Quatre minuts i serà un quart d'onze.
Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio,
tal com els havíem promès.
Ja ens acompanya el vicerrector de Relacions Externes de la URB,
la Universitat Rovira i Virgil, i el senyor Santi Casellar.
Senyor Casellar, hola, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos i compartir uns minuts amb nosaltres.
La URB està en aniversari,
celebren 15 anys de la seva creació, del seu impuls.
Quin caràcter tindrà aquesta comemoració?
Bé, vam celebrar amb molta profusió el de ser aniversari
i semblava que ens tocava esperar fins als 25 anys,
però 15 anys és una bona data per plantejar-te algunes coses
i hem agafat una línia d'imatge que explica aquesta idea
que la Rovira i Virgil és una universitat que ja està construïda
però que encara no està acabada.
ho sintetitzem en una frase que ens agrada molt,
que és que la Universitat Rovira i Virgili és una universitat
que encara mira més el futur que el seu passat,
el qual no és habitual en la tradició universitària europea.
I hem volgut centrar les celebracions d'aquests 15 anys
amb el leitmotiv, amb el tema principal del moment que estem vivint,
que és la internacionalització de la universitat.
Coincideix la celebració dels 15 anys de la creació de la Universitat Rovira i Virgili
amb el 50 aniversari de l'assignatura del Tractat de Roma,
tractat que dona inici a l'actual Unió Europea.
Que m'ha estat commemorant precisament l'aniversari que s'ha complert aquests dies.
El 24 de març es va celebrar l'aniversari.
I a més, coincideix també amb el 20 aniversari de la creació del programa Erasmus,
que segurament ha estat el programa més important que ha tingut la Unió Europea
vers la societat civil.
Que ha provocat més mobilitat real i més creació d'una cultura comuna europea.
Per aquells urgents que no ho sàpiguen,
recordem que el programa Erasmus són aquells ajuts,
d'aquestes beques de mobilitat perquè els estudiants puguin estudiar
d'altres centres educatius d'Europa.
Exacte, fer una part dels seus estudis, sis mesos, un any,
en altres centres d'Europa.
S'ha proposat a la Unió Europea arribar a l'objectiu de 3 milions d'intercanvis
i cada any aproximadament 300.000 estudiants es mouen per tot Europa.
En un continent que els seus referents culturals principals
venen del cinema americà o de productes habitualment no autòctons,
potser inclús del còmic japonès,
segurament el programa Erasmus ha estat una de les principals eines
per articular una cultura comuna europea
per sobre de les cultures de cadascun dels estats europeus.
Per tant, és de les contribucions menys importants que s'han fet
per al futur d'una Unió Europea que sigui cada cop més una Unió.
De fet, vostès volen impulsar, ja s'estan fent els tràmits,
si no vaig errat, la constitució d'una associació d'estudiants, Erasmus.
Exacte, l'associació ja està constituïda
i en quasi tots els estats europeus
hi ha associacions Erasmus
que articulan les associacions pròpies de cada universitat
i després de 15 anys participant en el programa Erasmus,
la Rovira i Virgili també s'ha plantejat constituir
la seva pròpia associació d'estudiants
que serà membre d'aquesta xarxa d'estudiants Erasmus
amb una peculiaritat que em sembla molt interessant
i és que aquesta associació d'estudiants
rebrà l'encàrrec d'organitzar l'acollida
dels estudiants que vinguin a la Rovira i Virgili
des dels altres països d'Europa.
De tal manera que un estudiant
que estigui estudiant a la Universitat Rovira i Virgili
quan vagi d'Erasmus a qualsevol país d'Europa,
quan vagi a fer part dels seus estudis a França,
a Itàlia, a Alemanya, al Regne Unit o a Polònia,
quan torni es trobarà amb la possibilitat
de ser bacari de la universitat,
o sigui, de tenir un contracte de col·laboració
amb la universitat i dedicar part del seu temps
a acompanyar, a integrar, a orientar els estudiants
que han vingut de fora.
Pensem que l'experiència que ella ha tingut internacional,
l'experiència de conèixer una altra realitat universitària,
l'habilita especialment per poder acollir,
poder orientar els estudiants que arriben de França,
d'Itàlia, de Polònia, de Romania,
a la Rovira i Virgili
i que aterren sempre un punt despistats.
Amb quines altres iniciatives es vol remarcar,
es vol reforçar el caràcter de la Universitat Rovira i Virgili
com a universitat europea?
El lema d'aquest aniversari que hem agafat
és 15 anys d'una universitat europea
i el que intentem és incloure en la cultura del conjunt
dels estudiants, dels professors i del personal de la universitat
la idea de la internacionalització.
S'està construint un espai europeu d'ensenyament superior
que farà que l'ensenyament universitari sigui homologable,
podríem dir, es moguin les mateixes condicions
en tots els països de la Unió Europea
i en alguns països més que s'han afegit a aquest procés de Bolònia.
Llavors, a partir d'ara, la qualitat d'una universitat
es mesurarà, entre altres coses,
pel número d'estudiants que decideixin venir a estudiar
a pocs graus des d'altres indrets d'Europa.
I ens semblava molt important incloure
en la cultura del conjunt de la universitat
aquesta idea que l'habitual a la universitat
serà escollir aquell centre europeu
que millor estigui treballant en allò que t'agrada,
sigui el dret ambiental, sigui la enginyeria informàtica,
sigui la prehistòria, buscar els llocs d'excel·lència
i, per tant, també convertir la Rovira i Virgili,
convertir la Universitat de les Comarques de Tarragona
en centre de referència en alguns temes concrets.
I per això hem endegat un conjunt d'activitats.
Jo ressaltaria potser un concurs
que hem dirigit a tots els estudiants,
tant de narració, d'imatges i de creació artística,
que, amb el lema d'Erasmus,
tu ets el protagonista de la construcció europea,
els demanem que ens enviïn un conjunt de treballs
que poden resultar premiats en aquest concurs
i amb el que muntarem una exposició
i tinaran per tots els centres de la universitat.
Posera, has de referir al procés de Bologna,
aquest procés d'homologació d'estudis a nivell europeu.
La URB està preparada per adaptar-se a Bologna
i per competir de tu a tu,
perquè moltes vegades es parlarà de competició
gairebé entre centres educatius
amb d'altres universitats,
ja no només de Catalunya i de l'estat espanyol,
sinó de tota Europa?
Com deia l'altre dia, un alumne,
tindrem ara la Universitat a la Bologna.
Jo penso que la Rovira i Virgili
està especialment ben preparada
perquè ens hem anticipat.
No hem esperat que el procés de Bologna,
les condicions que generi el procés de Bologna
siguin obligatòries,
sinó que ens hem volgut avançar
i ens hem volgut avançar
impulsant un conjunt de postgraus
de molta qualitat.
Som de les universitats catalanes
que tenen més postgraus
i que aquests han sorgit d'una reflexió seriosa
sobre quines eren les àrees
en què podíem fer recerca de més qualitat.
Per tant, estem molt ben posicionats,
jo no diria per competir
amb les altres universitats,
sinó per trobar el nostre lloc
i un lloc en primera divisió
en el conjunt de la Universitat Europea.
Les dades de matrícula
en aquests postgraus que hem plantejat
i el nivell d'internacionalització dels mateixos
ens fan pensar que hem encertat en l'estratègia.
Hem dedicat aquests primers minuts
de l'entrevista a parlar d'Europa
però la URB també ha posat la mirada
cap a un altre continent,
cap a l'Amèrica Llatina.
Com es vol acostar la URB
a l'Amèrica del Sud, a l'Amèrica Llatina?
Bé, les estratègies de relació
amb l'Amèrica Llatina són múltiples
però jo ressaltaria una
i és que és un continent
on per les seves dificultats
en ocasions de desenvolupament econòmic
o per les condicions polítiques que ha viscut
es troba en un moment en què la seva universitat
necessita formar gran part del seu professorat.
El número de doctors és sensiblement baix
i per competir també en un espai americà
i en l'espai universitari mundial
necessita accelerar la seva formació
de persones capacitades
amb títol de doctorat
i amb les universitats
amb les que mantenim contacte
hem detectat que veien la Rovira i Virgili
com un candidat idoni
perquè els seus professors
vinguin a passar dos, tres, quatre anys amb nosaltres
tens en el qual
podríem fer un màster oficial
i doctorar-se.
I estem establint
una mena d'acords bilaterals
amb aquestes universitats
per tal de cofinançar
i que aquestes persones estiguin aquí
com a becaris de la Universitat Rovira i Virgili
durant aquest temps
i després retornin al seu país
a continuar fent de professors
i que vinguin cofinançades
des de la seva universitat també.
Per tant, això ens permetrà
que el número de becaris
que teníem inicialment previst
al voltant de 150 becaris
a la Universitat Rovira i Virgili
becaris d'investigació
es pugui multiplicar en la mesura que vinguin cofinançats
i poden arribar a prop dels 300 becaris
fent recerca a la universitat
el qual és un número tremendament important
en el context de les universitats del nostre entorn.
Un dels actes més solemnes segurament
d'aquesta celebració
serà la col·locació d'un bust
de la persona que dóna el mà a la Universitat
d'Antoni Rovira i Virgili.
15 anys després del seu naixement
la universitat ja està prou madura
per reivindicar aquesta figura
i en certa manera
oblidar tot el conflicte
de la recerca del nom de la universitat.
Sí, això ja és una història passada
i superada
i per tant
avui ja se'n es coneix
com a Rovira i Virgili.
És veritat
que el nom no ajudava molt
a fer conèixer una universitat pública
que molts cops costava
que ens ubiquéssim territorialment
cada cop és menys important
ubicar territorialment una universitat
però alguna referència era important
i el caràcter públic
no sempre quedava clar
amb el nom d'una persona.
De totes maneres
jo penso que en 15 anys
hem aconseguit fer-nos coneguts
fer-nos un nom
fer-nos un prestigi
i per tant
tots els problemes
que hi havien hagut
en un inici
amb la llei de creació
de la universitat
estan clarament superats
i sí que sembla
que podem aprofitar
un moment
de creixement
de la universitat
per reflexionar
sobre el que som
i per tant
també sobre el que representa
el nostre nom
i retre el degut homenatge
a l'historiador i pensador
Rovira i Virgili.
Hem comentat
línies d'actuació
alguns dels projectes generals
d'aquest 15 aniversari
però ja hi ha un primer calendari
d'activitats
un primer calendari força exhaustiu
i s'ha buscat
senyor Castellà
un avantall ben ampli
per tots els gustos
activitats de caire més solemne
d'activitats
doncs
més acadèmiques
i també activitats
que recerquen
aquest caire més lúdic i festiu.
Exacte
sobretot
a la universitat
funcionen habitualment
l'aula de teatre
l'aula de l'orquestra
la coral
l'aula de cinema
l'aula de debat
doncs
amb totes aquestes aules
els hem demanat
que pensessin
activitats
que puguin vestir
un 15 aniversari
i des de la preparació
per a l'orquestra
de la Sinfonia del Nou Món
de Duòrac
o el Plauta
que està preparant
recuperant textes clàssics
l'aula de teatre
o les activitats
els cicles
de l'aula de cinema
activitats
de caire molt més lúdic
com per exemple
ens agradaria
que ja quedés
amb certa
continuïtat
que aquest any
inaugurem
per Sant Pere
a Reus
un concert
promogut
per diferents
entitats
i inscrit
dintre
de les festes
de Sant Pere
que serveixi
com a cluenda
del curs
i també
cada any
per Santa Tecla
un concert
dintre també
del programa
de festes
i promogut
per diverses entitats
que siguin
els dos
tinguin un caire
dirigit
a la gent jove
i un caire
de concert
multitudinari
i a aquestes activitats
ens agradaria
que cada any
ens servíssim
com una inauguració
més ciutadana
més festiva
del curs universitari
i com una cluenda
del curs
al mes de juny
El senyor
Santé Castellà
ha començat
aquesta entrevista
dient que
la URB
per sort
o per desgràcia
segurament per sort
és una universitat
que encara no
mira
el seu passat
sinó que està
més enfocada
cap al seu futur
per acabar
aquesta entrevista
senyor Castellà
com s'imagina
el futur
en els propers 15 anys
de la URB
Doncs un futur
molt més internacional
on part de la docència
es faci
amb llengua anglesa
on tinguem
un creixent número
sobretot
en els postgraus
d'estudiants
que venen
d'arreu del món
i especialment
d'Europa
i una universitat
que es faci
coneguda
en aquells àmbits
en els que s'ha aconseguit
reunir
l'excel·lència
en temes
de recerca
i de coneixement
i una universitat
molt arrelada
al seu territori
i per tant
molt conscients
de les necessitats
del territori
el cartell
d'aquest 15 aniversari
de la Universitat
Rovira i Virgili
és una colla
castellera
aixecant un castell
i l'enxaneta
que amb les seves mans
toca els estells
d'Europa
doncs aquest discurs
que sempre ha caracteritzat
la Rovira i Virgili
d'arrelament
al territori
provisió internacional
local
i global
em sembla
que definirà molt
el que serà
la universitat
del futur
doncs amb aquest pronòstic
acabem
senyor Castellà
vice-rector
de relacions externes
de la URB
gràcies per acompanyar-nos
i de ben segur
que anirem parlant
amb més detall
amb més deteniment
d'algunes
d'aquestes activitats
que celebraran
durant aquest any 2007
insistim
l'any del 15è aniversari
de la Universitat
del Camp de Tarragona
senyor Castellà
gràcies i bon dia
moltes gràcies
bon dia