres
estem contentíssimes
amb els nanos
que tenim,
tenim una gran
experiència.
I amb les mares.
I amb les mares.
Que són molt actives,
no?
A l'empa?
Sí, també, sí.
En les famílies
que tenim
i pensem també
que és una falta
de respecte
per a les famílies
de bona vista
que segueixen optant
per a l'escola pública.
Us sentiu una miqueta
menys tinguts
des d'aquest punt de vista,
no?
Jo crec que sí
perquè,
i a més,
el que ens mou
més
és que pensen
que això
no cohesiona
el barri,
que són més no,
al contrari.
I que crear
dos models
d'escola
completament diferents,
a la gent
que ens preocupa
no solament
l'anar a l'escola
i fer les nostres
classes magistrals,
la gent que ens preocupa
la societat
i que han deixat
moltes hores
per lluitar
per un barri
perquè aquest barri
tingui de tot,
ens preocupa
el que pot passar
a la llarga
si això
no es corregeix.
Lògicament,
Maruja,
us heu posat
en contacte
amb el Departament
d'Educació,
heu anat allà
on havíeu d'anar,
heu fet els vostres escris,
de moment,
hi ha previst
algun tipus
de contacte,
de conversa?
Nosaltres tenim pendent,
vam fer l'escrit
a la delegació
de Tarragona
dient que renunciaven
al pla d'entorn,
vam fer un escrit
a la Direcció General
de Recursos
del Sistema Educatiu
i també van anar
al Cindi de Graullers
el dia que va venir
aquí a Tarragona.
perquè pensem
que això
s'ha de donar
una sortida,
s'ha de donar
una sortida
i no per nosaltres,
ho torno a dir,
i per la nostra,
no com,
a veure,
ho dic,
no com mestres
que estén enrabiats,
no estén enrabiats.
Parlem del barri.
I no és ràbia,
no.
I torno a dir
que a l'escola
el que són,
tenim uns grans professionals.
El Departament d'Educació,
així lo va reconèixer,
en guany,
han rebut
l'Escola de Bona Vista
el Premi Catalunya Educació
per la faena i la tasca
que hem fet al barri.
Llavors,
no sembla
com que és una miqueta
contrasentit.
I llavors,
el que volen
és justament
mirar
com es pot solucionar,
com podem fer
que aquest barri
se cohesioni.
Per estar obert el diàleg.
Vosaltres heu fet
els tràmits formals
que consideràveu
i ara espereu
de poder tenir un contacte.
Nosaltres esperen
de poder tenir un contacte
i mirar a veure
què fem.
A veure,
no sé,
a veure,
una de les coses
que demanem
és que aquesta línia
no estigui oberta
perquè desconfiguraria
des del nostre punt de vista
si hem d'agafar...
Però ja està atorgada
formalment aquesta línia.
Sí, sí.
I nosaltres demanem
que, ja que no la tenim plena,
que s'espera el curs que ve,
en guanyos quedarien
en dues línies,
això és el que hem pensat.
Perquè nosaltres pensem
que si aquesta línia
s'omple
en totes les noves cultures
o totes les noves famílies
que arriben,
encara desconfigurarà
molt més
l'escola de Bona Vista.
I sobretot el que deies
el barri, no?
Perquè l'escola
és un eix vertebrador
molt important
en la relació del barri
entre els pares,
les famílies...
Així el creiem nosaltres.
I a veure,
i el dir que sortien
del pla d'entorn
no ha estat
una cosa de rabieta.
L'escola de Bona Vista
va ser la que ja porta
més de quatre anys.
Mira,
quan va venir ja
el president de la Generalitat,
el senyor Maragall,
en l'escrit que le van fer,
ja parlaven
del que podia passar
si no se prenien mesures
d'aquest tipus.
I llavors,
clar,
no hem tingut
una resposta.
Llavors,
nosaltres vam demanar
l'entrar
en els plans d'entorn.
Des de l'escola
s'ha fet
en l'Ajuntament
els passos
perquè en Guàm
volien estar.
Abans d'entrar
en el pla d'entorn
ja tenien estudios
a assistir,
ja tenien tallers
per a les famílies
nouvingudes
i ja tenien
algun contacte
amb els estaments
del barri.
El que volen ara
no és,
a veure,
pensant
que si no,
el que els nostres polítics
estan fent
és posar
paraules boniques.
Quan van fer
aquests plans d'entorn
van pensar
que per fi
un govern
se feia
eco
de totes
aquestes problemàtiques,
però ens hem portat
una gran decepció
al veure
que una cosa
és el que està escrit
i una altra cosa
molt real
és el que
no s'està passant.
I volem
que prenguin consciència
i volem
que vegin coses
que no es poden
fer coses globals,
que s'ha d'anar
a mirar
el que està passant
en cada zona,
en cada barri,
perquè l'ensenyament públic
és molt important
i totes les famílies
tenen dret
a poder optar
en un ensenyament públic
de qualitat,
que és el que no estan fent
de qualitat
i cohesionat
i con cultura,
que és el que pensen
que les estan negant
el departament,
que l'administració
les està negant
a moltes famílies
no de Bona Vista,
sinó de tot Catalunya,
les està negant
el poder tenir
una opció pública
perquè se veuen obligats
perquè moltes escoles
s'estan convertint
en comptes de tenir
una...
l'estat cultural
s'estan convertint
en una única...
Maruja Aragonfillo,
directora del Col·legi Públic
de Bona Vista.
No tenim més temps.
Gràcies per acompanyar-nos.
Ja veu,
Anén,
no tothom fa vacances
a l'estiu.
La una,
les notícies.
Mòria Aragonfillo,